L’arquet és el programa setmanal d’Ecologistes en Acció, amb l’anàlisi ambiental de Raquel Ruiz.

 

La entrada Podcast de l’Arquet-Ecologistes en Acció en Radio La Vall d’Uixó, por Raquel Ruiz aparece primero en Ecologistas en Acción.

L’organització presenta al·legacions al projecte d’FCC i critica que no es tenen en compte els riscos geotècnics, ambientals i contaminants que suposen, a més, possibles incompliments legals a nivell estatal i europeu.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat al·legacions a la modificació substancial de l’Autorització Ambiental Integrada (AAI) sol·licitada per fCC Medi Ambient S.A. per a ampliar l’abocador de residus no perillosos situat en el paratge de les Canyades, al Campello (Alacant).

El projecte preveu construir un nou got d’abocament que ocuparia prop de 71.000 metres quadrats addicionals, la qual cosa elevaria la capacitat total de l’abocador a més de cinc milions de metres cúbics i permetria prolongar la seua explotació fins aproximadament 2045.

No és la primera vegada que els ecologistes es posicionen contra aquest projecte, motiu pel qual van tenir l’accés a justícia gratuïta al contenciós presentat en 2025.

L’organització ecologista considera que la documentació presentada conté greus errors i irregularitats. Entre elles, denúncia que l’Estudi d’Impacte Ambiental presentat en l’expedient és pràcticament idèntic a l’elaborat en 2021 per a un projecte diferent, amb plans i dades que no es corresponen amb l’ampliació ara plantejada.

Les al·legacions també alerten de riscos geotècnics i ambientals associats al projecte. Segons Ecologistes en Acció, el nou got se situaria en un terreny amb forts pendents i materials geològics permeables, la qual cosa podria comprometre l’estabilitat de l’abocador i augmentar el risc de filtracions i contaminació de les aigües subterrànies.

A més, l’organització denuncia que la bassa de lixiviats existent tindria una capacitat insuficient per a gestionar episodis de pluges intenses, cada vegada més freqüents en el litoral mediterrani, la qual cosa podria provocar abocaments contaminants.

Un altre aspecte criticat és que el projecte planteja retardar la captació i tractament del biogàs fins al tancament de l’abocador, l’ampliació del qual implicaria mantindre durant 18 anys un volum anual d’abocament molt elevat. Tot això, podria incomplir la normativa estatal que obliga a controlar les emissions durant la fase d’explotació, així com normatives europea i estatal que obliga a reduir el depòsit de residus en abocador fins a situar-lo per davall del 10% en 2035.

Ecologistes en Acció també qüestiona la legalitat de l’ampliació, al no estar contemplada en els plans de gestió de residus vigents, i denúncia l’absència de documentació obligatòria, com el certificat de compatibilitat urbanística municipal o estudis actualitzats sobre l’impacte de les olors. De fet, la instal·lació ja ha generat nombroses queixes per olors entre els veïns d’urbanitzacions pròximes i del municipi d’Aigües.

Davant aquesta situació, Ecologistes en Acció sol·licita a la Generalitat Valenciana que denegue l’ampliació de l’abocador i revise l’expedient per a garantir el compliment de la normativa ambiental i la protecció de l’entorn i de la salut de la població.

Alegaciones vertedero El Campello

Saltar al contenido del PDF

La entrada Ecologistes en Acció se situa en contra de l’ampliació de l’abocador de les Canyades al Campello aparece primero en Ecologistas en Acción.

La organización presenta alegaciones al proyecto de FCC y critica que no se tienen en cuenta los riesgos geotécnicos, ambientales y contaminantes que suponen, además, posibles incumplimientos legales a nivel estatal y europeo.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentado alegaciones a la modificación sustancial de la Autorización Ambiental Integrada (AAI) solicitada por FCC Medio Ambiente S.A. para ampliar el vertedero de residuos no peligrosos situado en el paraje de Les Canyades, en El Campello (Alicante).

El proyecto prevé construir un nuevo vaso de vertido que ocuparía cerca de 71.000 metros cuadrados adicionales, lo que elevaría la capacidad total del vertedero a más de cinco millones de metros cúbicos y permitiría prolongar su explotación hasta aproximadamente 2045.

No es la primera vez que los ecologistas se posicionan contra este proyecto, motivo por el cual tuvieron acceso a justicia gratuita por el contencioso presentado en 2025.

La organización ecologista considera que la documentación presentada contiene graves errores e irregularidades. Entre ellas, denuncia que el Estudio de Impacto Ambiental presentado en el expediente es prácticamente idéntico al elaborado en 2021 para un proyecto diferente, con planos y datos que no se corresponden con la ampliación ahora planteada.

