• La Colla Ecologista d’Alacant elabora un Pla de Naturalització de l’entorn de les Llacunes de Rabassa que pretén protegir i augmentar la biodiversitat, i que eixe espai siga un valuós element de la infraestructura verda d’Alacant, una zona humida en un entorn semiàrid, a més d’un lloc d’esplai i gaudi ordenat de tota la població. 
• El Pla s’oferix a les diferents administracions implicades (Ajuntament, Conselleria de Medi Ambient i Organisme de Conca) per a la seua consideració i especialment en les labors d’elaboració del Pla General Estructural i el Detallat per part de l’entitat local i la Conselleria competent en urbanisme i ordenació del territori. 

La Colla Ecologista d’Alacant-Ecologistes en Acció ha presentat públicament el Pla de Naturalització i Adequació Ambiental i Paisatgística de l’entorn de les Llacunes de Rabassa elaborat per distints especialistes en restauració ambiental d’espais semidegradats en diferents localitats de l’Estat espanyol (riu Manzanares a Madrid o el mateix riu Vinalopó a Elx, entre altres) i coneixedors de la flora i fauna del lloc (botànics, herpetofauna, avifauna). És el resultat d’un llarg i intens estudi de camp del lloc.

El Pla ofereix una alternativa diferent de la proposta de l’Ajuntament d’Alacant d’un Parc Urbà rodejat de vivendes, zones comercials i industrials. El seu àmbit i extensió és diferent, atés que contempla no solament l’espai inclòs en la Fitxa del Catàleg de proteccions de 152 hectàrees sinó que s’estén cap al sud, acollint a la Lloma dels Galls (també inclosa en eixe Catàleg) i el seu entorn, fins a abastar 319 hectàrees.

S’ha realitzat una caracterització quasi completa dels hàbitats, flora i fauna d’eixe entorn: 188 espècies de flora, 86 d’avifauna, 3 amfibis, 17 rèptils i 6 mamífers. No s’ha estudiat la segura presència de quiròpters.

Es presenten 6 actuacions de restauració ambiental:

• Realització d’un inventari ambiental
• Restauració integral
• Experiències de restauració al mig àrids i adaptació al canvi climàtic
• Programes d’educació ambiental
• Incorporació al Catàleg de Zones Humides
• Eliminació d’impactes específics: línies d’alta i mitjana tensió, i d’espècies invasores

També es proposa una regulació dels usos del paratge (prohibició de la caça, dels vehicles de motor i dels abocaments de residus, la utilització de les sendes i camins senyalitzats, etc.), a través d’una zonificació amb la delimitació d’usos (general compatible, limitat i zona de reserva). Es contempla la ubicació de tres xicotetes zones d’aparcaments de vehicles de motor en la perifèria i una zona de bicicletes de tot terreny (BTT).

A més, es planifiquen diverses actuacions de restauració dels sòls (neteja de residus, demolició de construccions obsoletes), eliminació d’espècies exòtiques invasores, revegetació amb espècies autòctones (6 tipus de plantacions), definició i senyalització de la xarxa de camins, posada en valor dels nius de metralladores de la Guerra Civil, carteleria informativa, instal·lació d’observatoris d’avifauna, instal·lació de zones d’ombreig i zones d’esplai, instal·lació de caixes niu per a aus i ratpenats, i introducció de la fotja banyuda i rosseta.

Totes eixes actuacions es reflecteixen i completen en un pressupost de 1.133.000 euros i un pressupost anual de seguiment i manteniment de 365.000 euros, a més d’un Plec de Condicions que inclou els elements bàsics per elaborar el plec de Prescripciones Tècniques Particulars.

Proyecto naturalización Rabasa

La entrada Elaboren un Pla de Naturalització de les Llacunes de Rabassa que pretén protegir i augmentar la seua biodiversitat aparece primero en Ecologistas en Acción.

Àmplia majoria parlamentària per situar la natura com una prioritat de país.

La natura ha guanyat una batalla important al Parlament de Catalunya. La cambra catalana ha aprovat una moció que incorpora les principals demandes del manifest ‘La natura no pot esperar’, impulsat per la Xarxa per a la Conservació de la Natura i Ecologistes en Acció i subscrit per 76 organitzacions i 476 persones.

Per primera vegada, el Parlament assumeix de manera explícita el missatge central del manifest: que Catalunya necessita una actuació pública immediata, estable, coherent i ambiciosa per restaurar la natura, frenar la pèrdua de biodiversitat i situar la protecció del patrimoni natural com una prioritat estratègica de país.

Les entitats impulsores celebren aquesta fita com un pas decisiu per situar l’emergència ecològica al centre de l’agenda política catalana. L’aprovació de la moció és el resultat de mesos de treball col·lectiu, incidència política i mobilització social, i representa el reconeixement institucional d’un clam compartit per centenars de persones i desenes d’organitzacions.

La moció que recull les demandes del manifest s’ha presentat durant la 11a edició de la Setmana de la Natura, una iniciativa que aplega més de 500 activitats per actuar per la natura arreu de Catalunya, del 22 de maig, Dia Internacional de la Biodiversitat, al 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient. Durant aquests dies, centenars d’entitats ambientals organitzen accions per sensibilitzar la ciutadania i implicar-los en la recuperació de la biodiversitat, una mostra del treball diari que realitzen les entitats signants del manifest per protegir la natura al nostre territori.

El manifest «La natura no pot esperar» va ser presentat al president del Parlament, Josep Rull, el passat 19 de febrer, en una acció reivindicativa davant la cambra en què una cinquantena de representants d’entitats ambientals van exigir compromisos reals per fer front a la crisi ecològica i climàtica.

Avui, aquelles demandes han traspassat les portes del Parlament i s’han convertit en mandats polítics aprovats per una àmplia majoria parlamentària.

Aquesta aprovació marca un abans i un després per a la conservació de la natura a Catalunya. El Parlament ha reconegut que la biodiversitat, els ecosistemes i el patrimoni natural no són una qüestió sectorial, sinó una condició imprescindible per garantir l’aigua, la salut, la seguretat alimentària, la resiliència climàtica i el benestar de la societat.

Amb l’aprovació de la moció, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a reconèixer la natura com a pilar bàsic i estratègic del país, incloent aquest reconeixement en totes les polítiques públiques, i en un finançament estable per al seu manteniment i el compliment efectiu de la normativa de protecció dels espais naturals.

