• Entre les propostes de resolució presentades pels grups en el decurs de l’Assemblea GETE-Ecologistes en Acció, el grup local d’Ecologistes a Tarragona i les Terres de l’Ebre, ha presentat dues de les temàtiques que afecten la zona sud de Catalunya: la generació nuclear i la implantació d’indústries altament contaminants en els nostres polígons industrials.
• Amb el suport de l’Assemblea les dues campanyes en les quals actualment  participa el Grup Ecologista es veuen reforçades cosa la qual representa un important pas endavant per continuar ambdues reivindicacions.

Un any més, grups locals d’Ecologistas en Acción de tot l’Estat espanyol s’han trobat aquest passat cap de setmana, del 6 al 8 de desembre, a Vigo per a avaluar el treball fet el 2025 i les campanyes que s’impulsaran el 2026. La trobada ha tingut lloc amb el  lema i eix temàtic “Ecologisme social per a canviar el món” precisament per continuar impulsant les transformacions ecosocials que considerem necessàries en un context d’emergència ecològica i social.

La vint-i-setena assemblea ecologista es va inaugurar el matí del dissabte 6 de desembre amb una taula rodona sobre la necessitat de les transformacions ecosocials des de diferents mirades. La trobada va finalitzar amb una manifestació que recollia i expressava les resistències que l’ecologisme social està impulsant a Galícia.

Les assemblees d’Ecologistes en Acció recullen un espai on els grups locals aporten propostes de resolució que passen a ser valorades per l’Assemblea. Els textos presentats pel GETE-Ecologistes en Acció aprovats han estat els següents:

Sobre l’ampliació del Polígon CAT SUD:

“L’Assemblea general d’Ecologistes en Acció reunida a Vigo, dona suport a no desenvolupar l’actual proposta de PDU CATSUD exigint, a més, que les administracions públiques augmentin el control ambiental de les empreses actualment instal·lades”.

L’argumentació presentada es basava en els greus impactes ambientals i també sobre la salut de les persones que pot representar l’ampliació per implementar d’indústries comunament nomenades SEVESO altament tòxiques i perilloses.

Amb aquest suport els grups i persones que s’oposen a què el creixement de les Terres de l’Ebre es supediti a la instal·lació  d’aquest tipus d’empresa tenen un altre argument per continuar treballant per aconseguir un teixit industrial per a aquest territori d’acord amb els seus valors naturals com a Reserva de la Biosfera.

Sobre l’allargament de la vida útil de les Centrals Nuclears:

“L’Assemblea general d’Ecologistes en Acció reunida a Vigo, dona el seu suport a la campanya “Allargar les nuclears? No, gràcies” a Catalunya i en la resta de les comunitats en les quals es decideixi impulsar-la”

La resolució es va presentar davant l’ofensiva pronuclear promoguda durant aquests últims mesos per la patronal elèctrica amb motiu del calendari de tancament nuclear. En aquest sentit, el moviment ecologista ha de respondre amb fermesa a les intencions cada vegada més evidents d’allargar la vida d’unes instal·lacions que pel fet que ja han complert el seu cicle de vida, poden posar en perill la salut i la seguretat de la població. I, a més, amb fons públics quan pertanyen a les empreses elèctriques més poderoses de l’Estat Espanyol.

La campanya “Allargar les nuclears? No, gràcies” es veu així reforçada pel suport de l’assemblea general i continuarà promovent actes durant els pròxims mesos que acabaran en una manifestació a Madrid, el mes d’abril, en una data a concretar.

 

La entrada La XXVII Assemblea Confederal aprova dues resolucions presentades pel GETE aparece primero en Ecologistas en Acción.

El passat dimarts, 2 de desembre, el local de la Federació d’Associacions Veïnals de Badalona (FAVB) va acollir una reunió oberta per explicar els resultats del dictamen pericial que hem aportat al procés judicial obert contra l’Ajuntament de Badalona.

L’acte, convocat per Ecologistes en Acció amb el suport de la FAVB i diverses entitats del territori, va ser un èxit, amb nombrosa assistència de veïnes, representants d’associacions del territori, centres excursionistes i membres de grups polítics, units per defensar el nostre patrimoni i la nostra xarxa històrica de camins.

La prova pericial presentada al jutjat ha estat possible gràcies a una exitosa campanya de micromecenatge feta a la plataforma Goteo, que va recollir aportacions de nombroses persones i entitats per finançar aquesta prova.

Demandes judicials per un Inventari de camins públics incomplet
Josep Hurtado, coordinador de l’Àrea Jurídica d’Ecologistes en Acció, va explicar l’origen d’aquest conflicte, quan al 2021 l’entitat va presentar una primera demanda contra l’Ajuntament per no haver elaborat l’Inventari de Camins Públics en més de 30 anys, com marca la llei. Aquesta acció entrava dins de la campanya per conscienciar de la importància de protegir els camins públics impulsada per les ecologistes.

Tot i que l’Ajuntament es va comprometre a fer-lo, per la qual cosa es va retirar la primera demanda, el resultat va ser decebedor. De 40 camins identificats, només 2 van ser inclosos sencers a l’inventari, i petits trams d’altres 8. La resta va quedar relegada a un simple catàleg sense la deguda protecció jurídica. L’argument municipal? Que no tenen un document que n’acrediti la propietat, malgrat ser vies d’ús públic immemorial.
Davant d’aquesta situació, Ecologistes en Acció, ha presentat una segona demanda judicial per exigir que s’incloguin tots els camins públics a l’inventari de Badalona, com béns de domini públic.

El resultat del dictamen confirma la titularitat pública de la majoria de camins
Xavier Campillo, doctor en Geografia i reconegut expert en camins i territori, va presentar en una intervenció molt didàctica els resultats del dictamen pericial. El seu estudi parteix del catàleg municipal i reconstrueix la xarxa històrica de camins de Badalona, analitzant-los a partir de la seva funcionalitat original: camins que històricament uneixen nuclis de població, com el de Badalona a Montcada o el de Santa Coloma a la Conreria.

Per cada camí, s’ha realitzat un recull exhaustiu de nombroses fonts històriques, com mapes i cadastres de Badalona i municipis limítrofes, documentació administrativa (arxius històrics de la Diputació de Barcelona i Museu de Badalona), fonts literàries i d’historiadors badalonins, cartografia de plans urbanístics, entre altres.

Les fonts analitzades demostren clarament l’ús públic immemorial i actual de la majoria dels camins analitzats. Es tracta d’una xarxa històrica d’origen remot que posa en comunicació punts de Badalona amb nuclis de població, municipis i comarques veïnes.
En el cas dels camins —igual que passa amb la majoria de carrers— la titularitat pública no es basa en un document de compravenda, cessió o permuta, sinó en la possessió pública i continuada al llarg del temps. Un camí és propietat municipal si hi ha evidència d’ús públic immemorial i continuat.

Però l’Ajuntament ha fraccionat camins històrics en trams sense sentit, que no porten enlloc, amb noms diferents a l’original, amb l’argument que només es poden inventariar camins situats sobre sòl propietat municipal. Tot i així, el mateix consistori reconeix que molts dels camins exclosos tenen un ús públic totalment consolidat.

Les proves presentades sobre la titularitat pública són aclaparadores, esperem siguin valorades per donar-nos la raó a la fase judicial que s’obrirà pròximament.

Reclamem a l’Ajuntament que compleixi amb la seva obligació!

Aquest estudi l’hauria d’haver fet l’Ajuntament, però en canvi, ha optat per deixar la majoria de camins sense la protecció que requereixen els béns públics.

Reclamem que compleixi amb el seu deure legal de protegir aquest patrimoni.

La nostra lluita pels camins públics de Badalona continua amb més força que mai.
Us continuarem informant!

La entrada Èxit de la reunió oberta sobre el dictamen pericial dels camins públics de Badalona! aparece primero en Ecologistas en Acción.

El Sindicat de Llogateres convoca una protesta el dimecres 17 de desembre a les 18.00 h davant de la seu de la Fundació La Caixa, a l’Av. Diagonal de Barcelona, per deixar clar que aquesta és una victòria dels llogaters organitzats i de la vaga de lloguers, que seguirà i no deixarà ningú enrere.

• Amb l’objectiu de recordar que cada decisió de compra té conseqüències, i de donar suport al boicot a empreses que sustenten l’apartheid del poble palestí, l’organització ecologista han protagonitzat una acció de protesta a Madrid per a denunciar la complicitat de Zara en el genocidi.
• Les activistes han recordat els impactes mediambientals, socials i humans de la cadena de moda, i han instat la ciutadania a optar per alternatives de compra més sostenibles, lliures d’explotació laboral i de complicitat amb violacions de drets humans: “No es tracta només de no comprar avui, es tracta de canviar el model”.
• Ecologistes en Acció, membre de la Xarxa Solidària Contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP) i col·laboradora de la Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) a Israel, recorda les mobilitzacions convocades aquest cap de setmana en gairebé 60 municipis per la llibertat i autonomia del poble palestí.

Coincidint amb el Dia sense Compres i en el 78è aniversari de la Partició de Palestina, activistes d’Ecologistes en Acció van protagonitzar divendres una acció simbòlica enfront de la botiga insígnia de Zara a la Gran Via de Madrid. Vestides de negre i portant una mortalla que simulava un bebè palestí assassinat, les persones participants han denunciat la complicitat de la marca amb el règim israelià d’apartheid i genocidi.

Durant l’acció s’han repartit centenars de fullets informatius dirigits a clients i vianants, explicatius de per què Zara figura a la llista d’empreses boicotejades pel moviment global de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS). L’acte reivindicatiu ha estat silenciós, solemne i ha comptat amb el suport espontani de persones que han aplaudit i s’han sumat a la convocatòria.

L’acció forma part del Dia Sense Compres, una jornada internacional de vaga de consum que cada any impulsa Ecologistes en Acció “com a contrapunt al consumisme desaforat i al Black Friday”. En aquesta ocasió, el focus s’ha posat en Zara, a causa de la seva creixent implicació amb Israel: el 2025, la companyia va inaugurar la seva botiga més gran fins a la data en el complex Big Fashion Glilot, en territori israelià. A més, el seu franquiciat local ha finançat actes de campanya d’Itamar Ben-Gvir, ministre israelià supremacista, condemnat per suport al terrorisme, sancionat per diversos països i defensor públicament del genocidi a Palestina. Ben-Gvir és citat en la causa per genocidi que actualment s’estudia en la Cort Internacional de Justícia.

