🔒
Hay nuevos artículos disponibles. Pincha para refrescar la página.
AnteayerSalida Principal

Desconnexió digital: Ecologistes en Acció crida a participar en Off February i anima a caminar en comptes de fer ‘scroll’ 

5 Febrero 2026 at 10:00
Por: Catalunya
  • L’organització ecologista convida a sumar-se al repte de desinstal·lar les xarxes socials dels telèfons intel·ligents durant els 28 dies del mes de febrer, una proposta impulsada pel Moviment Off.
  • Aquesta campanya busca conscienciar dels problemes generats per una hiperconexión quotidiana al mòbil, que roba el temps i l’atenció a les persones. Al seu torn, denúncia l’impacte ambiental d’aquesta tecnologia i les conseqüències negatives de la hiperexposició i del control social que implica.
  • El tret de sortida de la campanya tindrà lloc el pròxim 7 de febrer amb l’acció global “Camina, no facis scroll” que es realitzarà simultàniament en diferents localitats com Caravaca, Guadalajara, Castelló, Madrid, Màlaga, Segòvia, Sevilla, València, Vigo, Londres, Marsella o París.
  • Sobre el debat generat per l’anunci de Pedro Sánchez sobre la prohibició de l’accés a xarxes socials a menors de 16 anys, Ecologistes en Acció defensa que és una mesura necessària i encertada per a protegir la infància i adolescència. 

Al costat de més de 50 entitats, l’organització ecologista i el seu programa Escola Saludable col·laboren en la campanya global Off February, una invitació a desinstal·lar-se les xarxes socials dels telèfons mòbils durant el mes de febrer. També ho fan més de 10 societats científiques de l’àmbit de la salut, incloses en la Plataforma control Z, nombroses organitzacions crítiques a la hiperdigitalització —especialment de menors per la seva afectació en els àmbits de salut, aprenentatge i desenvolupament— així com organitzacions i plataformes que aposten per usos biocompatibles de la tecnologia.

“No es tracta de fugir del món, sinó de reconnectar amb ell; sempre pots continuar utilitzant les teves xarxes des del teu navegador i fer així un ús més intencional i sobri de la tecnologia, mentre es tingui una edat madurativa per a això com es recomana des de la pediatria. També es pot aprofitar per a esborrar qualsevol app que et robi més temps del valor que t’aporta”, defensa Julio Carmona, portaveu d’Ecologistes en Acció.

Al llarg del mes de febrer es realitzaran diferents activitats per a conscienciar de la importància de la desconnexió digital per a la salut de les persones i el medi ambient. La primera d’elles serà l’acció global “Camina, no facis scroll” dissabte que ve 7 de febrer. Milers de persones de diferents localitats participaran en caminades que ronden els 5,04 quilòmetres, la distància que una persona usuària mitjana recorre amb el polze en fer scroll en el seu mòbil al llarg dels 28 dies del mes de febrer, és a dir, uns 180 metres diaris.

“Aquesta acció transforma un gest solitari, passiu i automàtic en un acte conscient, col·lectiu i ancorat en el físic. El que abans era desplaçar-se per una pantalla es converteix a moure el cos en el món real”, afegeix Carmona.

En sumar-se a la campanya, Ecologistes en Acció incideix en què la hiperconexió als mòbils “ens roba el temps i l’atenció i ens desconnecta a les persones d’una vida relacional real i en comunitat”. Al mateix temps, l’organització ecologista posa l’accent en la petjada ambiental d’aquesta hiperconexió, “que és inassumible per al planeta”, així com en la hiperexposició a dispositius i xarxes sense fils així com en les estratègies dels algorismes i del control social.

Prohibir les xarxes socials a menors de 16 anys, una mesura encertada i necessària

Ecologistes en Acció celebra el recent anunci de Pedro Sánchez en Dubai sobre la prohibició de l’accés a les xarxes socials a menors de 16 anys i l’obligació de les plataformes digitals de posar mesures de control d’edat efectives. I afegeix que alliberar i protegir infància i adolescència d’unes xarxes socials —addictives, algorítmiques i de control social— en una etapa de desenvolupament de major vulnerabilitat, compte en l’actualitat amb el suport de la comunitat científica.

No és un debat nou, tal com va quedar exposat en l’informe del Comitè Persones Expertes de 2024, on Ecologistes en Acció va participar a través del seu portaveu, Javier Zarzuela. La prohibició es va reivindicar obertament en la mobilització de juny de 2025 pel dret a la desconnexió digital i la salut dels menors, impulsada pel Moviment Off ; i es recull en les diferents actuacions que realitza la Plataforma Control Z, formada per 10 societats científiques i organitzacions com a Adolescència Lliure de Mòbils, Moviment Off i Ecologistes en Acció.

Carmona ha conclòs: “Juntament amb organitzacions pediàtriques, mèdiques, educatives i famílies, Ecologistes en Acció portem anys denunciant, a través del programa Escola Saludable, l’impacte de les xarxes socials en la infància i adolescència. Són persones el cervell de les quals està encara en procés maduratiu, més vulnerables als efectes adversos dels telèfons intel·ligents en el neurodesenvolupament i en la seva salut física i mental, àmpliament recollits en la bibliografia mèdica. Per això, celebrem aquest anunci de Pedro Sánchez i exigim que no es quedi en meres paraules, sinó en accions reals que contribueixin a protegir infància i joventut”.

Carmona ha conclòs: “Juntament amb organitzacions pediàtriques, mèdiques, educatives i famílies, Ecologistes en Acció portem anys denunciant, a través del programa Escola Saludable, l’impacte de les xarxes socials en la infància i adolescència. Són persones el cervell de les quals està encara en procés maduratiu, més vulnerables als efectes adversos dels telèfons intel·ligents en el neurodesenvolupament i en la seva salut física i mental, àmpliament recollits en la bibliografia mèdica. Per això, celebrem aquest anunci de Pedro Sánchez i exigim que no es quedi en meres paraules, sinó en accions reals que contribueixin a protegir infància i joventut”.

 

La entrada Desconnexió digital: Ecologistes en Acció crida a participar en Off February i anima a caminar en comptes de fer ‘scroll’  aparece primero en Ecologistas en Acción.

El AVE, cuando todos los caminos vuelven a conducir a Roma

4 Febrero 2026 at 13:09

Este artículo ha sido publicado originalmente en Catalunya Plural. Puedes leerlo en catalán aquí.

PAU NOY / CATALUNYA PLURAL // En el año 2000, un presidente del Gobierno español anunció un fabuloso programa de construcción ferroviaria, sellando un compromiso que parecía más un eslogan electoral que una planificación técnica racional: todas las capitales de provincia peninsulares debían quedar conectadas con Madrid mediante la alta velocidad en menos de cuatro horas y media.

Aquella decisión marcó el inicio de una fiebre constructora sin parangón en el continente europeo. Hoy, España ostenta el título de ser el primer país de Europa –y el segundo del mundo, solo por detrás de China– en kilómetros de vías de alta velocidad. Pero bajo el hormigón y el balasto del AVE se esconde una realidad inquietante: un modelo radial que, más que vertebrar el territorio, lo ha succionado hacia el centro. El AVE solo une Madrid con España, pero no vertebra.

La metáfora del imperio: todas las vías llevan a Madrid

El dicho clásico afirmaba que “todos los caminos conducen a Roma”. El Imperio romano entendía las infraestructuras como una herramienta de control político y administrativo; la red servía para transmitir órdenes de la capital a la periferia y para extraer recursos de esta hacia el centro. El modelo ferroviario español del siglo XXI ha replicado, de forma casi mimética, este viejo esquema imperial.

El AVE no se ha diseñado para conectar regiones entre sí, sino para conectarlas todas, de forma exclusiva y excluyente, con la Puerta del Sol. Esta obsesión radial ha ignorado la lógica de los principales flujos económicos: el corredor mediterráneo, el del Ebro y la cornisa cantábrica.

Mientras un empresario de Murcia puede llegar a Madrid en tiempo récord, conectarse con València o Barcelona –con quienes comparte intereses vitales a través del denominado Corredor Mediterráneo– sigue siendo muy poco amable: cuatro horas y media en tren hasta València y tres horas más hasta Barcelona. El resultado no es una España vertebrada, sino una España “radializada”, donde la capital actúa como un gran agujero negro que absorbe talento, inversión y poder político.

Vías sin trenes: el espejismo del asfalto

Con cerca de 4.000 kilómetros de red de alta velocidad, España dispone de una infraestructura formidable, pero dramáticamente vacía. El dato es contundente: somos líderes en kilómetros de vía por habitante, pero estamos a la cola en densidad de circulación. Hemos construido el escenario, pero nos hemos olvidado de contratar a los actores.

Esta falta de trenes no es casualidad, sino el fruto de haber construido sin estudios rigurosos de demanda. Se han priorizado criterios de exhibicionismo político por encima de la eficiencia económica. En muchos tramos, el número de pasajeros diarios es tan bajo que el coste de mantenimiento de la infraestructura se convierte en un lastre insostenible para las arcas públicas. España se ha gastado más de 65.000 millones de euros en una red que, en muchos puntos, es un desierto de acero. La tesis es clara: no nos faltan vías, nos faltan trenes y, sobre todo, nos falta sentido común en la inversión.

