Prop de 40 persones van acudir, el passat dissabte 7 de febrer, a la celebració d’una marxa lúdica reivindicativa per a celebrar el Dia Internacional de les Zones Humides al Parc Natural de les Salines de Santa Pola.

L’activitat, organitzada per huit organitzacions ecologistes del sud del País Valencià (Amigos de los Humedales del Sur de Alicante, Talaiola-Ecologistes en Acció de Santa Pola, Margalló-Ecologistes en Acció d’Elx, Grup Ecologista Maigmó-Ecologistes en Acció de Sant Vicent del Raspeig, El Campanà-Ecologistes en Acció de Crevillent, La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi, Colla Ecologista d’Alacant-Ecologistes en Acció i Amig@s de Sierra Escalona), ha partit des de platja Llisa per a arribar seguint la costa fins a la desembocadura del riu Vinalopó.

Els participants van poder gaudir de l’observació d’algunes de les espècies ornitològiques típiques d’aquest sector del litoral com, per exemple: picaplatges, gavines capblanques i capnegres i xatrac becllarg; a més de la biodiversitat botànica que es veu greument limitada per la proliferació, en algunes zones, d’espècies botàniques invasores com l’atzavara i el carpobrotus, també conegut com a ungla de lleó. Durant el recorregut algunes persones han arreplegat els residus que es trobaven al seu pas.

En un pla reivindicatiu els participants han acudit amb les seues pancartes als voltants de la carretera N-332, en concret a un dels punts de parada de vehicles afectats per la retirada de papereres en tot el parc natural decidida per la Conselleria de Medi Ambient el mes d’abril passat. Una mesura que va provocar la indignació dels grups ecologistes que porten anys denunciant l’impacte dels residus generats pels usuaris d’esta via i la més absoluta inacció de les administracions en la seua retirada, de manera que acaben fragmentant-se i degradant els aiguamolls adjacents a esta via.

Els ecologistes recorden que el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de les Salines de Santa Pola estableix que s’ha d’implementar un pla de minimització d’impactes i d’integració paisatgística i que malgrat que han transcorregut més de 15 anys des de l’aprovació definitiva d’esta legislació, ni el Ministeri de Transports ni la Generalitat Valenciana han pres cap mesura correctora.

Les organitzacions denuncien que després de 35 anys des que es va aprovar la declaració del Parc Natural de les Salines de Santa Pola, l’estat de degradació i abandó que pateix s’aguditza dia a dia.

Un aiguamoll de gran valor ambiental que acull ecosistemes i espècies singulars , però que és travessat de nord a sud per la carretera N-332 amb una gran intensitat de trànsit, suportant una enorme pressió antròpica i on ni tan sols existeix senyalització viària que indique que s’està travessant un parc natural. A més, tampoc hi ha cap mena d’instal·lacions per a la recollida de residus, que són llançats des dels vehicles, així com les restes d’accidents que es podreixen en els fons de tolls i saladars.

La entrada Els ecologistes celebren el Dia de les Zones Humides denunciant l’abandó i degradació de les Salines de Santa Pola aparece primero en Ecologistas en Acción.

Fa poc ens hem assabentat de la proposta d’un nou projecte industrial al Grau de Castelló. Es tracta d’Armonia Green, una planta de producció d’amoníac destinada principalment a l’exportació, que es pretén ubicar al polígon del Serrallo. La seua localització respon a criteris purament econòmics: l’aprofitament de l’electricitat generada per les centrals de cicle combinat ja existents i la proximitat immediata al port per facilitar el transport marítim de grans quantitats d’amoníac.

Des de l’empresa promotora, formada al 50 % per l’elèctrica Ignis i el fons d’inversió nord-americà prosionista KKR (sí, el mateix dels festivals de música), així com des de les institucions i bona part dels mitjans de comunicació, el projecte s’està presentant com una aposta per la sostenibilitat i la transició energètica. No és casual que es vincule reiteradament a conceptes com l’hidrogen verd o l’amoníac verd, ni tampoc que el mateix nom del projecte pretenga transmetre una imatge d’harmonia ambiental que en cap cas es correspon amb la realitat.

Els col·lectius sotasignants mostrem el nostre ferm rebuig a aquest projecte, que considerem un nou cas de rentat de cara verd al servei d’interessos empresarials i especulatius. A continuació exposem els principals motius pels quals Armonia Green no només no contribueix a una transició energètica justa, sinó que aprofundeix en un model de gestió del territori que fa dècades que patim.

En primer lloc, la generació de l’amoníac dependrà directament de l’electricitat generada a les dues centrals de gas de cicle combinat ubicades al Serrallo, i per tant no es tractaria d’amoníac verd, sinó gris. Per confirmar açò, només cal vore els plànols del projecte, que compten amb cables que uneixen les centrals de cicle combinat amb la planta de producció d’amoníac. A més, la planta consumiria més aigua que tot Castelló i un terç de l’energia de tot el territori valencià.

En segon lloc, l’amoníac produït a la planta d’Armonia Green no tindrà com a objectiu la descarbonització del teixit industrial de les nostres comarques ni la cobertura de necessitats energètiques locals. Ben al contrari, el projecte preveu explícitament la construcció de canonades que transportaran l’amoníac fins al port del Grau de Castelló, on grans vaixells de fins a 40.000 tones de capacitat el carregaran per exportar-lo als ports de Bèlgica i dels Països Baixos, on posteriorment serà reconvertit en hidrogen.

