• En ocasió del Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, Ecologistes en Acció de Catalunya fa pública la concessió dels Premis Àtila per a distingir als qui al llarg d’un any hagin destacat per la seva contribució a la destrucció del medi ambient.
• Enguany han obtingut el guardó ICL Iberia (Premi Àtila), i el Govern de Salvador Illa (Premi Cavall d’Àtila).
• L’organització ecologista lliura a més accèssits als alcaldes de Flix i Móra la Nova, i acòlits dels plans per a implantar megacentres de dades als seus municipis.

El Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, també conegut com a Earth Overshoot Day, marca la data en què la demanda de recursos ecològics supera la capacitat del planeta per regenerar-los el mateix any. Aquest 2026, és el 30 de juliol quan la humanitat sobrepassarem els límits del planeta i viurem a crèdit tot el que queda de l’any (a nivell de l’Estat va ser el 4 de juny).

Per alertar sobre aquesta situació que s’agreuja cada any, i denunciar aquelles empreses, persones o institucions que més contribueixen en aquesta irresponsabilitat, Ecologistes en Acció de Catalunya atorguem enguany els tradicionals Premis Àtila Catalunya en aquestes dates.

Des del 1992, Ecologistes en Acció lliura els Premis Atila per denunciar les pitjors pràctiques ambientals i distingir aquelles persones, entitats o projectes que més hagin destacat per la seva contribució a la destrucció del medi ambient. El certamen es convoca anualment des de llavors el Dia de la Terra i es lliuren el Dia del Medi Ambient, però a Catalunya, enguany, hem canviat la data i els atorguem el dia en què com a humanitat ens posem més en evidència: quan queda clar que la nostra forma de viure atempta contra la Vida al Planeta.

El premi Àtila Catalunya 2026 és per a ICL Iberia, per conjugar ecocidi, sionisme, precarització i especulació en la seva activitat; i el Cavall d’Àtila 2026 per a la Generalitat de Catalunya pel seu infame pla de desenvolupament dels Centres de Dades. Salvador Illa cavalga encegat amb ànsies de riquesa o reconeixement, secundat per uns alcaldes amb aires de grandesa capaços de vendre’s la pell amb tal de sortir als titulars. A tots aquests, els donem un accèssit, perquè tanta mediocritat no pot tenir premi.

Premi Àtila Catalunya 2026: ICL Iberia

ICL Iberia, o Iberpotash antigament, s’ha guanyat el premi a pols.

Els antecedents de contaminació -ja als anys trenta del segle passat es constatava la salinització del riu que provocava l’activitat minera al Bages- han continuat i augmentat amb la gestió d’ICL. A la salinització del Llobregat i el Cardener s’ha afegit l’increment de les darreres dècades, completament impune, dels dos runams salins més grans de la comarca (dues veritables muntanyes de sal, font històrica de filtracions salines al sòl degut a la falta d’impermeabilització). ICL té una sentència condemnatòria, dictada per un tribunal penal de Manresa el 2014 i ratificada per l’Audiència de Barcelona, que imposava penes de presó a diversos dirigents de l’empresa i l’obligava a aturar els vessaments i restaurar el dany ambiental causat. Després d’un silenci inicial, i només després que les persones afectades presentessin recursos al Tribunal Suprem, el Constitucional i el de cessació, ICL va presentar un pla de restauració ple d’inconcrecions.

L’apropiació de recursos públics és també insuportable: La Generalitat, a través de l’ACA, aboca inversió pública per a que l’empresa es lucri… i contamini. Els conductes quilomètrics que connecten l’explotació minera amb la costa per anar canalitzant les salmorres (la sal dels runams dissolta en aigua) al mar, han provocat vessaments diversos, i els nous conductes previstos per acabar el 2027 tenen filtracions que salinitzen la terra i l’aigua al llarg del seu recorregut.

Tant per a l’operació de dissolució dels runams com per dur a terme la seva activitat extractiva, ICL necessita immensos volums d’aigua. Al 2021, l’ACA li va atorgar la cinquena concessió d’aigua i en plena situació de sequera li permetia agafar aigua del Cardener. L’empresa no informa de l’aigua que gasta; la Taula del Llobregat calculava al 2020 que ja disposava 10 Hm3/any

A més de tot això, ICL és una de les empreses més estratègiques de l’Estat d’Israel. No només produeix fertilitzants agrícoles que diuen ser “naturals” (res més lluny de la realitat, ja que l’agroindústria, amb l’ús de productes sintètics és una de les causants de la contaminació d’aqüífers arreu del món i concretament a Catalunya), sinó que se’n documenta la participació a la cadena de producció del fòsfor blanc, una arma que ha estat utilitzada il·legalment per l’IDF contra àrees densament poblades de Palestina i el sud del Líban. ICL També explota recursos en territori ocupat. Les complicitats van més enllà: a través del seu web facilita el programa “adopta un soldat”, que permet fer donacions filantròpiques a soldats israelians a través d’ICL.

El deshonrós premi li donem perquè no tan sols destrueix el medi ambient i contribueix al genocidi, sinó que posa tot el seu engranatge jurídic en marxa per a reprimir la protesta. El moviment de Revoltes de la Terra, que enguany ha actuat junt amb la lluita per l’alliberament a Palestina per a denunciar i desarmar aquesta màquina destructora, està sent durament reprimit.

Per totes les seves connexions macabres entre ecocidi, sionisme, precarització i especulació assenyalem la criminalitat amb què actua ICL Iberia i assenyalem la impunitat que se li pretén donar. Solidaritat amb les detingudes, no esteu soles! Prou Sal!

Premi Cavall d’Àtila: Govern de la Generalitat presidit per Salvador Illa

El Govern de Salvador Illa projecta 26 megacentres de dades destinats a desenvolupar tasques d’intel·ligència artificial (IA) en territori català en el seu Pla Estratègic pel desenvolupament de la Intel·ligència Artificial a Catalunya. A través del consell Executiu, la Generalitat està ja autoritzant els centres i ha constituït la Taula de Seguiment d’Implantació Centres de Dades que presideix Albert Dalmau.

L’alerta per aquest cavall desbocat i destructor és gran i està en marxa la defensa en la campanya https://nomegacentresdedades.cat/. Organitzacions de la societat civil de l’àmbit de la defensa del medi ambient, la sobirania tecnològica i digital, els drets humans, i la justícia social i global, denunciem la manca de consideració, transparència i prevenció dels riscos ambientals i socials que suposa el desenvolupament d’aquest tipus d’infraestructura; i la manca de participació de la societat civil.

El gran pla del Govern no només suposaria augmentar la potència desplegada dels 120 MW actuals fins a 2.000 MW (la producció de dues centrals nuclears, l’equivalent al 30% de l’electricitat consumida a Catalunya; per generar aquesta quantitat d’electricitat emetrem 4 milions de tones mes de CO2 a l’atmosfera); sinó també acaparament de l’energia, esgotament de recursos hídrics que impediran el desenvolupament d’una industria generadora d’ocupacio i agreujaran els estralls de la sequera al camp: que generaran zones de sacrifici. Més incertesa per al futur amb canvi climàtic, sequeres, risc alimentari.

L’aparició estel·lar d’Illa en el seu Cavall d’Àtila a Flix, on s’hi planeja un centre de dades que multiplicarà per 10 el cosum elèctric del municipi, tot consumint més que la gigafactoria que es promou a Móra la Nova en la fase inicial, ens va deixar bocabadades. No podíem no atorgar-li aquest deshonrós premi.

Accèssit: Alcaldes de Flix i Móra la Nova, entre els il·luminats per les inversions… que no revertiran en la seva població

Ajuntaments clarament posicionats a favor de la implantació d’aquests centres, vampirs d’aigua i energia, van pel camí d’aconseguir el gran premi. L’alcalde de Móra la Nova, que té la gallardia de dir que la gigafactoria crearà molts llocs de feina estables i de qualitat al seu poble; el de Flix, que es deu pensar que tenir-la més gran equival a millor govern municipal. Són governants locals que en comptes de projectar l’avenir de les seves poblacions, les estan abocant a la misèria, i ens hi porten a totes, amb els seus aires de grandesa i progrés retrògrad.

La entrada Premis Àtila Catalunya 2026 aparece primero en Ecologistas en Acción.

La reforma de la Ley del Suelo de l’esborrany del reial decret llei, ara posposat fins al setembre, podria suposar un desastre ambiental i social.

El Govern d’Espanya ha anunciat aquest matí que posposa fins a setembre el reial decret llei sobre habitatge. En les seves últimes versions, el text pretenia incloure una modificació de la Ley del Suelo per a blindar les iniciatives d’urbanització i construcció que es provin irregulars en seu judicial.

Segons el parer d’Ecologistes en Acció, Greenpeace i els Sindicats de Llogateres i Llogaters, aquestes mesures busquen reduir la protecció mediambiental del territori afectat per plans urbanístics, a més de protegir futurs infractors urbanístics i a amnistiar aquells infractors presents, qüestió que no guarda cap relació amb la promoció d’un parc d’habitatge públic.

Les tres organitzacions coincideixen a denunciar que s’aprofiti la greu crisi d’habitatge per a presentar un reial decret llei que camufla reivindicacions del lobby immobiliari amb mesures proposades per les llogateres com posar fi al frau del lloguer de temporada i d’habitacions. “Aquesta desprotecció permetrà més urbanitzacions enclavades en zones naturals, la qual cosa resulta, com s’està veient ara, extremadament perillós i perjudicial en els grans incendis forestals”, afirmen les organitzacions ecologistes, que també exigeixen “estendre i reforçar més enllà del 2026 les ajudes que facilitin a la ciutadania participar d’una transició energètica justa, entre ells, avançar cap a una tarifa social energètica, garantir l’accés a subministraments bàsics i impulsar la rehabilitació dels habitatges”.

En conseqüència, reclamen al govern i als grups parlamentaris que retirin els aspectes més lesius de la reforma de la Ley del Suelo del text del reial decret llei. Sota el redactat actual, la reforma va en la mateixa línia que el Projecte de Llei d’Impuls i Desenvolupament Equilibrat a la Regió (LIDER) que el Consell de Govern d’Ayuso acaba d’aprovar en la Comunitat de Madrid.

Dues prioritats llogateres per al decret: Incloure tàcites i limitar pujades

Respecte al conjunt del decret d’habitatge, la Confederació de Sindicats de Llogateres assenyala dues prioritats més per a la negociació del reial decret llei en les pròximes setmanes:

• Mantenir tots els supòsits per a acollir-se a les pròrrogues de l’anterior reial decret aprovat al març i incloure les situacions de tàcita reconducció que afecten desenes de milers de famílies.
• Limitació de pujades de la renda interanual dels lloguers al 0%.

La entrada Ecologistes en Acció, Greenpeace i la Confederació de Sindicats de Llogateres rebutgen la modificació de la Ley del Suelo en el decret sobre habitatge aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El Parlament de Catalunya ha aprovat el reconeixement del Dret Humà a l’Aigua, incorporant-lo a la Llei d’Aigües.
• També s’ha aprovat la implantació d´un Mínim Vital d’aigua, d’entre 60 i 100 litres per persona i dia, que s’aplicarà de forma universal, amb un cost reduït, i bonificat al 100% per a les llars vulnerables.