El precio del olvido: el colapso del tren cotidiano

Mientras se cortaban cintas inaugurales en estaciones de AVE situadas en medio de la nada o en ciudades de 50.000 habitantes, el ferrocarril de proximidad –el que realmente utiliza el 95% de los usuarios a diario– se iba degradando por inanición inversora. Durante décadas, la inversión en Cercanías y Regionales ha sido la hermana pobre de los presupuestos del Estado. Ahora, con el gobierno de coalición, esta dinámica ha cambiado, pero la política ferroviaria tiene mucha inercia y costará una década revertir la situación de postración del ferrocarril de proximidad.

La crisis crónica del sistema de Cercanías de Catalunya es el ejemplo más flagrante de esta desatención. Averías constantes, catenarias que fallan, falta de personal y una infraestructura mal protegida frente a los embates de la naturaleza han convertido el trayecto diario de cientos de miles de personas en una tómbola de incertidumbres. Pero el mal de las Cercanías no es exclusivo de Catalunya. Aunque en Barcelona la situación es especialmente crítica por el volumen de pasajeros y la falta de ejecución de obras clave como el túnel del Turó de Montcada, un cuarto túnel atravesando Barcelona o la estación de La Sagrera, otras regiones también padecen un servicio de proximidad envejecido y precario.

En Catalunya nos quejamos, con razón, de la situación de los trenes. Han tenido que llegar tres temporales atlánticos consecutivos para que todo salte por los aires. La red catalana está sostenida con alfileres. Pero en términos cuantitativos, el servicio que ofrece Renfe es incomparablemente mejor que el del resto de comunidades autónomas, fuera de Madrid. Aquí cada día salen 1.100 trenes, pero en muchas comunidades autónomas no llegan ni a 100.

Se ha producido una paradoja cruel: podemos ir de Barcelona a Madrid en dos horas y media con una puntualidad británica (hasta ahora), pero no podemos garantizar que un ciudadano de Vilanova i la Geltrú o de Granollers llegue a su trabajo a tiempo. Se ha apostado por el lujo del viajero ocasional de larga distancia en detrimento de la necesidad básica del ciudadano que se desplaza para trabajar o estudiar. ¿Cuántos ciudadanos españoles cogen un AVE al menos una vez al año? ¿El 2%?

Cuando en 2010 se cedieron al AVE dos de las cuatro vías de Cercanías que entran por el sur, muchos pusimos el grito en el cielo porque veíamos la hecatombe que se nos venía encima. Nos dijeron que estábamos en contra del progreso, porque para la dirección política del país el progreso era la alta velocidad, no el tren del 95% de los viajeros. Ahora estamos viendo que eran otros quienes han conseguido frenar el progreso del país.

Una decisión política, no técnica

Hay que preguntarse por qué se ha seguido este camino. La respuesta no está en los manuales de ingeniería, sino en los despachos del centralismo político. El AVE se ha utilizado como una herramienta de cohesión emocional: “llevar el AVE” a una ciudad era el símbolo definitivo de que esa capital no había sido olvidada por Madrid. Pero la realidad es que el AVE, por sí solo, no genera riqueza si no existe un tejido económico que lo aproveche. Al contrario, a menudo actúa como una vía de drenaje: facilita que la gente se vaya a trabajar a la capital en lugar de quedarse en el territorio.

Además, el coste de oportunidad ha sido inmenso. Una parte de los 65.000 millones de euros invertidos en alta velocidad podría haber transformado por completo la movilidad de todo el Estado, haciéndola más sostenible, eficiente y justa. Pero la apuesta fue otra: se optó por una política de grandes obras faraónicas que dejan una bonita fotografía en el periódico, pero que no resuelven los problemas estructurales del transporte y que a menudo generan enormes lastres.

Conclusiones para un nuevo modelo

El modelo del AVE español es el reflejo de un Estado que todavía se mira el ombligo. Una España radial es una España más débil, porque menosprecia la potencia de sus periferias y de sus nexos interconectados. La prioridad de los próximos años no debería ser colocar ni un solo kilómetro más de vía de alta velocidad allí donde no exista una demanda real que lo justifique.

El foco debe desplazarse hacia:

  • La inversión masiva en Cercanías y regionales (de hecho, los regionales se han convertido en unas Cercanías de mayor distancia). Garantizar un servicio digno para los tres millones de personas que en España dependen del tren cada día. Ahora, con la creación del abono único de transporte establecido por el Ministerio de Transportes, si existe colaboración de las comunidades autónomas y la inversión necesaria, se ha creado una gran oportunidad para aumentar esta cifra hasta los cinco millones de viajeros diarios en tan solo una década.
  • La malla transversal: romper el modelo radial y potenciar los corredores. El Mediterráneo, que ya está en un estado muy avanzado y para el que es necesario asegurar que Renfe disponga de los trenes necesarios para cubrir la enorme demanda —no vaya a ser que tengamos un corredor brillante sin trenes—. El del Ebro, que une Barcelona con Navarra, La Rioja y Euskadi pasando por Aragón, con un enorme potencial de viajeros. Y también el Cantábrico, donde existe una red de trenes de vía estrecha con un gran potencial para el transporte regional, hasta superar los 10 millones de viajeros. Este sería un buen ejemplo para desmitificar la alta velocidad: no hace falta ir a 250 km/h, hace falta una oferta cadenciada y fiable. De hecho, en Portugal no hay alta velocidad y los servicios regionales de tren son mucho más importantes que en nuestro país.
  • La eficiencia operativa: poner más trenes sobre las vías ya existentes en lugar de seguir construyendo infraestructuras que quedarán infrautilizadas. En 2022 el gobierno de coalición encargó la fabricación de 500 trenes. No puede ser que los primeros convoyes empiecen a llegar en 2026. España debe lograr plazos mucho más cortos en la entrega de trenes. La industria ferroviaria española es una de las más importantes del mundo. Es necesario un pacto con ella para que los trenes se entreguen en dos años y, para ello, posiblemente haya que garantizarle una compra sostenida de material. Como en España no faltan vías sino trenes, tiene trabajo asegurado hasta 2050, al menos.

Hemos aprendido, a golpe de billete y de retrasos en Cercanías, que tener la red de alta velocidad más extensa de Europa sirve de poco si el sistema de transporte falla en el kilómetro cero de la vida de los ciudadanos. Es hora de dejar de mirar hacia Roma –o hacia Madrid– y empezar a mirar hacia las necesidades reales del territorio.

La entrada El AVE, cuando todos los caminos vuelven a conducir a Roma se publicó primero en lamarea.com.

El Delta del Llobregat, un espai humit únic de Catalunya però maltractat, reclama solucions i un canvi de model

2 Febrero 2026 at 13:00
Por: Catalunya
  • En el Dia Mundial de les Zones Humides, SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet reclama solucions per a protegir aquest indret tan singular, i descartar operacions urbanístiques incompatibles amb els valors naturals com l’ampliació de l’aeroport o nous creixements urbans.
  • La legislació (el nou Reglament Europeu de Restauració de la Natura) marca que cal restaurar els ecosistemes degradats.
  • En coherència amb això, la plataforma d’entitats torna a reclamar la protecció integral del territori, que inclogui el blindatge urbanístic dels terrenys agraris i naturals, i una gestió integral, a través de la figura de Parc Natural i Agrari del Delta del Llobregat.

Les entitats veïnals, socials i ecologistes del Baix Llobregat i l’Hospitalet, entre les quals Ecologistes en Acció, aplegades a la plataforma SOS, es planten davant el que consideren “un model d’economia depredadora del territori i destructiva de la vida”, i reclamen un canvi de paradigma, especialment urgent al Delta del Llobregat.

Avui, Dia Mundial de les Zones Humides, les entitats de defensa del territori posen sobre la taula la necessitat de protegir els aiguamolls i els rius, i avançar en la seva restauració i renaturalització. Cal insistir que els aiguamolls del delta del Llobregat són un dels tres espais humits clau de Catalunya i un dels més importants de la mediterrània occidental pel seu paper en les migracions intercontinentals d’ocells.

Per això, en coherència amb l’Estratègia Europea Biodiversitat 2040, amb el Marc Mundial de Biodiversitat, i amb el Reglament de Restauració de la Natura, aprovat recentment per la Unió Europea, la plataforma reclama a totes les administracions, i especialment al Govern de la Generalitat de Catalunya, un canvi de rumb de 180 graus en relació a aquest territori tant petit, valuós i vulnerable.

Cal passar de veure aquests terrenys com solars on encabir-hi negocis i infraestructures a veure-hi un espai verd, un actiu essencial per a conservar la qualitat de vida de la població i, sobretot, com una de les joies de la corona, de les catedrals de la natura de Catalunya, que cal cuidar igual com faríem amb obres d’art o edificacions irrepetibles i úniques. Catalunya té un patrimoni arquitectònic extraordinari, i el país així ho ha entès. Però de la mateixa manera, tenim un patrimoni natural inigualable, un dels més excepcionals d’Europa, però les lleis i l’acció política dels diversos Governs, no n’és coherent.

Per tot plegat, en el Dia Mundial de les Zones Humides, les entitats de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet reiteren que el Delta no està en venda, i exigeixen a Salvador Illa i Sílvia Paneque (Consellera de Territori), la protecció integral i la inversió pública del govern del país necessària per a garantir la conservació dels valors naturals i d’una activitat agrària potent i compatible amb la biodiversitat. I recorden que la seva proposta de blindar la protecció d’aquest territori amb la figura de Parc Natural i Agrari està damunt la taula.

