• Les organitzacions de la campanya Stop UE-Mercosur, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció de Catalunya, denuncien l’anunci avui de la Comissió Europea sobre l’entrada en vigor provisional de l’acord comercial amb Mercosur.
• Qualifiquen aquest pas de la UE com “un greu atropellament democràtic” i “un intent d’imposar per la porta del darrere un tractat profundament rebutjat per amplis sectors socials”.
• Es preveu que l’acord UE-Mercosur tingui forts impactes socials i ambientals, alhora que consolida un model agroexportador intensiu, depenent de cadenes llargues altament emissores, incompatible amb els compromisos climàtics europeus.

En una carta oberta adreçada a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i al president del Consell Europeu, António Costa, 170 organitzacions socials, ecologistes, sindicals i agràries exigeixen que s’aturi l’aplicació provisional de l’acord abans la Unió Europea emeti el dictamen sobre les qüestions jurídiques plantejades.

“Un menyspreu a la democràcia”

Les organitzacions assenyalen que l’acord UE-Mercosur arrossega des del seu origen una forta contestació social pels seus impactes previsibles, a banda i banda de l’Atlàntic, sobre l’agricultura familiar pagesa, els drets laborals, la seguretat alimentària, el deteriorament dels serveis públics i l’acceleració de la desforestació a Amèrica Llatina.

“Aplicar-ho provisionalment sense esperar el Parlament Europeu i sense conèixer l’opinió del Tribunal és un menyspreu frontal als procediments democràtics europeus”, afirmen des de la campanya. A parer seu, la Comissió pretén blindar els capítols comercials mentre esquiva el debat polític de fons i minimitza l’oposició social creixent en diversos Estats membres.

Les organitzacions recorden a més que la tramitació de l’acord ja ha estat marcada per decisions polèmiques que van excloure de la ratificació els parlaments nacionals i per una aprovació al Consell de la UE sense unanimitat, cosa inèdita en tractats d’aquesta magnitud.

“Estem davant d’un precedent extremadament perillós: convertir la política comercial en un àmbit immune al control democràtic real”, adverteixen.

Impactes socials i climàtics ignorats

Les 170 organitzacions signants, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció de Catalunya, subratllen que l’acord consolida un model agroexportador intensiu, dependent de cadenes llargues i altament emissores, incompatible amb els compromisos climàtics europeus. També alerten d’una pressió competitiva més gran sobre sectors agraris i ramaders europeus ja colpejats per crisis de preus i per la concentració corporativa.

A l’Amèrica Llatina, afegeixen, el tractat incentivaria l’expansió de monocultius i ramaderia industrial vinculats a la desforestació i als conflictes socioambientals:
“Mentre la ciutadania exigeix transició ecològica justa, sobirania alimentària i protecció de l’ocupació, la Comissió insisteix en un tractat ancorat en la lògica del lliure comerç sense límits”.

Les organitzacions de la campanya Stop UE-Mercosur exigeixen que es reverteixi l’aplicació provisional de l’acord, que es respecti el vot del Parlament Europeu i que s’esperi el pronunciament del Tribunal de Justícia de la UE.

Així mateix, plantegen que s’obri un debat públic real sobre els impactes socials, laborals i climàtics de l’acord i la política comercial de la UE.

Les 170 organitzacions signants anuncien que intensificaran la mobilització social i la pressió política els propers mesos per impedir l’entrada en vigor d’un acord que consideren “social, ambientalment i democràticament inacceptable”.

 

La entrada 170 organitzacions denuncien l’aplicació provisional de l’acord UE-Mercosur per vulnerar principis democràtics fonamentals aparece primero en Ecologistas en Acción.

La proposta, enviada a la Generalitat, planteja traslladar l’activitat cinegètica a dies laborables davant l’enfonsament de llicències i l’augment d’accidents de trànsit en dies no laborables.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha formalitzat una proposta davant la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori per a transformar el calendari cinegètic de la Comunitat Valenciana a partir de la temporada 2026-2027.

L’organització sol·licita que la caça, especialment les batudes de senglar, es restringisca exclusivament a dies laborables, alliberant els caps de setmana i festius per a l’ús recreatiu, social i científic de la població.

L’entitat fonamenta la seua petició en la creixent incompatibilitat entre les armes de foc i l’auge d’activitats com el senderisme, el ciclisme, l’escalada o la fotografia de naturalesa.

De fet, Ecologistes denuncia que la intensificació de les batudes —justificades per l’administració per la sobrepoblació de senglars, els danys a l’agricultura i pel risc d’expansió de la Pesta Porcina Africana (PPA) detectat a Catalunya—, ha blindat la muntanya, el camp i els espais públics per a un sol ús quasi tots els dies de l’any: la caça.

El tancament sistemàtic de camins públics vulnera l’article 45 de la Constitució Espanyola i la Llei Forestal Valenciana, assenyalen des de la federació, recordant que el dret de la ciutadania a gaudir d’un medi ambient adequat no pot estar supeditat a una activitat privada i residual.

Ecologistes en Acció destaca un canvi sociològic irreversible: el sector cinegètic ha perdut un 71% de les seues llicències des dels anys 90, passant de més de 113.000 a tot just 33.054 en 2024, és a dir, el 0,6% del total de la població valenciana.

A més, les dades del Servei de Caça revelen un col·lectiu profundament envellit: el 31% dels caçadors supera els 67 anys, i el gruix del col·lectiu se situa entre els 60 i 75 anys. Aquesta alta taxa de jubilació i prejubilació permet, segons l’organització, que l’activitat es trasllade a dies laborables sense afectar els objectius de control poblacional, ja que els practicants disposen de plena llibertat horària.

Horaris, vigilància i protecció

La redistribució plantejada per Ecologistes en Acció busca optimitzar la gestió de la seguretat ciutadana i conservació de la biodiversitat. En les zones comunes, traslladar els dies de caça (actualment dijous, dissabtes i diumenges) només a dimarts, dimecres i dijous. Mentre que, en els vedats de caça, l’exercici exclusiu de l’activitat siga de dimarts a dijous.

D’altra banda, es proposa prohibir la caça, com a mínim, en espais naturals protegits, zones de domini públic marítim terrestre, zones urbanes i platges. Això es deu al fet que són zones essencials de preservació de la biodiversitat i corredors ecològics, en el cas els espais naturals protegits i zones DPMT, o zones d’alta concentració de persones en la resta.

Aquesta mesura facilitaria la tasca dels Agents Mediambientals i del SEPRONA de la Guàrdia Civil, els efectius de la qual són més limitats durant el cap de setmana. En concentrar la caça en dies laborables, es garanteix una supervisió efectiva de les batudes, un control real del furtivisme i una major seguretat jurídica i física per als propis caçadors.

Des d’Ecologistes en Acció del País Valencià conclouen que és imperatiu fonamentar l’ordenació del territori en criteris d’equitat social i seguretat, garantint que la muntanya valenciana siga, d’una vegada per sempre, un espai de convivència real i no un escenari de conflicte permanent.

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada Demanen traslladar la caça a dies laborables per a acabar amb els conflictes amb altres usuaris en la naturalesa aparece primero en Ecologistas en Acción.