Això significa que el nostre territori assumirà els impactes ambientals, els riscos industrials i l’ocupació d’espais estratègics, mentre que els beneficis energètics i econòmics es concentraran fora. Castelló torna així a ser tractada com un espai de pas i d’extracció de valor, subordinat a les necessitats del mercat europeu, perpetuant un model profundament injust en què els riscos es queden ací i els guanys se’n van fora.

En eixa mateixa línia, estem parlant d’un projecte que, amb una inversió per damunt dels mil milions d’euros, tan sols generarà un nombre molt reduït de llocs de treball.

En tercer lloc, el projecte s’ha volgut presentar com una iniciativa que compta amb el suport del conjunt de la societat castellonenca, quan la realitat és ben diferent. Fins ara, l’única aprovació constatada és la de determinades autoritats locals (ajuntament, autoritat portuària) i autonòmiques, sense que haja existit cap procés real d’informació, debat o participació ciutadana que permeta parlar de consens social.

No s’ha dut a terme cap procediment d’exposició pública que haja garantit l’accés de la ciutadania a una informació completa i rigorosa sobre el projecte, els seus riscos i les seues conseqüències. Com passa sovint amb projectes d’aquesta magnitud, una part fonamental de la seua viabilitat es basa en la manca de transparència i en el desconeixement generalitzat, substituïts per relats simplificadors i eslògans verds que dificulten un debat democràtic honest.

A més de tot açò, cal tindre en compte que l’amoníac és una substància altament inflamable i, tot i que el projecte no detalla la capacitat exacta dels tancs d’emmagatzematge, segons els plànols hi ha dos grans tancs d’uns 40 metres de diàmetre. A més, cal tindre en compte també els riscos que comporta el seu transport a través de canonades que passen a la vora de les centrals de cicle combinat, de les instal·lacions de combustible o de la planta d’UBE. La combinació de tots eixos factors podria tenir un efecte dòmino de conseqüències terribles. De fet, el projecte s’ha d’acollir a la Directiva Seveso III i el Reial Decret 840/2015 aplicables a indústries que comporten la possibilitat d’accidents greus.

Per últim, però no menys important, com hem dit a l’inici, una de les dues promotores del projecte és el fons d’inversió prosionista KKR, i per tant el mateix redundaria en l’augment de beneficis d’aquest grup, que està implicat en el brutal règim d’apartheid israelià i les seues polítiques genocides cap al poble palestí.

Per tots aquests motius, els col·lectius signants d’aquest manifest DIEM NO a Armonia Green. No volem que el nostre territori seguisca sent destrossat per projectes com aquest que sols serveixen per seguir augmentant els beneficis de qui mai s’ha preocupat per res més que fer-los créixer no importa a quin preu.

La entrada Armonia Green: maquillatge verd, riscos reals i beneficis que se’n van fora aparece primero en Ecologistas en Acción.

• En el Día Mundial de los Humedales, los grupos naturalistas denuncian la degradación crítica de este espacio de la Red Natura 2000.
• Pese al abandono institucional y los vertidos, la zona de ‘El Pou’ resiste como refugio estratégico para especies en peligro de extinción y miles de aves migratorias.

Con motivo del Día Mundial de las Zonas Húmedas, los colectivos GER-EA de Vila-real y Arquet-Ecologistes en Acció de la Vall d’Uixó han alzado la voz para denunciar el estado crítico de la Marjal de Nules. A pesar de su alto valor ecológico y su inclusión en la Red Natura 2000, este humedal enfrenta una crisis hídrica severa y un abandono administrativo que amenaza con hacer desaparecer uno de los últimos reductos de biodiversidad del litoral castellonense.

Un oasis de resistencia: La fauna que se niega a desaparecer

La ausencia de una lámina de agua permanente ha transformado el paisaje en un entorno fragmentado. Sin embargo, en los pequeños canales que aún atraviesan la marjal, sobreviven especies emblemáticas:

• El galápago europeo (Emys orbicularis), catalogado en peligro, y el galápago leproso (Mauremys leprosa) encuentran en estos cauces residuales su último refugio.
• El enclave de ‘El Pou’ destaca por la nidificación del aguilucho lagunero occidental (Circus aeruginosus), especie en peligro de extinción que mantiene hasta dos parejas anuales pese a la presión antrópica. También crían en la zona el cernícalo vulgar y la lechuza común (vulnerable).

Un enclave estratégico en la ruta migratoria

La importancia de la Marjal de Nules trasciende sus fronteras locales. Su ubicación, a apenas 200 metros de la costa, la convierte en un punto vital de descanso y alimentación en los pasos migratorios pre y postnupciales.

• Durante el paso se han avistado desde especies esteparias como el sisón (Tetrax tetrax) hasta cigüeñas blancas y negras, grullas europeas, águilas pescadoras y calzadas.
• En invierno, la diversidad se dispara. El dormidero de aguiluchos laguneros alcanza los diez ejemplares, acompañados por esmerejones, elanios azules, búhos campestres y una quincena de cernícalos.
• La cercanía al mar atrae a limícolas como el chorlitejo patinegro, chorlitos y cigüeñuelas, además de gaviotas de gran valor como la de Audouin.