La entrada El Delta del Llobregat, un espai humit únic de Catalunya però maltractat, reclama solucions i un canvi de model aparece primero en Ecologistas en Acción.

La coalició Hands Off Nature llança una nova campanya contra el retrocés de les normatives ambientals europees

2 Febrero 2026 at 10:20
Por: Catalunya
  • S’obre una nova campanya de signatures perquè la ciutadania pugui mostrar el seu suport i exigir que les lleis de la natura no es toquin ni es posi en risc la salut del planeta ni la dels éssers humans.
  • La coalició Hands Off Nature, integrada per organitzacions de la societat civil europees compromeses amb la defensa de la natura, presenta una nova fase de la campanya conjunta per frenar els intents de debilitar les lleis ambientals de la UE.
  • En aquests moments està en perill, entre altres normatives, la Directiva Marc d’Aigua, cosa que suposaria un gran retrocés en la protecció de rius, aqüífers, aiguamolls i zones costaneres.
  • La tardor passada la campanya va aconseguir gairebé 200.000 suports en tot just deu dies instant la Comissió Europea a posar fi al retrocés de les normatives ambientals europees.

Necessitem la teva signatura: Mi salud y la naturaleza no están en venta

La coalició Hands Off Nature, formada a l’Estat Espanyol per ClientEarth, Ecologistes en Acció, SEO/BirdLife i WWF, mostra la seva preocupació davant les propostes de debilitar la normativa ambiental que es continuen promovent des d’institucions europees. Les organitzacions denuncien que aquests passos enrere poden erosionar les proteccions clau construïdes durant dècades, que sostenen els processos ecosistèmics essencials per a la vida humana i els espais naturals.

La Comissió Europea va publicar el vuitè paquet òmnibus per “afavorir la competitivitat i eliminar exigències ambientals” però aquests canvis només afavoreixen les grans empreses Tot i això, està entossudida a provocar un gravíssim retrocés a la normativa ambiental, per exemple:

  • Accelerant les avaluacions ambientals de projectes d’infraestructures, cosa que suposaria autoritzar projectes amb impactes ambientals greus i negatius, sense les garanties d’una adequada avaluació.
  • Modificar la Directiva sobre emissions industrials i ramaderes, eliminar l’exigència de l’inventari de productes químics i els inventaris i indicacions dels plans de transformació.
  • Eliminant la necessitat d’informar sobre substàncies perilloses imposada per la Directiva Marc de Residus, a més d’exonerar de responsabilitat les empreses productores.

Són especialment greus els canvis que podrien afeblir lleis que afecten directament la protecció de l’aigua i els hàbitats aquàtics, amb impactes per als aiguamolls i la biodiversitat, així com les comunitats humanes, que en depenen.

En aquest context, la Directiva Marc de l’Aigua està en risc. Aquests processos obren la porta a una reducció d’obligacions, controls i salvaguardes que han estat essencials per millorar la qualitat i la quantitat de les aigües, protegir els ecosistemes aquàtics i garantir l’accés a l’aigua en condicions segures per a les persones.

La coalició subratlla que debilitar aquesta directiva suposaria una gran reculada en la protecció dels ecosistemes aquàtics com rius, aqüífers, aiguamolls i zones costaneres. Així mateix, es veuria compromesa tant la biodiversitat com la resiliència davant de la contaminació, la sobreexplotació, l’escassetat hídrica i els impactes del canvi climàtic, en un context en què la pressió sobre els recursos hídrics no deixa d’augmentar.

El mes de setembre passat la coalició va aconseguir amb la seva campanya, en només deu dies, gairebé 200.000 firmes de suport de la ciutadania europea. La campanya va aconseguir enviar un missatge clar a la Comissió Europea, instant-la a frenar la reculada en les lleis ambientals. En aquesta segona fase, es demana un nou impuls al blindatge de les normatives europees i s’anima la ciutadania a participar-hi signant la petició.

La campanya insisteix que:

  • Els beneficis que els ecosistemes proveeixen a la naturalesa i els éssers humans estan en risc, i cal aplicar i millorar la normativa existent en comptes de debilitar-la.
  • Les proteccions en vigor no requereixen un debilitament, sinó millor implementació i compliment reforçat.
  • La participació ciutadana informada és essencial perquè qualsevol reforma normativa respecti tant la ciència com els drets humans a un medi ambient sa.

 

Necessitem la teva signatura

La entrada La coalició Hands Off Nature llança una nova campanya contra el retrocés de les normatives ambientals europees aparece primero en Ecologistas en Acción.

Les principals ciutats a l’estat espanyol van superar al 2025 el nou límit legal de contaminació per diòxid de nitrogen

20 Enero 2026 at 08:00
Por: Catalunya

Ecologistes en Acció demanda la implantació a les ciutats espanyoles de zones de baixes emissions eficaces i protocols enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire.

Amb les dades provisionals recopilades per Ecologistes en Acció de les estacions oficials de control de la qualitat de l’aire d’una vintena de ciutats mitjanes i grans, que sumen gairebé 12 milions d’habitants i una quarta part de la població espanyola, es comprova que totes elles han superat durant 2025 el nou valor límit anual establert per la Unió Europea per al diòxid de nitrogen (NO2), emès a l’aire urbà principalment pel trànsit motoritzat que accedeix i circula pels nostres carrers.

Encara que en els últims anys s’ha reduït gradualment la presència d’aquest contaminant en l’aire que respirem, sobretot per efecte de la renovació del parc d’automòbils i del pes més gran dels de gasolina sobre els dièsel, les divuit ciutats analitzades hauran de fer un esforç més gran per a complir el nou valor límit legal.

Els nivells més elevats d’aquest contaminant s’han registrat durant l’any passat en les estacions Plaza Elíptica de Madrid, Avenida Juan XXIII de Málaga, Granada Norte, Eixample de Barcelona i San Basilio de Murcia, amb una concentració mitjana anual entorn de 30 micrograms per metre cúbic d’aire (μg/m³), enfront dels 20 μg/m³ que han d’aconseguir-se abans de l’1 de gener de 2030 i els 10 μg/m³ recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cap ciutat espanyola va incomplir el 2025 l’obsolet valor límit anual vigent, establert en 40 μg/m³, que no se supera a Espanya des de 2022.

Altres tretze ciutats analitzades també han superat durant l’any passat el nou límit legal de NO2, de les quals destaquen les estacions Felisa Munárriz a Pamplona (27), Olivereta de València (26), Torneo a Sevilla (25), María Díaz de Haro a Bilbao (25), Oeste a Vigo (25), Palacio de Deportes a Oviedo (24) i Plaza de Pontevedra a A Coruña (23).  Les ciutats que van registrar concentracions de NO2 més baixes van ser Palma (Foners, 22), Córdoba (Avenida Al-Nasir, 22), Zaragoza (Avenida de Soria, 21), Burgos (Avenida de Cantabria, 21), Valladolid (Arco de Ladrillo, 20) i Santa Cruz de Tenerife (Piscina Municipal, 20), les dues últimes només unes dècimes per sobre del nou límit legal per a complir al 2030.

Ecologistes en Acció considera que les elevades diferències entre les estacions de mesurament de ciutats amb poblacions similars com Málaga, Sevilla o Zaragoza entre les més grans i Granada, Palma o Valladolid entre les intermèdies obeeix a la deficient ubicació de moltes estacions suposadament orientades al trànsit, que no estan emplaçades en els “punts crítics” de contaminació, segons estableix la nova normativa.

Això comporta que els mesuraments de les ciutats amb nivells de NO2 més baixos o d’altres ciutats mitjanes com Alacant, Cartagena, Elx i Las Palmas de Gran Canaria, que ni tan sols disposen d’estacions orientades al trànsit, no resultin representatives de la qualitat de l’aire que respira bona part dels seus habitants, segons han acreditat les campanyes de mesurament de NO2 realitzades en els últims anys per Ecologistes en Acció.

L’organització ecologista reclama per això al  Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico que obligui a revisar la ubicació de les estacions oficials de control de la qualitat de l’aire de les ciutats espanyoles, per a adaptar-les als nous criteris legals de localització. En qualsevol cas, atès que totes les ciutats analitzades incomplirien el nou límit legal, Ecologistes en Acció demana polítiques de millora de la qualitat de l’aire que redueixin la presència d’automòbils en les àrees urbanes.

En aquest sentit, vençut fa tres anys el termini perquè els 150 municipis de més de 50.000 habitants establissin zones de baixes emissions i aprovessin protocols d’actuació enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire, la majoria de les ciutats no han complert si més no formalment aquestes obligacions legals, a més de resultar inoperants les fins ara aprovades. Ecologistes en Acció exigeix la implantació a les ciutats espanyoles de zones de baixes emissions eficaces i protocols enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire.

D’altra banda, i a la vista de la necessitat d’accions contundents que permetin rebaixar els nivells de contaminació de l’aire, l’organització ecologista valora de forma molt negativa la pròrroga que ha aprovat la Comissió Europea en relació a la prohibició de la venda de vehicles de combustió prevista per a 2035. Aquesta mesura envia un missatge completament equivocat tant en matèria de reducció d’emissions tòxiques per a la salut com de gasos amb efecte d’hivernacle.

El diòxid de nitrogen és un gas groguenc tòxic que en inhalar-se afecta els trams més profunds dels pulmons, tot inhibint algunes funcions d’aquests, com la resposta immunològica, amb el consegüent minvament de la resistència a les infeccions, sent responsable de 4.100 morts prematures en 2023 a Espanya, segons l’últim informe sobre la qualitat de l’aire publicat per l’Agència Europea de Medi Ambient.

