• Les organitzacions de la campanya Stop UE-Mercosur, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció de Catalunya, denuncien l’anunci avui de la Comissió Europea sobre l’entrada en vigor provisional de l’acord comercial amb Mercosur.
• Qualifiquen aquest pas de la UE com “un greu atropellament democràtic” i “un intent d’imposar per la porta del darrere un tractat profundament rebutjat per amplis sectors socials”.
• Es preveu que l’acord UE-Mercosur tingui forts impactes socials i ambientals, alhora que consolida un model agroexportador intensiu, depenent de cadenes llargues altament emissores, incompatible amb els compromisos climàtics europeus.

En una carta oberta adreçada a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i al president del Consell Europeu, António Costa, 170 organitzacions socials, ecologistes, sindicals i agràries exigeixen que s’aturi l’aplicació provisional de l’acord abans la Unió Europea emeti el dictamen sobre les qüestions jurídiques plantejades.

“Un menyspreu a la democràcia”

Les organitzacions assenyalen que l’acord UE-Mercosur arrossega des del seu origen una forta contestació social pels seus impactes previsibles, a banda i banda de l’Atlàntic, sobre l’agricultura familiar pagesa, els drets laborals, la seguretat alimentària, el deteriorament dels serveis públics i l’acceleració de la desforestació a Amèrica Llatina.

“Aplicar-ho provisionalment sense esperar el Parlament Europeu i sense conèixer l’opinió del Tribunal és un menyspreu frontal als procediments democràtics europeus”, afirmen des de la campanya. A parer seu, la Comissió pretén blindar els capítols comercials mentre esquiva el debat polític de fons i minimitza l’oposició social creixent en diversos Estats membres.

Les organitzacions recorden a més que la tramitació de l’acord ja ha estat marcada per decisions polèmiques que van excloure de la ratificació els parlaments nacionals i per una aprovació al Consell de la UE sense unanimitat, cosa inèdita en tractats d’aquesta magnitud.

“Estem davant d’un precedent extremadament perillós: convertir la política comercial en un àmbit immune al control democràtic real”, adverteixen.

Impactes socials i climàtics ignorats

Les 170 organitzacions signants, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció de Catalunya, subratllen que l’acord consolida un model agroexportador intensiu, dependent de cadenes llargues i altament emissores, incompatible amb els compromisos climàtics europeus. També alerten d’una pressió competitiva més gran sobre sectors agraris i ramaders europeus ja colpejats per crisis de preus i per la concentració corporativa.

A l’Amèrica Llatina, afegeixen, el tractat incentivaria l’expansió de monocultius i ramaderia industrial vinculats a la desforestació i als conflictes socioambientals:
“Mentre la ciutadania exigeix transició ecològica justa, sobirania alimentària i protecció de l’ocupació, la Comissió insisteix en un tractat ancorat en la lògica del lliure comerç sense límits”.

Les organitzacions de la campanya Stop UE-Mercosur exigeixen que es reverteixi l’aplicació provisional de l’acord, que es respecti el vot del Parlament Europeu i que s’esperi el pronunciament del Tribunal de Justícia de la UE.

Així mateix, plantegen que s’obri un debat públic real sobre els impactes socials, laborals i climàtics de l’acord i la política comercial de la UE.

Les 170 organitzacions signants anuncien que intensificaran la mobilització social i la pressió política els propers mesos per impedir l’entrada en vigor d’un acord que consideren “social, ambientalment i democràticament inacceptable”.

 

La entrada 170 organitzacions denuncien l’aplicació provisional de l’acord UE-Mercosur per vulnerar principis democràtics fonamentals aparece primero en Ecologistas en Acción.

GETE-Ecologistes en Acció de Tarragona i l’Ebre ha tramès al Servei Territorial de Tarragona del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica al·legacions a l’anunci d’informació pública de la nova línia de Molt Alta Tensió que pretén transportar electricitat des de l’Aragó fins a les comarques de Tarragona.

El projecte, que es va exposar a informació pública al BOE número 14, de data 16 de gener de 2026, demana l’autorització administrativa de construcció i avaluació d’impacte ambiental ordinària i declaració d’utilitat pública de l’eix a 220 kV Els Aubals – La Selva – Francolí, que inclou diferents actuacions amb afectació a nombroses poblacions de les nostres comarques.

GETE- Ecologistes en Acció hem formulat al·legacions que fan referència a l’impacte sobre la salut i la seguretat de les persones, però també amb una finalitat clara: la de que com a país hem d’intentar ser el màxim d’autosuficients per cobrir les nostres necessitat energètiques, que han de passar necessàriament per formules de decreixement que no exhaureixin els recursos que tenim per les properes generacions.

El projecte presentat no compleix amb la seguretat electromagnètica necessària, ni garanteix  la seguretat orogràfica, ni la distància d’exclusió dels habitatges. Existeixen evidències de danys biològics i neurològics i també sobre la biodiversitat i el medi vegetal, i que l’exposició prolongada a les ones emeses per la línia d’alta tensió redueix la melatonina nocturna i altera els ritmes circadians. Així, exigim que en els trams de doble circuit i zones rústiques l’alçada mínima sigui de 80 metres, per garantir que en superfície no se superin els 0,3-0,4 µT, llindar de risc per a leucèmia infantil i danys neurològics. Des de l’organització ecologista considerem que el projecte aplica a mínims el marc normatiu que diu que s’ha de mantenir una exposició “tant baixa com sigui raonablement possible”.

Per tot plegat el GETE-Ecologistes en Acció demanem que se’ns doni resposta com a part afectada i que se’ns tingui com a part interessada.

Les mateixes al·legacions les hem presentat davant del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica de l’Estat.

Finalment demanem que es desestimi el projecte en curs per les afectacions crítiques que es mostren en aquestes al·legacions.

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada Formulen al·legacions a la MAT que arribaria a Tarragona des de l’Aragó aparece primero en Ecologistas en Acción.

•  Una recerca d’Ecologistes en Acció revela com les subvencions al sector primari estan contribuint a la crisi de biodiversitat.
• L’eliminació o reformulació d’aquests incentius era un compromís del govern que havia d’haver-se abordat el 2025.

Ecologistes en Acció, en col·laboració amb Economistes sense Fronteres, fa públic un informe en el qual identifica els incentius perjudicials per a la biodiversitat a l’estat espanyol dins del sector primari com a part de la seva campanya Sense Biodiversitat No Hi ha Vida. La recerca, que ha durat un any i és la primera en aquest camp realitzada per a l’estat espanyol, ha indagat en les dades oficials dels comptes nacionals i autonòmics. Analitza les polítiques fiscals de les quals es beneficien els sectors agrari, pesquer i forestal i el seu impacte en els ecosistemes i l’extinció d’espècies.

L’informe conclou que les administracions públiques van concedir 8.000 milions d’euros al 2024 per a activitats i empreses relacionades directament amb la pèrdua de biodiversitat. La xifra total és encara més alta, ja que aquests números no inclouen altres sectors de gran impacte ambiental com el transport i l’energia. El pressupost públic anual per a la conservació i restauració de la natura, sumant Pressupostos Generals de l’Estat i fons europeus, és de 2.000 milions d’euros, quatre vegades inferior. Les dades evidencien una incoherència fiscal. La bretxa financera nacional per a complir amb el Conveni de Diversitat Biològica és de 3.500 milions d’euros. Reformar, reconduir o eliminar aquestes subvencions resoldria aquest dèficit.

Els governs han incomplert el seu objectiu de repensar aquests incentius per a transformar el 50% de les subvencions perjudicials l’any 2025, tal com estableix el Plan estratégico estatal del patrimonio natural y de la biodiversidad a 2030. Abordar aquesta qüestió és una obligació inclosa en la META 18 del Marc Mundial Kunming-Montreal. L’estat espanyol no tan sols incompleix compromisos internacionals, també perjudica el seu propi patrimoni natural –sòl, aigua, boscos, mars i espècies– en finançar activitats que acceleren la seva deterioració.

L’informe revela que el 85% de les subvencions més problemàtiques són ajudes directes, la majoria provinents de fons europeus per al sector agrari i forestal (PAC) i pesquer (FEMPA), encara que també s’han assenyalat fons Next Generation relacionats amb la intensificació de regadius i la bioenergia a partir de crema de biomassa forestal. L’anàlisi també inclou exempcions fiscals, tot posant en la diana aquelles que beneficien plaguicides i fertilitzants o combustible per a la pesca professional.

Ecologistes en Acció assenyala que les subvencions públiques són necessàries per a fer costat al sector primari. No obstant això, el sistema actual beneficia grans empreses i lobbies, enlloc de millorar la situació de productors i productores amb nivells més baixos de renda, que al seu torn són els qui més riquesa deixen en les comunitats. Alinear el sistema d’ajudes públiques amb la conservació i restauració de la natura és una oportunitat per a avançar cap a polítiques fiscals que protegeixin la biodiversitat i l’economia rural i costanera més vulnerable.

 

 

La entrada L’Estat espanyol inverteix quatre vegades més a destruir la natura que a cuidar-la aparece primero en Ecologistas en Acción.

Malgrat que 2026 ha començat de manera convulsa, amb la ciutadania sent testimoni de durs cops a la democràcia i atacs globals als drets de les persones i del medi ambient, l’anunci de tancament d’ALTRI ens ha retornat una mica l’alegria i l’esperança. Perquè l’ecorsistència funciona i encara podem escriure el nostre present i el nostre futur.