Las alegaciones también alertan de riesgos geotécnicos y ambientales asociados al proyecto. Según Ecologistes en Acció, el nuevo vaso se ubicaría en un terreno con fuertes pendientes y materiales geológicos permeables, lo que podría comprometer la estabilidad del vertedero y aumentar el riesgo de filtraciones y contaminación de las aguas subterráneas.

Además, la organización denuncia que la balsa de lixiviados existente tendría una capacidad insuficiente para gestionar episodios de lluvias intensas, cada vez más frecuentes en el litoral mediterráneo, lo que podría provocar vertidos contaminantes.

Otro aspecto criticado es que el proyecto plantea retrasar la captación y tratamiento del biogás hasta el cierre del vertedero, cuya ampliación implicaría mantener durante 18 años un volumen anual de vertido muy elevado. Todo ello, podría incumplir la normativa estatal que obliga a controlar las emisiones durante la fase de explotación, así como normativas europea y estatal que obliga a reducir el depósito de residuos en vertedero hasta situarlo por debajo del 10% en 2035.

Ecologistes en Acció también cuestiona la legalidad de la ampliación, al no estar contemplada en los planes de gestión de residuos vigentes, y denuncia la ausencia de documentación obligatoria, como el certificado de compatibilidad urbanística municipal o estudios actualizados sobre el impacto de los olores. De hecho, la instalación ya ha generado numerosas quejas por olores entre los vecinos de urbanizaciones cercanas y del municipio de Aigües.

Ante esta situación, Ecologistes en Acció solicita a la Generalitat Valenciana que deniegue la ampliación del vertedero y revise el expediente para garantizar el cumplimiento de la normativa ambiental y la protección del entorno y de la salud de la población.

Alegaciones vertedero El Campello

Saltar al contenido del PDF

La entrada Ecologistes en Acció se sitúa en contra de la ampliación del vertedero de Les Canyades en El Campello aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat una denúncia davant la Comissió Europea per considerar que s’està aplicant reiteradament i incorrecta la normativa sobre els espais de la Xarxa Natura 2000.

En concret, sobre el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, espai protegit i lloc d’Interés Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), inventariada en els catàlegs nacional y autonòmic i està inclosa en el tractat internacional de Ramsar. És, per tant, la més important zona humida de la província de Castelló.

D’un temps ençà, el Parc Natural està sent víctima de nombroses agressions mediambientals dels diversos agents implicats en l’espai protegit: la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de Torreblanca, el Servei Provincial de Costes (MITECO), la Diputació de Castelló, o entitats privades com Fundació Global Nature.

No obstant això, és la Generalitat Valenciana l’entitat que té les competències de la gestió mediambient al Prat de Cabanes-Torreblanca i és, per tant, la que permet les seues actuacions sense posar els mecanismes de les que disposa per a impedir-ne futures. A més de tampoc exercir controls ni promoure l’aplicació de la normativa per a millorar i protegir els valors ambientals de l’espai Natura 2000.

A continuació, es detallen algunes de les agressions al Prat de Cabanes-Torreblanca a través de projectes provinents des de les diverses administracions implicades.

Des de l’Ajuntament de Torreblanca es proposen projectes com, per exemple, obrir una nova connexió a la mar que posaria en risc el nivell hídric, realitzar cremes de vegetació per a obtindre pastures, ampliar l’estació depuradora d’aigües residuals annexa al Parc, la pastura de vaques en terrenys on crien espècies protegides, etc.

Paral·lelament, l’Ajuntament fa una gran tasca de greenwashing a través de la Fundació Global Nature. Mentre realitza actuacions contra el Parc Natural, obté fons europeus per a accions no directament relacionades amb les espècies i hàbitats prioritaris de l’espai Natura 2000, sense oferir detalls concrets sobre les actuacions realitzades ni sobre els resultats obtinguts.

A més a més, un regidor que forma part del govern municipal ha sigut contractat per la pròpia Fundació Global Nature en un clar cas d’incompatibilitat.

Per part del Departament de Costes (MITECO), s’impedeix la limitació temporal de pas de persones sobre nius d’aus protegides o s’inhibeix en la recollida de residus marins, així com tampoc es fa pràcticament res sobre el passeig de gossos per zones especialment sensibles.

En referència a la Diputació de Castelló, es fan fumigacions contra els mosquits amb helicòpter i a tan sols 2 metres sobre els nius d’espècies protegides —a les zones humides protegides d’Alacant es fa amb drons—.

Finalment, la Generalitat Valenciana, la qual autoritza la caça d’aus aquàtiques sense zones útils de reserva per a eixes espècies o no gestiona de manera correcta el maneig d’espècies protegides.