“Zara no sols alimenta el fast fashion i la crisi climàtica amb milers de tones de roba fabricades al sud global i transportada amb avió, també blanqueja amb la seva imatge un règim que està assassinant a milers de palestines i palestins. Avui hem vingut a recordar que cada peça que es compra aquí pot estar contribuint al pagament d’impostos a un govern genocida”, ha declarat Enrique Quintanilla, portaveu d’Ecologistes en Acció.

Charo Morán, portaveu també de l’organització ecologista, ha instat la ciutadania a sumar-se al boicot a Zara i a “optar per alternatives lliures d’explotació laboral i de complicitat amb violacions de drets humans: consumir menys roba, combatre modes efímeres, allargar la seva vida útil, usar roba de segona mà adquirida en el petit comerç i, en la mesura que sigui possible, de producció ètica i local”.

A més, ha recordat que el model de negoci d’Inditex també té un impacte ambiental devastador. Segons l’informe “Moda Aèria”, l’empresa realitza més de 1.600 vols de càrrega a l’any des de l’aeroport de Saragossa per a proveir les seves botigues, la qual cosa suposa emissions 14 vegades superiors a les del transport marítim. Aquesta estratègia de velocitat sobre sostenibilitat contribueix significativament a la crisi climàtica, que també és una forma de violència contra els pobles més vulnerables.

L’acció també ha servit per a visibilitzar el paper de la moda ràpida en la precarització laboral, especialment de dones, en països del sud global. Inditex utilitza cadenes de subministrament que han provocat tragèdies com la de Rana Plaza a Bangladesh, al 2013, on van morir més de 1.100 treballadores.

Ecologistes en Acció ha recordat que el consum és una eina política, i que cada decisió de compra té conseqüències. Per això, ha animat a la ciutadania a participar en el boicot a Zara i a altres marques còmplices de l’apartheid israelià, i a sumar-se a les mobilitzacions previstes per a aquest 29 de novembre, Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, que se celebraran en desenes de ciutats de l’Estat espanyol.

“No es tracta només de no comprar avui, es tracta de canviar el model. No volem roba que ocupi, que mat, que explota. Volem moda que curi, que cuidi, que respecti”, han conclòs les activistes.

Galeria d’imatges i vídeos  >

La entrada Dia Sense Compres: Ecologistes en Acció denuncia la complicitat de Zara amb el genocidi a Gaza i anima a un consum sostenible i responsable aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Amb motiu de la celebració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, Ecologistes en Acció publica el “Manifest solidari amb les dones i territoris en el món”.
• L’organització ecologista mostra la seva solidaritat amb les dones de les poblacions indígenes i afrodescendents que s’han reunit a la Cimera dels Pobles durant la COP30 a Belém per a exigir un món més just, democràtic i digne.
• La violència patriarcal que afecta les dones, també afecta a la societat en el seu conjunt i s’imposa a través de polítiques de mort que amenacen con l’extermini de la vida. 

L’Àrea d’Ecofeminismes d’Ecologistes en Acció ha publicat “Juntes i diverses: manifest solidari amb les dones i territoris en el món” per a commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones que se celebra el 25 de novembre.

A més d’assenyalar aquest dia com una data històrica de reivindicació de les dones en contra de les violències masclistes i patriarcals, “base i columna del sistema capitalista”, també es destaca la recentment acabada COP30 com una fita històrica; no pel resultat de les negociacions, que l’organització ecologista assenyala com “la Cimera del Clima més opaca de la història, incapaç de complir les seves promeses”, sinó més aviat per l’aixecament i confrontació de pobles indígenes i, dins d’ells de les dones, arreu del món, que reclamen el seu lloc en les converses que concerneixen els seus propis territoris. Per a les ecofeministes, és urgent que s’escolti la crida dels qui han cuidat la terra i per a això és necessari deixar de posar al centre l’economia i continuar sembrant vida.

A continuació es transcriu el manifest 25N.

La entrada Manifest 25N: ‘Juntes i diverses’ aparece primero en Ecologistas en Acción.

• La COP30 acaba amb un acord de mínims que no suposa un avanç real ni en reducció d’emissions ni a garantir el finançament necessari del Nord al Sud global.
• L’únic avanç real és l’aprovació d’un mecanisme per a la transició justa proposat per la societat civil: el Belém Action Mechanism (BAM).
• Colòmbia i Panamà paralitzen el plenari final davant la falta d’avanços en un full de ruta per a posar fi als combustibles fòssils i dels indicadors d’adaptació.

Acaba la COP30 després d’una setmana de negociacions en la qual no han transcendit textos de manera pública. Això ha impedit tant als observadors com als mitjans de comunicació obtenir la informació necessària per a seguir i informar de l’avanç de les negociacions a porta tancada entre els països. La presidència brasilera va optar per eliminar el debat públic sobre els temes més complicats durant la primera setmana, iniciant diàlegs ministerials. No obstant això, davant la falta d’acords la presidència va optar per presentar l’últim dia un únic text sota la premissa “el prens o el deixes” per a forçar acords. Una forma de conducta que ha provocat la presentació de dos vetos als documents per part de Colòmbia, que ha sol·licitat la incorporació d’una menció específica d’un diàleg per a posar fi als combustibles fòssils, i per part de Panamà, que ha objectat falta de coherència en els indicadors d’adaptació, una opinió compartida per molts països de la regió. Davant la possibilitat de bloqueig de les negociacions i les objeccions de saudites, russos i altres LMDC (“Like-Minded Developing Countries”, països en desenvolupament d’idees afins), que han evitat qualsevol esment als combustibles fòssils, la presidència decideix ignorar les objeccions llatinoamericanes i donar per aprovats els textos.

L’únic avanç ha estat l’aprovació d’un mecanisme per a la transició justa global, una proposta que la societat civil, els sindicats i les comunitats han defensat com una manera d’avançar amb major rapidesa en permetre connectar les reduccions necessàries amb el finançament i els mitjans d’implementació requerits, particularment des del Nord al Sud global. Però de nou el bloqueig de l’aprovació del mecanisme per la UE ha impedit definir un mandat més clar del mecanisme perquè pogués iniciar el seu treball immediatament; es necessitaran almenys dos anys més de diàleg perquè això sigui possible. Aquest text simplement recull esments a acords anteriors, sent incapaç d’avançar en un paquet just i equilibrat entre la reducció de les emissions i l’obligació de proveir finançament climàtic del Nord global, i un full de ruta per a posar fi als combustibles fòssils.

Mitigació

Un dels temes debatuts han estat les mesures a prendre per a tancar la bretxa d’ambició, és a dir, la diferència entre les polítiques climàtiques actuals i les que hauria d’haver-hi per a aconseguir limitar l’augment de la temperatura global en aquest segle a 1,5°. Una altra de les qüestions tractades ha estat la implementació de l’acord de la COP28: dur a terme una transició que deixi enrere els combustibles fòssils. En aquesta cimera es pensava que hi hauria avanços sobre com implementar aquest acord, però Ecologistes en Acció assenyala que la presidència “ha intentat encobrir la seva incapacitat de progressar en temes importants amb un anunci improcedent sobre un full de ruta que està fora de les seves atribucions i de les seves possibilitats reals d’implementació”. L’organització ecologista afegeix que “si bé l’anunci de la conferència per a posar fi als combustibles fòssils proposada per Colòmbia podria ser una oportunitat per a avançar en la fi dels combustibles fòssils, la realitat és que això és un procés allunyat del marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Així, la presidència s’apropia d’una iniciativa que no és seva i s’excedeix en la seva labor i en el respecte a totes les parts”.

Adaptació

Quant als temes d’adaptació, s’esperaven avanços en la posada en marxa i concreció del Global Goal on Adaptation, concretament en tres aspectes: el desenvolupament polític dels pròxims dos anys, els indicadors de progrés i el finançament. Per al primer, s’ha creat el nou instrumento Visió Belem-Addis, un programa de treball de dos anys en el qual treballar en la implementació del segon, el conjunt de 59 indicadors que, no obstant això, resulten “clarament insuficients” d’acord amb les prioritats de la societat civil. Finalment, el finançament ha suposat també una gran decepció ja que, per a alguns analistes, la seva “falta de concreció” fa que pugui confondre’s amb l’objectiu general de finançament climàtic aconseguit l’any passat a Bakú, al no referir-se específicament a temes d’adaptació ni de pèrdues i danys.

Ecosistemes i crisis

Sent aquesta una cimera celebrada en l’Amazones, s’esperava que la biodiversitat i la natura ocupessin un lloc central en les discussions. No obstant això, d’acord amb Ecologistes en Acció, els textos aprovats resulten “insuficients”. Enguany s’esperava la operacionalització del mecanisme de sinergies entre les tres cimeres de Rio de Janeiro (clima, biodiversitat i desertificació), però el resultat ha estat una “nova postergació”. Si bé s’ha aprovat un text formal sobre les sinergies que entrarà necessàriament en l’agenda de les pròximes negociacions, la seva feblesa “impedeix considerar-ho un avanç significatiu en la matèria”.

L’altra ambició en temes de naturalesa era l’elaboració d’un full de ruta per a fixar objectius quantitatius de reducció de la desforestació. Aquesta proposta no ha estat aprovada per les parts i, per tant, no s’ha inclòs en les decisions finals de la cimera. Encara així, la presidència va presentar en el plenari final una proposta d’elaborar aquest full de ruta en treballs externs a la cimera. Malgrat ser això emmarcat com un assoliment, no suposa cap acció concreta ni acord vinculant.

La massiva mobilització viscuda dissabte passat, la lluita dels pobles originaris, les dones, els treballadors i els activistes en la Cupula dos Povos mostra novament que són moltes les comunitats que sí que estan a l’altura del repte climàtic.

