• L’organització ecologista convida a sumar-se al repte de desinstal·lar les xarxes socials dels telèfons intel·ligents durant els 28 dies del mes de febrer, una proposta impulsada pel Moviment Off.
• Aquesta campanya busca conscienciar dels problemes generats per una hiperconexión quotidiana al mòbil, que roba el temps i l’atenció a les persones. Al seu torn, denúncia l’impacte ambiental d’aquesta tecnologia i les conseqüències negatives de la hiperexposició i del control social que implica.
• El tret de sortida de la campanya tindrà lloc el pròxim 7 de febrer amb l’acció global “Camina, no facis scroll” que es realitzarà simultàniament en diferents localitats com Caravaca, Guadalajara, Castelló, Madrid, Màlaga, Segòvia, Sevilla, València, Vigo, Londres, Marsella o París.
• Sobre el debat generat per l’anunci de Pedro Sánchez sobre la prohibició de l’accés a xarxes socials a menors de 16 anys, Ecologistes en Acció defensa que és una mesura necessària i encertada per a protegir la infància i adolescència. 

Al costat de més de 50 entitats, l’organització ecologista i el seu programa Escola Saludable col·laboren en la campanya global Off February, una invitació a desinstal·lar-se les xarxes socials dels telèfons mòbils durant el mes de febrer. També ho fan més de 10 societats científiques de l’àmbit de la salut, incloses en la Plataforma control Z, nombroses organitzacions crítiques a la hiperdigitalització —especialment de menors per la seva afectació en els àmbits de salut, aprenentatge i desenvolupament— així com organitzacions i plataformes que aposten per usos biocompatibles de la tecnologia.

“No es tracta de fugir del món, sinó de reconnectar amb ell; sempre pots continuar utilitzant les teves xarxes des del teu navegador i fer així un ús més intencional i sobri de la tecnologia, mentre es tingui una edat madurativa per a això com es recomana des de la pediatria. També es pot aprofitar per a esborrar qualsevol app que et robi més temps del valor que t’aporta”, defensa Julio Carmona, portaveu d’Ecologistes en Acció.

Al llarg del mes de febrer es realitzaran diferents activitats per a conscienciar de la importància de la desconnexió digital per a la salut de les persones i el medi ambient. La primera d’elles serà l’acció global “Camina, no facis scroll” dissabte que ve 7 de febrer. Milers de persones de diferents localitats participaran en caminades que ronden els 5,04 quilòmetres, la distància que una persona usuària mitjana recorre amb el polze en fer scroll en el seu mòbil al llarg dels 28 dies del mes de febrer, és a dir, uns 180 metres diaris.

“Aquesta acció transforma un gest solitari, passiu i automàtic en un acte conscient, col·lectiu i ancorat en el físic. El que abans era desplaçar-se per una pantalla es converteix a moure el cos en el món real”, afegeix Carmona.

En sumar-se a la campanya, Ecologistes en Acció incideix en què la hiperconexió als mòbils “ens roba el temps i l’atenció i ens desconnecta a les persones d’una vida relacional real i en comunitat”. Al mateix temps, l’organització ecologista posa l’accent en la petjada ambiental d’aquesta hiperconexió, “que és inassumible per al planeta”, així com en la hiperexposició a dispositius i xarxes sense fils així com en les estratègies dels algorismes i del control social.

Prohibir les xarxes socials a menors de 16 anys, una mesura encertada i necessària

Ecologistes en Acció celebra el recent anunci de Pedro Sánchez en Dubai sobre la prohibició de l’accés a les xarxes socials a menors de 16 anys i l’obligació de les plataformes digitals de posar mesures de control d’edat efectives. I afegeix que alliberar i protegir infància i adolescència d’unes xarxes socials —addictives, algorítmiques i de control social— en una etapa de desenvolupament de major vulnerabilitat, compte en l’actualitat amb el suport de la comunitat científica.

No és un debat nou, tal com va quedar exposat en l’informe del Comitè Persones Expertes de 2024, on Ecologistes en Acció va participar a través del seu portaveu, Javier Zarzuela. La prohibició es va reivindicar obertament en la mobilització de juny de 2025 pel dret a la desconnexió digital i la salut dels menors, impulsada pel Moviment Off ; i es recull en les diferents actuacions que realitza la Plataforma Control Z, formada per 10 societats científiques i organitzacions com a Adolescència Lliure de Mòbils, Moviment Off i Ecologistes en Acció.

Carmona ha conclòs: “Juntament amb organitzacions pediàtriques, mèdiques, educatives i famílies, Ecologistes en Acció portem anys denunciant, a través del programa Escola Saludable, l’impacte de les xarxes socials en la infància i adolescència. Són persones el cervell de les quals està encara en procés maduratiu, més vulnerables als efectes adversos dels telèfons intel·ligents en el neurodesenvolupament i en la seva salut física i mental, àmpliament recollits en la bibliografia mèdica. Per això, celebrem aquest anunci de Pedro Sánchez i exigim que no es quedi en meres paraules, sinó en accions reals que contribueixin a protegir infància i joventut”.

Carmona ha conclòs: “Juntament amb organitzacions pediàtriques, mèdiques, educatives i famílies, Ecologistes en Acció portem anys denunciant, a través del programa Escola Saludable, l’impacte de les xarxes socials en la infància i adolescència. Són persones el cervell de les quals està encara en procés maduratiu, més vulnerables als efectes adversos dels telèfons intel·ligents en el neurodesenvolupament i en la seva salut física i mental, àmpliament recollits en la bibliografia mèdica. Per això, celebrem aquest anunci de Pedro Sánchez i exigim que no es quedi en meres paraules, sinó en accions reals que contribueixin a protegir infància i joventut”.

 

La entrada Desconnexió digital: Ecologistes en Acció crida a participar en Off February i anima a caminar en comptes de fer ‘scroll’  aparece primero en Ecologistas en Acción.

• En el Dia Mundial de les Zones Humides, SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet reclama solucions per a protegir aquest indret tan singular, i descartar operacions urbanístiques incompatibles amb els valors naturals com l’ampliació de l’aeroport o nous creixements urbans.
• La legislació (el nou Reglament Europeu de Restauració de la Natura) marca que cal restaurar els ecosistemes degradats.
• En coherència amb això, la plataforma d’entitats torna a reclamar la protecció integral del territori, que inclogui el blindatge urbanístic dels terrenys agraris i naturals, i una gestió integral, a través de la figura de Parc Natural i Agrari del Delta del Llobregat.

Les entitats veïnals, socials i ecologistes del Baix Llobregat i l’Hospitalet, entre les quals Ecologistes en Acció, aplegades a la plataforma SOS, es planten davant el que consideren “un model d’economia depredadora del territori i destructiva de la vida”, i reclamen un canvi de paradigma, especialment urgent al Delta del Llobregat.

Avui, Dia Mundial de les Zones Humides, les entitats de defensa del territori posen sobre la taula la necessitat de protegir els aiguamolls i els rius, i avançar en la seva restauració i renaturalització. Cal insistir que els aiguamolls del delta del Llobregat són un dels tres espais humits clau de Catalunya i un dels més importants de la mediterrània occidental pel seu paper en les migracions intercontinentals d’ocells.

Per això, en coherència amb l’Estratègia Europea Biodiversitat 2040, amb el Marc Mundial de Biodiversitat, i amb el Reglament de Restauració de la Natura, aprovat recentment per la Unió Europea, la plataforma reclama a totes les administracions, i especialment al Govern de la Generalitat de Catalunya, un canvi de rumb de 180 graus en relació a aquest territori tant petit, valuós i vulnerable.

Cal passar de veure aquests terrenys com solars on encabir-hi negocis i infraestructures a veure-hi un espai verd, un actiu essencial per a conservar la qualitat de vida de la població i, sobretot, com una de les joies de la corona, de les catedrals de la natura de Catalunya, que cal cuidar igual com faríem amb obres d’art o edificacions irrepetibles i úniques. Catalunya té un patrimoni arquitectònic extraordinari, i el país així ho ha entès. Però de la mateixa manera, tenim un patrimoni natural inigualable, un dels més excepcionals d’Europa, però les lleis i l’acció política dels diversos Governs, no n’és coherent.

Per tot plegat, en el Dia Mundial de les Zones Humides, les entitats de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet reiteren que el Delta no està en venda, i exigeixen a Salvador Illa i Sílvia Paneque (Consellera de Territori), la protecció integral i la inversió pública del govern del país necessària per a garantir la conservació dels valors naturals i d’una activitat agrària potent i compatible amb la biodiversitat. I recorden que la seva proposta de blindar la protecció d’aquest territori amb la figura de Parc Natural i Agrari està damunt la taula.

La entrada El Delta del Llobregat, un espai humit únic de Catalunya però maltractat, reclama solucions i un canvi de model aparece primero en Ecologistas en Acción.

• S’obre una nova campanya de signatures perquè la ciutadania pugui mostrar el seu suport i exigir que les lleis de la natura no es toquin ni es posi en risc la salut del planeta ni la dels éssers humans.
• La coalició Hands Off Nature, integrada per organitzacions de la societat civil europees compromeses amb la defensa de la natura, presenta una nova fase de la campanya conjunta per frenar els intents de debilitar les lleis ambientals de la UE.
• En aquests moments està en perill, entre altres normatives, la Directiva Marc d’Aigua, cosa que suposaria un gran retrocés en la protecció de rius, aqüífers, aiguamolls i zones costaneres.
• La tardor passada la campanya va aconseguir gairebé 200.000 suports en tot just deu dies instant la Comissió Europea a posar fi al retrocés de les normatives ambientals europees.

