• Astearte honetan, apirilak 7, amaitu da Eco Bling-Bling sarien lehen edizioa, Ecologistas en Acción taldeak, ModeOn, Cecu eta Unio de Consumidors de Catalunya kontsumitzaileen elkarteekin batera, deitu duen lehiaketa. Horren bidez, greenwashing delakoa adierazi eta enpresen garbiketa berdeak eragiten duen kalteaz sentsibilizatu nahi da.
• Ekintzaile ekologistak eta L ‘Agència pel Clima ekintzaileak Bartzelonako MSC Cruceros-en egoitzara joan dira enpresari bere saria jakinarazteko, metano-isuriak eta sufre oxidoak izan arren, GNLren erabilerarekin ingurumenaren alde egiten duen lanagatik.
• Eco Bling-Bling sariak herritarrek egiazko informazioa izateko duten eskubidearen defentsan agintariek izan duten gelditasuna salatzeko ere sortu dira. Ekintza satiriko horrekin, sari horiek pertsona guztiei dei egiten diete zero tolerantzia izan dezaten trantsizio ekosoziala kaltetzen duen engainuaren aurrean.

Premios Eco Bling-Bling

Dagoeneko badugu lehen enpresa irabazlea Eco Bling-Bling sarietan, Ecologistas en Acción taldeak eta Kataluniako ModeOn, Cecu eta Unio de Consumidors kontsumitzaileen elkarteek deituta. MSC Cruceros izan da hiru finalisten artean boto gehien jaso dituen erakundea (Zara eta ABANCA barne), epaimahaiak erabakitakoak publikoak egindako izendapenetatik abiatuta. Herri-bozketa erabakigarria izan da: “Ozeanoen aniztasuna sustatzea eta planeta babesten laguntzea” ez dira MSCren negozioaren funtsezko zutabeak, konpainiak bere webgunean aldarrikatzen duenaren kontra. Baieztapen hori “ekopostureo hutsa” da, lehiaketa sustatzen duten erakundeen hitzetan.

MSCko komunikazio-arduradunek beren fundazioaren webgunean baieztatzen badute “gure epe luzeko programek funtsezko eremuetan inpaktu iraunkorra lortzen dutela” (ingelesetik itzulia), arlo horien artean ingurumenaren kontserbazioa aipatuz, erakundeek enpresa garbiketa berde onenaren Eco Bling-Bling saria irabazi duen lehen enpresa izendatzeko luxua dute.

Itsas bidaietako batzuetan MSCk erabiltzen hasi den gas natural likidotua (GNL) ez da erregai garbia eta itsasoarekiko errespetuzkoa, zeren eta haren erabilerak metanoa askatzen baitu, berotegi-efektuko gas bat, CO₂ baino 80 aldiz indartsuagoa.

Metano gasaren isurketaren arriskuaz ohartarazten duten txosten zientifiko ugari daude, horien artean, Ecologistas en Acción taldeak egindako txostena, Situación del Metano (CH4). ¿Por qué el metano importa? Bertan ohartarazten da gas hori, nahiz eta jendeak gutxi ezagutzen duen, berotegi-efektuko bigarren gas garrantzitsuena dela, KEOren ondoren (IPCC, 2021), eta berotze globalaren % 0,5en erantzule dela kalkulatzen da.

GNLri buruzko iruzurrezko erreklamazioez gain, boto-emaileek kontuan hartu dute MSC Cruceros izan zela 2022an sufre oxidoen (SOx) emisio handiagoak zituzten ontzi-konpainien Europako rankingaren buru, eta oso kaltegarria zela osasun kardiobaskularrarentzat eta arnas osasunarentzat, euri azidoak sortzen laguntzeaz gain. MSCk “ingurumenean eragin iraunkorra” izango duela egia da: berotze globalari eta krisi ekologikoari lagunduz. Horregatik eman diote boto-emaileek lehen Eco Bling-Bling saria. Zorionak!

Zara, iraunkorragoa izateko asmoarekin, ingurumenean eragin handiak dituen fast-fashion eredua bultzatu arren, bigarren postuan geratu da, enpresa irabazleak baino zazpi boto eskasekin.

Hirugarren finalista ABANCA izan da, “Pay to Save” txartelarekin. Txartel horrek kopuru ekonomiko handiak eman nahi zituen ozeanoak garbitzeko, baina, egia esan, bere irabazien % 0,2 baino gutxiago ematen zuen.

Zuritze ekologikoa edo garbiketa berdea (greenwashing) publizitate engainagarri bat da, zeinaren bidez enpresa, produktu edo enpresa-praktika bat ingurumena errespetatzen duen enpresa faltsu edo gehiegikeriaz sustatzen den, Katherine Cruger ikertzailearen definizioaren arabera. Enpresa batek bere produktuak edo zerbitzuak benetan direna baino ekologikoagoak balira bezala aurkezten dituen marketin-praktika guztiak biltzen ditu greenwashing-ak, edo horien iraunkortasuna iradokitzen duten termino anbiguoak erabiltzen ditu, froga egiazkoak eta frogagarriak eman gabe.

Engainuzko praktika horiek trantsizio ekologikoa oztopatzen dute, kontsumitzaileei sinetsarazten dietelako produktu edo zerbitzu jasangarriak erosten ari direla ez direnak; azken batean, garbiketa berdeak eragina du herritarrek kontsumo jasangarriko erabakiak hartzeko duten gaitasunean.