La propuesta, enviada a la Generalitat, plantea trasladar la actividad cinegética a días laborables ante el desplome de licencias y el aumento de accidentes de tráfico en días no laborables.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha formalizado una propuesta ante la Conselleria de Medio Ambiente, Infraestructuras y Territorio para transformar el calendario cinegético de la Comunitat Valenciana a partir de la temporada 2026-2027.

La organización solicita que la caza, especialmente las batidas de jabalí, se restrinja exclusivamente a días laborables, liberando los fines de semana y festivos para el uso recreativo, social y científico de la población.

La entidad fundamenta su petición en la creciente incompatibilidad entre las armas de fuego y el auge de actividades como el senderismo, el ciclismo, la escalada o la fotografía de naturaleza.

De hecho, Ecologistes denuncia que la intensificación de las batidas —justificadas por la administración por la sobrepoblación de jabalíes, los daños a la agricultura y por el riesgo de expansión de la Peste Porcina Africana (PPA) detectado en Cataluña—, ha blindado el monte, el campo y los espacios públicos para un solo uso casi todos los días del año: la caza.

El cierre sistemático de caminos públicos vulnera el artículo 45 de la Constitución Española y la Ley Forestal Valenciana, señalan desde la federación, recordando que el derecho de la ciudadanía a disfrutar de un medio ambiente adecuado no puede estar supeditado a una actividad privada y residual.

Ecologistes en Acció destaca un cambio sociológico irreversible: el sector cinegético ha perdido un 71 % de sus licencias desde los años 90, pasando de más de 113.000 a apenas 33.054 en 2024, es decir, el 0,6% del total de la población valenciana.

Además, los datos del Servicio de Caza revelan un colectivo profundamente envejecido: el 31 % de los cazadores supera los 67 años, y el grueso del colectivo se sitúa entre los 60 y 75 años. Esta alta tasa de jubilación y prejubilación permite, según la organización, que la actividad se traslade a días laborables sin afectar a los objetivos de control poblacional, ya que los practicantes disponen de plena libertad horaria.

Horarios, vigilancia y protección

La redistribución planteada por Ecologistes en Acció busca optimizar la gestión de la seguridad ciudadana y conservación de la biodiversidad. En las zonas comunes, trasladar los días de caza (actualmente jueves, sábados y domingos) sólo a martes, miércoles y jueves. Mientras que, en los cotos de caza, el ejercicio exclusivo de la actividad sea de martes a jueves.

Por otra parte, se propone prohibir la caza, como mínimo, en espacios naturales protegidos, zonas de dominio público marítimo terrestre, zonas urbanas y playas. Ello se debe a que son zonas esenciales de preservación de la biodiversidad y corredores ecológicos, en el caso los espacios naturales protegidos y zonas DPMT, o zonas de alta concentración de personas en el resto.

Esta medida facilitaría la labor de los Agentes Medioambientales y del SEPRONA de la Guardia Civil, cuyos efectivos son más limitados durante el fin de semana. Al concentrar la caza en días laborables, se garantiza una supervisión efectiva de las batidas, un control real del furtivismo y una mayor seguridad jurídica y física para los propios cazadores.

Desde Ecoogistes en Acció del País Valencià concluyen que es imperativo fundamentar la ordenación del territorio en criterios de equidad social y seguridad, garantizando que el monte valenciano sea, de una vez por todas, un espacio de convivencia real y no un escenario de conflicto permanente.

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada Ecologistes en Acció pide trasladar la caza a días laborables para acabar con los conflictos con otros usuarios en la naturaleza aparece primero en Ecologistas en Acción.

El velatorio del ex teniente coronel que protagonizó el intento de golpe de Estado hace 45 años, Antonio Tejero, ha generado este jueves gran expectación mediática ante el tanatorio de Játiva (Valencia) que acoge la capilla ardiente, a la que solo ha entrado la familia y alguna persona del círculo más cercano, pese a que …

La entrada Un hombre de Albacete, en el velatorio de Tejero: sólo ha estado la familia y su círculo más cercano; el motivo de su presencia aparece primero en El Digital de Albacete.

La Albufera de Valencia se formó por el aporte de materiales de los ríos Turia al norte, y Júcar al sur, que fueron formando una lengua de tierra (restinga) que crearía una laguna salada. En el siglo XIII la pesca era abundante y se generaban grandes ingresos económicos, que degeneraron con la industrialización de la zona. Desde el siglo XVII, los arrozales fueron comiendo terreno a la laguna, reduciendo su tamaño a una quinta parte aproximadamente.

La actual laguna es Parque Natural protegido, lo que evita que sigan creándose más arrozales. El paisaje de la Albufera es maravilloso para todos los ojos, y son muchos los que así lo han constatado (como Goya, el pintor). Desde la laguna puede verse la capital valenciana. Entre cañaverales y aneas se disfruta también de un espectacular lugar para la observación de aves, con miradores en el centro de visitantes, el cual también ha sufrido recortes, “por la crisis”.

Desde la pedanía de El Palmar se puede tomar un barquito para dar un paseo por el lago. Jaime, el barquero, nos comenta con pena que cuando era pequeño se bañaba detrás del cementerio. Ya no se puede. La industria, los pesticidas y abonos de la agricultura, el plomo de los cazadores de patos, y tantos detergentes que usamos, ha contaminado el barro del fondo con metales pesados y otras sustancias tóxicas. Aún se sigue pescando, lo que se puede, pero el fondo es tóxico (15 millones de m3 de lodos contaminados).

Según Jaime hace 30 años les dijeron que en 30 años estaría recuperado, pero no lo está. La naturaleza tiene su ritmo, y para descontaminar metales pesados su ritmo es lento.

Curiosidades:

1. Una albufera es una laguna litoral de agua salina o ligeramente salobre. La palabra procede del árabe “al buhaira“, diminutivo de “al bhar“, el mar. En España, tenemos otra en Alcudia (Mallorca) que también es parque natural protegido.
2. La pesca actual es de lubina, anguila, múgil y cangrejo americano (especie introducida en los años 80). ¿Habrá suficientes controles para garantizar que no están contaminadas estas especies y son aptas para consumo humano?
3. Entre las aves que pueden verse en la Albufera valenciana hay 90 especies reproductoras habituales, y más de 240 que visitan la laguna habitualmente. Entre ellas están numerosas garzas, charranes, cigüeñelas, patos, cormoranes, somormujos, y el calamón común (Porphyrio porphyrio) recuperado de su extinción en todo el litoral mediterráneo.
4. En la época de los romanos (siglo II) la laguna tenía 30.000 ha. y ahora sólo tiene 2.837 ha. La causa principal ha sido el cultivo del arroz, introducido por los árabes. Los romanos construyeron un templo dedicado a Diana en una isla de la Albufera. Ese templo estaba situado donde hoy se sitúa la catedral de Valencia.
5. Cerca de Cullera, en el extremo sur, hay una ermita donde se puede visitar el museo del arroz. En toda la zona preparan un arroz exquisito de variadas formas. Recomendamos la paella vegetariana.

La madrugada de este martes dejó en Albacete dos intervenciones policiales en distintos puntos de la capital que se saldaron con casi 3.000 euros en multas y 12 puntos. Dichas intervenciones policiales vienen enmarcadas dentro de las labores habituales de vigilancia y control del tráfico de la Policía Local de Albacete, que se intensifican durante …

La entrada Peligro de naturaleza tóxica en Albacete: cazados y multados con casi 3.000 euros aparece primero en El Digital de Albacete.