De fet, l’any passat a Galiza van poder celebrar no poques victòries: finalitzar l’espoli de les muntanyes comunals de Tameiga, expulsar les mineres de San Finx i de Penouta, impedir la destrossa en el bosc del Banquet de Conxo, iniciar la reconquesta de l’illa de Toraya o articular massives mobilitzacions per a denunciar el genocidi israelià. Tot això van ser assoliments de la ciutadania organitzada dels quals Ecoloxistas en Acción va ser coprotagonista. No obstant això, aquests avenços van quedar ombrats davant l’explosió d’agressions i amenaces d’involucions socials i ambientals que s’han arremolinat amb força piconadora en començar l’any.

Per això, l’anunci de la Xunta d’arxivar l’expedient de la concessió de la macro planta cel·lulòsica d’ALTRI és una gran victòria que hem de celebrar i assaborir a poc a poc. Cal festejar la victòria. Felicitar-nos els uns a les altres amb senyals de complicitat comunitària. Enhorabones i més enhorabones per al teixit associatiu del nostre país i per a la solidaritat d’arreu.

Que es deslligui l’eufòria, per què no?, mentre la ressaca no ens impedeixi seguir de prop els moviments de l’escenificació de la Xunta. Perquè no va haver-hi una fallida en el negacionisme de la Xunta sobre els impactes ambientals i socials de la indústria extractivista. No hi ha cap esquerda en el terraplanisme del govern gallec del Partit Popular per la qual hagi calat una epifania ecosocial que ens garanteixi que no tornarem a la casella de sortida, en breu, amb aquest projecte.

No és la primera vegada que la Xunta amaga una intenció contrària a la seva decisió. La pastera lusitana té el tràmit obert per a presentar al·legacions i, posteriorment, la possibilitat d’interposar un contenciós administratiu per a revertir la fallada de la Xunta, si aquesta continua sent negativa per als seus interessos mercantils.

Un engany així va estar a punt d’aconseguir-lo la Xunta i els promotors del projecte miner Alberta I, ara anomenat Mina Doade, quan per les irregularitats i informes negatius la Xunta va denegar la viabilitat ambiental i l’empresa va portar a la Justícia aquesta decisió. Esperaven que una defensa tèbia de la seva decisió hagués comportat una resolució judicial a favor de la minera, però la personació d’Ecoloxistas en Acció com a codemandada els va truncar l’ardit.

Encara que la decisió de la Xunta fos una maniobra espúria, no deixa de ser obligada per la força de la mobilització de la bona gent d’Ulloa i de la ciutadania, en general, de Galiza. La Xunta del Partit Popular, que va treballar gairebé com a comercials a sou d’ALTRI, ha d’estar molt forçada per a recular així, encara que s’havien deixat algun cartutx en la recàmera.

De moment som poc més que mers espectadors en aquest ball de ‘dimes i diretes’ amb el qual el president de la Xunta i la seva camarilla ornamenta el seu obligat pas enrere. Té el seu interès mirar tota aquesta representació i intentar llegir entre línies a aquests experts artífexs de l’engany. Ells mesuren i calibren cada paraula que diuen. No tant d’admetre l’error, tiren la culpa al Govern central, acusant-lo de boicotejar el projecte i saltar-se les ”regles” per mera rivalitat política i presentant-se ells com a defensors davant la ignomínia centralista.

Pot semblar una explosió dialèctica més, però és un intent de continuar negant els greus impactes ambientals d’aquest projecte, de la seva política industrial en general i, sobretot, d’amagar la demostració de poder popular realitzada per la gent de Galiza. Perquè, com sempre, en el pantà polític, tot això s’esvaeixi de la memòria de les gallegues i gallecs abans del pròxim episodi d’eleccions nacionals.

Seria un error pensar que són predictibles i transparents. L’ecoresistència té la seva força en la unitat veïnal, però aquesta es desbarata fàcilment si caiem en la ingenuïtat de confiar en el que ens diuen que faran. Ni tan sols hem de donar crèdit als propis fets, encara que semblin consumats.

Així que sí, seguim vigilants. I seguim amb força reclamant territoris biodiversos on poder tenir vides que valguin la pena ser viscudes. Però avui celebrem. Per Altri no serà.

 

La entrada ALTRI no serà (en temps de ecoresistència) aparece primero en Ecologistas en Acción.

L’Empresa Municipal de la Vivienda y Suelo de l’Ajuntament de Madrid continua amenaçant amb desnonar a l’activista de 77 anys.

La pressió social i l’organització col·lectiva han aconseguit paralitzar el desnonament de Paca Blanco, històrica activista social, ecologista i feminista. Aquesta suspensió suposa una victòria fruit de la mobilització i del suport de més de 150 organitzacions i col·lectius de tot l’Estat, però no posa fi al conflicte: Paca segueix en risc imminent de desnonament.

Paca Blanco, militant històrica d’Ecologistes en Acció i Anticapitalistes, va rebre una ordre de desnonament per part de l’Ajuntament de Madrid i l’Empresa Municipal de la Vivienda y el Suelo (EMVS), malgrat que porta anys sol·licitant la regularització de la seva situació mitjançant la subrogació del contracte i havent abonat el lloguer durant l’últim any.

L’ampli suport social rebut –de sindicats, moviments per l’habitatge, organitzacions ecologistes, col·lectius de pensionistes i associacions veïnals– demostra que el cas de Paca no és una excepció, sinó l’expressió d’una política estructural que expulsa les classes populars dels seus barris i converteix l’habitatge en un negoci al servei d’uns pocs.

La paralització del desnonament no pot interpretar-se com una solució, sinó com una treva arrencada per la mobilització que ens dona força per a continuar lluitant. Per això, les organitzacions signants adverteixen que continuaran organitzant-se i mobilitzant-se fins que es reconegui definitivament el dret de Paca a romandre en la seva llar, amb un lloguer social adequat als seus ingressos.

A més, al llarg dels dies, la informació que ha rebut Paca a través de Serveis Socials, Jutjats i l’EMVS ha estat contradictòria i insuficient. La pròpia paralització no s’ha rebut per escrit, sinó que els escrits judicials en els quals s’afirma la suspensió han estat enviats a periodistes alhora que es negava a la persona que resideix en l’habitatge l’accés als mateixos.

Mentrestant, els desnonaments continuen produint-se diàriament. Governs estatals, autonòmics i municipals continuen protegint aquest model injust, com s’ha vist recentment en el desnonament de prop d’un centenar de persones d’un bloc propietat de la SAREB a Villalba. Un nou exemple de com les institucions prioritzen els interessos immobiliaris enfront del dret a un habitatge digne.

L’intent de desnonament de Paca Blanco té a més una enorme càrrega social i simbòlica. Als seus 77 anys i amb un estat de salut delicat, es pretén expulsar de la seva casa a una dona que ha dedicat tota la seva vida a la defensa del territori, del medi ambient i dels drets col·lectius. La seva trajectòria vital està marcada per la lluita social, la precarietat i la repressió, des de l’internament forçós en institucions del franquisme com el Patronato de Protección a la Mujer fins a la persecució per la seva oposició a projectes especulatius com el resort de luxe Marina Isla de Valdecañas.

Defensar Paca Blanco és defensar el dret a l’habitatge de tota la classe treballadora. S’exigeix la retirada definitiva del desnonament, el reconeixement del seu dret a la subrogació del contracte i l’accés a un lloguer social just. L’habitatge no pot continuar sent un privilegi ni un instrument d’expulsió: és un dret fonamental que continuarà defensant-se als carrers i als barris.

La entrada El desnonament de Paca Blanco se suspèn gràcies a la pressió social i mediàtica aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les entitats traslladen a la representant europea les següents preocupacions amb l’objectiu que, des d’Europa, no es facin passos enrere en la protecció de la biodiversitat: Directiva Marc de l’Aigua, desregularització, finançament, Reglament de Restauració, de Desforestació, i Directiva d’Ocells i d’Hàbitats.
• Representants d’Amigas de la Tierra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF exposen les seves demandes a la comissària europea de Medi Ambient durant una trobada celebrada en el marc de la visita institucional de la responsable europea a Espanya.

Les cinc principals organitzacions ecologistes d’àmbit estatal,  Amigas de la Tierra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF , al costat de les fundacions CONAMA, ECODES i Global Nature, sol·liciten a la comissària europea de Medi Ambient, Jessika Roswall, que no impulsi modificacions en la Directiva Marc de l’Aigua (DMA). A més, les entitats traslladen la seva màxima preocupació per altres temes ambientals que estan perdent garanties des d’Europa.

L’actual desregularització amb el paquet òmnibus, la falta de finançament i les modificacions plantejades en el Reglament de Restauració i de Desforestació, així com en la Directiva d’Ocells i d’Hàbitats són els temes centrals que les organitzacions han expressat a la representant europea.

Les entitats incideixen en la seva preocupació davant una possible revisió de la Directiva Marc de l’Aigua, la qual consideren la norma europea més important per a la protecció de rius, aqüífers, llacs i aiguamolls. La directiva estableix com a objectiu aconseguir el “bon estat ecològic” de les masses d’aigua a la Unió Europea. Aquest principi ha estat clau per a millorar la qualitat dels ecosistemes aquàtics i reforçar la gestió sostenible dels recursos hídrics.

Segons el parer de les organitzacions, modificar la directiva podria suposar un afebliment dels mecanismes de control i prevenció, amb riscos més alts de contaminació i sobreexplotació tant d’aigües superficials com subterrànies. Així mateix, insisteixen que una rebaixa d’estàndards comprometria funcions essencials d’adaptació enfront d’inundacions i sequeres extremes, fenòmens cada vegada més freqüents i intensos en un context de crisi climàtica.