Deigarria da kontsumitzaile espainiarrak teorian publizitate berde engainagarriaren aurka borrokatzeko ardura duten erakundeak baino zorrotzagoak izatea. Ecologistas en Acción taldeak denbora darama praktika horiek salatzen, baina administrazioak enpresak babestearen alde egiten du, kontsumitzaileak babestu beharrean, Agència Catalana de Consum (ACC) erakundearen aurrean MSCren aurka, greenwashing dela eta, egindako salaketarekin gertatu zen bezala. ACC-ek uko egin zion MSCren web-orria baloratzeari, haren titulartasunari buruzko argudio formalistetan oinarrituta. Prentsa-oharren arabera, MSCk uste zuen bere Euribia gurutze-ontziaren inaugurazio-bidaia berotegi-efektuko gasen zero igorpen garbirekin egin zuela. Bilera horretan, MSCko zuzendaritzako kideak (salatua) bakarrik gonbidatu zituen, baina ez Ekologistak Martxan taldeko ordezkariak (salatzailea). Horri dagokionez, ACCek ebatzi zuen mezu horiek ezin zirela faltsutzat, zalantzazkotzat edo okerrik eragiteko gaitasuntzat jo. Bere ebazpenean, ACCek ez du eragozpenik ondorio hori bideratzeko, eta, beraz, ez da ezagutzen haren arrazoibide juridikoa, eta jarduketak artxibatzeko erabakia iragartzera mugatzen da. Aldiz, herrialde horietako erakundeek Holandan eta Britainia Handian aurkeztutako antzeko bi salaketaren aurrean, agintariek salatzaileen alde ebatzi zuten eta MSC iruzurrezko publizitatea egiten ari zela adierazi zuten.

Azaldutakoa ikusita, galdetu behar da ea Eco Bling-Bling sariak ez lukeen ACCra joan behar, administrazio publiko batera.

La entrada MSC Crucerosek Ecopostureoko Eco Bling-Bling saria irabazi du aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Aquest dimarts 7 d’abril ha conclòs la primera edició dels Premis Eco Bling-Bling, el certamen convocat per Ecologistes en Acció juntament amb les organitzacions de consumidors ModeOn, Cecu i Unió de Consumidors de Catalunya, per a assenyalar el greenwashing i sensibilitzar sobre el mal que provoca el rentat verd de les empreses.
• Activistes ecologistes i de l’Agència pel Clima s’han desplaçat a la seu de MSC Cruises a Barcelona per a comunicar-li a l’empresa el seu premi per fer gala de la seva defensa del medi ambient amb l’ús de GNL, malgrat les seves emissions de metà i òxids de sofre.
• Els premis Eco Bling-Bling també neixen per a denunciar la inacció de les autoritats en la defensa del dret de la ciutadania a tenir informació veraç. Amb aquesta acció satírica, aquests premis són una crida a totes les persones a la tolerància zero davant l’engany, que mina la transició ecosocial.

Ja tenim a la primera empresa guanyadora de la primera edició dels premis Eco Bling-Bling convocats per Ecologistes en Acció i les organitzacions de consumidors ModeOn, Cecu i Unió de Consumidors de Catalunya. MSC Creuers ha estat l’entitat més votada entre les tres finalistes (que incloïen Zara i ABANCA), determinades pel jurat a partir de les nominacions fetes pel públic. La votació popular ha estat concloent: “Promoure la diversitat dels oceans i contribuir a la protecció del planeta” no són els pilars fonamentals del negoci de MSC, contràriament al que proclama la companyia al seu web. Aquesta afirmació és “pur ecopostureig”, en paraules de les organitzacions que promouen el certamen.

Si els responsables de comunicació de MSC es permeten afirmar al web de la seva fundació que “els nostres programes a llarg termini aconsegueixen un impacte sostingut en àrees clau” (traduït de l’anglès), i esmenten entre aquestes àrees la conservació del medi ambient, les organitzacions es donen el luxe de proclamar-la la primera empresa a guanyar el Premi Eco Bling-Bling al millor rentat verd empresarial.

El gas natural liquat (GNL) que MSC ha començat a usar en alguns dels seus creuers no és, per més que ho afirmi la naviliera, un combustible net i respectuós amb el mar, perquè el seu ús allibera metà, un gas amb efecte d’hivernacle fins a 80 vegades més potent que el CO₂.

Són nombrosos els informes científics que alerten del perill de l’emissió de gas metà, entre ells, l’informe d’Ecologistes en Acció Situación del Metano (CH4). ¿Por qué el metano importa?, on s’adverteix que aquest gas, encara que poc conegut pel públic, és el segon gas amb efecte d’hivernacle més rellevant després del CO₂ (IPCC, 2021) i es calcula que és responsable del 0,5% de l’escalfament global.

A més dels reclams enganyosos respecte al GNL, les votants també han tingut en compte que MSC Cruises va encapçalar el 2022 el rànquing europeu de navilieres amb més emissions d’òxids de sofre (SOx), molt perjudicials per a la salut cardiovascular i respiratòria, i que contribueixen a la formació de pluges àcides. Que MSC tindrà un “impacte sostingut en el medi ambient” és cert: tot contribuint a l’escalfament global i la crisi ecològica. D’aquí, que les votants li hagin concedit el primer premi Eco Bling-Bling. Felicitats!

Zara, amb la seva pretensió de ser més sostenible, malgrat impulsar el model del fast-fashion, responsable de grans impactes en el medi ambient, ha quedat en segona posició, amb tot just set vots menys que l’empresa guanyadora.

La tercera finalista ha estat ABANCA, amb la seva targeta “Pay to Save”, que pretenia donar grans quantitats econòmiques per a netejar els oceans però que, en realitat, aportava menys del 0,2% dels seus beneficis.