La coalició Hands Off Nature, formada a l’Estat Espanyol per ClientEarth, Ecologistes en Acció, SEO/BirdLife i WWF, mostra la seva preocupació davant les propostes de debilitar la normativa ambiental que es continuen promovent des d’institucions europees. Les organitzacions denuncien que aquests passos enrere poden erosionar les proteccions clau construïdes durant dècades, que sostenen els processos ecosistèmics essencials per a la vida humana i els espais naturals.

La Comissió Europea va publicar el vuitè paquet òmnibus per “afavorir la competitivitat i eliminar exigències ambientals” però aquests canvis només afavoreixen les grans empreses Tot i això, està entossudida a provocar un gravíssim retrocés a la normativa ambiental, per exemple:

• Accelerant les avaluacions ambientals de projectes d’infraestructures, cosa que suposaria autoritzar projectes amb impactes ambientals greus i negatius, sense les garanties d’una adequada avaluació.
• Modificar la Directiva sobre emissions industrials i ramaderes, eliminar l’exigència de l’inventari de productes químics i els inventaris i indicacions dels plans de transformació.
• Eliminant la necessitat d’informar sobre substàncies perilloses imposada per la Directiva Marc de Residus, a més d’exonerar de responsabilitat les empreses productores.

Són especialment greus els canvis que podrien afeblir lleis que afecten directament la protecció de l’aigua i els hàbitats aquàtics, amb impactes per als aiguamolls i la biodiversitat, així com les comunitats humanes, que en depenen.

En aquest context, la Directiva Marc de l’Aigua està en risc. Aquests processos obren la porta a una reducció d’obligacions, controls i salvaguardes que han estat essencials per millorar la qualitat i la quantitat de les aigües, protegir els ecosistemes aquàtics i garantir l’accés a l’aigua en condicions segures per a les persones.

La coalició subratlla que debilitar aquesta directiva suposaria una gran reculada en la protecció dels ecosistemes aquàtics com rius, aqüífers, aiguamolls i zones costaneres. Així mateix, es veuria compromesa tant la biodiversitat com la resiliència davant de la contaminació, la sobreexplotació, l’escassetat hídrica i els impactes del canvi climàtic, en un context en què la pressió sobre els recursos hídrics no deixa d’augmentar.

El mes de setembre passat la coalició va aconseguir amb la seva campanya, en només deu dies, gairebé 200.000 firmes de suport de la ciutadania europea. La campanya va aconseguir enviar un missatge clar a la Comissió Europea, instant-la a frenar la reculada en les lleis ambientals. En aquesta segona fase, es demana un nou impuls al blindatge de les normatives europees i s’anima la ciutadania a participar-hi signant la petició.

La campanya insisteix que:

• Els beneficis que els ecosistemes proveeixen a la naturalesa i els éssers humans estan en risc, i cal aplicar i millorar la normativa existent en comptes de debilitar-la.
• Les proteccions en vigor no requereixen un debilitament, sinó millor implementació i compliment reforçat.
• La participació ciutadana informada és essencial perquè qualsevol reforma normativa respecti tant la ciència com els drets humans a un medi ambient sa.

 

Necessitem la teva signatura

La entrada La coalició Hands Off Nature llança una nova campanya contra el retrocés de les normatives ambientals europees aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Huit grups ecologistes del País Valencià, cinc d’ells d’Ecologistes en Acció, organitzen una marxa lúdic reivindicativa per les Salines de Santa Pola el pròxim 7 de febrer aprofitant la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides el 2 de febrer.
• El punt de trobada de l’activitat és el final de l’avinguda Blasco Ibáñez, en platja Lisa, a les 9:30 h i el motiu és reivindicar mesures per a mitigar la degradació causada per la N-332, on també es gaudirà dels paisatges i ecosistemes d’aquest sector de l’espai protegit.

 

Amigos de los Humedales del Sur de Alicante, Talaiola – Ecologistes en Acció de Santa Pola, Margalló – Ecologistes en Acció d’Elx, Grupo Ecologista Maigmó – Ecologistes en Acció de Sant Vicent del Raspeig, El Campanà – Ecologistes en Acció de Crevillent, La Carrasca – Ecologistes en Acció d’Alcoi, la Colla Ecologista d’Alacant – Ecologistes en Acció i Amig@s Sierra de Escalona aprofiten el Dia de les Zones Humides per a tornar a denunciar la passivitat de les administracions públiques davant els impactes provocats per la N-332 al seu pas pel Parc Natural de les Salines de Santa Pola. Especialment, en aquells causats per l’abocament de residus pels usuaris d’aquesta, tant des dels vehicles que circulen per aquesta via com en els diferents punts de parada existents en aquest tram d’aquesta carretera que suporta una elevada densitat de trànsit.

Els set grups ecologistes recorden que porten anys reclamant tant a la Generalitat Valenciana com al Ministeri de Transports que es posen d’acord per a l’elaboració d’un pla de minimització d’impactes i d’integració paisatgística de la N-332 al seu pas per les Salines de Santa Pola, contemplat pel Pla Rector d’Ús i Gestió d’aquest espai protegit. Entre altres punts, el Pla hauria d’incloure un protocol de recollida de residus en els saladars i tolles salineres que voregen aquesta via, escombraries que segons les organitzacions no són arreplegades i acaben fragmentant-se en microplàstics i degradant aquests ecosistemes.

Els ecologistes denuncien que lluny de prendre mesures per a mitigar l’impacte de la creixent quantitat de residus generats, el mes d’abril passat la Generalitat Valenciana va retirar les quatre papereres existents al llarg de la N-332 així com el servei adscrit a l’administració autonòmica que arreplegava setmanalment els residus depositats en les mateixes amb l’excusa que la retirada de residus és competència del Ministeri de Transports. De la mateixa manera, també va retirar les papereres situades en les Salines del Pinet, aquestes amb una altra excusa igual d’inconsistent que l’anterior: la que hi havia queixes dels usuaris per la mala olor que acomiadaven les escombraries depositades en les papereres.

Així mateix, les organitzacions informen que el Ministeri de Transports no ha contestat un escrit sol·licitant la concertació d’una reunió amb l’objectiu d’informar de l’impacte dels residus plàstics en els ecosistemes aquàtics i així mateix proposar mesures d’amortiment d’impactes de la N-332 a l’altura del parc natural de les Salines de Santa Pola.

Els col·lectius ecologistes han convocat una marxa lúdic reivindicativa on es realitzarà un recorregut pel tram costaner del Parc Natural comprés entre platja Lisa i la gola del riu Vinalopó, on a més de reivindicar mesures per a mitigar la degradació causada per la N-332, es gaudirà dels paisatges i ecosistemes d’aquest sector de l’espai protegit. El recorregut s’iniciarà al final de l’avinguda Blasco Ibáñez en platja Lisa a les 9:30 h del dissabte 7 de febrer.

La entrada Prou d’escombraries a les Salines de Santa Pola, les zones humides són vida: cuidem-les aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Després de l’aprovació del Pla Nacional de Restauració, Ecologistes en Acció reclama completar l’Inventari Nacional de Zones Humides, garantir la protecció i gestió del domini públic hidràulic i il·legalitzar la seua dessecació.
• Els aiguamolls són un dels ecosistemes més degradats del planeta degut a la sobreexplotació d’aqüífers, l’especulació urbanística, l’agroindústria o la contaminació
• Al País Valencià s’han convocat activitats en la Marjal de Peníscola, el Prat de Cabanes-Torreblanca, la Marjal de Nules, els Salers de Penalva (Villena) i les Salines de Santa Pola.

Cada 2 de febrer es commemora el Dia Mundial de les Zones Humides en record de la signatura del Conveni de Ramsar en 1971. Més d’un segle després d’eixe document, que vetlava per la conservació i ús racional dels aiguamolls, aquests espais naturals són els ecosistemes més degradats del planeta.

S’estima que des de 1700 s’han perdut el 90% de les zones humides del món, i entre el 60 i 70% a Espanya, principalment a partir de la segona meitat del segle XX. No obstant això, hui dia, lluny de revertir-se aquesta situació, els aiguamolls continuen sent víctimes de la sobreexplotació d’aqüífers, l’expansió de l’agroindústria intensiva, la contaminació i l’especulació urbanística.

Al País Valencià, el perill més gran dels nostres aiguamolls es troba en la desprotecció enfront de projectes urbanístics pròxims a la costa, on a vegades han quedat totalment envoltats d’urbanitzacions, o la dessecació en moments d’importància biològica per a l’avifauna.

Així mateix, un altre dels majors impactes de les nostres zones humides és l’acumulació de residus. Aquesta situació és especialment sensible en l’Albufera de València on, després de 15 mesos després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, la situació continua sent crítica. Amb pocs avanços en la seua restauració, la proposta de declarar-la Reserva de la Biosfera ha sigut criticada per ecologistes i llauradors a l’uníson. Mentrestant, les ajudes rebudes segueixen sense materialitzar-se de manera eficient.

Després de l’aprovació del Reglament Europeu de Restauració de la Naturalesa i el Pla Nacional de Restauració, Ecologistes en Acció reclama que la recuperació i restauració dels aiguamolls es considere una prioritat. Per a això, és imprescindible completar l’Inventari Nacional de Zones Humides, després de dècades de retards, amb la finalitat de donar preferència actuacions en els aiguamolls més susceptibles de recuperació.

El col·lectiu també exigeix que es garantisca la protecció i gestió efectiva del domini públic hidràulic i l’eliminació de qualsevol escletxa o buit legal que permeta la dessecació d’aquests ecosistemes. Restaurar les zones humides és restaurar el futur. I eixa és una decisió política que no pot continuar esperant.

Per eixa raó, el 2 de febrer és una jornada de reivindicació pels nostres aiguamolls, uns dels ecosistemes més importants per a la vida en el planeta, però alhora uns dels més degradats.