El passat 2 de juliol, en el marc de l’aprovació de la Llei 11/2026 de Mesures Fiscals, Financeres i Administratives del Sector Públic, el Parlament de Catalunya va aprovar la incorporació del Dret Humà a l’Aigua al marc legislatiu català, per mitjà d’una disposició addicional a la Llei d’Aigües. Aquest reconeixement, arriba 16 anys després que, el juliol de 2010, l’Assemblea General de Nacions Unides establís que el dret a l’aigua potable i el sanejament és un dret humà essencial per al ple gaudi de la vida i de tots els drets humans.

Aquest reconeixement arriba per iniciativa de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Aigua és Vida i Enginyeria sense Fronteres, i s’inscriu en una trajectòria de defensa dels subministraments bàsics impulsada per moviments socials com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), que va promoure la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta norma va establir mecanismes per evitar els talls de subministrament a les llars vulnerables i va consolidar el principi que l’accés a l’aigua, la llum i el gas forma part de les condicions materials necessàries per a una vida digna. La incorporació del Dret Humà a l’Aigua i del Mínim Vital aprofundeix ara en aquest camí.

Convé recordar que la Carta Europea sobre Recursos Hídrics declara que totes les persones tenen dret a disposar d’una quantitat d’aigua suficient per a satisfer les seves necessitats essencials. I que la Directiva d’Aigua de Consum Humà, transposada a l’estat espanyol pel Reial Decret 3/2023 de criteris tècnics i sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum, estableix que l’administració local adoptarà les mesures necessàries per a millorar l’accés a l’aigua…, en particular per als grups vulnerables o en risc d’exclusió social. I que això es farà buscant l’assequibilitat i el seu reflex en les polítiques i estructures tarifàries.

Per tant, un dels elements més destacats d’aquest reconeixement és l’establiment del Mínim Vital d’aigua, que se situarà entre 60 i 100 litres per persona i dia. Aquest Mínim Vital haurà de ser assequible, amb un cost reduït de forma universal, i bonificat al 100% per a les llars vulnerables. En un context de sequeres cada vegada més freqüents i recurrents, aquesta mesura resulta especialment rellevant. L’augment del preu de l’aigua derivat d’aquesta situació afectarà novament, de manera desproporcionada, les llars més vulnerables, agreujant i cronificant les situacions de desigualtat i exclusió social. De fet, s’ha aprovat que el cost de l’aigua no pugui ser superior al 3% dels ingressos disponibles de la unitat familiar, i del 5% en el cas de l’aigua i el clavegueram.

Tanmateix, les modificacions legislatives introduïdes prohibeixen el tall del servei d’abastament a les llars vulnerables per incapacitat de pagament, sempre amb l’informe corresponent dels serveis socials municipals. Això ha de suposar la participació activa d’aquests serveis socials en la detecció de llars vulnerables, i la coordinació amb els operadors del servei d’abastament.

Per últim, per a fer front als impagaments de les llars vulnerables, els operadors hauran d’implementar un fons social, tal i com s’estableix al Codi de Consum.

La entrada El Dret Humà a l’Aigua i el Mínim Vital d’aigua s’incorporen a la legislació catalana aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció ha presentat fortes al·legacions davant d’un PLATER amb moltes deficiències davant la crisi ecològica i climàtica. En destaquen les mesures imprescindibles per a la protecció de la biodiversitat i dels territoris no artificialitzats, així com dels espais agraris, inclús els que estan en desús, per a garantir la sobirania alimentària del futur.
• Des de l’organització ecologista assumeixen que el pla és necessari perquè sense una planificació, la implantació d’energies renovables es farà igualment, de forma desordenada i prioritzarà el criteri purament empresarial sense cap aturador.
• Des de l’entitat es farà seguiment del procés fins a la futura aprovació, que tenen clar que, donat el calendari electoral, no serà immediata.

Ecologistes en Acció de Catalunya hem fet al·legacions al pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge (PLATER). Des de l’organització considerem greu la poca planificació que s’ha tingut fins ara en el desplegament d’energies renovables al nostre país i veiem la necessitat de tenir un pla, tanmateix denunciem el desenvolupisme amb què el planteja el Govern. Així, hem presentat al·legacions contundents i amb prou força per afrontar-lo i aconseguir un Pla just i equilibrat.

Donat que sense planificació, la implantació d’energies renovables es farà amb encara més criteri purament empresarial i desprotecció del territori, Ecologistes en Acció ha treballat en al·legacions que remarquen la importància crucial que té la protecció de territori natural i agrari. Així, estableix per exemple que als territoris no artificialitzats no s’hi puguin instal·lar parcs de més de dues hectàrees, amb un mínim de 4 km entre ells; i proposa moltes mesures de protecció de la biodiversitat.

Igualment, amb la perspectiva de l’emergència ecològica i alimentària, proposem que també s’excloguin de camps abandonats del PLATER, doncs és inconcebible cobrir de plaques el poc terreny agrari disponible, però també no fer res per a recuperar terreny agrari perdut i fomentar la sobirania alimentària.

Aquest PLATER s’ha realitzat en base al PROENCAT, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, que preveia un augment de consum que s’ha constatat com a desmesurat. A més, no se cenyeix al que contemplava la Llei 16/2017 de Canvi Climàtic, que promou l’estalvi i l’eficiència energètica i aprofitar espais ja antropitzats per a la generació d’energia; prioritza la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum, afavorir l’autoconsum energètic i la participació d’actors locals en la producció i distribució d’energia renovable.

El PLATER s’ha de basar en l’estalvi i l’eficiència i preveure una reindustrialització sostenible i no en noves implantacions industrials d’alt consum energètic. El PLATER proposat està prioritzant la instal·lació prioritària en sòl no urbanitzable en comptes de fer-ho amb els espais artificialitzats i no prioritza la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum -ans al contrari, fa que les zones rurals hagin d’assumir la major part del consum de les zones urbanes i industrials-. Tampoc no proritza ni afavoreix “l’autoconsum energètic i la participació d’actors locals en la producció i distribució d’energia renovable” com exigeix la Llei.

Des d’Ecologistes en Acció hem fet per això propostes que portin a una planificació decreixentista i racional, però som conscients que fins que no s’accepti el PLATER se seguiran implantant projectes sense cap ordre ni respecte al territori. I som conscients que davant del panorama electoral i les motivacions electoralistes del partit de govern, segurament no s’acabarà aplicant fins passades les eleccions municipals i autonòmiques.

Per això seguirem pendents de tot allò que s’esdevingui en relació amb el Plater i pressionarem per a que el nostre posicionament sigui pres en compte.

La entrada Ecologistes en Acció presenta al·legacions contundents al PLATER per afrontar el desenvolupisme que el motiva aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El Govern de la Generalitat va publicar el projecte de Pla General de Política Forestal (PGPF2036) al març d’aquest any. Ecologistes en Acció de Catalunya va formular al·legacions estructurades en 28 punts que critiquen un enfocament que consideren equivocat per a la gestió dels boscos del país, en un context extrem de canvi climàtic i incendis forestals.
• S’indiquen contradiccions de fons entre aquest PGPF i la legislació europea i internacional de protecció de la biodiversitat. El document del Govern segueix la vella política de més explotació forestal i relega a un paper secundari la conservació dels processos i funcions dels ecosistemes forestals.
• Cal un nou PGPF2036 que garanteixi la protecció dels boscos madurs de Catalunya, establir eines de diagnosi del medi natural, i delinear una bona estratègia de conservació d’espècies amenaçades i protegides i dels serveis i funcions dels ecosistemes dels quals depèn el benestar de la societat. La millor estratègia per a fer front als incendis forestals és una actuació contundent contra el canvi climàtic i afavorir la maduració dels boscos autòctons.

En un context d’alarma màxima per les successives onades de calor i el risc extrem d’incendis forestals que ja estan cremant el país, Ecologistes en Acció critica que el PGPF2036 és una política continuïsta basada en l’explotació dels boscos, afavorir els interessos privats, i relegar les polítiques transformadores que realment poden millorar els ecosistemes forestals, minimitzar el risc d’incendi i maximitzar alhora la seva qualitat i maduresa.

El PGPF2036 s’emmarca en estratègies i normatives sobre clima i biodiversitat a nivell mundial i ha de vetllar per la conservació dels nostres ecosistemes i biodiversitat forestals. Però sorprenentment, al PGPF2036 no s’esmenten ni el Marc Mundial Biodiversitat Kunming-Montreal, ni un seguit de normatives de la Unió Europea, començant per la pròpia Estratègia Europea Biodiversitat 2030. La importància d’incorporar aquestes referències rau, no només en que el PGPF2036 no és un Pla aïllat, sinó perquè es tracta de documents jurídicament vinculants. La conservació de la biodiversitat forestal és l’eix vertebrador de les obligacions derivades d’aquesta normativa que el PGPF2036 eludeix. En canvi, els cinc objectius estratègics de la PGPF2036 orbiten al voltant de la idea de gestió forestal amb una visió purament economicista. Ecologistes en Acció de Catalunya proposa que el primer objectiu estratègic del PGPF2036 sigui el de conservació de la biodiversitat forestal, els processos i serveis dels ecosistemes.

D’acord amb això, Ecologistes en Acció també proposa un redactat on l’obtenció de rendes per part de titulars de les forests és subordinada als objectius de conservació, així com definir què vol dir exactament  la “gestió forestal sostenible activa”, un paradigma massa imprecís que sovint vol dir a Catalunya prioritzar l’obtenció de rendes i reduir massivament la biomassa forestal sense contemplar l’impacte d’aquestes actuacions sobre els valors naturals. Les al·legacions d’Ecologistes en Acció proposen suprimir la inclusió del Sistema de Crèdits Climàtics Forestals de Catalunya (per errors fonamentals en la concepció d’aquest mecanisme), eliminar-ne les referències a la gestió cinergètica i piscícola (per falta d’atribucions, ja que es regeixen pel seu propi Pla) i la valorització d’externalitats relacionades amb la restricció de la propietat de l’administració.

Addicionalment, el PGPF2036 manca de detalls: sobre el model de governança -que no pot excloure les entitats ecologistes tal com el Govern proposa-, les eines de diagnosi del medi natural -imprescindibles segons la normativa, i absents en el PGPF2036-, i presenta una falta de coherència entre els objectius i el Pla d’Acció que els ha de perseguir. En el cas dels boscos madurs, on el marc jurídic és explícit en requerir-ne la protecció, el Govern hauria d’haver adoptat, com a molt tard el 2022 i per imperatiu legal, un Catàleg de boscos madurs, tal com ha reclamat insistentment Ecologistes en Acció. Faltats d’aquest catàleg, el PGPF2036 hauria d’incorporar la seva aprovació com un dels objectius.

En definitiva, les al·legacions d’Ecologistes en Acció posen de relleu que la “gestió forestal sostenible” no és una estratègia ben definida, que sovint emmascara una aposta per l’explotació forestal de forma incompatible amb la lluita contra la crisi de la diversitat biològica i la transferència de recursos públics als terratinents privats que pot perjudicar la biodiversitat i que no és garantia de combatre adequadament la crisi climàtica. Per contra, la gestió passiva pot ser una eina per la conservació encaminada a assolir els objectius als quals Catalunya s’ha compromès, tot afavorint la maduració i la millora gradual dels ecosistemes forestals.