En aquesta línia, s’insta el Govern a desenvolupar un seguit d’accions, com per exemple impulsar l’aprovació d’una Llei de Biodiversitat i de Patrimoni Natural de Catalunya, a tramitar i aprovar amb urgència el Pla Territorial Sectorial de connectors ecològics i infraestructura verda i posar en marxa l’Agència de la Natura, a garantir l’elaboració i execució dels plans de recuperació i conservació d’espècies amenaçades, assegurar la protecció efectiva dels espais naturals protegits, aplicar el Pla Nacional de Restauració de la Natura, incorporant mesures per recuperar la connectivitat ecològica i integrar la biodiversitat als espais agraris.

També es demana al Govern fer efectiva la creació del Conservatori del Litoral, previst a la Llei 8/2020, de protecció i ordenació del litoral, com a instrument clau per a la gestió integrada dels ecosistemes costaners, un instrument que acumula 6 anys de retard en la seva posada en funcionament.

I per dur-ho a terme, s’exigeix al Govern que els pressupostos de la Generalitat incorporin una dotació mínima de 100 milions d’euros anuals dedicats a la conservació i restauració de la natura a Catalunya, i alhora, activar tots els instruments fiscals ambientals previstos a la Llei 16/2017 de canvi climàtic, inclòs l’impost a les emissions contaminants dels grans vaixells que actualment no es recapta, tot i preveure-ho a la llei aprovada fa 9 anys.

Finalment, la moció insta el Govern a impulsar una transició energètica planificada i ambientalment responsable, amb un PLATER que prioritzi models descentralitzats, l’autoconsum, les comunitats energètiques i l’ús d’espais degradats, i eviti la implantació d’infraestructures energètiques en zones d’alt valor ecològic.

Des d’Ecologistes en Acció, amb la Xarxa per a la Conservació de la Natura i les entitats signants del manifest celebrem aquest ampli consens polític i el pas endavant que representa. Però també recordem que la crisi ecològica no admet més dilacions: ara cal transformar els compromisos aprovats en accions concretes, pressupostos suficients i resultats tangibles sobre el territori.

La societat civil ha fet sentir la seva veu. El Parlament l’ha escoltada. Ara és el moment que el Govern actuï.

La natura no pot esperar més.

Enllaç al vídeo de la moció al Parlamente del manifest “La natura no pot esperar!”

La entrada El Parlament de Catalunya fa seu el clam del manifest ‘La natura no pot esperar’ aparece primero en Ecologistas en Acción.

És l’accident més greu en una central nuclear espanyola des de 2007.

La plataforma Tanquem Cofrents, de la qual forma part Ecologistes en Acció del País Valencià, va denunciar fa uns dies que la central de Cofrents havia fet una parada no programada de 20 dies des de l’1 de maig per a la reparació d’una avaria, fins i tot no explicada ni per Iberdrola, propietària de la central ni pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

En el transcurs d’aquesta parada es va detectar una altra avaria diferent, que afectava una vàlvula d’aïllament de vapor principal (MSIV per les seues sigles en anglés). Aquesta és una vàlvula del circuit primari de la central, per la qual circula aigua altament radioactiva.

Hui s’ha conegut que no era una única vàlvula la que patia l’avaria, sinó que el problema afecta la totalitat de les 8 vàlvules d’eixe tipus que hi ha en la central i que ocasiona que quan es dona l’ordre de tancar-se a les vàlvules algunes es tornen a obrir a continuació. S’ha determinat que la causa és un defecte de fabricació de tot un lot d’aquestes vàlvules.

Aquest joc de vàlvules es va instal·lar a Cofrents durant la seua última parada per a recàrrega i manteniment, que va acabar al novembre de 2025.

És altament significatiu que, malgrat tindre parada la central més d’un mes, durant el qual se suposa que es fan milers de comprovacions i operacions de manteniment, no es detectara el problema que afectava unes peces crucials per al bon funcionament de la central. Això elimina qualsevol confiança que es poguera tindre en l’operació de la central i posa fins i tot més de manifest el risc per a la seguretat de la ciutadania que suposa el funcionament d’aquesta central.

Tot això ha fet que el CSN haja qualificat aquesta avaria amb el nivell 2 en l’escala INES de seguretat nuclear. Això la converteix en l’avaria més greu en una central nuclear a Espanya des de 2007, en què un accident en la central d’Ascó I va ocasionar la fuita d’una sèrie de partícules radioactives a l’exterior de la central, i a més va ocultar el fet a les autoritats, i que va ser també qualificat amb el nivell 2.

Aquest seriós accident a Cofrents, que no és més que l’últim d’una sèrie contínua d’aquests, i la tardança a detectar el problema posen de manifest que la central de Cofrents, que compleix enguany 42 anys de funcionament, està vella, deteriorada i a més mal gestionada.

Per tant, la plataforma Tanquem Cofrents exigeix el seu tancament immediat, així com el de la resta de les nuclears. Per motius obvis de seguretat, però també per motius econòmics, d’estalvi d’aigua, de sobirania energètica i de deixar de continuar augmentant el problema dels residus radioactius per a les generacions futures.

La entrada La central nuclear de Cofrents ha patit una avaria de nivell 2 en l’escala INES aparece primero en Ecologistas en Acción.

Diez organizaciones han difundido lo que consideran los ‘puntos más oscuros’ de la prisión Brians 1, la cárcel barcelonesa que el Papa León XIV visitará próximamente. La iniciativa de la visita partió del obispo Xabier Gómez, responsable de la pastoral penitenciaria, y ha puesto el foco sobre un centro penitenciario descrito como ‘complicado’.

Una prisión diseñada para hombres con un módulo femenino añadido

Brians 1 fue concebida originalmente como una prisión masculina, y el módulo de mujeres se habilitó posteriormente, una circunstancia que, según las entidades firmantes, genera deficiencias estructurales. Las organizaciones, entre las que figuran colectivos de derechos humanos y asociaciones de apoyo a presos, han señalado problemas de hacinamiento, falta de recursos sanitarios y condiciones insalubres en varias áreas del recinto.

El documento presentado por estas entidades detalla que las instalaciones no se adaptan a las necesidades específicas de la población reclusa femenina, lo que deriva en un trato desigual. También alertan sobre la escasez de programas de reinserción y la sobrecarga del personal penitenciario.

