• El col·lectiu denuncia que la proposta d’autorització d’emissions a l’atmosfera incompleix la normativa vigent, oculta informació essencial sobre les emissions i suposa un risc directe per a la salut pública a causa de la seua ubicació extremadament pròxima a habitatges, instal·lacions escolars i universitàries, i al propi Hospital Universitari.
• A més de presentar les al·legacions, la Colla també ha participat en les reunions i mobilitzacions que el veïnat, ampes i entitats socials de Sant Joan d’Alacant han realitzat per a paralitzar el projecte.

La Colla Ecologista d’Alacant–Ecologistes en Acció ha presentat davant la Conselleria de Medi Ambient un document d’al·legacions en el qual sol·licita la denegació de l’autorització d’emissions a l’atmosfera del crematori projectat per ASV Funeser SLU a Sant Joan d’Alacant.

L’associació subratlla que l’emplaçament del crematori vulnera el Decret 228/2018, que recomana situar aquestes instal·lacions en sòl industrial i a més de 500 metres de zones residencials o de serveis. En aquest cas, la ximenera se situa a tan sols 12 metres de sòl residencial, a 28 metres de laboratoris universitaris i a 57 metres de l’Hospital Universitari.

La Colla Escologista considera «especialment greu» que en la documentació administrativa s’intente presentar la zona com a acollidora d’instal·lacions industrials quan no existeix cap instal·lació d’eixe tipus en l’entorn i el Polígon Industrial més pròxim està a més de 3 km.

Carències en la reducció de contaminants

Les al·legacions també adverteixen de greus carències tècniques en la proposta d’autorització: l’administració no detalla els sistemes de depuració de fums, no defineix la composició dels additius utilitzats i omet fixar valors límit d’emissió per a nombrosos contaminants regulats, entre ells metalls pesants, amoníac, partícules fines, cianurs, hidrocarburs aromàtics policíclics, PCB o hexaclorobenceno.

Així mateix, s’assenyala que el sistema plantejat pel promotor no inclou tècniques eficaces per a reduir contaminants especialment perillosos, com el mercuri. Segons els càlculs basats en dades oficials del Conveni OSPAR, la instal·lació podria emetre més de 600 grams d’este metall tòxic i bioacumulatiu cada any, sense que el projecte contemple les millors tècniques de retenció com la injecció de carbó actiu.

Tampoc es garanteixen controls fiables de dioxines i furans, ja que la metodologia de mesurament exigeix un flux continu de gasos durant hores, una cosa incompatible amb el funcionament real d’un crematori. A això se suma l’absència d’un estudi de dispersió d’emissions i de criteris clars per a l’altura de la ximenera, elements essencials en una instal·lació situada en una àrea sanitària i residencial tan sensible.

 

 

Per a la Colla Ecologista d’Alacant, el projecte presenta deficiències suficients per a justificar la denegació de la sol·licitud de l’empresa. El col·lectiu denúncia, a més, la falta de transparència durant la tramitació i reclama que es tinguen en compte la mobilització veïnal i l’evident incompatibilitat del crematori amb el desenvolupament del clúster sanitari i educatiu de Sant Joan d’Alacant.

Per tot això, el col·lectiu ecologista sol·licita a la Conselleria que arxive l’expedient, garantisca la participació pública i aporte informes independents abans de permetre una activitat que, en la seua forma actual, consideren « mal situada i amb una falta de garanties mínimes de protecció sanitària i ambiental».

 

La entrada La Colla Ecologista d’Alacant exigeix la paralització del crematori de Sant Joan d’Alacant aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció del País Valencià ha analitzat el recent Decret 150/2025 del Consell que crea la Xarxa d’Espais Climàtics per protegir la població davant de les onades de calor.
• Tot i valorar que la Generalitat assumisca la gravetat dels episodis de calor extrema, l’organització considera que la norma és insuficient, amb greus mancances ambientals i socials, i que pot convertir-se en una mera declaració d’intencions sense eficàcia real sobre el territori.

