• Tras revisar la documentación oficial, la organización considera que el proyecto plantea demasiadas incertidumbres, problemas legales y riesgos ambientales como para ser aceptado.
• La planta se ubicaría en la partida del Serrallo, en terrenos colindantes al puerto del Grao de Castellón.

Ecologistas en Acción del País Valenciano ha presentado unas observaciones críticas al documento inicial del proyecto de una gran planta industrial de producción y almacenamiento de amoniaco verde Castellón de la Plana, que pretende ser considerado como Proyecto de Interés Autonómico (PIA).

La propuesta proviene de la compañía Armonia Green Castellón S.L.U., la cual pertenece a la corporación Ignis que, a su vez, recibe financiación del fondo de inversión KKR, de orientación sionista y a favor del estado de Israel.

En la documentación presentada se prioriza el ajuste urbanístico para que el proyecto encaje en el suelo elegido, en vez de detallar cómo será la planta y qué implicaciones tendrá. Asimismo, en lugar de separar los informes urbanísticos y ambientales, como pide la ley, la empresa los ha unido en un único documento, lo que complica la evaluación y resta claridad al proceso.

Sin descripción ni estudio de impacto ambiental

El proyecto cuenta con una insuficiente descripción de la planta y con cifras contradictorias que varían según los epígrafes. Aspectos tan básicos como la cantidad de agua que va a necesitar, la energía que va a consumir, cómo será el tratamiento de agua de mar que extraiga ni como gestionará la salmuera restante. O cómo almacenará las enormes cantidades de amoniaco producidas, el cual es una sustancia tóxica, inflamable y peligrosa, no se describen con claridad en el proyecto.

De hecho, se ha demostrado que, para producir medio millón toneladas de este producto, es necesario alrededor del 25 % del consumo eléctrico de todo el País Valenciano en 2024. Por tanto, la producción de energía no puede ser renovable porque el territorio no alcanza a producir dicha cifra.

En relación a obtener la categoría de «Interés Autonómico», la ley valenciana exige, entre otros requisitos, que genere al menos 200 empleos indefinidos. Sin embargo, la propia empresa reconoce que la planta solo crearía unos 100 puestos.

Por otra parte, el Estudio de Impacto Ambiental es insuficiente y no cumple con los requisitos mínimos de la Ley 21/2013 de evaluación ambiental. Entre las carencias más significativas, el proyecto no presenta los impactos del vertido al mar de la salmuera ni las posibles afecciones a los espacios protegidos cercanos incluidos en la Red Natura 2000, en especial a la ZEPA Delta de l’Ebre – Illes Columbretes.

Asimismo, tampoco hay una adecuada evaluación de los posibles riesgos, tanto tecnológicos como por accidentes graves, a pesar de almacenar cantidades masivas de amoniaco anhidro, una sustancia tóxica, inflamable y peligrosa para el medio marino.

Sin beneficios para el territorio

El proyecto está diseñado para producir más de 500.000 toneladas anuales de amoniaco destinadas casi exclusivamente a la exportación, mediante grandes buques gaseros y tuberías hacia la dársena sur del puerto de Castellón.

Sin embargo, aunque la empresa presenta el proyecto como una «oportunidad económica» para la industria de la región, el documento no contempla su suministro a sectores estratégicos valencianos que necesitan urgentemente avanzar hacia la descarbonización, como la industria cerámica de Castellón.

Por tanto, todo apunta a que la inversión propuesta no responde a un interés autonómico real, sino a un modelo logístico orientado al mercado internacional, donde el territorio asumiría los impactos ambientales y de seguridad, pero sin recibir un beneficio real y directo a cambio.

Por todo ello, Ecologistes en Acció del País Valencià considera que el proyecto de esta planta de amoniaco verde es insostenible, legalmente incompleto y territorialmente injustificado.

Pedimos a la Dirección General de Urbanismo, Paisaje y Evaluación que no declare el proyecto de interés autonómico, que exija un nuevo expediente que cumpla con la normativa ambiental, urbanística y de seguridad industrial, y que se prioricen proyectos que contribuyan a una verdadera transición ecológica de la industria valenciana.

 

La entrada Observaciones críticas de Ecologistas en Acción a la planta de amoníaco verde en Castellón aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Després de revisar la documentació oficial, l’organització considera que el projecte planteja massa incerteses, problemes legals i riscos ambientals com per a ser acceptat.
• La planta s’ubicaria a la partida del Serrallo, en terrenys limítrofs al port del Grau de Castelló.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat unes observacions crítiques al document inicial del projecte d’una gran planta industrial de producció i emmagatzematge d’amoníac verd a Castelló de la Plana que pretén ser considerat com a Projecte d’Interés Autonòmic (PIA).

La proposta prové de la companyia Armonia Green Castelló SLU, la qual pertany a la corporació Ignis que, alhora, rep finançament del fons d’inversió KKR, d’orientació sionista i a favor de l’estat d’Israel.

En la documentació presentada es prioritza l’ajust urbanístic perquè el projecte encaixe en el sòl triat, en comptes de detallar com serà la planta i quines implicacions tindrà. Així mateix, en lloc de separar els informes urbanístics i ambientals, com demana la llei, l’empresa els ha units en un únic document, la qual cosa complica l’avaluació i resta claredat al procés.

Sense descripció ni estudi d’impacte ambiental

El projecte compta amb una insuficient descripció de la planta i amb xifres contradictòries que varien segons els epígrafs. Aspectes tan bàsics com la quantitat d’aigua que necessitarà, l’energia que consumirà, com serà el tractament d’aigua de mar que extraga ni com gestionarà la salmorra restant; o com emmagatzemarà les enormes quantitats d’amoníac produïdes, el qual és una substància tòxica, inflamable i perillosa, no es descriuen amb claredat en el projecte.