Les noves mesures s’han de prendre conforme amb els objectius de conservació d’espècies amenaçades i protegides, tot restaurant i renaturalitzant tots els ecosistemes –no només els protegits– i assolint els objectius de protecció estricta de l’Estratègia Europea Biodiversitat 2030: el 30% dels boscos han d’estar protegits i el 10%, amb una protecció estricta (reservats per a evolució natural), cosa que el PGPF2036 no garanteix.

 

Al·legacions d’Ecologistes en Acció de Catalunya Pla General de Política Forestal 2036

Saltar al contenido del PDF

La entrada Esmena a la totalitat de la política forestal del Govern de la Generalitat en un moment de màxima alarma pels incendis aparece primero en Ecologistas en Acción.

Este artículo ha sido publicado originalmente en Catalunya Plural.

María Dolores Braquehais Conesa* // El término burnout o «síndrome de estar quemado por el trabajo» se puede definir como una respuesta de estrés crónico ante determinadas circunstancias laborales que se traduce en actitudes y sentimientos negativos hacia las personas con las cuales se trabaja y hacia el propio rol profesional, además de desembocar en una sensación de agotamiento emocional y físico.

A pesar de que se puede producir en varios ámbitos vitales y, más concretamente, laborales, es más frecuente en oficios con un alto componente vocacional, como es el caso de los dedicados a los cuidados. En nuestro entorno, su prevalencia alcanza ya casi a la mitad de los profesionales de la salud en activo, especialmente –pero no solo– los del ámbito público.

Consecuencias del burnout 

Los efectos del burnout no se limitan al área personal sino que afectan también, y de manera muy relevante, al sistema sanitario. De hecho, su presencia y su persistencia comprometen la viabilidad y la calidad asistencial, porque se asocian a una menor productividad, más absentismo y «presentismo», aparte de aumentar la tasa de rotación de puestos de trabajo e incluso el abandono definitivo de la profesión.

El burnout no es un mero agotamiento por exceso de tareas, sino que comporta un derrumbe vital que acaba erosionando el compromiso profesional y el sentido del trabajo. Es, por lo tanto, una de las formas ultramodernas de alienación, que cuestiona el «por qué» y «para qué» o «quién» del propio trabajo, como consecuencia de las condiciones en que se ejerce.

A veces no responde tanto a la sobrecarga del trabajo sino a la manera como interactúan los equipos, a la falta de meritocracia, a modelos de gestión anquilosados, al clientelismo o a determinados liderazgos donde se producen dinámicas de abuso de poder. En estos entornos se fomenta la indefensión aprendida, el oportunismo o el nihilismo. Si confluyen todos los factores, salir indemne de la tormenta es una quimera.

El burnout es especialmente preocupante en profesiones vinculadas a los cuidados, sector que demuestra que, más allá de los adelantos tecnológicos que sugieren un perfeccionamiento y superación sin tregua de nuestros límites, continuamos siendo mamíferos sociales con capacidad simbólica y, por lo tanto, desde el nacimiento necesitamos a los otros.

Además, volens nolens, todavía estamos expuestos a la enfermedad y a la muerte. Que aquellos que nos cuidan se agoten, se desmotiven y cejen en cuidarnos, y que las instituciones y los equipos se erosionen a pasos de gigante, tendría que ocupar el primer lugar de la preocupación y de las discusiones públicas. Pero, de momento, parece ser que las prioridades son otras.

Razones contextuales

El modelo clásico para explicar el burnout apela al desequilibrio entre las demandas (externas e internas) y la capacidad de hacerles frente. No obstante, el énfasis no se tiene que poner tanto en los individuos como en los factores contextuales.

Nuestra atmósfera cultural ha sido definida –por algunos filósofos contemporáneos– como una sociedad abocada al agotamiento, puesto que los sujetos acaban exhaustos, esclavizados por un imperativo interno voraz de híper exigencia como patrón para afrontar la vida, especialmente por lo que respecta al desempeño profesional y a la presentación social de la imagen personal.

No solo los profesionales de la salud hemos interiorizado esta ley, sino también los usuarios. Además, la salud ha pasado a vivirse como un bien de consumo que no admite su otra cara, la enfermedad, y menos todavía todo aquello que conlleva nuestra frágil e imperfecta condición común.

El efecto boomerang de la lógica del rendimiento

Por otro lado, la lógica de la sociedad del rendimiento se encuentra en las antípodas de la de los cuidados. Mientras la primera solo concibe la productividad creciente, la cuantificación de resultados, la ausencia de errores y la inmediatez, la segunda lleva en sí misma el tiempo, el detalle, la calidad del trato y los resultados más modestos que halagüeños.

Esta hegemonía del rendimiento como «gold standard» prevalece a la hora de evaluar la gestión de los servicios sanitarios, abocados a conseguir, año tras año, indicadores de «producción» en la prestación de servicios, mientras se desprecian los aspectos relacionados con las condiciones materiales y formales en que los profesionales hacen su trabajo, así como la percepción que estos tienen de su trabajo.

Lo curioso es que, al premiar este enfoque basado exclusivamente en el rendimiento, se ha acabado produciendo un efecto boomerang, puesto que el burnout compromete seriamente este plan de ruta meramente orientado a los resultados, provocando el efecto contrario, además de las numerosas víctimas colaterales que se lleva a su paso.

Sostenibilidad y gestión de calidad

El análisis anterior no cuestiona la necesidad de que los servicios sanitarios sean sostenibles. No se puede negar que los recursos son limitados y las necesidades poblacionales, crecientes. En este escenario, la gestión creativa, transparente y honesta, donde se promociona la corresponsabilidad de todos los implicados con la gestión, sin perder autonomía en la organización de los procesos y del propio cometido, se hace más necesaria que nunca.

La evidencia científica disponible hoy en día demuestra que los equipos donde impera el respeto mutuo, la colaboración interdisciplinaria y la equidad y donde se facilita cuidar a los trabajadores son más capaces de hacer frente a los retos que se les presentan. Los nuevos modelos de liderazgo en las instituciones apelan, precisamente, a esta disposición a la escucha, a la flexibilidad y también a la gestión de los conflictos y de la discrepancia como oportunidades para renovar las maneras de hacer y de estar.

Por su parte, las instituciones tienen que vigilar y poner freno a los hábitos de gobierno –desde los altos cargos de responsabilidad hasta los mandos intermedios o a quienes tenga cualquier responsabilidad sobre los otros– donde prevalezcan los intereses particulares, el clientelismo, la arbitrariedad en la gestión de recursos humanos, la división interna, el miedo a represalias o la cultura encubierta del silencio ante los abusos de poder.

Del riesgo de derrumbe a la necesidad de transformación

Para deshacer este estado de cosas, es improrrogable llevar a cabo una transformación profunda de los modelos de gestión y de la metodología de evaluación de la asistencia, así como propiciar un cambio en las organizaciones y los equipos que permita hacer de los puestos de trabajo espacios dignos donde imperen la meritocracia, la transparencia y el buen trato, liderados por personas comprometidas y honestas, además de dotarlos de medios suficientes para poder hacer dignamente su trabajo, de manera que los trabajadores se sientan reconocidos y puedan recuperar el sentido de su vocación.

De este modo, será posible un equilibrio entre sostenibilidad y calidad asistencial. No se trata de aspirar a la perfección, pues perfectos no somos los humanos, sino de una renovación orientada a la humanización del sistema. A veces se usa el lema: «El paciente en el centro». Pues tenemos que ampliar, de verdad, este imperativo para que incluya también a los pilares de la sanidad: los profesionales de la salud. Sin ofrecerles condiciones dignas no es posible. Sin un cambio profundo en la cultura de equipo y de las instituciones y en los estilos de liderazgo y de gestión, tampoco. Y sin un compromiso veraz y sostenido de la sociedad, la amenaza de derrumbe a la cual estamos asistiendo pasará de ser un riesgo a una realidad.

*María Dolores Braquehais Conesa. Psiquiatra, Doctora en Psiquiatria, Licenciada en Filosofía y Máster en Bioética y Derecho.

La entrada ¿’Burnout’ o alienación profesional? Trabajos que pasan de desgastarte a deshumanizarte se publicó primero en lamarea.com.

L’operació contínua d’una infraestructura d’aquestes característiques exigeix un subministrament d’energia elèctrica sense precedents a la història de la informàtica a la península ibèrica.

Segons l’informe i d’acord amb les dades de disseny analitzades, els processadors de l’hipercentre requeriran una potència contínua d’uns 100 megawatts (MW) per al seu funcionament nominal, als quals cal afegir-hi almenys 50 MW addicionals per alimentar de forma ininterrompuda els sistemes de dissipació calòrica i la infraestructura auxiliar. Això totalitza una demanda basal de 150 MW a ple rendiment.

Un centre d’aquestes característiques absorbeix de manera ininterrompuda la mateixa potència elèctrica que consumirien aproximadament 350.000 llars mitjanes.

Un aspecte greu és el volum massiu de residus que generen durant el seu cicle de vida. L’obsolescència tecnològica en el camp de la intel·ligència artificial és extremadament accelerada; els milers de processadors gràfics (GPU) d’última generació tenen un període d’operació òptima estimat de només dos a tres anys a causa de l’avenç constant dels algorismes de computació. El desmantellament constant d’aquests bastidors de servidors generarà tones de residus electrònics (e-waste) d’alta toxicitat que contenen metalls pesants, terres rares i polímers sintètics complexos, la gestió externa dels quals i reciclatge especialitzat no està garantida al territori.

La justificació econòmica recurrent per validar el megacomplex es basa en la promesa de creació massiva d’ocupació d’alta qualificació davant del tancament futur de la central nuclear d’Ascó, estimant-se oficialment entre 1.500 i 2.000 llocs de treball directes i indirectes. No obstant això, l’anàlisi empírica del sector d’hipercentres de dades revela una acusada asimetria: la fase de construcció civil requerirà temporalment uns 500 operaris durant un període limitat de dos a tres anys, però una vegada la infraestructura tecnològica entra en funcionament regular, la plantilla de personal fix exigit in situ per a l’explotació es redueix a un rang d’entre únicament 120 i 150 llocs de treball directes.

L’avaluació realitzada per Ecologistes en Acció , posa de manifest que sota l’empara del desenvolupament digital es projecta una infraestructura de caràcter extractiu sobre els nostres recursos naturals. Per tot això, exigim l’adopció immediata i vinculant de les mesures de salvaguarda ambiental proposades a l’informe que adjuntem.

Informe d’al·legacions i avaluació d’impactes ambientals de la gigafactoria d’intel·ligència artificial de Móra la Nova

Saltar al contenido del PDF

La entrada Ecologistes en Acció presenta un informe sobre els impactes ambientals i d’afectació als ecosistemes de les Terres de l’Ebre, que comporta l’ instal·lació d’una gigafactoria d’intel·ligència Artificial a Mora la Nova aparece primero en Ecologistas en Acción.

• L’organització ecologista celebra que el Parlament Europeu, en la reunió tripartida amb altres òrgans de la UE el 29 de juliol, mantingués les seves línies vermelles sobre la instauració d’un ‘Chat Control 2.0’ d’escaneig massiu obligatori de tota comunicació privada, inclosa la missatgeria xifrada.
• No obstant això, alerta de l’intent del Consell de Ministres de la UE i del Partit Popular Europeu, per aprovar aquesta setmana per procés de ‘urgència’ una nova versió de ‘Chat Control 1.0’, rebutjat al març per una clara majoria de 311 vots enfront de 228.
• La ineficàcia de ‘Chat Control 1.0’ ha quedat demostrada per al control a les xarxes de delictes d’abús sexual que, a canvi, dóna cobertura legal a les plataformes digitals per l’escanejo massiu de comunicacions privades, transgredint la protecció de dades de la Directiva sobre Privadesa Electrònica.