El blanqueig ecològic o rentat verd (greenwashing) és una forma de publicitat enganyosa mitjançant la qual una companyia, producte o pràctica empresarial és promoguda falsa o exageradament com a respectuosa amb el medi ambient, segons la definició de la investigadora Katherine Cruger. El greenwashing englobaria totes aquelles pràctiques de màrqueting mitjançant les quals una empresa presenta els seus productes o serveis com més ecològics del que realment són o utilitza termes ambigus que suggereixen la sostenibilitat dels mateixos sense proporcionar proves verídiques i demostrables. Aquestes pràctiques enganyoses entorpeixen la transició ecològica en fer creure als consumidors que estan adquirint productes o serveis sostenibles que no ho són; en definitiva, el rentat verd afecta la capacitat de la ciutadania a l’hora de prendre decisions de consum sostenible.

Crida l’atenció que consumidors i consumidores hagin estat més estrictes que les institucions teòricament encarregades de lluitar contra la publicitat verda enganyosa. Ecologistes en Acció porta temps denunciant aquestes pràctiques, però l’administració es decanta per protegir les empreses en lloc dels consumidors, com va succeir amb la denúncia per greenwashing contra MSC davant la Agència Catalana de Consum (ACC). L’ACC va rebutjar entrar a valorar la pàgina web de MSC sobre la base d’arguments formalistes relatius a la titularitat d’aquesta. Respecte de les notes de premsa en les quals MSC presumia que el viatge inaugural del seu creuer Euribia havia estat realitzat amb zero emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle, després d’una reunió a la qual només va convidar a membres directius de MSC (la denunciada) però no a representants d’Ecologistes en Acció (com a denunciant), l’ACC va resoldre que aquests missatges no podien considerar-se falsos, incerts o capaços d’induir a error. En la seva resolució l’ACC no es molesta a substanciar aquesta conclusió, per la qual cosa no es coneix el seu raonament jurídic i es limita a anunciar la seva decisió d’arxivar les actuacions. Per contra, davant dues denúncies molt similars presentades a Holanda i a Gran Bretanya per part d’organitzacions d’aquests països, les autoritats respectives van resoldre a favor de les denunciants i van declarar que MSC estava incorrent en publicitat enganyosa.

A la vista del que hem exposat, cal preguntar-se si el Premi Eco Bling-Bling no hauria d’anar a l’ACC, una administració pública.

La entrada MSC Cruises guanya el premi Eco Bling-Bling a l’ecopostureig aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ekologistak Martxan denuncia que, a pesar de las numerosas comunicaciones con la administración vasca, ésta sigue utilizando en sus informes un índice de calidad del aire que no se corresponde con el de la Agencia Europea del Medio Ambiente.

La organización ecologista denuncia que el Gobierno Vasco e IHOBE se equivocan nuevamente y publican, en el Informe de Coyuntura Ambiental de Euskadi 2025, un índice de Calidad del Aire que no se corresponde con el de la AEMA (Agencia Europea del Medio Ambiente) que les sirve de referencia. Los ecologistas llevan meses denunciando el uso de un ‘falso índice europeo’ y pidiendo que todas las instituciones y empresas, tanto públicas como privadas, revisen sus contenidos sobre el Índice de Calidad del Aire en su mención a la Agencia Europea del Medio Ambiente.

En el citado informe se indica que “la calidad del aire en Euskadi continúa mejorando: el 94% de los días presentaron niveles buenos o muy buenos”. Para la organización ecologista, “no es posible que, según se indica en la nota de presentación, los niveles sean buenos o muy buenos, dado que la categoría de “muy bueno” ni existe hoy ni ha existido en 2024, ni existe en el índice europeo, desde su implantación”.

El informe presentado viene determinado por el mandato del artículo 13 de la Ley 10/2021, de Administración Ambiental de Euskadi, el cual indica que “la Administración general de la Comunidad Autónoma del País Vasco elaborará y publicará cada año un informe de coyuntura sobre el estado del medio ambiente y cada cuatro años un informe completo”.

Según denuncian los ecologistas, el informe utiliza indicadores, al menos respecto a la calidad del aire, que no están alineados con “los vectores definidos por la Agencia Europea de Medio Ambiente”, aunque desconocen si la adaptación “al contexto socioeconómico de Euskadi”, lo posibilita, en el marco singular y de reformulación del Índice europeo, realizado en la Comunidad Autónoma Vasca en el año 2019.

Recuerdan que, además, desde julio de 2025, el índice europeo fue actualizado por la Agencia Europea del Medio Ambiente y ahora sus bandas tienen ya en cuenta las directrices mundiales de calidad del aire de la Organización Mundial de la Salud, publicadas en 2021.

Como ejemplo, y de manera muy representativa, cabe destacar que uno de los contaminantes que se consideran en el índice europeo, como es la presencia en la atmósfera del dióxido de nitrógeno (NO2) en la mejor categoría de la Agencia y hasta 10 µg./m³, sería calificado como “bueno”, en tanto que en el utilizado en la C.A.V. y hasta 40 µg./m³, se considera como “muy bueno”.

Coyuntura Ambiental de Euskadi 2025

La entrada Gobierno Vasco e IHOBE vuelven a hacer público un informe con un índice de calidad del aire que no corresponde con la AEMA aparece primero en Ecologistas en Acción.