Declaracions de l’equip d’Ecologistes en Acció a Belém do Pará (el Brasil)

Javier Andaluz Prieto, responsable de Clima i Energia d’Ecologistes en Acció:

“La COP30 ha estat una de les cimeres més opaques de la història. La presidència brasilera ha estat incapaç d’avançar cap a una decisió final justa i que permetés avançar en la justícia climàtica. Excepte el BAM, no s’han produït avanços. De nou els governs de tot el món anteposen els seus interessos, posant en risc les vides de totes i tots, particularment de les persones vulnerables. Veníem a l’Amazones a la recerca d’un finançament adequat i un full de ruta per a la fi dels combustibles fòssils i la desforestació, que posés a les persones i els ecosistemes en el centre de l’acció climàtica. No obstant això, el resultat final ha estat novament un xoc geopolític que ens està sortint massa car”.

“En uns dies es compliran 10 anys de l’Acord de París, una celebració a la qual se sumaran desenes de líders polítics responsables de la falta de compliment de l’acord. No tenen res a homenatjar; al contrari, han d’entendre que són ells els que estan posant en risc el multilateralisme i no la societat civil que, frustració rere frustració, demostra que està a l’altura del repte. Només un acord global pot ajudar-nos a avançar amb justícia, mentrestant continuarem lluitant en les nostres localitats, a Belém o a Colòmbia, per la justícia i la integritat climàtica”.

Sofía Fernández Álvarez, activista de l’Àrea d’Energia d’Ecologistes en Acció:

“Cada any és crític per a afrontar la crisi climàtica, no podem continuar perdent el temps. Necessitem una transformació integral del sistema, que ha de passar per un abandó dels combustibles fòssils. Aquesta transformació ha de ser justa, ràpida, feminista i definitiva, la qual cosa és impossible sense un full de ruta clar i finançament per a portar-la acabo. Aquest full de ruta ha de venir guiada per la millor ciència disponible”.

Sara Facchinelli, activista de l’Àrea de Conservació de la Naturalesa d’Ecologistes en Acció:

“Teníem una mica d’esperança per a aquesta cimera de l’Amazones i ha caigut com un xàfec tropical. Hem d’actuar amb rapidesa i assegurar-nos que les accions climàtiques no tinguin impactes negatius en la biodiversitat. El temps passa i els recursos naturals, les nostres principals armes de resiliència i manteniment vital, s’esgoten. La comunitat internacional s’ha mostrat incapaç d’abordar aquests temes i, una vegada més, s’ha mostrat més interessada en la protecció dels interessos econòmics que en la dels nostres ecosistemes i les vides que els habiten”.

La entrada COP30: la Cimera del Clima més opaca de la història és incapaç de complir les seves promeses aparece primero en Ecologistas en Acción.

Amb motiu de la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, del 22 al 30 de novembre d’enguany, des de l’àrea de residus d’Ecologistes en Acció hem organitzat un seguit d’activitats davant del repte de reduir la quantitat de deixalles que es generen. Com a prèvia, vam voler conèixer de primera mà la realitat del que arriba a una de les plantes de tractament de residus que gestiona l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Amb aquest objectiu, una desena de persones vam visitar l’Ecoparc 3 de Sant Adrià de Besòs el dia 17. Es tracta d’una planta que rep els residus dels contenidors grisos del 31% de la zona gestionada per l’AMB.

Els camions aboquen el seu contingut als fossats, on un “pop” mecànic trenca les bosses i diposita la brossa en unes cintes on es trien manualment els residus voluminosos. Posteriorment, les deixalles passen per uns cilindres giratoris que separen els materials inferiors a 7 cm. Aquests residus més petits són transportats per una cinta diferenciada i constitueixen la potencial matèria orgànica que podria esdevenir material bioestabilitzat.

Els residus superiors a 7 cm passen pel que s’anomena un sistema balístic, que separa els residus lleugers i plans, com ara bosses i films. La resta continua per altres cintes on es detecten els residus metàl·lics, primer amb imants i després amb un camp magnètic, i finalment, mitjançant infrarojos, se separen els diferents tipus de plàstic. La recuperació de materials representa aproximadament un 10% del total que arriba a la planta. Allò que no s’ha separat pels mecanismes esmentats es destina a valorització energètica.

Del que vam observar, cal destacar:

• Els biodigestors porten dos anys aturats a l’espera de la futura incorporació de matèria orgànica en aquesta planta.
• La presència omnipresent de plàstics i altres impropis en el material inferior a 7 cm fa que sigui de molt baixa qualitat i no es pugui considerar matèria orgànica aprofitable; per tant, s’ha de destinar íntegrament a valorització energètica.
• Els residus que selecciona el sistema balístic (bosses i films) no es reciclen, ja que no és rendible econòmicament. Es destinen íntegrament a valorització energètica.
• Només els metalls (fèrrics i no fèrrics) representen residus rendibles, però caldrien tècniques metal·lúrgiques específiques per aprofitar altres metalls procedents de xips i residus electrònics que hi poden arribar. En aquest sentit, es podrien recuperar els materials electrònics dels equipaments dels cossos de seguretat que actualment es destinen directament a valorització energètica.
• Els envasos plàstics que arriben als contenidors grisos es troben bruts i en mal estat, de manera que el sistema òptic no els detecta i no es poden recuperar. Dels que sí que es recuperen, se’n considera d’una qualitat baixa i les bales compactades es venen a un preu inferior.
• A més, cal esmentar que part de la maquinària no funcionava a ple rendiment, amb aturades freqüents, i vam poder veure un camió de paper i cartró que es disposava a dipositar el seu contingut al fossat.

Com a conclusions:

1. En aquest tipus de plantes hauria d’arribar menys volum de residus. Amb el desplegament del sistema SDDR (sistema de dipòsit i devolució de residus) i de la recollida porta a porta pensem que es podría reduir la quantitat de residus que arriben a aquesta planta.
2. Mitjançant polítiques de restricció dels plàstics d’un sol ús i amb campanyes d’educació ciutatana hauríem de poder reduir la quantitat d’impropis de petit tamany que arriben als ecoparcs.
3. Optimitzar tècniques metal-lúrgiques per major aprofitament de metalls de petit tamany.
4. No reduir al benefici econòmic la gestió de residus per aprofitar residus amb poca sortida al mercat com bosses i films.

A més d’aquest acte, hem organitzat el 22 de novembre el 9è Mercat d’intercanvi i de segona mà, un any més, a la plaça de Mossèn Joaquim Boronat de Torredembarra, l’objectiu del  qual  és fomentar la reutilització i el bescanvi de qualsevol producte, per disminuir el nombre de residus que es generen i allargar la vida d’ús dels productes que encara són útils.

Durant la Setmana distribuirem videos curts per les xarxes socials. En concret, un cada dia feiner, sobre com reparar i reutilitzar diferents productes, i el dia 26 de novembre completarem la visita a l’Ecoparc 3 amb la planta incineradora.

 

La entrada La nostra setmana de la prevenció de residus aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció de Catalunya demana a la Generalitat enfocar-se cap a la recuperació de materials i el decreixement, més que en l’extracció de nous recursos.
• L’organització proposa diverses mesures que podrien contribuir a obtenir els materials necessaris i alhora minimitzar l’impacte de la indústria minera.
• La Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que se celebra entre el 22 i el 30 de novembre, està dedicada enguany precisamentals Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics.

L’entitat ecologista catalana està d’acord amb el Govern que hem de caminar cap a l’autosuficiència en terres rares i minerals estratègics però, alhora, profundament en desacord en aconseguir-la mitjançant el fort impacte ambiental que suposaria omplir el país d’explotacions mineres.

Aprofitant que la Setmana Europea de la Prevenció de Residus està dedicada enguany als Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEEs), Ecologistes en Acció recorden que la via per una autosostenibilitat en matèries primeres, en aquest sector i en d’altres, ha de combinar les actuacions següents:

• Reducció significativa del seu consum, incidint en l’allargament de la vida útil dels aparells, amb l’eliminació de l’obsolescència programada -ja sigui de la mateixa durada física dels objectes com del software-, i també en mesures de reducció del consumisme creixent en productes electrònics (mòbils, portàtils…). En aquest sentit, legislar per a pressionar els fabricants en la producció de productes homogenis a tota la UE amb una estructura modular que permeti aprofitar part de l’aparell encara que s’espatlli un component.
• Garantir el dret a la reparació en les diferents tipologies de RAEEs.
• Recuperació integral dels materials dels aparells que deixen d’estar en servei. Per aconseguir-ho, caldrà augmentar significativament la xifra actual de recollida selectiva d’aparells (40% respecte dels que s’han posat al mercat segons l’Agència de Residus de Catalunya -dades de 2021-) i separar i enviar a reciclar com més materials millor.
• Minimització de l’exportació dels RAEEs, per evitar un impacte que ja és inassumible en el transport i que pot acabar amb recursos sense aprofitar i/o contaminant els ecosistemes de països del Sud global. En paral·lel, cal fomentar l’existència d’un teixit industrial propi que pugui reciclar a Catalunya tots els tipus de materials que componen els aparells que ja no es fan servir.
• Engegar la mineria urbana i d’abocador. D’una banda, la recuperació de recursos a les deixalles actuals mitjançant feines de triatge exhaustiu (amb especial incidència en el contenidor gris), i de l’altra, del que es pugui extreure als antics abocadors, com ara el de Vacamorta (Baix Empordà).
• Implantació a les administracions de programes amb software lliure de patents o llicències per evitar canvis de maquinari.

La entrada La falta de minerals crítics es combat amb la reducció del consum i amb reciclatge, no pas amb una febre minera aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació es converteix en l’escenari d’una performance on una piràmide de barrils vessa productes tòxics sobre líders polítics.
• Amb aquesta acció, Attac, Amigas de la Tierra, CGT, Ecologistes en Acció, Entrepueblos, Greenpeace, Justícia Alimentària i Sindicato Labrego Galego denuncien que l’acord comercial alimentarà el col·lapse climàtic, el comerç de substàncies tòxiques i la injustícia social.
• Les organitzacions convocants coincideixen en les seves demandes amb la Confederació General de Cooperatives Agràries.
• El suport del Govern espanyol a l’acord comercial contradiu els seus compromisos enfront del canvi climàtic i els drets humans.