Ecologistes en Acció celebra que, des de maig de 2026, les plataformes digitals hagin de respectar la Directiva sobre Privadesa Electrònica, en expirar el reglament temporal denominat ‘Chat control 1.0’. Des de 2021, aquest reglament europeu ha permès a les plataformes revisar els missatges privats dels usuaris a la recerca de material d’abús sexual infantil.

Així mateix, l’organització ecologista considera positiu que l’equip de negociació del Parlament Europeu no acceptés -en el diàleg tripartit del 29 de juliol- la proposta del Consell de la UE d’un reglament permanent, ‘Chat Control 2.0’, d’escaneig obligatori massiu de la comunicació privada de la ciutadania europea, fins i tot per als missatgers xifrats. Segons la representació europarlamentària, van defensar la seva línia vermella contra la vigilància massiva generalitzada i a favor que la vigilància estigui basada en ordres judicials.

No obstant això, Ecologistes en Acció alerta que aquesta setmana el Consell de Ministres de la UE i el Partit Popular Europeu van a introduir un debat al Parlament Europeu amb el qual sol·liciten un mecanisme de ‘urgència’, just abans del recés d’estiu. Aquest mecanisme d’urgència podria alterar la majoria de 311 vots enfront de 228, aconseguida al març d’aquest any, i eludiria als organismes de control democràtic, la necessitat d’un nou dictamen del Supervisor Europeu de Protecció de Dades i una avaluació d’impacte de les infraccions dels drets fonamentals.

La pròpia Comissió Europea ja va admetre -COM(2025)740- que no existeix un vincle provat entre l’escanejo de missatges privats i les condemnes per abús sexual de menors o el rescat de nenes i nens. De fet, Europol acaba de tancar 373.000 pàgines web amb contingut pedopornográfico sense escanejo massiu de xats. Malgrat això, les empreses segueixen escanejant dades fins i tot després de l’expiració del Xat Control 1.0.

Per tot l’anterior, Ecologistes en Acció apel·la a europarlamentàries i europarlamentaris de l’Estat espanyol a mantenir un procés amb garantia i exigir criteris de protecció de la privadesa als debats i votacions que comencen demà dimarts 7 de juliol.

La entrada Ecologistes en Acció exigeix que no s’aprovi al Parlament Europeu una nova versió de ‘Chat Control 1.0’ aparece primero en Ecologistas en Acción.

Aquesta temporada hem fet uns dissenys molt canyers per a noves samarretes d’Ecologistes en Acció. Vinculades a campanyes que tenim en marxa, amb esperit combatiu, juganer i per descomptat, amb molt d’estil.

Vols alguna de les nostres samarretes d’última edició? Els donatius que ens feu per elles els dedicarem a seguir treballant i lluntant per la justícia social i la defensa del medi ambient.

Intentarem facilitar que pugueu adquirir-les des d’arreu de Catalunya i no hagueu d’esperar a la propera ocasió en què muntem alguna paradeta, per això hem fet un formulari per a cada model, perquè pugueu fer la vostra comanda, indicar a on la voleu recollir o rebre, etc.

 

Última edició de samarretes!

** Estima els oceans, enfonsa els rics. L’orca Gladys ens representa, en la seva lluita per sobreviure davant els embats del neoliberalisme que pretén destruir tota forma de vida amb tal d’acumular riquesa i poder. Un disseny del Nil Morist, dibuixant que ens ha fet també una adaptació del logo d’Ecologistes en Acció!

👉 Fes la teva comanda de la Samarreta Gladys

 

** Nuclears no, gràcies! La moda vintage més actual: davant les mentides i manipulacions de les energètiques per a allargar la vida de les centrals nuclears, recuperem el clam original i seguim fent campanya per desmuntar-les.

👉 Fes la teva comanda de la Samarreta Antinuclear

 

** Foc als centres de dades!

Des de la campanya contra els centres de dades, hem fet aquestes samarretes per ajudar a finançar la demanda de les nostres companyes d’Aragó contra els que Amazon hi vol construir.

👉 Fes la teva comanda de la Samarreta Foc als centres de dades

 

La entrada Samarretes combatives i solidàries disponibles!! aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Cinc dècades de lluites ecologistes i mobilització social queden reunides en l’arxiu que Ecologistes en Acció ha donat a l’Arxiu Històric dels Moviments Socials del Ministeri de Cultura, un fons documental únic que recorre mig segle d’història de l’ecologisme social a Espanya.
• L’arxiu, que reuneix documentació produïda entre 1974 i 2024, permetrà conservar i posar a disposició pública la memòria de centenars de campanyes, debats i mobilitzacions en defensa del medi ambient i la justícia social.
• La documentació constitueix el fons més complet per a estudiar l’evolució del moviment ecologista des dels anys setanta.

Ecologistes en Acció és una confederació de grups ecologistes, que té federacions en totes les comunitats autònomes, excepte Balears. Es va formar el 1998, de baix a dalt, a partir d’un procés d’unificació de més 300 grups locals de tot l’Estat, que es van unir primer a nivell local, per a després crear federacions, agrupades en una confederació estatal. Amb una estructura assembleària, Ecologistes en Acció forma part de l’ecologisme social, una corrent filosòfica i política que situa l’origen de la crisi ecològica en les relacions de dominació i jerarquies socials, no sols en l’activitat humana quotidiana. L’ecologisme social proposa una reestructuració de la societat cap a formes democràtiques, descentralitzades i equitatives, promovent una relació harmònica entre els éssers humans i la natura.

A la documentació de l’arxiu d’Ecologistes en Acció es troba una gran part de la trajectòria del moviment ecologista, però també de la història recent dels moviments socials en l’estat espanyol, per les nombroses aliances i campanyes compartides amb organitzacions pacifistes, veïnals, feministes, sindicals i internacionalistes, ja que abasta el període que va des del 1974 fins al 2024. El fons, que ha estat dipositat en l’Arxiu Històric dels Moviments Socials, serà objecte de tractament arxivístic per a garantir la seva conservació i facilitar la seva consulta pública per investigadors i ciutadania.

Les referències a l’activitat del moviment són múltiples i variades: a nivell intern, els successius intents d’unificació, la participació en organismes ministerials i els debats, tant ideològics com pràctics, sobre què fer per a defensar la vida a la Terra, degradada per empreses que, impulsades per interessos econòmics i amb el suport dels governs, han provocat importants impactes ambientals.

També són molt nombrosos i rellevants els informes sobre els problemes ambientals, juntament amb les taules rodones, jornades i congressos que es realitzen. El caràcter científic de les denúncies i les protestes que es realitzen és una de les senyes d’identitat de l’ecologisme des dels seus inicis.

L’arxiu reuneix una gran diversitat de materials –documents de treball, recerques, correspondència, publicacions, fotografies, cartells, material didàctic i dossiers de premsa, entre altres– que permeten reconstruir tant l’activitat quotidiana del moviment com algunes de les principals controvèrsies ambientals i socials de les últimes cinc dècades.

Part important de l’arxiu l’ocupen els milers de campanyes que s’han realitzat: les primeres iniciatives internacionals, contra la caça de balenes o els abocaments radioactius en la fossa atlàntica a principi dels 80; la lluita antinuclear contra Lemóniz i Valdecaballeros des dels 70, per continuar amb Trillo, Ascó, Garoña o Cofrents, els cementiris nuclears projectats, els plans d’energia o la recollida de signatures per a una ILP antinuclear. Sense oblidar els problemes urbans: la lluita contra la contaminació, l’abús de l’automòbil a la ciutat i la defensa del vianant i de la bicicleta; sobre els residus o les denúncies contra un urbanisme salvatge i depredador.

No pot faltar la defensa del medi natural, tant de les zones i espècies protegides, com de la resta del territori, assetjat per tota mena d’infraestructures i actuacions que destrueixen la biodiversitat, així com la defensa dels rius contra els pantans (Itoiz, Riaño…) i els transvasaments.

D’altra banda, el moviment ecologista sempre ha estat pacifista. D’aquí la seva participació en la campanya anti-OTAN, contra els camps de tir (Cabañeros, el Teleno, las Bárdenas) i les guerres.

En totes aquestes campanyes, l’ecologisme social sempre ha buscat la col·laboració de totes les persones i associacions que es volguessin sumar.

Són incomptables els fullets, tríptics, adhesius, cartells, fotografies i tot tipus de material gràfic que donen fe de la varietat d’actuacions i de la imaginació per a cridar l’atenció de la societat sobre els problemes ambientals. També de les milers de notes de premsa, comunicats i manifestos, una altra senya d’identitat del moviment, amb els quals es pretén informar, conscienciar i moure a l’acció a la societat.

Entre la documentació conservada també figuren materials relacionats amb esdeveniments com l’accident nuclear de Txernòbil, el Tractat de Maastricht o els debats sobre l’ampliació de l’aeroport de Barajas.

 

La entrada Ecologistes en Acció dona el seu arxiu a l’Arxiu Històric dels Moviments Socials del Ministeri de Cultura aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El TSJC admet a tràmit la reclamació d’Ecologistes en Acció per obligar la Generalitat a aprovar el Pla de Gestió de les Serres de Miralles-Queralt. L’entitat denuncia que aquest espai natural protegit continua sense l’instrument de gestió que exigeix la legislació catalana, estatal i europea.
• El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la reclamació presentada per la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya davant la manca d’aprovació del Pla de Gestió de l’espai natural protegit Serres de Miralles-Queralt, integrat tant al PEIN com a la Xarxa Natura 2000.

L’entitat considera que, malgrat el seu elevat valor ecològic, aquest espai continua sense disposar de l’instrument de planificació necessari per garantir la conservació efectiva dels seus hàbitats i espècies protegides, tal com exigeixen la Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversitat i la Directiva Hàbitats de la Unió Europea.

Les Serres de Miralles-Queralt acullen importants hàbitats d’interès comunitari, entre els quals destaquen els alzinars mediterranis i les zones subestèpiques de gramínies anuals, considerades hàbitat prioritari per la normativa europea. També hi viuen diverses espècies de rapinyaires protegides i altres espècies de gran interès per a la biodiversitat.

Segons Ecologistes en Acció, la manca d’un Pla de Gestió impedeix establir objectius de conservació concrets, delimitar zones de reserva, regular determinats aprofitaments i implantar un sistema de seguiment científic de les espècies i hàbitats.

L’organització recorda que les principals amenaces actuals de l’espai són la fragmentació del territori, la pressió cinegètica, l’erosió i el risc creixent d’incendis forestals.

Amb aquesta reclamació, Ecologistes en Acció demana que la Generalitat iniciï immediatament l’elaboració del Pla de Gestió, estableixi un calendari públic per a la seva aprovació i compleixi les obligacions de conservació imposades per la normativa europea.

L’admissió a tràmit per part del TSJC suposa l’inici de la tramitació judicial de la reclamació.

En paraules del seu impulsor, l’advocat Josep Hurtado, “Durant anys s’ha protegit aquest espai només sobre el paper i de forma totalment insuficient, falta l’eina bàsica que permet gestionar-lo i conservar-lo de manera efectiva, tot i que la Llei fa gairebé vint anys que així ho exigeix. Esperem que aquest procediment serveixi perquè la Generalitat compleixi, d’una vegada, les seves obligacions.”