En ocasiones, lo que parece un simple proceso de filtrado puede esconder impurezas difíciles de detectar a primera vista. Como en la ósmosis, donde el agua atraviesa una membrana aparentemente segura, hay situaciones cotidianas en las que la confianza fluye sin obstáculos… hasta que se descubren las consecuencias. Una reciente actuación de la Policía Nacional …

La entrada Alerta en Albacete: el engaño que ‘se filtraba’ desde Valencia; lleva cuidado y no seas la próxima víctima aparece primero en El Digital de Albacete.

•  Una recerca d’Ecologistes en Acció revela com les subvencions al sector primari estan contribuint a la crisi de biodiversitat.
• L’eliminació o reformulació d’aquests incentius era un compromís del govern que havia d’haver-se abordat el 2025.

Ecologistes en Acció, en col·laboració amb Economistes sense Fronteres, fa públic un informe en el qual identifica els incentius perjudicials per a la biodiversitat a l’estat espanyol dins del sector primari com a part de la seva campanya Sense Biodiversitat No Hi ha Vida. La recerca, que ha durat un any i és la primera en aquest camp realitzada per a l’estat espanyol, ha indagat en les dades oficials dels comptes nacionals i autonòmics. Analitza les polítiques fiscals de les quals es beneficien els sectors agrari, pesquer i forestal i el seu impacte en els ecosistemes i l’extinció d’espècies.

L’informe conclou que les administracions públiques van concedir 8.000 milions d’euros al 2024 per a activitats i empreses relacionades directament amb la pèrdua de biodiversitat. La xifra total és encara més alta, ja que aquests números no inclouen altres sectors de gran impacte ambiental com el transport i l’energia. El pressupost públic anual per a la conservació i restauració de la natura, sumant Pressupostos Generals de l’Estat i fons europeus, és de 2.000 milions d’euros, quatre vegades inferior. Les dades evidencien una incoherència fiscal. La bretxa financera nacional per a complir amb el Conveni de Diversitat Biològica és de 3.500 milions d’euros. Reformar, reconduir o eliminar aquestes subvencions resoldria aquest dèficit.

Els governs han incomplert el seu objectiu de repensar aquests incentius per a transformar el 50% de les subvencions perjudicials l’any 2025, tal com estableix el Plan estratégico estatal del patrimonio natural y de la biodiversidad a 2030. Abordar aquesta qüestió és una obligació inclosa en la META 18 del Marc Mundial Kunming-Montreal. L’estat espanyol no tan sols incompleix compromisos internacionals, també perjudica el seu propi patrimoni natural –sòl, aigua, boscos, mars i espècies– en finançar activitats que acceleren la seva deterioració.

L’informe revela que el 85% de les subvencions més problemàtiques són ajudes directes, la majoria provinents de fons europeus per al sector agrari i forestal (PAC) i pesquer (FEMPA), encara que també s’han assenyalat fons Next Generation relacionats amb la intensificació de regadius i la bioenergia a partir de crema de biomassa forestal. L’anàlisi també inclou exempcions fiscals, tot posant en la diana aquelles que beneficien plaguicides i fertilitzants o combustible per a la pesca professional.

Ecologistes en Acció assenyala que les subvencions públiques són necessàries per a fer costat al sector primari. No obstant això, el sistema actual beneficia grans empreses i lobbies, enlloc de millorar la situació de productors i productores amb nivells més baixos de renda, que al seu torn són els qui més riquesa deixen en les comunitats. Alinear el sistema d’ajudes públiques amb la conservació i restauració de la natura és una oportunitat per a avançar cap a polítiques fiscals que protegeixin la biodiversitat i l’economia rural i costanera més vulnerable.

 

 

La entrada L’Estat espanyol inverteix quatre vegades més a destruir la natura que a cuidar-la aparece primero en Ecologistas en Acción.

Celebramos el Día Internacional de la radio 2026 poniendo el micro a radios libres de todo el estado, Latinoamérica y compañeros históricos de esta casa, Radio Malva. Estuvimos charlando durante más de dos horas sobre varios temas que nos atraviesan:… Leer más

Radio Almaina - Día Mundial de la Radio 2026

L’organització presenta al·legacions per a una proposta que permet terminis addicionals, però amb greus carències en el control de residus, soroll i aigües que no s’ajusten a la normativa europea.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat deu al·legacions en el tràmit d’audiència de la revisió de l’Autorització Ambiental Integrada (AAI 0088/AAI/CV) de la fàbrica de ciment que Cemex Espanya Operaciones S.L.U. té a la partida de Fontcalent (Alacant).

La revisió respon a l’obligació d’adaptar l’autorització a les «Conclusions sobre les Millors Tècniques Disponibles (MTD) del sector del ciment», aprovades per la Unió Europea. No obstant això, l’organització ecologista considera que l’adaptació arriba amb anys de retard i que no aplica de manera rigorosa els criteris europeus més exigents en matèria de control d’emissions i protecció ambiental.

Una de les principals al·legacions esdevé per la concessió a l’empresa d’un termini addicional de 18 mesos perquè l’empresa s’adapte a les noves condicions. Ecologistes en Acció considera que aquest marge no està justificat, ja que les normes europees estableixen que les instal·lacions han de complir els nous requisits dins d’un termini màxim de quatre anys des de l’aprovació per part de la Comissió Europea de les «Conclusions sobre les MTD de la fabricació del ciment» que va tindre lloc al 2013. Per tant, el període va expirar ja fa més de 9 anys.

Pel que fa a les emissions atmosfèriques, la proposta fixa un límit de 450 mg/Nm³ per als NOx (òxids de nitrogen). No obstant això, si la planta disposa dels sistemes de reducció que afirma tindre, el límit hauria de ser més baix, de 350 mg/Nm³ doncs tècnicament és un marge assolible.

En relació amb la pols generada en l’emmagatzematge i el transport intern de materials, Ecologistes en Acció considera que no s’incorporen totes les mesures previstes en el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de l’Alacantí, especialment pel que fa al pavimentat complet i al tancament perimetral dels parcs d’arreplegada. S’ha de recordar que les emissions difuses són una de les principals fonts de molèsties per a la població pròxima.

La nova proposta elimina restriccions que figuraven en autoritzacions anteriors sobre el contingut de clor i metalls en residus utilitzats com a combustible alternatiu, el que pot incrementar el risc d’emissions de compostos tòxics. Es reclama recuperar aquests límits. A més, critica que el document es limite a indicar quines MTD són «aplicables» sense detallar quines estan realment implantades en la instal·lació, fet que dificulta el control efectiu i la transparència.

Entre altres qüestions, es demana que es justifique adequadament el valor límit fixat per a l’amoníac, que inclou un «valor base» addicional de 20 mg/Nm³ sense cap estudi tècnic que ho justifique. Per això es demana que, mentre no es demostre la seua necessitat, s’aplique el límit més restrictiu previst en les conclusions europees.

Finalment, l’organització qüestiona l’ús d’aigua procedent de l’assecat de llots, mesclada amb aigües depurades, per al reg d’una finca agrícola, i considera que cal una caracterització química exhaustiva i controls periòdics del sòl i de les aigües subterrànies per evitar riscos de contaminació.