 

El Toxic Trade Tour, una protesta itinerant per diverses ciutats europees contra l’acord comercial UE-Mercosur, ha fet avui escala a Madrid. Des de finals del passat mes d’octubre i fins a finals de novembre, una coalició d’organitzacions socials i ambientals europees coordinades per l’European Trade Justice Coalition, de la qual formen part la Coordinadora Europea de La Via Campesina, Ecologistes en Acció o Greenpeace, estan duent a terme aquesta protesta per diversos països de la UE per a denunciar aquest acord entre la Unió Europea i els països del bloc del Mercosur (el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i Paraguai).

La protesta s’ha celebrat la vigília de la reunió del Consell d’Afers exteriors de la UE, prevista per al pròxim 24 de novembre, per a prendre una decisió sobre l’acord. La signatura formal podria tenir lloc el 5 de desembre a la cimera del Mercosur al Brasil i s’espera que la votació del Parlament Europeu se celebri poc després.

“Aquest tractat comercial estableix una relació tòxica entre la UE i els països del Mercosur, en perpetuar un model de relacions internacionals de tall extractivista i neocolonial, tot consolidant una forma de globalització que destrueix la natura, posa en risc la salut i amenaça la pervivència de cultures i economies locals a banda i banda de l’Atlàntic. Per això reclamem al PSOE que no doni suport a la signatura d’aquest acord i sigui coherent amb les seves pròpies promeses electorals en aquesta matèria”, han afirmat les organitzacions convocants.

Dins del Toxic Trade Tour, les organitzacions convocants en l’estat espanyol —Attac, Amigas de la Tierra, Ecologistes en Acció, Entrepueblos, Greenpeace, Justícia Alimentària— han realitzat una performance a Madrid davant del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per a assenyalar el suport del Govern espanyol a la signatura d’aquest tractat . Durant l’acció, han col·locat una piràmide de barrils tòxics davant el Ministeri, mentre activistes amb disfresses de responsables polítics (del president espanyol Pedro Sánchez, la presidenta de la Comissió Europea Ursula Von der Leyen i el ministre d’Agricultura espanyol Luis Planas) han estat interpel·lats pel públic sobre els riscos que comporta aquest acord comercial per al clima, la salut i la justícia social. Davant les respostes esquives o no creïbles dels polítics, aquests han rebut una reprimenda en forma de dutxa de productes tòxics (el líquid utilitzat, de color verd, és inocu i està elaborat a base de materials naturals i fàcilment rentable) . Tot seguit, s’ha llegit un manifest que recorda la gran quantitat de col·lectius de la societat civil i del sectors agrícoles afectats que s’oposen a aquest acord (1).

La setmana passada, la Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea (COPA-COPEGA) va rebutjar la signatura d’aquest acord comercial i denunciar els perjudicis sobre algunes produccions dels països de la UE (blat de moro, sucre, carn de boví) i va assenyalar també la incoherència que suposa que la UE permeti l’exportació d’agrotòxics prohibits a la UE al mateix temps que vol permetre l’entrada de matèries primeres i productes agrícoles amb presència d’aquestes mateixes substàncies tòxiques no autoritzades.

Un acord comercial que portarà més emissions i més pesticides perillosos

Segons les organitzacions convocants, “mentre a la COP30 a Belém s’està parlant de la necessitat de més ambició a l’hora reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI), els que negocien aquest acord comercial caminen en la direcció contrària, tot incentivant un més gran flux de productes i matèries primeres entre continents, algunes de les quals (com la soia o la carn de boví) estan darrere de processos de desforestació i gran quantitat d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Sense una reducció immediata i profunda de les emissions en tots els sectors serà impossible limitar l’escalfament global a 1,5 °C i evitar els pitjors efectes”.

Entre els greus problemes que porta aparellat aquest acord comercial, els moviments socials recorden que l’Avaluació de l’Impacte sobre la Sostenibilitat (EIS), realitzada a finals del 2020 per encàrrec de la Comissió Europea, va calcular que aquest tractat comercial provocaria un augment global de metà i òxid nitrós, així com un augment de les emissions de CO² a la UE, el Brasil i l’Argentina i un “augment moderat general” de les emissions de GEI en altres països del Mercosur.

Malgrat que el propi estudi assenyalava que les emissions derivades dels canvis en l’ús del sòl i la desforestació representen el 55% de les emissions de CO² del Brasil i el 70% de les de Paraguai, la consultora redactora de l’avaluació va admetre que aquestes projeccions exclouen qualsevol càlcul de les emissions derivades dels canvis en l’ús del sòl i la desforestació.

“L’avaluació de l’impacte social i ambiental d’aquest acord comercial ha estat un mer tràmit. La política comercial de la UE no es pot construir amagant sota la catifa la desforestació, produïda per matèries primeres com la soia, la canya de sucre o la producció de carn de boví, amén de modernes formes de treball esclau, invasió de terres indígenes i la vulneració dels drets humans”, han declarat les organitzacions.

Així mateix, en la declaració llegida durant l’acte, les entitats convocants han recordat que una recerca de Greenpeace Alemanya (L’informe “A toxic Cocktail: the EU-Mercosur Deal. Limes reveal how european pesticides travel around the world (and back), traduït al castellà per Ecologistes en Acció) va trobar residus de diversos pesticides en llimes produïdes al Brasil i venudes dins del mercat de la UE, a través de l’anàlisi en laboratori de més de 50 mostres de llimes comprades en supermercats i mercats majoristes a Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Espanya i Suècia.

Els pesticides, entre ells l’herbicida glifosat i els insecticides imidacloprid i cipermetrin, són fabricats a la UE i venuts per empreses europees al Brasil, un dels principals països consumidors de plaguicides del món. Més de la meitat dels pesticides trobats són considerats altament perillosos perquè suposen un greu risc per a la salut humana, els animals o el medi ambient. L’acord UE-Mercosur proposat eliminaria els aranzels sobre les exportacions de plaguicides de la UE als països del Mercosur i reduiria el control en els aliments importats, cosa que significa que tant l’ús de pesticides com els seus efectes adversos augmentarien exponencialment.

“Tot el que envolta l’acord UE-Mercosur és tòxic. Primer, els gegants de la indústria química de la UE ja produeixen i exporten al Brasil substàncies tòxiques, algunes de les quals ni tan sols estan aprovades per al seu ús dins de la UE; i després, la UE les reimporta en forma de residus en els aliments. Aquest acord impulsarà el comerç de pesticides i potenciarà aquest cicle tòxic”, han conclòs les entitats convocants.

Galeria d’imatges >

(1) Sindicats, consumidors, grups de drets humans i organitzacions ambientalistes, economistes, pobles indigenes, municipis locals i altres organitzacions de la societat civil han criticat l’acord. A més, més de 2 milions de ciutadans de la UE que han firmat peticions en contra.

La entrada Pedro Sánchez i Luis Planas reben un bany de pesticides en una protesta per a denunciar l’acord comercial entre la UE i els països del Mercosur aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Amb motiu de l’aniversari de la Declaració d’independència de Palestina, els dies 15 i 18 de novembre, la selecció de futbol de Palestina s’enfrontarà amb la d’Euskal Herria i Catalunya, respectivament, com a tancament a unes jornades de reivindicació a través de l’esport, a les quals s’ha sumat Ecologistes en Acció. Seran els primers partits d’aquesta selecció a Europa.
• Les jornades se celebraran quan es compleix un mes de l’alto el foc —que està sent incomplert de manera recurrent pel govern de Netanyahu— i quan s’ha donat a conèixer el nombre actualitzat de persones assassinades per l’exèrcit d’Israel des d’octubre de 2023: ja són 69.000 confirmades.
• La societat civil anuncia que, també aquest mes, el cap de setmana del 29 i 30 de novembre, es repetiran mobilitzacions descentralitzades en tot l’Estat espanyol per a denunciar el genocidi i commemorar el Dia de la Partició en Palestina. A Catalunya serà el 29 de novembre a les 12h al Parc de Joan Miró (Barcelona).

La selecció de Catalunya s’enfrontarà en el terreny de joc a Palestina el dimarts 18 de novembre, a les 18.30 hores, en el Estadi Olímpic Lluís Companys (Barcelona). “No serà solament un partit de futbol, sinó que serà un acte inèdit de lluita, solidaritat i construcció de comunitat”, afirmen al web oficial d’aquest esdeveniment, que està organitzat per Act X Palestine, una campanya impulsada per les principals organitzacions palestines de drets humans, ajuda humanitària i culturals.

D’altra banda, San Mamés acull aquest dissabte, 15 de novembre, a les 20.30 hores, la trobada entre l’Euskal Selekzioa i Palestina, un partit amistós que tancarà una jornada de reivindicació a través de l’esport. Amb una assistència de més de 50.000 persones, rècord per a les trobades de l’Euskal Selekzioa, “el poble basc vol mostrar la seva solidaritat amb Palestina, reclamant el dret del poble palestí a ser lliure i denunciant el genocidi perpetrat per Israel”. Ekologistak Martxan, la federació territorial basca d’Ecologistes en Acció, se sumarà als actes programats durant tota la jornada.

Ecologistes en Acció de Catalunya i Ecologistas en Acción a nivell estatal estan entre les principals organitzacions adherides a la campanya Act X Palestine, a la qual aporten la seva visió des de l’ecologisme social, que posa la vida al centre, totalment oposat al que generen les guerres i genocidis. A més del partit Catalunya-Palestina del dia 18, al llarg del cap de setmana del 14 al 16 de novembre tindrà lloc  l’Unsilence Fòrum a Barcelona, on es compartiran experiències de resistència civil, pau i justícia global amb més de 40 veus de Palestina, el Sàhara Occidental, Síria, Tunísia, Algèria i Europa.

L’organització ecologista recorda que la recaptació del partit i tots els beneficis de la campanya Act X Palestine es destinaran íntegrament a donar resposta a les necessitats del poble palestí a través de tres eixos d’acció: ajuda humanitària i reconstrucció a Gaza, justícia i fi de la impunitat, i cultura com a forma de resistència.