Convocatòria d’accions al País Valencià

El nostre territori destaca per la seua quantitat de zones humides existents al llarg de tota la línia litoral, alguns d’una importància internacional per les espècies de flora i avifauna que allí resideixen, nien o reposen. Per això, s’han convocat una sèrie d’accions i activitats reivindicatives i lúdiques organitzats per diversos els grups locals d’Ecologistes en Acció del País Valencià. De nord a sud, són aquestes:

 

Prat de Cabanes-Torreblanca
Ruta ornitològica/didàctica.
Dissabte 7 de febrer a les 8:00.
Organitza: APNAL-Vinaròs.

Marjal de Peníscola
Arreplegada de residus i conscienciació ambiental.
Diumenge 8 de febrer a les 9:00.
Organitza: APNAL-Vinaròs.

 

 

Marjal de Nules
Acció de denúncia per la degradació del Pou de Nules i visita a les zones de protecció del corriol camanegre.
Diumenge 8 de febrer a les 10 h.
Organitzen: GER-Vila-real i l’Arquet-la Vall d’Uixó.

 

 

Salers de Penalva (Villena)
Ruta dels Salers de Penalva per a donar a conéixer una de les zones humides d’interior a Alacant.
Diumenge 8 de febrer a les 8.30 h.
Organitza: Salvatierra-Villena.

 

 

Salines de Santa Pola
Ruta lúdic-reivindicativa entre platja Lisa i la gola del Vinalopó.
Dissabte 7 de febrer a les 9 h.
Organitzen: Talaiola-Santa Pola, Margalló-Elx, El Campanà-Crevillent, GREMA-Sant Vicent del Raspeig, La Carrasca-Alcoi, Colla d’Alacant, AHSA i Amics de Sierra Escalona.

 

La entrada Ecologistes reivindiquen pel Dia de les Zones Humides la restauració d’aquests ecosistemes aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Denuncien la pressió del lobby nuclear per prolongar la vida de reactors envellits com Cofrents, en contra del calendari oficial de tancament.
• Rebutgen el mite de l’estabilitat energètica: la nuclear és cara, dependent de l’exterior i prescindible amb renovables i emmagatzematge
• Alerten dels riscos per a la seguretat, l’increment de residus i el bloqueig econòmic a la transició renovable que suposa allargar el cicle nuclear
• La campanya compta amb el suport de totes les entitats que integren Tanquem Cofrents, entre elles Greenpeace, Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció del País Valencià, Intersindical Valenciana, CGT, Xúquer Viu, entre moltes altres

La plataforma Tanquem Cofrents ha presentat hui a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València la seua nova campanya Allargar les nuclears? No, gràcies, amb la qual exigeix el tancament definitiu de les centrals nuclears segons el calendari pactat i es posiciona frontalment contra qualsevol intent de prolongar la seua vida útil més enllà dels 46 anys previstos. En l’acte han participat Carolina Pérez Bendadda (Greenpeace), Salva Moncayo Granados (Plataforma per un Nou Model Energètic) i Lourdes Tejedor Chapin (Acció Ecologista-Agró), que han compartit arguments tècnics, econòmics, ambientals i socials per denunciar l’estratègia del lobby nuclear.

Durant l’acte s’ha fet públic el manifest de la campanya pel tancament de les centrals sense noves pròrrogues, i s’ha anunciat el llançament d’una campanya d’adhesions adreçada a organitzacions, col·lectius i ciutadania, amb l’objectiu de sumar suports i crear un front comú contra l’allargament del cicle nuclear.

La plataforma ha alertat que la prolongació del cicle nuclear implica un risc tècnic creixent, ja que es tracta de reactors envellits que superen àmpliament la seua vida de disseny. Mantindre aquestes instal·lacions en funcionament requereix inversions milionàries constants per a cobrir les exigències creixents de seguretat, però el risc de fallada continua augmentant. “Allargar Cofrents o qualsevol altra central més enllà del que s’ha acordat és tècnicament innecessari i agreuja la producció de residus”, han declarat.

Des de Tanquem Cofrents també s’ha desmuntat un dels arguments més repetits per la indústria: el de la suposada estabilitat del sistema. Segons han explicat les portaveus, l’energia nuclear no garanteix ni autonomia ni seguretat energètica, ja que depén totalment d’urani importat, en molts casos de països no democràtics. A més, han recordat que les tecnologies renovables amb emmagatzematge, gestió de la demanda i infraestructures modernes ja permeten cobrir el subministrament amb fiabilitat. “Dir que sense nuclear ens quedem sense llum és fals. El que bloqueja la seguretat energètica és continuar mantenint un model centralitzat, car, contaminant i que depén de combustible importat”, ha afirmat Carolina Pérez.

A més, la plataforma ha subratllat que mantindre operativa l’energia nuclear no només implica un risc creixent, sinó que actua com un autèntic fre econòmic i polític: en absorbir recursos públics i privats, impedeix avançar en la modernització del sistema energètic, retarda el desplegament de renovables i bloqueja inversions estratègiques en emmagatzematge, xarxes intel·ligents i eficiència energètica.

En el cas de Cofrents, a més, la situació s’agreuja després de la decisió del govern autonòmic del Partit Popular d’eliminar l’ecotaxa nuclear, una contribució que hauria de servir, precisament, per a finançar una transició justa en els territoris que han assumit durant dècades els riscos d’albergar una central. Allargar la vida útil de Cofrents i de qualsevol altra central no és només una decisió tècnica errònia, sinó també una barrera directa a la transformació del model energètic cap a un sistema més net, descentralitzat i just: “Cada euro que paguem en la factura per a allargar Cofrents és un euro menys per a una Comunitat Valenciana amb energia neta i sobirania energètica real”, ha remarcat Salva Moncayo.

Tanquem Cofrents ha recordat que l’energia nuclear no és neta, ni barata, ni segura: genera residus radioactius que continuaran actius durant milers d’anys, que hui en dia no tenen una solució definitiva, i que en el cas de Cofrents s’acumulen en la mateixa central. A més, el cost per MWh de la nuclear és molt superior al de les renovables: oscil·la entre els 70 i 80 euros, molt per damunt dels 30 o 40 €/MWh que presenta hui en dia l’energia solar fotovoltaica o l’eòlica, i el seu manteniment absorbeix recursos públics de manera desproporcionada. “Amb la nuclear no avancem: ens quedem atrapats en un model del passat que ens costa massa i que ja no ens serveix”, ha apuntat Lourdes Tejedor.

Els col·lectius que formen part de Tanquem Cofrents han reiterat el seu compromís amb el tancament de Cofrents en 2030, tal com estableix el calendari vigent, i amb l’impuls d’una transició neta i justa en el territori. Segons han explicat, el tancament ordenat de la central ha d’anar acompanyat de plans de reconversió laboral, formació i desenvolupament d’alternatives econòmiques sostenibles, com ara les comunitats energètiques locals, el turisme sostenible o l’agricultura ecològica.

Tanquem Cofrents ha animat la ciutadania, organitzacions socials, sindicats i moviments veïnals a adherir-se al manifest i sumar forces per defensar el tancament de totes les centrals nuclears segons el que estava previst. “No necessitem més anys de risc nuclear. Necessitem responsabilitat, coherència i futur”, han conclòs.

La entrada Tanquem Cofrents llança la campanya ‘Allargar les nuclears? No, gràcies’ per exigir el tancament sense pròrrogues de les centrals nuclears espanyoles aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció demanda la implantació a les ciutats espanyoles de zones de baixes emissions eficaces i protocols enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire.

Amb les dades provisionals recopilades per Ecologistes en Acció de les estacions oficials de control de la qualitat de l’aire d’una vintena de ciutats mitjanes i grans, que sumen gairebé 12 milions d’habitants i una quarta part de la població espanyola, es comprova que totes elles han superat durant 2025 el nou valor límit anual establert per la Unió Europea per al diòxid de nitrogen (NO2), emès a l’aire urbà principalment pel trànsit motoritzat que accedeix i circula pels nostres carrers.

Encara que en els últims anys s’ha reduït gradualment la presència d’aquest contaminant en l’aire que respirem, sobretot per efecte de la renovació del parc d’automòbils i del pes més gran dels de gasolina sobre els dièsel, les divuit ciutats analitzades hauran de fer un esforç més gran per a complir el nou valor límit legal.

Els nivells més elevats d’aquest contaminant s’han registrat durant l’any passat en les estacions Plaza Elíptica de Madrid, Avenida Juan XXIII de Málaga, Granada Norte, Eixample de Barcelona i San Basilio de Murcia, amb una concentració mitjana anual entorn de 30 micrograms per metre cúbic d’aire (μg/m³), enfront dels 20 μg/m³ que han d’aconseguir-se abans de l’1 de gener de 2030 i els 10 μg/m³ recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cap ciutat espanyola va incomplir el 2025 l’obsolet valor límit anual vigent, establert en 40 μg/m³, que no se supera a Espanya des de 2022.

Altres tretze ciutats analitzades també han superat durant l’any passat el nou límit legal de NO2, de les quals destaquen les estacions Felisa Munárriz a Pamplona (27), Olivereta de València (26), Torneo a Sevilla (25), María Díaz de Haro a Bilbao (25), Oeste a Vigo (25), Palacio de Deportes a Oviedo (24) i Plaza de Pontevedra a A Coruña (23).  Les ciutats que van registrar concentracions de NO2 més baixes van ser Palma (Foners, 22), Córdoba (Avenida Al-Nasir, 22), Zaragoza (Avenida de Soria, 21), Burgos (Avenida de Cantabria, 21), Valladolid (Arco de Ladrillo, 20) i Santa Cruz de Tenerife (Piscina Municipal, 20), les dues últimes només unes dècimes per sobre del nou límit legal per a complir al 2030.