De fet, s’ha demostrat que, per a produir mig milió tones d’aquest producte, és necessari al voltant del 25% del consum elèctric de tot el País Valencià en 2024. Per tant, la producció d’energia no pot ser renovable perquè el territori no arriba a produir aquesta xifra.

En relació a obtindre la categoria de «Interés Autonòmic», la llei valenciana exigeix, entre altres requisits, que genere almenys 200 ocupacions indefinides. No obstant això, la pròpia empresa reconeix que la planta només crearia uns 100 llocs.

D’altra banda, l’Estudi d’Impacte Ambiental és insuficient i no compleix amb els requisits mínims de la Llei 21/2013 d’avaluació ambiental. Entre les mancances més significatives, el projecte no presenta els impactes de l’abocament a la mar de la salmorra ni les possibles afeccions als espais protegits pròxims inclosos en la Xarxa Natura 2000, especialment a la ZEPA Delta de l’Ebre – Illes Columbretes.

Així mateix, tampoc hi ha una adequada avaluació dels possibles riscos, tant tecnològics com per accidents greus, malgrat emmagatzemar quantitats massives d’amoníac anhidre, una substància tòxica, inflamable i perillosa per al medi marí.

Sense beneficis per al territori

El projecte està dissenyat per a produir més de 500.000 tones anuals d’amoníac destinades quasi exclusivament a l’exportació, mitjançant grans vaixells cisternes i canonades cap al port.

No obstant això, encara que l’empresa presenta el projecte com una «oportunitat econòmica» per a la indústria de la regió, el document no contempla el seu subministrament a sectors estratègics valencians que necessiten urgentment avançar cap a la descarbonització, com la indústria ceràmica de Castelló.

Per tant, tot apunta al fet que la inversió proposada no respon a un interés autonòmic real, sinó a un model logístic orientat al mercat internacional, on el territori assumiria els impactes ambientals i de seguretat, però sense rebre un benefici real i directe a canvi.

Per tot això, Ecologistes en Acció del País Valencià considera que el projecte d’aquesta planta d’amoníac verd és insostenible, legalment incomplet i territorialment injustificat.

Demanem a la Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació que no declare el projecte d’interés autonòmic, que exigisca un nou expedient que complisca amb la normativa ambiental, urbanística i de seguretat industrial, i que es prioritzen projectes que contribuïsquen a una veritable transició ecològica de la indústria valenciana.

La entrada Observacions crítiques d’Ecologistes en Acció a la planta d’amoníac verd a Castelló aparece primero en Ecologistas en Acción.

Durant els dies 14, 15 i 16 de novembre va tindre lloc la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal 2025. Una activitat de catalogació de biodiversitat (fauna i flora) en la qual van participar diferents grups locals d’Ecologistes en Acció del País Valencià: Alacant, Crevillent, Santa Pola i Vinaròs.

La biomarató és una activitat de ciència ciutadana consistent a catalogar la biodiversitat mitjançant aplicacions com iNaturalist, on qualsevol persona pot col·laborar pujant els seus registres, anomenades «observacions». Posteriorment, eixos registres són revisats per experts que identifiquen les espècies i les introdueixen en bases de dades oberts com Gbif.

Es tracta d’una activitat atractiva i senzilla de conéixer la biodiversitat que ens envolta, acostant de manera activa la ciència a la ciutadania. No és necessari ser cap expert en fotografia ni en espècies. Pots pujar fotos des del mòbil i la pròpia aplicació et recomana espècies similars, i si no el tens clar, una persona experta el corregirà.

La biomarató al País Valencià

Les biomaratons compten amb un àmbit d’actuació determinat. En aquesta ocasió, els territoris d’Espanya i Portugal. No obstant això, associacions i col·lectius poden realitzar els seus propis projectes locals per a fomentar la participació en un espai determinat.

Així, els grups d’Ecologistes en Acció participants, Alacant, el Campanà-Crevillent, Talaiola-Santa Pola i Apnal-Vinaròs han organitzat projectes propis amb un àmbit d’actuació en els seus termes municipals i els espais protegits que els envolten, els quals van ser els espais triats per a la realització d’activitats durant tot el cap de setmana.

En general, les activitats han consistit a assistir a un espai natural en grup, on es comparteix el coneixement i es realitzen fotografies i registres. Les activitats nocturnes, han comptat amb el valor afegit d’usar paranys de llum ultraviolada per a atraure papallones i arnes nocturnes i insectes.

A més, el grup de Vinaròs ha inclòs també mostres de fototrampeig diürn i nocturn; detectors d’ultrasons per a ratpenats; hides per a fotografia de naturalesa en abeuradors d’atracció de fauna, o gravació de sons de la naturalesa per a cants d’aus.

Resultats generals

Aquesta Biomarató de Tardor 2025 ha comptat amb 13 projectes locals en iNaturalist, que han ocupat diferents àmbits geogràfics i biogeogràfics de la Península Ibèrica, Balears i Canàries.

El nombre total de persones participants ha ascendit fins als 1.521 observadors, els quals han realitzat un total de 14.064 observacions. Encara que no s’han batut els rècords de 2024, la participació i el nombre d’observacions ha sigut molt elevada.

D’elles prop del 50% ja han sigut analitzades i verificades. En nombre d’espècies, s’han identificat un total de 3.523 espècies, entre les quals destaquen les 1.488 plantes (quasi el 43%), les 711 espècies d’insectes (20%), les 555 espècies de fongs (16%), i les espècies d’aus i mol·luscos que ronden els 200 i 150 espècies respectivament (6% i 4,5%).

El total dels quatre grups de Ecologistes en Acció del País Valencià va ascendir a 1.625 observacions de 826 espècies diferents.