Les organitzacions ambientals també alerten que una revisió a la baixa podria traduir-se en una disminució de la protecció d’hàbitats i espècies vinculades als ecosistemes aquàtics i als aiguamolls, molts d’ells ja sotmesos a fortes pressions. En aquest sentit, subratllen que la simplificació normativa no pot convertir-se en un argument per a reduir estàndards ambientals en un àmbit tan estratègic per a la salut pública, la biodiversitat i la resiliència econòmica.

Les organitzacions expressen a més la seva inquietud davant les diferents iniciatives legislatives conegudes com a “òmnibus” que està promovent la Comissió Europea. Segons assenyalen, sota la premissa de simplificar la regulació, aquestes propostes estarien reduint l’abast i l’ambició de marcs normatius ambientals consolidats.

Entre les mesures que generen més preocupació es troben la denominada òmnibus d’aliments i pinsos, que podria flexibilitzar l’ús de pesticides; l’anunciat “test” a la Directiva d’Ocells i Hàbitats, que podria rebaixar els nivells de protecció d’ecosistemes i espècies amenaçades; i les possibles traves a l’entrada en vigor del Reglament europeu sobre productes lliures de Desforestació (EUDR), considerat pioner a nivell mundial i la modificació del qual podria comprometre la seva efectivitat.

Finalment, les organitzacions reclamen que el nou Marc Financer Pluriennal garanteixi una línia financera independent i estable per al programa LIFE, gestionat directament per la Comissió Europea, tal com ha ocorregut en els últims anys. Recorden així que el programa LIFE és l’únic instrument financer específic de la UE per a cofinançar projectes de conservació del medi ambient i acció climàtica, a més de ser determinant en la recuperació d’espècies emblemàtiques com el linx ibèric, l’ós bru o l’àguila imperial, així com en la restauració d’aiguamolls i altres ecosistemes estratègics.

Les organitzacions insisteixen que la UE ha de reforçar, en lloc d’afeblir, els marcs reguladors de protecció hídrica i de biodiversitat com l’única manera de sostenir la transició ecològica.

La entrada Les organitzacions ambientals demanden a la comissària europea de medi ambient no modificar la Directiva Marc de l’Aigua aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El 19 de febrer, les entitats ecologistes i de conservació de la natura han fet entrega d’un manifest amb 10 demandes al president del Parlament, Josep Rull.
• Davant la creixent pèrdua de biodiversitat al nostre territori, les entitats demanen al Govern i al Parlament un pressupost estable, governança efectiva i compromís polític per restaurar la natura i garantir el futur a Catalunya.

Amb el lema «La natura no pot esperar» una cinquantena de persones s’han concentrat el dijous 19 de febrer a la tarda davant del Parlament de Catalunya per llegir un manifest amb 10 demandes i entregar-lo al president del Parlament, en Josep Rull.

La lectura del manifest ha anat acompanyada d’una acció visual per mostrar la inacció dels poders executius i legislatius davant la crisi ecològica. Diverses persones que simulaven ser la Generalitat i el Parlament han pintat de negre diversos paisatges representatius dels ecosistemes de Catalunya (dunes, rius, espais oberts, aiguamolls i boscos), deixant un sense pintar. Aquesta representació mostra l’actuació que ha dut a terme la Generalitat i el Parlament de Catalunya els últims anys, ja que la seva inacció continuada ha comportat la pèrdua d’espècies i hàbitats, i mostra la urgència d’actuar per conservar i restaurar els espais naturals que encara tenim.

En Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció, explica el motiu de la concentració: “Reclamem al govern i a tots els partits polítics una acció decidida per fer front l’emergència climàtica i ecològica, que afecta a les persones i també al medi natural. Hem de fer-hi front si no volem arribar al col·lapse. Ja n’hi ha prou amb que les polítiques ambientals siguin les últimes de les prioritats polítiques, han de ser centrals, perquè ens hi va la vida”.

Les entitats ecologistes i de conservació constaten que la natura a Catalunya es troba en una situació crítica, fruit de dècades d’infrafinançament, fragmentació de polítiques i manca de compromís estructural.

La pèrdua accelerada de biodiversitat, la degradació d’ecosistemes clau i l’augment dels riscos associats al canvi climàtic posen en perill no només el patrimoni natural, sinó també la salut, la seguretat i el benestar de la ciutadania, així com l’activitat econòmica que en depèn. Denuncien que les polítiques de conservació continuen depenent d’un pressupost insuficient, inestable i condicionat, desalineat amb la magnitud del repte.

Les demandes inclouen una governança forta i transversal amb la creació d’un Departament de Transició Ecològica; una nova Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural; plans reals per salvar les espècies amenaçades; el reconeixement de la natura com a pilar essencial de país; la participació activa de les entitats en la governança ambiental; un Pla Nacional de Restauració amb finançament estable; més recursos humans per gestionar-la; coherència ambiental en totes les polítiques públiques i l’aturada de projectes que degraden el territori; i acció immediata davant la crisi climàtica.

La lectura del manifest ha estat compartida per diverses veus representants d’entitats privades sense ànim de lucre i plataformes de referència en matèria ambiental d’arreu del territori català, com son Ecologistes en Acció, el GEPEC-EdC, Depana, SOS Costa Brava, la Plataforma d’entitats ambientals de Ponent, la Institució Catalana d’Història Natural i la Xarxa per a la Conservació de la Natura.

Després de l’acció, aquesta representació d’entitats ha accedit al Parlament per reunir-se amb en Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, i per fer-li entrega del manifest. Mentrestant, les persones assistents a l’exterior, han fet una lectura de les més de 700 espècies amenaçades presents actualment a Catalunya, alhora que llançaven els noms d’aquestes espècies a les escombraries, representant de nou la inacció del Govern i el Parlament. En finalitzar la reunió, s’ha fet entrega de tots aquests papers a en Josep Rull, per mostrar la responsabilitat que hauria d’assumir el Parlament de Catalunya per actuar amb urgència i evitar així l’extinció d’aquestes espècies.

Cristina Sánchez, presidenta de la Xarxa per a la Conservació de la Natura i directora de SEO/BirdLife Catalunya posa l’accent en aquesta qüestió: «entre altres aspectes, el que estem reivindicant és l’elaboració i implementació dels plans de recuperació i conservació de més de 700 espècies de fauna i flora amenaçada que tenim al nostre país. Sense elles, els nostres ecosistemes perillen, i amb ells, nosaltres».

L’acció ha comptat amb la participació d’una cinquantena de persones representants de 25 entitats, i a partir del 20 de febrer s’inicia una campanya d’adhesions al manifest, on s’hi pot adherir qualsevol persona a títol individual o d’organització.

Aquesta és una iniciativa conjunta de la Xarxa per a la Conservació de la Natura i Ecologistes en Acció. Han participat en la reunió amb en Josep Rull: Depana, SOS Costa Brava, Gepec-EdC, Plataforma d’entitats ambientals de Ponent, la Institució Catalana d’Història Natural, Ecologistes en Acció i la Xarxa per a la Conservació de la Natura.

Aquí podeu descarregar el manifest.

 

La entrada Entitats ecologistes i de conservació de la natura presenten al Parlament 10 demandes per restaurar la natura i garantir el futur a Catalunya aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El 17 de febrer es votarà la proposta del MITECO per declarar l’anguila europea (Anguilla anguilla) espècie ‘En perill d’Extinció’ dins del Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE).
• Ecologistes en Acció de Catalunya insta la Generalitat de Catalunya a votar a favor de la proposta i considera que l’anguila (Anguilla anguilla) ha de deixar de pescar-se i s’ha de dur a terme totes les accions necessàries per poder recuperar al màxim l’hàbitat on està present per garantir la supervivència de l’espècie.

Ecologistes en Acció de Catalunya i el GETE-Ecologistes en Acció de Tarragona i Terres de l’Ebre instem la Generalitat de Catalunya a votar a favor de la proposta del MITECO, que es presentarà en el Comitè de Flora i Fauna el 17 de febrer, de declarar a l’anguila espècie ‘En perill d’extinció’ dins del Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE).

Com ja vam fer públic des d’Ecologistes en Acció en anteriors comunicats, la població d’anguila europea (Anguilla anguilla) es troba, segons els darrers dictàmens científics del Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (CIEM), fora dels límits biològics de seguretat, i pateix un intens declivi des de finals dels anys setanta. El CIEM va recomanar l’elaboració d’un pla de recuperació per a tota la població d’anguila europea amb caràcter urgent i que l’explotació i la resta de les activitats humanes que incideixen en la pesca o les poblacions es reduïssin el màxim possible. Ecologistes en Acció també ha estat els darrers anys posant el focus sobre el consum d’angules (les cries immadures d’anguila) com a plat de luxe, de forma destacada a les festes nadalenques, com una pràctica insostenible que s’ha d’abandonar per complet.

Resulta esperançador que associacions de cuiners de prestigi, entre ells algunes estrelles Michelin s’hagin conscienciat sobre la situació crítica d’aquesta espècie i n’hagin demanat la protecció alhora que s’han negat a cuinar-la més.

A l’àmbit de la Unió Europea es va aprovar el Reglament (CE) 1100/2007 del Consell, de 18 de setembre de 2007, pel qual s’estableixen mesures per a la recuperació de la població d’anguila europea. Pel que fa al comerç internacional, l’espècie es va incloure en l’Annex II del Conveni CITES, amb efectes a partir del 13 de març de 2009. L’anguila és una espècie que es troba en perill crític d’extinció a escala mundial, a la categoria CR de la UICN -Unió Internacional per la Conservació de la Natura-, organització que afirma que en els darrers 60 anys s’ha perdut un 80% de la població mundial d’anguiles.