Una visita pontificia con trasfondo social

La visita de León XIV a Brians 1 está prevista en el marco de su agenda pastoral en España, y supone un gesto hacia la realidad carcelaria del país. El obispo Gómez, que propuso el encuentro, ha defendido que la presencia del Pontífice puede visibilizar las carencias del sistema penitenciario. Sin embargo, las entidades firmantes advierten de que la visita no debe servir para maquillar los problemas estructurales del centro.

Hasta el momento, la dirección de la prisión no se ha pronunciado oficialmente sobre las denuncias. La visita papal, que se espera para las próximas semanas, ha reabierto el debate sobre las condiciones de los centros penitenciarios en Cataluña y el conjunto de España.

Cuatro nuevos sacerdotes fueron ordenados este martes, 2 de junio de 2026, en la basílica de la Sagrada Familia de Barcelona, en una ceremonia presidida por el cardenal Juan José Omella. Los ordenados, que hasta ahora eran diáconos, nacieron entre 1989 y 1995, lo que los sitúa en la generación de los años noventa, un dato relevante en un contexto de secularización y crisis de vocaciones en Cataluña.

El contexto de las vocaciones en España

La ordenación de sacerdotes jóvenes en la Sagrada Familia supone un hito para la archidiócesis de Barcelona, que busca revitalizar la presencia eclesial en una región donde las cifras de seminaristas han descendido en las últimas décadas. Según la Conferencia Episcopal Española, el número de ordenaciones en el país se sitúa en torno a las 150 anuales, con una edad media que supera los 30 años. En este caso, la juventud de los nuevos curas – todos menores de 37 años – es vista como un signo de esperanza por parte de la Iglesia local.

Tras la ceremonia, los cuatro sacerdotes expresaron su emoción en declaraciones recogidas por la propia archidiócesis:

Ha sido un día decisivo. Recibimos el sacerdocio con humildad y alegría, y estamos dispuestos a servir a la comunidad en las parroquias que nos sean encomendadas.

El cardenal Omella, también presidente de la Conferencia Episcopal Española, destacó en su homilía la importancia de la nueva evangelización y el papel de los jóvenes sacerdotes en una sociedad cada vez más secularizada. La basílica de la Sagrada Familia, símbolo de la ciudad condal, acogió a familiares, amigos y fieles que abarrotaron el templo para la ocasión.

La misión de los nuevos sacerdotes

Los ordenados – cuyos nombres no han trascendido – iniciarán su labor pastoral en distintas parroquias de la diócesis. La Iglesia en Cataluña ha impulsado en los últimos años iniciativas para fomentar las vocaciones, como encuentros juveniles y programas de acompañamiento espiritual, que comienzan a dar frutos. Este grupo de cuatro sacerdotes es el más numeroso ordenado en un solo acto en Barcelona desde 2019, según fuentes del arzobispado.

La ordenación coincide con la publicación del anuario estadístico de la Iglesia, que refleja una ligera recuperación de las vocaciones en España tras años de descenso. En toda Cataluña, el número de seminaristas mayores ha pasado de 89 en 2020 a 112 en 2025, según datos del seminario de Barcelona. Aunque la cifra sigue siendo baja en comparación con décadas anteriores, la tendencia ascendente ofrece un respiro a una diócesis que, como otras en Europa, se enfrenta al envejecimiento de su clero.

Així com denunciem les males practiques de les administracions quan no actúen pel benestar de les persones o del medi ambient, celebrem i agraïm les bones mesures quan les prenen.

A Sant Just Desvern (Baix Llobregat) l’Ajuntament ja té aprovat el seu inventari de camins públics.

Des d’Ecologistes en Acció hem treballat per informar, pressionar i fer seguiment del procés per a que l’Ajuntament elaborés aquesta eina, instrument indispensable per a evitar la pèrdua dels​ ​camins públics per ocupacions il·legals, entre altres problemàtiques.

Aquesta ha estat una de les accions que estem fent des de l’àrea jurídica dins la campanya dels camins públics, en marxa des del 2021. En el marc d’aquesta campanya hem requerit a tots els​ ​Ajuntaments catalans que incomplien la seva obligació legal de tenir​ ​elaborat un inventari de camins públics de la seva titularitat i sol·licitat a les Diputacions provincials que prestin el suport tècnic i​ ​econòmic als Ajuntaments del seu àmbit per facilitar-los les tasques per aquesta ​tramitació.​ ​Hem sol·licitat també que aquesta informació sigui​ ​pública i estigui disponible per ser consultada per la ciutadania.

Posem aquí també a disposició de tothom per a que qualsevol persona pugui fer aquests requeriments:

• Requeriment Ajuntaments.
• Escrit​ ​Diputacions.

Dins d’aquesta campanya en defensa dels camins públics hem tingut diferents respostes, tant positives, per part d’Ajuntaments com Aiguamúrcia, Balnes o Fortià, per exemple; com de negatives com les de Badalona, Sant Just Desvern o Oliola, que ens han obligat a portar-los als Tribunals.

El mínim que poden fer els ajuntaments (i a més, hi estan obligats) és tenir i mantenir actualitzat el seu inventari de camins públics, i garantir a la ciutadania drets bàsics com són a circular lliurament pel territori i al gaudi​ ​del medi ambient. Per això, seguirem atentes, exigint que es compleixi la llei.

Més informació a l’apartat Campanyes del nostre equip jurídic.

La entrada Celebrem el nou inventari de camins públics de Sant Just Desvern aparece primero en Ecologistas en Acción.

Indra Group, empresa estratégica española de defensa y tecnología, ha anunciado este 1 de junio la incorporación de Enric Blasco como director territorial en Cataluña. Blasco se suma a Anna Ortí, quien ya ejercía como directora de Negocio en la misma comunidad autónoma, en un movimiento que busca consolidar la presencia industrial del grupo en la región.

El refuerzo de la estructura directiva en Cataluña responde a la importancia de esta autonomía para la compañía, que considera la comunidad un enclave clave para la soberanía industrial y tecnológica de España. Indra, pilar del sector de defensa español, mantiene centros de producción y desarrollo en diversas provincias catalanas, que abarcan desde sistemas de radar hasta soluciones de ciberseguridad y simulación.

La llegada de Blasco y Ortí se enmarca en la estrategia de expansión territorial que Indra viene desplegando en los últimos trimestres, con el objetivo de fortalecer las capacidades locales y acercar la toma de decisiones a las necesidades regionales. Según fuentes de la compañía, la presencia en Cataluña es fundamental para el desarrollo de proyectos de I+D+i y para la colaboración con el ecosistema empresarial e institucional de la zona.