La principal carència que l’organització ecologista considera en el Decret 150/2025 és que no obliga els ajuntaments a habilitar espais climàtics mínims en funció del risc i de la població vulnerable de cada municipi. La qual cosa pot generar una protecció desigual: hi haurà municipis que posaran en marxa refugis climàtics i altres que no faran res.

Així, en zones rurals o barris amb menys recursos, la ciutadania podria quedar desprotegida, tot i ser precisament on la calor extrema té un impacte més dur i on el risc sanitari és més elevat.

Segons Ecologistes en Acció, una planificació real hauria d’establir criteris obligatoris basats en vulnerabilitat, densitat de població, presència d’illes de calor urbanes i situació socioeconòmica. Sense aquesta obligació, la xarxa pot quedar reduïda a llistats voluntaris i desconnexos, que no aporten una protecció garantida i universal.

A més, el decret se centra quasi exclusivament a habilitar espais de refugi, però sense abordar les causes ambientals que agreugen la calor extrema. Les ciutats continuen patint un fort dèficit de parcs, ombra natural i permeabilitat del sòl, i el decret no inclou mesures estructurals per transformar l’urbanisme i reduir les temperatures ambientals.

Per a l’organització, la resposta no pot limitar-se a obrir portes d’edificis refrigerats, sinó que ha d’invertir en espais verds urbans, lluitar contra les illes de calor, el foment de la mobilitat sostenible i la reducció d’emissions.

Sense control per contaminació

Ecologistes en Acció recorda també que la calor extrema va associada a un empitjorament de la qualitat de l’aire. L’informe presentat recentment per l’organització assenyala que la contaminació per ozó troposfèric ha repuntat al País Valencià durant les onades de calor estivals.

Tot i això, el decret no incorpora mesures de control de contaminació ni exigeix condicions de qualitat de l’aire en els espais declarats com a climàtics. Així, moltes persones refugiades d’una ona de calor podrien continuar respirant aire contaminat, amb efectes greus per a persones majors, infants o persones amb malalties respiratòries.

L’organització mostra preocupació per l’absència de mecanismes clars de finançament i control. No s’indica com es donarà suport als municipis que no tenen recursos per habilitar espais climàtics, ni com es verificarà que els espais declarats realment complisquen les condicions mínimes. Sense un sistema de supervisió i rendició de comptes, la norma pot quedar en paper mullat.

A més a més, s’ha de recordar que el Govern del PP amb el suport de VOX ha negat en incomptables ocasions l’emergència climàtica, fins al punt d’aprovar la coneguda Llei 6/2024 de Simplificació (que Ecologistes va criticar durament) que anul·lava quasi la totalitat de les mesures més disruptives de la Llei 6/2022 de Canvi Climàtic i Transició Ecològica. Entre d’altres, tot el capítol II dedicat a la fiscalitat verda on es creaven impostos per emissions de diòxid de carbono o de gasos d’efecte d’hivernacle.

Per tot això, Ecologistes en Acció exigeix que el Consell revise el decret i incorpore els següents aspectes:

• Obligacions mínimes per municipi en funció del risc.
• Integració de la qualitat de l’aire en la definició d’espai climàtic.
• Finançament específic per a municipis amb menys recursos.
• Planificació urbana basada en ombra, vegetació i refrigeració natural.
• Mecanismes de seguiment i inspecció.

Per a Ecologistes en Acció del País Valencià, el Decret 150/2025 resulta insuficient per a la fi que s’ha elaborat: protegir la població davant de les onades de calor. Però es tracta d’una llei ‘amable’ incapaç de presentar mesures d’obligatorietat i sense contemplar els aspectes globals climàtics que afronten les ciutats.

La entrada Alerten que el Decret d’Espais Climàtics careix d’obligació municipal i sense garanties ambientals aparece primero en Ecologistas en Acción.

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi reclama millores en els sensors i, sobretot, que des de l’Ajuntament es faça un seguiment adequat de les dades obtingudes perquè siguen útils per a millorar la salut de la població

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi du anys fent un seguiment de la qualitat de l’aire d’Alcoi a partir de l’anàlisi dels nivells de contaminació atmosfèrica registrats per la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica i divulgant les implicacions que la contaminació té en la salut de la població.