Enllaç al dossier de la campanya i fotografies: Equip Juridic.

La entrada La manca de pla de Gestió a les Serres de Miralles-Queralt, als tribunals aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció de Catalunya i SOS Costa Brava comparteixen el vídeo elaborat per Ecologistes en Acció del País Valencià sobre la importància de la Posidonia oceanica.
• Amb el vídeo també volen destacar que les agressions a la planta endèmica de la Mediterrània per les embarcacions a la Costa Brava han merescut una bandera negra a l‘edició d’enguany del tradicional ‘Banderes Negres’.
• SOS Costa Brava té en marxa la campanya ‘Protegim el Verd que ens fa viure’ per documentar infraccions exigir el compliment de la normativa que prohibeix fondejar on hi ha praderies.

‘Posidonia oceanica. Els nostres boscos submergits‘, és el vídeo elaborat per Ecologistes en Acció del País Valencià que explica la importància d’aquesta planta fanerògama marina endèmica de la mar Mediterrània, que actua com a reservori i foment de la biodiversitat. En ella viuen i s’alimenten desenes d’espècies de peixos, crustacis, equinoderms, mol·luscos o anèl·lids, fonamentalment. També és una planta imprescindible per a la lluita contra l’erosió marina i el canvi climàtic perquè oxigena les aigües -és el pulmó de les nostres mars-, reté els bancs de sorra, protegeix els recursos pesquers.

Els problemes recurrents que estan provocant el seu retrocés en els nostres fons marins arenosos queden palesos al vídeo: la contaminació de les aigües, els abocaments, la regeneració de platges i infraestructures (ports, espigons, etc.), la pesca d’arrossegament i els fondejos il·legals d’embarcacions esportives i turístiques.

Precisament aquesta darrera agressió és la que denuncia una de les Banderes Negres atorgada enguany per Ecologistes en Acció de Catalunya a la província de Girona: l’augment i excés d’embarcacions que fondegen en les praderies.

No és una bandera nova, doncs fa anys que el problema es repeteix i de fet augmenta, com també denuncia des de fa anys SOS Costa Brava —federació a la qual també pertanyem Ecologistes en Acció de Catalunya—. Davant de la inactivitat de les autoritats per a controlar aquests fondejos il·legals, SOS Costa Brava està organitzant jornades de vigilància de cales durant l’estiu per documentar infraccions, recollir evidències i executar les denúncies pertinents. Per exigir amb les dades a la mà, tant als ajuntaments com a la Generalitat de Catalunya, fer complir la normativa.

Les dates de les jornades de vigilància serán:

• Cala Futadera (Tossa de Mar): 12 de juliol.
• Platja de Garbet (Colera): pendent de confirmar la data.
• Cala Estreta (Palamós): 23 d’agost.

S’anirà actualitzant la información a través de les xarxes socials.

Protecció per llei

Les praderies de Posidonia oceanica estan protegides i considerades hàbitat prioritari per la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, on apareixen citades expressament com a hàbitat 1120* Praderies de Posidonia (Posidonion oceanicae). A més, des del 1976, el Conveni per a la protecció del medi marí i la regió costanera del Mediterrani, conegut com a Conveni de Barcelona, té un Pla d’Acció per al Mediterrani on es troba reflectida l’espècie.

El 1999 va entrar en vigor el Protocol sobre les Zones Especialment Protegides i la Diversitat Biològica al Mediterrani; en el seu Annex II, referent a la Llista d’espècies amenaçades o en perill d’extinció es troba, dins de les Magnoliofitas, l’espècie Posidonia oceanica.

A Catalunya, la situació de la Posidonia oceanica és de retrocés general. Al 2015 es va quantificar en vora un 35% en algunes zones; des de SOS Costa Brava constaten que al seu territori la destrucció és d’un 40% i en zones amb alta pressió turística supera el 85%.

 

Vídeo Posidonia oceanica: Els nostres boscos submergits

La entrada En defensa de la <em>Posidonia oceanica</em> aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció ha presentat ‘Banderes negres 2026’, un informe amb el qual treu a la llum els casos més significatius de contaminació i mala gestió ambiental de les costes de tot l’estat espanyol. Com cada any des de 2005, s’han atorgat 48 banderes, dues per província i/o ciutat autònoma.
• Enguany arreu de l’Estat s’identifiquen problemes recurrents com la regressió de platges, la destrucció d’aiguamolls i sistemes dunars, la contaminació marina, la pèrdua de biodiversitat o l’augment de la vulnerabilitat enfront de temporals i inundacions.
• Com a novetat, l’organització ecologista, sota el convenciment que cal treballar per futurs desitjables i un planeta habitable, en aquesta edició ha posat l’accent en les solucions i ha explicat com la restauració ecològica d’alguns punts detectats pot contribuir al fet que es reverteixi la situació de degradació. L’informe inclou 20 propostes de restauració en marenys degradats, dunes, platges, desembocadures de rius, entorns portuaris i altres ecosistemes altament degradats.

Un any més, després d’una anàlisi dels aproximadament 8.000 quilòmetres de les costes de l’estat espanyol, Ecologistes en Acció ha presentat el seu informe Banderes Negres. Es tracta d’un estudi que recopila les 48 banderes que l’organització ecologista atorga a punts concrets del litoral espanyol, dos per província i per ciutat autònoma. En cadascun d’aquests llocs s’atorga una bandera negra per contaminació i una altra per mala gestió. Es tracta d’exemples il·lustratius dels problemes que pateix el litoral, encara que no sigui un llistat complet de la totalitat de casos que es podrien denunciar.

El nombre de banderes negres atorgades a tot l’Estat en funció de la seva naturalesa, són els següents:

• Urbanització de la costa i invasió del domini públic marítim-terrestre: 8 banderes.
• Abocaments, deficiències en els sistemes de sanejament i greus problemes de depuració: 14 banderes.
• Afeccions a la biodiversitat: 9 banderes.
• Acumulació d’escombraries, plàstics i microplàstics en la costa: 2 banderes.
• Obres portuàries o de defensa costanera innecessàries o mal gestionades: 3 banderes.
• Contaminació química: 7 banderes.
• Danys al patrimoni històric i cultural en DMPT: 1 bandera.
• Degradació ambiental derivada de la turistificació i massificació: 4 banderes.

Tal com recull l’informe, bona part de les costes han estat i continuen sent objecte d’un procés continuat de degradació. La regressió de platges, la destrucció d’aiguamolls i sistemes dunars, la contaminació marina, la pèrdua de biodiversitat i l’augment de la vulnerabilitat enfront de temporals i inundacions són algunes de les conseqüències més visibles d’un model que posa el litoral al servei d’interessos econòmics.

No obstant això, i amb l’objectiu de defensar i treballar perquè altres futurs siguin possibles, en aquesta edició l’organització ecologista ha posat el focus en les solucions i per a això, ha presentat la restauració ecològica de la natura com a eix central de l’informe.

La restauració ecològica consisteix a ajudar a la recuperació d’un ecosistema que ha estat degradat, danyat o destruït. Pot dur-se a terme de manera activa, mitjançant intervencions destinades a restablir funcions naturals, o de manera passiva, permetent que els ecosistemes es recuperin per si mateixos, una vegada eliminades les pressions.

El Reglament sobre la Restauració de la Natura, en vigor des d’agost de 2024, inclou objectius vinculants de restauració d’hàbitats i espècies costaneres, i estableix metes per a recuperar progressivament els ecosistemes terrestres, costaners i marins degradats amb l’objectiu de millorar el seu estat de conservació en les pròximes dècades.

Dins d’aquest marc, l’estat espanyol ha de remetre a la Comissió Europea el seu Pla Nacional de Restauració abans de l’1 de setembre de 2026, un instrument que marcarà què, com, on i amb quins recursos es restaurarà la natura en les pròximes dècades. Ecologistes en Acció defensa que aquest procés representa una oportunitat històrica per a corregir errors del passat i començar a retornar espai a la natura, en el litoral.

D’una bandera negra a un procés de restauració ecològica

En l’informe es proposen actuacions específiques sobre alguns llocs del litoral que han rebut una bandera negra i on, si s’intervé mitjançant la restauració, seria possible revertir, en certa manera, la pèrdua de biodiversitat, augmentar l’adaptació enfront dels impactes del canvi climàtic i millorar la qualitat ambiental dels territoris.

En total es proposen 20 actuacions de restauració ecològica al llarg del litoral espanyol.

A Catalunya, concretament, la restauració de dunes a la platja de la Paella de Torredembarra, on les administracions implicades han d’implementar alternatives més sostenibles a l’extracció de sorra per a regenerar platges que perden sorra a causa dels temporals, i optar per la renaturalització de la costa. O la restauració de platges i entorns litorals, com els de Sant Adrià del Besòs, que malgrat la seva descontaminació el 2023, podria presentar contaminació marina persistent.

Tal com recull l’informe, existeixen experiències que demostren que, quan existeix voluntat política i es permet a la naturalesa recuperar el seu espai, aquesta respon positivament. “No és només teoria, també ho veiem en exemples reals. És el cas de La Pletera, a la Costa Brava (Girona), on recentment s’ha dut a terme un procés de desurbanització per a recuperar el sistema de llacunes litorals i dunes, restaurant ecosistemes i funcions ecològiques que semblaven perduts i posant a disposició i per al gaudi de la població local un espai natural de gran valor”, ha declarat Lucas Barrero, portaveu d’Ecologistes en Acció.

Què succeeix a les nostres costes

Moltes de les Banderes Negres de Catalunya enguany coincideixen a visibilitzar situacions en els quals la manca informació a la ciutadania és clau en les agressions al medi. Sobre els episodis de possible contaminació química al litoral de l’Ametlla de Mar, encara no s’ha donat cap retorn a la ciutadania. En el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat –on qualsevol actuació afectaria La Ricarda, un espai natural protegit- no hi ha cap claredat de com es farà el projecte i malgrat tot, segueix en peu. Així mateix a les Muntanyes de Begur, on el Pla Especial de Protecció va quedar pendent i deixar imprecisa la delimitació de l’espai, facilita projectar noves edificacions en àrees que, per valors ecològics, haurien de ser protegides, deixa el terreny a expenses que es trenquin connectors biològics imprescindibles per a la fauna i la continuïtat del paisatge.

L’elaboració d’aquest informe ha estat possible gràcies a la coordinació de la xarxa de voluntàries i voluntaris d’Ecologistes en Acció. Cecilia del Castillo Moro, també portaveu de l’organització ecologista, ha afegit: “Com cada any, l’informe Banderes negres ha estat possible gràcies al treball articulat dels diferents grups locals d’Ecologistes en Acció a les províncies costaneres. També gràcies a altres col·lectius, com SOS Costa Brava o Marea Verde; o en d’altres comuntats autònomes, GOB Menorca i Arrels Marines. Volem agrair a totes les persones que han col·laborat de manera desinteressada en l’elaboració d’aquest informe. Persones activistes i voluntàries dels grups locals d’Ecologistes en Acció o d’organitzacions amigues que, gràcies al seu treball, han fet possible que l’informe de Banderes negres surti a la llum un any més”.