Agresiones continuas ante la pasividad administrativa

Los grupos ecologistas denuncian que la Conselleria de Medio Ambiente ha abandonado totalmente la gestión del paraje. Entre las amenazas más graves destacan:

• Desecación forzada: El agua de lluvia es evacuada al mar mediante pozos de extracción, impidiendo la regeneración natural del humedal.
• Contaminación: Vertidos ilegales de purines, basuras sólidas y el uso de plaguicidas y herbicidas en los huertos que se filtran en la tierra y vieten en las acequias.
• Destrucción de hábitat: Cortas incontroladas de carrizo en plena época de cría de aves protegidas.
• Presión cinegética: La zona está declarada como coto de caza, lo que conlleva la presencia de plomo (altamente contaminante para aguas y suelos), muerte de aves y mamíferos y molestias constantes por disparos y perros durante gran parte del año.

Acción ciudadana el 8 de febrero

Ante la inacción de las instituciones, el voluntariado ambiental es el único que hoy trabaja por la zona. Para exigir la puesta en marcha de los planes de restauración que marca la ley, se convoca a la ciudadanía a una jornada reivindicativa el próximo domingo 8 de febrero a las 10:00 h en la zona de El Pou.

La celebración de este año no es un festejo, sino un grito de auxilio. Sin un plan de recuperación hídrica inmediato, la Marjal de Nules dejará de ser un santuario para convertirse en un desierto de cañizo.

La entrada El declive de la Marjal de Nules: un santuario de biodiversidad que agoniza por la falta de agua aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Huit grups ecologistes del País Valencià, cinc d’ells d’Ecologistes en Acció, organitzen una marxa lúdic reivindicativa per les Salines de Santa Pola el pròxim 7 de febrer aprofitant la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides el 2 de febrer.
• El punt de trobada de l’activitat és el final de l’avinguda Blasco Ibáñez, en platja Lisa, a les 9:30 h i el motiu és reivindicar mesures per a mitigar la degradació causada per la N-332, on també es gaudirà dels paisatges i ecosistemes d’aquest sector de l’espai protegit.

Amigos de los Humedales del Sur de Alicante, Talaiola – Ecologistes en Acció de Santa Pola, Margalló – Ecologistes en Acció d’Elx, Grupo Ecologista Maigmó – Ecologistes en Acció de Sant Vicent del Raspeig, El Campanà – Ecologistes en Acció de Crevillent, La Carrasca – Ecologistes en Acció d’Alcoi, la Colla Ecologista d’Alacant – Ecologistes en Acció i Amig@s Sierra de Escalona aprofiten el Dia de les Zones Humides per a tornar a denunciar la passivitat de les administracions públiques davant els impactes provocats per la N-332 al seu pas pel Parc Natural de les Salines de Santa Pola. Especialment, en aquells causats per l’abocament de residus pels usuaris d’aquesta, tant des dels vehicles que circulen per aquesta via com en els diferents punts de parada existents en aquest tram d’aquesta carretera que suporta una elevada densitat de trànsit.

Els set grups ecologistes recorden que porten anys reclamant tant a la Generalitat Valenciana com al Ministeri de Transports que es posen d’acord per a l’elaboració d’un pla de minimització d’impactes i d’integració paisatgística de la N-332 al seu pas per les Salines de Santa Pola, contemplat pel Pla Rector d’Ús i Gestió d’aquest espai protegit. Entre altres punts, el Pla hauria d’incloure un protocol de recollida de residus en els saladars i tolles salineres que voregen aquesta via, escombraries que segons les organitzacions no són arreplegades i acaben fragmentant-se en microplàstics i degradant aquests ecosistemes.

Els ecologistes denuncien que lluny de prendre mesures per a mitigar l’impacte de la creixent quantitat de residus generats, el mes d’abril passat la Generalitat Valenciana va retirar les quatre papereres existents al llarg de la N-332 així com el servei adscrit a l’administració autonòmica que arreplegava setmanalment els residus depositats en les mateixes amb l’excusa que la retirada de residus és competència del Ministeri de Transports. De la mateixa manera, també va retirar les papereres situades en les Salines del Pinet, aquestes amb una altra excusa igual d’inconsistent que l’anterior: la que hi havia queixes dels usuaris per la mala olor que acomiadaven les escombraries depositades en les papereres.

Així mateix, les organitzacions informen que el Ministeri de Transports no ha contestat un escrit sol·licitant la concertació d’una reunió amb l’objectiu d’informar de l’impacte dels residus plàstics en els ecosistemes aquàtics i així mateix proposar mesures d’amortiment d’impactes de la N-332 a l’altura del parc natural de les Salines de Santa Pola.

Els col·lectius ecologistes han convocat una marxa lúdic reivindicativa on es realitzarà un recorregut pel tram costaner del Parc Natural comprés entre platja Lisa i la gola del riu Vinalopó, on a més de reivindicar mesures per a mitigar la degradació causada per la N-332, es gaudirà dels paisatges i ecosistemes d’aquest sector de l’espai protegit. El recorregut s’iniciarà al final de l’avinguda Blasco Ibáñez en platja Lisa a les 9:30 h del dissabte 7 de febrer.