Des d’Ecologistes en Acció del País Valencià manifestem que les irregularitats mediambientals que s’estan produint de manera continuada i deliberada en el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca són inadmissibles. És per això que hem sol·licitat la investigació per mala gestió mitjançant una denúncia davant la Comissió de la Unió Europea.

Denuncia Prat de Cabanes

Saltar al contenido del PDF

La entrada Ecologistes en Acció denúncia a la UE les presumptes infraccions al Prat de Cabanes-Torreblanca aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentado una denuncia ante la Comisión Europea por considerar que se está aplicando reiterada e incorrectamente la normativa sobre los espacios de la Red Natura 2000.

En concreto, sobre el Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, espacio protegido y lugar de Interés Comunitario (LIC) y Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA), inventariada en los catálogos nacional y autonómico y está incluida en el tratado internacional de Ramsar. Es, por lo tanto, la más importante zona húmeda de la provincia de Castelló.

De un tiempo a esta parte, el Parque Natural está siendo víctima de numerosas agresiones medioambientales de los varios agentes implicados en el espacio protegido: la Generalitat Valenciana, el Ayuntamiento de Torreblanca, el Servicio Provincial de Costas (MITECO), la Diputación de Castelló, o entidades privadas como Fundación Global Nature.

Sin embargo, es la Generalitat Valenciana la entidad que tiene las competencias de la gestión medioambiental al Prat de Cabanes-Torreblanca y es, por lo tanto, la que permite sus actuaciones sin poner los mecanismos de las que dispone para impedir futuras. Además de tampoco ejercer controles ni promover la aplicación de la normativa para mejorar y proteger los valores ambientales del espacio Natura 2000.

A continuación, se detallan algunas de las agresiones al Prat de Cabanes-Torreblanca a través de proyectos provenientes desde las diversas administraciones implicadas.

Desde el Ayuntamiento de Torreblanca se proponen proyectos como, por ejemplo, abrir una nueva conexión al mar que pondría en riesgo el nivel hídrico, realizar quemas de vegetación para obtener pastos, ampliar la estación depuradora de aguas residuales anexa al Parque, el pasto de vacas en terrenos donde crían especies protegidas, etc.

Paralelamente, el Ayuntamiento hace una gran tarea de greenwashing a través de la Fundación Global Nature. Mientras realiza actuaciones contra el Parque Natural, obtiene fondos europeos para acciones no directamente relacionadas con las especies y hábitats prioritarios del espacio Natura 2000, sin ofrecer detalles concretos sobre las actuaciones realizadas ni sobre los resultados obtenidos.

Además, un regidor que forma parte del gobierno municipal ha sido contratado por la propia Fundación Global Nature en un claro caso de incompatibilidad.

Por parte del Departamento de Costas (MITECO), se impide la limitación temporal de personas sobre nidos de aves protegidas o se inhibe en la recogida de residuos marinos, así como tampoco se hace prácticamente nada sobre el paseo de perros por zonas especialmente sensibles.

En referencia a la Diputación de Castelló, se hacen fumigaciones contra los mosquitos con helicóptero y a tan solo 2 metros sobre los nidos de especies protegidas —a las zonas húmedas protegidas de Alicante se hace con drones—.

Finalmente, la Generalitat Valenciana, la cual autoriza la caza de aves acuáticas sin zonas útiles de reserva para esas especies o no gestiona de manera correcta el manejo de especies protegidas.

Desde Ecologistes en Acció del País Valencià manifestamos que las irregularidades medioambientales que se están produciendo de manera continuada y deliberada en el Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca son inadmisibles. Es por eso que hemos solicitado la investigación por mala gestión mediante una denuncia ante la Comisión de la Unión Europea.

<a href=”https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2026/03/eapv_denuncia_pratcabanes_UE_web.pdf”>Denuncia Prat de Cabanes</a>

Saltar al contenido del PDF

La entrada Ecologistes en Acció denuncia en la UE las presuntas infracciones sobre el Prat de Cabanes-Torreblanca aparece primero en Ecologistas en Acción.

Fins al moment, en Ecologistes en Acció del País Valencià som prudents respecte a l’entusiasme generat per l’anunci de la Generalitat Valenciana de reintroduir el linx ibèric al Parc Natural de la Serra Mariola, presumiblement al llarg de 2028, amb fons Next Generation de la Unió Europea.

L’objectiu sembla ser connectar nuclis poblacionals d’aquesta espècie emblemàtica, ara com ara separats, que va desaparéixer en el passat del territori valencià. No obstant això, en temps recents les observacions en la País Valencià han anat en augment, la qual cosa és un bon senyal de la salut global d’una espècie que a principis dels 2000 estava en una situació crítica.