• L’informe publicat per Ecologistes en Acció destaca el paper clau del metà (CH4) en la crisi climàtica i proposa una transformació estructural dels tres sectors més responsables d’aquestes emissions: el sistema energètic, agroalimentari i de residus.
• Aquest gas és responsable d’entre un 20% i un 30% de l’escalfament global des de l’era industrial. Una retallada de les seves emissions del 40% al 45% abans de 2030 podria contribuir de manera decisiva a limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C, en línia amb les recomanacions científiques internacionals.

L’informe “Situación del CH4: ¿por qué el metano importa? Impactos, retos y oportunidades de mitigación y transformación sistémica de sectores claves” posa el focus en el metà com un dels gasos amb efecte d’hivernacle més rellevants —i menys coneguts— en la lluita contra el canvi climàtic. Responsable d’entre un 20% i un 30% de l’escalfament global des de l’era industrial, aquest gas també exerceix un paper clau en la formació d’ozó troposfèric, un contaminant perjudicial per a la salut humana i els ecosistemes.

El document destaca que reduir les emissions de metà és una acció molt eficaç per a frenar l’escalfament global a curt termini. Gràcies a la seva alta capacitat d’escalfament i la seva curta vida en l’atmosfera, retallades del 40% al 45% abans de 2030 podrien contribuir de manera decisiva a limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C, en línia amb les recomanacions científiques internacionals. Sense oblidar que aquesta reducció ha d’anar acompanyada d’una disminució sostinguda de les emissions de CO₂, necessària per a abordar les causes estructurals del canvi climàtic a llarg termini.

Tres sectors clau concentren la majoria de les emissions

L’informe identifica la indústria agroalimentària, el sector energètic i la gestió de residus com els principals responsables de les emissions de metà d’origen humà. En conjunt, aquests àmbits representen el 60% de les emissions globals d’aquest gas.

A més, adverteix que aquests sectors formen part d’un model de producció i consum interconnectat que resulta ambientalment insostenible i socialment desigual. La producció intensiva d’aliments, l’expansió de la ramaderia industrial, l’alta dependència de combustibles fòssils i la gestió ineficient de residus no sols impulsen les emissions de metà, sinó que també contribueixen a la pèrdua de biodiversitat, la degradació de sòls i l’augment de les desigualtats globals.

Un marc polític insuficient enfront d’un problema urgent

Malgrat la gravetat del problema, l’informe assenyala que les polítiques climàtiques han prestat històricament poca atenció al metà. Iniciatives com el Compromís Mundial del Metà, impulsat en la COP26 i subscrit per més de 140 països, entre ells Espanya, marquen un avenç rellevant, però encara insuficient.

En el cas de l’estat espanyol, encara que existeixen mesures parcials, no es compta amb un objectiu específic de reducció d’emissions de metà per a 2030 ni amb un pla integral que abasti tots els sectors implicats.

Més enllà de la tecnologia: un canvi de model necessari

L’informe conclou que les solucions no poden limitar-se a millores tecnològiques o increments d’eficiència. És necessari un canvi estructural que transformi els sistemes energètic, agroalimentari i de gestió de residus cap a models més sostenibles, justos i regeneratius.

• Entre les principals línies d’acció destaquen:La transició cap a energies renovables i la reducció de la demanda energètica i de l’ús de combustibles fòssils.
• L’impuls de pràctiques agroecològiques enfront de la ramaderia industrial intensiva, acompanyat d’una reducció dràstica de la cabana ramadera industrial i de canvis en els hàbits alimentaris que redueixin el consum de productes d’origen animal.
• La millora de la gestió de residus, tot reduint el desaprofitament alimentari i fomentant models circulars.

L’informe conclou que actuar sobre el metà no sols és clau per al clima, sinó també per a millorar la qualitat de l’aire i la salut pública, i crida a adoptar mesures urgents, ambicioses i estructurals.

Marta Orihuel, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha declarat: “El metà pot suposar una palanca per a frenar el canvi climàtic a curt termini, però també posa de manifest els límits del model actual. Reduir les seves emissions implica repensar com produïm energia, aliments i com gestionem els nostres residus”.

Situación del metano

La entrada El metà, el gran oblidat del canvi climàtic: un nou informe urgeix a retallar les emissions i transformar el model de producció i consum aparece primero en Ecologistas en Acción.

Por qué el metano importa hoy: clima y calidad del aire

El metano es un importante gas de efecto invernadero (GEI) cuyo incremento atmosférico durante la era industrial ha causado entre un 20% y un 30% del calentamiento global. Además, tiene un papel crucial en  la formación del ozono troposférico, un contaminante dañino para la salud humana y los ecosistemas.

La industria agroalimentaria, junto con los sectores de la energía y los residuos, son los principales responsables  del exceso de emisiones de metano a la atmósfera. Dado su alto potencial de calentamiento global y su corta permanencia en la atmósfera en comparación con el dióxido de carbono (CO₂), reducir las emisiones de  metano entre un 40 % y un 45 % para 2030 es esencial para lograr vías más rápidas en la lucha contra el cambio climático y limitar el calentamiento global a 1,5 °C este siglo, según el IPCC. No obstante, estos esfuerzos deben complementarse con la reducción de las emisiones de CO₂, mediante la transición hacia fuentes de energía renovable, la descarbonización del transporte y la disminución de la demanda energética.

El metano es un GEI poco conocido, pese a su relevancia en el cambio climático y en la contaminación atmosférica:

• Se calcula que es responsable de 0,5 °C del calentamiento global desde la era preindustrial, siendo el segundo GEI más relevante después del CO₂ (IPCC, 2021).
• La Agencia Europea del Medio Ambiente (AEMA)  estima que el 37 % de la contaminación de fondo por ozono troposférico en Europa se debe al metano emitido globalmente.