La entrada Prou d’escombraries a les Salines de Santa Pola, les zones humides són vida: cuidem-les aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Després de l’aprovació del Pla Nacional de Restauració, Ecologistes en Acció reclama completar l’Inventari Nacional de Zones Humides, garantir la protecció i gestió del domini públic hidràulic i il·legalitzar la seua dessecació.
• Els aiguamolls són un dels ecosistemes més degradats del planeta degut a la sobreexplotació d’aqüífers, l’especulació urbanística, l’agroindústria o la contaminació
• Al País Valencià s’han convocat activitats en la Marjal de Peníscola, el Prat de Cabanes-Torreblanca, la Marjal de Nules, els Salers de Penalva (Villena) i les Salines de Santa Pola.

Cada 2 de febrer es commemora el Dia Mundial de les Zones Humides en record de la signatura del Conveni de Ramsar en 1971. Més d’un segle després d’eixe document, que vetlava per la conservació i ús racional dels aiguamolls, aquests espais naturals són els ecosistemes més degradats del planeta.

S’estima que des de 1700 s’han perdut el 90% de les zones humides del món, i entre el 60 i 70% a Espanya, principalment a partir de la segona meitat del segle XX. No obstant això, hui dia, lluny de revertir-se aquesta situació, els aiguamolls continuen sent víctimes de la sobreexplotació d’aqüífers, l’expansió de l’agroindústria intensiva, la contaminació i l’especulació urbanística.

Al País Valencià, el perill més gran dels nostres aiguamolls es troba en la desprotecció enfront de projectes urbanístics pròxims a la costa, on a vegades han quedat totalment envoltats d’urbanitzacions, o la dessecació en moments d’importància biològica per a l’avifauna.

Així mateix, un altre dels majors impactes de les nostres zones humides és l’acumulació de residus. Aquesta situació és especialment sensible en l’Albufera de València on, després de 15 mesos després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, la situació continua sent crítica. Amb pocs avanços en la seua restauració, la proposta de declarar-la Reserva de la Biosfera ha sigut criticada per ecologistes i llauradors a l’uníson. Mentrestant, les ajudes rebudes segueixen sense materialitzar-se de manera eficient.

Després de l’aprovació del Reglament Europeu de Restauració de la Naturalesa i el Pla Nacional de Restauració, Ecologistes en Acció reclama que la recuperació i restauració dels aiguamolls es considere una prioritat. Per a això, és imprescindible completar l’Inventari Nacional de Zones Humides, després de dècades de retards, amb la finalitat de donar preferència actuacions en els aiguamolls més susceptibles de recuperació.

El col·lectiu també exigeix que es garantisca la protecció i gestió efectiva del domini públic hidràulic i l’eliminació de qualsevol escletxa o buit legal que permeta la dessecació d’aquests ecosistemes. Restaurar les zones humides és restaurar el futur. I eixa és una decisió política que no pot continuar esperant.

Per eixa raó, el 2 de febrer és una jornada de reivindicació pels nostres aiguamolls, uns dels ecosistemes més importants per a la vida en el planeta, però alhora uns dels més degradats.

Convocatòria d’accions al País Valencià

El nostre territori destaca per la seua quantitat de zones humides existents al llarg de tota la línia litoral, alguns d’una importància internacional per les espècies de flora i avifauna que allí resideixen, nien o reposen. Per això, s’han convocat una sèrie d’accions i activitats reivindicatives i lúdiques organitzats per diversos els grups locals d’Ecologistes en Acció del País Valencià. De nord a sud, són aquestes:

Prat de Cabanes-Torreblanca
Ruta ornitològica/didàctica.
Dissabte 7 de febrer a les 8:00.
Organitza: APNAL-Vinaròs.

Marjal de Peníscola
Arreplegada de residus i conscienciació ambiental.
Diumenge 8 de febrer a les 9:00.
Organitza: APNAL-Vinaròs.

Marjal de Nules
Acció de denúncia per la degradació del Pou de Nules i visita a les zones de protecció del corriol camanegre.
Diumenge 8 de febrer a les 10 h.
Organitzen: GER-Vila-real i l’Arquet-la Vall d’Uixó.

Salers de Penalva (Villena)
Ruta dels Salers de Penalva per a donar a conéixer una de les zones humides d’interior a Alacant.
Diumenge 8 de febrer a les 8.30 h.
Organitza: Salvatierra-Villena.

Salines de Santa Pola
Ruta lúdic-reivindicativa entre platja Lisa i la gola del Vinalopó.
Dissabte 7 de febrer a les 9 h.
Organitzen: Talaiola-Santa Pola, Margalló-Elx, El Campanà-Crevillent, GREMA-Sant Vicent del Raspeig, La Carrasca-Alcoi, Colla d’Alacant, AHSA i Amics de Sierra Escalona.

La entrada Ecologistes reivindiquen pel Dia de les Zones Humides la restauració d’aquests ecosistemes aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Tras la aprobación del Plan Nacional de Restauración, Ecologistas en Acción reclama completar el Inventario Nacional de Zonas Húmedas, garantizar la protección y gestión del dominio público hidráulico e ilegalizar su desecación.
• Los humedales son uno de los ecosistemas más degradados del planeta debido a la sobreexplotación de acuíferos, la especulación urbanística, la agroindustria o la contaminación.
• Al País Valenciano se han convocado actividades en la Marjal de Peñíscola, el Prat de Cabanes-Torreblanca, la Marjal de Nules, los Saleros de Penalva (Villena) y las Salinas de Santa Pola.