A més del seguiment de les dades dels mesuradors de la Generalitat, des de fa uns anys el grup ecologista també està duent a terme un seguiment del funcionament dels sensors de contaminació instal·lats per l’Ajuntament d’Alcoi als carrers de la ciutat i de les dades que s’hi obtenen.

Els sensors de contaminació municipals

En una primera fase, en 2020, l’ajuntament alcoià va instal·lar 5 sensors de gasos i partícules que va col·locar al cantó del Pinyó, a l’avinguda Gil Albert, al carrer d’Oliver, a l’avinguda del País Valencià i al poliesportiu de la Zona Nord.

Més recentment, en 2022, es va licitar la contractació de 6 sensors més, també de gasos¹ i partícules², que van ser instal·lats al carrer Casablanca, al carrer del Camí, a la Rosaleda, al carrer de Sant Jaume, al Museu CADA i al carrer d’Espronceda. També se’n va ubicar un a l’exterior del complex esportiu Eduardo Latorre per a mesurar CO₂ (diòxid de carboni), que no es pròpiament un contaminant a nivell local (sí que ho és la concentració global en l’atmosfera, per ser la principal causa del calfament del planeta).

Per la seua ubicació, es tracta de sensors per a mesurar la influència del trànsit en la contaminació atmosfèrica.

Quina és la finalitat de la instal·lació del sistema de sensors ambientals?

Per a la compra i instal·lació dels sensors de contaminació, l’Ajuntament d’Alcoi es va acollir al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Economia del Ministeri del Govern espanyol, en concret dins del programa d’ajudes per a la implantació de zones de baixes emissions i la transformació digital i sostenible del transport urbà.

Segons la memòria que va presentar per a optar a les ajudes, calia implantar un sistema de sensors ambientals per al «seguiment de l’evolució dels diferents contaminants i el compliment dels llindars fixats per a cadascun en la normativa ambiental».

Així, en el plec de la licitació del contracte³ de subministrament i instal·lació del sistema de sensorització ambiental es recollia la necessitat d’un conjunt de sensors i pantalles per a poder obtindre, per a cada contaminant, els valors mitjans diaris, octohoraris (últimes 8 hores) i horaris. Tal com s’indica expressament en el plec, estes dades permetrien comprovar si la qualitat de l’aire en eixos punts de la ciutat es troben dins dels límits i els llindars establits per la normativa de qualitat de l’aire espanyola i europea.

Estan complint la seua funció els sensors?

La web municipal Alcoi Smart_City conté un apartat on te òricament la ciutadania pot consultar en temps real els valors de contaminació mesurats pels sensors; també s’informa de les mitjanes anuals dels valors recollits per l’estació de mesurament de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica, situada a la plaça de Blai Domingo Llidó. Així mateix, en la web es publiquen trimestralment els valors de tots els sensors en fitxers «en brut».

El grup ecologista ha comprovat que, sense cap explicació, en els darrers mesos han desaparegut de la web de l’Smart City els indicadors en temps real i els de les mitjanes anuals. Ja en els mesos anteriors s’observaven errors i irregularitats en algunes dades en temps real: algunes s’havien quedat congelades, altres eren incoherents, altres inexistents…

Conclusions

Una volta localitzada, consultada i analitzada la documentació que consta en l’apartat Open Data d’Alcoi, La Carrasca-Ecologistes en Acció vol fer públiques les següents conclusions pel que fa al sistema de sensorització de la contaminació:

1. La informació als ciutadans no és adequada. Les dades que es mostren a l’Smart City a partir dels mesuraments enviats pels sensors no permeten comprovar si es compleixen o no els límits legals de contaminació, que és un dels motius per al quals s’han instal·lat. Quan funciona el sistema, que no és sempre, només es pot vore la mitjana de qualitat de l’aire en una hora, però no les mitjanes diàries ni les octohoràries, ni l’evolució de la contaminació al llarg dels dies. La comparació amb la manera com es mostren les dades de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica és il·lustrativa.