Ecologistes en Acció del País Valencià reclama que la Generalitat Valenciana no aprove aquesta revisió «de mínims», sinó que fixe els límits d’emissió més estrictes possibles per garantir un control real sobre l’activitat de la planta.

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada Ecologistes en Acció reclama límits més estrictes per a la planta de Cemex a Fontcalent aparece primero en Ecologistas en Acción.

La organización presenta alegaciones para una propuesta que permite plazos adicionales, pero con graves carencias en el control de residuos, ruido y aguas que no se ajusten a la normativa europea.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentado diez alegaciones en el trámite de audiencia de la revisión de la Autorización Ambiental Integrada (AAI 0088/AAI/CV) de la fábrica de cemento que Cemex España Operaciones S.L.U. tiene a la partida de Fontcalent (Alicante).

La revisión responde a la obligación de adaptar la autorización a las «Conclusiones sobre las Mejores Técnicas Disponibles (MTD) del sector del cemento», aprobadas por la Unión Europea. Sin embargo, la organización ecologista considera que la adaptación llega con años de retraso y que no aplica de manera rigurosa los criterios europeos más exigentes en materia de control de emisiones y protección ambiental.

Una de las principales alegaciones acontece por la concesión a la empresa de un plazo adicional de 18 meses para que la empresa se adapte a las nuevas condiciones. Ecologistas en Acción considera que este margen no está justificado, puesto que las normas europeas establecen que las instalaciones tienen que cumplir los nuevos requisitos dentro de un plazo máximo de cuatro años desde la aprobación por parte de la Comisión Europea de las «Conclusiones sobre las MTD de la fabricación del cemento» que tuvo lugar al 2013. Por lo tanto, el periodo expiró hace ya más de 9 años.

En cuanto a las emisiones atmosféricas, la propuesta fija un límite de 450 mg/Nm³ para los NOx (óxidos de nitrógeno). Sin embargo, si la planta dispone de los sistemas de reducción que afirma tener, el límite tendría que ser más bajo, de 350 mg/Nm³ pues técnicamente es un margen alcanzable.

En relación con el polvo generado en el almacenamiento y el transporte interno de materiales, Ecologistas en Acción considera que no se incorporan todas las medidas previstas en el Plan de Mejora de la Calidad del Aire de l’Alacantí, especialmente en cuanto al pavimentado completo y al cierre perimetral de los parques de acopio. Se tiene que recordar que las emisiones difusas son una de las principales fuentes de molestias para la población próxima.

La nueva propuesta elimina restricciones que figuraban en autorizaciones anteriores sobre el contenido de cloro y metales en residuos utilizados como combustible alternativo, el que puede incrementar el riesgo de emisiones de compuestos tóxicos. Se reclama recuperar estos límites. Además, critica que el documento se limite a indicar qué MTD son «aplicables» sin detallar cuáles están realmente implantadas en la instalación, hecho que dificulta el control efectivo y la transparencia.

Entre otras cuestiones, se pide que se justifique adecuadamente el valor límite fijado para el amoníaco, que incluye un «valor base» adicional de 20 mg/Nm³ sin ningún estudio técnico que lo justifique. Por eso se pide que, mientras no se demuestre su necesidad, se aplique el límite más restrictivo previsto en las conclusiones europeas.

Finalmente, la organización cuestiona el uso de agua procedente del secado de lodos, mezclada con aguas depuradas, para el riego de una finca agrícola, y considera que hace falta una caracterización química exhaustiva y controles periódicos del suelo y de las aguas subterráneas para evitar riesgos de contaminación.

Ecologistes en Acció del País Valencià reclama que la Generalitat Valenciana no apruebe esta revisión «de mínimos», sino que fije los límites de emisión más estrictos posibles para garantizar un control real sobre la actividad de la planta.

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada Ecologistes en Acció reclama límites más estrictos para la planta de Cemex en Fontcalent aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les entitats traslladen a la representant europea les següents preocupacions amb l’objectiu que, des d’Europa, no es facin passos enrere en la protecció de la biodiversitat: Directiva Marc de l’Aigua, desregularització, finançament, Reglament de Restauració, de Desforestació, i Directiva d’Ocells i d’Hàbitats.
• Representants d’Amigas de la Tierra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF exposen les seves demandes a la comissària europea de Medi Ambient durant una trobada celebrada en el marc de la visita institucional de la responsable europea a Espanya.

Les cinc principals organitzacions ecologistes d’àmbit estatal,  Amigas de la Tierra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF , al costat de les fundacions CONAMA, ECODES i Global Nature, sol·liciten a la comissària europea de Medi Ambient, Jessika Roswall, que no impulsi modificacions en la Directiva Marc de l’Aigua (DMA). A més, les entitats traslladen la seva màxima preocupació per altres temes ambientals que estan perdent garanties des d’Europa.

L’actual desregularització amb el paquet òmnibus, la falta de finançament i les modificacions plantejades en el Reglament de Restauració i de Desforestació, així com en la Directiva d’Ocells i d’Hàbitats són els temes centrals que les organitzacions han expressat a la representant europea.

Les entitats incideixen en la seva preocupació davant una possible revisió de la Directiva Marc de l’Aigua, la qual consideren la norma europea més important per a la protecció de rius, aqüífers, llacs i aiguamolls. La directiva estableix com a objectiu aconseguir el “bon estat ecològic” de les masses d’aigua a la Unió Europea. Aquest principi ha estat clau per a millorar la qualitat dels ecosistemes aquàtics i reforçar la gestió sostenible dels recursos hídrics.

Segons el parer de les organitzacions, modificar la directiva podria suposar un afebliment dels mecanismes de control i prevenció, amb riscos més alts de contaminació i sobreexplotació tant d’aigües superficials com subterrànies. Així mateix, insisteixen que una rebaixa d’estàndards comprometria funcions essencials d’adaptació enfront d’inundacions i sequeres extremes, fenòmens cada vegada més freqüents i intensos en un context de crisi climàtica.

Les organitzacions ambientals també alerten que una revisió a la baixa podria traduir-se en una disminució de la protecció d’hàbitats i espècies vinculades als ecosistemes aquàtics i als aiguamolls, molts d’ells ja sotmesos a fortes pressions. En aquest sentit, subratllen que la simplificació normativa no pot convertir-se en un argument per a reduir estàndards ambientals en un àmbit tan estratègic per a la salut pública, la biodiversitat i la resiliència econòmica.

Les organitzacions expressen a més la seva inquietud davant les diferents iniciatives legislatives conegudes com a “òmnibus” que està promovent la Comissió Europea. Segons assenyalen, sota la premissa de simplificar la regulació, aquestes propostes estarien reduint l’abast i l’ambició de marcs normatius ambientals consolidats.

Entre les mesures que generen més preocupació es troben la denominada òmnibus d’aliments i pinsos, que podria flexibilitzar l’ús de pesticides; l’anunciat “test” a la Directiva d’Ocells i Hàbitats, que podria rebaixar els nivells de protecció d’ecosistemes i espècies amenaçades; i les possibles traves a l’entrada en vigor del Reglament europeu sobre productes lliures de Desforestació (EUDR), considerat pioner a nivell mundial i la modificació del qual podria comprometre la seva efectivitat.