A Catalunya, l’activitat pesquera de l’anguila es limita a les conques fluvials del nord (Fluvià, Muga i Ter) i a l’Ebre, que disposen de Pla de Gestió de l’Activitat pesquera d’aquesta espècie. També s’ha detectat la seva presència en altres rius com el Francolí, on el GETE-Ecologistes en Acció ja ha sol·licitat l’execució d’una proposta de poc cost econòmic que permetria garantir el flux d’aigua durant els períodes en que les anguiles adultes poden arribar al mar. A data d’avui l’administració de la Generalitat no ha donat resposta a la proposta.

Ecologistes en Acció considerem la proposta del MITECO de demanar a les Comunitat Autònomes de declarar l’anguila com espècie en perill d’extinció com extremadament necessària, per la qual cosa exigim a la Generalitat de Catalunya que hi doni suport i es declari l’anguila espècie ‘En perill d’extinció’ dins del Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE).

La entrada Reclamen a la Generalitat de Catalunya que es declari l’anguila en perill d’extinció aparece primero en Ecologistas en Acción.

Tots els col·lectius sotasignants manifestem el nostre profund rebuig a la decisió de l’Ajuntament de Móra la Nova de no permetre la realització d’una xerrada informativa sobre la intel·ligència artificial, en un moment en què s’està apostant políticament perquè es posi en marxa una gigafactoria d’IA en aquesta població.

Des del moment que l’Ajuntament ha estat al corrent d’aquesta iniciativa, tant el mateix Ajuntament com el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre han dut a terme diverses accions que reforcen una visió positiva de la IA. Entre d’altres, s’ha arranjat un mur adduint que es feia gràcies als diners que es rebrien d’aquest projecte, i s’han promogut xerrades adreçades a empresaris per mostrar els suposats avantatges de la IA.

La negativa de l’Ajuntament a autoritzar la nostra xerrada es fonamenta, en primer lloc, en el fet que les sol·licituds d’aquest tipus s’han de formular mitjançant una entitat degudament constituïda i no a títol personal, d’acord amb els criteris establerts per a l’ús dels espais municipals.

En segon lloc, l’Ajuntament argumenta que actualment no existeix cap projecte d’IA definit que permeti fer cap mena de valoració sobre possibles impactes ecològics o socials al territori, i que, per aquest motiu, no és possible efectuar cap consideració o posicionament al respecte.

Ens sembla del tot contradictori que es digui que no es poden valorar els impactes d’aquestes empreses, i alhora, es promoguin aquests projectes amb un discurs favorable i acrític. Tot apunta que hi ha un interès polític clar per afavorir aquesta indústria, i que alguns polítics locals, enlloc de defensar el territori, s’hi han alineat sense qüestionar res, cosa que ens genera una gran desconfiança i preocupació.

Davant d’aquesta situació, els col·lectius sotasignants portarem a terme a Miravet aquesta xerrada informativa censurada a Móra la Nova sobre intel·ligència artificial amb Ramon López de Mántaras, un dels científics més rellevants a nivell europeu i pioner en el desenvolupament de la IA; i amb Sergi Saladié, geògraf i professor universitari, especialista en planificació territorial i anàlisi dels impactes ambientals i socials dels grans projectes al territori. Ambdós exposaran visions rigoroses i fonamentades científicament que permetin contrastar el relat oficial i fomentar un debat necessari que, pel que sembla, es vol evitar o censurar.

Organitzacions signants:
CGT Terres de l’Ebre
GEPEC
GETE-Ecologistes en Acció
Terra Alta Viva
Sediments
Provocant la pau
Xarxa de cooperació al desenvolupament

La entrada L’Ajuntament de Móra la Nova censura una xerrada sobre la gigafactoria d’IA aparece primero en Ecologistas en Acción.

El mes de març de 2001 Ecologistes en Acció va iniciar la Campanya “Catalunya Estalvia Aigua” , sufragada íntegrament per l’Agència Catalana de l’Aigua, triant Torredembarra com una de les 3 poblacions pilot de Catalunya.

Durant aquests 25 anys s’han desenvolupat per primer cop al municipi una gran quantitat de projectes d’educació ambiental relacionats amb l’Ecologisme social, en especial en l’àmbit de l’Ecologia urbana.

Malauradament, enguany l’Ajuntament ha decidit no subvencionar cap de les activitats proposades pel grup ecologista al programa d’educació ambiental tot i que, incomprensiblement, apareixen totes en l’esmentat programa fet públic.

Campanyes d’Estalvi i ús eficient de l’Aigua, promoció de les energies renovables de proximitat amb les Trobades solars, els Mercats d’intercanvi i de segona ma i els Camps de treball de la Generalitat de Catalunya sobre Muntanyans són alguns dels exemples de les activitats ambientals introduïdes a Torredembarra durant aquests darrers 25 anys, però no les úniques. Totes elles han comptat amb el suport de l’Ajuntament de Torredembarra a qui agraïm, d’entrada, la seva col·laboració en la major part dels casos entusiasta.

El desenvolupament de les mateixes sempre ha estat dirigit a la ciutadania en general però també als centres docents i a la pròpia administració local. Cal tenir present que, a dia d’avui, som l’única entitat ecologista amb la seu social a Torredembarra.

Pel que fa al vector aigua, a més de la Campanya Catalunya estalvia aigua que va durar dos anys i que, entre d’altres accions, va visitar 2.284 habitatges, va instal·lar mecanismes estalviadors en més de 800, en va fer el seguiment de l’estalvi i va dur a terme 26 tallers en centres escolars, també es va dur a terme les ecoauditories de consum d’aigua a la totalitat dels equipaments municipal entre els any 2007 i 2011 i l’avaluació del consum d’aigua que representen les piscines privades al municipi. Treballs sufragats íntegrament per l’ACA i també pel CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenibles de la Generalitat de Catalunya). Fins i tot es va dur a terme l’any 2019 un taller informatiu sobre la remunicipalització de l’aigua que malauradament no va reeixir.

En temes d’Energia destaquem les 10 trobades solars realitzades entre els anys 2002 i 2011, amb finançament propi i de l’ICAEN principalment, o la implantació de l’Oficina de Pobresa energètica els anys 2015 i 2016 que va esdevenir l’any 2022 l’oficina d’assessoria sobre l’ús de l’energia. Des de l’any 2016 i fins el moment, hem fet difusió de diverses pràctiques d’estalvi energètic en el decurs de la Setmana de l’Energia de la Generalitat de Catalunya, moltes amb un gran suport de la emissora de ràdio local Ona la Torre, que sempre ens ha ajudat en la difusió de qualsevol altra activitat ecologista.

Però on segurament la presència del GETE-Ecologistes en Acció ha estat més important ha estat en el canvi de model de recollida selectiva de residus participant en la totalitat de campanyes informatives destinades a la ciutadania, als centres docents i establiments del municipi aprofitant diverses subvencions atorgades a l’Ajuntament per part de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), algunes elaborades amb el suport de l’entitat ecologista. Així, ja al 2005 es va dur a terme la primera campanya informativa destinada a la ciutadania sobre la recollida selectiva de la matèria orgànica quan encara no es podia dur a terme pel contracte vigent de recollida.

Fou l’any 2009, amb la implantació del sistema de recollida porta a porta (PaP) al nucli antic i als establiments comercials, quan es va dur a terme la campanya més important en matèria de residus a Torredembarra, seguida els dos anys següents per la repetició de la campanya d’impuls de la recollida selectiva de la FORM coincidint amb la instal·lació als carrers dels contenidors marrons.

Fins l’any 2022 s’han dut a terme campanyes sobre el desplegament del sistema PaP en altres zones del municipi, reforç en les zones existents i establiments comercials així com altres específiques sobre la recollida de la poda, dels voluminosos i altres fraccions. Totes les despeses de campanyes informatives en matèria de residus han estat sufragades per l’empresa de recollida NORDVERT SL

Destaca, en matèria de prevenció de residus l’elaboració i col·laboració en la redacció dels Plans de Prevenció de residus municipals aprovats al municipi. I dues accions aportades pel grup ecologista: la posada en marxa de l’espai d’aprofitament de voluminosos de Cal Dània, en funcionament actualment, o les 9 edicions del Mercat d’Intercanvi i de Segona mà que es celebren al voltant del Dia Mundial del Medi Ambient i dins la Setmana de Prevenció de Residus. Aquestes activitats també han estat sufragades per NORDVERT SL fins l’any 2022, l’Ajuntament de Torredembarra els dos anys següents i íntegrament per Ecologistes en Acció l’any 2025.

I també s’han dut a terme activitats en relació amb el medi natural com la totalitat de les edicions del Let’s Clean up Europe impulsades per l’ARC, incorporant els darrers anys neteges específiques com les de burilles de les platges o la pirotècnia després de Sant Joan, i diverses neteges de fons marí entre el 2016 i el 2018.

Cal destacar en especial els 5 Camps de treball per a joves de Catalunya, sufragats íntegrament per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, i que s’ha dut a terme a l’EIN els Muntanyans entre 2016 i 2022. També s’han dut a terme accions puntuals sobre el canvi climàtic, la contaminació de l’aire (dins del programa ecologista CAPTOR), algunes xerrades informatives sobre els contaminants ambientals i l’establiment de punts informatius en altres temàtiques com en el cas de la Campanya Bona Casa l’any 2005 en relació a l’urbanisme sostenible..

Queden enrere 25 anys d’aportacions i col·laboració en els Programes d’Educació Ambiental de l’Ajuntament. Valorem positivament que moltes de les mateixes hagin quedat dins del mateix encara que Ecologistes en Acció n’haguem quedat exclosos aquest 2026 i anunciem que, com no pot ser d’altra manera com entitat local, seguirem desenvolupant activitats de voluntariat al municipi, com cada any (Let’s Clean up oficial i la Setmana de l’Energia entre d’altres) i de ben segur seguirem introduint-ne d’altres noves com hem anat fent fins ara.