A pesar que seria una bona notícia que, en efecte, el linx ibèric progressara en territori valencià, cal ser prudents amb les expectatives. Fins i tot en aquelles zones on el linx ibèric porta dècades amb un programa de reintroducció sòlid (per exemple, l’entorn de Doñana), les morts d’exemplars són contínues per impactes fora del control de l’administració. Els atropellaments són una de les principals causes de mortalitat de linx ibèric, la qual cosa es preveu puga replicar-se al País Valencià a l’ésser un territori altament fragmentat per nombroses carreteres i infraestructures.

No obstant això, el principal factor que pot determinar l’èxit d’aquesta iniciativa és l’acolliment que puga tindre entre la població local de les zones triades per al reforç poblacional. Molt especialment, de sectors generalment poc inclinats a la presència d’aquesta mena de depredadors apicals com és el cinegètic.

El linx ibèric és un especialista en la captura de conill, una de les principals preses de caça menor. És inevitable plantejar-se si, de nou, haurà resistència a la introducció d’un depredador que pot transformar les condicions en les quals es practica la caça, sent que encara hui dia una quantitat considerable de morts de linxs es produeixen per furtivisme (llaços, ceps, enverinament i fins i tot trets).

Encara així, com no podia ser d’una altra manera, desitgem que aquest projecte de reintroducció del linx al País Valencià siga un èxit i puguem veure a aquest emblema de la conservació prosperar en les nostres muntanyes.

Opinión sobre la reintroducción del lince ibérico en la Sierra Mariola

Hasta el momento, en Ecologistas en Acción del País Valencià somos prudentes respecto al entusiasmo generado por el anuncio de la Generalitat Valenciana de reintroducir el lince ibérico en el Parque Natural de la Sierra Mariola, presumiblemente a lo largo de 2028, con fondos Next Generation de la Unión Europea.

El objetivo parece ser conectar núcleos poblacionales por ahora separados de esta especie emblemática que desapareció en el pasado del territorio valenciano. No obstante, en tiempos recientes las observaciones en la Comunitat Valenciana han ido en aumento, lo cual es una buena señal de la salud global de una especie que a principios de los 2000 estaba en una situación crítica.

A pesar de que sería una buena notícia que, en efecto, el lince ibérico progresara en territorio valenciano, hay que ser prudentes con las expectativas. Incluso en aquellas zonas donde el lince ibérico lleva décadas con un programa de reintroducción solido (por ejemplo, el entorno de Doñana), las muertes de ejemplares son contínuas por impactos fuera del control de la administración. Los atropellos son una de las principales causas de mortalidad de lince ibérico, algo que se preveé pueda replicarse en la Comunitat Valenciana al ser un territorio altamente fragmentado por carreteras de diversa índole.

No obstante, el principal factor que puede determinar el éxito de esta iniciativa es el acogimiento que pueda tener entre la población local de las zonas escogidas para el refuerzo poblacional. Muy especialmente, de sectores generalmente reacios a la presencia de este tipo de depredadores apicales como es el cinegético.

El lince ibérico es un especialista en la captura de conejo, una de las principales presas de caza menor. Es inevitable plantearse si, de nuevo, habrá resistencia a la introducción de un depredador que pueda transformar las condiciones en las que se practica la caza, siendo que aún a día de hoy una cantidad considerable de muertes de linces se producen por furtivismo (lazos, cepos, envenenamiento e incluso disparos).

Aún así, como no podia ser de otro modo, deseamos que este proyecto de reintroducción del lince en la Comunitat Valenciana sea un éxito y podamos ver a este emblema de la conservación prosperar en los montes valencianos.

La entrada Opinió sobre la reintroducció del linx ibèric a la Serra Mariola aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions de la Xarxa de Defensores de Drets Humans s’han concentrat avui enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya per a exigir veritat, justícia i reparació per l’assassinat de Berta Càceres, lideresa indígena lenca i defensora del territori, quan es compleixen deu anys del seu assassinat.
• L’acte ha estat també un espai per a honrar la seva memòria i reivindicar el seu llegat de lluita per la terra, els rius i els drets dels pobles indígenes.
• A més, aquest matí també ha tingut lloc una concentració al Consolat d’Hondures a Bilbao, i estan previstos diversos actes de memòria al llarg d’aquesta setmana en ciutats com Gijón, Oviedo, Palma, Barcelona, Saragossa o Sevilla, entre altres.

Sota el lema “Justícia per a Berta és justícia per al món”, les organitzacions convocants —entre les quals es troben Ecologistes en Acció, Entrepobles, Greenpeace, Fundación Abogacía Española y Derechos Humanos, IM Defensoras, Movimiento por la Paz (MPDL) i Iniciativas de Cooperación Internacional para el Desarrollo (ICID)— han denunciat la persistent impunitat i la falta de responsabilitats contra els autors intel·lectuals, polítics i empresarials que van fer possible l’assassinat, malgrat les condemnes dictades contra alguns responsables materials.