Su origen disperso, corta vida atmosférica y menor presencia en las políticas climáticas y en la narrativa pública puede haber contribuido a este hecho. Pero, como veremos más adelante, reducir las emisiones de  metano se muestra como una de las acciones más eficaces para frenar el calentamiento global a corto plazo y además contribuiría a desencadenar un necesario cambio de modelo energético, alimentario y de residuos.

El necesario cambio de modelo: más allá de reducir las emisiones de metano

El sistema actual de producción y consumo energético, alimentario y de gestión de residuos constituye el núcleo de las emisiones antropogénicas de metano a escala global. Estos tres sectores —estrechamente  interconectados y dependientes entre sí— sustentan un modelo de desarrollo que se apoya en bases estructuralmente insostenibles e injustas. Su funcionamiento conjunto contribuye de manera significativa al cambio  climático, ya que el metano emitido por la industria alimentaria, el mal manejo de residuos orgánicos y las fugas en la producción y uso de combustibles fósiles representa cerca del 60% del total de emisiones globales de este gas (Global Methane Budget, 2023). Además, estos sistemas se sostienen sobre un modelo globalizado que externaliza sus impactos ambientales y sociales, superando con frecuencia los límites  planetarios y generando desequilibrios ecológicos y económicos de gran escala.

En el ámbito agroalimentario, la producción intensiva de alimentos según modelos de cultivos y explotaciones ganaderas industriales generan graves impactos socioambientales. Por ejemplo, la producción intensiva  de piensos para la ganadería industrial depende de monocultivos a gran escala, que provocan deforestación, destrucción de  biodiversidad y degradación de suelos en terceros países. Del mismo modo, el sistema energético continúa basado en la explotación de recursos fósiles, reproduciendo un patrón extractivista que contribuye a la crisis climática y a la desigualdad global. Por su parte, el modelo de gestión de residuos mantiene altos niveles de desperdicio alimentario y generación de desechos innecesarios, cerrando el ciclo de un sistema lineal basado en la sobreproducción y el descarte.

Fuente: Modificado de: Steffen, W., K. Richardson, J. Rockström et al. Planetary boundaries: Guiding human development on a changing planet. Science 347(6223). 2015.

Estos tres pilares no sólo comparten una lógica de sobreexplotación, sino que además se retroalimentan entre sí: la producción intensiva de alimentos depende del consumo de combustibles fósiles; la gestión  ineficiente de residuos genera nuevas emisiones de metano; y el modelo energético vigente impulsa la expansión de actividades agrícolas y ganaderas de alto impacto ambiental.

A nivel político, las medidas internacionales para reducir las emisiones de metano han sido escasas y tardías. No es hasta la COP26 de Glasgow (2021) cuando se lanza el Compromiso Mundial del Metano (Global  Methane Pledge), suscrito por más de 140 países, entre ellos España, que establece el objetivo de reducir al menos un 30 % las emisiones para 2030 respecto a 2020. Sin embargo, otros instrumentos legislativos a  nivel internacional, como el Protocolo de Gotemburgo o la Directiva Nacional de Techos de Emisión (NECD), que abordan la contaminación atmosférica, no incluyen el metano entre los contaminantes regulados, a  pesar de su papel clave en la formación de ozono troposférico. Por su parte, el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC) , aunque contempla alguna medida para reducir las emisiones de metano, no  establece un porcentaje de reducción de emisiones de metano para 2030, ni un plan específico con medidas para todos los sectores.

Por ello, el marco regulatorio internacional, europeo y estatal sigue siendo poco ambicioso. Las estrategias futuras deben ir más allá de la eficiencia o las mejoras tecnológicas, y apuntar a una transformación estructural de los sectores emisores —la industria agroalimentaria, el sistema energético y la gestión de residuos—, pilares de un modelo de producción, consumo y desperdicio sin límites.

Esta transformación es esencial no sólo para reducir el metano, sino también para mitigar los impactos sociales y ambientales que agravan la crisis climática y la pérdida de biodiversidad. Avanzar hacia prácticas  sostenibles, justas y regenerativas representa una oportunidad para reconstruir los sistemas productivos sobre bases ecológicas y de equidad, fundamentales para la salud de los ecosistemas y de las personas.

Este  informe quiere ofrecer una visión sobre la situación del metano en España y en el mundo, explicando por qué este gas es clave en el cambio climático y en la calidad del aire. Su propósito es ayudar a comprender de dónde provienen las emisiones, cuáles son sus impactos ambientales y sociales y qué medidas son necesarias para reducirlas de forma eficaz.

El informe analiza las principales fuentes emisoras —sistema alimentario  industrial, energía y residuos—, evalúa el marco regulatorio vigente y propone acciones prioritarias para lograr una reducción significativa. Su finalidad es ofrecer una base sólida para la toma de decisiones y para avanzar hacia un modelo más sostenible, justo y alineado con los límites planetarios.

Situación del metano

La entrada [Informe] Situación del metano. ¿Por qué el metano importa? aparece primero en Ecologistas en Acción.

Comemos todos los días. Este acto cotidiano y fundamental, sin embargo, esconde una realidad menos evidente: el modelo agroalimentario, la manera en que producimos y consumimos, es determinante para nuestra salud y para la vida del planeta. Desde Ecologistas en Acción llevamos años criticando el sistema agroalimentario insostenible impuesto en las últimas décadas y, al mismo tiempo, construyendo y visibilizando propuestas y alternativas que ya son una realidad. Esta guía es fruto de ese trabajo colectivo.