En números generals, el projecte de APNAL-Vinaròs ha ocupat el segon lloc amb 913 observacions de 450 espècies diferents i 12 participants. El projecte d’el Campanà-Crevillent va ocupar el quart lloc amb 521 observacions de 258 espècies diferents i 11 participants; Talaiola-Santa Pola ha ocupat el huité lloc amb 128 observacions de 78 espècies diferents i 7 participants; mentre que Alacant s’ha situat en la desena posició amb 63 observacions de 40 espècies i 12 observadors.

Observacions destacades pel seu interès

Els quatre projectes dels grups locals han deixat una sèrie d’espècies interessants, des de plantes a insectes o fongs, alguns considerats rareses, endemismes, invasores, vulnerables o en perill d’extinció.

A Alacant, destaquen espècies de flora pròpies de saladar i litoral com salesoses i salicòrnies, erugues de lepidòpters com Brithys crini o Lasiocampa serrula i avifauna com a agrons (Ardea ibis), corb marí gros (Phalacrocorax carbo).

A Crevillent, s’han de diferenciar les observacions de saladar i zona humida, realitzades en el PN El Fondo, i les de muntanya, realitzades en la serra de Crevillent. En el Fondo, destaca l’albirament d’una cigonya negra (Ciconia nigra) o del saltamartí Dericorys carthagonovae, espècie protegida i catalogada com a Vulnerable.

De la zona de muntanya, destaquen les observacions nocturnes d’erugues, com la de l’arboç (Charaxes jasius), una Lycosa hispanica desafiadora o diversos exemplars de Porcellio succinctus, espècie endèmica d’isòpode de les nostres terres. Però sobretot s’han de destacar els registres de lepidòpters com la papallona tigre (Danaus chrysippus), la Callopistria latreillei que s’alimenta de falagueres, la Pelosia plumosa amb una àrea de distribució molt restringida o la Larentia malvata com a nova cita.

A Santa Pola, les observacions es van centrar principalment en la serra i en el PN de les Salines. En aquest últim espai natural, destaca l’avifauna característica, com els flamencs rosats (Phoenicopterus roseus), el bec d’alena (Recurvirostra avosetta), el territ de tres dits (Calidris alba) o la camallarga (Himantopus himantopus).

Quant a la serra, destaquen les observacions de plantes autòctones com la garrofera, timons, llentiscles, ullastres, romers, artemísies, olivardes, efedres, etc.

Finalment, a Vinaròs, destaquen moltes i variades espècies, com l’eruga de mar (Cakile maritima) una planta adaptada a hàbitats salins i costaners que és vulnerable per destrucció dels seus hàbitats; la reixa del diable (Clathrus ruber); el rapinyaire protegit astor euroasiàtic (Astur gentilis), o la Eratigena feminea, un aràcnid Agelènid que és la primera cita per als biomaratones.

Quant a insectes, es poden destacar per les seues poques cites al País Valencià, el lepidòpter Menophra japygiaria, les formigues Crematogaster auberti i Camponotus lateralis, la xinxa Graptostethus servus, la mosca Trigonospila transvittata o la vespa Agenioideus nubecula que és depredadora d’aranyes. També destaca el Brachycerus muricatus, un corc Curculiònid, considerat com quasi amenaçada (NT) que depreda ous de processionària.

Experiència ciutadana i científica

Amb aquestes dades, es pot destacar que, encara que la participació de ‘observadors’ que han utilitzat i pujat registres en iNaturalist ha sigut relativament baixa (entre els 12 i els 7 participants cada projecte), han tingut una gran productivitat en la identificació, catalogació i descobriment de la biodiversitat.

Això resultats i les espècies que han sigut observades mostren com les biomaratons són una manera lúdica i divertida de comprendre les problemàtiques que té la biodiversitat per a sobreviure en els temps actuals. Per eixa raó, des de Ecologistes en Acció del País continuarem fomentant la participació en aquestes activitats, principalment en les dues biomaratons internacionals, la City Nature Challenge (Biomarató de Primavera internacional) i la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal.

La entrada Èxit d’observacions en la Biomarató de Tardor dels grups ecologistes aparece primero en Ecologistas en Acción.

Durante los días 14, 15 y 16 de noviembre tuvo lugar la Biomaratón de Otoño de España y Portugal 2025. Una actividad de catalogación de biodiversidad (fauna y flora) en la que participaron diferentes grupos locales d’Ecologistes en Acció del País Valencià: Alacant, Crevillent, Santa Pola y Vinaròs.

La biomaratón es una actividad de ciencia ciudadana consistente en catalogar la biodiversidad mediante aplicaciones como iNaturalist, donde cualquier persona puede colaborar subiendo sus registros, llamadas «observaciones». Posteriormente, esos registros son revisados por expertos que identifican las especies y las introducen en bases de datos abiertos como Gbif.

Se trata de una actividad atractiva y sencilla de conocer la biodiversidad que nos rodea, acercando de forma activa la ciencia a la ciudadanía. No es necesario ser ningún experto en fotografía ni en especies. Puedes subir fotos desde el móvil y la propia aplicación te recomienda especies similares, y si no lo tienes claro, una persona experta lo corregirá.

La biomaratón al País Valencià

Las biomaratones cuentan con un ámbito de actuación determinado. En esta ocasión, los territorios de España y Portugal. Sin embargo, asociaciones y colectivos pueden realizar sus propios proyectos locales para fomentar la participación en un espacio determinado.

Así, los grupos de Ecologistas en Acción participantes, Alacant, el Campanà-Crevillent, Talaiola-Santa Pola y Apnal-Vinaròs han organizado proyectos propios con un ámbito de actuación en sus términos municipales y los espacios protegidos que los rodean, los cuales fueron los espacios elegidos para la realización de actividades durante todo el fin de semana.