La entrada Celebren enguany els 25 anys d’activisme i educació ambiental a Torredembarra aparece primero en Ecologistas en Acción.

• L’organització ecologista convida a sumar-se al repte de desinstal·lar les xarxes socials dels telèfons intel·ligents durant els 28 dies del mes de febrer, una proposta impulsada pel Moviment Off.
• Aquesta campanya busca conscienciar dels problemes generats per una hiperconexión quotidiana al mòbil, que roba el temps i l’atenció a les persones. Al seu torn, denúncia l’impacte ambiental d’aquesta tecnologia i les conseqüències negatives de la hiperexposició i del control social que implica.
• El tret de sortida de la campanya tindrà lloc el pròxim 7 de febrer amb l’acció global “Camina, no facis scroll” que es realitzarà simultàniament en diferents localitats com Caravaca, Guadalajara, Castelló, Madrid, Màlaga, Segòvia, Sevilla, València, Vigo, Londres, Marsella o París.
• Sobre el debat generat per l’anunci de Pedro Sánchez sobre la prohibició de l’accés a xarxes socials a menors de 16 anys, Ecologistes en Acció defensa que és una mesura necessària i encertada per a protegir la infància i adolescència. 

Al costat de més de 50 entitats, l’organització ecologista i el seu programa Escola Saludable col·laboren en la campanya global Off February, una invitació a desinstal·lar-se les xarxes socials dels telèfons mòbils durant el mes de febrer. També ho fan més de 10 societats científiques de l’àmbit de la salut, incloses en la Plataforma control Z, nombroses organitzacions crítiques a la hiperdigitalització —especialment de menors per la seva afectació en els àmbits de salut, aprenentatge i desenvolupament— així com organitzacions i plataformes que aposten per usos biocompatibles de la tecnologia.

“No es tracta de fugir del món, sinó de reconnectar amb ell; sempre pots continuar utilitzant les teves xarxes des del teu navegador i fer així un ús més intencional i sobri de la tecnologia, mentre es tingui una edat madurativa per a això com es recomana des de la pediatria. També es pot aprofitar per a esborrar qualsevol app que et robi més temps del valor que t’aporta”, defensa Julio Carmona, portaveu d’Ecologistes en Acció.

Al llarg del mes de febrer es realitzaran diferents activitats per a conscienciar de la importància de la desconnexió digital per a la salut de les persones i el medi ambient. La primera d’elles serà l’acció global “Camina, no facis scroll” dissabte que ve 7 de febrer. Milers de persones de diferents localitats participaran en caminades que ronden els 5,04 quilòmetres, la distància que una persona usuària mitjana recorre amb el polze en fer scroll en el seu mòbil al llarg dels 28 dies del mes de febrer, és a dir, uns 180 metres diaris.

“Aquesta acció transforma un gest solitari, passiu i automàtic en un acte conscient, col·lectiu i ancorat en el físic. El que abans era desplaçar-se per una pantalla es converteix a moure el cos en el món real”, afegeix Carmona.

En sumar-se a la campanya, Ecologistes en Acció incideix en què la hiperconexió als mòbils “ens roba el temps i l’atenció i ens desconnecta a les persones d’una vida relacional real i en comunitat”. Al mateix temps, l’organització ecologista posa l’accent en la petjada ambiental d’aquesta hiperconexió, “que és inassumible per al planeta”, així com en la hiperexposició a dispositius i xarxes sense fils així com en les estratègies dels algorismes i del control social.

Prohibir les xarxes socials a menors de 16 anys, una mesura encertada i necessària

Ecologistes en Acció celebra el recent anunci de Pedro Sánchez en Dubai sobre la prohibició de l’accés a les xarxes socials a menors de 16 anys i l’obligació de les plataformes digitals de posar mesures de control d’edat efectives. I afegeix que alliberar i protegir infància i adolescència d’unes xarxes socials —addictives, algorítmiques i de control social— en una etapa de desenvolupament de major vulnerabilitat, compte en l’actualitat amb el suport de la comunitat científica.

No és un debat nou, tal com va quedar exposat en l’informe del Comitè Persones Expertes de 2024, on Ecologistes en Acció va participar a través del seu portaveu, Javier Zarzuela. La prohibició es va reivindicar obertament en la mobilització de juny de 2025 pel dret a la desconnexió digital i la salut dels menors, impulsada pel Moviment Off ; i es recull en les diferents actuacions que realitza la Plataforma Control Z, formada per 10 societats científiques i organitzacions com a Adolescència Lliure de Mòbils, Moviment Off i Ecologistes en Acció.

Carmona ha conclòs: “Juntament amb organitzacions pediàtriques, mèdiques, educatives i famílies, Ecologistes en Acció portem anys denunciant, a través del programa Escola Saludable, l’impacte de les xarxes socials en la infància i adolescència. Són persones el cervell de les quals està encara en procés maduratiu, més vulnerables als efectes adversos dels telèfons intel·ligents en el neurodesenvolupament i en la seva salut física i mental, àmpliament recollits en la bibliografia mèdica. Per això, celebrem aquest anunci de Pedro Sánchez i exigim que no es quedi en meres paraules, sinó en accions reals que contribueixin a protegir infància i joventut”.

Carmona ha conclòs: “Juntament amb organitzacions pediàtriques, mèdiques, educatives i famílies, Ecologistes en Acció portem anys denunciant, a través del programa Escola Saludable, l’impacte de les xarxes socials en la infància i adolescència. Són persones el cervell de les quals està encara en procés maduratiu, més vulnerables als efectes adversos dels telèfons intel·ligents en el neurodesenvolupament i en la seva salut física i mental, àmpliament recollits en la bibliografia mèdica. Per això, celebrem aquest anunci de Pedro Sánchez i exigim que no es quedi en meres paraules, sinó en accions reals que contribueixin a protegir infància i joventut”.

 

La entrada Desconnexió digital: Ecologistes en Acció crida a participar en Off February i anima a caminar en comptes de fer ‘scroll’  aparece primero en Ecologistas en Acción.

Este artículo ha sido publicado originalmente en Catalunya Plural. Puedes leerlo en catalán aquí.

PAU NOY / CATALUNYA PLURAL // En el año 2000, un presidente del Gobierno español anunció un fabuloso programa de construcción ferroviaria, sellando un compromiso que parecía más un eslogan electoral que una planificación técnica racional: todas las capitales de provincia peninsulares debían quedar conectadas con Madrid mediante la alta velocidad en menos de cuatro horas y media.

Aquella decisión marcó el inicio de una fiebre constructora sin parangón en el continente europeo. Hoy, España ostenta el título de ser el primer país de Europa –y el segundo del mundo, solo por detrás de China– en kilómetros de vías de alta velocidad. Pero bajo el hormigón y el balasto del AVE se esconde una realidad inquietante: un modelo radial que, más que vertebrar el territorio, lo ha succionado hacia el centro. El AVE solo une Madrid con España, pero no vertebra.

La metáfora del imperio: todas las vías llevan a Madrid

El dicho clásico afirmaba que “todos los caminos conducen a Roma”. El Imperio romano entendía las infraestructuras como una herramienta de control político y administrativo; la red servía para transmitir órdenes de la capital a la periferia y para extraer recursos de esta hacia el centro. El modelo ferroviario español del siglo XXI ha replicado, de forma casi mimética, este viejo esquema imperial.

El AVE no se ha diseñado para conectar regiones entre sí, sino para conectarlas todas, de forma exclusiva y excluyente, con la Puerta del Sol. Esta obsesión radial ha ignorado la lógica de los principales flujos económicos: el corredor mediterráneo, el del Ebro y la cornisa cantábrica.

Mientras un empresario de Murcia puede llegar a Madrid en tiempo récord, conectarse con València o Barcelona –con quienes comparte intereses vitales a través del denominado Corredor Mediterráneo– sigue siendo muy poco amable: cuatro horas y media en tren hasta València y tres horas más hasta Barcelona. El resultado no es una España vertebrada, sino una España “radializada”, donde la capital actúa como un gran agujero negro que absorbe talento, inversión y poder político.

Vías sin trenes: el espejismo del asfalto

Con cerca de 4.000 kilómetros de red de alta velocidad, España dispone de una infraestructura formidable, pero dramáticamente vacía. El dato es contundente: somos líderes en kilómetros de vía por habitante, pero estamos a la cola en densidad de circulación. Hemos construido el escenario, pero nos hemos olvidado de contratar a los actores.

Esta falta de trenes no es casualidad, sino el fruto de haber construido sin estudios rigurosos de demanda. Se han priorizado criterios de exhibicionismo político por encima de la eficiencia económica. En muchos tramos, el número de pasajeros diarios es tan bajo que el coste de mantenimiento de la infraestructura se convierte en un lastre insostenible para las arcas públicas. España se ha gastado más de 65.000 millones de euros en una red que, en muchos puntos, es un desierto de acero. La tesis es clara: no nos faltan vías, nos faltan trenes y, sobre todo, nos falta sentido común en la inversión.

El precio del olvido: el colapso del tren cotidiano

Mientras se cortaban cintas inaugurales en estaciones de AVE situadas en medio de la nada o en ciudades de 50.000 habitantes, el ferrocarril de proximidad –el que realmente utiliza el 95% de los usuarios a diario– se iba degradando por inanición inversora. Durante décadas, la inversión en Cercanías y Regionales ha sido la hermana pobre de los presupuestos del Estado. Ahora, con el gobierno de coalición, esta dinámica ha cambiado, pero la política ferroviaria tiene mucha inercia y costará una década revertir la situación de postración del ferrocarril de proximidad.