Durant la concentració, les organitzacions han fet lliurament formal a l’Ambaixada d’Hondures a Espanya d’una carta dirigida a l’ambaixador, subscrita per 170 organitzacions de nombrosos països, en la qual exigeixen veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició per a la família de Berta Càceres i el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH).

La Xarxa de Defensores de Drets Humans (RIDHE) ha recordat que l’informe del Grup Interdisciplinari d’Expertes i Experts Independents (GIEI), establert sota els auspicis de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), publicat al gener de 2026, prova que l’assassinat va ser una operació criminal organitzada amb motivació empresarial per a protegir interessos vinculats al projecte hidroelèctric Agua Zarca, i que va existir coneixement previ del risc per part de les autoritats hondurenyes sense que s’adoptessin mesures de protecció.

Així mateix, les organitzacions han denunciat la violència sistemàtica contra comunitats i persones defensores del territori a Hondures i en tota Amèrica Llatina. Segons Global Witness, entre 2012 i 2024 més de 2.250 persones defensores del medi ambient han estat assassinades, la majoria a la regió. Davant aquesta realitat van cridar a mantenir viva l’exigència de justícia per a Berta Cáceres i per a totes les persones defensores.

Les organitzacions convocants han expressat la seva solidaritat amb la família de Berta Cáceres, amb el COPIHN i amb el poble lenca, i han exigit que s’acabi la persecució i criminalització dels qui defensen els drets humans i el medi ambient.

“Deu anys després, les estructures de poder que van perseguir i van silenciar Berta Càceres segueixen en gran part impunes. Exigim que s’investigui i sancioni tots els responsables i que s’implementin mesures reals de reparació i garanties de no repetició”, han declarat les organitzacions.

Una setmana per a la memòria

La concentració enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya no ha estat l’única del dia d’avui. A Bilbao, desenes de persones s’han reunit enfront del Consolat d’Hondures també sota la convocatòria de les organitzacions socials i ambientals per a commemorar el 10è aniversari de l’assassinat de la defensora mediambiental.

Aquestes accions formen part d’una setmana d’activitats descentralitzades per a retre homenatge a Berta Càceres i les seves lluites. Ahir, per exemple, es va dur a terme en Gijón una sembra de plantes aromàtiques i un mural col·lectiu sota el lema “Despertar la Terra, pintar la vida”. Demà, dimarts 3 de març, tindrà lloc la realització d’un altre mural al Parc Ses Vents de Palma, en el marc del 8M sota el lema “8M 2026 – Feminismes que sostenen la vida a 10 anys de la sembra de Berta Cáceres”. També es projectarà el documental ‘Les llavors de Berta’ a Saragossa i es realitzarà un acte de memòria a Barcelona amb la participació de diverses lideresses indígenes i defensores del medi ambient.
En aquest enllaç es pot trobar informació detallada de totes les convocatòries.

Carta a la  embajada de Honduras diez años después del asesinato de Berta Cáceres 

Saltar al contenido del PDF

La entrada ‘Justícia per a Berta és justícia per al món’: la reivindicació de 170 organitzacions deu anys després de l’assassinat de Berta Cáceres a Hondures aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions de la Xarxa de Defensores de Drets Humans s’han concentrat avui enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya per a exigir veritat, justícia i reparació per l’assassinat de Berta Càceres, lideresa indígena lenca i defensora del territori, quan es compleixen deu anys del seu assassinat.
• L’acte ha estat també un espai per a honrar la seva memòria i reivindicar el seu llegat de lluita per la terra, els rius i els drets dels pobles indígenes.
• A més, aquest matí també ha tingut lloc una concentració al Consolat d’Hondures a Bilbao, i estan previstos diversos actes de memòria al llarg d’aquesta setmana en ciutats com Gijón, Oviedo, Palma, Barcelona, Saragossa o Sevilla, entre altres.

Sota el lema “Justícia per a Berta és justícia per al món”, les organitzacions convocants —entre les quals es troben Ecologistes en Acció, Entrepobles, Greenpeace, Fundación Abogacía Española y Derechos Humanos, IM Defensoras, Movimiento por la Paz (MPDL) i Iniciativas de Cooperación Internacional para el Desarrollo (ICID)— han denunciat la persistent impunitat i la falta de responsabilitats contra els autors intel·lectuals, polítics i empresarials que van fer possible l’assassinat, malgrat les condemnes dictades contra alguns responsables materials.