Galería de imágenes de las ganaderías del futuro

Conscientes de que el modelo de ganadería industrial intensiva es el predominante, consideramos urgente y necesario plantear una transición posible, que incluya y apoye a quienes ya trabajan en el campo. Creemos en una evolución de los manejos agroganaderos que ponga en el centro el cuidado de la vida: de las personas, los ecosistemas, la biodiversidad, el territorio y los animales.

La producción de alimentos nunca ha sido una actividad neutra. Históricamente, la relación de las sociedades con la tierra y los animales ha moldeado paisajes, culturas y economías. Sin embargo, el desarrollo acelerado de la ganadería industrial ha transformado de forma profunda, y a menudo irreversible, esta relación. La concentración de animales en macroinstalaciones, la desconexión entre producción y territorio, y la lógica productivista han intensificado impactos ambientales, sociales y sanitarios que ya no pueden ignorarse.

Frente a este modelo hegemónico, en el Estado español coexisten cientos de iniciativas ganaderas que demuestran que otra forma de producir es posible: profesional, económicamente viable, ecológicamente respetuosa y socialmente justa. Son proyectos diversos, extensivos, ecológicos, de razas autóctonas, venta directa, pastoreo regenerativo o impulsados por redes de mujeres ganaderas que, desde realidades distintas, trazan caminos hacia un cambio imprescindible.

En un mundo cada vez más urbanizado y desconectado de los procesos naturales, la ganadería suele reducirse, en la imaginación colectiva, a una etiqueta en un envase. Para gran parte de la población, la producción de alimentos de origen animal es una caja negra: desconocemos cómo ha vivido el animal, qué ha comido, cómo se ha tratado el territorio del que proviene o en qué condiciones han trabajado las personas que lo cuidaron. Esta guía nace con la vocación de abrir esa caja negra para mostrar luz: prácticas, manejos y proyectos que ya están ofreciendo alternativas reales y esperanzadoras.

Ecologistas en Acción quiere visibilizar a quienes manejan ganaderías sostenibles desde una perspectiva ecosocial. Aspiramos a inspirar a otras personas ganaderas, a informar a la ciudadanía y a las administraciones, y a conectar a consumidores con proyectos responsables.

Somos conscientes de que esta guía es incompleta; es imposible reflejar todas las iniciativas valiosas que existen. No obstante, hemos procurado una selección equilibrada en cuanto a manejo, geografía y composición social. Agradecemos a todas las iniciativas colectivas cuyos informes, guías y mapas previos han nutrido este trabajo.

En estas páginas no hay teorías abstractas, sino ejemplos concretos. Son historias de personas que han elegido un camino más complejo, pero profundamente coherente. Ganaderas y ganaderos que cuidan del monte mientras pastorean, recuperan razas autóctonas, venden directamente a su comunidad, se agrupan en redes, cooperan y entienden su labor no como una mera actividad económica, sino como un servicio ecosocial.

Un apunte necesario sobre el consumo de carne

Desde Ecologistas en Acción defendemos un modelo agroecológico que cuide a las personas, al territorio, a la naturaleza y a los animales. En ese modelo, la ganadería tiene cabida, pero no cualquier ganadería: defendemos aquella que se aleja de la industrialización, la financiarización y la especulación; la que permite una vida digna en los pueblos, custodia el territorio y garantiza el bienestar animal. A la vez, reconocemos que nuestra sociedad occidental puede —y debe— avanzar hacia una dieta más equilibrada, con mayor presencia de alimentos vegetales y menor dependencia de la proteína animal. Reducir aquí el consumo de carne y otros productos de origen animal es reducir el desperdicio alimentario, el cambio climático, la pérdida de suelo, la deforestación. Y cuando se consuma carne, priorizar la procedente de modelos sostenibles como los aquí presentados —extensivos, ecológicos, regenerativos, trashumantes, de razas autóctonas, con venta directa y con liderazgo de mujeres—, es un paso coherente hacia ese horizonte.

Guía La ganadería del futuro

Guía en formato PDF en varios idiomas: [Aragonés] [Castellano] [Catalán] [Euskera]

Esta guía nace para dar voz a quienes ya están construyendo ese futuro. No es solo un catálogo: es una herramienta para inspirar, conectar y educar; una invitación a conocer alternativas reales y a fortalecerlas. Y quiere reforzar un mensaje central de Ecologistas en Acción: una transición agroecológica justa y ecosocialmente sostenible no solo es necesaria para garantizar vidas dignas, sino que también es plenamente posible y está ya en marcha.

Mapa con las ganaderías del futuro que hay en la guía

La entrada [Guía] La ganadería del futuro, aquí y ahora aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Gida hau dagoeneko martxan dauden eta bizitza zaintzen duten proiektuak eraikitzeko eta ikusarazteko lan kolektibo baten emaitza da: pertsonena, animaliena eta ekosistemena.
• 30 abeltzaintza-ekimen biltzen ditu, larrialdi ekologikoaren testuinguru honetan beharrezkoa den trantsiziorako funtsezkoa den ikuspegi ekosozialetik elikagaiak ekoiztea posible dela frogatzen dutenak.
• Pajaretillo (Andaluzia), Ecofes (Aragoi), La Jara (Kanariak), Pasturabosc (Katalunia), Las Luis (Extremadura) edo Casa de Fonte (Galiza) dira gidan agertzen diren adibideetako batzuk.
• Esperientzia guztiak mapa interaktibo honetan ere aurki daitezke.