 

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada L’informe ‘Banderes negres 2026’ posa l’accent en la restauració ecològica dels espais costaners per a fer front a la degradació i urbanització del litoral aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció publica un informe on avalua les polítiques autonòmiques i la seva adequació a l’objectiu de detenir la pèrdua de biodiversitat en 2030.
• Cap administració autonòmica aconsegueix la valoració necessària per a entrar en les categories d’avaluació “En el bon camí” o “Necessita millorar”.
• Les comunitats autònomes amb millor valoració són Catalunya (36,67%), seguida per Aragó, Galícia i Castella-la Manxa (26,67%), totes elles dins de la categoria “Insatisfactori”.
• La resta de comunitats i ciutats autònomes queden en la categoria “Greus mancances”, amb valoracions inferiors al 25%.

El Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal (MMBKM), aprovat per 196 països, entre ells l’Estat espanyol i la Unió Europea, en la COP15 del Conveni sobre la Diversitat Biològica al desembre de 2022, estableix un full de ruta global per a detenir i invertir la pèrdua de biodiversitat abans de 2030 mitjançant 23 metes concretes. Ecologistes en Acció va presentar el mes d’abril passat la seva avaluació del nivell de compliment a nivell estatal d’aquest acord, però ja que les comunitats autònomes (CCAA) ostenten àmplies competències en matèria de gestió de la naturalesa, la seva implicació resulta imprescindible per a aconseguir els compromisos assumits per Espanya.

Per això, Ecologistes en Acció presenta un informe que analitza el grau d’aplicació del Marc Mundial de Biodiversitat per part de les 17 CCAA i les dues ciutats autònomes espanyoles. Per a avaluar el nivell d’aplicació autonòmica d’aquest acord s’han analitzat deu actuacions vinculades a les metes més relacionades amb les competències autonòmiques: estratègies de biodiversitat, restauració ecològica, gestió d’espais protegits, espècies exòtiques invasores, contaminació agrària, infraestructura verda, integració de la biodiversitat en polítiques sectorials, conservació d’espècies amenaçades i participació social. Cada actuació va ser valorada mitjançant un sistema d’avaluació que permet comparar el grau d’avanç entre territoris.

Principals conclusions

Els resultats mostren una situació molt preocupant. Cap comunitat ni ciutat autònoma aconsegueix les categories d’avaluació “En el bon camí” o “Necessita millorar”. La millor puntuació correspon a Catalunya (36,67%), seguida per Aragó, Galícia i Castella-la Manxa (26,67%), totes elles dins de la categoria “Insatisfactori”. La resta d’administracions presenten “Greus mancances”, amb valoracions inferiors al 25%.

L’anàlisi revela que, a menys de quatre anys de l’horitzó temporal fixat pel Marc Mundial de Biodiversitat, l’aplicació autonòmica continua sent fragmentària, insuficient i, en molts casos, inexistent. Predominen les actuacions aïllades i els instruments heretats d’etapes anteriors, mentre que escassegen els compromisos específics alineats amb les metes internacionals per a 2030.

L’avaluació realitzada posa de manifest que l’aplicació autonòmica del Marc Mundial de Biodiversitat pateix d’un alarmant retard i està allunyada de les exigències necessàries per a aconseguir els objectius de 2030. Les administracions autonòmiques han desenvolupat algunes actuacions sectorials rellevants, però no han assumit encara el Marc Mundial de Biodiversitat com un full de ruta estratègic que orienti les seves polítiques públiques.

La falta d’estratègies actualitzades, objectius quantificables, mecanismes de coordinació intersectorial, sistemes de seguiment i compromisos pressupostaris específics compromet seriosament la capacitat de l’estat espanyol per a complir els compromisos internacionals adquirits en matèria de biodiversitat. Només falten quatre anys per a 2030 i és evident que, de seguir aquesta tendència, les administracions autonòmiques estaran impedint que es detingui la pèrdua de biodiversitat per a 2030 en l’estat espanyol.

Dades d’interès:

• Només cinc CCAA tenen una estratègia de biodiversitat vigent: Andalusia, Aragó, Catalunya, Euskadi i Comunitat Valenciana.
• Encara que a nivell estatal se supera l’objectiu del 30% de superfície terrestre protegida, l’eficàcia dels seus plans de gestió és deficient.
• Catalunya és l’única CCAA amb un pla específic relacionat amb l’ús sostenible de productes fitosanitaris, i cap té previst reduir la contaminació agrària en un 50% en 2030.
• Només dues CCAA, Galícia i Castella-la Manxa, han aprovat estratègies autonòmiques d’infraestructura verda, en compliment de l’Estratègia Estatal.
• La Comunitat de Madrid és l’única sense plans de recuperació i conservació d’espècies amenaçades. De la resta, en la majoria de les administracions la mitjana d’espècies amenaçades amb plans propis està per sota del 20%.
• Les actuacions relacionades amb espècies exòtiques invasores se centren en el control o eradicació, sense plans per a reduir en un 50% les taxes d’introducció i establiment per a 2030.

 

 

La entrada Totes les comunitats autònomes suspenen en l’aplicació del Marc Mundial de Biodiversitat aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció i CGT rebutgen la implantació de centres de dades per a IA com el que es projecta a Móra la Nova, que espolien els recursos energètics o hídrics.
• Reclamen per a Móra la Nova i per a la Ribera d’Ebre un pla de desenvolupament industrial que generi ocupació estable i de qualitat al territori.
• Adverteixen que aquesta indústria no serà en cap cas un pol de desenvolupament econòmic, sinó al contrari, impossibilitarà la implantació d’indústries generadores d’ocupació i prosperitat al territori.

Durant les darreres setmanes, el Govern de Generalitat ha revelat més detalls sobre com materialitzarà el seu Marc estratègic d’impuls de la implantació i el desenvolupament de centres de dades a Catalunya, i fa pocs dies el govern espanyol també ha donat detalls sobre la candidatura per construir la gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova, que seria finançada pel programa de desenvolupament d’IA de la UE. Totes dues iniciatives responen a una mateixa estratègia de desenvolupament industrial: el desplegament de megacentres de dades en diversos “pols d’implantació” a Catalunya, amb projectes finançats per les grans corporacions que explotaran aquestes infraestructures. Aquest desplegament està començant en dos pols: Cerdanyola del Vallès, on estan planificats diversos megacentres de dades de gran consum energètic, i les Terres de l’Ebre, on a banda de la gigafactoria estan planificats dos megacentres de dades a Flix i Santa Bàrbara, amb un consum energètic acumulat que superarà el de la gigafactoria de Móra la Nova. Cal assenyalar que no es tracta d’una indústria ordinària, sinó que els centres de dades per IA tenen un efecte disruptiu en termes de consum de recursos energètics, i l’ONU acaba d’advertir en un informe recent que “cada KWh d’energia utilitzat per la IA té implicacions en termes d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, consum d’aigua i de sòl”.

Els projectes de desplegament de centres de dades per a IA porten associades impressionants xifres d’inversió: 5000 M€ en el cas de la gigafactoria i milers de milions d’euros per als 26 megacentres de dades projectats per la Generalitat. La potència acumulada d’aquests 26 centres de cades suma 2000 MW, equivalent a la generació elèctrica de dues centrals nuclears o al 30% de l’electricitat consumida actualment a Catalunya. Com que l’electricitat renovable generada a Catalunya ara ja es consumeix totalment, aquest increment de demanda elèctrica s’haurà de cobrir cremant gas en centrals tèrmiques, el que augmentarà les emissions de CO2 en 4 milions de tones a l’any. La gran majoria d’aquests centres de dades per IA seran de propietat privada i oferiran la seva capacitat de còmput al mercat global sense cap control democràtic sobre qui en fa ús ni l’ús que se’n fa. Cal assenyalar també que corporacions com Palantir, directament involucrada en el genocidi de Gaza per la seva col·laboració amb l’exèrcit d’Israel, fan servir centres de dades arreu món per realitzar les seves tasques d’IA. Alguns dels centres de dades projectats a Catalunya estan liderats per empreses vinculades a l’estat d’Israel i, amagats darrere les lleis de protecció de secrets empresarials, podrien arribar a participar activament en el genocidi del poble palestí o a impulsar l’agenda tecnofeixista que amenaça la democràcia arreu d’Europa i també al nostre país.

Pel que fa a la gigafactoria de Móra la Nova, el govern espanyol ha revelat que aportarà 719M€ i tindrà una participació del 48% de l’Estat i un 1% de la Generalitat, propietària dels terrenys de l’INCASÒL al polígon del Molló, on es construirà aquest megacentre de dades. El 51% restant estarà en mans privades, i en tindrà la participació més gran el Banco de Santander, Telefónica i ACS. Això vol dir que, malgrat la forta injecció de capital públic a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat, el govern espanyol no tindrà majoria en els òrgans de governança de la gigafactoria i per tant aquesta es regirà  per criteris estrictament econòmics.

Segons fonts de la Generalitat, la gigafactoria crearà uns 250 llocs de treball d’alta qualificació. No s’ha aclarit, però, a on estaran ubicats aquests llocs de treball: els centres de dades són magatzems de servidors de càlcul connectats a internet, per tant la pràctica totalitat de les operacions es realitzen remotament. Un cop conclosa la fase de construcció, els únics llocs de treball estable que resten al territori són els propis d’un magatzem: seguretat, manteniment i neteja, la gran majoria feines poc qualificades i, per tant, amb baixa remuneració. L’activitat econòmica generada pel funcionament d’aquesta gigafactoria es desenvoluparà remotament, per tant lluny de les Terres de l’Ebre.

La gigafactoria contindrà uns 100.000 processadors de càlcul per a IA, el que suposa una potència d’uns 150 MW i implicarà multiplicar per 10 del consum elèctric de la Ribera d’Ebre.

La calor que generen tants servidors de càlcul concentrats dins d’una nau industrial fa necessària la seva refrigeració amb grans quantitats d’aigua que s’acaben perdent per evaporació. El Govern no ha aportat dades concretes sobre la tecnologia que s’utilitzarà per refrigerar els servidors, per tant només podem fer estimacions tot prenent com a referència els nous megacentres de dades d’AWS que ja estan en producció a l’Aragó, amb una potència de 100 MW. Malgrat fer servir una tecnologia que AWS descriu com a molt eficient pel que fa a l’estalvi d’aigua, els megacentres de dades de l’Aragó consumeixen uns 150 milions de litres a l’any, el que equival a 60 piscines olímpiques. El que s’ha observat arreu del món, també a zones d’Europa com Holanda, és que aquests centres de dades competeixen per l’aigua amb la pagesia local, i de fet hi tenen accés prioritari. Preocupa, doncs, què passarà quan arribi la pròxima sequera: l’aigua disponible es destinarà a mantenir vius el bestiar i els conreus o l’acapararan aquests megacentres de dades?

La situació als municipis on hi ha els centres de dades hiperescalars d’AWS a l’Aragó anticipa el que es prepara per a Móra la Nova. En fase de producció des de ja fa dos anys i amb una potència acumulada de 300 MW (el doble que la gigafactoria), han provocat un augment del 7% del consum elèctric de l’Aragó, i hi treballen menys de 300 persones, tal i com ha pogut verificar la plataforma nocentrosdedatosaragon.org consultant les dades d’afiliacio d’AWS a la Seguretat Social. Això ens fa témer que l’ocupació generada per la gigafactoria de Móra la Nova sigui inferior als 150 treballadors, dels quals no sabem quants treballaran al municipi i quants treballaran remotament des d’altres comarques, regions o països. Això suposa, com a màxim, una minsa aportació del 1.5% a l’ocupació de la Ribera d’Ebre com a contraprestació a l’augment del 900% en el seu consum elèctric.