Finalment, les organitzacions reclamen que el nou Marc Financer Pluriennal garanteixi una línia financera independent i estable per al programa LIFE, gestionat directament per la Comissió Europea, tal com ha ocorregut en els últims anys. Recorden així que el programa LIFE és l’únic instrument financer específic de la UE per a cofinançar projectes de conservació del medi ambient i acció climàtica, a més de ser determinant en la recuperació d’espècies emblemàtiques com el linx ibèric, l’ós bru o l’àguila imperial, així com en la restauració d’aiguamolls i altres ecosistemes estratègics.

Les organitzacions insisteixen que la UE ha de reforçar, en lloc d’afeblir, els marcs reguladors de protecció hídrica i de biodiversitat com l’única manera de sostenir la transició ecològica.

La entrada Les organitzacions ambientals demanden a la comissària europea de medi ambient no modificar la Directiva Marc de l’Aigua aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Diverses activitats de nord a sud del territori han donat a conèixer i reivindicar la importància d’estos fràgils ecosistemes imprescindibles per a la biodiversitat.

El passat cap de setmana, 7 i 8 de febrer, nombrosos col·lectius d’Ecologistes en Acció del País Valencià organitzaren activitats i accions per reivindicar la conservació i restauració de les zones humides valencianes.

Hem de recordar que des de la segona meitat del segle XX, els aiguamolls han vist reduïda la seua superfície entre un 60 i un 70 %. Tot i crear ferramentes a escala europea i espanyola per a la seua conservació, com el Reglament Europeu de Restauració de la Naturalesa o el Pla Nacional de Restauració, en l’actualitat, les zones humides segueixen sent víctimes de la sobreexplotació d’aqüífers, l’expansió de l’agroindústria intensiva, la contaminació i l’especulació urbanística.

És per això que Ecologistes en Acció reclama que es complete l’Inventari Nacional de Zones Humides, després de dècades de retards, que es garantisca la protecció i gestió efectiva del domini públic hidràulic i l’eliminació de qualsevol escletxa o buit legal que permeta la dessecació d’aquests ecosistemes. Així mateix, també exigeix la seua defensa davant la consecutiva desprotecció de la costa fomentada pel Govern valencià.

Accions a les comarques de Castelló

Al Baix Maestrat, APNAL-Vinaròs va organitzar dues activitats. El dissabte 7 es va realitzar un recorregut didàctic pel Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. Un aiguamoll de gran importància per a la supervivència de nombroses espècies, algunes de les quals en perill d’extinció. Els i les participants van poder gaudir de la zona humida, el seu paisatge i biodiversitat, i comprendre la seua fragilitat i amenaces.

L’endemà, dissabte 8, el grup organitzà una recollida de residus a la Marjal o Prat de Peníscola. Un aiguamoll que sofreix greus impactes urbanístics i d’infraestructures, de residus i contaminació i de mala gestió. En total, es recolliren al voltant de 120 kg de residus i fem només a la passarel·la compresa entre l’avinguda Pigmalión i el col·legi Jaime Sanz.

A la Plana Baixa, el GER-Vila-real i l’Arquet-la Vall d’Uixó organitzaren una acció a la Marjal de Nules. En ella, es va donar a conèixer este xicotet, però important aiguamoll i es van exposar les amenaces que sofreix, principalment la seua dessecació per part de l’Ajuntament de Nules. Posteriorment, es visità la zona reservada per a la cria del corriol camanegre, un projecte de recuperació de l’espècie a la platja de Nules.

Accions a les comarques alacantines

A l’Alt Vinalopó, l’activitat organitzada per Salvatierra-Villena als Salers de Penalva, un interessant aiguamoll de l’interior de la província, es va haver d’anul·lar pels avisos meteorològics.

Al Baix Vinalopó sí que es va celebrar l’acció a les Salines de Santa Pola, organitzada conjuntament per 8 grups ecologistes de la zona, cinc d’ells d’Ecologistes en Acció (Talaiola-Santa Pola, Margalló-Elx, El Campanà-Crevillent, Maigmó-Sant Vicent del Raspeig, Colla d’Alacant i La Carrasca-Alcoi), a més d’Amigos de Humedales del Sur de Alicante i Amig@s de Sierra Escalona. La marxa lúdic reivindicativa va recórrer el paisatge costaner de les Salines de Santa Pola fins a la gola del Vinalopó, en la que es van poder observar i arreplegar residus i deixalles.

La entrada Dia de les Zones Humides al País Valencià, una jornada de reivindicació aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Diversas actividades de norte a sur del territorio han dado a conocer y reivindicar la importancia de estos frágiles ecosistemas imprescindibles para la biodiversidad.

El pasado fin de semana, 7 y 8 de febrero, numerosos colectivos de Ecologistes en Acció del País Valencià organizaron actividades y acciones para reivindicar la conservación y restauración de las zonas húmedas valencianas.

Tenemos que recordar que desde la segunda mitad del siglo XX, los humedales han visto reducida su superficie entre un 60 y un 70 %. A pesar de crear herramientas a escala europea y española para su conservación, como el Reglamento Europeo de Restauración de la Naturaleza o el Plan Nacional de Restauración, en la actualidad, las zonas húmedas siguen siendo víctimas de la sobreexplotación de acuíferos, la expansión de la agroindustria intensiva, la contaminación y la especulación urbanística.

Es por eso que Ecologistas en Acción reclama que se complete el Inventario Nacional de Zonas Húmedas, después de décadas de retrasos, que se garantice la protección y gestión efectiva del dominio público hidráulico y la eliminación de cualquier rendija o vacío legal que permita la desecación de estos ecosistemas. Asimismo, también exige su defensa ante la consecutiva desprotección de la costa fomentada por el Gobierno valenciano.

Acciones en las comarcas de Castelló

Al Baix Maestrat, APNAL-Vinaròs organizó dos actividades. El sábado 7 se realizó un recorrido didáctico por el Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. Un humedal de gran importancia para la supervivencia de numerosas especies, algunas de las cuales en peligro de extinción. Los y las participantes pudieron disfrutar de la zona húmeda, su paisaje y biodiversidad, y comprender su fragilidad y amenazas.

El día siguiente, sábado 8, el grupo organizó una recogida de residuos al Marjal o Prat de Peñíscola. Un humedal que sufre graves impactos urbanísticos y de infraestructuras, de residuos y contaminación y de mala gestión. En total, se recogieron alrededor de 120 kg de residuos y basura solo en la pasarela comprendida entre la avenida Pigmalión y el colegio Jaime Sanz.

En la Plana Baixa, el GER-Vila-real y l’Arquet-la Vall d’Uixó organizaron una acción en el Marjal de Nules. En ella, se dio a conocer este pequeño, pero importante humedal y se expusieron las amenazas que sufre, principalmente su desecación por parte del Ayuntamiento de Nules. Posteriormente, se visitó la zona reservada para la cría del chorlitejo patinegro, un proyecto de recuperación de la especie en la playa de Nules.

Acciones en las comarcas alicantinas

En el Alt Vinalopó, la actividad organizada por Salvatierra-Villena a los Saleros de Penalva, un interesante humedal del interior de la provincia, se tuvo que anular por los avisos meteorológicos.