Cada 2 de febrero se conmemora el Día Mundial de los Humedales en recuerdo de la firma del Convenio de Ramsar en 1971. Más de un siglo después de ese documento, que velaba por la conservación y uso racional de los humedales, estos espacios naturales son los ecosistemas más degradados del planeta.

Se estima que desde 1700 se han perdido el 90 % de los humedales del mundo, y entre el 60 y 70 % en España, principalmente a partir de la segunda mitad del siglo XX. Sin embargo, hoy en día, lejos de revertirse esta situación, los humedales siguen siendo víctimas de la sobreexplotación de acuíferos, la expansión de la agroindustria intensiva, la contaminación y la especulación urbanística.

En el País Valenciano, el mayor peligro de nuestros humedales se encuentra en la desprotección frente a proyectos urbanísticos cercanos a la costa, donde en ocasiones han quedado totalmente rodeados de urbanizaciones, o la desecación en momentos de importancia biológica para la avifauna.

Asimismo, otro de los mayores impactos de nuestros humedales es la acumulación de residuos. Esta situación es especialmente sensible en la Albufera de Valencia donde, tras 15 meses después de la DANA del 29 de octubre de 2024, su situación sigue siendo crítica. Con pocos avances en su restauración, la propuesta de declararla Reserva de la Biosfera ha sido criticada por ecologistas y agricultores al unísono. Mientras tanto, las ayudas recibidas siguen sin materializarse de forma eficiente.

Tras la aprobación del Reglamento Europeo de Restauración de la Naturaleza y el Plan Nacional de Restauración, Ecologistas en Acción reclama que la recuperación y restauración de los humedales se considere una prioridad. Para ello, es imprescindible completar el Inventario Nacional de Zonas Húmedas, tras décadas de retrasos, con el fin de dar preferencia actuaciones en los humedales más susceptibles de recuperación.

El colectivo también exige que se garantice la protección y gestión efectiva del dominio público hidráulico y la eliminación de cualquier resquicio o vacío legal que permita la desecación de estos ecosistemas. Restaurar los humedales es restaurar el futuro. Y esa es una decisión política que no puede seguir esperando.

Por esa razón, el 2 de febrero es una jornada de reivindicación por nuestros humedales, unos de los ecosistemas más importantes para la vida en el planeta, pero a la vez unos de los más degradados.

Convocatoria de acciones en el País Valenciano

Nuestro territorio destaca por su cantidad de humedales existentes a lo largo de toda la línea litoral, algunos de una importancia internacional por las especies de flora y avifauna que allí residen, anidan o reposan. Por ello, se han convocado una serie de acciones y actividades reivindicativas y lúdicas organizadas por diversos los grupos locales de Ecologistas en Acción del País Valenciano. De norte a sur, son estas:

Prat de Cabanes-Torreblanca
Ruta ornitológica/didáctica.
Sábado 7 de febrero a las 8:00.
Organiza: APNAL-Vinaròs.

Marjal de Peñíscola
Recogida de residuos y concienciación ambiental.
Domingo 8 de febrero a las 9:00.
Organiza: APNAL-Vinaròs.

Marjal de Nules
Acción de denuncia por la degradación del Pou de Nules y visita a las zonas de protección del chorlitejo patinegro.
Domingo 8 de febrero a las 10:00.
Organizan: GER-Vila-Real i l’Arquet-la Vall d’Uixó.

Saleros de Penalva (Villena)
Ruta de los Saleros de Penalva para dar a conocer una de las zonas húmedas de interior en Alicante.
Domingo 8 de febrero a las 8.30.
Organizan: Salvatierra-Villena.

Salinas de Santa Pola
Ruta lúdico-reivindicativa entre playa Lisa y la gola del Vinalopó.
Sábado 7 de febrero a las 9:00.
Organizan: Talaiola-Santa Pola, Margalló-Elx, El Campanà-Crevillent, GREMA-Sant Vicent del Raspeig, La Carrasca-Alcoi, Colla d’Alacant, AHSA y Amigos de Sierra Escalona.

La entrada Ecologistas reivindican por el Día de los Humedales la restauración de estos ecosistemas aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Denuncian la presión del lobby nuclear para prolongar la vida de reactores envejecidos como Cofrentes, en contra del calendario de cierre previsto.
• Rechazan el falso argumento de la estabilidad del suministro: la energía nuclear es dependiente del exterior, cara y prescindible con renovables y almacenamiento.
• Alertan del riesgo creciente, el aumento de residuos radiactivos y el bloqueo a la transición energética que implica alargar el ciclo nuclear.
• La campaña cuenta con el apoyo de todas las entidades que integran Tanquem Cofrents, entre ellas Greenpeace, Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció del País Valencià, Intersindical Valenciana, CGT, Xúquer Viu, entre muchas otras.

La plataforma Tanquem Cofrents ha presentado hoy en el Octubre Centre de Cultura Contemporània de València su nueva campaña ¿Alargar las nucleares? No, gracias, con la que exige el cierre definitivo de las centrales nucleares según el calendario pactado y se opone frontalmente a cualquier intento de prolongar su vida útil más allá de los 46 años previstos. En el acto han participado Carolina Pérez Bendadda (Greenpeace), Salva Moncayo Granados (Plataforma por un Nuevo Modelo Energético) y Lourdes Tejedor Chapin (Acció Ecologista-Agró), que han compartido argumentos técnicos, económicos, ambientales y sociales para denunciar la estrategia del lobby nuclear.