A més, la informació indicada en els valors en temps real «per a facilitar la comprensió del nivell de qualitat de l’aire d’Alcoi» de la web Smart City està antiquada i no respon a les categories actuals: bona; raonablement bona; regular; desfavorable; molt desfavorable; i extremadament desfavorable.⁴

2. El control de la qualitat de l’aire no està aprofitant per a alertar la població quan es superen determinats llindars legals de contaminació, nocius per a la salut, a fi que les persones més sensibles puguen prendre les corresponents mesures de prevenció per a evitar o reduir la seua exposició.

El contingut dels fitxers trimestrals dels resultats dels mesuraments que a posteriori es fan públics (encara que difícils de trobar) és una seqüència temporal de dades en brut, gens estructurada, que exigeix un procés complex i laboriós per a poder extreure’n informació útil. El grup ecologista, després de processar les dades ha comprovat que els llindars d’alerta de diferents contaminants s’han superat en molts dies.

Per a La Carrasca, està clar que des de l’Ajuntament ningú està encarregant-se de visualitzar les dades en les 4 pantalles que inclou el sistema, valorar-les i comprovar les superacions per a informar el públic —i especialment els grups de risc—, com seria la seua obligació.

3. Deficient funcionament dels sensors. Durant els tres primers trimestres de 2025, cap dels 5 cinc sensors instal·lats en la primera fase ha mesurat gasos i només el de l’avinguda Juan Gil Albert ha mesurat partícules. Els sis sensors instal·lats en 2023 han funcionat raonablement bé en el primer trimestre d’enguany; en el segon trimestre, el sensor de la Rosaleda no va mesurar el darrers 19 dies de juny i el del Museu CADA va deixar de funcionar en 23 dies. Al tercer trimestre, el sensor de la Rosaleda no ha funcionat, el del Museu CADA no ha mesurat en 57 dies i la resta no han mesurat en 43 dies.

El període de garantia dels sensors, segons el plec i l’oferta presentada per l’empresa contractada⁵, era de 5 anys. A més, els sensors compten amb bateries per a assegurar que es guarda la informació durant 2 mesos en cas que falle la font d’alimentació.

4. Ubicació incorrecta del sensors. Alguns sensors estan situats en punts inadequats, ja que per a obtindre dades representatives d’un tram de carrer no inferior a 100 metres haurien de distanciar-se més de 25 metres dels encreuaments principals, on els vehicles paren i arranquen freqüentment.⁶

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi ha demanat una reunió amb l’Ajuntament d’Alcoi per a poder exposar al personal responsable les deficiències detectades i proposar millores, tant pel que fa a la ubicació i funcionament dels sensors, com del processament de les dades recollides i de la informació a la població.

L’associació ecologista considera molt positiu monitorar adequadament els nivells de contaminació dels diferents punts de la ciutat, però adverteix que la finalitat no pot ser recollir dades «al pes», sinó treballar-les i difondre-les perquè siguen útils per a millorar la salut del nostre poble.

Notes:

^{1 – Diòxid de nitrogen (NO₂), ozó troposfèric (0₃), diòxid de sofre (SO₂) i monòxid de carboni (CO).
2 – Partícules PM₁, PM₁₀ i PM_2.5
3 – Inspecció General de Servei s de l’Ajuntament d’Alcoi, Pliego de prescripciones técnicas que han de regir para el suministro e instalación de la sensorización ambiental integral del casco urbano de Alcoi, octubre/2022.
4 – La Resolució de 2 de setembre de 2020, de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, va actualitzar el càlcul de l’Índex Nacional de Qualitat de l’Aire, adaptant-lo a l’última revisió de l’Índex de Qualitat de l’Aire Europeu. L’índex reflecteix la situació de la qualitat de l’aire a curt termini i l’impacte potencial de la qualitat de l’aire sobre la salut. Les noves categories són: bona; raonablement bona; regular; desfavorable; molt desfavorable; i extremadament desfavorable.
5 – L’empresa adjudicatària va ser la Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas, SA, per un import de 36.166,90 € (amb impostos).
6 – Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.}

La entrada Denúncia de deficiències importants en el sistema de control de contaminació de l’aire d’Alcoi aparece primero en Ecologistas en Acción.