En el Baix Vinalopó sí que se celebró la acción en las Salinas de Santa Pola, organizada conjuntamente por 8 grupos ecologistas de la zona, cinco de ellos de Ecologistas en Acción (Talaiola-Santa Pola, Margalló-Elx, El Campanà-Crevillent, Maigmó-Sant Vicent del Raspeig, Pandilla de Alicante y La Carrasca-Alcoi), además de Amigos de Humedales del Sur de Alicante y Amig@s de Sierra Escalona. La marcha lúdica reivindicativa recorrió el paisaje costero de las Salinas de Santa Pola hasta la desembocadura del Vinalopó, en la que se pudieron observar y recoger residuos y desechos.

La entrada Día de los Humedales al País Valenciano, una jornada de reivindicación aparece primero en Ecologistas en Acción.

La petición se fundamenta en la persistencia y agravamiento de su deterioro ecológico tras las inundaciones de octubre de 2024 y en la necesidad de ordenar las numerosas actuaciones iniciadas desde diversas administraciones, que abarcan un amplio abanico como la tramitación de los instrumentos de ordenación y gestión del espacio natural, proyectos de restauración u obras de emergencia.

La última Misión Ramsar en este humedal se realizó en 2006 (la número 58), hace dos décadas, cuyo fundamento fue la modificación del reglamento jurídico del humedal, para, entre otras cuestiones, transformar a suelo urbanizable una parte para realojar a las familias expropiadas y desalojadas de sus viviendas por las obras de la Zona de Actividades Logísticas del Puerto de Valencia

Las entidades ambientales implicadas en la conservación y gestión del humedal de l’Albufera de València han solicitado formalmente a la Secretaría de la Convención Ramsar la realización de una Misión Ramsar de Asesoramiento para este espacio natural protegido, reconocido como Humedal de Importancia Internacional desde 1989.
L’Albufera, que además forma parte de la Red Natura 2000 y cuenta con la figura de protección autonómica de Parc Natural, atraviesa un momento especialmente delicado. Las organizaciones firmantes advierten de la persistencia y agravamiento de problemas ecológicos y de gobernanza que vienen siendo señalados desde hace años por la comunidad científica y por el tejido ambiental y ciudadano vinculado al humedal, y que se han visto agravados tras las fuertes inundaciones del 29 de octubre de 2024, que afectaron de forma significativa al sistema lagunar y a su cuenca.
Al mismo tiempo, destacan que se están activando múltiples iniciativas, inversiones y procesos administrativos para la recuperación del humedal, desde distintos niveles de la administración, sin que exista todavía un marco de planificación actualizado y coordinado. Entre otras cuestiones, recuerdan que aún no se han elaborado las Normas de Gestión de la Red Natura2000, mientras que el Plan de Ordenación de Recursos Naturales data de 1995 y el Plan Rector de Usos y Gestión de 2004, ambos actualmente en proceso de revisión, y que la administración local, con el apoyo de la autonómica, está promoviendo además la candidatura de l’Albufera como Reserva de la Biosfera de la UNESCO todo ello si la figura de Director-Conservador del Parque.
Objetivos de la misión solicitada

Las entidades consideran que la intervención de la Convención Ramsar, puede aportar una mirada experta e independiente que ayude a ordenar prioridades y orientar las decisiones futuras. Entre los objetivos planteados para la Misión se encuentran valorar de forma integral el estado ecológico actual del humedal tras los recientes eventos extremos, analizar el modelo de gobernanza y gestión, identificando mejoras a partir de experiencias en otros humedales Ramsar, o establecer un marco de prioridades y una secuencia lógica de actuaciones basada en criterios científicos y técnicos y asesorar para la mejora de la coordinación interadministrativa y la participación social en la gestión del espacio.
La solicitud está firmada por Ecologistes en Acció de València, Acció Ecologista AGRÓ, Fundación Nueva Cultura del Agua, Per l’Horta y Xúquer Viu, ya que, a su juicio, la experiencia acumulada por la Convención Ramsar en humedales de todo el mundo puede resultar decisiva para revertir la situación actual de l’Albufera y garantizar su conservación a largo plazo como humedal de importancia internacional.

La entrada Las entidades ambientales solicitan a Ramsar una misión de asesoramiento para l’Albufera de València tras la celebración del Día Mundial de los Humedales aparece primero en Ecologistas en Acción.

Fa poc ens hem assabentat de la proposta d’un nou projecte industrial al Grau de Castelló. Es tracta d’Armonia Green, una planta de producció d’amoníac destinada principalment a l’exportació, que es pretén ubicar al polígon del Serrallo. La seua localització respon a criteris purament econòmics: l’aprofitament de l’electricitat generada per les centrals de cicle combinat ja existents i la proximitat immediata al port per facilitar el transport marítim de grans quantitats d’amoníac.

Des de l’empresa promotora, formada al 50 % per l’elèctrica Ignis i el fons d’inversió nord-americà prosionista KKR (sí, el mateix dels festivals de música), així com des de les institucions i bona part dels mitjans de comunicació, el projecte s’està presentant com una aposta per la sostenibilitat i la transició energètica. No és casual que es vincule reiteradament a conceptes com l’hidrogen verd o l’amoníac verd, ni tampoc que el mateix nom del projecte pretenga transmetre una imatge d’harmonia ambiental que en cap cas es correspon amb la realitat.

Els col·lectius sotasignants mostrem el nostre ferm rebuig a aquest projecte, que considerem un nou cas de rentat de cara verd al servei d’interessos empresarials i especulatius. A continuació exposem els principals motius pels quals Armonia Green no només no contribueix a una transició energètica justa, sinó que aprofundeix en un model de gestió del territori que fa dècades que patim.

En primer lloc, la generació de l’amoníac dependrà directament de l’electricitat generada a les dues centrals de gas de cicle combinat ubicades al Serrallo, i per tant no es tractaria d’amoníac verd, sinó gris. Per confirmar açò, només cal vore els plànols del projecte, que compten amb cables que uneixen les centrals de cicle combinat amb la planta de producció d’amoníac. A més, la planta consumiria més aigua que tot Castelló i un terç de l’energia de tot el territori valencià.

En segon lloc, l’amoníac produït a la planta d’Armonia Green no tindrà com a objectiu la descarbonització del teixit industrial de les nostres comarques ni la cobertura de necessitats energètiques locals. Ben al contrari, el projecte preveu explícitament la construcció de canonades que transportaran l’amoníac fins al port del Grau de Castelló, on grans vaixells de fins a 40.000 tones de capacitat el carregaran per exportar-lo als ports de Bèlgica i dels Països Baixos, on posteriorment serà reconvertit en hidrogen.

Això significa que el nostre territori assumirà els impactes ambientals, els riscos industrials i l’ocupació d’espais estratègics, mentre que els beneficis energètics i econòmics es concentraran fora. Castelló torna així a ser tractada com un espai de pas i d’extracció de valor, subordinat a les necessitats del mercat europeu, perpetuant un model profundament injust en què els riscos es queden ací i els guanys se’n van fora.

En eixa mateixa línia, estem parlant d’un projecte que, amb una inversió per damunt dels mil milions d’euros, tan sols generarà un nombre molt reduït de llocs de treball.

En tercer lloc, el projecte s’ha volgut presentar com una iniciativa que compta amb el suport del conjunt de la societat castellonenca, quan la realitat és ben diferent. Fins ara, l’única aprovació constatada és la de determinades autoritats locals (ajuntament, autoritat portuària) i autonòmiques, sense que haja existit cap procés real d’informació, debat o participació ciutadana que permeta parlar de consens social.