Per a les entitats organitzadores, aquest partit té un simbolisme especial: al juliol de 1936, aquest mateix estadi de Barcelona havia d’acollir les Olimpíades Populars, una iniciativa internacionalista i antifeixista que volia fer front als Jocs Olímpics de Berlín, organitzats pel règim nazi. “Aquell esperit de resistència i fraternitat tornarà a Montjuïc aquest 18 de novembre”, emfasitzen.

El genocidi continua, les mobilitzacions també

Ecologistes en Acció insisteix a recordar que, malgrat l’alto el foc, la massacre continua. Tal com explica la periodista Almudena Ariza (RTVE) existeixen raons de pes per les quals “no hauríem d’oblidar-nos de Gaza”. En els últims dies s’ha actualitzat la xifra oficial de persones assassinades des de l’inici dels atacs, que ja ascendeix a 69.000 persones, més de 200 des de l’alto el foc iniciat el 10 d’octubre. A més, la violència a Cisjordània també es repeteix cada dia contra la població palestina, com s’evidencia amb aquest exemple: l’Associació de Premsa Estrangera d’Israel i Palestina ha denunciat més de 500 atacs només el mes d’octubre.

Enrique Quintanilla, portaveu d’Ecologistas en Acción, ha declarat: “La pressió social i ciutadana continua sent molt necessària per a aconseguir l’embargament d’armes integral i la ruptura total de les relacions amb Israel. Es tracta d’una manera efectiva d’aïllar al govern de Netanyahu i exigir-li que acabi amb la massacre i que pugui iniciar-se un procés de rendició de comptes i reparació”.

Per això, l’organització ecologista ha anunciat que se suma a les noves mobilitzacions descentralitzades que hi ha previstes en l’Estat espanyol durant el cap de setmana del 29 i 30 de novembre, en commemoració del Dia de la Partició en Palestina, promogudes per fi al Comerç d’Armes amb Israel i la Xarxa de Solidaritat Contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP).

La entrada Esport contra el genocidi aparece primero en Ecologistas en Acción.

• La campanya Prou Urbanisme Inundable (PUI) porta un any reclamant a la Generalitat l’aturada immediata de tots els projectes urbanístics en zones inundables i la revisió dels mapes d’inundabilitat i els plans de protecció.
• El documental del Sense Ficció de TV3 ‘Alerta Inundable‘ evidencia que l’Agència Catalana de l’Aigua ha estat sotmesa a pressions d’interessos econòmics i polítics, la qual cosa qüestiona la seva independència i la fiabilitat de les autoritzacions concedides.
• La Consellera Paneque i els alcaldes i alcaldesses que insisteixen en urbanitzar espais amb risc d’inundabilitat seran responsables civils i penals dels danys que puguin esdevenir-se per la mala praxis.

Tal i com la campanya Prou Urbanisme Inundable (PUI), que ha impulsat Ecologistes en Acció juntament amb vora una quinzena de plataformes locals, venen denunciant, hi ha una mala praxis generalitzada a Catalunya d’autoritzar construccions en zones de risc per inundabilitat. El que era una evidència des de fa dècades, va esdevenir una realitat palpable amb la DANA de València de l’octubre de 2024, amb 229 morts i desenes de milers de milions d’euros en pèrdues materials.

Bona part dels Ajuntaments i la pròpia Generalitat han estat actuant de manera negligent, impulsant projectes en zones amenaçades que són clars exemples d’irresponsabilitat política i que poden comportar catàstrofes i pèrdues humanes absolutament terribles.

El context de crisi climàtica accelerada està portant a situacions cada vegada més extremes. Els esdeveniments meteorològics destructius (tempestes, sequeres, huracans…) són cada cop més freqüents, tal i com ve alertant la ciència repetidament. Els efectes de l’emergència climàtica haurien de provocar un canvi dràstic a tots els governs, que haurien de reorientar l’economia cap a un decreixement en l’ús de materials i energia, i ajustar-se als límits planetaris, tot prevenint els efectes destructius del desgavell climàtic. Però sembla que la majoria de responsables polítics, tot i declarar contínuament que els preocupen les qüestions ambientals, a la pràctica es comporten com a complets negacionistes, ja que no surten del discurs del ‘progrés’, el creixement infinit i la generació de riquesa a curt termini, a costa de destruir i malmetre el territori i els hàbitats naturals, i atemptar contra el benestar i la seguretat de les persones.

Projectes urbanístics d’habitatges en zones sota risc d’avingudes destructives, com el Pla de Ponent de Gavà, Ribera-Salines a Cornellà, les Tres Xemeneies a Sant Adrià, el bloc de l’Escardívol a Rubí o el Calderí a Mollet; o bé d’infraestructures, com la nova ampliació de l’aeroport o del polígon industrial CatSud i molts més són exemples d’aquesta situació.

Recentment, el president Salvador Illa va dir en una entrevista televisiva que tots aquests projectes en zones inundables “no prosperaran”, i que s’haurà de veure què passa amb els espais ja urbanitzats. Doncs bé, volem saber de quina manera es concretarà això. Cal una modificació de la Llei d’Urbanisme que prohibeixi urbanitzar en espais amb risc d’inundabilitat, i que s’estableixi un pla de desurbanització gradual i renaturalització de les àrees fluvials i litorals de Catalunya, en tots aquells espais on sigui materialment possible. No volem més anuncis per calmar la població i seguir sense canviar res, complint la vella dita del “qui dia passa, any empeny”.

El documental de TV3 ‘Alerta inundable’ emès el dimarts, 11 de novembre fa palès que un organisme públic com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està sotmès a pressions i interessos econòmics i polítics, que representen conflictes d’interessos que podrien qualificar-se de delictius. Els dictàmens de l’ACA que autoritzen construccions en indrets amenaçats per inundació estan en aquests moments sota sospita. I més encara quan la Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va anunciar fa tot just un any una revisió dels mapes d’inundabilitat de Catalunya, promesa que s’està endarrerint una i altra vegada. Ja en aquella ocasió des d’Ecologistes en Acció i la PUI vam advertir que exigim independència de les expertes que realitzin aquesta revisió perquè ens sospitem la total submissió a interessos privats.

Molts ajuntaments d’aquest país actuen com a promotors immobiliaris, i l’actual govern de la Generalitat segueix entestat en projectes absurds i de conseqüències devastadores per a l’entorn natural, el territori i el poble de Catalunya, tot al servei dels interessos del capital.

Recordem, com explica el documental emès ahir ‘Alerta Inundable’, que des de les diverses plataformes i Ecologistes en Acció, dins de la campanya PUI, hem adreçat requeriments a tots els responsables (alcaldes/esses, director de l’ACA i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica) perquè aturin els projectes urbanístics en zones amb risc d’inundabilitat. Ja estan avisats que actuarem per la via judicial en cas que un esdeveniment relacionat amb aiguats i inundacions, quelcom que pot passar en qualsevol moment, provoqui danys greus. Tant de bo el sentit correcte i la raó s’imposin i no calgui arribar fins a aquest punt.

La entrada Prou Urbanisme en zones inundables: Reclamem l’aturada de tots els projectes aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció de Catalunya ens hem adherit al manifest contra l’acord aranzelari entre els Estats units i la Unió Europea, que només incrementa el bel·licisme i les injustícies.
• Dinamitzat per Catalunya per la Pau i la campanya de desmilitarització en marxa, pretén incidir en la negociació dels pressupostos de l’Estat en Defensa.
• El Manifest denuncia la rendició als interessos econòmics i objectius militars nord-americans i l’atemptat que suposa per a la sobirania democràtica de la ciutadania europea.

En un moment de possible propera negociació de pressupostos estatals (que probablement no seran aprovats), la societat civil volem introduir-hi la discussió del pressupost en defensa. Per això, des de la plataforma Catalunya per la Pau i la campanya Desmilitaritzar és Descarbonitzar s’està impulstant un Manifest de rebuig al pacte aranzelari que Donald Trump i Ursula Von der Leyen van firmar el passat mes d’agost i que suposa obligacions de compra d’armament i combustibles fòssils per a la Unió Europea vers els Estats Units.

 

La entrada Manifest contra els acords aranzelaris i bel·licistes en curs aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció de Catalunya reclama al Govern que retiri el pla de “portes obertes” a la implantació de centres de dades i que prioritzi la sostenibilitat i la sobirania energètica front a l’extractivisme energètic de l’oligopoli tecnològic global.
• El Govern ha de centrar la seva estratègia de desenvolupament de la IA en impulsar un teixit productiu que generi ocupació estable i de qualitat, en comptes de construir centres de dades per rebre les inversions dels gegants tecnològics que els explotaran.

Durant els darrers anys, l’expansió de la intel·ligència artificial (IA) generativa ha provocat un creixement explosiu de centres de processament de dades arreu del món. Naus industrials que contenen milers de servidors de càlcul apilats en racks (armaris), que fins fa poc s’havien utilitzat majoritàriament com a suport físic de l’anomenat «núvol» i es dedicaven a l’emmagatzematge i l’accés a la informació a Google Drive, xarxes socials, i altres.

La generalització de l’ús d’aplicacions d’IA generativa com ChatGPT ha fet que la majoria dels nous centres de dades es dediquin al càlcul intensiu, ja que aquests algoritmes d’IA necessiten molta potència de càlcul. Si fins fa pocs anys la majoria de centres de dades consumien una potència elèctrica inferior a 1 MW, actualment estan proliferant centres de dades amb consums elèctrics de l’ordre dels 100MW, molt superior al dels supercomputadors més potents del món. Segons els plans d’expansió dels centres de dades a l’Estat espanyol, el consum elèctric d’aquest sector es quintuplicarà en els pròxims 5 anys.

Els centres de dades hiperescalars, els de més potència i que contenen centenars de milers de servidors, treballen 24 hores al dia, 365 dies a l’any, amb un consum energètic molt superior al de les indústries més electrointensives. A escala global, aquest consum voraç d’energia té greus conseqüències climàtiques, ja que la majoria de centres de dades hiperescalars s’alimenten amb electricitat d’origen fòssil. A més, el consum d’aigua per refrigerar els servidors de càlcul provoca un greu impacte ambiental, fins al punt que a algunes regions del mon, com a l’estat de Querétaro a Mèxic, hi ha comunitats que sofreixen restriccions severes d’aigua per tal de garantir l’abastament continu als centres de dades, que passen per davant de la població local, a qui se li nega l’accés a l’aigua potable.