Ecologistas en Acción taldeak “La ganadería del futuro, aquí y ahora – Etorkizuneko abeltzaintza, hemen eta orain” argitaratu du, eredu justuago eta ekologikoago bat eraikitzea bilatzen duten abeltzaintza-praktikei buruzko 30 esperientzia erreal biltzen dituen gida, eta abeltzaintza jasangarriak “koherentziaz, konpromisoz eta lurralde-sustraitzearekin” erabiltzen dituztenak erdigunean jartzea helburu duena.

Argitalpen honek ez du esperientzien zerrenda oso bat barne hartzen, baizik eta hautaketa bat, erabilera-ereduei, lurraldeei eta gizarte-osaerari dagokienez oreka bilatzen duena. Elkarri lotutako hainbat helbururekin sortu zen: beste abeltzain batzuk inspiratzea, herritarrei informazioa ematea, administrazio publikoak orientatzea eta kontsumitzaileen eta proiektu arduratsuen arteko lotura erraztea.

Bere orrialdeetan istorio zehatzak azaltzen dira: abeltzainak, larreratzen ari diren bitartean mendia zaintzen dutenak, arraza autoktonoak berreskuratzen dituztenak, zuzenean komunitateari saltzen dizkiotenak, sare eta kooperatibetan antolatzen direnak, beren lana jarduera ekonomiko huts gisa ulertu beharrean zerbitzu ekosozial gisa ulertzen dutenak. Nacho Escartin Ecologistas en Acción taldeko bozeramailearen hitzetan, “bide konplexuagoa, baina guztiz koherentea aukeratu duten pertsonak”.

Erakunde ekologistaren ustez, nekazaritzako elikagaien sistema eraldatzea ez da soilik erronka tekniko bat, baizik eta proiektu politiko, kultural eta komunitario bat. “Baliabideak eta borondatea eskatzen ditu, baina baita trantsizioa gertatzen ari dela onartzea ere. Herri eta lurralde ezberdinetan, egunero justizia sozialean, ekosistemen osasunean eta animalien ongizatean oinarritutako eredu bati eusten dioten pertsonak daude”, gehitu du Escartinek.

Etorkizuneko abeltzaintza, hemen eta orain

Abian den trantsizio baten mosaikoa

Etorkizuneko abelzaintzaren irudi galeria

Ecologistas en Acción taldeak 30 esperientzia hautatu ditu, eta horietako bakoitzak “elikagaiak ekoizteko beste modu bat existitzen dela, anitza dela eta funtzionatzen duela erakusten du; beste elikadura-eredu baterako trantsizioa abian dagoela erakusten duen froga da”. Hona hemen gidan agertzen diren adibideetako batzuk:

Pajaretillo (San José del Valle, Cádiz). Behien abeltzaintza estentsibo ekologikoa, lurraren emankortasuna hobetzen duen birsortzeko maneiua duena eta zuzeneko salmentaren bidez merkaturatzen dena. 475eko lursail honetan behi ume-hazleen (mestizoak: gorri-beltz, limousina eta fleckvieh) artaldea kudeatzen da, ongarririk eta kanpoko pentsurik gabe.

Ecofes (Aínsa, Huesca). Pirinio arrazako behi-aziendaren abeltzaintza ekologikoa, Pirinioetako klima eta larreetara egokitua, kontsumitzaileei zuzenean saltzen zaiena.

La Jara (Arafo, Tenerife). Kanarietako ekoizpen ekologikoan aitzindaria den finka, bertako arrazetako ahuntzak eta ardiak bazkatzen dituen emakume bat buru duena. Oilaskoak eta oiloak ere hazten ditu aire zabalean, paisaia birsortuz eta uhartean elikadura-subiranotasuna sustatuz.

Pasturabosc (Gaüses, Girona). Paisaietan ahuntzak larratzeko proiektua, suteei aurrea hartzen laguntzeko eta zuzenean eta tokiko saltokietan saltzen diren esne ekologikoa eta artisau-gaztak ekoizteko.

Las Lucías (Navatrasierra, Cáceres). Aske hazitako ardi, ahuntz, behi eta etxeko hegaztien etxalde agroekologikoa, biodibertsitatea eta ingurumen-hezkuntza sustatzen dituen proiektu batean.

Casa da Fonte (Mañente, Lugo). Behi, txerri, oilasko eta oiloen abeltzaintza estentsibo eta ekologikoko etxaldea da. Lurrak eta larreak errazten dituzte, eta landa-bizitza tradizionalarekin eta ingurumena lehengoratzearekin lotzen dute.

Gida honen argitalpenarekin batera, mapa interaktibo bat dago, esperientzia bakoitzari buruzko oinarrizko informazioarekin.

La entrada Ecologistas en Acción taldeak ingurunea eta pertsonak errespetatzen dituzten abeltzaintzako 30 esperientzia arrakastatsuren gida aurkeztu du aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions de la Xarxa de Defensores de Drets Humans s’han concentrat avui enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya per a exigir veritat, justícia i reparació per l’assassinat de Berta Càceres, lideresa indígena lenca i defensora del territori, quan es compleixen deu anys del seu assassinat.
• L’acte ha estat també un espai per a honrar la seva memòria i reivindicar el seu llegat de lluita per la terra, els rius i els drets dels pobles indígenes.
• A més, aquest matí també ha tingut lloc una concentració al Consolat d’Hondures a Bilbao, i estan previstos diversos actes de memòria al llarg d’aquesta setmana en ciutats com Gijón, Oviedo, Palma, Barcelona, Saragossa o Sevilla, entre altres.