L’ajuntament de Móra la Nova defensa la construcció de la gigafactoria perquè hi veu associat un gran desenvolupament econòmic i la creació de molts llocs de treball qualificats al seu municipi. Però la manca de detalls sobre el tipus i quantitat d’ocupació que generarà aquest megacentre de dades més enllà de la fase de construcció de la infraestructura fa témer que les promeses del Govern en aquest àmbit siguin fum, un temor que està fonamentat per les dades d’ocupació dels centres de dades d’AWS a l’Aragó, i pel fet que els 250 llocs de treball promesos per la Generalitat queden molt per sota del ràtio anunciat en el seu Marc estratègic de dos llocs de treball per cada milió d’euros d’inversió (el que suposaria més de 1400 llocs de treball, tenint en compte només la inversió pública). L’única evidència que tenim és que si la inversió estatal de 719M€ fos destinada a promoure activitats industrials normals generaria milers de llocs de treball al territori.

La Ribera d’Ebre és una comarca on s’han implantat indústries perilloses i nocives per al territori, que encara hi funcionen, i els centres de dades per a IA perpetuen aquesta mala pràctica. El polígon del Molló a Móra la Nova, on està previst que s’instal·li la gigafactoria, està actualment buit, en una comarca que s’està envellint i té pendent un procés de reindustrialització que no s’ha de basar en més indústries nocives per al territori, sinó en la generació d’un teixit industrial robust constituït per petites i mitjanes empreses generadores d’ocupació estable i de qualitat, que aportin valor afegit i siguin sostenibles i respectuoses amb el territori. Aquests 719 M€ de fons públics es podrien utilitzar per potenciar cooperatives de transformació alimentària, per dotar de més personal a una sanitat pública cada cop més col·lapsada o a un ensenyament públic on els professionals estan duent a terme unes vagues històriques. També es podrien crear residències públiques per a la gent gran en unes comarques que són de les més envellides de Catalunya, o generar ocupació vinculada a la conservació del medi natural. Es tracta de feines que aporten un valor social, alhora que generen estabilitat econòmica i laboral al territori.  Una inversió orientada al bé comú d’aquests 719 M€ generaria milers de llocs de treball útils socialment, més arrelats al territori i amb un retorn directe per a la població.

Tal i com s’ha pogut comprovar amb els megacentres de dades d’AWS a l’Aragó, la instal·lació de la gigafactoria no facilitarà l’arribada d’altres indústries al polígon del Molló, sinó tot el contrari: el desplegament de la gigafactoria i el megacentre de dades de Flix, que sumaran un consum elèctric equivalent al d’una ciutat de 300.000 habitants (15 vegades la població de la Ribera d’Ebre),  impediran la reindustrialització de la zona degut al seu acaparament energètic, que provocarà la saturació de la xarxa de distribució elèctrica i impedirà l’accés a l’energia d’altres indústries generadores d’ocupació. A zones dels EUA amb presència de megacentres de dades per IA la factura elèctrica s’ha arribat a multiplicar per tres, i l’estat de Maine està a punt de paralitzar la construcció de tots els megacentres de dades de potència superior a 20 MW pel temor a la pujada dels preus de l’electricitat que provocaran. Instalar centres dades amb aquest consum energètic desmesurat en un territori amb poca indústria es condemnar-lo al subdesenvolupament industrial i a la precarietat.

Tal i com hem vist amb el cas de l’Aragó, el govern del qual es vanta d’atreure inversions de milers de milions d’euros dels gegants tecnològics per a construir-hi centres de dades hiperescalars, les impressionants xifres d’inversió no es tradueixen en activitat econòmica al territori un cop finalitzades les obres. En el cas de la gigafactoria de Móra la Nova,  només se’n beneficiaran els principals inversors: Banco de Santander, Telefónica i l’ACS de Florentino Pérez, vell conegut a les Terres de l’Ebre pel projecte CASTOR. Malgrat que el Govern ens ho vulgui vendre com una inversió en alta tecnologia, aquest projecte constata que la seva estratègia industrial persisteix en el desenvolupament de sectors econòmics de baixa productivitat i salaris baixos, tal i com assenyala el recentment presentat Informe Fènix que es focalitza en els estralls causats pel sector turístic en la renda per càpita de Catalunya. En el cas de la Ribera d’Ebre, veiem el mateix patró en el desenvolupament d’una indústria extractivista basada en infraestructures que espolien recursos energètics i hídrics del territori a canvi un retorn insignificant en termes d’ocupació.

És per aquests motius que les organitzacions signants reclamem per a Móra la Nova i per a la Ribera d’Ebre un pla de desenvolupament industrial que generi ocupació estable i de qualitat al territori, i rebutgem la implantació d’infraestructures extractives com la gigafactoria i els megacentres de dades per a IA, que espolien els recursos energètics o hídrics de la comarca i impossibiliten la implantació d’indústries generadores d’ocupació i prosperitat al territori.

 

La entrada La gigafactoria i els centres de dades per IA no aportaran prosperitat a Móra la Nova i la Ribera d’Ebre, sinó que faran inviable el seu desenvolupament econòmic aparece primero en Ecologistas en Acción.

• L’informe sobre la qualitat de l’aire 2025 d’Ecologistes en Acció conclou que 4,8 milions de catalans van estar exposats durant 2025 a una contaminació que excedeix els nous límits aprovats per a 2030 per la Unió Europea.
• Les àrees urbanes de Barcelona i Vallès – Baix Llobregat van incomplir el nou límit legal anual de diòxid de nitrogen. Però la majoria de les ciutats segueixen sense implantar zones de baixes emissions eficaces ni protocols enfront d’episodis.

L’informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides en 780 estacions oficials de mesurament instal·lades a tot l’estat espanyol, entre elles 108 situades a Catalunya. Entre les seves principals conclusions, destaquen:

• L’any 2025 va ser humit i el tercer més càlid a Espanya des d’almenys 1961. L’extrema calor estival va contribuir a l’augment de les concentracions d’ozó, especialment durant les onades de calor de juny, juliol i agost, però van baixar els episodis de calitja. L’onada d’incendis forestals d’agost va contribuir a agreujar la contaminació per partícules.
• La crema de petroli va assolir l’any passat el seu nivell més elevat des del 2011, impulsada per l’augment de consum de combustibles d’aviació i d’automoció. Si bé l’ús de gas es va mantenir un 17% per sota del de 2019 i les fonts renovables van cobrir el 57% de la demanda elèctrica, tot limitant les emissions de les centrals tèrmiques.
• Durant 2025, la qualitat de l’aire a Catalunya va millorar lleugerament en relació amb les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) i al diòxid de nitrogen (NO2), però va empitjorar substancialment respecte a l’ozó, contaminant del qual es van assolir els nivells més alts des del 2017, tot recuperant les seves concentracions mitjanes prèvies a la crisi de la COVID-19.
• L’informe pren com a referència els nous valors límit de la Directiva 2024/2881 -que hauran d’aconseguir-se abans de 2030-, d’acord amb els quals l’aire contaminat va afectar el 59% de la població catalana al 2025, la qual cosa expressa la magnitud del repte que han d’assumir les administracions en els pròxims tres anys per a alinear-se amb la nova legislació.
• Si considerem la normativa encara vigent, la població que va respirar aire contaminat per sobre dels obsolets límits legals actuals es va limitar a 187.000 persones a la Plana de Vic i el Prepirineu, i es va desbordar també  l’objectiu legal per a la protecció de la vegetació, amb 8.000 quilòmetres quadrats afectats  a Terres de Ponent , el 25% del territori. A més, els nivells de partícules PM10 van excedir els vigents límits legals diaris en dues estacions dels ports de Barcelona (Dàrsena Sud) i de Tarragona (Dic de Llevant).
• Si es tenen en compte els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), molt més estrictes que els límits legals vigents i nous, i l’objectiu a llarg termini per a protegir la vegetació de la Unió Europea, l’aire contaminat va afectar de nou l’any passat la totalitat de la població i territori catalans.
• Les partícules (PM10 i PM2,5) i el diòxid de nitrogen (NO2) en l’aire van continuar afectant la totalitat de la població catalana. Les partícules van presentar la pitjor situació en l’àrea metropolitana de Barcelona i la Plana de Vic. L’aglomeració de Barcelona va incomplir el nou límit legal anual per a 2030 del diòxid de nitrogen. I a Manlleu es va aconseguir la tercera pitjor situació a Espanya durant l’any passat del cancerigen benzo(α)pirè.
• L’ozó continua sent el contaminant que presenta una extensió més gran i el més estretament lligat al canvi climàtic, tot superant el nou objectiu legal per a 2030 a la Plana de Vic i el Prepirineu. La Generalitat va aprovar el 2024 el Pla de Qualitat de l’Aire Horitzó 2027, en execució de la sentència del Tribunal Superior de Justícia obtinguda per Ecologistes en Acció, que ha tingut de moment escàs efecte en la reducció de l’ozó.
• La contaminació de l’aire és la primera causa ambiental de mort. Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, en 2023 van morir prematurament fins a 24.000 persones en l’Estat espanyol per malalties agreujades per la mala qualitat de l’aire, gairebé 6.000 a Catalunya. Els costos sanitaris, laborals i productius de la contaminació aconsegueixen 32.000 milions d’euros a l’any, el 2,4% del PIB espanyol.
• Ecologistes en Acció ha realitzat entre 2023 i 2025 tres campanyes de mesurament de NO2 als accessos a alguns dels centres escolars amb més trànsit motoritzat d’una trentena de ciutats de Catalunya, amb el resultat que la població infantil està exposada a nivells molt elevats de contaminació, per sobre dels registrats en les estacions oficials de control de la qualitat de l’aire. El que qüestiona la seva ubicació, per la qual cosa l’organització ambiental ha demanat la seva revisió per a les estacions urbanes de trànsit.
• L’única manera de millorar la qualitat de l’aire a les ciutats és disminuir el trànsit motoritzat, tot potenciant la mobilitat activa per als vianants i ciclista i el transport públic elèctric. També és necessari promoure l’estalvi energètic, ordenar l’actual desplegament caòtic de les energies renovables, adoptar les millors tècniques industrials disponibles, reduir l’ús de l’avió, acordar Àrees de Control d’Emissions ambicioses per a la mar Mediterrània i l’Atlàntic Nord-est, i una moratòria per a les noves macrogranges.
• Vençut fa tres anys i mig el termini perquè totes les ciutats de més de 50.000 habitants estableixin zones de baixes emissions per a millorar la qualitat de l’aire i mitigar el canvi climàtic, la meitat no han complert si més no formalment aquesta obligació.
• L’Ajuntament de Barcelona tampoc ha actualitzat el seu protocol enfront dels episodis de mala qualitat de l’aire, i el de la Generalitat no conté mesures per a rebaixar l’ozó.

 

 

La entrada La contaminació de l’aire repunta a Catalunya, pel canvi climàtic i l’augment de combustió de petroli aparece primero en Ecologistas en Acción.

La campanya Descarbonitzar és Desmilitaritzar (DeD) és una iniciativa del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Ecologistes en Acció i Extinction Rebellion Barcelona, a la qual s’han adherit unes 50 organitzacions més.  El seu objectiu principal és estudiar les relacions entre l’activitat militar en tota la seva amplitud i la crisi climàtica.