En general, las actividades han consistido en asistir a un espacio natural en grupo, donde se comparte el conocimiento y se realizan fotografías y registros. Las actividades nocturnas, han contado con el valor añadido de usar trampas de luz ultravioleta para atraer mariposas y polillas nocturnas e insectos.

Además, el grupo de Vinaròs ha incluido también muestras de fototrampeo diurno y nocturno; detectores de ultrasonidos para murciélagos; hides para fotografía de naturaleza en bebederos de atracción de fauna, o grabación de sonidos de la naturaleza para cantos de aves.

Resultados generales

Esta Biomaratón de Otoño 2025 ha contado con 13 proyectos locales en iNaturalist, que han ocupado diferentes ámbitos geográficos y biogeográficos de la Península Ibérica, Baleares y Canarias.

El número total de personas participantes ha ascendido hasta los 1.521 observadores, los cuales han realizado un total de 14.064 observaciones. Aunque no se han batido los récords de 2024, la participación y el número de observaciones ha sido muy elevada.

De ellas cerca del 50% ya han sido analizadas y verificadas. En número de especies, se han identificado un total de 3.523 especies, entre las que destacan las 1.488 plantas (casi el 43 %), las 711 especies de insectos (20 %), las 555 especies de hongos (16 %), y las especies de aves y moluscos que rondan los 200 y 150 especies respectivamente (6 % y 4,5 %).

El total de los cuatro grupos de Ecologistes en Acció del País Valencià ascendió a 1.625 observaciones de 826 especies diferentes.

En números generales, el proyecto de APNAL-Vinaròs ha ocupado el segundo lugar con 913 observaciones de 450 especies diferentes y 12 participantes. El proyecto de El Campanà-Crevillent ocupó el cuarto lugar con 521 observaciones de 258 especies diferentes y 11 participantes; Talaiola-Santa Pola ha ocupado el octavo lugar con 128 observaciones de 78 especies diferentes y 7 participantes; mientras que Alacant se ha situado en la décima posición con 63 observaciones de 40 especies y 12 observadores.

Observaciones destacadas por su interés

Los cuatro proyectos de los grupos locales han dejado una serie de especies interesantes, desde plantas a insectos u hongos, algunos considerados rarezas, endemismos, invasoras, vulnerables o en peligro de extinción.

En Alacant, destacan especies de flora propias de saladar y litoral como salsolas y salicornias, orugas de lepidópteros como Brithys crini o Lasiocampa serrula y avifauna como garzas (Ardea ibis), cormorán grande (Phalacrocorax carbo).

En Crevillent, se deben diferenciar las observaciones de saladar y zona húmeda, realizadas en el PN El Fondo, y las de montaña, realizadas en la sierra de Crevillent.

En el Fondo, destaca el avistamiento de una cigüeña negra (Ciconia nigra) o del saltamontes Dericorys carthagonovae, especie protegida y catalogada como Vulnerable.

De la zona de montaña, destacan las observaciones nocturnas de orugas, como la del madroño (Charaxes jasius), una Lycosa hispanica desafiante o diversos ejemplares de Porcellio succinctus, especie endémica de isópodo de nuestras tierras. Pero sobre todo se deben destacar los registros de lepidópteros como la mariposa tigre (Danaus chrysippus), la Callopistria latreillei que se alimenta de helechos, laPelosia plumosa con un área de distribución muy restringida o laLarentia malvatacomo nueva cita.

En Santa Pola, las observaciones se centraron principalmente en la sierra y en el PN de las Salinas. En este último espacio natural, destaca la avifauna característica, como los flamencos rosados (Phoenicopterus roseus), la avoceta común (Recurvirostra avosetta), el correlimos tridáctilo (Calidris alba) o la cigüeñela común (Himantopus himantopus).

 

En cuanto a la sierra, destacan las observaciones de plantas autóctonas como el algarrobo, tomillos, lentiscos, acebuches, romeros, artemisas, olivardas, efedras, etc.

Finalmente, en Vinaròs, destacan muchas y variadas especies, como la oruga de mar (Cakile maritima) una planta adaptada a hábitats salinos y costeros que es vulnerable por destrucción de sus hábitats; el clatro rojo (Clathrus ruber); la rapaz protegida azor euroasiático (Astur gentilis), o la Eratigena feminea, un arácnido Agelénido que es la primera cita para los biomaratones.

En cuanto a insectos, se pueden destacar por sus pocas citas en el País Valenciano, el lepidóptero Menophra japygiaria, las hormigas Crematogaster auberti y Camponotus lateralis, la chinche Graptostethus servus, la mosca Trigonospila transvittata o la avispa Agenioideus nubecula que es depredadora de arañas. También destaca el Brachycerus muricatus, un gorgojo Curculiónido, considerado como casi amenazada (NT) que depreda huevos de procesionaria.

Experiencia ciudadana y científica

Con estos datos, se puede destacar que, aunque la participación de ‘observadores’ que han utilizado y subido registros en iNaturalist ha sido relativamente baja (entre los 12 y los 7 participantes cada proyecto), han tenido una gran productividad en la identificación, catalogación y descubrimiento de la biodiversidad.

Esto resultados y las especies que han sido observadas muestran como las biomaratones son una manera lúdica y divertida de comprender las problemáticas que tiene la biodiversidad para sobrevivir en los tiempos actuales. Por esa razón, desde Ecologistes en Acció del País vamos a seguir fomentando la participación en estas actividades, principalmente en las dos biomaratones internacionales, la City Nature Challenge (Biomaratón de Primavera internacional) y la Biomaratón de Otoño de España y Portugal.