Durante el acto se ha hecho público el manifiesto de la campaña por el cierre de las centrales sin nuevas prórrogas y se ha anunciado el lanzamiento de una campaña de adhesiones dirigida a organizaciones, colectivos y ciudadanía, con el objetivo de sumar apoyos y crear un frente común contra el alargamiento del ciclo nuclear.

La plataforma ha alertado de que la prolongación del ciclo nuclear implica un riesgo técnico creciente, ya que se trata de reactores envejecidos que superan ampliamente su vida de diseño. Mantener estas instalaciones en funcionamiento requiere inversiones millonarias constantes para cubrir las crecientes exigencias de seguridad, pero el riesgo de fallo sigue aumentando. “Prolongar Cofrentes o cualquier otra central más allá de lo acordado es técnicamente innecesario y aumenta la producción de residuos”, han declarado.

Desde Tanquem Cofrents también se ha desmontado uno de los argumentos más repetidos por la industria: el de la supuesta estabilidad del sistema. Según han explicado las portavoces, la energía nuclear no garantiza ni autonomía ni seguridad energética, ya que depende totalmente del uranio importado, en muchos casos de países no democráticos. Además, han recordado que las tecnologías renovables con almacenamiento, gestión de la demanda e infraestructuras modernas ya permiten cubrir el suministro con fiabilidad. “Decir que sin nuclear nos quedamos sin luz es falso. Lo que bloquea la seguridad energética es seguir sosteniendo un modelo centralizado, caro, contaminante y que depende de combustible importado”, ha afirmado Carolina Pérez.

Además, la plataforma ha subrayado que mantener operativa la energía nuclear no solo implica un riesgo creciente, sino que actúa como un verdadero freno económico y político: al absorber recursos públicos y privados, impide avanzar en la modernización del sistema energético, retrasa el despliegue de renovables y bloquea inversiones estratégicas en almacenamiento, redes inteligentes y eficiencia energética. En el caso de Cofrentes, además, la situación se agrava tras la decisión del Gobierno autonómico del Partido Popular de eliminar la ecotasa nuclear, una contribución que debería servir precisamente para financiar una transición justa en los territorios que han asumido durante décadas los riesgos de albergar una central. Prolongar la vida útil de Cofrentes y de cualquier otra central no es solo una decisión técnica errónea, sino también una barrera directa a la transformación del modelo energético hacia uno más limpio, descentralizado y justo: “Cada euro que pagamos en la factura para  alargar Cofrentes es un euro menos para una Comunidad Valenciana con energía limpia y soberanía energética real”, ha remarcado Salva Moncayo.

Tanquem Cofrents ha recordado que la energía nuclear no es limpia ni barata ni segura: genera residuos radiactivos que seguirán activos durante miles de años, que a día de hoy no tienen solución definitiva, y que en el caso de Cofrentes se acumulan en la propia central. Además, el coste por MWh de la nuclear es muy superior al de las renovables: oscila entre los 70 y 80 euros, muy por encima de los 30 o 40 €/MWh que hoy presentan la energía solar fotovoltaica o la eólica, y su mantenimiento absorbe recursos públicos de forma desproporcionada. “Con la nuclear no avanzamos: nos quedamos atrapados en un modelo del pasado que nos cuesta demasiado y que ya no nos sirve”, ha apuntado Lourdes Tejedor.

Los colectivos que forman parte de Tanquem Cofrents han reiterado su compromiso con el cierre de Cofrentes en 2030, tal y como establece el calendario vigente, y con el impulso de una transición limpia y justa en el territorio. Según han explicado, el cierre ordenado de la central debe ir acompañado de planes de reconversión laboral, formación y desarrollo de alternativas económicas sostenibles, como las comunidades energéticas locales, el turismo sostenible o la agricultura ecológica.

Tanquem Cofrents ha animado a la ciudadanía, organizaciones sociales, sindicatos y movimientos vecinales a adherirse al manifiesto y sumar fuerzas para defender el cierre de todas las centrales nucleares según lo previsto. “No necesitamos más años de riesgo nuclear. Necesitamos responsabilidad, coherencia y futuro”, han concluido.

La entrada Tanquem Cofrents lanza la campaña ‘¿Alargar las nucleares? No, gracias’ para exigir el cierre sin prórrogas de las centrales nucleares españolas aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Denuncien la pressió del lobby nuclear per prolongar la vida de reactors envellits com Cofrents, en contra del calendari oficial de tancament.
• Rebutgen el mite de l’estabilitat energètica: la nuclear és cara, dependent de l’exterior i prescindible amb renovables i emmagatzematge
• Alerten dels riscos per a la seguretat, l’increment de residus i el bloqueig econòmic a la transició renovable que suposa allargar el cicle nuclear
• La campanya compta amb el suport de totes les entitats que integren Tanquem Cofrents, entre elles Greenpeace, Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció del País Valencià, Intersindical Valenciana, CGT, Xúquer Viu, entre moltes altres

La plataforma Tanquem Cofrents ha presentat hui a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València la seua nova campanya Allargar les nuclears? No, gràcies, amb la qual exigeix el tancament definitiu de les centrals nuclears segons el calendari pactat i es posiciona frontalment contra qualsevol intent de prolongar la seua vida útil més enllà dels 46 anys previstos. En l’acte han participat Carolina Pérez Bendadda (Greenpeace), Salva Moncayo Granados (Plataforma per un Nou Model Energètic) i Lourdes Tejedor Chapin (Acció Ecologista-Agró), que han compartit arguments tècnics, econòmics, ambientals i socials per denunciar l’estratègia del lobby nuclear.