Ecologistes en Acció considera que les elevades diferències entre les estacions de mesurament de ciutats amb poblacions similars com Málaga, Sevilla o Zaragoza entre les més grans i Granada, Palma o Valladolid entre les intermèdies obeeix a la deficient ubicació de moltes estacions suposadament orientades al trànsit, que no estan emplaçades en els “punts crítics” de contaminació, segons estableix la nova normativa.

Això comporta que els mesuraments de les ciutats amb nivells de NO2 més baixos o d’altres ciutats mitjanes com Alacant, Cartagena, Elx i Las Palmas de Gran Canaria, que ni tan sols disposen d’estacions orientades al trànsit, no resultin representatives de la qualitat de l’aire que respira bona part dels seus habitants, segons han acreditat les campanyes de mesurament de NO2 realitzades en els últims anys per Ecologistes en Acció.

L’organització ecologista reclama per això al  Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico que obligui a revisar la ubicació de les estacions oficials de control de la qualitat de l’aire de les ciutats espanyoles, per a adaptar-les als nous criteris legals de localització. En qualsevol cas, atès que totes les ciutats analitzades incomplirien el nou límit legal, Ecologistes en Acció demana polítiques de millora de la qualitat de l’aire que redueixin la presència d’automòbils en les àrees urbanes.

En aquest sentit, vençut fa tres anys el termini perquè els 150 municipis de més de 50.000 habitants establissin zones de baixes emissions i aprovessin protocols d’actuació enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire, la majoria de les ciutats no han complert si més no formalment aquestes obligacions legals, a més de resultar inoperants les fins ara aprovades. Ecologistes en Acció exigeix la implantació a les ciutats espanyoles de zones de baixes emissions eficaces i protocols enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire.

D’altra banda, i a la vista de la necessitat d’accions contundents que permetin rebaixar els nivells de contaminació de l’aire, l’organització ecologista valora de forma molt negativa la pròrroga que ha aprovat la Comissió Europea en relació a la prohibició de la venda de vehicles de combustió prevista per a 2035. Aquesta mesura envia un missatge completament equivocat tant en matèria de reducció d’emissions tòxiques per a la salut com de gasos amb efecte d’hivernacle.

El diòxid de nitrogen és un gas groguenc tòxic que en inhalar-se afecta els trams més profunds dels pulmons, tot inhibint algunes funcions d’aquests, com la resposta immunològica, amb el consegüent minvament de la resistència a les infeccions, sent responsable de 4.100 morts prematures en 2023 a Espanya, segons l’últim informe sobre la qualitat de l’aire publicat per l’Agència Europea de Medi Ambient.

 

La entrada Les principals ciutats a l’estat espanyol van superar al 2025 el nou límit legal de contaminació per diòxid de nitrogen aparece primero en Ecologistas en Acción.

El moviment ecologista va nàixer a La Ribera en la segona meitat dels anys 70 del segle passat amb la lluita antinuclear, perquè en aquells anys estaven construint la central nuclear de Cofrents, que sempre ha sigut un greu perill per a les comarques valencianes i per a La Manxa, i està generant moltes tones de residus radioactius que seran perillosos durant mil·lennis…

Després l’ecologisme va anar evolucionant i ampliant-se amb l’agricultura ecològica, el pacifisme i la lluita anti-OTAN, les repoblacions forestals, la protecció de l’entorn muntanyenc i fluvial, la lluita contra els incendis forestals i les urbanitzacions, l’oposició a les autopistes i autovies, el rebuig als transvasaments i la contaminació d’aigües, l’oposició als PAI i l’urbanisme irracional, les propostes de vies verdes i carrils bici, l’educació ambiental, etc. etc.

Gràcies a totes estes lluites hem pogut salvar La Murta, La Casella i altres racons naturals del formigó i l’asfalt. I Vilella i la Vall d’Aigües Vives i la Valldigna també les hem salvat d’una autovia de doble carril en cada sentit, més la mitgera i camins de servei. I el Xúquer no està sec en la part baixa (com sí li passa al Túria) perquè al final evitàrem que se’n dugueren l’aigua de dalt. I als camps no s’utilitzen més verins ni es contamina molt més perquè tenim més de cent agricultors ecològics en la comarca. Etc.

Així doncs l’ecologisme a Alzira i La Ribera ha fet coses molt positives i interessants, i ja té mig segle d’edat, per tant és hora de recordar la seua història, tal i com hem fet en esta aproximació, pública i gratuïta, que et pots abaixar de les nostres xarxes ací mateix: Història de l’ecologisme a Alzira i La Ribera.

La entrada Història de l’ecologisme a Alzira i La Ribera aparece primero en Ecologistas en Acción.

Amb motiu, el pròxim 30 de gener, de la celebració del Dia Escolar de la No Violència i la Pau, la plataforma Marea Palestina, de la qual forma part Ecologistes en Acció, convida a tots els centres educatius a participar en la campanya “No hi ha pau sense justícia”.

Una plantació col·lectiva d’oliveres, una cartografia dels conflictes i l’activitat “Postals per la justícia i la pau” són les tres accions que Marea Palestina: L’Educació Contra el Genocidi proposa dur a terme l’última setmana de gener en els centres educatius amb els materials elaborats a tal fi.

En eixa data, en la qual se celebra el Dia Escolar de la No Violència i la Pau, la plataforma de la qual formen part més de 60 organitzacions educatives, entre elles Ecologistes en Acció, ha convocat la campanya “No hi ha pau sense justícia”. Amb ella busquen impulsar una educació que permeta a l’alumnat adquirir coneixements, actituds i competències que reforcen el seu desenvolupament com a ciutadania global crítica i compromesa amb els seus drets i els d’altres persones.

Ecologistes en Acció anima a col·lectius socials, educatius, i associacions de familiars d’alumnat a sumar-se al manifest, difondre les activitats i realitzar-les en els seus centres educatius.

Els col·lectius o centres educatius que participen en la campanya No Hi ha Pau Sense Justícia que vulguen donar a conéixer la seua acció, ho poden fer en aquest enllaç. També es possible enviar fotos i informació per a la seua difusió al correu electrònic: mareapalestina.estatal@gmail.com.

 

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada Dia Escolar de la No Violència i la Pau: plantació col·lectiva d’oliveres aparece primero en Ecologistas en Acción.

Este artículo ha sido publicado originalmente en Catalunya Plural. Puedes leerlo en catalán aquí.

Comienza un nuevo año y las trompetas del apocalipsis resuenan con más fuerza que nunca. La internacional reaccionaria avanza sin freno. Al frente, Donald Trump, amigo íntimo del pederasta Jeffrey Epstein. Europa no queda al margen de este movimiento de fondo. Al contrario: el continente gira cada vez más hacia la militarización de los presupuestos y la “protección” de las fronteras, externalizando la violencia mediante acuerdos con terceros Estados para que hagan el trabajo sucio que los gobiernos ya no quieren asumir directamente.

La normalización de la extrema derecha

En el Reino Unido, uno de los pocos gobiernos socialdemócratas del viejo continente, el primer ministro Keir Starmer se muestra incapaz de frenar el ascenso de Nigel Farage, líder de UKIP y figura central del proyecto que empujó al país hacia el Brexit. El laborismo gobierna, pero no marca agenda. Mientras tanto, la extrema derecha impone el marco mental, el lenguaje y las prioridades, mientras Downing Street administra el desgaste.

En Alemania, Friedrich Merz, canciller de la CDU y rostro visible del partido que ha sido motor de la economía europea durante décadas, inauguraba el año con una frase cargada de ironía histórica: “Hemos vivido por encima de nuestras posibilidades”. Es la misma expresión que, durante la crisis de 2008, los líderes alemanes repetían con cierta petulancia a la población española para justificar recortes y austeridad. Hoy, pronunciada desde Berlín, la sentencia revela una evidencia incómoda. El viejo catecismo económico no ha desaparecido: ha regresado al centro, revestido de un nuevo lenguaje de orden y sacrificio.

Francia y el final del espejismo centrista

En Francia, la crisis institucional parece no tener fin, pero su horizonte político es cada vez más claro. A medida que se agota el mandato de Emmanuel Macron, la figura de Marine Le Pen se vislumbra con nitidez al final del túnel. El macronismo, que se presentaba como un dique de contención frente a la extrema derecha, ha acabado erosionando los mismos cimientos que decía querer proteger. Partidos desarticulados, Parlamento bloqueado y una política reducida a la gestión tecnocrática del conflicto. En este contexto, Le Pen ya no aparece como una amenaza excepcional, sino como una sucesora plausible.

Mientras tanto, Suecia —paradigma durante décadas del pleno empleo y del Estado del bienestar— muestra hoy niveles de desigualdad, segregación y violencia impensables hace apenas una generación. El relato del “modelo nórdico” se resquebraja al mismo tiempo que la extrema derecha entra en los gobiernos o los condiciona desde fuera.

Pedro Sánchez, sin cartas

En España, la situación no difiere demasiado del panorama general de las democracias liberales occidentales. Pedro Sánchez, el prestidigitador, parece empezar a quedarse sin trucos. O, directamente, con el manual de resistencia agotado. La disidencia interna aflora, como siempre que los mandos subalternos empiezan a oler sangre. La política de partidos es un negocio despiadado, y la lealtad dura exactamente lo que duran las expectativas de poder.

Apostar por la supervivencia política de Sánchez ya no es una cuestión de habilidad personal. Es, sobre todo, una cuestión de inercia institucional. Gobernar sin presupuestos sólidos, sin una mayoría estable y con una oposición que no aspira a ganar sino a desgastar tiene un recorrido limitado. Sin embargo, el relato de la resistencia, que durante años le ha permitido convertir cada crisis en una victoria táctica, empieza a perder eficacia. La ciudadanía está fatigada, y el partido ya piensa en el post-sanchismo.