La crisis crónica del sistema de Cercanías de Catalunya es el ejemplo más flagrante de esta desatención. Averías constantes, catenarias que fallan, falta de personal y una infraestructura mal protegida frente a los embates de la naturaleza han convertido el trayecto diario de cientos de miles de personas en una tómbola de incertidumbres. Pero el mal de las Cercanías no es exclusivo de Catalunya. Aunque en Barcelona la situación es especialmente crítica por el volumen de pasajeros y la falta de ejecución de obras clave como el túnel del Turó de Montcada, un cuarto túnel atravesando Barcelona o la estación de La Sagrera, otras regiones también padecen un servicio de proximidad envejecido y precario.

En Catalunya nos quejamos, con razón, de la situación de los trenes. Han tenido que llegar tres temporales atlánticos consecutivos para que todo salte por los aires. La red catalana está sostenida con alfileres. Pero en términos cuantitativos, el servicio que ofrece Renfe es incomparablemente mejor que el del resto de comunidades autónomas, fuera de Madrid. Aquí cada día salen 1.100 trenes, pero en muchas comunidades autónomas no llegan ni a 100.

Se ha producido una paradoja cruel: podemos ir de Barcelona a Madrid en dos horas y media con una puntualidad británica (hasta ahora), pero no podemos garantizar que un ciudadano de Vilanova i la Geltrú o de Granollers llegue a su trabajo a tiempo. Se ha apostado por el lujo del viajero ocasional de larga distancia en detrimento de la necesidad básica del ciudadano que se desplaza para trabajar o estudiar. ¿Cuántos ciudadanos españoles cogen un AVE al menos una vez al año? ¿El 2%?

Cuando en 2010 se cedieron al AVE dos de las cuatro vías de Cercanías que entran por el sur, muchos pusimos el grito en el cielo porque veíamos la hecatombe que se nos venía encima. Nos dijeron que estábamos en contra del progreso, porque para la dirección política del país el progreso era la alta velocidad, no el tren del 95% de los viajeros. Ahora estamos viendo que eran otros quienes han conseguido frenar el progreso del país.

Una decisión política, no técnica

Hay que preguntarse por qué se ha seguido este camino. La respuesta no está en los manuales de ingeniería, sino en los despachos del centralismo político. El AVE se ha utilizado como una herramienta de cohesión emocional: “llevar el AVE” a una ciudad era el símbolo definitivo de que esa capital no había sido olvidada por Madrid. Pero la realidad es que el AVE, por sí solo, no genera riqueza si no existe un tejido económico que lo aproveche. Al contrario, a menudo actúa como una vía de drenaje: facilita que la gente se vaya a trabajar a la capital en lugar de quedarse en el territorio.

Además, el coste de oportunidad ha sido inmenso. Una parte de los 65.000 millones de euros invertidos en alta velocidad podría haber transformado por completo la movilidad de todo el Estado, haciéndola más sostenible, eficiente y justa. Pero la apuesta fue otra: se optó por una política de grandes obras faraónicas que dejan una bonita fotografía en el periódico, pero que no resuelven los problemas estructurales del transporte y que a menudo generan enormes lastres.

Conclusiones para un nuevo modelo

El modelo del AVE español es el reflejo de un Estado que todavía se mira el ombligo. Una España radial es una España más débil, porque menosprecia la potencia de sus periferias y de sus nexos interconectados. La prioridad de los próximos años no debería ser colocar ni un solo kilómetro más de vía de alta velocidad allí donde no exista una demanda real que lo justifique.

El foco debe desplazarse hacia:

• La inversión masiva en Cercanías y regionales (de hecho, los regionales se han convertido en unas Cercanías de mayor distancia). Garantizar un servicio digno para los tres millones de personas que en España dependen del tren cada día. Ahora, con la creación del abono único de transporte establecido por el Ministerio de Transportes, si existe colaboración de las comunidades autónomas y la inversión necesaria, se ha creado una gran oportunidad para aumentar esta cifra hasta los cinco millones de viajeros diarios en tan solo una década.
• La malla transversal: romper el modelo radial y potenciar los corredores. El Mediterráneo, que ya está en un estado muy avanzado y para el que es necesario asegurar que Renfe disponga de los trenes necesarios para cubrir la enorme demanda —no vaya a ser que tengamos un corredor brillante sin trenes—. El del Ebro, que une Barcelona con Navarra, La Rioja y Euskadi pasando por Aragón, con un enorme potencial de viajeros. Y también el Cantábrico, donde existe una red de trenes de vía estrecha con un gran potencial para el transporte regional, hasta superar los 10 millones de viajeros. Este sería un buen ejemplo para desmitificar la alta velocidad: no hace falta ir a 250 km/h, hace falta una oferta cadenciada y fiable. De hecho, en Portugal no hay alta velocidad y los servicios regionales de tren son mucho más importantes que en nuestro país.
• La eficiencia operativa: poner más trenes sobre las vías ya existentes en lugar de seguir construyendo infraestructuras que quedarán infrautilizadas. En 2022 el gobierno de coalición encargó la fabricación de 500 trenes. No puede ser que los primeros convoyes empiecen a llegar en 2026. España debe lograr plazos mucho más cortos en la entrega de trenes. La industria ferroviaria española es una de las más importantes del mundo. Es necesario un pacto con ella para que los trenes se entreguen en dos años y, para ello, posiblemente haya que garantizarle una compra sostenida de material. Como en España no faltan vías sino trenes, tiene trabajo asegurado hasta 2050, al menos.

Hemos aprendido, a golpe de billete y de retrasos en Cercanías, que tener la red de alta velocidad más extensa de Europa sirve de poco si el sistema de transporte falla en el kilómetro cero de la vida de los ciudadanos. Es hora de dejar de mirar hacia Roma –o hacia Madrid– y empezar a mirar hacia las necesidades reales del territorio.

La entrada El AVE, cuando todos los caminos vuelven a conducir a Roma se publicó primero en lamarea.com.

• En el Dia Mundial de les Zones Humides, SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet reclama solucions per a protegir aquest indret tan singular, i descartar operacions urbanístiques incompatibles amb els valors naturals com l’ampliació de l’aeroport o nous creixements urbans.
• La legislació (el nou Reglament Europeu de Restauració de la Natura) marca que cal restaurar els ecosistemes degradats.
• En coherència amb això, la plataforma d’entitats torna a reclamar la protecció integral del territori, que inclogui el blindatge urbanístic dels terrenys agraris i naturals, i una gestió integral, a través de la figura de Parc Natural i Agrari del Delta del Llobregat.

Les entitats veïnals, socials i ecologistes del Baix Llobregat i l’Hospitalet, entre les quals Ecologistes en Acció, aplegades a la plataforma SOS, es planten davant el que consideren “un model d’economia depredadora del territori i destructiva de la vida”, i reclamen un canvi de paradigma, especialment urgent al Delta del Llobregat.

Avui, Dia Mundial de les Zones Humides, les entitats de defensa del territori posen sobre la taula la necessitat de protegir els aiguamolls i els rius, i avançar en la seva restauració i renaturalització. Cal insistir que els aiguamolls del delta del Llobregat són un dels tres espais humits clau de Catalunya i un dels més importants de la mediterrània occidental pel seu paper en les migracions intercontinentals d’ocells.

Per això, en coherència amb l’Estratègia Europea Biodiversitat 2040, amb el Marc Mundial de Biodiversitat, i amb el Reglament de Restauració de la Natura, aprovat recentment per la Unió Europea, la plataforma reclama a totes les administracions, i especialment al Govern de la Generalitat de Catalunya, un canvi de rumb de 180 graus en relació a aquest territori tant petit, valuós i vulnerable.

Cal passar de veure aquests terrenys com solars on encabir-hi negocis i infraestructures a veure-hi un espai verd, un actiu essencial per a conservar la qualitat de vida de la població i, sobretot, com una de les joies de la corona, de les catedrals de la natura de Catalunya, que cal cuidar igual com faríem amb obres d’art o edificacions irrepetibles i úniques. Catalunya té un patrimoni arquitectònic extraordinari, i el país així ho ha entès. Però de la mateixa manera, tenim un patrimoni natural inigualable, un dels més excepcionals d’Europa, però les lleis i l’acció política dels diversos Governs, no n’és coherent.

Per tot plegat, en el Dia Mundial de les Zones Humides, les entitats de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet reiteren que el Delta no està en venda, i exigeixen a Salvador Illa i Sílvia Paneque (Consellera de Territori), la protecció integral i la inversió pública del govern del país necessària per a garantir la conservació dels valors naturals i d’una activitat agrària potent i compatible amb la biodiversitat. I recorden que la seva proposta de blindar la protecció d’aquest territori amb la figura de Parc Natural i Agrari està damunt la taula.

La entrada El Delta del Llobregat, un espai humit únic de Catalunya però maltractat, reclama solucions i un canvi de model aparece primero en Ecologistas en Acción.

• S’obre una nova campanya de signatures perquè la ciutadania pugui mostrar el seu suport i exigir que les lleis de la natura no es toquin ni es posi en risc la salut del planeta ni la dels éssers humans.
• La coalició Hands Off Nature, integrada per organitzacions de la societat civil europees compromeses amb la defensa de la natura, presenta una nova fase de la campanya conjunta per frenar els intents de debilitar les lleis ambientals de la UE.
• En aquests moments està en perill, entre altres normatives, la Directiva Marc d’Aigua, cosa que suposaria un gran retrocés en la protecció de rius, aqüífers, aiguamolls i zones costaneres.
• La tardor passada la campanya va aconseguir gairebé 200.000 suports en tot just deu dies instant la Comissió Europea a posar fi al retrocés de les normatives ambientals europees.