Durant l’acte s’ha fet públic el manifest de la campanya pel tancament de les centrals sense noves pròrrogues, i s’ha anunciat el llançament d’una campanya d’adhesions adreçada a organitzacions, col·lectius i ciutadania, amb l’objectiu de sumar suports i crear un front comú contra l’allargament del cicle nuclear.

La plataforma ha alertat que la prolongació del cicle nuclear implica un risc tècnic creixent, ja que es tracta de reactors envellits que superen àmpliament la seua vida de disseny. Mantindre aquestes instal·lacions en funcionament requereix inversions milionàries constants per a cobrir les exigències creixents de seguretat, però el risc de fallada continua augmentant. “Allargar Cofrents o qualsevol altra central més enllà del que s’ha acordat és tècnicament innecessari i agreuja la producció de residus”, han declarat.

Des de Tanquem Cofrents també s’ha desmuntat un dels arguments més repetits per la indústria: el de la suposada estabilitat del sistema. Segons han explicat les portaveus, l’energia nuclear no garanteix ni autonomia ni seguretat energètica, ja que depén totalment d’urani importat, en molts casos de països no democràtics. A més, han recordat que les tecnologies renovables amb emmagatzematge, gestió de la demanda i infraestructures modernes ja permeten cobrir el subministrament amb fiabilitat. “Dir que sense nuclear ens quedem sense llum és fals. El que bloqueja la seguretat energètica és continuar mantenint un model centralitzat, car, contaminant i que depén de combustible importat”, ha afirmat Carolina Pérez.

A més, la plataforma ha subratllat que mantindre operativa l’energia nuclear no només implica un risc creixent, sinó que actua com un autèntic fre econòmic i polític: en absorbir recursos públics i privats, impedeix avançar en la modernització del sistema energètic, retarda el desplegament de renovables i bloqueja inversions estratègiques en emmagatzematge, xarxes intel·ligents i eficiència energètica.

En el cas de Cofrents, a més, la situació s’agreuja després de la decisió del govern autonòmic del Partit Popular d’eliminar l’ecotaxa nuclear, una contribució que hauria de servir, precisament, per a finançar una transició justa en els territoris que han assumit durant dècades els riscos d’albergar una central. Allargar la vida útil de Cofrents i de qualsevol altra central no és només una decisió tècnica errònia, sinó també una barrera directa a la transformació del model energètic cap a un sistema més net, descentralitzat i just: “Cada euro que paguem en la factura per a allargar Cofrents és un euro menys per a una Comunitat Valenciana amb energia neta i sobirania energètica real”, ha remarcat Salva Moncayo.

Tanquem Cofrents ha recordat que l’energia nuclear no és neta, ni barata, ni segura: genera residus radioactius que continuaran actius durant milers d’anys, que hui en dia no tenen una solució definitiva, i que en el cas de Cofrents s’acumulen en la mateixa central. A més, el cost per MWh de la nuclear és molt superior al de les renovables: oscil·la entre els 70 i 80 euros, molt per damunt dels 30 o 40 €/MWh que presenta hui en dia l’energia solar fotovoltaica o l’eòlica, i el seu manteniment absorbeix recursos públics de manera desproporcionada. “Amb la nuclear no avancem: ens quedem atrapats en un model del passat que ens costa massa i que ja no ens serveix”, ha apuntat Lourdes Tejedor.

Els col·lectius que formen part de Tanquem Cofrents han reiterat el seu compromís amb el tancament de Cofrents en 2030, tal com estableix el calendari vigent, i amb l’impuls d’una transició neta i justa en el territori. Segons han explicat, el tancament ordenat de la central ha d’anar acompanyat de plans de reconversió laboral, formació i desenvolupament d’alternatives econòmiques sostenibles, com ara les comunitats energètiques locals, el turisme sostenible o l’agricultura ecològica.

Tanquem Cofrents ha animat la ciutadania, organitzacions socials, sindicats i moviments veïnals a adherir-se al manifest i sumar forces per defensar el tancament de totes les centrals nuclears segons el que estava previst. “No necessitem més anys de risc nuclear. Necessitem responsabilitat, coherència i futur”, han conclòs.

La entrada Tanquem Cofrents llança la campanya ‘Allargar les nuclears? No, gràcies’ per exigir el tancament sense pròrrogues de les centrals nuclears espanyoles aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha editado un pequeño vídeo para concienciar sobre la importancia de nuestros bosques sumergidos del mar Mediterráneo, la Posidonia oceanica.

El vídeo, titulado «Posidonia oceanica. Nuestros bosques sumergidos», refleja la importancia de esta planta fanerógama marina endémica del mar Mediterráneo, ya que actúa como reservorio y fomento de la biodiversidad. En ella viven y se alimentan decenas de especies de peces, crustáceos, equinodermos, moluscos o anélidos fundamentalmente.

También es una planta imprescindible para la lucha contra la erosión marina y el cambio climático debido a que oxigena las aguas, siendo el pulmón de nuestros mares, retiene los bancos de arena o protege los recursos pesqueros.