La excepción catalana

¿Cómo consiguen, entonces, los socialistas catalanes sobrevivir al terremoto que amenaza con llevarse por delante el legado de la familia política más poderosa que ha existido en democracia liberal? La respuesta solo se entiende desde el ecosistema catalán y los años del procés independentista. Es ahí donde se construye una especificidad propia dentro del Estado.

El apoyo a la independencia, que llegó a rozar el 47–48% en el momento álgido del procés, se ha reducido de manera sostenida hasta situarse hoy en torno al 38–40%. Este descenso no implica la desaparición del independentismo. Pero sí la pérdida de su centralidad como eje vertebrador del sistema político catalán. En este nuevo contexto, el PSC ha sabido ocupar el espacio de fuerza estabilizadora en un país cansado de la confrontación permanente.

Además, la principal fuerza de la oposición, Junts, se ve erosionada por el ascenso de Aliança Catalana. Se trata de una formación independentista con rasgos de ultraderecha que fragmenta aún más el espacio soberanista. Su presencia dificulta cualquier alianza transversal que permita un cambio de gobierno. Por un lado, imposibilita pactos con las fuerzas de izquierda. Por otro, hace inviable una entente con la derecha españolista del PP y Vox. Esta combinación —menor apoyo independentista, fragmentación interna y ausencia de una derecha capaz de sumar— garantiza al socialismo catalán una cierta tranquilidad electoral a corto plazo, aunque se trate de un equilibrio precario y profundamente contingente.

La entrada El oasis socialista catalán se publicó primero en lamarea.com.

• L’organització ecologista condemna fermament l’atac terrorista del Govern de Trump sobre Veneçuela. Els bombardejos en territori veneçolà, així com el segrest del president Nicolás Maduro i de Cilia Flores, constitueixen una violació del dret internacional.
• El Govern de Trump ha optat obertament per una política colonialista, bel·licista i autoritària per a assegurar-se el control de recursos i fonts d’energia davant l’ocàs de la seva hegemonia mundial.

Ecologistes en Acció denuncia que darrere de l’atac sobre Veneçuela no hi ha cap activitat de narcotràfic, sinó l’intent il·legítim de deposar un govern que no està en sintonia amb el dels EUA. Un govern -el veneçolà- que a més controla unes importantíssimes reserves petrolieres a nivell global.

L’atac sobre Veneçuela s’ha d’entendre seguint el rastre del petroli, de la mateixa manera que el recent bombardeig sobre Nigèria. El suport sobre el genocidi palestí perpetrat pel Govern israelià també segueix la mateixa lògica, ja que Israel és clau en el control d’una regió del món central en l’extracció petroliera: el sud-oest asiàtic. En tot cas, com en qualsevol acció d’aquest tipus, hi ha més factors, com el control geoestratègic de la regió.

“Una vegada més, es mostra que el capitalisme global necessita del petroli per al seu funcionament i que el seu control es converteix en un instrument absolutament clau en el sosteniment de l’hegemonia a nivell internacional”, declara l’organització.

Aquest increment d’accions imperialistes, fora de tot marc de dret internacional, respon a la decadència de l’hegemonia mundial dels EUA; a la seva competència amb la Xina per àrees d’influència i control de recursos energètics i minerals; i a una aposta descarada per una política de “salvi’s qui pugui” en el marc de l’agudització de la crisi ecosocial.

L’organització ecologista també denúncia i rebutja la complicitat de la UE i de l’OTAN amb els plans bel·licistes del Govern dels EUA, així com la resposta del tot insuficient de l’Executiu espanyol, que no ha condemnat l’agressió: “Exigim el cessament de les agressions contra Veneçuela, el retorn a la seva sobirania legítima, i la condemna sense pal·liatius per part del Govern d’Espanya”.

Ecologistes en Acció continuarà mobilitzant-se per la pau, la justícia social, el desarmament i la descarbonització com a elements clau, però no únics, de la necessària transformació ecosocial: “Cridem a la mobilització ciutadana contra aquests atacs, en defensa del dret internacional i vam mostrar la nostra solidaritat amb el poble veneçolà”.

La entrada Ecologistes en Acció repudia l’agressió militar dels EUA a Veneçuela aparece primero en Ecologistas en Acción.

 

La entrada Les principals ciutats van superar en 2025 el nou límit legal de contaminació per diòxid de nitrogen aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha editat un xicotet vídeo per a conscienciar sobre la importància dels nostres boscos submergits de la mar Mediterrània, la Posidonia oceanica.

El vídeo, titulat «Posidonia oceanica. Els nostres boscos submergits», reflecteix la importància d’aquesta planta fanerògama marina endèmica de la mar Mediterrània, ja que actua com a reservori i foment de la biodiversitat. En ella viuen i s’alimenten desenes d’espècies de peixos, crustacis, equinoderms, mol·luscos o anèl·lids fonamentalment.

També és una planta imprescindible per a la lluita contra l’erosió marina i el canvi climàtic pel fet que oxigena les aigües, sent el pulmó de les nostres mars, reté els bancs d’arena o protegeix els recursos pesquers.

A més, ens alerta sobre els problemes recurrents que estan provocant el seu retrocés en els nostres fons marins arenosos, com la contaminació de les aigües, els abocaments, la regeneració de platges i infraestructures (ports, espigons, etc.), la pesca d’arrossegament i els fondejos il·legals d’embarcacions esportives i turístiques.

 

 

Al País Valencià, la Posidonia oceanica té enclavaments ben conservats, però en general està en greu retrocés. En l’actualitat, s’estima que s’ha perdut ja un 80% de la seua àrea de distribució i l’ésser humà juga un paper bàsic en la seua conservació.

Es pot consultar una cartografia actualitzada (2025) de l’estat de la Posidonia al País Valencià a través de la Cartografia de Prades Marines / Seagrass Meadow Cartography.

No s’ha d’oblidar que les prades de Posidonia oceanica estan protegides i amb considerades hàbitat prioritari per la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, on apareixen citades expressament com a hàbitat 1120* Prades de Posidonia (Posidonion oceanicae).

A més, des de 1976, el Conveni per a la protecció del medi marí i la regió costanera del Mediterrani, conegut com a Conveni de Barcelona, té un Pla d’Acció per al Mediterrani on es troba reflectida l’espècie.

En 1999 va entrar en vigor el Protocol sobre les Zones Especialment Protegides i la Diversitat Biològica al Mediterrani; en el seu Annex II, referent a la Llista d’espècies amenaçades o en perill d’extinció es troba, dins de les Magnoliofitas, l’espècie Posidonia oceanica.

Finalment, en 2022, la Generalitat Valenciana va aprovar el Decret 64/2022, per a la conservació de prades de fanerògames marines en la Comunitat Valenciana.

Per tant, la finalitat d’aquest vídeo editat per Ecologistes en Acció del País Valencià és fer reflexionar sobre la seua importància per a la biodiversitat, els riscos als quals s’enfronta i conscienciar a la població sobre la seua conservació.

Les nostres accions juguen un paper importantíssim per a la seua supervivència i l’educació i informació és imprescindible. Necessitem als nostres boscos submergits perquè juguen un paper vital en els ecosistemes marins de la Mar Mediterrània!

 

La entrada Editen un vídeo sobre la <em>Posidonia oceanica</em> per a conscienciar sobre la seua importància aparece primero en Ecologistas en Acción.

L’informe ‘Quan el lobby fòssil rebaixa la ciència: desregulació i captura corporativa en el gir climàtic de la UE cap a 2040’ analitza l’evolució de la normativa climàtica europea i l’impacte de les lleis òmnibus aprovades durant el 2025.

Ecologistes en Acció presenta un informe sobre el gir de la política climàtica europea, que examina l’evolució del marc normatiu durant el 2025 i les seves implicacions per al compliment dels objectius climàtics. El document analitza la perillosa desconnexió entre la urgència científica i l’acord final en la revisió de l’estratègia a llarg termini de la Unió Europea. Aquest aborda els avenços en el Pacte Verd Europeu del mandat 2019-2024, examina la Legislació Europea sobre el Clima, el paquet ‘Fit for 55’, el Règim de Comerç de Drets d’Emissió (MTS i ETS2), el Fons Social per al Clima, el Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni, el Reglament de Repartiment de l’Esforç, i les Directives d’Energies Renovables i Eficiència Energètica.

L’estudi els compara amb l’actual cicle legislatiu 2024-2029, marcat per l’informe Draghi sobre el futur de la competitivitat europea, que “representa una continuïtat amb l’ortodòxia econòmica de tall neoliberal” i “prioritza la reducció institucional i la desregulació de mercats, tot plantejant riscos significatius per a la sostenibilitat ambiental”. Aquest gir va ser formalitzat al març del 2025 mitjançant la Declaració de Budapest, que prioritza la desregulació sota el concepte de “simplificació”.

Resultat d’això, l’informe documenta l’aprovació durant el 2025 de deu lleis òmnibus que modifiquen la normativa climàtica i ambiental. Aquestes lleis interrompen durant dos anys l’obligació de presentar informes de sostenibilitat, paralitzen el reglament de Deguda Diligència, redueixen controls en la Política Agrària Comuna, posposen obligacions ambientals relacionades amb bateries, destinen vuit-cents mil milions d’euros a defensa i simplifiquen requisits sobre substàncies tòxiques.