La entrada Éxito de observaciones en la Biomaratón de Otoño de los grupos ecologistas aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció del País Valencià ha analitzat el recent Decret 150/2025 del Consell que crea la Xarxa d’Espais Climàtics per protegir la població davant de les onades de calor.
• Tot i valorar que la Generalitat assumisca la gravetat dels episodis de calor extrema, l’organització considera que la norma és insuficient, amb greus mancances ambientals i socials, i que pot convertir-se en una mera declaració d’intencions sense eficàcia real sobre el territori.

La principal carència que l’organització ecologista considera en el Decret 150/2025 és que no obliga els ajuntaments a habilitar espais climàtics mínims en funció del risc i de la població vulnerable de cada municipi. La qual cosa pot generar una protecció desigual: hi haurà municipis que posaran en marxa refugis climàtics i altres que no faran res.

Així, en zones rurals o barris amb menys recursos, la ciutadania podria quedar desprotegida, tot i ser precisament on la calor extrema té un impacte més dur i on el risc sanitari és més elevat.

Segons Ecologistes en Acció, una planificació real hauria d’establir criteris obligatoris basats en vulnerabilitat, densitat de població, presència d’illes de calor urbanes i situació socioeconòmica. Sense aquesta obligació, la xarxa pot quedar reduïda a llistats voluntaris i desconnexos, que no aporten una protecció garantida i universal.

A més, el decret se centra quasi exclusivament a habilitar espais de refugi, però sense abordar les causes ambientals que agreugen la calor extrema. Les ciutats continuen patint un fort dèficit de parcs, ombra natural i permeabilitat del sòl, i el decret no inclou mesures estructurals per transformar l’urbanisme i reduir les temperatures ambientals.

Per a l’organització, la resposta no pot limitar-se a obrir portes d’edificis refrigerats, sinó que ha d’invertir en espais verds urbans, lluitar contra les illes de calor, el foment de la mobilitat sostenible i la reducció d’emissions.

Sense control per contaminació

Ecologistes en Acció recorda també que la calor extrema va associada a un empitjorament de la qualitat de l’aire. L’informe presentat recentment per l’organització assenyala que la contaminació per ozó troposfèric ha repuntat al País Valencià durant les onades de calor estivals.

Tot i això, el decret no incorpora mesures de control de contaminació ni exigeix condicions de qualitat de l’aire en els espais declarats com a climàtics. Així, moltes persones refugiades d’una ona de calor podrien continuar respirant aire contaminat, amb efectes greus per a persones majors, infants o persones amb malalties respiratòries.

L’organització mostra preocupació per l’absència de mecanismes clars de finançament i control. No s’indica com es donarà suport als municipis que no tenen recursos per habilitar espais climàtics, ni com es verificarà que els espais declarats realment complisquen les condicions mínimes. Sense un sistema de supervisió i rendició de comptes, la norma pot quedar en paper mullat.

A més a més, s’ha de recordar que el Govern del PP amb el suport de VOX ha negat en incomptables ocasions l’emergència climàtica, fins al punt d’aprovar la coneguda Llei 6/2024 de Simplificació (que Ecologistes va criticar durament) que anul·lava quasi la totalitat de les mesures més disruptives de la Llei 6/2022 de Canvi Climàtic i Transició Ecològica. Entre d’altres, tot el capítol II dedicat a la fiscalitat verda on es creaven impostos per emissions de diòxid de carbono o de gasos d’efecte d’hivernacle.

Per tot això, Ecologistes en Acció exigeix que el Consell revise el decret i incorpore els següents aspectes:

• Obligacions mínimes per municipi en funció del risc.
• Integració de la qualitat de l’aire en la definició d’espai climàtic.
• Finançament específic per a municipis amb menys recursos.
• Planificació urbana basada en ombra, vegetació i refrigeració natural.
• Mecanismes de seguiment i inspecció.

Per a Ecologistes en Acció del País Valencià, el Decret 150/2025 resulta insuficient per a la fi que s’ha elaborat: protegir la població davant de les onades de calor. Però es tracta d’una llei ‘amable’ incapaç de presentar mesures d’obligatorietat i sense contemplar els aspectes globals climàtics que afronten les ciutats.

La entrada Alerten que el Decret d’Espais Climàtics careix d’obligació municipal i sense garanties ambientals aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Crevillent, Santa Pola, Alacant i Vinaròs participen en la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal que se celebra este 14, 15 i 16 de novembre.
• L’objectiu de l’activitat és registrar observacions de plantes i animals, a través de fotografies i sons, per a pujar-les a apps de naturalesa i servir de base per a estudis científics. Este funcionament és conegut com projectes de ciència ciutadana.

Els pròxims dies 14, 15 i 16 tindrà lloc la Sisena edició de la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal. La novetat d’enguany és que quatre grups locals d’Ecologistes en Acció del País Valencià participen amb un projecte propi: Crevillent, Santa Pola, Alacant i Vinaròs. A la resta del territori, les persones podran participar a través del projecte general de la Biomarató.

 

En 2024, les dades recollides batiren tots els rècords. Hi hagueren 23.500 observacions repartides entre la península i les illes espanyoles i portugueses, amb el registre de 4.400 espècies diferents i la participació de més de 2.000 persones.

Els projectes dels grups locals compten, a més, amb activitats relacionades per a promoure la participació i la col·laboració. Ací teniu tota la informació de cadascun:

Crevillent

La Colla ecologista-cultural el Campanà de Crevillent participa per quarta vegada en la Biomarató de Tardor. En esta edició, ha organitzat dues activitats per al dissabte 15 de novembre:

De matí, es visitarà el Parc Natural El Fondo i, per la nit, es realitzarà una ruta nocturna al paratge de la Serra de Crevillent conegut com El Terròs.