 

La entrada Les principals ciutats a l’estat espanyol van superar al 2025 el nou límit legal de contaminació per diòxid de nitrogen aparece primero en Ecologistas en Acción.

Oferta de feina d’Ecologistes en Acció de Catalunya

19 Enero 2026 at 13:34
Por: Catalunya

Us compartim la següent oferta de feina a la Federació.

A Ecologistes en Acció de Catalunya estem cercant una persona amb perfil administratiu i comptable, per dedicar-hi 15 hores setmanals (amb possibilitat d’ampliar jornada), amb salari brut de 1.043,18 €/mes en 12 pagues.

Aquí trobareu tots els requisits i les condicions que oferim: https://oficina.somnuvol.coop/s/G8Sx7DCaiQJLzBS

Podeu enviar CV i carta de motivació fins el 25 de gener de 2026 a: coordinacio@ecologistesenaccio.cat.

S’agraeix difusió!

La entrada Oferta de feina d’Ecologistes en Acció de Catalunya aparece primero en Ecologistas en Acción.

Gran assistència al Congrés Sentit Comú(nal) sobre Món rural i cultura popular

19 Enero 2026 at 13:20
Por: Catalunya

Aquest dissabte, 17 de gener, s’ha celebrat a Berga la segona edició del Congrés Sentit Comú(nal) organitzat per la Fundació Emprius i l’associació Recerca i Decreixement amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció.

Aquest congrés ha aterrat a Berga per revalorar el món rural i la cultura popular, com a un espai de trobada, intercanvi i reflexió entre persones de diferents territoris dels Països Catalans i de l’estat espanyol. Les prop de 500 persones assistents són una mostra del gran interès que el decreixement i el comunalisme desperten a la societat, i especialment entre la gent jove.

Ecologistes en Acció impulsa des de fa més de 15 anys moviments i espais per a promoure el debat sobre el post-creixement i decreixement, com a crítica frontal els dogmes del capitalisme actual que posen el creixement econòmic al centre i generen externalitats que deixa fora dels seus comptes: les crisi climàtica i de biodiversitat que amenacen la vida humana tal com la coneixem.

Els canvis necessaris per a evitar el col·lapse passen per redimensionar l’economia i adaptar-la als límits planetaris. Per això, la gestió dels béns naturals s’ha de fer des de la visió comunal, enfocada al be comú, i sota una perspectiva de recuperació de l’entorn rural i el decreixement econòmic amb justícia social.

Aquest segon congrés centrat en Món rural i cultura popular ha abordat qüestions com l’autogovern als pobles mitjançant assemblees veïnals, els oficis i sabers, les formes de treball comunal, els projectes de transmissió de coneixements i i la festa i la celebració. Tot això posat a la pràctica amb tallers. Mentre que el primer congrés, el 2025, va centrar-se en els Comunalismes i decreixements, amb perspectiva històrica, d’economia alternativa a l’extractivisme i en l’anàlisi de reptes i oportunitats.

 

La entrada Gran assistència al Congrés Sentit Comú(nal) sobre Món rural i cultura popular aparece primero en Ecologistas en Acción.

Demanen a la Generalitat la retirada de la tramitació del Pla Especial Urbanístic Autònom, que permetria instal·lar una planta de biometà a Campredó

14 Enero 2026 at 11:33
Por: Catalunya
  • El GETE- Ecologistes en Acció ha  presentat en el període d’informació pública un escrit amb 13 al·legacions a l’expedient del Pla Especial Urbanístic Autònom d’una planta de biometà, polígon 32, parcel·la 1, en el terme municipal de Tortosa, promogut per L’EMPRESA BIOSALAS SL.
  • El grup ecologista considera desproporcionat el projecte per a la comarca del Baix Ebre, injustificades les tones de residus a tractar  atesa la generació local i demana seny a l’administració per planificar la implantació territorial de les plantes de biogàs d’acord amb les necessitats de cada territori.

Per al GETE-Ecologistes en Acció el projecte de planta de biometà, al polígon 32, parcel·la 1, en el terme municipal de Tortosa, promogut per BIOSALAS SL no respon a la tipologia de projecte sostenible que necessita el territori i que podria arribar a acceptar el nostre col·lectiu ja que, inicialment, el que cal és impulsar la transició cap a una ramaderia extensiva i planificar les plantes de tractament previstes ajustant-les a les necessitats reals de cada comarca en allò que fa referència a les dimensions i proximitat als centres generadors del residus. En cap cas emprar residus que poden valoritzar-se d’una manera diferent únicament per facilitar un rendiment industrial que només beneficia als promotors de les mateixes.

En aquest sentit, s’ha presentat al·legacions a la tramitació d’aquest Pla Especial Urbanístic Autònom (PEUA) perquè la seva aprovació és imprescindible per ubicar la planta on està previst fer-ho. De fet l’objecte del PEUA és qualificar l’àmbit com a sistema d’infraestructures i de serveis tècnics per a poder implantar una planta de biometà amb l’excusa de ser un servei i no una indústria.

D’entrada considerem que hi ha una classificació errònia de l’activitat. Una planta de biogàs / biometà ha de ser considerada una activitat industrial d’obtenció de biogàs amb finalitats energètiques  i, fins i tot, així la defineix la mateixa empresa promotora en diversos apartats de la seva proposta. Per tant la planta no és un sistema d’infraestructures de serveis tècnics i, simplement per aquest motiu, no procedeix la tramitació del PEUA en aquest espai.

Un altre bloc d’al·legacions està relacionat amb el tractament dels residus que s’empraran per obtenir el biogàs, la manca d’especificació de la seva procedència, la manca d’informació sobre quin serà el destí final del digestat (sòlid i líquid) i la preocupació per la utilització, segons el projecte, de matèria orgànica municipal recollida selectivament com a complement de la línia FORSU o de la poda per a la línia SANDACH. Si bé aquesta planta podria tractar una part importantíssima de gallinasses, purins i samsa, per al seu tractament requereixen pràcticament la totalitat de la matèria orgànica municipal recollida selectivament al Baix Ebre de ben segur per poder fer rendible el procés perdent-se aquest valuós recurs per a l’agricultura local.

Pel que fa al destí del digestat  hem de tenir present, a més, que en el procés de digestió no s’elimina el nitrogen que contenen els residus d’origen ramader i que una part important del baix Ebre es troba en zona vulnerable per contaminació amb nitrats  no podent ser doncs, zona receptora d’aquest fertilitzant final del qual, per cert, tampoc s’especifica on es dipositarà en concret.

S’han afegit diverses al·legacions sobre el que considerem errades de qualificació del sòl, de les parcel·les i camins confrontants i altres relacionades amb la mobilitat per camions, peatonals i en bicicleta i per treball a la zona.

D’avançar la tramitació del  PEUA, el GETE-Ecologistes en Acció presentarà també al·legacions a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) en aspectes relacionats amb el medi ambient i la seva afectació per aquest projecte concret.

 

La entrada Demanen a la Generalitat la retirada de la tramitació del Pla Especial Urbanístic Autònom, que permetria instal·lar una planta de biometà a Campredó aparece primero en Ecologistas en Acción.

En defensa de la pagesia i una agricultura concorde amb la natura 

12 Enero 2026 at 09:00
Por: Catalunya
  • Ecologistes en Acció donem suport a les protestes pageses contra l’acord comercial UE-Mercosur, que provocarà greus impactes ambientals, especialment als països llatinoamericans, a les economies i la pagesia de banda i banda de l’Atlàntic.
  • Tanmateix, l’organització ecologista adverteix que la rebaixa de legislació ambiental, defensada per certes organitzacions agràries és inacceptable. Som ecodependents i necessitem conviure amb la natura per produir aliments.
  • La crisi, encara vigent, de la pesta porcina africana és una mostra del desequilibri generat per la visió extractivista i mercantilista de la producció alimentària occidental.

Des d’Ecologistes en Acció donem tot el nostre suport a les protestes pageses contra l’acord amb Mercosur. Portem anys denunciant conjuntament amb l’agricultura de petita escala aquest tipus de tractats d’inversió (mal anomenats ‘de lliure comerç’). L’UE-Mercosur només beneficia els grans capitals i deixa en total desprotecció la població i la pagesia de banda i banda de l’Atlàntic. Recordem que fa un any, quan es va firmar, vam alçar la veu per rebutjar-lo i recuperàvem l’informe en què al 2020 amb Entrepobles vam analitzar-ne el cost humà i ambiental.

Tanmateix, no podem consentir les exigències que també la pagesia ha estat reclamant contra el poc que ens queda de legislació ambiental a Europa, l’estat espanyol i Catalunya. Igual que tampoc no podríem acceptar de cap manera rebaixar les condicions sociolaborals ni els estàndards d’usos d’agrotòxics i químics que tenim a la UE per equiparar-los a Sud-Amèrica. Dinamitar la protecció de la natura és tirar-se un tret al peu a l’activitat agrària.

És urgent recuperar la consciència de saber-nos part de la natura. La nostra societat viu alienada respecte als ecosistemes, els humans ens concebem com una cosa separada de la natura i actuem en conseqüència, la qual cosa és profundament errònia perquè aquesta visió entre el “dintre”-“nosaltres” i “fora”-“la natura” ens fa molt vulnerables.