Un model incompatible amb els objectius climàtics

Malgrat aquest panorama global, el passat mes de març el govern de la Generalitat de Catalunya va presentar el seu Marc estratègic d’impuls de la implantació i el desenvolupament de centres de dades a Catalunya, on s’estableix que “el centres de dades podran ser declarats d’interès general superior i com a projectes estratègics empresarials per facilitar-ne la implantació”.

Ecologistes en Acció alerta que aquest pla fa impossible complir amb els objectius climàtics de reducció d’emissions del propi Govern, recollits en els pressupostos de carboni (pla PINECCAT30), que exigeixen una reducció del 50% de les emissions associades a la generació d’energia per al 2030. Amb només un 20% de l’electricitat generada a partir de fonts renovables a Catalunya, l’augment de la demanda elèctrica derivat dels nous centres de dades impedirà la descarbonització de l’economia. Dit d’una altra manera: qualsevol augment en la generació d’electricitat d’origen renovable serà engolida pels centres de dades i provocaran un augment en el consum d’electricitat d’origen fòssil.

En aquest context, l’entusiasme del Govern per la proliferació de centres de dades és una mostra descarnada de negacionisme climàtic. Només a Cerdanyola del Vallès hi ha en construcció dos centres de dades hiperescalars que sumen una potència de 100 MW, amb un consum elèctric anual de fins a 880 GWh, que triplica el consum electric actual de Cerdanyola. La generació d’aquesta electricitat en centrals de cicle combinat suposarà unes 260.000 tones de CO₂ equivalent, és a dir un 8% de les emissions anuals de la ciutat de Barcelona o 10.000 vols internacionals. Tot això, a canvi d’una generació d’ocupació ínfima, com demostra el cas dels centres de dades d’AWS a Aragó, on en un centre de dades amb el mateix consum elèctric que una ciutat de 30000 habitants només hi treballen 20 persones, perquè la feina associada a l’activitat dels servidors és en remot: persones que treballen des d’altres ciutats, regions o països.

La recentment presentada Estratègia Catalunya IA 2030 anuncia la “creació de gigafactories d’IA que actuaran com a motors d’innovació i competitivitat en sectors estratègics”. Aquest discurs vincula el desenvolupament de la IA a la construcció de centres de dades, tot amagant que avui en dia la immensa majoria de tasques d‘IA es poden realitzar localment en ordinadors personals, sense haver de recórrer a centres de dades. Apart d’això, en l’era d’internet cap usuari, i això inclou les empreses catalanes, no pot percebre a quin servidor està corrent la seva tasca d’IA: el núvol esta deslocalitzat a tot el món i la distància entre l’empresa  i el centre de dades és irrellevant.

Què hi ha darrera d’aquest interès per construir centres de dades al nostre país? Els gegants tecnològics tenen els seus ulls posats a Catalunya per la presència a Barcelona de l’estació d’aterratge de cables submarins que facilitaria l’accés als seus centres de dades des de tot el món. El pla presentat pel Govern té l’objectiu de crear un ambient propici per atreure les inversions d’aquests gegants tecnològics, tal i com està passant a l’Aragó. Però per avançar en el camp de la IA, Catalunya no necessita centres de dades, i l’experiència de l’Aragó indica que els centres de dades no generen ocupació al territori i l’únic que fan es extreure recursos del territori on estan.

Ecologistes en Acció alerta que Catalunya podria esdevenir objecte de l’extractivisme d’aigua i energia per part de l’oligopoli tecnològic global. Per això demanen al govern de la Generalitat que, per responsabilitat, faci enrere el seu pla de portes obertes als centres de dades, plantegi una estratègia de desenvolupament de la IA que no depengui de centres de dades al territori, centri els seus esforços en donar suport a un teixit productiu en l’àmbit de la IA que generi ocupació estable i de qualitat, i declari una moratòria a la construcció de centres de dades d’alt consum energètic, tal i com ha demanat el relator de Drets Humans de  l’ONU. En un territori amb tanta escassetat d’energia renovable com Catalunya, promoure aquest tipus d’infraestructures no és progrés: és un atemptat climàtic.

La entrada Denuncien que el pla del Govern per impulsar els centres de dades atempta contra el pla de descarbonització de Catalunya i agreuja l’emergència climàtica aparece primero en Ecologistas en Acción.

Els grups ecologistes critiquen en un manifest la implantació d’una instal·lació d’aquestes característiques.

Les entitats sotasignants faran arribar el manifest als representants polítics, alcaldes i consellers del Consell Comarcal de la Ribera i del Parlament de Catalunya demanant-los seny a l’hora de donar suport a aquesta tecnologia.

La proposta de gigafactoria d’intel·ligència artificial (IA) a Móra la Nova neix de les directrius europees que busquen que Europa mantingui una independència amb relació amb l’oligopoli estatunidenc de les bases de dades en relació a la IA. Amb aquest objectiu, la Unió Europea té previst injectar uns 20.000 milions d’euros de diners públics per impulsar la IA europea, i poder construir així gigafactories que l’alimentin. Una d’aquestes instal·lacions es preveu a l’Estat espanyol. De fet, el govern espanyol ha escollit la localitat catalana de Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre, com a candidata a acollir-la. El projecte preveu una inversió d’entre 3.000 i 5.000 milions d’euros i estaria liderat per l’Estat, la Generalitat i Telefònica entre altres membres ja confirmats que participaran en el consorci públic-privat com ACS, MasOrange, Nvidia, Submer, Multiverse Computing, i la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT).

Tot just aquesta setmana el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet públic que el govern català destinarà 1.000 M€ fins l’any 2030 a accelerar el desplegament de la IA a Catalunya. Diners que sortiran majoritàriament dels fons europeus Next Generation i de la pròpia Generalitat i que comptaran també amb inversió privada tot i reconèixer que aquests sistemes d’IA demanden molta energia.

Estem tot just en un moment en què ha aparegut un informe de l’ONU que demana una moratòria a la construcció de centres de dades (El País, 17 d’octubre de 2025). Pedro Arrojo, relator de Nacions Unides sobre drets humans i aigua potable, denuncia l’opacitat del sector i el seu impacte en el consum energètic i d’aigua com a amenaces globals: «ens hem embarcat en un suïcidi anunciat», declara. El creixement exponencial de la producció de dades digitals, disparat també per la potenciació de la IA i de les criptomonedes, està provocant una allau de projectes de centres de dades arreu del món. I, com era d’esperar, l’aigua de l’Ebre és novament objectiu de la voracitat capitalista amb els centres de dades de l’Aragó ja desenvolupats i aquest projecte de gigafactoria d’IA a Móra la Nova. Això suposa greus riscos per als ja fràgils ecosistemes aquàtics.

L’informe es titula «El nexo entre el agua y la energía» (https://docs.un.org/es/A/HRC/60/30) i demana una moratòria en la construcció d’aquestes instal·lacions fins que es coneguin els seus efectes reals sobre el planeta. Arrojo denuncia que generen importants i preocupants demandes d’aigua, així com un dramàtic increment del consum d’electricitat. Aquesta tipologia de plantes es refrigeren amb aigua, no amb sistemes d’aire condicionat com els centres de dades més petits. I ho fan transferint la calor directament dels processadors dels servidors, que estan a 100 ºC, a l’aigua, que bull i s’evapora, consumint-ne molta: uns 1.600 litres per MWh. La gigafactoria de Móra la Nova, si s’acaba construint, tindrà de l’ordre d’uns 100.000 GPUs (processadors), la qual cosa suposarà una potència de 100 MW, i un consum anual de l’ordre de 800 GWh que corresponen a un consum d’1,3 hm3 d’aigua.

Els centres de dades generen molt dubtes rellevants: tindran accés prioritari a l’aigua i a l’energia per davant del subministrament domèstic o de l’agricultura? Les directrius de la Directiva Marc de l’Aigua s’han de respectar. I aquesta és una pregunta massa important com perquè no tingui resposta. A l’Ebre ens trobem també amb aquesta opacitat pel que fa als centres de dades de l’Aragó, el consum dels quals se sumaria al d’aquesta gigafactoria de Móra la Nova. Tampoc sabem com condicionaran la gestió dels embassaments, de l’aigua i dels sediments i, per tant, com condicionaran el futur del riu i del delta. A més, una part d’aquesta aigua “escalfada” durant el procés de refrigeració pot acabar, com la que ve del sistema de refrigeració de la central nuclear d’Ascó, a la llera el riu afectant un cop més la flora i la fauna de l’ecosistema fluvial.

En el centre del debat sobre la conveniència -o no- d’allargar la vida útil de les ja envellides centrals nuclears, aquest projecte no pot ser una altra excusa per permetre allargar-la, posant en perill innecessari a la població. Al nostre entendre, el negoci de les dades compromet els plans de mitigació de l’anomenada transició ecològica, l’accés a l’aigua potable i a una electricitat assequible, sobretot per a les comunitats empobrides. Hi ha també un altre impacte de la IA que tal vegada és menys conegut, però no per això menys greu: la petjada terrestre, que és la quantitat real de terra que necessita la IA i el seu desenvolupament. Alguns investigadors l’han quantificat en 3.400 km2 a l’any.

Una altra qüestió per al debat és la suposada creació de llocs de treball. L’experiència ens diu que la major part de les ocupacions qualificades seran temporals, i l’atenció als clients se situarà en els punts del planeta que els siguin més rendibles a les empreses. És a dir, els llocs de treball a Móra es limitaran a labors de manteniment. Per tant, no és cert que aquesta mena de “magatzem d’ordinadors” generi una gran quantitat de llocs de treball. Tal com ha declarat el mateix president del Consell Comarcal de la Ribera, estem parlant de 250 professionals “en fase inicial”, la major part dels quals s’esvairan un cop ultimada la posada en marxa de la planta. Tot i això, el Consell Comarcal de la Ribera ja ha anunciat que regala terrenys i una nau del polígon del Motlló, entre Móra la Nova i Tivissa a unes empreses que els sobren els diners per a invertir. Haurien de promoure empreses més sostenibles que, a més, facilitarien més llocs de treball de qualitat.