Santa Pola

El Grup Talaiola de Santa Pola participa per segona vegada en la Biomarató. El dissabte 15 de novembre de matí han organitzat una activitat pels voltants de l’emblemàtica Torre d’Escaletes.

Alacant

La Colla ecologista d’Alacant participa per primera vegada en la Biomarató. El dissabte 15 de novembre de matí han organitzat una activitat al Saladar d’Aigua Amarga.

Vinaròs

El grup APNAL de Vinaròs també participa per primera vegada en la Biomarató. Durant tot el cap de setmana ha organitzat diverses activitats:

El divendres 14, es faran sondejos a Soterranyes – barranc d’Aiguadoliva; el dissabte 15 es visitarà el riu Servol – Estrets, ambdós a Vinaròs; mentre que el diumenge 16 estaran a la finca de La Massola, en Sant Jordi.

Què són les biomaratons i com participar?

Les biomaratons són unes activitats de ciència ciutadana destinades a sensibilitzar i donar a conèixer la biodiversitat del territori. En elles, les persones participants fotografien o graven la fauna i la flora del seu entorn. Estes es coneixen com ‘observacions’ i, una vegada fetes, es pugen a apps de registres naturals com iNaturalist.

Posteriorment, estes dades seran revisades per experts que identificaran l’espècie i la catalogaran en bases de dades com Gbif. És a dir, no cal ser un expert per pujar una foto a l’app. En el moment d’incloure les dades, es pot desconèixer quina espècie s’ha fotografiat, però la pròpia aplicació et recomanarà espècies semblants i, si és erroni, un expert ho corregirà. La seua senzillesa fa que les biomaratons destaquen pel seu potencial didàctic i de reconeixement de la natura.

Per a participar, només cal apuntar-se en iNaturalist al projecte local que organitze algun col·lectiu. En cas de no haver-ne, existeix un projecte general on penjar les observacions realitzades i que queden enregistrades.

La entrada Ecologistes en Acció es prepara per a un cap de setmana biomaratonià aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció del País Valencià denúncia que la promoció de la caça de PP i Vox és una espècie d’instrumentalització per a revertir la caiguda de caçadors.

La federació ecologista manifesta la seua més enèrgica repulsa a la iniciativa aprovada pel Partit Popular i Vox en Les Corts Valencianes per a fomentar l’activitat cinegètica entre menors a través de xarrades, tallers, campaments i convivències extraescolars pagades o subvencionades en els centres d’Educació Primària de la Comunitat Valenciana.

Per als ecologistes, aquesta proposta és una irresponsabilitat política, social i educativa que busca instrumentalitzar el sistema educatiu per a fins sectorials, en detriment dels valors essencials per a la construcció d’una societat respectuosa, justa i sostenible.

La caça no és educació

La intenció de PP i Vox és clara: frenar el declivi de l’afició cinegètica. Ecologistes en Acció denúncia que aquesta mesura no persegueix cap benefici educatiu, psicològic o cultural per als xiquets, sinó un objectiu purament demogràfic per al sector.

Una simple dada ho confirma: al País Valencià s’ha passat de tindre aproximadament
140.000 caçadors en el passat a només 33.000 federats en l’actualitat (una disminució del 76,43%). No obstant això, la superfície total cinegètica cobreix entre el 80% i 87% del territori valencià. La seua gran preocupació no és la naturalesa ni els xiquets, sinó la pèrdua de ‘mà d’obra’ que assegure la continuïtat del negoci cinegètic en la pràctica totalitat del nostre territori.

A més, els estudis realitzats pel GER (el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció de Vila-real) demostren que des de la dècada dels anys noranta es continua abatent per tret a aus rapaces (diürnes i nocturnes) i a una altra mena d’aus protegides. En aquest context, no s’ha trobat una disminució clara de les morts per conscienciació; més aviat, es confirma que:

«La disminució en la mortalitat d’aus no és una victòria de la conscienciació, sinó una conseqüència directa de la caiguda del nombre de caçadors».

El nombre d’aus protegides mortes per tret va caure un 59% al llarg del període d’estudi (1990-2023), mentre que el nombre de llicències de caça en la Comunitat es va desplomar un 68,6%. Per tant, podem afirmar que la reducció es deu simplement al fet que hi ha moltes menys persones amb una arma en el camp, i no al fet que els qui cacen hagen canviat el seu comportament.

Segons el GER-EA Vila-real: «la taxa d’incidència demostra que el caçador actiu hui és estadísticament més propens a abatre una au protegida que fa 30 anys».

És fonamental destacar que els rapinyaires diürns i nocturns totes protegides van representar consistentment entre el 75% i el 80% de totes les aus mortes per tret.
Les nostres dades demostren que, si bé hi ha menys morts absolutes, el problema de fons del furtivisme i la falta de respecte a la normativa no sols persisteix, sinó que s’ha tornat més agut entre el col·lectiu actiu de caçadors del País Valencià, especialment a la província de Castelló. Per això, la vigilància i les mesures de control són ara més crítiques que mai.”

Ecologistes en Acció s’oposa rotundament per:

Normalització de la violència i l’ús d’armes.

• Prohibit ensenyar a matar: el principi fonamental de l’educació en valors és el respecte a la vida. No hi ha cap justificació pedagògica per a introduir a l’escola primària, ni tan sols en activitats extraescolars, l’ensenyament de tècniques i activitats on es torturen i maten a animals.
• Armes fora de les aules: la proposta de promoure la caça entre menors introdueix implícitament el concepte de l’ús d’armes en l’entorn escolar. Des d’Ecologistes en Acció estem en contra de ficar armes a les escoles, instituts ni a les aules de les universitats i promoure la cultura de la violència i la mort de manera directa o indirecta.