L’estudi també analitza les recomanacions del Comitè Assessor Científic Europeu per al Canvi Climàtic, que proposaven una reducció del noranta al noranta-cinc per cent basada en la gestió de la demanda. Analitza com aquest informe ha estat diluït per successives propostes de la Comissió Europea i acabat amb l’adopció política d’un objectiu del noranta per cent “llastrat per forats legislatius i mecanismes de flexibilitat”. Un risc cert que podria empitjorar en la revisió dels paquets normatius anteriors, on la Comissió Europea sembla prioritzar la simplificació normativa i els temes de competència sobre el compliment dels objectius climàtics, tot plantejant interrogants sobre si el calendari permetrà “ajustar-se precisament a l’actualització de tots els paquets climàtics de la UE i els països membres en 2029”.

Per a l’Estat espanyol, aquesta revisió dels objectius ha de modificar les normatives climàtiques, particularment els instruments recollits en la llei 7/2021 de Canvi Climàtic i Transició Energètica, asi com, del nostre Pla Nacional Integrat de Clima i Energia. En aquest camí l’informe assenyala la possibilitat del govern de limitar la transposició de les mesures més lesives, anteposant la integritat ambiental. A més, podria incrementar els seus objectius tant en reducció d’emissions, com d’energia neta. En aquest sentit, l’informe recorda que els criteris de justícia climàtica indiquen que, “com a país del nord global amb responsabilitat històrica, hauria d’aconseguir la descarbonització de la seva economia l’any 2040, aconseguint entorn del noranta al noranta-cinc per cent de reducció de les emissions respecte a l’any base de 1990”.

L’informe conclou que “sense una estratègia integral que anteposi la justícia social i la protecció ambiental a l’interès empresarial i la lògica neoliberal, l’estat espanyol reproduirà el mateix sistema que ens ha portat a la crisi climàtica actual, tot impossibilitant el compliment real dels seus compromisos i perpetuant impactes socials i ambientals inassumibles”. Per a avançar en la lluita climàtica i respondre a la urgència és imperatiu tornar a les recomanacions del Comitè Assessor Científic en la seva integritat, prioritzar la gestió de la demanda sobre solucions tecnològiques d’alt risc, eliminar l’ús de crèdits de carboni, garantir la integritat climàtica tot establint salvaguardes sobre els ecosistemes i les persones, i apostar per una transformació real, lluny de les lògiques que ens han portat a les crisis actuals.

 

La entrada Ecologistes en Acció presenta un estudi sobre la política climàtica europea en 2025 aparece primero en Ecologistas en Acción.

Davant les informacions aparegudes en premsa, sobre la gestió perversa que realitza l’empresa Ribera Salud en l’hospital de Torrejón, la Plataforma per la Defensa i Millora de la Sanitat Pública de La Riebra, vol recordar, que el negoci de la gestió de la salut de la ciutadania per part d’esta empresa, començà a Alzira. L’any 1999, amb el PP d’Eduardo Zaplana, s’instaura la primera privatització de la sanitat pública, es a dir, que una empresa privada guanye diners administrant la nostra salut. La càpita, els diners que la Conselleria de Sanitat pagava per este servei eren 34.000 ptes (uns 204€) anuals, per 230.000 habitants de la comarca de La Ribera. L’empresa tenia que construir un hospital i atendre les consultes dels especialistes dels pacients d’esta comarca.

Passaren els anys i el negoci que havien previst per a l’empresa Ribera Salud va ser un fiasco. Ribera Salud, va perdre més de 5 milions d’€ en 4 anys, pel que en 2002 la Generalitat Valenciana d’Eduardo Zaplana, que mai havia cregut en els serveis públics i molt menys en la seua defensa, van rescatar a l’empresa Ribera Salud, pagant-li quasi 70 milions d`Euros dels nostres impostos, inclús li indemnitzaren el «lucro cessant» quan estaven perdent diners i li van atorgar un nou contracte amb condicions més beneficioses per als accionistes, que no per als pacients ni per als contribuents.

La Conselleria de Sanitat no disposava d’uns 30 milions d’€, que costava construir l’hospital nou, però va poder pagar 70 milions d’€ a Ribera salud. La càpita passà de 225€ a 379€, un 68% més car, sense tindre que construir l’hospital, ampliant el negoci de 10 a 15 anys i passant a controlar l’Atenció Primària. La Conselleria de Sanitat continua assumint les despeses del transport sanitari, ambulàncies, pròtesis, farmàcia, transplants, grans cremats… tot açò NO ÉS RENTABLE. Els informes de la Sindicatura de Comptes, de la Comissió Nacional de la Competència, de la Intervenció de la Generalitat Valenciana, qüestionen el model per: falta de concurrència d’empreses, sempre ix beneficiada Ribera Salud, insuficient regulació, falta d’estudis que justifiquen els beneficis de la privatització, falta de control de les inversions.

Cal recordar que les primeres víctimes d’este negoci varen ser els pacients de La Ribera, que miraven com s’havia construït un hospital xicotet, 1 llit per cada 1.000 habitants, quan la mitjana era de 3 llits per 1.000 habitants. Açò suposava que la disponibilitat de llits era escassa, els pacients no podien ingressar o es quedaven molt de temps en urgències esperant, o se’ls donava l’alta més prompte. Agreujat per la quantitat de pacients d’altres comarques, que eren atesos en La Ribera, per engrosar els beneficis de l’empresa i deixant d’invertir, directament, en la sanitat pública. A dia de hui, l’hospital continua essent menut, encara que dispose de 301 llits. La tasa d’ocupació era superior al 95%, sent la recomanació del 75-80%, per poder atendre a situacions d’emergències imprevistes. Esta massificació de l’hospital també era conseqüència de la quantitat d’especialitats, que no hi ha en els hospitals comarcals: Cirurgia Cardíaca, Neurocirurgia, Cirurgia Toràcica, Cirurgia Maxilofacial…, que servien per a captar pacients d’altres comarques, incrementant la beneficis empresarials. Una altra tècnica que va servir per atraure a les embarassades, va ser l’anestesia epidural, que no s’instaurava en els departaments públics, però que va multiplicar el lucro de Ribera Salud.

I el colofó era que es disposaven de 2 telèfons de contacte, un per als habitants de La Ribera, la càpita, i un altre directe, per a les persones de les altres comarques, que es pagaven apart i que els posaven totes les facilitats per a que acudiren a La Ribera. Per suposat estes patologies eren les més rentables: pròtesi de cadera, de genoll, catarates, part amb epidural…Patologies, que no solien tenir complicacions i que si les tenien, les assumien els seus hospitals comarcals.

La segona víctima va ser la ciutadania valenciana que observava com els seus impostos es destinaven a beneficiar a les empreses privades, mentre es deixava d’invertir en el sistema sanitari públic, deteriorar-lo poc a poc.

I les terceres víctimes foren les caixes valencianes, obligades a participar en les UTEs que es formaren i que han desaparegut totes, Caixa Carlet, CAM i Bancaixa, amb l’únic objectiu de beneficiar a Ribera Salud.

Tots els plecs de les contractacions contemplen la formació de Comissions Mixtes de Seguiment, que deurien de servir per aportar informació veraç, transparent i real, de la gestió que realitzava Ribera Salud i que havia de ser revisada i contrastada per la Conselleria de Sanitat. Però, curiosament, estes comissions sols servien per a fer liquidacions, que sempre beneficiaven a l’empresa privada, en detriment del sistema sanitari públic. El control era inexistent.

Un altre sistema de control havien de ser les Unitats del Comissionat, que eren les encarregades de vigilar, revisar i verificar, que es complien els criteris de qualitat assistencial i bones pràctiques, perquè devien de tindre accés a tots els programes de l’activitat sanitària. Sorprenentment, després d’algun temps en el càrrec, es passava a formar part de Ribera Salud, com Gerent: les famoses portes giratòries?

La privatització del sistema sanitari públic sols és bona per a que guanyen diners les empreses privades. Mai poden ser una alternativa útil para la ciutadania, perquè eixos beneficis empresarials, deixen d’invertir-se en la sanitat pública, perquè les condicions laborals del personal son pitjors. Sense un control estricte, sense transparència, sense qualitat assistencial, l’atenció sanitària afecta a la salut de les persones i a la seua vida, perquè pot ocasionar mortalitat inesperada, per mala atenció sanitària, primant els beneficis econòmics de les empreses privades, en detriment de l’atenció necessària a la ciutadania.

En este moment, en La Ribera, la gestió de la sanitat pública és de la Conselleria de Sanitat, però les derivacions a les clíniques privades estan augmentant de forma preocupant. Desviant, com sempre, les patologies més curtes i senzilles i quedant-se en la pública, totes les complicacions i totes les malalties més complexes.

En la Conselleria de Sanitat encara queda el Departament d’Elx-Crevillent privatitzat, per Ribera Salud. La ciutadania tenim el dret fonamental a la salut i el dret a la vida, que sols es garanteixen NO DEIXANT QUE NEGOCIEN AMB LA NOSTRA SALUT. Precisem una Sanitat Pública de qualitat, que estiga centrada en les necessitats de les persones, més humana, de gestió transparent, amb suficient personal, fàcil accessibilitat, que sols beneficie a les persones, a la seua salut  i al sistema sanitari públic. Cada euro del impostos que es dedica a la sanitat privada, és un euro que deixa d’invertir-se en la sanitat pública. Demanem al govern  valencià del PP, que abandone les polítiques privatitzadores  i defenga  la sanitat pública, és la seua responsabilitat.

En definitiva, volem una Sanitat Pública i de Qualitat, denunciem que falten metges i s’allarguen massa les llistes d’espera a la nostra Àrea de Salut. Per tot això anem a mantindre les protestes fins que millore la qualitat assistencial a La Ribera.

Plataforma per la Sanitat Pública de la Ribera
(La Plataforma està constituïda per una vintena de col·lectius socials, sindicals i polítics de la comarca, entre els quals estem La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció)

La entrada Volem una sanitat pública i de qualitat aparece primero en Ecologistas en Acción.