A la vista d’aquesta informació, les entitats sotasignants reclamem una moratòria a la construcció de centres de dades a Catalunya, inclosa la gigafactoria de Móra la Nova, fins a conèixer exactament l’impacte sobre el medi ambient i els llocs de treball reals que generarà aquesta instal·lació. Tanmateix, reclamem que en el desenvolupament industrial de la zona: desaparegui l’opacitat dels projectes; es posin límits al que és artificial; i es limitin el consum d’aigua i la producció i el consum d’energia. En conclusió, destinar els recursos públics al benefici del sector públic, de la població i del medi ambient.

 

La entrada Denuncien l’opacitat en el projecte de gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova aparece primero en Ecologistas en Acción.

Confirmat: el dia 11 de novembre a les 22:05 s’emetrà per TV3 el documental ‘Alerta inundable’.

El suport que hem donat des de les entitats i plataformes organitzades en la campanya Prou Urbanisme Inundable o el Sindicat de Periodistes de Catalunya a les treballadores que han realitzat aquest documental, així com la pressió que hem exercit perquè s’emetés, ha estat clau per a aconseguir que la censura no s’imposi per damunt del dret a la informació de la ciutadania.

Tanmateix, si en la data prevista (30 de setembre) no el van voler emetre, ara no volen que el vegi gran part de la ciutadania: Ens adverteixen que trobarem molt poques promocions de les que habitualment es fan als diversos programes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Tot i que es preveu que la informació que donarà aquest documental és rellevant i exclusiva, molt probablement no se’n farà gala. Per això ens toca a la ciutadania organitzada de passar el missatge. No permetrem que es cobreixi un tel de silenci sobre aquest documental vital per a moltíssimes persones.

El dia 11 de novembre, dimarts, a les 22:05 s’emetrà pel canal de televisió TV3 i la plataforma 3cat.cat. Tothom a connectar-se!

Animem totes aquelles plataformes i col·lectius que lluiteu contra l’urbanisme inundable a fer visionats col·lectius; a compartir-nos les vostres impressions i llutes; a sumar-vos a la PUI:

📣 Seguiu-la a Telegram i Bluesky 
✏️ I podeu escriure a prourbanismeinundable@riseup.net

 

Vegeu el tràiler del que serà el documental:

La entrada ‘Alerta inundable’ finalment s’emetrà el dimarts 11 de novembre aparece primero en Ecologistas en Acción.

Puedes leer este artículo en catalán aquí.

El congreso del Colegio de Periodistas de Catalunya, celebrado los días 7 y 8 de noviembre, ha aprobado una reforma y ampliación del Código Deontológico. Según sus responsables, el objetivo es contar con un marco ético actualizado para afrontar los múltiples retos de la profesión y contribuir a preservar la democracia y los derechos humanos.

Tanto el decano del Colegio de Periodistas de Catalunya, Joan Maria Morros, como el presidente del Consejo de la Información de Catalunya, Josep Carles Rius, explicaron que las propuestas de cambios y ampliaciones son el resultado de un proceso de escucha a la profesión y a la sociedad civil, y también fruto de estudios compartidos con las once universidades que imparten estudios de periodismo en Catalunya.

Las diez claves del nuevo código ético

1. Combatir la mentira
El criterio 1 del Código establece el deber de decir la verdad. Ahora los periodistas consideran que no basta con eso y que tienen el deber “de hacer frente a la mentira, a la desinformación y a la negación de las evidencias científicas”. En el articulado del Código se establece que “el periodista tiene el deber de acercarse al máximo a la realidad de los hechos con honestidad, independencia, responsabilidad y espíritu crítico. Fuera de este marco, no estamos ante periodismo”.

2. Discurso de odio y derechos humanos
Como conclusión de los doce criterios del Código, los periodistas recuerdan que “las responsabilidades éticas se enmarcan en el compromiso ineludible de los periodistas con los derechos humanos. Los periodistas tienen el deber de identificar y combatir el discurso de odio como una gran amenaza para la convivencia, la dignidad y la democracia”.

3. Un derecho de la ciudadanía
En el congreso muchos ponentes insistieron en que los periodistas tienen el deber de garantizar un derecho que pertenece a la ciudadanía: el derecho a la información. Por ello, en el preámbulo se recuerda que este derecho está consagrado en la Declaración Universal de los Derechos Humanos (artículo 19), la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea (artículo 11), la Constitución Española (artículos 20 y 105.b) y el Estatuto de Catalunya (artículo 52).

4. Responsabilidad frente al suicidio
Uno de los cambios más profundos del Código es el que se refiere al tratamiento del suicidio. Hasta ahora se hacía hincapié en evitar el supuesto efecto mimético. Ahora se va mucho más allá y se dice:

“En el caso del suicidio, se debe informar con responsabilidad, tratándolo como un problema de salud pública que puede prevenirse y que nunca responde a una única causa. Debe evitarse el sensacionalismo o cualquier lenguaje que le pueda transmitir un aire de romanticismo o glamour, así como los detalles concretos sobre la persona, el método o el lugar. Estas noticias no deben destacarse ni repetirse, y se debe tener un cuidado especial cuando se trate de personas conocidas. Es importante incluir recursos sobre dónde y cómo buscar ayuda. Si se incluyen imágenes, éstas no deben caer en estereotipos ni reforzar estigmas”.

Además, se incorpora un anexo específico con recomendaciones sobre cómo abordarlo.

5. ¿Quién es periodista?
En un tiempo en el que existe mucha confusión sobre quién es o no periodista y en el que proliferan los falsos medios de comunicación, el Código incorpora un preámbulo donde se dice:

“Es periodista aquella persona que tiene la formación académica y/o la experiencia adquirida y acreditada profesionalmente para ejercer el periodismo. Puede desarrollar su trabajo en medios de comunicación, en empresas dedicadas a la comunicación o en plataformas personales, y en todo caso debe asumir el compromiso ético imprescindible que determina el Código Deontológico del Colegio de Periodistas de Catalunya”.

6. ¿Qué es un medio de comunicación?
En el mismo preámbulo se determina que “los valores que guían a los periodistas implican también de forma corporativa a las empresas dedicadas a la comunicación. Solo entendemos que se ajustan a esta definición si son transparentes respecto a su titularidad, si están comprometidas con el Código Deontológico y si toman decisiones al servicio de la ciudadanía».

7. Clickbait y grandes plataformas
Por primera vez, un código deontológico considera que “el uso sistemático de titulares engañosos –conocidos como clickbait o pescaclicks– compromete la calidad de la información y vulnera el derecho de la ciudadanía a recibir contenidos rigurosos”. Los periodistas reclaman también que las grandes plataformas digitales asuman “responsabilidad editorial respecto a los contenidos que difunden en redes sociales para poder ser catalogados como periodismo”.

8. El reto de la inteligencia artificial
Un anexo establece que en el uso de la inteligencia artificial en el ámbito periodístico “debe existir siempre una supervisión periodística y editorial humana, ejercida por profesionales, en todas las etapas de producción y difusión de contenidos generados o asistidos por IA”.

El objetivo es “valorar la fiabilidad de las fuentes, verificar y contextualizar la información, detectar errores y garantizar la veracidad”. El anexo recuerda el deber de evitar “la proliferación de contenidos generados por inteligencia artificial que puedan generar o favorecer la desinformación o la manipulación (…) o que introduzcan sesgos, fomenten la polarización, la discriminación o contribuyan a la difusión de discursos de odio”.

Además, el anexo sobre tratamiento de imágenes incorpora recomendaciones específicas:

“Las imágenes generadas por IA con apariencia fotográfica o realista son el resultado de la manipulación de múltiples imágenes y, por tanto, no deben utilizarse en contextos periodísticos, en coherencia con la normativa que prohíbe expresamente cualquier manipulación de la información visual en el ámbito del fotoperiodismo».

9. Tratamiento de la emergencia climática
El anexo dedicado al tratamiento de la emergencia climática recuerda que “la crisis climática es una cuestión de justicia global derivada de la sobreexplotación de los sistemas naturales y la vulneración de los derechos humanos. Este agravio ha sido perpetrado históricamente –y también hoy día– por los países del norte global a costa de los recursos del sur global. Los medios de comunicación tienen la responsabilidad de señalar estas relaciones desiguales».

Para evitar la parálisis y la sensación de impotencia que conduce a la fatiga climática, “debe evitarse el discurso único de catástrofe y el contenido estrictamente emocional y compasivo”. Asimismo, el Código subraya que se debe “renunciar a la falsa simetría para no dar espacio al negacionismo climático, porque dar voz a discursos que niegan la existencia de la crisis climática o abogan por el derrotismo no forma parte del ejercicio de la imparcialidad ética, sino que crea un falso equilibrio de opiniones y amplifica la desinformación».

10. En defensa de la diversidad
Un anexo específico insiste en que se debe “evitar incluir en la información el grupo étnico, el color de la piel, la nacionalidad, la religión o la cultura si no es estrictamente necesario para la comprensión global de la noticia, con el fin de evitar generar prejuicios, estigmatización y estereotipos que promuevan actitudes discriminatorias o racistas”.

El documento también recomienda “mejorar los mecanismos periodísticos que favorecen la multiculturalidad” y que “las redacciones sean más diversas, no solo porque es socialmente justo, sino porque es periodísticamente necesario para la calidad informativa y para aportar nuevas miradas sobre la realidad”.

La entrada Las diez claves del nuevo código ético del Colegio de Periodistas de Catalunya se publicó primero en lamarea.com.

Este artículo ha sido publicado originalmente en Catalunya Plural. Puedes leerlo en catalán aquí.

Álex Mesa // A poco más de un año de la catástrofe de la DANA en València, Carlos Mazón dimitió finalmente como president de la Generalitat. La gota que colmó el vaso: los abucheos e improperios que recibió en el funeral que se celebró en honor a las víctimas (y al que se le solicitó que no asistiera).