No s’ha dut a terme cap procediment d’exposició pública que haja garantit l’accés de la ciutadania a una informació completa i rigorosa sobre el projecte, els seus riscos i les seues conseqüències. Com passa sovint amb projectes d’aquesta magnitud, una part fonamental de la seua viabilitat es basa en la manca de transparència i en el desconeixement generalitzat, substituïts per relats simplificadors i eslògans verds que dificulten un debat democràtic honest.

A més de tot açò, cal tindre en compte que l’amoníac és una substància altament inflamable i, tot i que el projecte no detalla la capacitat exacta dels tancs d’emmagatzematge, segons els plànols hi ha dos grans tancs d’uns 40 metres de diàmetre. A més, cal tindre en compte també els riscos que comporta el seu transport a través de canonades que passen a la vora de les centrals de cicle combinat, de les instal·lacions de combustible o de la planta d’UBE. La combinació de tots eixos factors podria tenir un efecte dòmino de conseqüències terribles. De fet, el projecte s’ha d’acollir a la Directiva Seveso III i el Reial Decret 840/2015 aplicables a indústries que comporten la possibilitat d’accidents greus.

Per últim, però no menys important, com hem dit a l’inici, una de les dues promotores del projecte és el fons d’inversió prosionista KKR, i per tant el mateix redundaria en l’augment de beneficis d’aquest grup, que està implicat en el brutal règim d’apartheid israelià i les seues polítiques genocides cap al poble palestí.

Per tots aquests motius, els col·lectius signants d’aquest manifest DIEM NO a Armonia Green. No volem que el nostre territori seguisca sent destrossat per projectes com aquest que sols serveixen per seguir augmentant els beneficis de qui mai s’ha preocupat per res més que fer-los créixer no importa a quin preu.

La entrada Armonia Green: maquillatge verd, riscos reals i beneficis que se’n van fora aparece primero en Ecologistas en Acción.

Con motivo del Día Mundial de los Humedales, que se conmemora cada 2 de febrero, Ecologistes en Acció de València denuncia públicamente la alarmante situación ecológica que atraviesa el Parc Natural de l’Albufera, uno de los humedales más importantes del Mediterráneo y un espacio natural de valor incalculable para la biodiversidad, la cultura y la economía del territorio valenciano.

Lejos de ser una jornada para la autocomplacencia institucional, este 2 de febrero debe convertirse en un día de reivindicación y denuncia. El Parc Natural sufre desde hace décadas un deterioro progresivo causado por la contaminación crónica del agua, la falta de aportes suficientes de caudales limpios, la presión urbanística, la intensificación agrícola, la pérdida de biodiversidad y una gestión deficiente y fragmentada por parte de las distintas administraciones.

La realidad es contundente:

• La calidad del agua del lago y de las acequias continúa siendo deficiente, con elevados niveles de nutrientes y episodios recurrentes de eutrofización.
• Las poblaciones de aves acuáticas, peces autóctonos y macrófitos han disminuido drásticamente.
• Los arrozales, pieza clave del funcionamiento ecológico del humedal, siguen sometidos a una presión creciente sin una transición real hacia un modelo verdaderamente sostenible.
• Los anuncios de planes y proyectos de recuperación se repiten año tras año sin que se traduzcan en mejoras visibles y duraderas.

Los humedales son ecosistemas esenciales: almacenan agua, reducen el impacto de inundaciones, regulan el clima, capturan carbono y albergan una biodiversidad extraordinaria. La Albufera no es un parque temático ni un recurso inagotable: es un sistema vivo al borde del colapso.
Por todo ello, desde Ecologistes en Acció de València exigimos:

1. Un incremento real, estable y garantizado de los aportes de agua limpia procedente de fuentes no contaminadas.
2. Un plan efectivo de reducción de la contaminación, con control estricto de vertidos urbanos, industriales y agrícolas, y un régimen sancionador ejemplar.
3. Una transición inmediata hacia un modelo agrícola compatible con la conservación del humedal, con apoyo económico a los agricultores que apuesten por prácticas sostenibles.
4. Un refuerzo significativo de los recursos humanos y económicos destinados a la gestión y vigilancia del Parc Natural.
5. Transparencia, participación ciudadana y rendición de cuentas en todas las decisiones que afecten al lago y a su entorno.

Ecologistes en Acció de València recuerda que la recuperación de la Albufera no puede seguir aplazándose. Cada año perdido acerca el humedal a un punto de no retorno, con consecuencias irreversibles para la biodiversidad y para la calidad de vida de la población valenciana.
El Día Mundial de los Humedales no puede quedarse en discursos vacíos ni en fotos institucionales. Es el momento de pasar de las palabras a los hechos.
Salvar el Parc Natural de l’Albufera es una responsabilidad colectiva.

Porque sin humedales no hay futuro.
Porque sin Albufera, València pierde su alma.

La entrada Ecologistes en Acció de València denuncia el grave deterioro del Parc Natural de l’Albufera y exige medidas urgentes aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Després de l’aprovació del Pla Nacional de Restauració, Ecologistes en Acció reclama completar l’Inventari Nacional de Zones Humides, garantir la protecció i gestió del domini públic hidràulic i il·legalitzar la seua dessecació.
• Els aiguamolls són un dels ecosistemes més degradats del planeta degut a la sobreexplotació d’aqüífers, l’especulació urbanística, l’agroindústria o la contaminació
• Al País Valencià s’han convocat activitats en la Marjal de Peníscola, el Prat de Cabanes-Torreblanca, la Marjal de Nules, els Salers de Penalva (Villena) i les Salines de Santa Pola.

Cada 2 de febrer es commemora el Dia Mundial de les Zones Humides en record de la signatura del Conveni de Ramsar en 1971. Més d’un segle després d’eixe document, que vetlava per la conservació i ús racional dels aiguamolls, aquests espais naturals són els ecosistemes més degradats del planeta.

S’estima que des de 1700 s’han perdut el 90% de les zones humides del món, i entre el 60 i 70% a Espanya, principalment a partir de la segona meitat del segle XX. No obstant això, hui dia, lluny de revertir-se aquesta situació, els aiguamolls continuen sent víctimes de la sobreexplotació d’aqüífers, l’expansió de l’agroindústria intensiva, la contaminació i l’especulació urbanística.

Al País Valencià, el perill més gran dels nostres aiguamolls es troba en la desprotecció enfront de projectes urbanístics pròxims a la costa, on a vegades han quedat totalment envoltats d’urbanitzacions, o la dessecació en moments d’importància biològica per a l’avifauna.

Així mateix, un altre dels majors impactes de les nostres zones humides és l’acumulació de residus. Aquesta situació és especialment sensible en l’Albufera de València on, després de 15 mesos després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, la situació continua sent crítica. Amb pocs avanços en la seua restauració, la proposta de declarar-la Reserva de la Biosfera ha sigut criticada per ecologistes i llauradors a l’uníson. Mentrestant, les ajudes rebudes segueixen sense materialitzar-se de manera eficient.

Després de l’aprovació del Reglament Europeu de Restauració de la Naturalesa i el Pla Nacional de Restauració, Ecologistes en Acció reclama que la recuperació i restauració dels aiguamolls es considere una prioritat. Per a això, és imprescindible completar l’Inventari Nacional de Zones Humides, després de dècades de retards, amb la finalitat de donar preferència actuacions en els aiguamolls més susceptibles de recuperació.