La caça no és cultura, ni esport

La federació ecologista desmenteix i rebutja els arguments esgrimits per la Federació de Caça i els promotors polítics, que busquen justificar la seua iniciativa sota el pretext de «fomentar una cultura de la caça responsable», el «manteniment dels ecosistemes» el «control de sobrepoblacions» o la consideren una «activitat cultural o esportiva».

La cultura, l’art i l’esport que l’escola ha de fomentar són la música, la pintura, el teatre o la ciència, que enriqueixen i contribueixen al desenvolupament humà integral. La caça és, per contra, una pràctica extractiva i mortal que manca d’aval científic com a beneficiosa per a la construcció vital dels xiquets.

Per això, la caça mai pot equiparar-se al nivell de les activitats extraescolars que verdaderament contribueixen a la seua formació, com són el ballet, la dansa, la pintura, el futbol, els idiomes, les classes de reforç, la informàtica o la robòtica.

Ecologistes en Acció considera que la principal tasca de l’escola i de tota activitat extraescolar és fomentar valors essencials per a la convivència, la formació personal i la conservació del planeta.

Ens preguntem: quins valors volem que els nostres fills aprenguen a l’escola?

Els valors que l’educació ha de promoure activament en l’alumnat de manera lliure i conscient inclouen aspectes com:

• El respecte incondicional cap a la naturalesa i biodiversitat basats en l’evidència científica.
• L’empatia i la solidaritat com a base de les relacions.
• El pensament crític i la resolució pacífica de conflictes.
• El treball en equip per a aconseguir fins que beneficien a la humanitat i al planeta.
• El respecte total a la vida.

Ecologistes en Acció exigeix a la Generalitat Valenciana la retirada immediata d’aquesta iniciativa

En lloc de promoure una activitat regressiva que xoca frontalment amb els principis de conservació, instem que se centren els recursos públics i educatius en programes que realment beneficien a la societat i al medi ambient. Aquests han d’ensenyar a protegir a tots els éssers vius i, de manera crucial, a les espècies més vulnerables, que sovint són víctimes de la gestió irresponsable del territori i l’activitat cinegètica.

El Govern Valencià ha d’enfocar els seus esforços en una educació ambiental global basada en la conservació, l’ecologia i el respecte animal.

Els centres educatius no haurien de permetre entrar les armes i la mort de fauna a les aules i han de ser els professors i directors dels centres docents els qui donen la seua opinió sobre aquest tema per bé dels seus alumnes.

La veritable educació ambiental és la que sembra vida i respecte, no la que es fonamenta en el dolor, la mort i la violència.

 

La entrada No a la cultura de la mort a les aules aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció del País Valencià denuncia que la promoción de la caza de PP y Vox es una especie de instrumentalización para revertir la caída de cazadores.

La federación ecologista manifiesta su más enérgica repulsa a la iniciativa aprobada por el Partido Popular y Vox en Les Corts Valencianes para fomentar la actividad cinegética entre menores a través de charlas, talleres, campamentos y convivencias extraescolares pagadas o subvencionadas en los centros de Educación Primaria de la Comunidad Valenciana.

Para los ecologistas, esta propuesta es una irresponsabilidad política, social y educativa que busca instrumentalizar el sistema educativo para fines sectoriales, en detrimento de los valores esenciales para la construcción de una sociedad respetuosa, justa y sostenible.

La caza no es educación

La intención de PP y Vox es clara: frenar el declive de la afición cinegética. Ecologistes en Acció denuncia que esta medida no persigue ningún beneficio educativo, psicológico o cultural para los niños, sino un objetivo puramente demográfico para el sector:

Un simple dato lo confirma: en el País Valenciano se ha pasado de tener aproximadamente 140.000 cazadores en el pasado a solo 33.000 federados en la actualidad (una disminución del 76,43%). Sin embargo, la superficie total cinegética cubre entre el 80% y 87% del territorio valenciano. Su gran preocupación no es la naturaleza ni los niños, sino la pérdida de ‘mano de obra’ que asegure la continuidad del negocio cinegético en la práctica totalidad de nuestro territorio.

Además, los estudios realizados por el GER (el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció de Vila-real) demuestran que desde la década de los años noventa se sigue abatiendo por disparo a aves rapaces (diurnas y nocturnas) y a otro tipo de aves protegidas. En este contexto, no se ha encontrado una disminución clara de las muertes por concienciación; más bien, se confirma que:

«La disminución en la mortalidad de aves no es una victoria de la concienciación, sino una consecuencia directa de la caída del número de cazadores».

El número de aves protegidas muertas por disparo cayó un 59% a lo largo del periodo de estudio (1990-2023), mientras que el número de licencias de caza en la Comunidad se desplomó un 68,6%. Por lo tanto, podemos afirmar que la reducción se debe simplemente a que hay muchas menos personas con un arma en el campo, y no a que quienes cazan hayan cambiado su comportamiento.

Según el GER-EA Vila-real: «la tasa de incidencia demuestra que el cazador activo hoy es estadísticamente más propenso a abatir un ave protegida que hace 30 años».

Es fundamental destacar que las rapaces diurnas y nocturnas todas protegidas representaron consistentemente entre el 75% y el 80% de todas las aves muertas por disparo.

Nuestros datos demuestran que, si bien hay menos muertes absolutas, el problema de fondo del furtivismo y la falta de respeto a la normativa no solo persiste, sino que se ha vuelto más agudo entre el colectivo activo de cazadores del País Valenciano, especialmente en la provincia de Castellón. Por ello, la vigilancia y las medidas de control son ahora más críticas que nunca.”

Ecologistes en Acció se opone rotundamente por:

Normalización de la violencia y el uso de armas.