Indra Group, con sede en Madrid, cotiza en el Ibex 35 y cuenta con más de 50.000 empleados en todo el mundo. Su actividad en Cataluña abarca tanto la defensa como la gestión del tráfico aéreo, la digitalización y la seguridad, sectores considerados críticos para la autonomía estratégica del país.

El passat dijous, 28 de maig, entitats socials i ambientals han anunciat, per al dia 20 de setembre, a les 12:00, una gran mobilització contra el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. El moment per a aquesta gran mobilització és estratègicament clau, ja que serà un període preelectoral, farà cinc anys de la concorreguda concentració a Barcelona contra el mateix projecte, i el Govern de l’Estat ja haurà aprovat, o estarà a punt de fer-ho, el Document de Regulació Aeroportuària 2027-2031 d’AENA, que preveu 13000 milions d’euros per a molts aeroports de l’Estat, entre els quals, el del Prat.

Fa 5 anys vam aturar l’ampliació de l’aeroport del Prat

Els governs de la Generalitat i de l’Estat continuen apostant obsessivament per l’ampliació de l’aeroport del Prat, tot i els claríssims impediments ambientals que existeixen per dur-la a terme i els evidents impactes de tota mena que pot ocasionar. I, malgrat això, el projecte d’ampliació de l’aeroport s’està duent a terme, segons els seus plans previstos, però d’amagat, per no causar una contestació ciutadana extra davant els diversos conflictes socials que han d’afrontar (Rodalies, educació, sanitat, habitatge…). Així, AENA, ja està licitant per més de 5 milions d’euros la redacció del Pla Director de l’aeroport que inclourà l’ampliació prevista i, amb el beneplàcit d’ambdós governs, preveu destinar, com a mínim, 3200 milions d’euros a l’ampliació, més de 1000 milions dels quals ja s’invertiran en el quinquenni 2027-2031 per ampliar la T1, reformar la T2 i recondicionar la pista mar. Tot plegat incrementarà la capacitat actual de l’aeroport i és el primer pas de la futura gran ampliació planejada.

Les seves promeses de compensacions ambientals o els plans per salvar el Delta no són creïbles quan no s’ha fet res en els darrers 25 anys i quan la seva única voluntat és quedar bé davant de la Comissió Europea, fent contractes milionaris amb empreses que fan de lobby a Europa per aconseguir destruir impunement els espais naturals i agraris. Tampoc són creïbles les seves promeses de lluita contra la turistització i l’especulació al mercat de l’habitatge quan el projecte d’ampliació suposaria passar de 55 a 80 milions de passatgers, dels quals, com a mínim, més de 10 milions serien nous turistes que inundarien encara més la ciutat i l’àrea metropolitana. I tampoc és creïble la seva lluita contra l’escalfament global quan volen augmentar el nombre de vols i, molt especialment, els vols intercontinentals. Ampliar l’aeroport és un gran negoci i, per això, els governs de l’Estat i la Generalitat insisteixen, en connivència amb els poders econòmics del país, en un projecte que agreujarà encara més tots aquests efectes.

Cinc anys després de la gran mobilització contra l’ampliació, el país ha empitjorat en molts dels aspectes que ja es van denunciar llavors. Aquesta és una lluita compartida amb molts moviments socials i ambientals, que veuen com aquestes ampliacions agreugen els problemes als quals s’enfronten i alcen la seva veu en contra. Per això, s’han fet sentir donant suport a la mobilització del 20 de setembre:

• Depana, considera que en aquests anys ha empitjorat el deteriorament del delta del Llobregat i no es pot continuar destruint espais naturals per alimentar un model de creixement il·limitat. El Delta no necessita més avions, sinó protecció i restauració ecològica.
• L’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) s’oposa a l’ampliació de l’aeroport per ser la clau de volta d’un projecte econòmic de país que agreuja el monocultiu turístic, expulsa i empobreix la població. L’ampliació prevista és contrària a les polítiques de decreixement turístic i d’impuls d’economies de proximitat que exigeix el moment històric que vivim.​​​​​​​
• Aigua és Vida exigeix una planificació hidràulica per a Catalunya que prevegi, especialment en episodis de sequera, limitacions específiques en l’ús de l’aigua per a totes les indústries i activitats associades al turisme, com les que s’han aplicat a altres activitats econòmiques.
• La ​​​​​​​Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) considera que alimentar el turisme ampliant l’aeroport agreujarà la situació de l’habitatge, pressionant el mercat de lloguer, incentivant usos especulatius i expulsant població, fet que es traduirà en més precarietat residencial i en una dificultat més gran d’accés a l’habitatge.
• L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) afirma que el principal problema de mobilitat de Catalunya és la manca d’un sistema ferroviari robust, fiable i amb prou capacitat per donar resposta a les necessitats de mobilitat quotidianes de la població, les inversions no han d’anar a l’aeroport, sinó a Rodalies.

Zeroport ha anunciat els debats i xerrades que es duran a terme abans de la manifestació per invalidar la necessitat d’aquest projecte d’ampliació i posar sobre la taula tots els seus efectes negatius. Per començar, una taula rodona amb veus expertes en diferents àmbits acadèmics el dia 9 de juny (18.30 h, al Bloc 4 de Can Batlló).

El dia 15 de juny, Zeroport i Ecologistes en Acció organitzen a Madrid, al Congrés dels Diputats, una jornada sobre les ampliacions d’aeroports que té previst posar en marxa AENA; en aquest acte es comptarà amb persones expertes i activistes de les diferents lluites contra les ampliacions d’aeroports de tot l’Estat espanyol. I el dia 18 de juny, hi haurà una nova xerrada conjunta entre la PTP i Zeroport, al Bicihub (18 h, C/ Pere IV, 26).

Finalment, les entitats fan una crida a la ciutadania a activar-se i a omplir els carrers el pròxim 20 de setembre per fer efectiva una mobilització massiva que va més enllà del clam contra el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. Estan en joc la natura, la salut, la vida, el clima i la nostra economia, en definitiva, tot allò que permet la subsistència.

El passat dijous, 28 de maig, entitats socials i ambientals han anunciat, per al dia 20 de setembre, a les 12:00, una gran mobilització contra el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat.