En aquest sentit, Ecologistes en Acció darrerament hem alertat de la superficialitat i ineficàcia de les mesures aplicades davant del brot de pesta porcina africana, centrades únicament en la caça. Aquest episodi és una nova mostra de la vulnerabilitat del sistema agroexportador català, totalment condicionat pels mercats globals i basat en gran mesura en la indústria del porc altament contaminant (els nitrats procedents dels purins afecten vora un 40 % de les masses d’aigua a Catalunya); amb externalitats no comptabilitzades en el càlcul del seu cost real (la desforestació de la selva tropical per produir pinsos o la gran despesa d’aigua); generadora de grans desigualtats socials, amb la concentració del capital en poques empreses integradores i precarietat per a la majoria del sector; dependent de l’augment continuat de la mida de les granges.

Durant un temps, el sistema de producció industrial porcina es va vendre com una solució viable per a millorar la situació econòmica de les zones rurals, cada vegada més despoblades. En realitat, aquest sistema no ha complert la seva promesa i no sols no fixa la població al mon rural, sinó que deixa al seu pas zones devastades i degradades, amb greus conseqüències per a la natura i la salut de la població que roman en elles, com ha demostrat la històrica sentència judicial de As Conchas a Galícia. En canvi, hem assistit a manifestacions d’organitzacions agràries i administracions on s’ha culpat, de manera simplista, la fauna salvatge de les pèrdues de cultius, els danys als ramats i l’expansió de malalties, tot passant per alt les causes reals dels problemes del sector: ecosistemes desestructurats, desequilibris ecològics i un sistema econòmic i normatiu que va en contra del medi ambient i de la petita pagesia.

Per construir un futur resilient és fonamental reconèixer-nos com a part de la natura i treballar amb ella; donar suport a la petita pagesia, que està al límit, per a que pugui viure millor i cuidar de manera més efectiva els ecosistemes; recuperar la ramaderia extensiva; gestionar els boscos de manera sostenible; fomentar la coexistència amb la fauna salvatge i restaurar paisatges diversos són passos essencials per tenir territoris més vius, productius i equilibrats, on la pagesia i la natura hi puguin conviure de manera real.

És el propi sector qui hauria de posicionar-se contra les postures extremistes i els discursos populistes que no respecten la nostra interdependència en el medi natural i defensen actituds i mesures contràries a la sostenibilitat i la regeneració ambiental que beneficien només interessos econòmics i immediats de pocs empresaris.

La entrada En defensa de la pagesia i una agricultura concorde amb la natura  aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció repudia l’agressió militar dels EUA a Veneçuela

3 Enero 2026 at 16:35
Por: Catalunya
  • L’organització ecologista condemna fermament l’atac terrorista del Govern de Trump sobre Veneçuela. Els bombardejos en territori veneçolà, així com el segrest del president Nicolás Maduro i de Cilia Flores, constitueixen una violació del dret internacional.
  • El Govern de Trump ha optat obertament per una política colonialista, bel·licista i autoritària per a assegurar-se el control de recursos i fonts d’energia davant l’ocàs de la seva hegemonia mundial.

Ecologistes en Acció denuncia que darrere de l’atac sobre Veneçuela no hi ha cap activitat de narcotràfic, sinó l’intent il·legítim de deposar un govern que no està en sintonia amb el dels EUA. Un govern -el veneçolà- que a més controla unes importantíssimes reserves petrolieres a nivell global.

L’atac sobre Veneçuela s’ha d’entendre seguint el rastre del petroli, de la mateixa manera que el recent bombardeig sobre Nigèria. El suport sobre el genocidi palestí perpetrat pel Govern israelià també segueix la mateixa lògica, ja que Israel és clau en el control d’una regió del món central en l’extracció petroliera: el sud-oest asiàtic. En tot cas, com en qualsevol acció d’aquest tipus, hi ha més factors, com el control geoestratègic de la regió.

“Una vegada més, es mostra que el capitalisme global necessita del petroli per al seu funcionament i que el seu control es converteix en un instrument absolutament clau en el sosteniment de l’hegemonia a nivell internacional”, declara l’organització.

Aquest increment d’accions imperialistes, fora de tot marc de dret internacional, respon a la decadència de l’hegemonia mundial dels EUA; a la seva competència amb la Xina per àrees d’influència i control de recursos energètics i minerals; i a una aposta descarada per una política de “salvi’s qui pugui” en el marc de l’agudització de la crisi ecosocial.

L’organització ecologista també denúncia i rebutja la complicitat de la UE i de l’OTAN amb els plans bel·licistes del Govern dels EUA, així com la resposta del tot insuficient de l’Executiu espanyol, que no ha condemnat l’agressió: “Exigim el cessament de les agressions contra Veneçuela, el retorn a la seva sobirania legítima, i la condemna sense pal·liatius per part del Govern d’Espanya”.

Ecologistes en Acció continuarà mobilitzant-se per la pau, la justícia social, el desarmament i la descarbonització com a elements clau, però no únics, de la necessària transformació ecosocial: “Cridem a la mobilització ciutadana contra aquests atacs, en defensa del dret internacional i vam mostrar la nostra solidaritat amb el poble veneçolà”.

La entrada Ecologistes en Acció repudia l’agressió militar dels EUA a Veneçuela aparece primero en Ecologistas en Acción.

Posicionament davant dels atacs d’USA a Veneçuela

2 Enero 2026 at 10:24
Por: Catalunya

Des de l’Àrea d’Antiglobalització de la federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, com a organització ecosocial que observa i incideix sobre temes ambientals però també socials i econòmics, s’ha impulsat un document de resposta i posicionament davant les agressions que el govern d’Estats Units està perpetrant sobre Veneçuela i altres països de l’Amèrica Llatina.

Ecologistes en Acció de Catalunya alcem la veu contra les actituds bèl·liques i antisocials dels governants que, pels seus propis interessos, desestabilitzen les poblacions, exprimeixen els recursos i les economies locals sense escrúpols.

Les ‘intervencions’ s’informen i es publiquen obertament de forma xulesca i desvergonyida sota l’excusa “del narcoterrorisme” quan, d’altra banda, el Govern dels Estats Units ha alliberat l’expresident d’Hondures, Juan Orlando Hernández, empresonat per “narcotràfic patrocinat directament per l’Estat” amb aclaparadores proves que l’incriminaven.

La situació a Veneçuela, amb un govern profundament extractivista que controla l’explotació de minerals, on els desastres mediambientals són incalculables i milions de persones han emigrat, no pot eludir que denunciem l’agressió imperialista intolerable: Un exercici de supèrbia criminal que marca un camí d’intervenció militar en un món carregat de testosterona, que matxuca tot principi de vida, on preval l’acumulació de riquesa d’uns pocs i s’extremen les desigualtats a nivells que recorden situacions anteriors a la Segona Guerra Mundial. Són actuacions que aguditzen la crisi ecosocial i acceleren l’acostament del planeta als límits de l’abisme.

 

Skip to PDF content

La entrada Posicionament davant dels atacs d’USA a Veneçuela aparece primero en Ecologistas en Acción.

Moda antinuclear: torna a ser necessària

30 Diciembre 2025 at 12:25
Por: Catalunya

Els motius per dir ‘No, gràcies’ a l’energia nuclear romanen intactes (és bruta, perillosa, contaminant), però portem mesos denunciant que veus reaccionàries i interessades estan fent-se eco del que volen les empreses energètiques, enganyant la ciutadania, i pressionant per allargar la vida útil de les centrals nuclears a l’estat espanyol i Catalunya.

Per això torna a ser necessari alçar la veu antinuclear i reclamar el respecte al calendari de tancament previst.

Allargar el cicle nuclear incrementa els riscos ambientals i socials, genera més residus radioactius i perpetua un model energètic brut, car i perillós!!

Acabem el 2025 recordant el manifest conjunt que hem fet amb Greenpeace i la campanya ‘Allargar les nuclears? No, gràcies’, que recaba adhesions aquí i que continuarem el 2026… Esperem que amb molta força!

Per això us convidem a sumar-vos a la lluita vintage més actual i lluir (o regalar!) moda antinuclear, de cotó orgànic i comerç just. Samarretes disponibles en les talles XS, S, M, L, XL; amb una contribució de 12€ les sòcies i 15€ les que no sigueu sòcies.

Escriviu-nos per reservar les vostres!

La entrada Moda antinuclear: torna a ser necessària aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció presenta un estudi sobre la política climàtica europea en 2025

29 Diciembre 2025 at 09:00
Por: Catalunya

L’informe ‘Quan el lobby fòssil rebaixa la ciència: desregulació i captura corporativa en el gir climàtic de la UE cap a 2040’ analitza l’evolució de la normativa climàtica europea i l’impacte de les lleis òmnibus aprovades durant el 2025.

Ecologistes en Acció presenta un informe sobre el gir de la política climàtica europea, que examina l’evolució del marc normatiu durant el 2025 i les seves implicacions per al compliment dels objectius climàtics. El document analitza la perillosa desconnexió entre la urgència científica i l’acord final en la revisió de l’estratègia a llarg termini de la Unió Europea. Aquest aborda els avenços en el Pacte Verd Europeu del mandat 2019-2024, examina la Legislació Europea sobre el Clima, el paquet ‘Fit for 55’, el Règim de Comerç de Drets d’Emissió (MTS i ETS2), el Fons Social per al Clima, el Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni, el Reglament de Repartiment de l’Esforç, i les Directives d’Energies Renovables i Eficiència Energètica.