La coalició Hands Off Nature, formada a l’Estat Espanyol per ClientEarth, Ecologistes en Acció, SEO/BirdLife i WWF, mostra la seva preocupació davant les propostes de debilitar la normativa ambiental que es continuen promovent des d’institucions europees. Les organitzacions denuncien que aquests passos enrere poden erosionar les proteccions clau construïdes durant dècades, que sostenen els processos ecosistèmics essencials per a la vida humana i els espais naturals.

La Comissió Europea va publicar el vuitè paquet òmnibus per “afavorir la competitivitat i eliminar exigències ambientals” però aquests canvis només afavoreixen les grans empreses Tot i això, està entossudida a provocar un gravíssim retrocés a la normativa ambiental, per exemple:

• Accelerant les avaluacions ambientals de projectes d’infraestructures, cosa que suposaria autoritzar projectes amb impactes ambientals greus i negatius, sense les garanties d’una adequada avaluació.
• Modificar la Directiva sobre emissions industrials i ramaderes, eliminar l’exigència de l’inventari de productes químics i els inventaris i indicacions dels plans de transformació.
• Eliminant la necessitat d’informar sobre substàncies perilloses imposada per la Directiva Marc de Residus, a més d’exonerar de responsabilitat les empreses productores.

Són especialment greus els canvis que podrien afeblir lleis que afecten directament la protecció de l’aigua i els hàbitats aquàtics, amb impactes per als aiguamolls i la biodiversitat, així com les comunitats humanes, que en depenen.

En aquest context, la Directiva Marc de l’Aigua està en risc. Aquests processos obren la porta a una reducció d’obligacions, controls i salvaguardes que han estat essencials per millorar la qualitat i la quantitat de les aigües, protegir els ecosistemes aquàtics i garantir l’accés a l’aigua en condicions segures per a les persones.

La coalició subratlla que debilitar aquesta directiva suposaria una gran reculada en la protecció dels ecosistemes aquàtics com rius, aqüífers, aiguamolls i zones costaneres. Així mateix, es veuria compromesa tant la biodiversitat com la resiliència davant de la contaminació, la sobreexplotació, l’escassetat hídrica i els impactes del canvi climàtic, en un context en què la pressió sobre els recursos hídrics no deixa d’augmentar.

El mes de setembre passat la coalició va aconseguir amb la seva campanya, en només deu dies, gairebé 200.000 firmes de suport de la ciutadania europea. La campanya va aconseguir enviar un missatge clar a la Comissió Europea, instant-la a frenar la reculada en les lleis ambientals. En aquesta segona fase, es demana un nou impuls al blindatge de les normatives europees i s’anima la ciutadania a participar-hi signant la petició.

La campanya insisteix que:

• Els beneficis que els ecosistemes proveeixen a la naturalesa i els éssers humans estan en risc, i cal aplicar i millorar la normativa existent en comptes de debilitar-la.
• Les proteccions en vigor no requereixen un debilitament, sinó millor implementació i compliment reforçat.
• La participació ciutadana informada és essencial perquè qualsevol reforma normativa respecti tant la ciència com els drets humans a un medi ambient sa.

 

Necessitem la teva signatura

La entrada La coalició Hands Off Nature llança una nova campanya contra el retrocés de les normatives ambientals europees aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció demanda la implantació a les ciutats espanyoles de zones de baixes emissions eficaces i protocols enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire.

Amb les dades provisionals recopilades per Ecologistes en Acció de les estacions oficials de control de la qualitat de l’aire d’una vintena de ciutats mitjanes i grans, que sumen gairebé 12 milions d’habitants i una quarta part de la població espanyola, es comprova que totes elles han superat durant 2025 el nou valor límit anual establert per la Unió Europea per al diòxid de nitrogen (NO2), emès a l’aire urbà principalment pel trànsit motoritzat que accedeix i circula pels nostres carrers.

Encara que en els últims anys s’ha reduït gradualment la presència d’aquest contaminant en l’aire que respirem, sobretot per efecte de la renovació del parc d’automòbils i del pes més gran dels de gasolina sobre els dièsel, les divuit ciutats analitzades hauran de fer un esforç més gran per a complir el nou valor límit legal.

Els nivells més elevats d’aquest contaminant s’han registrat durant l’any passat en les estacions Plaza Elíptica de Madrid, Avenida Juan XXIII de Málaga, Granada Norte, Eixample de Barcelona i San Basilio de Murcia, amb una concentració mitjana anual entorn de 30 micrograms per metre cúbic d’aire (μg/m³), enfront dels 20 μg/m³ que han d’aconseguir-se abans de l’1 de gener de 2030 i els 10 μg/m³ recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cap ciutat espanyola va incomplir el 2025 l’obsolet valor límit anual vigent, establert en 40 μg/m³, que no se supera a Espanya des de 2022.

Altres tretze ciutats analitzades també han superat durant l’any passat el nou límit legal de NO2, de les quals destaquen les estacions Felisa Munárriz a Pamplona (27), Olivereta de València (26), Torneo a Sevilla (25), María Díaz de Haro a Bilbao (25), Oeste a Vigo (25), Palacio de Deportes a Oviedo (24) i Plaza de Pontevedra a A Coruña (23).  Les ciutats que van registrar concentracions de NO2 més baixes van ser Palma (Foners, 22), Córdoba (Avenida Al-Nasir, 22), Zaragoza (Avenida de Soria, 21), Burgos (Avenida de Cantabria, 21), Valladolid (Arco de Ladrillo, 20) i Santa Cruz de Tenerife (Piscina Municipal, 20), les dues últimes només unes dècimes per sobre del nou límit legal per a complir al 2030.

Ecologistes en Acció considera que les elevades diferències entre les estacions de mesurament de ciutats amb poblacions similars com Málaga, Sevilla o Zaragoza entre les més grans i Granada, Palma o Valladolid entre les intermèdies obeeix a la deficient ubicació de moltes estacions suposadament orientades al trànsit, que no estan emplaçades en els “punts crítics” de contaminació, segons estableix la nova normativa.

Això comporta que els mesuraments de les ciutats amb nivells de NO2 més baixos o d’altres ciutats mitjanes com Alacant, Cartagena, Elx i Las Palmas de Gran Canaria, que ni tan sols disposen d’estacions orientades al trànsit, no resultin representatives de la qualitat de l’aire que respira bona part dels seus habitants, segons han acreditat les campanyes de mesurament de NO2 realitzades en els últims anys per Ecologistes en Acció.

L’organització ecologista reclama per això al  Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico que obligui a revisar la ubicació de les estacions oficials de control de la qualitat de l’aire de les ciutats espanyoles, per a adaptar-les als nous criteris legals de localització. En qualsevol cas, atès que totes les ciutats analitzades incomplirien el nou límit legal, Ecologistes en Acció demana polítiques de millora de la qualitat de l’aire que redueixin la presència d’automòbils en les àrees urbanes.

En aquest sentit, vençut fa tres anys el termini perquè els 150 municipis de més de 50.000 habitants establissin zones de baixes emissions i aprovessin protocols d’actuació enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire, la majoria de les ciutats no han complert si més no formalment aquestes obligacions legals, a més de resultar inoperants les fins ara aprovades. Ecologistes en Acció exigeix la implantació a les ciutats espanyoles de zones de baixes emissions eficaces i protocols enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire.

D’altra banda, i a la vista de la necessitat d’accions contundents que permetin rebaixar els nivells de contaminació de l’aire, l’organització ecologista valora de forma molt negativa la pròrroga que ha aprovat la Comissió Europea en relació a la prohibició de la venda de vehicles de combustió prevista per a 2035. Aquesta mesura envia un missatge completament equivocat tant en matèria de reducció d’emissions tòxiques per a la salut com de gasos amb efecte d’hivernacle.

El diòxid de nitrogen és un gas groguenc tòxic que en inhalar-se afecta els trams més profunds dels pulmons, tot inhibint algunes funcions d’aquests, com la resposta immunològica, amb el consegüent minvament de la resistència a les infeccions, sent responsable de 4.100 morts prematures en 2023 a Espanya, segons l’últim informe sobre la qualitat de l’aire publicat per l’Agència Europea de Medi Ambient.

 

La entrada Les principals ciutats a l’estat espanyol van superar al 2025 el nou límit legal de contaminació per diòxid de nitrogen aparece primero en Ecologistas en Acción.

Us compartim la següent oferta de feina a la Federació.

A Ecologistes en Acció de Catalunya estem cercant una persona amb perfil administratiu i comptable, per dedicar-hi 15 hores setmanals (amb possibilitat d’ampliar jornada), amb salari brut de 1.043,18 €/mes en 12 pagues.

Aquí trobareu tots els requisits i les condicions que oferim: https://oficina.somnuvol.coop/s/G8Sx7DCaiQJLzBS

Podeu enviar CV i carta de motivació fins el 25 de gener de 2026 a: coordinacio@ecologistesenaccio.cat.

S’agraeix difusió!

La entrada Oferta de feina d’Ecologistes en Acció de Catalunya aparece primero en Ecologistas en Acción.

Aquest dissabte, 17 de gener, s’ha celebrat a Berga la segona edició del Congrés Sentit Comú(nal) organitzat per la Fundació Emprius i l’associació Recerca i Decreixement amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció.

Aquest congrés ha aterrat a Berga per revalorar el món rural i la cultura popular, com a un espai de trobada, intercanvi i reflexió entre persones de diferents territoris dels Països Catalans i de l’estat espanyol. Les prop de 500 persones assistents són una mostra del gran interès que el decreixement i el comunalisme desperten a la societat, i especialment entre la gent jove.