Durant la concentració, les organitzacions han fet lliurament formal a l’Ambaixada d’Hondures a Espanya d’una carta dirigida a l’ambaixador, subscrita per 170 organitzacions de nombrosos països, en la qual exigeixen veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició per a la família de Berta Càceres i el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH).

La Xarxa de Defensores de Drets Humans (RIDHE) ha recordat que l’informe del Grup Interdisciplinari d’Expertes i Experts Independents (GIEI), establert sota els auspicis de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), publicat al gener de 2026, prova que l’assassinat va ser una operació criminal organitzada amb motivació empresarial per a protegir interessos vinculats al projecte hidroelèctric Agua Zarca, i que va existir coneixement previ del risc per part de les autoritats hondurenyes sense que s’adoptessin mesures de protecció.

Així mateix, les organitzacions han denunciat la violència sistemàtica contra comunitats i persones defensores del territori a Hondures i en tota Amèrica Llatina. Segons Global Witness, entre 2012 i 2024 més de 2.250 persones defensores del medi ambient han estat assassinades, la majoria a la regió. Davant aquesta realitat van cridar a mantenir viva l’exigència de justícia per a Berta Cáceres i per a totes les persones defensores.

Les organitzacions convocants han expressat la seva solidaritat amb la família de Berta Cáceres, amb el COPIHN i amb el poble lenca, i han exigit que s’acabi la persecució i criminalització dels qui defensen els drets humans i el medi ambient.

“Deu anys després, les estructures de poder que van perseguir i van silenciar Berta Càceres segueixen en gran part impunes. Exigim que s’investigui i sancioni tots els responsables i que s’implementin mesures reals de reparació i garanties de no repetició”, han declarat les organitzacions.

Una setmana per a la memòria

La concentració enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya no ha estat l’única del dia d’avui. A Bilbao, desenes de persones s’han reunit enfront del Consolat d’Hondures també sota la convocatòria de les organitzacions socials i ambientals per a commemorar el 10è aniversari de l’assassinat de la defensora mediambiental.

Aquestes accions formen part d’una setmana d’activitats descentralitzades per a retre homenatge a Berta Càceres i les seves lluites. Ahir, per exemple, es va dur a terme en Gijón una sembra de plantes aromàtiques i un mural col·lectiu sota el lema “Despertar la Terra, pintar la vida”. Demà, dimarts 3 de març, tindrà lloc la realització d’un altre mural al Parc Ses Vents de Palma, en el marc del 8M sota el lema “8M 2026 – Feminismes que sostenen la vida a 10 anys de la sembra de Berta Cáceres”. També es projectarà el documental ‘Les llavors de Berta’ a Saragossa i es realitzarà un acte de memòria a Barcelona amb la participació de diverses lideresses indígenes i defensores del medi ambient.
En aquest enllaç es pot trobar informació detallada de totes les convocatòries.

Carta a la  embajada de Honduras diez años después del asesinato de Berta Cáceres 

Saltar al contenido del PDF

La entrada ‘Justícia per a Berta és justícia per al món’: la reivindicació de 170 organitzacions deu anys després de l’assassinat de Berta Cáceres a Hondures aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions de la campanya Stop UE-Mercosur, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció de Catalunya, denuncien l’anunci avui de la Comissió Europea sobre l’entrada en vigor provisional de l’acord comercial amb Mercosur.
• Qualifiquen aquest pas de la UE com “un greu atropellament democràtic” i “un intent d’imposar per la porta del darrere un tractat profundament rebutjat per amplis sectors socials”.
• Es preveu que l’acord UE-Mercosur tingui forts impactes socials i ambientals, alhora que consolida un model agroexportador intensiu, depenent de cadenes llargues altament emissores, incompatible amb els compromisos climàtics europeus.

En una carta oberta adreçada a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i al president del Consell Europeu, António Costa, 170 organitzacions socials, ecologistes, sindicals i agràries exigeixen que s’aturi l’aplicació provisional de l’acord abans la Unió Europea emeti el dictamen sobre les qüestions jurídiques plantejades.

“Un menyspreu a la democràcia”

Les organitzacions assenyalen que l’acord UE-Mercosur arrossega des del seu origen una forta contestació social pels seus impactes previsibles, a banda i banda de l’Atlàntic, sobre l’agricultura familiar pagesa, els drets laborals, la seguretat alimentària, el deteriorament dels serveis públics i l’acceleració de la desforestació a Amèrica Llatina.

“Aplicar-ho provisionalment sense esperar el Parlament Europeu i sense conèixer l’opinió del Tribunal és un menyspreu frontal als procediments democràtics europeus”, afirmen des de la campanya. A parer seu, la Comissió pretén blindar els capítols comercials mentre esquiva el debat polític de fons i minimitza l’oposició social creixent en diversos Estats membres.