L’estudi els compara amb l’actual cicle legislatiu 2024-2029, marcat per l’informe Draghi sobre el futur de la competitivitat europea, que “representa una continuïtat amb l’ortodòxia econòmica de tall neoliberal” i “prioritza la reducció institucional i la desregulació de mercats, tot plantejant riscos significatius per a la sostenibilitat ambiental”. Aquest gir va ser formalitzat al març del 2025 mitjançant la Declaració de Budapest, que prioritza la desregulació sota el concepte de “simplificació”.

Resultat d’això, l’informe documenta l’aprovació durant el 2025 de deu lleis òmnibus que modifiquen la normativa climàtica i ambiental. Aquestes lleis interrompen durant dos anys l’obligació de presentar informes de sostenibilitat, paralitzen el reglament de Deguda Diligència, redueixen controls en la Política Agrària Comuna, posposen obligacions ambientals relacionades amb bateries, destinen vuit-cents mil milions d’euros a defensa i simplifiquen requisits sobre substàncies tòxiques.

L’estudi també analitza les recomanacions del Comitè Assessor Científic Europeu per al Canvi Climàtic, que proposaven una reducció del noranta al noranta-cinc per cent basada en la gestió de la demanda. Analitza com aquest informe ha estat diluït per successives propostes de la Comissió Europea i acabat amb l’adopció política d’un objectiu del noranta per cent “llastrat per forats legislatius i mecanismes de flexibilitat”. Un risc cert que podria empitjorar en la revisió dels paquets normatius anteriors, on la Comissió Europea sembla prioritzar la simplificació normativa i els temes de competència sobre el compliment dels objectius climàtics, tot plantejant interrogants sobre si el calendari permetrà “ajustar-se precisament a l’actualització de tots els paquets climàtics de la UE i els països membres en 2029”.

Per a l’Estat espanyol, aquesta revisió dels objectius ha de modificar les normatives climàtiques, particularment els instruments recollits en la llei 7/2021 de Canvi Climàtic i Transició Energètica, asi com, del nostre Pla Nacional Integrat de Clima i Energia. En aquest camí l’informe assenyala la possibilitat del govern de limitar la transposició de les mesures més lesives, anteposant la integritat ambiental. A més, podria incrementar els seus objectius tant en reducció d’emissions, com d’energia neta. En aquest sentit, l’informe recorda que els criteris de justícia climàtica indiquen que, “com a país del nord global amb responsabilitat històrica, hauria d’aconseguir la descarbonització de la seva economia l’any 2040, aconseguint entorn del noranta al noranta-cinc per cent de reducció de les emissions respecte a l’any base de 1990”.

L’informe conclou que “sense una estratègia integral que anteposi la justícia social i la protecció ambiental a l’interès empresarial i la lògica neoliberal, l’estat espanyol reproduirà el mateix sistema que ens ha portat a la crisi climàtica actual, tot impossibilitant el compliment real dels seus compromisos i perpetuant impactes socials i ambientals inassumibles”. Per a avançar en la lluita climàtica i respondre a la urgència és imperatiu tornar a les recomanacions del Comitè Assessor Científic en la seva integritat, prioritzar la gestió de la demanda sobre solucions tecnològiques d’alt risc, eliminar l’ús de crèdits de carboni, garantir la integritat climàtica tot establint salvaguardes sobre els ecosistemes i les persones, i apostar per una transformació real, lluny de les lògiques que ens han portat a les crisis actuals.

 

La entrada Ecologistes en Acció presenta un estudi sobre la política climàtica europea en 2025 aparece primero en Ecologistas en Acción.

La importància de fer xarxa front l’urbanisme inundable (insostenible i patriarcal)

23 Diciembre 2025 at 10:13
Por: Catalunya

El dijous 27 de novembre del 2025, a les 18:00, les entitats i col·lectius agrupades a la campanya Prou Urbanisme Inundable —de la qual és membre i impulsora Ecologistes en Acció— hem organitzat la trobada en línia ‘A un any del desastre. Experiències silenciades. Quina és la situació actual’ per parlar sobre el que va passar a València durant i després la Dana, més enllà dels grans titulars, de les declaracions institucionals i altres truculències.

En aquest enllaç, teniu la gravació.

Aquesta ha estat la primera d’altres trobades en línia que es preveu organitzar des de la PUI per contribuir a visibilitzar i comprendre tot allò relacionat amb el risc d’inundabilitat, aprofundir en les estratègies, fer xarxa i suport.

Josep Codonyer, arquitecte i urbanista, és membre de l’Acord Social Valencià, col·lectiu nascut per fer front al desastre davant la inacció del govern. Ha explicat la situació actual que viu gran part de la població, un any després del desastre, i el treball que s’està realitzant des dels Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLERs), que tant generen propostes en positiu, com mobilitzacions i queixes a tots els nivells de l’administració.

Denuncien que l’urbanisme i sobredimensió de les infraestructures, la gran impermeabilització del sòl, ha estat un element crucial en l’increment del risc, i a més, tenen clar que les víctimes mortals han estat conseqüència d’una gran deixadesa dels polítics.

L’urbanisme inundable i insostenible, patriarcal, fomenta el canvi climàtic en potenciar l’ús del vehicle privat, l’ampliació d’infraestructures com el port, l’aeroport, autovies; l’AVE en detriment de Rodalies. Tot el col·lapse del transport que està patint la ciutadania és una conseqüència de la mobilitat insostenible fomentada per també aquesta perspectiva patriarcal i orientada al benefici econòmic. Ara es troben amb un transport públic encara més deficitari, sense alternatives. A més de clavegueram encara sense arreglar, llots insalubres en molts soterranis, ascensors sense reparar i molts edificis amb persones amb mobilitat reduïda sense poder sortir de casa.

Per això la proposta que treballen s’enfoca en un urbanisme i una mobilitat ecofeminista i interseccional, que inclou bosc urbà amb hortes comunitaries, i aportacions dels CLERs en infraestructures. Alguns exemples:

  • Mesures basades en la natura.
  • Suspendre i prohibir per llei la concessió de llicències d’edificació en zones inundables, fins que es tinguen noves normes d’edificació i criteris d’ordenació del territori adequats. Elevar els habitatges, per exemple.
  • Eliminació del circuit Ricardo Tormo i polígons industrials —desasfaltar— i deixar zones d’inundació.
  • Augment del calaix inundable i redissenyar ponts.
  • Infraestructures hidràuliques internes als municipis.
  • Reducció de la presència de cotxes als carrers. ¡El problema no han estat les canyes, sino els cotxes!

Han portat les propostes al MITECO, als Ajuntaments, a la Generalitat; i aniran a Europa. “Ens trobem davant una mentalitat política desfassada i sense visió de futur”, asegura Codonyer, que ha ressaltat el que diuen les veus expertes: Cada vegada tindrem més episodis com aquest perquè la Mediterrània és ja un mar tropical.

Jorge Alcañiz, per la seva banda, ha parlat en nom de Per l’Horta, entitat històrica de defensa del territori, la cultura i el món rural valencians, que després d’haver lluitat per una Llei de l’Horta –han hagut de veure com ha estat totalment desmantellada-. Ha explicat com de la comarca Horta Sud, de 300 km quadrats, 21 estaven protegits i se n’han inundat el 75%. Per tant s’ha constatat que a més d’espai agrari, és inundable. En aquest sentit engegaran la campanya de Sòl Inundable, tot recordant que el fang és un element històric de la regió i que s’ha de conèixer i saber gestionar.

Per l’Horta estan treballant també en moviments de defensa del territori : perquè la defensa dels espais naturals és també protegir-nos. L’exemple de la Dana és molt evident. Per primera vegada, comenta Alcañiz, hi ha institucions i polítics que estan començant a veure-ho.

Les participants han destacat la importància de treballar en xarxa –la coordinadora de desenvolupament sostenible, la comissió ciutat-port, connectada amb altres plataformes-. Sembla, diuen, que en general es va comprenent que les propostes de renaturalització i desasfaltar no tenen res contra el procés de desenvolupament, sinó que es tracta d’acceptar la importància d’adaptar-se a la situació climàtica i de convivència amb els ecosistemes.

Laia Serra, l’última de les ponents, va apuntar com el delta del Llobregat a Catalunya, on es podria donar una situació similar a la de l’Horta Sud, està encimentat ja en un 60% amb el que això suposa de pèrdua de capacitat d’absorció d’aigua, etc. Precisament Per l’Horta van participar a la presentació de la proposta de Parc Natural i Agrari impulsada per diverses entitats per salvaguardar-hi, amb una figura jurídica potent, el terreny agrari i natural.