El dijous 27 de novembre del 2025, a les 18:00, les entitats i col·lectius agrupades a la campanya Prou Urbanisme Inundable —de la qual és membre i impulsora Ecologistes en Acció— hem organitzat la trobada en línia ‘A un any del desastre. Experiències silenciades. Quina és la situació actual’ per parlar sobre el que va passar a València durant i després la Dana, més enllà dels grans titulars, de les declaracions institucionals i altres truculències.

En aquest enllaç, teniu la gravació.

Aquesta ha estat la primera d’altres trobades en línia que es preveu organitzar des de la PUI per contribuir a visibilitzar i comprendre tot allò relacionat amb el risc d’inundabilitat, aprofundir en les estratègies, fer xarxa i suport.

Josep Codonyer, arquitecte i urbanista, és membre de l’Acord Social Valencià, col·lectiu nascut per fer front al desastre davant la inacció del govern. Ha explicat la situació actual que viu gran part de la població, un any després del desastre, i el treball que s’està realitzant des dels Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLERs), que tant generen propostes en positiu, com mobilitzacions i queixes a tots els nivells de l’administració.

Denuncien que l’urbanisme i sobredimensió de les infraestructures, la gran impermeabilització del sòl, ha estat un element crucial en l’increment del risc, i a més, tenen clar que les víctimes mortals han estat conseqüència d’una gran deixadesa dels polítics.

L’urbanisme inundable i insostenible, patriarcal, fomenta el canvi climàtic en potenciar l’ús del vehicle privat, l’ampliació d’infraestructures com el port, l’aeroport, autovies; l’AVE en detriment de Rodalies. Tot el col·lapse del transport que està patint la ciutadania és una conseqüència de la mobilitat insostenible fomentada per també aquesta perspectiva patriarcal i orientada al benefici econòmic. Ara es troben amb un transport públic encara més deficitari, sense alternatives. A més de clavegueram encara sense arreglar, llots insalubres en molts soterranis, ascensors sense reparar i molts edificis amb persones amb mobilitat reduïda sense poder sortir de casa.

Per això la proposta que treballen s’enfoca en un urbanisme i una mobilitat ecofeminista i interseccional, que inclou bosc urbà amb hortes comunitaries, i aportacions dels CLERs en infraestructures. Alguns exemples:

• Mesures basades en la natura.
• Suspendre i prohibir per llei la concessió de llicències d’edificació en zones inundables, fins que es tinguen noves normes d’edificació i criteris d’ordenació del territori adequats. Elevar els habitatges, per exemple.
• Eliminació del circuit Ricardo Tormo i polígons industrials —desasfaltar— i deixar zones d’inundació.
• Augment del calaix inundable i redissenyar ponts.
• Infraestructures hidràuliques internes als municipis.
• Reducció de la presència de cotxes als carrers. ¡El problema no han estat les canyes, sino els cotxes!

Han portat les propostes al MITECO, als Ajuntaments, a la Generalitat; i aniran a Europa. “Ens trobem davant una mentalitat política desfassada i sense visió de futur”, asegura Codonyer, que ha ressaltat el que diuen les veus expertes: Cada vegada tindrem més episodis com aquest perquè la Mediterrània és ja un mar tropical.

Jorge Alcañiz, per la seva banda, ha parlat en nom de Per l’Horta, entitat històrica de defensa del territori, la cultura i el món rural valencians, que després d’haver lluitat per una Llei de l’Horta –han hagut de veure com ha estat totalment desmantellada-. Ha explicat com de la comarca Horta Sud, de 300 km quadrats, 21 estaven protegits i se n’han inundat el 75%. Per tant s’ha constatat que a més d’espai agrari, és inundable. En aquest sentit engegaran la campanya de Sòl Inundable, tot recordant que el fang és un element històric de la regió i que s’ha de conèixer i saber gestionar.

Per l’Horta estan treballant també en moviments de defensa del territori : perquè la defensa dels espais naturals és també protegir-nos. L’exemple de la Dana és molt evident. Per primera vegada, comenta Alcañiz, hi ha institucions i polítics que estan començant a veure-ho.

Les participants han destacat la importància de treballar en xarxa –la coordinadora de desenvolupament sostenible, la comissió ciutat-port, connectada amb altres plataformes-. Sembla, diuen, que en general es va comprenent que les propostes de renaturalització i desasfaltar no tenen res contra el procés de desenvolupament, sinó que es tracta d’acceptar la importància d’adaptar-se a la situació climàtica i de convivència amb els ecosistemes.

Laia Serra, l’última de les ponents, va apuntar com el delta del Llobregat a Catalunya, on es podria donar una situació similar a la de l’Horta Sud, està encimentat ja en un 60% amb el que això suposa de pèrdua de capacitat d’absorció d’aigua, etc. Precisament Per l’Horta van participar a la presentació de la proposta de Parc Natural i Agrari impulsada per diverses entitats per salvaguardar-hi, amb una figura jurídica potent, el terreny agrari i natural.

Serra va explicar, en nom dels col·lectius agrupats en la campanya Prou Urbanisme Inundable, com aquest front conjunt va néixer per impedir que es repeteixi a Catalunya el que van patir a l’Horta Sud, amb la convicció, des de fa temps, que l’urbanisme és una de les principals fonts de problemes ambientals i socials actuals. L’estratègia ha estat, inicialment, requerir formalment a les administracions una moratòria de tots els projectes de construcció amb risc d’inundabilitat, per assenyalar preventivament les responsabilitats en cas de desastre. Els objectius són:
– A curt termini aturar tots els projectes que estan en zones inundables fins a revisar els mapes de risc.
– A mitjà termini, recuperar la prohibició d’edificar en aquests espais. A Catalunya, la nova llei de Territori que ha de substituir la llei d’Urbanisme actual, prevista per al primer trimestre de 2026, ha de prohibir d’una vegada per totes l’edificació en zones inundables. Malauradament, un informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS 1/2016 pg. 15) alertava de que l’avantprojecte preveia crear una nova qualificació urbanistica *urbanitzable inundable*
– A llarg termini busquen adaptar el territori a la nova realitat climàtica i protegir la biodiversitat. Es tracta d’un canvi de paradigma en el qual sigui impensable avantposar l’especulació a les vides humanes i dels ecosistemes. I això ho farem a través de conscienciar-nos i empoderar-nos com a societat, d’una banda i en primer lloc, i exigir aquests canvis a les institucions, per la via activista i legal.

La campanya continua. Seguirem fent requeriments coordinats, cartes obertes, presència en premsa, amb més territoris que ja s’estan començant a sumar. Seguirem posant en comú coneixement, amb xerrades-debats com el present. A més, seguirà sent espai de suport mutu de les plataformes locals; de suport en consultes sobre la inundabilitat de projectes que puguin afectar; eina per a les lluites locals per a estendre-les mediàticament i donar-los més entitat.

La entrada La importància de fer xarxa front l’urbanisme inundable (insostenible i patriarcal) aparece primero en Ecologistas en Acción.

Aquest dimecres 17 de desembre, a les portes de Nadal, Badalona ha viscut un dels episodis més inhumans de la seva història recent. El desallotjament de l’antic institut B9 no ha estat només una operació policial de gran envergadura; ha estat una exhibició de brutalitat contra la misèria, la precarietat i la desesperació.

Amb un desplegament desproporcionat —més de 25 furgonetes dels Mossos d’Esquadra i la presència de la Policia Nacional per aplicar la Llei d’Estrangeria—, l’Ajuntament ha triat el camí de la força en comptes del de l’assistència a qui més ho necessita. Companyes de Badalona hem assistit a les concentracions de suport i hem estat testimonis, amb una barreja d’impotència i profunda tristesa, d’una actuació que ens hauria de fer vergonya com a societat. Hem vist com es tractava a persones vulnerables pitjor que si fossin residus, ignorant la seva humanitat i els seus drets bàsics.

La política de l’Ajuntament de Badalona contra les més pobres

L’Ajuntament de Badalona té l’obligació legal i moral de prestar assistència social, garantint unes condicions mínimes de supervivència, alimentació i allotjament d’emergència a les persones que no necessiten. Però la política sota el mandat de Xavier Garcia Albiol és la contrària. L’alcalde no només es nega a oferir alternatives habitacionals, sinó que se n’enorgulleix, assenyalant els més pobres com a delinqüents i afirmant públicament que no els vol a Badalona, que no destinarà «ni un duro»  a les persones que han provocat problemes. Les persones que no tenen on dormir són un problema, i posa tots els recursos que calguin per fer-les fora, tot traslladant el problema fora de la ciutat.

Aquest no és l’únic cas de la política municipal contra els més pobres: l’Ajuntament no té alberg municipal, ni menjador social, els refugis en episodis de fred o pluja són ridículament insuficients, i les entitats no tenen recursos per donar suport a un nombre cada dia més gran de gent necessitada. L’alberg que hi havia a Can Bofí Vell es va tancar i va deixar al carrer les persones que hi estaven acollides, i s’han ignorat les reiterades demandes de la Sindicatura de Greuges per obrir-lo. Els locals abandonats, com el mateix B9 que portava anys buit, podrien ser espais de gestió social, però s’ha preferit la via judicial i  la força policial per fer fora als que havien trobat refugi.

La complicitat de la Generalitat

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha excusat dient que cal “complir la llei”, però oblida que la  llei de Serveis Socials —i la sentència de desallotjament— obliguen l’Ajuntament a prestar assistència social. Però la Generalitat no ha pres cap mesura per  obligar l’ajuntament a prestar aquests serveis socials bàsics. Ignorar la vulnerabilitat extrema de centenars de persones que ara dormen al ras no és complir la llei; és permetre que el dret de l’ajuntament a recuperar un local municipal (que s’hauria de destinar al servei públic), passi per sobre del dret fonamental a la vida i a la dignitat.