Además, nos alerta sobre los problemas recurrentes que están provocando su retroceso en nuestros fondos marinos arenosos, como la contaminación de las aguas, los vertidos, la regeneración de playas e infraestructuras (puertos, espigones, etc.), la pesca de arrastre y los fondeos ilegales de embarcaciones deportivas y turísticas.

En el País Valenciano, la Posidonia oceanica tiene enclaves bien conservados, pero en general está en grave retroceso. En la actualidad, se estima que se ha perdido ya un 80% de su área de distribución y el ser humano juega un papel básico en su conservación.

Se puede consultar una cartografía actualizada (2025) del estado de la Posidonia en el País Valenciano a través de la Cartografía de Praderas Marinas / Seagrass Meadow Cartography.

No se debe olvidar que las praderas de Posidonia oceanica están protegidas y con consideradas hábitat prioritario por la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres, donde aparecen citadas expresamente como hábitat 1120* Praderas de Posidonia (Posidonion oceanicae).

Además, desde 1976, el Convenio para la protección del medio marino y la región costera del Mediterráneo, conocido como Convenio de Barcelona, tiene un Plan de Acción para el Mediterráneo donde se encuentra reflejada la especie.

En 1999 entró en vigor el Protocolo sobre las Zonas Especialmente Protegidas y la Diversidad Biológica en el Mediterráneo; en su Anexo II, referente a la Lista de especies amenazadas o en peligro de extinción se encuentra, dentro de las Magnoliofitas, la especie Posidonia oceanica.

Finalmente, en 2022, la Generalitat Valenciana aprobó el Decreto 64/2022, para la conservación de praderas de fanerógamas marinas en la Comunitat Valenciana.

Por tanto, la finalidad de este vídeo editado por Ecologistes en Acció del País Valencià es hacer reflexionar sobre su importancia para la biodiversidad, los riesgos a los que se enfrenta y concienciar a la población sobre su conservación.

Nuestras acciones juegan un papel importantísimo para su supervivencia y la educación e información es imprescindible. ¡Necesitamos a nuestros bosques sumergidos pues juegan un papel vital en los ecosistemas marinos del Mar Mediterráneo!

La entrada Editan un video sobre la <em>Posidonia oceanica</em> para concienciar sobre su importancia aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha editat un xicotet vídeo per a conscienciar sobre la importància dels nostres boscos submergits de la mar Mediterrània, la Posidonia oceanica.

El vídeo, titulat «Posidonia oceanica. Els nostres boscos submergits», reflecteix la importància d’aquesta planta fanerògama marina endèmica de la mar Mediterrània, ja que actua com a reservori i foment de la biodiversitat. En ella viuen i s’alimenten desenes d’espècies de peixos, crustacis, equinoderms, mol·luscos o anèl·lids fonamentalment.

També és una planta imprescindible per a la lluita contra l’erosió marina i el canvi climàtic pel fet que oxigena les aigües, sent el pulmó de les nostres mars, reté els bancs d’arena o protegeix els recursos pesquers.

A més, ens alerta sobre els problemes recurrents que estan provocant el seu retrocés en els nostres fons marins arenosos, com la contaminació de les aigües, els abocaments, la regeneració de platges i infraestructures (ports, espigons, etc.), la pesca d’arrossegament i els fondejos il·legals d’embarcacions esportives i turístiques.

Al País Valencià, la Posidonia oceanica té enclavaments ben conservats, però en general està en greu retrocés. En l’actualitat, s’estima que s’ha perdut ja un 80% de la seua àrea de distribució i l’ésser humà juga un paper bàsic en la seua conservació.

Es pot consultar una cartografia actualitzada (2025) de l’estat de la Posidonia al País Valencià a través de la Cartografia de Prades Marines / Seagrass Meadow Cartography.

No s’ha d’oblidar que les prades de Posidonia oceanica estan protegides i amb considerades hàbitat prioritari per la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, on apareixen citades expressament com a hàbitat 1120* Prades de Posidonia (Posidonion oceanicae).

A més, des de 1976, el Conveni per a la protecció del medi marí i la regió costanera del Mediterrani, conegut com a Conveni de Barcelona, té un Pla d’Acció per al Mediterrani on es troba reflectida l’espècie.

En 1999 va entrar en vigor el Protocol sobre les Zones Especialment Protegides i la Diversitat Biològica al Mediterrani; en el seu Annex II, referent a la Llista d’espècies amenaçades o en perill d’extinció es troba, dins de les Magnoliofitas, l’espècie Posidonia oceanica.

Finalment, en 2022, la Generalitat Valenciana va aprovar el Decret 64/2022, per a la conservació de prades de fanerògames marines en la Comunitat Valenciana.

Per tant, la finalitat d’aquest vídeo editat per Ecologistes en Acció del País Valencià és fer reflexionar sobre la seua importància per a la biodiversitat, els riscos als quals s’enfronta i conscienciar a la població sobre la seua conservació.

Les nostres accions juguen un paper importantíssim per a la seua supervivència i l’educació i informació és imprescindible. Necessitem als nostres boscos submergits perquè juguen un paper vital en els ecosistemes marins de la Mar Mediterrània!

La entrada Editen un vídeo sobre la <em>Posidonia oceanica</em> per a conscienciar sobre la seua importància aparece primero en Ecologistas en Acción.