Serra va explicar, en nom dels col·lectius agrupats en la campanya Prou Urbanisme Inundable, com aquest front conjunt va néixer per impedir que es repeteixi a Catalunya el que van patir a l’Horta Sud, amb la convicció, des de fa temps, que l’urbanisme és una de les principals fonts de problemes ambientals i socials actuals. L’estratègia ha estat, inicialment, requerir formalment a les administracions una moratòria de tots els projectes de construcció amb risc d’inundabilitat, per assenyalar preventivament les responsabilitats en cas de desastre. Els objectius són:
– A curt termini aturar tots els projectes que estan en zones inundables fins a revisar els mapes de risc.
– A mitjà termini, recuperar la prohibició d’edificar en aquests espais. A Catalunya, la nova llei de Territori que ha de substituir la llei d’Urbanisme actual, prevista per al primer trimestre de 2026, ha de prohibir d’una vegada per totes l’edificació en zones inundables. Malauradament, un informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS 1/2016 pg. 15) alertava de que l’avantprojecte preveia crear una nova qualificació urbanistica *urbanitzable inundable*
– A llarg termini busquen adaptar el territori a la nova realitat climàtica i protegir la biodiversitat. Es tracta d’un canvi de paradigma en el qual sigui impensable avantposar l’especulació a les vides humanes i dels ecosistemes. I això ho farem a través de conscienciar-nos i empoderar-nos com a societat, d’una banda i en primer lloc, i exigir aquests canvis a les institucions, per la via activista i legal.

La campanya continua. Seguirem fent requeriments coordinats, cartes obertes, presència en premsa, amb més territoris que ja s’estan començant a sumar. Seguirem posant en comú coneixement, amb xerrades-debats com el present. A més, seguirà sent espai de suport mutu de les plataformes locals; de suport en consultes sobre la inundabilitat de projectes que puguin afectar; eina per a les lluites locals per a estendre-les mediàticament i donar-los més entitat.

La entrada La importància de fer xarxa front l’urbanisme inundable (insostenible i patriarcal) aparece primero en Ecologistas en Acción.

Desallotjament del Badalona 9: la brutalitat  institucional contra la dignitat del més vulnerables

19 Diciembre 2025 at 10:00
Por: Catalunya

Aquest dimecres 17 de desembre, a les portes de Nadal, Badalona ha viscut un dels episodis més inhumans de la seva història recent. El desallotjament de l’antic institut B9 no ha estat només una operació policial de gran envergadura; ha estat una exhibició de brutalitat contra la misèria, la precarietat i la desesperació.

Amb un desplegament desproporcionat —més de 25 furgonetes dels Mossos d’Esquadra i la presència de la Policia Nacional per aplicar la Llei d’Estrangeria—, l’Ajuntament ha triat el camí de la força en comptes del de l’assistència a qui més ho necessita. Companyes de Badalona hem assistit a les concentracions de suport i hem estat testimonis, amb una barreja d’impotència i profunda tristesa, d’una actuació que ens hauria de fer vergonya com a societat. Hem vist com es tractava a persones vulnerables pitjor que si fossin residus, ignorant la seva humanitat i els seus drets bàsics.

La política de l’Ajuntament de Badalona contra les més pobres

L’Ajuntament de Badalona té l’obligació legal i moral de prestar assistència social, garantint unes condicions mínimes de supervivència, alimentació i allotjament d’emergència a les persones que no necessiten. Però la política sota el mandat de Xavier Garcia Albiol és la contrària. L’alcalde no només es nega a oferir alternatives habitacionals, sinó que se n’enorgulleix, assenyalant els més pobres com a delinqüents i afirmant públicament que no els vol a Badalona, que no destinarà «ni un duro»  a les persones que han provocat problemes. Les persones que no tenen on dormir són un problema, i posa tots els recursos que calguin per fer-les fora, tot traslladant el problema fora de la ciutat.

Aquest no és l’únic cas de la política municipal contra els més pobres: l’Ajuntament no té alberg municipal, ni menjador social, els refugis en episodis de fred o pluja són ridículament insuficients, i les entitats no tenen recursos per donar suport a un nombre cada dia més gran de gent necessitada. L’alberg que hi havia a Can Bofí Vell es va tancar i va deixar al carrer les persones que hi estaven acollides, i s’han ignorat les reiterades demandes de la Sindicatura de Greuges per obrir-lo. Els locals abandonats, com el mateix B9 que portava anys buit, podrien ser espais de gestió social, però s’ha preferit la via judicial i  la força policial per fer fora als que havien trobat refugi.

La complicitat de la Generalitat

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha excusat dient que cal “complir la llei”, però oblida que la  llei de Serveis Socials —i la sentència de desallotjament— obliguen l’Ajuntament a prestar assistència social. Però la Generalitat no ha pres cap mesura per  obligar l’ajuntament a prestar aquests serveis socials bàsics. Ignorar la vulnerabilitat extrema de centenars de persones que ara dormen al ras no és complir la llei; és permetre que el dret de l’ajuntament a recuperar un local municipal (que s’hauria de destinar al servei públic), passi per sobre del dret fonamental a la vida i a la dignitat.

L’urbanisme al servei de l’especulació, no del dret a l’habitatge

Des d’Ecologistes en Acció sabem que aquest drama és fruit de les polítiques d’habitatge i de l’urbanisme especulador, que han convertit un bé bàsic en un producte financer. S’han donat totes les facilitats als fons d’inversió per acaparar habitatges i als promotors immobiliaris per apujar preus fins a nivells prohibitius per a la classe treballadora. A més, no podem oblidar el racisme immobiliari que pateixen les persones racialitzades, que moltes vegades, tot i poder-se permetre econòmicament pagar per un pis (o una habitació), es troben amb el rebuig per a llogar-los-el.

A Badalona presentem al·legacions contra plans urbanístics que incompleixen les obligacions de reserves legals d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), que el govern municipal incompleix sistemàticament, i contra la destinació de solars propietat pública a  habitatge de venda lliure. Mentrestant, la Generalitat ho permet i dona cobertura a un urbanisme contrari al dret a l’habitatge.

Exigim solucions, polítiques per a les persones

Ecologistes en Acció denunciem la brutalitat contra els més pobres i seguirem lluitant intensament contra les polítiques especulatives que destrueixen tant el medi ambient com el teixit social de les nostres ciutats. No podem tolerar una societat que criminalitza la pobresa mentre premia l’especulació.

Exigim:

  1. Atenció immediata i allotjament d’emergència per a totes les persones desallotjades del B9.
  2. Reobertura i ampliació de recursos socials com l’alberg de Can Bofí Vell,  creació d’un menjador social municipal i espais de refugi per a episodis climàtics.
  3. Polítiques d’habitatge que prioritzin les persones, limitin el pisos turístics, impedeixin l’acumulació d’habitatges per part de grans tenidors i posin fi a l’urbanisme depredador.

Ni una persona més al ras. L’habitatge és un dret, no un negoci.

La entrada Desallotjament del Badalona 9: la brutalitat  institucional contra la dignitat del més vulnerables aparece primero en Ecologistas en Acción.

Las diez claves del nuevo código ético del Colegio de Periodistas de Catalunya

10 Noviembre 2025 at 11:55

Puedes leer este artículo en catalán aquí.

El congreso del Colegio de Periodistas de Catalunya, celebrado los días 7 y 8 de noviembre, ha aprobado una reforma y ampliación del Código Deontológico. Según sus responsables, el objetivo es contar con un marco ético actualizado para afrontar los múltiples retos de la profesión y contribuir a preservar la democracia y los derechos humanos.

Tanto el decano del Colegio de Periodistas de Catalunya, Joan Maria Morros, como el presidente del Consejo de la Información de Catalunya, Josep Carles Rius, explicaron que las propuestas de cambios y ampliaciones son el resultado de un proceso de escucha a la profesión y a la sociedad civil, y también fruto de estudios compartidos con las once universidades que imparten estudios de periodismo en Catalunya.

Las diez claves del nuevo código ético

1. Combatir la mentira
El criterio 1 del Código establece el deber de decir la verdad. Ahora los periodistas consideran que no basta con eso y que tienen el deber “de hacer frente a la mentira, a la desinformación y a la negación de las evidencias científicas”. En el articulado del Código se establece que “el periodista tiene el deber de acercarse al máximo a la realidad de los hechos con honestidad, independencia, responsabilidad y espíritu crítico. Fuera de este marco, no estamos ante periodismo”.

2. Discurso de odio y derechos humanos
Como conclusión de los doce criterios del Código, los periodistas recuerdan que “las responsabilidades éticas se enmarcan en el compromiso ineludible de los periodistas con los derechos humanos. Los periodistas tienen el deber de identificar y combatir el discurso de odio como una gran amenaza para la convivencia, la dignidad y la democracia”.

3. Un derecho de la ciudadanía
En el congreso muchos ponentes insistieron en que los periodistas tienen el deber de garantizar un derecho que pertenece a la ciudadanía: el derecho a la información. Por ello, en el preámbulo se recuerda que este derecho está consagrado en la Declaración Universal de los Derechos Humanos (artículo 19), la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea (artículo 11), la Constitución Española (artículos 20 y 105.b) y el Estatuto de Catalunya (artículo 52).

4. Responsabilidad frente al suicidio
Uno de los cambios más profundos del Código es el que se refiere al tratamiento del suicidio. Hasta ahora se hacía hincapié en evitar el supuesto efecto mimético. Ahora se va mucho más allá y se dice:

“En el caso del suicidio, se debe informar con responsabilidad, tratándolo como un problema de salud pública que puede prevenirse y que nunca responde a una única causa. Debe evitarse el sensacionalismo o cualquier lenguaje que le pueda transmitir un aire de romanticismo o glamour, así como los detalles concretos sobre la persona, el método o el lugar. Estas noticias no deben destacarse ni repetirse, y se debe tener un cuidado especial cuando se trate de personas conocidas. Es importante incluir recursos sobre dónde y cómo buscar ayuda. Si se incluyen imágenes, éstas no deben caer en estereotipos ni reforzar estigmas”.