El col·lectiu també exigeix que es garantisca la protecció i gestió efectiva del domini públic hidràulic i l’eliminació de qualsevol escletxa o buit legal que permeta la dessecació d’aquests ecosistemes. Restaurar les zones humides és restaurar el futur. I eixa és una decisió política que no pot continuar esperant.

Per eixa raó, el 2 de febrer és una jornada de reivindicació pels nostres aiguamolls, uns dels ecosistemes més importants per a la vida en el planeta, però alhora uns dels més degradats.

Convocatòria d’accions al País Valencià

El nostre territori destaca per la seua quantitat de zones humides existents al llarg de tota la línia litoral, alguns d’una importància internacional per les espècies de flora i avifauna que allí resideixen, nien o reposen. Per això, s’han convocat una sèrie d’accions i activitats reivindicatives i lúdiques organitzats per diversos els grups locals d’Ecologistes en Acció del País Valencià. De nord a sud, són aquestes:

 

Prat de Cabanes-Torreblanca
Ruta ornitològica/didàctica.
Dissabte 7 de febrer a les 8:00.
Organitza: APNAL-Vinaròs.

Marjal de Peníscola
Arreplegada de residus i conscienciació ambiental.
Diumenge 8 de febrer a les 9:00.
Organitza: APNAL-Vinaròs.

 

 

Marjal de Nules
Acció de denúncia per la degradació del Pou de Nules i visita a les zones de protecció del corriol camanegre.
Diumenge 8 de febrer a les 10 h.
Organitzen: GER-Vila-real i l’Arquet-la Vall d’Uixó.

 

 

Salers de Penalva (Villena)
Ruta dels Salers de Penalva per a donar a conéixer una de les zones humides d’interior a Alacant.
Diumenge 8 de febrer a les 8.30 h.
Organitza: Salvatierra-Villena.

 

 

Salines de Santa Pola
Ruta lúdic-reivindicativa entre platja Lisa i la gola del Vinalopó.
Dissabte 7 de febrer a les 9 h.
Organitzen: Talaiola-Santa Pola, Margalló-Elx, El Campanà-Crevillent, GREMA-Sant Vicent del Raspeig, La Carrasca-Alcoi, Colla d’Alacant, AHSA i Amics de Sierra Escalona.

 

La entrada Ecologistes reivindiquen pel Dia de les Zones Humides la restauració d’aquests ecosistemes aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Tras la aprobación del Plan Nacional de Restauración, Ecologistas en Acción reclama completar el Inventario Nacional de Zonas Húmedas, garantizar la protección y gestión del dominio público hidráulico e ilegalizar su desecación.
• Los humedales son uno de los ecosistemas más degradados del planeta debido a la sobreexplotación de acuíferos, la especulación urbanística, la agroindustria o la contaminación.
• Al País Valenciano se han convocado actividades en la Marjal de Peñíscola, el Prat de Cabanes-Torreblanca, la Marjal de Nules, los Saleros de Penalva (Villena) y las Salinas de Santa Pola.

Cada 2 de febrero se conmemora el Día Mundial de los Humedales en recuerdo de la firma del Convenio de Ramsar en 1971. Más de un siglo después de ese documento, que velaba por la conservación y uso racional de los humedales, estos espacios naturales son los ecosistemas más degradados del planeta.

Se estima que desde 1700 se han perdido el 90 % de los humedales del mundo, y entre el 60 y 70 % en España, principalmente a partir de la segunda mitad del siglo XX. Sin embargo, hoy en día, lejos de revertirse esta situación, los humedales siguen siendo víctimas de la sobreexplotación de acuíferos, la expansión de la agroindustria intensiva, la contaminación y la especulación urbanística.

En el País Valenciano, el mayor peligro de nuestros humedales se encuentra en la desprotección frente a proyectos urbanísticos cercanos a la costa, donde en ocasiones han quedado totalmente rodeados de urbanizaciones, o la desecación en momentos de importancia biológica para la avifauna.

Asimismo, otro de los mayores impactos de nuestros humedales es la acumulación de residuos. Esta situación es especialmente sensible en la Albufera de Valencia donde, tras 15 meses después de la DANA del 29 de octubre de 2024, su situación sigue siendo crítica. Con pocos avances en su restauración, la propuesta de declararla Reserva de la Biosfera ha sido criticada por ecologistas y agricultores al unísono. Mientras tanto, las ayudas recibidas siguen sin materializarse de forma eficiente.

Tras la aprobación del Reglamento Europeo de Restauración de la Naturaleza y el Plan Nacional de Restauración, Ecologistas en Acción reclama que la recuperación y restauración de los humedales se considere una prioridad. Para ello, es imprescindible completar el Inventario Nacional de Zonas Húmedas, tras décadas de retrasos, con el fin de dar preferencia actuaciones en los humedales más susceptibles de recuperación.

El colectivo también exige que se garantice la protección y gestión efectiva del dominio público hidráulico y la eliminación de cualquier resquicio o vacío legal que permita la desecación de estos ecosistemas. Restaurar los humedales es restaurar el futuro. Y esa es una decisión política que no puede seguir esperando.

Por esa razón, el 2 de febrero es una jornada de reivindicación por nuestros humedales, unos de los ecosistemas más importantes para la vida en el planeta, pero a la vez unos de los más degradados.

Convocatoria de acciones en el País Valenciano

Nuestro territorio destaca por su cantidad de humedales existentes a lo largo de toda la línea litoral, algunos de una importancia internacional por las especies de flora y avifauna que allí residen, anidan o reposan. Por ello, se han convocado una serie de acciones y actividades reivindicativas y lúdicas organizadas por diversos los grupos locales de Ecologistas en Acción del País Valenciano. De norte a sur, son estas:

Prat de Cabanes-Torreblanca
Ruta ornitológica/didáctica.
Sábado 7 de febrero a las 8:00.
Organiza: APNAL-Vinaròs.

Marjal de Peñíscola
Recogida de residuos y concienciación ambiental.
Domingo 8 de febrero a las 9:00.
Organiza: APNAL-Vinaròs.

 

 

Marjal de Nules
Acción de denuncia por la degradación del Pou de Nules y visita a las zonas de protección del chorlitejo patinegro.
Domingo 8 de febrero a las 10:00.
Organizan: GER-Vila-Real i l’Arquet-la Vall d’Uixó.

 

 

Saleros de Penalva (Villena)
Ruta de los Saleros de Penalva para dar a conocer una de las zonas húmedas de interior en Alicante.
Domingo 8 de febrero a las 8.30.
Organizan: Salvatierra-Villena.

 

 

Salinas de Santa Pola
Ruta lúdico-reivindicativa entre playa Lisa y la gola del Vinalopó.
Sábado 7 de febrero a las 9:00.
Organizan: Talaiola-Santa Pola, Margalló-Elx, El Campanà-Crevillent, GREMA-Sant Vicent del Raspeig, La Carrasca-Alcoi, Colla d’Alacant, AHSA y Amigos de Sierra Escalona.

 

La entrada Ecologistas reivindican por el Día de los Humedales la restauración de estos ecosistemas aparece primero en Ecologistas en Acción.