La entrada Anuncien una gran mobilització el 20 de setembre contra l’ampliació de l’aeroport del Prat aparece primero en Ecologistas en Acción.

Con enchaquia d’o Día d’a Luenga Materna publicamos hue os podcasts de totz os programas d’a emisión especial en aragonés (i catalá) D’estrela a estrela 3 que desemboliquemos o pasau sabado 30 de noviembre de 2013 Puncha en os links ta baixar-te-ne os programas: Ale-manya (FSK Ham­burg) Skán­dalo en las ondas El Rock­tu­ber­nio El Kan­ta­ma­ñas […]

La entrada D’estrela a estrela 3 (podcasts) se publicó primero en Radio Topo.

O cierzo bufa con rasmia. L’agüerro ye fredo y os ababols ya no creixen. As simients aguardan a calor ta creixer, sin o permiso de dengun. As leis podran tallar as flors, pero nunca no a primavera, porque l’aragonés ye a nuestra matria y cada parola ye casa nuestra. https://www.youtube.com/watch?v=EQ4zkTycEpg O sabado 30 de noviembre, […]

La entrada D’estrela a estrela 3 (vídeo) se publicó primero en Radio Topo.

La entrada D’estrela a estrela 3 se publicó primero en Radio Topo.

L’Ecopop, la nova revista impulsada per Ecolojóvenes, la secció juvenil d’Ecologistes en Acció, ja és una realitat. Amb una estètica inspirada en les revistes juvenils, humor irreverent i continguts sobre ecologisme social, la publicació vol apropar els debats ecosocials a nous públics i fer-ho amb un llenguatge fresc, crític i divertit.

Ecopop

La revista combina sàtira, divulgació, cultura pop i ecologisme per parlar de la crisi climàtica, d’alternatives com el decreixement o de qüestions de justícia social. Tot plegat amb un to que reivindica l’humor com una eina política per entendre millor el present i poder imaginar futurs possibles.

Els tres primers números de l’Ecopop ja es poden consultar en línia. Tot i que la publicació encara no està traduïda íntegrament al català, en la majoria de números s’hi poden trobar alguns articles en català i en gallec, com a mostra de la diversitat lingüística d’Ecologistes en Acció i dels territoris que en formen part. L’objectiu és que, més endavant, la revista-fanzine pugui comptar amb tirades i versions en les diverses llengües cooficials.

La presentació oficial de la revista va tenir lloc el passat dimecres 8 d’abril a l’Ateneo La Maliciosa de Madrid i també es va poder seguir per streaming. L’acte, organitzat per Ecolojóvenes, va combinar un conversatori que reflexionava sobre ecologisme i humor seguit de diverses activitats lúdiques vinculades als continguts de la revista: el ja mític «Decreixement o marranada», un test que es pot trobar al número 2 de la revista, confessions de pecats a l’ecoconfessionari, lectures de futurs (im)possibles a càrrec de la Mestra Donella i el seu tarot, alguns match al nou Ecotinder de col·lectius FF (Fauna & Flora) i un tancament musical amb el Karaeko, on el públic va acabar cantant una versió decreixentista de «Yo quiero bailar».

Els números publicats fins ara es poden consultar en digital a l’apartat del web d’Ecolojóvenes. També es poden aconseguir exemplars en paper si els sol·liciteu a les federacions corresponents i en alguns punts col·laboradors (casals, llibreries i CSOs) pendents de publicació.

I no s’acaba aquí. El següent número de la revista-fanzine està previst que surti a principis d’agost del 2026. Per enviar idees, propostes o suggeriments escriviu a jovenes@ecologistasenaccion.org

#Ecopop. Riem perquè ens importa.

Si en voleu tenir un tast, mireu el short.

La entrada Neix l’Ecopop, una nova revista fanzine de l’ecologisme social que barreja humor i crítica aparece primero en Ecologistas en Acción.

Radio Almaina - LHDT 2X07 VENUS Y NUBES

• El projecte de Crevillent, impulsat per la Colla, suma un total de 854 observacions de 317 espècies diferents.
• A nivell global, la City Nature Challenge assoleix els 2.891.483 observacions i la participació de més de 100.000 persones.

La CNC global

La entrada Resultats de la Biomarató de Primavera de Crevillent 2026 aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Del 24 al 27 d’abril va tindre lloc la Biomarató de Primavera – City Nature Challenge 2026, on van participar més de 100.000 persones de tot el món les quals superaren els 3.000.000 milions d’observacions.
• Quatre grups d’Ecologistes en Acció del País Valencià (Alacant, Crevillent, Santa Pola i Vinaròs) participaren en projectes propis aconseguint més de 2.500 observacions de 1.150 espècies.

La City Nature Challenge s’ha consolidat com un dels esdeveniment de ciència ciutadana més importants del món. Les xifres parlen per si a soles: 3.001.825 observacions en tot el món, 76.422 espècies diferents, 106.354 participants i 754 projectes de 61 països.

En este bast número s’inclouen les dades dels 4 projectes organitzats per 4 grups respectius d’Ecologistes en Acció del País Valencià: la Colla d’Alacant, el Campanà de Crevillent, Talaiola de Santa Pola i Apnal de Vinaròs.

Durant tot el cap de setmana, els quatre col·lectius han estat organitzant activitats per a observar la naturalesa des d’un enfocament compartit del coneixement, realitzant fotografies i registres. Les activitats nocturnes, han comptat amb el valor afegit d’usar paranys de llum ultraviolada per a atraure papallones i arnes nocturnes i insectes.

A més, el grup de Vinaròs ha inclòs també mostres de fototrampeig diürn i nocturn; detectors d’ultrasons per a rates penades; hides per a fotografia de naturalesa en abeuradors d’atracció de fauna, o gravació de sons de la naturalesa per a cants d’aus.

Resultats valencians

La Biomarató de Primavera ha seguit consolidant-se al territori valencià arran les tasques d’aquestes quatre associacions, que han assolit unes xifres molt rellevant d’observacions.

En total, entre els quatre projectes d’iNaturalist s’ha arribat fins a les 2.535 observacions de 1.150 espècies i la participació de quasi 60 persones.

En números concrets, el projecte de APNAL-Vinaròs ha aconseguit 1.269 observacions de 572 espècies diferents i la participació de 16 observadors. El projecte d’el Campanà-Crevillent va assolir les 854 observacions de 316 espècies diferents i la participació de 17 observadors. El projecte d’Alacant ha arribat fins a les 260 observacions de 160 espècies diferents i 21 observadors. Finalment, el projecte de Talaiola-Santa Pola ha aconseguit 152 observacions de 102 espècies diferents i 5 observadors.