Además, se incorpora un anexo específico con recomendaciones sobre cómo abordarlo.

5. ¿Quién es periodista?
En un tiempo en el que existe mucha confusión sobre quién es o no periodista y en el que proliferan los falsos medios de comunicación, el Código incorpora un preámbulo donde se dice:

“Es periodista aquella persona que tiene la formación académica y/o la experiencia adquirida y acreditada profesionalmente para ejercer el periodismo. Puede desarrollar su trabajo en medios de comunicación, en empresas dedicadas a la comunicación o en plataformas personales, y en todo caso debe asumir el compromiso ético imprescindible que determina el Código Deontológico del Colegio de Periodistas de Catalunya”.

6. ¿Qué es un medio de comunicación?
En el mismo preámbulo se determina que “los valores que guían a los periodistas implican también de forma corporativa a las empresas dedicadas a la comunicación. Solo entendemos que se ajustan a esta definición si son transparentes respecto a su titularidad, si están comprometidas con el Código Deontológico y si toman decisiones al servicio de la ciudadanía».

7. Clickbait y grandes plataformas
Por primera vez, un código deontológico considera que “el uso sistemático de titulares engañosos –conocidos como clickbait o pescaclicks– compromete la calidad de la información y vulnera el derecho de la ciudadanía a recibir contenidos rigurosos”. Los periodistas reclaman también que las grandes plataformas digitales asuman “responsabilidad editorial respecto a los contenidos que difunden en redes sociales para poder ser catalogados como periodismo”.

8. El reto de la inteligencia artificial
Un anexo establece que en el uso de la inteligencia artificial en el ámbito periodístico “debe existir siempre una supervisión periodística y editorial humana, ejercida por profesionales, en todas las etapas de producción y difusión de contenidos generados o asistidos por IA”.

El objetivo es “valorar la fiabilidad de las fuentes, verificar y contextualizar la información, detectar errores y garantizar la veracidad”. El anexo recuerda el deber de evitar “la proliferación de contenidos generados por inteligencia artificial que puedan generar o favorecer la desinformación o la manipulación (…) o que introduzcan sesgos, fomenten la polarización, la discriminación o contribuyan a la difusión de discursos de odio”.

Además, el anexo sobre tratamiento de imágenes incorpora recomendaciones específicas:

“Las imágenes generadas por IA con apariencia fotográfica o realista son el resultado de la manipulación de múltiples imágenes y, por tanto, no deben utilizarse en contextos periodísticos, en coherencia con la normativa que prohíbe expresamente cualquier manipulación de la información visual en el ámbito del fotoperiodismo».

9. Tratamiento de la emergencia climática
El anexo dedicado al tratamiento de la emergencia climática recuerda que “la crisis climática es una cuestión de justicia global derivada de la sobreexplotación de los sistemas naturales y la vulneración de los derechos humanos. Este agravio ha sido perpetrado históricamente –y también hoy día– por los países del norte global a costa de los recursos del sur global. Los medios de comunicación tienen la responsabilidad de señalar estas relaciones desiguales».

Para evitar la parálisis y la sensación de impotencia que conduce a la fatiga climática, “debe evitarse el discurso único de catástrofe y el contenido estrictamente emocional y compasivo”. Asimismo, el Código subraya que se debe “renunciar a la falsa simetría para no dar espacio al negacionismo climático, porque dar voz a discursos que niegan la existencia de la crisis climática o abogan por el derrotismo no forma parte del ejercicio de la imparcialidad ética, sino que crea un falso equilibrio de opiniones y amplifica la desinformación».

10. En defensa de la diversidad
Un anexo específico insiste en que se debe “evitar incluir en la información el grupo étnico, el color de la piel, la nacionalidad, la religión o la cultura si no es estrictamente necesario para la comprensión global de la noticia, con el fin de evitar generar prejuicios, estigmatización y estereotipos que promuevan actitudes discriminatorias o racistas”.

El documento también recomienda “mejorar los mecanismos periodísticos que favorecen la multiculturalidad” y que “las redacciones sean más diversas, no solo porque es socialmente justo, sino porque es periodísticamente necesario para la calidad informativa y para aportar nuevas miradas sobre la realidad”.

La entrada Las diez claves del nuevo código ético del Colegio de Periodistas de Catalunya se publicó primero en lamarea.com.

Mazón, Juan Carlos I y cía: el victimismo de los ‘grandes’ hombres

7 Noviembre 2025 at 10:10

Este artículo ha sido publicado originalmente en Catalunya Plural. Puedes leerlo en catalán aquí.

Álex Mesa // A poco más de un año de la catástrofe de la DANA en València, Carlos Mazón dimitió finalmente como president de la Generalitat. La gota que colmó el vaso: los abucheos e improperios que recibió en el funeral que se celebró en honor a las víctimas (y al que se le solicitó que no asistiera).

Tras este episodio, en el PP se percataron de que Mazón no era muy querido entre una parte sustancial de la ciudadanía valenciana (apenas les llevó un año darse cuenta) y entonces hubo una comparecencia… A decir verdad, el president no dijo en ningún momento de forma explícita que dimitía y, sobre todo, no pidió disculpas por apenas nada.

Durante el año en el que resistió en el cargo le sobró tiempo para dar infinidad de versiones distintas del porqué no se enviaron los avisos correspondientes antes de que fuera demasiado tarde. Sin embargo, todo ese tiempo parece que no fue suficiente para llegar a un acto de constricción y de sinceras disculpas por todo lo ocurrido. No. El foco de su comparecencia se puso en toda la presión recibida, en el abandono institucional y en lo mucho que ha sufrido. ¿Acaso no merecen nuestra compasión los negligentes?

Aún más recientemente, se han comenzado a filtrar fragmentos de las memorias de Juan Carlos I. Cabe reconocer que en este caso parece que el susodicho está siendo muy fiel a la literalidad del formato. Todo lo que narra parece no tener que ver mucho con los hechos acontecidos sino con cómo él los recuerda en su cabeza, con sus impresiones personales y sus juicios de valor. Por los fragmentos que han trascendido, parece un tanto despechado con su hijo y, en general, maltratado por los políticos, los medios de comunicación y buena parte de la opinión pública española.

Sin duda alguna, el culmen de esta actitud quejosa la encontramos en algo que podría haber sido obra de los Chanantes: “Soy el único español que no cobra pensión tras cuarenta años de servicio”. Pobre hombre. Y esto lo escribe en el mismo texto en el que reconoce que no podía rechazar un regalo de 100 millones de dólares por parte de la monarquía saudí, por ejemplo. Pero no cobra pensión. Y eso es tremendamente injusto. Después de todo lo trabajado por España, después de su recto y ejemplar comportamiento en todos los registros y ámbitos… ¿Acaso no merecen nuestra compasión los nobles?

Durante esta semana también han aparecido imágenes y declaraciones del juicio al fiscal general del Estado por la presunta filtración de información sobre Alberto González Amador, pareja de Isabel Díaz Ayuso y también presunto defraudador de impuestos. Este caso tiene muchas aristas pero, para hacerlo breve, han trascendido unas declaraciones de González Amador en las que atestigua sentirse acorralado por la persecución no solo judicial sino, sobre todo, política y mediática que lleva sufriendo desde hace dos años. La guinda del pastel: “O me voy de España o me suicido”. La situación se le ha tornado tan insostenible y su mente ha quedado tan obnubilada por el maltrato sufrido que la posibilidad de regularizar su situación fiscal parece que ni se le llegó a ocurrir. ¿Acaso no merecen nuestra compasión los presuntos defraudadores?

Estos tres casos recientes muestran unas similitudes asombrosas. En general, lo que une a los tres es una sensación de maltrato recibido, de discriminación o de sufrimiento inmerecido, lo que los lleva a una profunda victimización de la que no parecen comprender su carácter ridículo. Y tal vez esta falta de comprensión de lo risible de su victimización tenga que ver con que no han sido capaces de ir más allá de sus propios intereses y de su propia perspectiva para comprender cuál es la percepción de sus actos que tienen los demás.

Al victimizarse, Mazón hiere a quienes realmente sufrieron las consecuencias de sus actos presumiblemente negligentes, Juan Carlos I ofende a quienes se han ganado la vida honrada y humildemente y a duras penas tienen una pensión mínima (y a veces ni eso), mientras que González Amador enerva a quienes saben de primera mano que la salud mental es algo extremadamente serio y con lo que no cabe frivolizar (ni tan siquiera en aras del legítimo derecho a la defensa en un juicio).

Pero me atrevería a decir que el escozor se siente no solo en quienes se ven afectados o interpelados directamente, sino en todos aquellos que son capaces de comprender la frívola gravedad de sus aseveraciones. Es decir, duele y escuece a quienes tienen empatía.

De alguna forma, a través de altavoces como el de Pablo Motos en El Hormiguero, hace ya un buen tiempo que algunas voces se quejan de que ya no se puede decir nada en libertad. Pero a la vista de los Mazón, Juan Carlos I, González Amador y cía lo que tal vez quepa pensar es que lo que quieren esas voces no es poder decir lo que les dé la gana, sino que no se les conteste, que no se les cuestione ni replique, que se sienta empatía para con ellos y la pérdida de sus privilegios, pero no para con quienes fueron víctimas (directas o indirectas) de sus presuntas tropelías.

La entrada Mazón, Juan Carlos I y cía: el victimismo de los ‘grandes’ hombres se publicó primero en lamarea.com.

  • No hay más artículos
❌