Ecologistes en Acció impulsa des de fa més de 15 anys moviments i espais per a promoure el debat sobre el post-creixement i decreixement, com a crítica frontal els dogmes del capitalisme actual que posen el creixement econòmic al centre i generen externalitats que deixa fora dels seus comptes: les crisi climàtica i de biodiversitat que amenacen la vida humana tal com la coneixem.

Els canvis necessaris per a evitar el col·lapse passen per redimensionar l’economia i adaptar-la als límits planetaris. Per això, la gestió dels béns naturals s’ha de fer des de la visió comunal, enfocada al be comú, i sota una perspectiva de recuperació de l’entorn rural i el decreixement econòmic amb justícia social.

Aquest segon congrés centrat en Món rural i cultura popular ha abordat qüestions com l’autogovern als pobles mitjançant assemblees veïnals, els oficis i sabers, les formes de treball comunal, els projectes de transmissió de coneixements i i la festa i la celebració. Tot això posat a la pràctica amb tallers. Mentre que el primer congrés, el 2025, va centrar-se en els Comunalismes i decreixements, amb perspectiva històrica, d’economia alternativa a l’extractivisme i en l’anàlisi de reptes i oportunitats.

 

La entrada Gran assistència al Congrés Sentit Comú(nal) sobre Món rural i cultura popular aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El GETE- Ecologistes en Acció ha  presentat en el període d’informació pública un escrit amb 13 al·legacions a l’expedient del Pla Especial Urbanístic Autònom d’una planta de biometà, polígon 32, parcel·la 1, en el terme municipal de Tortosa, promogut per L’EMPRESA BIOSALAS SL.
• El grup ecologista considera desproporcionat el projecte per a la comarca del Baix Ebre, injustificades les tones de residus a tractar  atesa la generació local i demana seny a l’administració per planificar la implantació territorial de les plantes de biogàs d’acord amb les necessitats de cada territori.

Per al GETE-Ecologistes en Acció el projecte de planta de biometà, al polígon 32, parcel·la 1, en el terme municipal de Tortosa, promogut per BIOSALAS SL no respon a la tipologia de projecte sostenible que necessita el territori i que podria arribar a acceptar el nostre col·lectiu ja que, inicialment, el que cal és impulsar la transició cap a una ramaderia extensiva i planificar les plantes de tractament previstes ajustant-les a les necessitats reals de cada comarca en allò que fa referència a les dimensions i proximitat als centres generadors del residus. En cap cas emprar residus que poden valoritzar-se d’una manera diferent únicament per facilitar un rendiment industrial que només beneficia als promotors de les mateixes.

En aquest sentit, s’ha presentat al·legacions a la tramitació d’aquest Pla Especial Urbanístic Autònom (PEUA) perquè la seva aprovació és imprescindible per ubicar la planta on està previst fer-ho. De fet l’objecte del PEUA és qualificar l’àmbit com a sistema d’infraestructures i de serveis tècnics per a poder implantar una planta de biometà amb l’excusa de ser un servei i no una indústria.

D’entrada considerem que hi ha una classificació errònia de l’activitat. Una planta de biogàs / biometà ha de ser considerada una activitat industrial d’obtenció de biogàs amb finalitats energètiques  i, fins i tot, així la defineix la mateixa empresa promotora en diversos apartats de la seva proposta. Per tant la planta no és un sistema d’infraestructures de serveis tècnics i, simplement per aquest motiu, no procedeix la tramitació del PEUA en aquest espai.

Un altre bloc d’al·legacions està relacionat amb el tractament dels residus que s’empraran per obtenir el biogàs, la manca d’especificació de la seva procedència, la manca d’informació sobre quin serà el destí final del digestat (sòlid i líquid) i la preocupació per la utilització, segons el projecte, de matèria orgànica municipal recollida selectivament com a complement de la línia FORSU o de la poda per a la línia SANDACH. Si bé aquesta planta podria tractar una part importantíssima de gallinasses, purins i samsa, per al seu tractament requereixen pràcticament la totalitat de la matèria orgànica municipal recollida selectivament al Baix Ebre de ben segur per poder fer rendible el procés perdent-se aquest valuós recurs per a l’agricultura local.

Pel que fa al destí del digestat  hem de tenir present, a més, que en el procés de digestió no s’elimina el nitrogen que contenen els residus d’origen ramader i que una part important del baix Ebre es troba en zona vulnerable per contaminació amb nitrats  no podent ser doncs, zona receptora d’aquest fertilitzant final del qual, per cert, tampoc s’especifica on es dipositarà en concret.

S’han afegit diverses al·legacions sobre el que considerem errades de qualificació del sòl, de les parcel·les i camins confrontants i altres relacionades amb la mobilitat per camions, peatonals i en bicicleta i per treball a la zona.

D’avançar la tramitació del  PEUA, el GETE-Ecologistes en Acció presentarà també al·legacions a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) en aspectes relacionats amb el medi ambient i la seva afectació per aquest projecte concret.

 

La entrada Demanen a la Generalitat la retirada de la tramitació del Pla Especial Urbanístic Autònom, que permetria instal·lar una planta de biometà a Campredó aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció donem suport a les protestes pageses contra l’acord comercial UE-Mercosur, que provocarà greus impactes ambientals, especialment als països llatinoamericans, a les economies i la pagesia de banda i banda de l’Atlàntic.
• Tanmateix, l’organització ecologista adverteix que la rebaixa de legislació ambiental, defensada per certes organitzacions agràries és inacceptable. Som ecodependents i necessitem conviure amb la natura per produir aliments.
• La crisi, encara vigent, de la pesta porcina africana és una mostra del desequilibri generat per la visió extractivista i mercantilista de la producció alimentària occidental.

Des d’Ecologistes en Acció donem tot el nostre suport a les protestes pageses contra l’acord amb Mercosur. Portem anys denunciant conjuntament amb l’agricultura de petita escala aquest tipus de tractats d’inversió (mal anomenats ‘de lliure comerç’). L’UE-Mercosur només beneficia els grans capitals i deixa en total desprotecció la població i la pagesia de banda i banda de l’Atlàntic. Recordem que fa un any, quan es va firmar, vam alçar la veu per rebutjar-lo i recuperàvem l’informe en què al 2020 amb Entrepobles vam analitzar-ne el cost humà i ambiental.

Tanmateix, no podem consentir les exigències que també la pagesia ha estat reclamant contra el poc que ens queda de legislació ambiental a Europa, l’estat espanyol i Catalunya. Igual que tampoc no podríem acceptar de cap manera rebaixar les condicions sociolaborals ni els estàndards d’usos d’agrotòxics i químics que tenim a la UE per equiparar-los a Sud-Amèrica. Dinamitar la protecció de la natura és tirar-se un tret al peu a l’activitat agrària.

És urgent recuperar la consciència de saber-nos part de la natura. La nostra societat viu alienada respecte als ecosistemes, els humans ens concebem com una cosa separada de la natura i actuem en conseqüència, la qual cosa és profundament errònia perquè aquesta visió entre el “dintre”-“nosaltres” i “fora”-“la natura” ens fa molt vulnerables.

En aquest sentit, Ecologistes en Acció darrerament hem alertat de la superficialitat i ineficàcia de les mesures aplicades davant del brot de pesta porcina africana, centrades únicament en la caça. Aquest episodi és una nova mostra de la vulnerabilitat del sistema agroexportador català, totalment condicionat pels mercats globals i basat en gran mesura en la indústria del porc altament contaminant (els nitrats procedents dels purins afecten vora un 40 % de les masses d’aigua a Catalunya); amb externalitats no comptabilitzades en el càlcul del seu cost real (la desforestació de la selva tropical per produir pinsos o la gran despesa d’aigua); generadora de grans desigualtats socials, amb la concentració del capital en poques empreses integradores i precarietat per a la majoria del sector; dependent de l’augment continuat de la mida de les granges.

Durant un temps, el sistema de producció industrial porcina es va vendre com una solució viable per a millorar la situació econòmica de les zones rurals, cada vegada més despoblades. En realitat, aquest sistema no ha complert la seva promesa i no sols no fixa la població al mon rural, sinó que deixa al seu pas zones devastades i degradades, amb greus conseqüències per a la natura i la salut de la població que roman en elles, com ha demostrat la històrica sentència judicial de As Conchas a Galícia. En canvi, hem assistit a manifestacions d’organitzacions agràries i administracions on s’ha culpat, de manera simplista, la fauna salvatge de les pèrdues de cultius, els danys als ramats i l’expansió de malalties, tot passant per alt les causes reals dels problemes del sector: ecosistemes desestructurats, desequilibris ecològics i un sistema econòmic i normatiu que va en contra del medi ambient i de la petita pagesia.

Per construir un futur resilient és fonamental reconèixer-nos com a part de la natura i treballar amb ella; donar suport a la petita pagesia, que està al límit, per a que pugui viure millor i cuidar de manera més efectiva els ecosistemes; recuperar la ramaderia extensiva; gestionar els boscos de manera sostenible; fomentar la coexistència amb la fauna salvatge i restaurar paisatges diversos són passos essencials per tenir territoris més vius, productius i equilibrats, on la pagesia i la natura hi puguin conviure de manera real.

És el propi sector qui hauria de posicionar-se contra les postures extremistes i els discursos populistes que no respecten la nostra interdependència en el medi natural i defensen actituds i mesures contràries a la sostenibilitat i la regeneració ambiental que beneficien només interessos econòmics i immediats de pocs empresaris.

La entrada En defensa de la pagesia i una agricultura concorde amb la natura  aparece primero en Ecologistas en Acción.