Experiència ciutadana i científica

La biomarató és una activitat de ciència ciutadana consistent a catalogar la biodiversitat mitjançant aplicacions com iNaturalist, on qualsevol persona pot col·laborar pujant els seus registres, anomenades «observacions». Posteriorment, eixos registres són revisats per experts que identifiquen les espècies i les introdueixen en bases de dades oberts com Gbif.

Es tracta d’una activitat atractiva i senzilla de conéixer la biodiversitat que ens envolta, acostant de manera activa la ciència a la ciutadania. No és necessari ser cap expert en fotografia ni en espècies. Pots pujar fotos des del mòbil i la pròpia aplicació et recomana espècies similars, i si no el tens clar, una persona experta el corregirà.

Les espècies observades demostren com les biomaratons són una manera lúdica i divertida de comprendre les problemàtiques a les que s’enfronta la biodiversitat del nostre voltant per a sobreviure en els temps actuals.

Per eixa raó, des de Ecologistes en Acció del País continuarem fomentant la participació en aquestes activitats a través de les dues principals biomaratons que s’organitzen: la de Primavera (City Nature Challenge) d’àmbit internacional, i la de Tardor, d’àmbit ibèric.

La entrada Més de 2500 observacions a la Biomarató de Primavera dels grups ecologistes aparece primero en Ecologistas en Acción.

•  A més, l’informe destapa la indefinició del Pla Especial i afig nous obstacles per al projecte.
• La valoració positiva de la Cambra de Comerç només s’entén si realment el que es pretén es reclassificar els terrenys, encara que no siguen per a indústries.
• El vessament d’aigües depurades al terme d’Ibi afectaria les seues aigües subterrànies, actualment classificades “en bon estat”.

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi ha tingut també accés a l’informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre el Pla Especial promogut per la Cambra de Comerç que pretén la construcció d’un polígon industrial a la partida alcoiana de la Canal (l’anomenat Alcoi Sud pels seus promotors).

L’obstacle més clar al projecte és que, segons l’informe, en més de tres quartes parts de l’espai previst per la Cambra de Comerç directament no són admissibles les zones industrials, ja que es troben en la zona de restriccions moderades del perímetre de protecció que està tramitant-se. Així ho recull l’informe de la Confederació Hidrogràfica (pàg. 7) que incorpora les limitacions que estableix el Reglament del Domini Públic Hidràulic:

Actividades potencialmente contaminantes de las aguas subterráneas no permitidas, condicionadas y permitidas en las diferentes zonas de los perímetros de protección.

A banda d’eixa limitació, que des de La Carrasca consideren que invalida el projecte, l’informe posa en evidència que la documentació presentada per la Cambra de Comerç és molt superficial i clarament insuficient per a poder valorar mínimament l’impacte:

• ni tan sols s’identifiquen els tipus d’activitats industrials que es pretenen implantar, cosa que impedeix caracteritzar les aigües residuals que es generarien;
• no s’aclareix el punt de vessament de les aigües residuals depurades;
• en tot cas, el vessament aniria a parar al barranc de l’Ermita (al terme d’Ibi), amb afecció a les aigües subterrànies (massa d’aigua subterrània 080-176A Barrancons, actualment classificada en bon estat). Això exigeix realitzar un nou estudi hidrogeològic que ni tan sols s’ha previst. Cal recordar que tots els partits polítics de l’Ajuntament d’Ibi han manifestat de manera unànime la seua oposició a rebre eixe vessament;
• el Pla pretén transportar a la depuradora d’Alcoi les aigües depurades que per la seua mala qualitat no puguen abocar-se, plantejament que la Confederació diu que no comprén i dubta de la seua viabilitat tècnica i operativa;
• no s’ha tingut prou en compte el caràcter kàrstic de l’aqüífer, aspecte clau que condiciona las seua vulnerabilitat a la contaminació;
• no s’estableix quin increment de demanda d’aigua generaria l’actuació;
• no hi ha informació sobre el tractament de les aigües d’escorrentia pluvial (ni sobre les característiques i capacitat dels tancs de tempestes que caldria construir, ni sobre quina part del total de les aigües d’escorrentia haurien de rebre, etc.).

Aquest nou informe afig a més tota una sèrie de requisits, necessitat de nous estudis i obstacles que es sumen als ja plantejats en anteriors informes tècnics (Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana, Direcció General de Carreteres, Ajuntaments d’Ibi i d’Alcoi). Això allargarà molt més els tràmits i encarirà els costos fins a fer inassumible un projecte que ja és inviable per raons ambientals i legals.

El grup ecologista recorda que el Document Inicial Estratègic del Pla Especial de la Cambra de Comerç pretenia que la tramitació de l’Avaluació Ambiental es fera de manera simplificada i urgent, “de pressa i corrent”, la qual cosa suposa rebaixar la participació i les garanties; destaquen que eixa actitud contrasta amb les declaracions públiques en què s’omplin la boca volen fer creure que tenen una gran preocupació ambiental.

Per últim, La Carrasca es sorprén de la valoració positiva de la Cambra de Comerç de l’informe de la Confederació:

“només s’entén si realment el que es pretén és reclassificar els terrenys, encara que no vagen a destinar-se a la indústria, o si simplement es vol continuar creant falses expectatives pel que fa a un projecte fracassat que du més de 30 anys bloquejant solucions reals als problemes de demanda de sòl industrial”.

La entrada Informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer descarta zones industrials en més del 75% de l’àrea del polígon Alcoi Sud aparece primero en Ecologistas en Acción.

APNAL-Ecologistas en Acción de Vinaròs denuncia el formigonat parcial del barranc del Pregó (Ballestar) dins del P.N. de la Tinença de Benifassà.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) ha informat favorablement la cimentació d’un camí que discorre per l’interior del domini públic hidràulic (DPH) dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà en una zona inclosa també dins de la Xarxa Europea Natura 2000. Es tracta d’un camí secundari que discorre pel barranc del Pregó a la pedania del Ballestar (La Pobla de Benifassà) i que tot i la funcionalitat del camí existent ha sigut formigonat, eliminant la vegetació situada dins de la zona servitud del curs fluvial. Això ha comportat l’artificialització del curs fluvial i la destrucció de les comunitats naturals de vegetació i fauna de la zona protegida.