Tras este episodio, en el PP se percataron de que Mazón no era muy querido entre una parte sustancial de la ciudadanía valenciana (apenas les llevó un año darse cuenta) y entonces hubo una comparecencia… A decir verdad, el president no dijo en ningún momento de forma explícita que dimitía y, sobre todo, no pidió disculpas por apenas nada.

Durante el año en el que resistió en el cargo le sobró tiempo para dar infinidad de versiones distintas del porqué no se enviaron los avisos correspondientes antes de que fuera demasiado tarde. Sin embargo, todo ese tiempo parece que no fue suficiente para llegar a un acto de constricción y de sinceras disculpas por todo lo ocurrido. No. El foco de su comparecencia se puso en toda la presión recibida, en el abandono institucional y en lo mucho que ha sufrido. ¿Acaso no merecen nuestra compasión los negligentes?

Aún más recientemente, se han comenzado a filtrar fragmentos de las memorias de Juan Carlos I. Cabe reconocer que en este caso parece que el susodicho está siendo muy fiel a la literalidad del formato. Todo lo que narra parece no tener que ver mucho con los hechos acontecidos sino con cómo él los recuerda en su cabeza, con sus impresiones personales y sus juicios de valor. Por los fragmentos que han trascendido, parece un tanto despechado con su hijo y, en general, maltratado por los políticos, los medios de comunicación y buena parte de la opinión pública española.

Sin duda alguna, el culmen de esta actitud quejosa la encontramos en algo que podría haber sido obra de los Chanantes: “Soy el único español que no cobra pensión tras cuarenta años de servicio”. Pobre hombre. Y esto lo escribe en el mismo texto en el que reconoce que no podía rechazar un regalo de 100 millones de dólares por parte de la monarquía saudí, por ejemplo. Pero no cobra pensión. Y eso es tremendamente injusto. Después de todo lo trabajado por España, después de su recto y ejemplar comportamiento en todos los registros y ámbitos… ¿Acaso no merecen nuestra compasión los nobles?

Durante esta semana también han aparecido imágenes y declaraciones del juicio al fiscal general del Estado por la presunta filtración de información sobre Alberto González Amador, pareja de Isabel Díaz Ayuso y también presunto defraudador de impuestos. Este caso tiene muchas aristas pero, para hacerlo breve, han trascendido unas declaraciones de González Amador en las que atestigua sentirse acorralado por la persecución no solo judicial sino, sobre todo, política y mediática que lleva sufriendo desde hace dos años. La guinda del pastel: “O me voy de España o me suicido”. La situación se le ha tornado tan insostenible y su mente ha quedado tan obnubilada por el maltrato sufrido que la posibilidad de regularizar su situación fiscal parece que ni se le llegó a ocurrir. ¿Acaso no merecen nuestra compasión los presuntos defraudadores?

Estos tres casos recientes muestran unas similitudes asombrosas. En general, lo que une a los tres es una sensación de maltrato recibido, de discriminación o de sufrimiento inmerecido, lo que los lleva a una profunda victimización de la que no parecen comprender su carácter ridículo. Y tal vez esta falta de comprensión de lo risible de su victimización tenga que ver con que no han sido capaces de ir más allá de sus propios intereses y de su propia perspectiva para comprender cuál es la percepción de sus actos que tienen los demás.

Al victimizarse, Mazón hiere a quienes realmente sufrieron las consecuencias de sus actos presumiblemente negligentes, Juan Carlos I ofende a quienes se han ganado la vida honrada y humildemente y a duras penas tienen una pensión mínima (y a veces ni eso), mientras que González Amador enerva a quienes saben de primera mano que la salud mental es algo extremadamente serio y con lo que no cabe frivolizar (ni tan siquiera en aras del legítimo derecho a la defensa en un juicio).

Pero me atrevería a decir que el escozor se siente no solo en quienes se ven afectados o interpelados directamente, sino en todos aquellos que son capaces de comprender la frívola gravedad de sus aseveraciones. Es decir, duele y escuece a quienes tienen empatía.

De alguna forma, a través de altavoces como el de Pablo Motos en El Hormiguero, hace ya un buen tiempo que algunas voces se quejan de que ya no se puede decir nada en libertad. Pero a la vista de los Mazón, Juan Carlos I, González Amador y cía lo que tal vez quepa pensar es que lo que quieren esas voces no es poder decir lo que les dé la gana, sino que no se les conteste, que no se les cuestione ni replique, que se sienta empatía para con ellos y la pérdida de sus privilegios, pero no para con quienes fueron víctimas (directas o indirectas) de sus presuntas tropelías.

La entrada Mazón, Juan Carlos I y cía: el victimismo de los ‘grandes’ hombres se publicó primero en lamarea.com.

• Ecologistes en Acció fa arribar als grups parlamentaris una sèrie de mesures priortàries perquè es tinguin en compte en la negociació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
•  L’objectiu de les propostes és prioritzar la destinació dels recursos del país a protegir la natura i les persones davant la crisi ecosocial.

Des de la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya s’ha fet arribar a tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya excepte als de l’extrema dreta, així com a diputats i diputades personalment, un breu document amb mesures de mínims, urgents, en les quals consideren que caldria centrar-se per tal d’aturar la degradació ambiental al nostre país, que amenaça al conjunt de la societat. La destinació de recursos econòmics vers unes o altres actuacions determina la protecció o, al contrari, la continuació de la destrucció del medi natural i les condicions de vida de la societat.

Ens trobem en una crisi ecosocial sense precedents. L’emergència climàtica, amb temperatures rècord i onades de calor, i inundacions catastròfiques són una realitat ja present. L’extinció d’espècies i la pèrdua de serveis ecosistèmics essencials per a la vida humana és ja un fet que s’agreuja cada dia. Mentrestant, el militarisme i la guerra s’estenen pel món, en una carrera armamentista suïcida que està detraient recursos per als serveis públics, el benestar social i la conservació de la natura de la qual depenem. Les persones, sobretot les més vulnerables són les més perjudicades, al Sud global i també a casa nostra, tot i que finalment acabarem totes sent víctimes d’aquesta crisi civilitzatòria, com ens alerta la ciència contínuament.

Per revertir la tendència, els moviments socials i ambientals, entre els quals Ecologistes en Acció, fa temps que treballem a favor d’una transició ecosocial que ens porti a una societat humana en pau amb la terra i amb si mateixa, amb benestar per a tots i totes.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya és un moment per a plantejar quin rumb ha de portar el país, tant en termes econòmics i pressupostaris com de model. Per això, Ecologistes en Acció ha fet arribar una sèrie de prioritats que considerem que tots els partits polítics haurien de posar sobre la taula en les negociacions per dotar Catalunya d’uns pressupostos per al 2026. La seguretat de la ciutadania ha de venir per assegurar les condicions de vida, la dignitat de les persones i el bon estat dels ecosistemes i la natura.

 

La entrada És urgent revertir la crisi ecosocial des dels Pressupostos de la Generalitat aparece primero en Ecologistas en Acción.

• La plataforma Grup Llop Catalunya considera una excel·lent notícia la primera reproducció del llop al nostre país en 100 anys, bona per a les poblacions rurals i per al medi ambient.
• Reclamen a la Generalitat celeritat per incorporar el llop com a espècie en perill d’extinció al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, així com la tramitació del corresponent pla de recuperació.
• Consideren que cal mantenir i aprofundir les polítiques concertades entre administració, sector primari i entitats ambientals per a assolir un equilibri i coexistència entre l’espècie salvatge i la ramaderia extensiva.

Grup Llop Catalunya, la plataforma on s’apleguen ONG ADDA, ADLO, ARBA litoral, Ecologistes en Acció de Catalunya, Greenpeace i WWF, es felicita per la gran notícia de la primera llopada a Catalunya des de fa 125 anys. La natura no ens deixa de demostrar que, si hi deixem espai per rebrotar, pot recuperar-se a poc a poc. Però, per què aquesta reaparició d’una espècie extinta al nostre territori ens resulta tan bona notícia?

Davant d’una emergència sanitària animal amb la detecció de casos de tuberculosi i altres malalties que afecten el bestiar i que han motivat batudes d’una intensitat desproporcionada de cérvols, senglars i altres ungulats i lagomorfs -com les anunciades fa uns dies al pla de control pel risc de transmissió de tuberculosi animal al Pallars-, així com altres patologies del bestiar domèstic que s’atribueixen, sovint sense una base científica sòlida, a la fauna salvatge, cal considerar el paper ecològic del llop com a regulador natural.

Per què no només significa el retorn d’una espècie emblemàtica, també el retorn de les importantíssimes funcions ecosistèmiques que realitza. Com una major regulació natural d’ungulats silvestres, especialment senglars i cabirols, i un mecanisme excel·lent de control sanitari. Perquè aquest predador apical exerceix una pressió selectiva sobre les poblacions d’ungulats silvestres, eliminant preferentment els individus febles, malalts o immunodeprimits, i contribuint així a la reducció de la càrrega patogènica dins el medi natural alhora que disminueix la transmissió de malalties sobre el bestiar.

En aquest context, la detecció de la primera llopada establerta pot interpretar-se com l’inici d’un procés de restauració ecològica i com una oportunitat. La presència del llop no només representa un indicador de bona qualitat ecològica, sinó que també reactiva mecanismes de regulació tròfica i ecologia de la por, que modulen el comportament i la densitat dels herbívors.

Atès el retorn d’aquesta peça clau dels nostres ecosistemes que durant molt de temps ha estat perseguida i desprestigiada com el dolent d’un conte mal contat, la plataforma reclama a la Generalitat rapidesa en incorporar el llop com espècie En Risc d’extinció al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, i la tramitació del corresponent pla de recuperació, tal com marca la legislació vigent.

Des de Grup Llop Catalunya animen a tots els sectors a continuar treballant per a la coexistència entre un món rural viu i una fauna silvestre recuperada. Acompanyant i donant suport efectiu als sectors ramaders en la implantació de mesures preventives donant continuïtat a les accions que des del Grup de Treball llop s’estan duent a terme actualment, entre d’altres.

La entrada Celebren el retorn del llop a Catalunya i reclamen un pla de recuperació urgent i mesures amb prou pressupost per a garantir la coexistència amb la ramaderia extensiva aparece primero en Ecologistas en Acción.