Aquest 17 de juny hem registrat al Congrés de Diputats una Proposició No de Llei sobre informació transparent per mitigar les emissions militars de gasos d’efecte hivernacle. Aquesta PNL va ser signada per diputats d’EH Bildu, BNG, Podemos, Sumar i ERC. El text que es va presentar fou consensuat entre els esmentats partits i membres de la Campanya DeD.

Es pretén obtenir informació clara, complerta i precisa sobre les emissions de GEH de les forces armades espanyoles i de les indústries militars. Sense aquesta informació, encara que la resta de sectors econòmics arribéssin a la neutralitat d’emissions, aquesta no seria real, ja que desconeixeríem la situació del sector militar que es caracteritza per activitats altament contaminants de tots tipus.

Aquesta mancança té el seu origen en les negociacions dutes a terme a l’acord internacional del Protocol de Kyoto de 1997, a on es va acordar excloure completament els exèrcits de l’obligació d’informar i mesurar les emissions de GEH  per raons de seguretat nacional. L’exclusió es va estendre a l’obligació de reduir-les.

Posteriorment, a la cimera de l’Acord de París de 2015, es va passar de l’exempció total a considerar la informació d’aquesta dada com a voluntària.  A partir de llavors es produeix una situació heterogènia i cada país dona les dades de forma diferent, de tal manera que la informació recollida, a més d’incomplerta, és impossible de ser utilitzada per a les anàlisis necessàries per a dur a terme un estudi global al respecte.

A la PNL presentada es té en compte que la millora en la informació no tant sols s’ha de produir a l’estat espanyol, per això al punt 4 es demana al Govern que a la propera COP-31, què se celebrarà a Turquia, insisteixi en la necessitat que la informació respecte a l’emissió de GEH per part de les forces armades de tots el països sigui obligatòria.

Per acabar reproduïm el text de la PNL:

1. Informar de forma rigorosa i complerta de les emissions de GEH de les Forces Armades espanyoles.
2. Desenvolupar una normativa referent a la declaració d’emissions de GEH de les empreses del sector de defensa i seguretat. L’objectiu d’aquesta normativa ha de ser l’obtenció dels valors de les emissions de GEH de la indústria de defensa corresponents únicament a la producció militar de l’estat espanyol.
3. Declarar les emissions de GEH associades a les forces armades i a la indústria armamentista en els informes que remet als diferents organismes internacionals de forma clara, precisa i exhaustiva.
4. Promoure en el marc de les Nacions Unides, especialment en les Conferències sobre el Canvi Climàtic (COP), una proposta vinculant que uneixi, d’una banda, l’obligació de declarar emissions de GEH d’origen militar i, de l’altra, la formulació de directrius clares i precises respecte al procediment de declaració de les esmentades emissions.

La entrada Registre de la Proposició No de Llei sobre informació transparent per mitigar les emissions militars de gasos d’efecte hivernacle aparece primero en Ecologistas en Acción.

• La trobada organitzada pel grup de veïns No a Valogreene la Selva del Camp, Unió de Pagesos, GEPEC-EdC i Ecologistes en Acció va reunir 350 persones que també van recollir signatures contra el projecte.
• L’acte de protesta, convocat per l’endemà al Ple de l’Ajuntament, va comptar amb la participació d’una cinquantena de persones.

Unes 350 persones es van aplegar dimecres passat a l’Hort d’Iglésies de la Selva del Camp en un acte convocat per No a Valogreene la Selva del Camp, Unió de Pagesos, GEPEC-EdC i Ecologistes en Acció, per informar sobre els riscos de la planta de piròlisi de residus projectada al municipi i definir noves accions per aturar-la.

Planta de piròlisi o incineradora

Durant la trobada, Rubén Guerra, veí afectat i geògraf, va explicar que el projecte es tracta d’una macroplanta de piròlisi, una indústria petroquímica pesada amb grans afectacions. La planta tractaria 80.000 tones anuals de residus per obtenir-ne 30.000 tones de productes finals, “sense una valorització completa i clara”.

Guerra va posar posar en dubte que es pugui considerar una alternativa sostenible perquè “manté la dependència dels combustibles fòssils”. També va assenyalar que no es pot distingir d’una incineradora, ja que “les dues operen a altes temperatures, emeten flames i generen residus i gasos contaminants”.

La transició energètica, una oportunitat de negoci

Durant la trobada, Laura Anglès, veïna afectada, va alertar que la instal·lació d’una planta de gran impacte a pocs metres de la població, “és un exemple més de la proliferació de noves indústries contaminants al Camp de Tarragona”, “un territori que, històricament, ja ha sigut l’abocador de Catalunya”, va afegir.

En el seu discurs va emmarcar el projecte en el context de la transició energètica impulsada pel canvi climàtic: “és un moment de grans transformacions”, va explicar. Tanmateix, va advertir, que si no s’executa correctament, la transició energètica “actua com a motor econòmic per a moltes empreses que generen impactes ambientals i sobre la salut de la població local i agreugen les desigualtats territorials”.

Anglès va fer una crida al “seny i a la responsabilitat” de les forces polítiques: “necessitem alternatives urgents que posin la salut de les persones i la protecció del medi ambient al centre”.

També va recordar que fins a tres universitats catalanes, la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili reclamen mesures urgents per regular la contaminació del Camp de Tarragona, a través de la Plataforma Cel Net.

La salut i el medi ambient al centre

Teresa Ferran, veïna afectada, va denunciar la manca d’informació per part de l’Ajuntament També va remarcar que es tracta d’un projecte contaminant i que “l’exposició a productes tòxics o cancerígens acaba causant malalties”. Així mateix, va alertar dels riscos ambientals,  com la contaminació del sòl i les aigües, així com del risc d’incendi, d’explosions o de mobilitat.

Durant la seva intervenció, el portaveu d’Unió de Pagesos, Ton Crusells, va insistir en la necessitat de protegir el territori i conservar-lo per a les generacions futures, “els nostres avis ho tenien clar: és llei de vida”. També va recordar els episodis de contaminació industrial de les aigües del municipi, que van provocar la destrucció de camps de conreu.

Crida a la mobilització

L’acte, durant el qual es van recollir un total de 300 signatures, va concloure amb la crida a una acció de protesta al Ple de l’Ajuntament el dia següent.

Durant l’acte es van explicar com funcionarien les diferents comissions de treball i es va encoratjar a la participació. Membres de l’Associació la Vall Sostenible van instar a la mobilització ciutadana: “la unió fa la força”, va defensar un representant de l’entitat.

La protesta arriba al Ple de l’Ajuntament

La proposta va tenir gran acollida i més de 50 manifestants es van congregar l’endemà, al Ple de l’Ajuntament a les 13h, amb pancartes i cartells, sota el lema de “No volem Valogreene a la Selva del Camp”.

Durant el ple, els grups municipals de Junts i la CUP van demanar la moció de retirada del projecte de la planta, amb la negativa del grup municipal. L’alcalde va anunciar que encarregaria una auditoria ambiental a la Universitat Rovira i Virgili. Per la seva banda, el regidor de l’Àrea d’Atenció Social, Agricultura, Personal i Salut, membre de l’equip de govern del PSC, David Lafuente, va defensar que «la planta no contamina i, per tant, té tots els permisos». «S’ha de demostrar que contamina si es vol aturar», va afegir.

En el torn de paraula, un ciutadà va instar a seguir el mateix procediment que el municipi de Pont d’Armentera, que va aconseguir aturar la instal·lació d’un abocador, a través la declaració de lesivitat, un recurs jurídic que pot anul·lar un projecte en curs si aquest és contrari a l’interès general pels seus potencials impactes sobre la salut.

El grup de veïns van reclamar que l’alcalde “adopti una actitud activa per a tenir iniciatives legals” i que no “esperi que algun tècnic li porti informes per poder actuar”.

Els col·lectius convocants dels actes de protesta van valorar positivament l’èxit de participació de les dues convocatòries, que evidencia la creixent preocupació veïnal, i van avançar que estudien emprendre accions jurídiques. Així mateix, van assegurar que mantindran la mobilització i impulsaran noves accions de protesta.

 

La entrada La protesta contra la planta de piròlisi guanya múscul aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció qualifica de ‘molt preocupant’ el vot del Parlament Europeu que permetrà la comercialització de productes vegetals modificats genèticament.
• La nova legislació dona via lliure a la utilització de les noves tècniques genòmiques (NGT) sense controls de seguretat ni etiquetatge, malgrat la forta oposició de consumidors/as i organitzacions ambientals i agràries.

Tres anys després que la Comissió Europea presentés la primera proposta legislativa per a regular les denominades “noves tècniques genòmiques” (NGT, per les seves sigles en anglès), el Parlament Europeu ha aprovat avui —en votació final— aquesta legislació.

Aquesta mesura ha tirat endavant malgrat les crítiques i la mobilització de les organitzacions de consumidors/es, ecologistes i agràries, que durant els últims tres anys han advertit dels seus perills. La pèrdua de transparència i el control més gran per part de les multinacionals, a través de les patents de llavors que l’aprovació d’aquesta llei comportarà, són alguns d’ells.

Mentre la Comissió Europea ha estat presentant una vegada i una altra la reforma de la legislació sobre OMG com un motor d’innovació, Ecologistes en Acció, juntament amb altres organitzacions de la societat civil, ha incidit en els seus impactes: la llei dona via lliure a les plantes modificades genèticament classificades com NGT de categoria 1 sense avaluació de riscos, traçabilitat ni etiquetatge. En concret, l’aprovació de la nova llei suposa:

• La simplificació de procediments d’autorització o, a la pràctica, la seva eliminació per a moltes plantes modificades genèticament.
• L’absència de requisits d’etiquetatge obligatori fins al producte final.
• L’obertura del mercat a plantes patentables, que augmentarà la dependència i la concentració del sistema alimentari en mans de molt poques empreses multinacionals. S’obre la porta fins i tot al fet que les empreses puguin patentar gens o varietats que es trobin a la natura.

Ecologistes en Acció també ha assenyalat en repetides ocasions les conseqüències imprevisibles que aquestes mesures poden tenir per a la biodiversitat. Ara, amb l’aprovació d’aquesta llei, insisteix que els impactes poden ser “catastròfics i irreversibles”.

Diego Bárcena, portaveu de l’organització ecologista, ha declarat: “Amb la legislació aprovada no és necessari avaluar els efectes dels canvis fenotípics en les plantes deguts a modificacions genètiques, que podrien afectar, per exemple, als pol·linitzadors o al medi ambient en general”.

Elena Alter, també portaveu d’Ecologistes en Acció, ha afegit: “Cal tenir en compte que la contaminació biològica, una vegada que arriba al medi ambient, roman de manera permanent i pot multiplicar-se exponencialment, la qual cosa fa pràcticament impossible mitigar els seus efectes. Amb l’aprovació de la llei, el Parlament Europeu ha soscavat encara més un dels pilars de la democràcia europea: el principi de precaució”.

Ecologistes en Acció reafirma el seu compromís amb un sistema agroalimentari sense NGT i adverteix que seran necessàries noves mesures per a protegir la sobirania alimentària europea.

La entrada El Parlament Europeu dona llum verda a la desregulació dels OMG aparece primero en Ecologistas en Acción.