Barranc del Pregó (Ballestar) dins del P.N. de la Tinença de Benifassà.

APNAL- Ecologistes en Acció de Vinaròs ha requerit a la Conselleria competent en Medi Ambient i a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (que al mateix temps forma part del Ministeri competent en matèria de medi ambient) sobre aquesta agressió mediambiental, obtenint únicament resposta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). De la resposta és deriva que l’excepcionalitat de les obres en els rius i barrancs és converteix en norma, de tal manera que fan paper mullat de la normativa de protecció del Domini Públic Hidràulic. I encara més, les administracions que han de vetllar per la protecció del medi ambient permeten l’arrabassada de la vegetació dels barrancs precisament en espais naturals protegits per la normativa europea, estatal i autonòmica, vulnerant les obligacions ambientals; l’Estratègia de Biodiversidad de la Comunitat Valenciana 2030; fomentant la pèrdua de biodiversitat; fent el rius i barrancs més perillosos i ràpids i fomentant l’erosió, etc.

APNAL- Ecologistes en Acció de Vinaròs, vol manifestar la seua repulsa per l’actuació d’aquestes administracions, i concretament de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i Recuperació de la Generalitat Valenciana i, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer del Ministeri per a la Transició Ecològica.

La entrada La Confederació Hidrogràfica del Xúquer afavoreix la cimentació de barrancs als espais protegits aparece primero en Ecologistas en Acción.

• La xarxa rebutja el projecte de Reial Decret del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que estableix objectius obligatoris d’injecció de biometà en la xarxa gasista.
• Gas No es Solución considera que consolida la dependència del sistema del gas i desvia recursos públics que haurien de destinar-se a la reducció del consum, l’electrificació i l’abandó definitiu dels combustibles fòssils.

La xarxa Gas No es Solución, de la qual forma part Ecologistes en Acció, mostra la seva profunda preocupació pel projecte de Reial Decret d’impuls del biometà, obert a consulta pública fins l’11 de juny. L’articulat prioritza explícitament la injecció de biometà en la xarxa gasista i facilita la seva connexió, la qual cosa suposa un senyal regulador erroni: segons el paquet europeu de gas i hidrogen, hauria d’haver-se iniciat ja la planificació del desmantellament progressiu d’aquesta infraestructura (ja de per si sobredimensionada) alhora que s’impulsaven plans d’electrificació i descarbonització local de fred i calor.

El problema no és el biometà en si mateix, sinó l’obligació d’injecció d’un volum mínim en la xarxa, que incentiva a mantenir i ampliar una infraestructura el desmantellament de la qual hauria d’estar ja planificat, tal com recull la Directiva i el Reglament del “paquet de gas”, normes que el Govern espanyol encara no ha transposat a l’ordenament jurídic estatal. Mantenir aquesta infraestructura implica continuar repercutint els seus costos fixos als consumidors, especialment als més vulnerables, bloquejar inversions en alternatives més eficients i retardar la reducció estructural del consum de gas.

El biometà no és energia renovable: és gestió de residus

La xarxa adverteix que l’objectiu principal de produir biogàs i biometà no és satisfer una necessitat energètica, per a la qual existeixen tecnologies més rendibles, segures i sostenibles, sinó reduir els problemes de contaminació de sòls i aigües derivats de la no gestió i acumulació de residus orgànics. L’elevat cost inicial d’inversió, el risc de fuites de metà durant la seva producció i emmagatzematge, i els impactes sobre l’entorn són raons de pes per a qüestionar la seva categorització com a tecnologia renovable de producció energètica. A més, el cost final del biometà és molt més elevat que el gas fòssil i l’electricitat, la qual cosa repercutirà negativament en els consumidors.

La promoció de la injecció de biometà a la xarxa gasista sense sectorització és incompatible amb el requisit de la Directiva d’Eficiència Energètica en Edificis (EPBD), que estableix 2040 com a data límit per a l’eliminació de les calderes de combustibles fòssils: una caldera que funciona amb un 6% de biometà i un 94% de gas fòssil continua sent una caldera de combustible fòssil. La transició energètica no pot consistir simplement a canviar l’origen de la mateixa molècula i mantenir intacte el model energètic del passat.

La demanda domèstica de gas cau: l’electrificació és l’alternativa

Les dades confirmen una tendència clara: entre 2021 i 2024, el consum domèstic de gas ha descendit un 17,3%, passant de 66,5 TWh a 55,0 TWh, mentre el nombre de clients es manté estable entorn dels 7,6 milions de punts de subministrament, enfront dels 28,6 milions de subministraments elèctrics domèstics. El 69% dels clients domèstics de gas consumeix menys de 5.000 kWh/any, la qual cosa indica que l’utilitza exclusivament per a aigua calenta i/o cuina. Només el 26% l’empra també per a calefacció.

Resulta més eficient, tant mediambiental com econòmicament, destinar el biogàs a grans consumidors industrials (que representen el 2% dels clients però el 94% del consum) i substituir aquest 6% de gas fòssil del sector domèstic per electrificació, una opció tecnològicament viable i més rendible a mitjà i llarg termini.

El que la xarxa exigeix al Govern

La xarxa Gas No es Solución exigeix al Govern espanyol la planificació d’un abandonament ràpid, just i definitiu del gas fòssil abans del 2035, en compliment dels compromisos internacionals d’Espanya i en resposta a l’actual crisi de subministrament derivada de la situació en l’Estret d’Ormuz. “La veritable seguretat energètica ens la dona l’eliminació dels combustibles fòssils del nostre mix energètic: l’abandonament del carbó, el gas i el petroli amb urgència”, assenyala la xarxa.

En aquest marc, la xarxa considera que el Segell d’Excel·lència de Biometà contemplat al RDL 7/2026 només pot ser útil si es reserva per a projectes orientats prioritàriament a l’autoconsum d’indústries locals que manquen d’altres vies de descarbonització. Així mateix, reclama una legislació que prioritzi el consum local i pròxim de l’energia produïda amb residus, abordant el biometà com a eina eficaç de gestió de residus i no com una tecnologia de producció d’energia renovable.