Les organitzacions recorden a més que la tramitació de l’acord ja ha estat marcada per decisions polèmiques que van excloure de la ratificació els parlaments nacionals i per una aprovació al Consell de la UE sense unanimitat, cosa inèdita en tractats d’aquesta magnitud.

“Estem davant d’un precedent extremadament perillós: convertir la política comercial en un àmbit immune al control democràtic real”, adverteixen.

Impactes socials i climàtics ignorats

Les 170 organitzacions signants, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció de Catalunya, subratllen que l’acord consolida un model agroexportador intensiu, dependent de cadenes llargues i altament emissores, incompatible amb els compromisos climàtics europeus. També alerten d’una pressió competitiva més gran sobre sectors agraris i ramaders europeus ja colpejats per crisis de preus i per la concentració corporativa.

A l’Amèrica Llatina, afegeixen, el tractat incentivaria l’expansió de monocultius i ramaderia industrial vinculats a la desforestació i als conflictes socioambientals:
“Mentre la ciutadania exigeix transició ecològica justa, sobirania alimentària i protecció de l’ocupació, la Comissió insisteix en un tractat ancorat en la lògica del lliure comerç sense límits”.

Les organitzacions de la campanya Stop UE-Mercosur exigeixen que es reverteixi l’aplicació provisional de l’acord, que es respecti el vot del Parlament Europeu i que s’esperi el pronunciament del Tribunal de Justícia de la UE.

Així mateix, plantegen que s’obri un debat públic real sobre els impactes socials, laborals i climàtics de l’acord i la política comercial de la UE.

Les 170 organitzacions signants anuncien que intensificaran la mobilització social i la pressió política els propers mesos per impedir l’entrada en vigor d’un acord que consideren “social, ambientalment i democràticament inacceptable”.

 

La entrada 170 organitzacions denuncien l’aplicació provisional de l’acord UE-Mercosur per vulnerar principis democràtics fonamentals aparece primero en Ecologistas en Acción.

La proposta, enviada a la Generalitat, planteja traslladar l’activitat cinegètica a dies laborables davant l’enfonsament de llicències i l’augment d’accidents de trànsit en dies no laborables.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha formalitzat una proposta davant la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori per a transformar el calendari cinegètic de la Comunitat Valenciana a partir de la temporada 2026-2027.

L’organització sol·licita que la caça, especialment les batudes de senglar, es restringisca exclusivament a dies laborables, alliberant els caps de setmana i festius per a l’ús recreatiu, social i científic de la població.

L’entitat fonamenta la seua petició en la creixent incompatibilitat entre les armes de foc i l’auge d’activitats com el senderisme, el ciclisme, l’escalada o la fotografia de naturalesa.

De fet, Ecologistes denuncia que la intensificació de les batudes —justificades per l’administració per la sobrepoblació de senglars, els danys a l’agricultura i pel risc d’expansió de la Pesta Porcina Africana (PPA) detectat a Catalunya—, ha blindat la muntanya, el camp i els espais públics per a un sol ús quasi tots els dies de l’any: la caça.

El tancament sistemàtic de camins públics vulnera l’article 45 de la Constitució Espanyola i la Llei Forestal Valenciana, assenyalen des de la federació, recordant que el dret de la ciutadania a gaudir d’un medi ambient adequat no pot estar supeditat a una activitat privada i residual.

Ecologistes en Acció destaca un canvi sociològic irreversible: el sector cinegètic ha perdut un 71% de les seues llicències des dels anys 90, passant de més de 113.000 a tot just 33.054 en 2024, és a dir, el 0,6% del total de la població valenciana.

A més, les dades del Servei de Caça revelen un col·lectiu profundament envellit: el 31% dels caçadors supera els 67 anys, i el gruix del col·lectiu se situa entre els 60 i 75 anys. Aquesta alta taxa de jubilació i prejubilació permet, segons l’organització, que l’activitat es trasllade a dies laborables sense afectar els objectius de control poblacional, ja que els practicants disposen de plena llibertat horària.

Horaris, vigilància i protecció

La redistribució plantejada per Ecologistes en Acció busca optimitzar la gestió de la seguretat ciutadana i conservació de la biodiversitat. En les zones comunes, traslladar els dies de caça (actualment dijous, dissabtes i diumenges) només a dimarts, dimecres i dijous. Mentre que, en els vedats de caça, l’exercici exclusiu de l’activitat siga de dimarts a dijous.

D’altra banda, es proposa prohibir la caça, com a mínim, en espais naturals protegits, zones de domini públic marítim terrestre, zones urbanes i platges. Això es deu al fet que són zones essencials de preservació de la biodiversitat i corredors ecològics, en el cas els espais naturals protegits i zones DPMT, o zones d’alta concentració de persones en la resta.