• Prohibido enseñar a matar: el principio fundamental de la educación en valores es el respeto a la vida. No hay justificación pedagógica alguna para introducir en la escuela primaria, ni siquiera en actividades extraescolares, la enseñanza de técnicas y actividades donde se torturan y maten a animales.
• Armas fuera de las aulas: la propuesta de promover la caza entre menores introduce implícitamente el concepto del uso de armas en el entorno escolar. Desde Ecologistes en Acció estamos en contra de meter armas en las escuelas, institutos ni en las aulas de las universidades y promover la cultura de la violencia y la muerte de forma directa o indirecta.

La caza no es cultura, ni deporte

La federación ecologista desmiente y rechaza los argumentos esgrimidos por la Federación de Caza y los promotores políticos, que buscan justificar su iniciativa bajo el pretexto de «fomentar una cultura de la caza responsable», el «mantenimiento de los ecosistemas» el «control de sobrepoblaciones» o la consideran una «actividad cultural o deportiva».

La cultura, el arte y el deporte que la escuela debe fomentar son la música, la pintura, el teatro o la ciencia, que enriquecen y contribuyen al desarrollo humano integral. La caza es, por el contrario, una práctica extractiva y mortal que carece de aval científico como beneficiosa para la construcción vital de los niños.

Por ello, la caza nunca puede equipararse al nivel de las actividades extraescolares que verdaderamente contribuyen a su formación, como son el ballet, la danza, la pintura, el fútbol, los idiomas, las clases de refuerzo, la informática o la robótica.

Ecologistes en Acció considera que la principal tarea de la escuela y de toda actividad extraescolar es fomentar valores esenciales para la convivencia, la formación personal y la conservación del planeta.

Nos preguntamos: ¿Qué valores queremos que nuestros hijos aprendan en la escuela?

Los valores que la educación debe promover activamente en el alumnado de forma libre y consciente incluyen aspectos como:

• El respeto incondicional hacia la naturaleza y biodiversidad basados en la evidencia científica.
• La empatía y la solidaridad como base de las relaciones.
• El pensamiento crítico y la resolución pacífica de conflictos.
• El trabajo en equipo para conseguir fines que beneficien a la humanidad y al planeta.
• El respeto total a la vida.

La entrada No a la cultura de la muerte en las aulas aparece primero en Ecologistas en Acción.

Del 24 al 26 d’octubre, quasi 40 persones representants dels grups ecologistes locals que conformen la federació valenciana d’Ecologistes en Acció es van reunir a Antella (Ribera Alta) per a participar en una trobada de convivència i debat.

El fil conductor que guià la jornada partia de la desregulació i desprotecció de la naturalesa en l’àmbit europeu, estatal i autonòmic i com, esta, afecta als nostres espais naturals. Contraposant la vessant negativa, es buscava presentar i plantejar espais de lluita contra estes accions i en defensa de la natura.

Jaume Grau, membre de l’Àrea Confederal de Conservació de la Naturalesa d’Ecologistes en Acció, obrí la jornada amb una conferència inaugural sobre el «posicionament de l’organització davant la desregulació ambiental».

La seua intervenció va mostrar, a mena d’introducció, documents de protecció de la biodiversitat des de l’àmbit europeu, nacional i autonòmic, per a després presentar les diverses desregulacions dels últims anys (llop, reglaments de restauració, finançament LIFE, etc.), tancant amb una reflexió sobre el greu problema ambiental que suposa recular amb estes de protecció de la natura.

En el mateix enfoc s’encaminà Carlos Arribas, que durant la seua intervenció exposà com el govern valencià duu dos anys modificant o derogant de forma encoberta lleis ambientals: la de protecció de la costa, simplificació administrativa, LOTUP, canvi climàtic, espais de refugis climàtics, entre d’altres.

Després de les intervencions, el grup es dirigí a l’Assut d’Antella, la infraestructura d’on naix la història Sèquia Reial del Xúquer. En el indret, representants de l’associació Xúquer Viu explicaren la lluita que realitzen des de fa anys per protegir el riu d’amenaces contra el cabal i la seua ribera. Davant de les aigües del Xúquer tingué lloc la fotografia grupal de la trobada.

La jornada vespertina continuà amb les lluites locals. En ella, els 10 grups assistents presentaren una exposició de les seues activitats i projectes, així com dels principals conflictes territorials i mediambientals als que estan fent-li front.

Este moment de compartir experiències amb la resta demostrà la variada i diversa realitat dels grups locals que composen la federació ecologista, i va servir alhora com un moment de connexió col·lectiva per a sentir-nos part d’un mateix moviment social.

La trobada deixa una grata experiència i unes conclusions clares:

• La desregulació i reculada de protecció del medi ambient i les espècies que en formen part és un problema que ens afectarà a tots i totes.
• És necessari treballar en tots els àmbits per aconseguir frenar eixa onada de desprotecció fomentada per les polítiques neoliberals.
• Les lluites locals de cada col·lectiu poden extrapolar-se a altres realitats en altres realitats.
• La unió és la única manera de mantenir-se en força per continuar lluitant.
• El trobar-se físicament i compartir experiències resulta sempre una injecció de moral per a no decaure.

Com a epíleg de la trobada, diumenge es plantejà una ruta reivindicativa des de l’Illa de l’Esgoletja fins a l’assut d’Escalona, al terme de Sumacàrcer. Malauradament, el temps no va permetre realitzar-la, tot i estar-hi a l’illa, donant per finalitzada la trobada sota l’aixopluc d’un vell arbre.

 

La entrada 40 persones de diversos grups ecologistes participen en la trobada d’Ecologistes en Acció del País Valencià a Antella aparece primero en Ecologistas en Acción.