La entrada Gas No es Solución mostra el seu rebuig a l’obligació de nous objectius per al biometà aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ni Netanyahu, ni Zelensky, ni els altres com ells; encara que són uns psicòpates criminals, que probablement serien capaços d’apretar el botó roig per a desencadenar l’apocalipsi nuclear. Tampoc són el problema Putin, Jamenei, Jinping ni Jong-un, malgrat que cadascun d’ells té al seu país en un puny i aprofiten els atacs de l’imperi del $ per a enrocar-se i endurir encara més les condicions de vida dels seus ciutadans; ni molt menys són la solució per als conflictes actuals, amb el Rellotge de la Fi del Món a tan sols 85 segons de la mitjanit final.

De fet, llevar algun dels anteriors líders no resoldria cap dels grans problemes actuals perquè ràpidament seria substituït per un altre similar que estaria condicionat per la infinitat d’interessos que existixen al seu al voltant i encara que volguera difícilment podria fer canvis de fons. Tenim l’exemple recent d’Iran, on al principi de la guerra van assassinar al líder suprem Alí Jamenei i la cúpula del país immediatament va elevar al càrrec a Mojtaba Jamenei, fill de l’anterior i amb més desitjos de venjança, un gran “èxit” dels EUA i Israel.

Un altre exemple, hipotètic encara, destituir (i jutjar pels seus nombrosos crims) a Trump podria calmar un poc l’Orient Mitjà però en absolut resoldria el problema d’Israel, un Estat artificial i genocida imposat per Occident per a desestabilitzar els països petroliers de la zona i beneficiar les grans companyies amb el multimilionari negoci de les armes i el petroli. Llevar a Trump tampoc resoldria la misèria ni el bel·licisme dels EUA, un país que ha estat en guerra més del 90% de la seua existència i que actualment té uns 50 milions de pobres desatesos, mentres les seues elits gasten 1.500.000.000.000 de $ públics cada any en armaments i militars per amenaçar a tot el món i afavorir aquestes companyies.

Un detall important, quan es diu que un país ataca a un altre, genèricament, es diluïx i embrolla el problema contribuint a la manipulació general, perquè no tots els ciutadans del país agressor volen atacar l’altre. De fet, en el cas actual dels EUA contra l’Iran, el 61% de la població dels EUA rebutja esta guerra i vol fins i tot la destitució de Trump. De manera que realment no són els països ni els pobles els qui provoquen les guerres sinó els que manen, per avarícia o per ineptitud, per apoderar-se dels recursos dels països atacats o/i per distraure la seua pròpia població dels problemes interns que no són capaços de resoldre.

En definitiva, si canviar als dirigents no resol els problemes serà perquè la causa principal és el propi sistema econòmic i polític que els parix, malcria i encimbella, permetent concentrar la riquesa i el poder en una xicoteta minoria que es nega a canviar encara que estiga col·lapsant i massacrant el planeta. Un sistema que es basa en el creixement continu i amenaça amb matar la biosfera que el suporta, com fa el càncer amb el cos, i ja no pot continuar creixent perquè s’esgoten els recursos i la capacitat regeneradora de la biosfera.

Un sistema inestable i cíclic que es torna a enfonsar i ens porta cap a un gran reset, una altra guerra global com en els anys 30, després del crac de la borsa de Nova York. En una altra època, una massacre global permetria als de dalt reiniciar el cicle del capitalisme i reflotar el sistema, però hui resulta suïcida perquè, amb les armes nuclears i la crisi ecològica, pot provocar fins i tot l’extinció humana (inclosos els super-rics) i la d’un altre milió d’espècies. I no obstant el perill, coneixent-lo, els màxims dirigents seguixen utilitzant estratègies massa paregudes a les que ja utilitzaren en les grans crisis anteriors: fomentar les extremes dretes perquè enganyen els pobles, provocar més guerres localitzades, rellançar pertot la carrera armamentista, manipular descaradament la informació, etc. etc. Una estratègia que conduïx directament cap a la massacre global.

I és que tenim un desfasament summament perillós. Hem avançat molt en ciència i tecnologia però molt poc en l’organització social, que continua sent piramidal, com la dels nostres avantpassats cavernícoles de fa deu mil anys i més. Centenars de generacions després encara continuem funcionant de manera jeràrquica i violenta; això sí, ara en comptes de porres i pedres usem drons i míssils, la qual cosa resulta molt més letal per a tots.

També actuem de manera cooperativa i empática, però en les relacions socials predomina la competència agressiva pel poder i la riquesa. A més eixa competència pel poder és intrínsecament agressiva, la qual cosa afavorix als més egoistes i despietats, que utilitzen els grans mitjans de comunicació per a embrutir i enganyar la majoria de la població fent-li creure que és natural i necessari que hi haja guerres, rics i pobres, gent que mana i gent que obeïx, que els culpables dels problemes són sempre minories veïnes, mai els de dalt, ni molt menys el propi sistema…

La nostra societat s’assembla massa a la dels cosins evolutius, els ximpanzés, que també són jeràrquics i es barallen sovint, arribant fins i tot a matar-se entre ells per les femelles, el menjar i el territori; nosaltres ho adornem més però en el fons actuem guiats pels mateixos instints. Una estratègia evolutiva que pot haver resultat útil per a sobreviure en un món on teníem depredadors més forts i sanguinaris que nosaltres, però que ara resulta summament perillosa i ens amenaça fins i tot amb l’extinció si finalment utilitzem les armes NBQT que emmagatzemen les grans potències(5).

A més a més, ecològicament este sistema no dona ja més de si, ha arribat al límit, inclús s’ha passat amb els equilibris ambientals i la Terra no pot més, està esgotada, malalta, té febre i de seguir així la convertirem en un forn on resultarà pràcticament impossible viure-hi. Ho sabem des de fa dècades però, en comptes de posar remei, els dirigents econòmics i polítics desvien l’atenció i provoquen guerres fratricides per a enriquir-se més i manar molt més.

I quina és la solució? Doncs lògicament obviar les jerarquies i la concentració de riquesa i poder, replantejar el contracte social per a basar-lo en l’equitat, la cooperació i l’empatia. Ara que el sistema esta en decadència total, tremolant, abans que s’enfonse completament i acabe amb tots nosaltres, hem de trencar la inèrcia i superar l’organització piramidal unint els moviments més progressistes per a canviar la mentalitat i la societat. El canvi és factible i urgent però no vindrà per si sol, la ciutadania conscient ha d’alçar-se i pressionar amb força per a aconseguir-ho. I no tenim massa temps, esta dècada més o menys.

La entrada El problema no és Trump aparece primero en Ecologistas en Acción.