Aquesta mesura facilitaria la tasca dels Agents Mediambientals i del SEPRONA de la Guàrdia Civil, els efectius de la qual són més limitats durant el cap de setmana. En concentrar la caça en dies laborables, es garanteix una supervisió efectiva de les batudes, un control real del furtivisme i una major seguretat jurídica i física per als propis caçadors.

Des d’Ecologistes en Acció del País Valencià conclouen que és imperatiu fonamentar l’ordenació del territori en criteris d’equitat social i seguretat, garantint que la muntanya valenciana siga, d’una vegada per sempre, un espai de convivència real i no un escenari de conflicte permanent.

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada Demanen traslladar la caça a dies laborables per a acabar amb els conflictes amb altres usuaris en la naturalesa aparece primero en Ecologistas en Acción.

La propuesta, enviada a la Generalitat, plantea trasladar la actividad cinegética a días laborables ante el desplome de licencias y el aumento de accidentes de tráfico en días no laborables.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha formalizado una propuesta ante la Conselleria de Medio Ambiente, Infraestructuras y Territorio para transformar el calendario cinegético de la Comunitat Valenciana a partir de la temporada 2026-2027.

La organización solicita que la caza, especialmente las batidas de jabalí, se restrinja exclusivamente a días laborables, liberando los fines de semana y festivos para el uso recreativo, social y científico de la población.

La entidad fundamenta su petición en la creciente incompatibilidad entre las armas de fuego y el auge de actividades como el senderismo, el ciclismo, la escalada o la fotografía de naturaleza.

De hecho, Ecologistes denuncia que la intensificación de las batidas —justificadas por la administración por la sobrepoblación de jabalíes, los daños a la agricultura y por el riesgo de expansión de la Peste Porcina Africana (PPA) detectado en Cataluña—, ha blindado el monte, el campo y los espacios públicos para un solo uso casi todos los días del año: la caza.

El cierre sistemático de caminos públicos vulnera el artículo 45 de la Constitución Española y la Ley Forestal Valenciana, señalan desde la federación, recordando que el derecho de la ciudadanía a disfrutar de un medio ambiente adecuado no puede estar supeditado a una actividad privada y residual.

Ecologistes en Acció destaca un cambio sociológico irreversible: el sector cinegético ha perdido un 71 % de sus licencias desde los años 90, pasando de más de 113.000 a apenas 33.054 en 2024, es decir, el 0,6% del total de la población valenciana.

Además, los datos del Servicio de Caza revelan un colectivo profundamente envejecido: el 31 % de los cazadores supera los 67 años, y el grueso del colectivo se sitúa entre los 60 y 75 años. Esta alta tasa de jubilación y prejubilación permite, según la organización, que la actividad se traslade a días laborables sin afectar a los objetivos de control poblacional, ya que los practicantes disponen de plena libertad horaria.

Horarios, vigilancia y protección

La redistribución planteada por Ecologistes en Acció busca optimizar la gestión de la seguridad ciudadana y conservación de la biodiversidad. En las zonas comunes, trasladar los días de caza (actualmente jueves, sábados y domingos) sólo a martes, miércoles y jueves. Mientras que, en los cotos de caza, el ejercicio exclusivo de la actividad sea de martes a jueves.

Por otra parte, se propone prohibir la caza, como mínimo, en espacios naturales protegidos, zonas de dominio público marítimo terrestre, zonas urbanas y playas. Ello se debe a que son zonas esenciales de preservación de la biodiversidad y corredores ecológicos, en el caso los espacios naturales protegidos y zonas DPMT, o zonas de alta concentración de personas en el resto.

Esta medida facilitaría la labor de los Agentes Medioambientales y del SEPRONA de la Guardia Civil, cuyos efectivos son más limitados durante el fin de semana. Al concentrar la caza en días laborables, se garantiza una supervisión efectiva de las batidas, un control real del furtivismo y una mayor seguridad jurídica y física para los propios cazadores.

Desde Ecoogistes en Acció del País Valencià concluyen que es imperativo fundamentar la ordenación del territorio en criterios de equidad social y seguridad, garantizando que el monte valenciano sea, de una vez por todas, un espacio de convivencia real y no un escenario de conflicto permanente.

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada Ecologistes en Acció pide trasladar la caza a días laborables para acabar con los conflictos con otros usuarios en la naturaleza aparece primero en Ecologistas en Acción.

El caso DANA, reflotado desde España... contra Rusia

#VagaGeneral29M #mazondimissió :: La movilización, que coincidió con una huelga general en el sector público valenciano, exigía la dimisión del presidente Carlos Mazón