L’urbanisme al servei de l’especulació, no del dret a l’habitatge

Des d’Ecologistes en Acció sabem que aquest drama és fruit de les polítiques d’habitatge i de l’urbanisme especulador, que han convertit un bé bàsic en un producte financer. S’han donat totes les facilitats als fons d’inversió per acaparar habitatges i als promotors immobiliaris per apujar preus fins a nivells prohibitius per a la classe treballadora. A més, no podem oblidar el racisme immobiliari que pateixen les persones racialitzades, que moltes vegades, tot i poder-se permetre econòmicament pagar per un pis (o una habitació), es troben amb el rebuig per a llogar-los-el.

A Badalona presentem al·legacions contra plans urbanístics que incompleixen les obligacions de reserves legals d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), que el govern municipal incompleix sistemàticament, i contra la destinació de solars propietat pública a  habitatge de venda lliure. Mentrestant, la Generalitat ho permet i dona cobertura a un urbanisme contrari al dret a l’habitatge.

Exigim solucions, polítiques per a les persones

Ecologistes en Acció denunciem la brutalitat contra els més pobres i seguirem lluitant intensament contra les polítiques especulatives que destrueixen tant el medi ambient com el teixit social de les nostres ciutats. No podem tolerar una societat que criminalitza la pobresa mentre premia l’especulació.

Exigim:

1. Atenció immediata i allotjament d’emergència per a totes les persones desallotjades del B9.
2. Reobertura i ampliació de recursos socials com l’alberg de Can Bofí Vell,  creació d’un menjador social municipal i espais de refugi per a episodis climàtics.
3. Polítiques d’habitatge que prioritzin les persones, limitin el pisos turístics, impedeixin l’acumulació d’habitatges per part de grans tenidors i posin fi a l’urbanisme depredador.

Ni una persona més al ras. L’habitatge és un dret, no un negoci.

La entrada Desallotjament del Badalona 9: la brutalitat  institucional contra la dignitat del més vulnerables aparece primero en Ecologistas en Acción.

Este artículo ha sido publicado originalmente en Catalunya Plural. Puedes leerlo en catalán aquí.

El último barómetro del Centro de Estudios de Opinión (CEO) confirma que el PSC continúa siendo la primera fuerza en el Parlamento, pero con síntomas claros de desgaste. La proyección sitúa a los socialistas entre 38 y 40 escaños, pero, según la comparación con el barómetro anterior, esto supone perder entre dos y cuatro diputados.

En cambio, Esquerra Republicana reaviva: se colocaría en segunda posición con 22–23 escaños, lo cual implica ganar entre dos y tres respecto a la encuesta anterior. El movimiento importante se produce alrededor de Junts per Catalunya y Aliança Catalana. Junts caería hasta los 19–20 escaños, cosa que quiere decir dejarse hasta 15–16 diputados en relación con el último barómetro del CEO. Al mismo tiempo, Aliança Catalana, que a las elecciones anteriores había entrado con solo dos diputados, aparece ahora empatada con Junts, también con 19–20 escaños, después de un salto de hasta 18 escaños en la estimación.

Al bloque de la derecha española, el movimiento es más discreto pero significativo: Vox llegaría a los 13–14 diputados y avanzaría el PP, que se quedaría con 12–13 escaños. La tendencia no es tanto un gran crecimiento del PP como el hecho de que el espacio más duro de la derecha (Vox y Aliança Catalana) gana peso relativo. Mientras tanto, Comunes continuaría con unos seis diputados y la CUP se movería entre tres y cuatro, prácticamente estabilizados respecto al barómetro anterior.

Estas cifras dibujan un escenario claro: el PSC continúa al frente, ERC recupera posiciones, Junts se hunde y la extrema derecha –en versión españolista y en versión “autóctona”– consolida una presencia que hace solo unos años parecía imposible en Catalunya. Pero, como siempre pasa con las encuestas, lo importante no son solo los números, sino qué nos dicen sobre el tipo de país que se está configurando.

Aliança Catalana: ¿un partido independentista?

La lectura más obvia es que Aliança Catalana se ha “comido” una parte importante de Junts per Catalunya. Varios análisis apuntan a que alrededor de un 20% de los antiguos votantes de Junts se inclinarían ahora por Sílvia Orriols, y que la fidelidad de voto de Junts es una de las más bajas del sistema. Pero el fenómeno va mucho más allá de un simple trasvase dentro del bloque independentista.

El CEO y las crónicas posteriores remarcan un punto crucial: cerca de la mitad de los votantes potenciales de Aliança Catalana no se definen como independentistas. Esto quiere decir que el partido no crece para que represente un “independentismo más puro” o una radicalización coherente del Procés, sino porque se ha convertido en un contenedor amplio de malestar. Un espacio donde confluyen votantes desencantados con Junts, votantes de Vox y del PP, personas que habían optado por ERC, y gente que, sencillamente, no encontraba ninguna opción que verbalizara su frustración.

Aliança Catalana no es, por lo tanto, la continuación del sobiranisme por otros medios, sino otra cosa: una extrema derecha que utiliza la identidad catalana como vehículo para articular un discurso de orden, de miedo y de exclusión. Su relato se centra menos en la construcción de un proyecto de país y más en la construcción de un enemigo: la inmigración, determinados barrios, cierta idea de “invasión” o de “pérdida de la Catalunya de siempre”.

Este detalle –que una parte sustancial de su electorado no sea independentista– es el que tendría que hacer saltar todas las alarmas. Indica que el que se está moviendo no es solo el eje nacional, sino una reconfiguración del voto identitario en clave autoritaria. La etiqueta “catalana” aquí no apunta tanto a un proyecto de emancipación colectiva como una frontera simbólica: un nosotros cerrado, amenazado, que necesita levantar muros (materialmente y culturalmente) para protegerse.

Dicho de otro modo: Aliança Catalana representa el punto de encuentro entre un independentismo agotado y una derecha radical europeizada, que comparte con otras fuerzas del continente la misma fórmula: mezclar precariedad, inseguridad y desigualdad con un discurso culturalista que señala la inmigración como culpable.

Síntoma de un fracaso estructural, no una anomalía repentina

Si miramos el fenómeno en perspectiva, queda claro que el auge de Aliança Catalana no es un rayo caído del cielo, ni el resultado de un único error táctico de los otros partidos. Es el síntoma de un proceso largo de degradación institucional y política, en que las fuerzas de gobierno –en Cataluña, en el Estado y a Europa– han renunciado a abordar de manera seria las raíces materiales del malestar social.

Hace años que amplios sectores de la población conviven con precariedad estructural; con trabajos inestables y mal remunerados, con una crisis de la vivienda galopante y unos alquileres desbocados, y con un Estado infrafinanciado. Y todo esto mientras el 1% acumula cada vez más y más riqueza.

En paralelo, las instituciones europeas han ido consolidando un marco de políticas migratorias abiertamente racistas y seguritarias, con Frontex como emblema de la idea de que las fronteras valen más que las vidas. La migración ha sido convertida en un problema policial y militar, no en una realidad humana a gestionar con derechos y justicia. Esta lógica, asumida por gobiernos de todos los colores, legitima de facto los marcos mentales sobre los cuales opera la extrema derecha.

A todo esto se suma un ecosistema mediático y digital que, demasiado a menudo, vincula de manera acrítica delincuencia e inmigración, alimenta titulares alarmistas y transforma casos puntuales en pruebas irrefutables de un supuesto “caos generalizado”. El resultado es un clima en que el miedo y el resentimiento se normalizan, mientras las causas estructurales –políticas de vivienda, fiscalidad, regulación laboral, redistribución– quedan fuera de foco.

En este contexto, Aliança Catalana no hace nada especialmente original: simplemente ocupa el espacio que los otros han dejado vacío. Convierte el malestar en voto, pero lo hace desplazando la responsabilidad hacia los de siempre: los más vulnerables. No cuestiona los poderes económicos, ni las élites, ni las decisiones estructurales que han llevado hasta aquí. Cuestiona el vecino, el extranjero, “los de abajo” que son percibidos como extraños.

Por eso, centrar el debate exclusivamente en si AC tendrá 18, 19 o 20 diputados es perder de vista la cuestión fundamental: ¿qué piensan hacer las fuerzas que se reivindican democráticas y progresistas ante este malestar? Si la respuesta continúa siendo gestión tecnocrática, parches a corto plazo y una apelación abstracta a unos “valores europeos” que hace tiempos que no se traducen en políticas reales, el terreno continuará siendo propicio para que la extrema derecha crezca.

El CEO no nos dice solo quién va ganando la carrera por la Generalitat. Nos dice, sobre todo, que una parte creciente del país ha dejado de creer que la política sirva para mejorar la vida. Mientras esto no cambie, Aliança Catalana continuará siendo mucho más que una encuesta favorable: será el espejo incómodo de un sistema que hace años que deja demasiada gente atrás.

La entrada El auge de Aliança Catalana, más allá de las encuestas se publicó primero en lamarea.com.

Tarde, pero ha arribau. Ya i hai autoridat lingüistica pa l’aragonés, nombrada por las institucions, plural, diversa y representativa. Naixe d’una mala lei, como lo propio Director Cheneral de Politica Lingüistica escribiba en iste articlo chusto antes d’empecipiar a desarrollar-la. Naixe inexplicablement tarde, ya que habría d’haber estau una d’as prioridatz d’a Dirección Cheneral, mas quan los nombramientos […]

La entrada Tierra de Barrenaus 9×06 Academia Aragonesa d’a Luenga se publicó primero en Radio Topo.