Sota el lema “Justícia per a Berta és justícia per al món”, les organitzacions convocants —entre les quals es troben Ecologistes en Acció, Entrepobles, Greenpeace, Fundación Abogacía Española y Derechos Humanos, IM Defensoras, Movimiento por la Paz (MPDL) i Iniciativas de Cooperación Internacional para el Desarrollo (ICID)— han denunciat la persistent impunitat i la falta de responsabilitats contra els autors intel·lectuals, polítics i empresarials que van fer possible l’assassinat, malgrat les condemnes dictades contra alguns responsables materials.

Durant la concentració, les organitzacions han fet lliurament formal a l’Ambaixada d’Hondures a Espanya d’una carta dirigida a l’ambaixador, subscrita per 170 organitzacions de nombrosos països, en la qual exigeixen veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició per a la família de Berta Càceres i el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH).

La Xarxa de Defensores de Drets Humans (RIDHE) ha recordat que l’informe del Grup Interdisciplinari d’Expertes i Experts Independents (GIEI), establert sota els auspicis de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), publicat al gener de 2026, prova que l’assassinat va ser una operació criminal organitzada amb motivació empresarial per a protegir interessos vinculats al projecte hidroelèctric Agua Zarca, i que va existir coneixement previ del risc per part de les autoritats hondurenyes sense que s’adoptessin mesures de protecció.

Així mateix, les organitzacions han denunciat la violència sistemàtica contra comunitats i persones defensores del territori a Hondures i en tota Amèrica Llatina. Segons Global Witness, entre 2012 i 2024 més de 2.250 persones defensores del medi ambient han estat assassinades, la majoria a la regió. Davant aquesta realitat van cridar a mantenir viva l’exigència de justícia per a Berta Cáceres i per a totes les persones defensores.

Les organitzacions convocants han expressat la seva solidaritat amb la família de Berta Cáceres, amb el COPIHN i amb el poble lenca, i han exigit que s’acabi la persecució i criminalització dels qui defensen els drets humans i el medi ambient.

“Deu anys després, les estructures de poder que van perseguir i van silenciar Berta Càceres segueixen en gran part impunes. Exigim que s’investigui i sancioni tots els responsables i que s’implementin mesures reals de reparació i garanties de no repetició”, han declarat les organitzacions.

Una setmana per a la memòria

La concentració enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya no ha estat l’única del dia d’avui. A Bilbao, desenes de persones s’han reunit enfront del Consolat d’Hondures també sota la convocatòria de les organitzacions socials i ambientals per a commemorar el 10è aniversari de l’assassinat de la defensora mediambiental.

Aquestes accions formen part d’una setmana d’activitats descentralitzades per a retre homenatge a Berta Càceres i les seves lluites. Ahir, per exemple, es va dur a terme en Gijón una sembra de plantes aromàtiques i un mural col·lectiu sota el lema “Despertar la Terra, pintar la vida”. Demà, dimarts 3 de març, tindrà lloc la realització d’un altre mural al Parc Ses Vents de Palma, en el marc del 8M sota el lema “8M 2026 – Feminismes que sostenen la vida a 10 anys de la sembra de Berta Cáceres”. També es projectarà el documental ‘Les llavors de Berta’ a Saragossa i es realitzarà un acte de memòria a Barcelona amb la participació de diverses lideresses indígenes i defensores del medi ambient.
En aquest enllaç es pot trobar informació detallada de totes les convocatòries.

Carta a la  embajada de Honduras diez años después del asesinato de Berta Cáceres 

La entrada ‘Justícia per a Berta és justícia per al món’: la reivindicació de 170 organitzacions deu anys després de l’assassinat de Berta Cáceres a Hondures aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions de la Xarxa de Defensores de Drets Humans s’han concentrat avui enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya per a exigir veritat, justícia i reparació per l’assassinat de Berta Càceres, lideresa indígena lenca i defensora del territori, quan es compleixen deu anys del seu assassinat.
• L’acte ha estat també un espai per a honrar la seva memòria i reivindicar el seu llegat de lluita per la terra, els rius i els drets dels pobles indígenes.
• A més, aquest matí també ha tingut lloc una concentració al Consolat d’Hondures a Bilbao, i estan previstos diversos actes de memòria al llarg d’aquesta setmana en ciutats com Gijón, Oviedo, Palma, Barcelona, Saragossa o Sevilla, entre altres.

Sota el lema “Justícia per a Berta és justícia per al món”, les organitzacions convocants —entre les quals es troben Ecologistes en Acció, Entrepobles, Greenpeace, Fundación Abogacía Española y Derechos Humanos, IM Defensoras, Movimiento por la Paz (MPDL) i Iniciativas de Cooperación Internacional para el Desarrollo (ICID)— han denunciat la persistent impunitat i la falta de responsabilitats contra els autors intel·lectuals, polítics i empresarials que van fer possible l’assassinat, malgrat les condemnes dictades contra alguns responsables materials.

Durant la concentració, les organitzacions han fet lliurament formal a l’Ambaixada d’Hondures a Espanya d’una carta dirigida a l’ambaixador, subscrita per 170 organitzacions de nombrosos països, en la qual exigeixen veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició per a la família de Berta Càceres i el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH).

La Xarxa de Defensores de Drets Humans (RIDHE) ha recordat que l’informe del Grup Interdisciplinari d’Expertes i Experts Independents (GIEI), establert sota els auspicis de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), publicat al gener de 2026, prova que l’assassinat va ser una operació criminal organitzada amb motivació empresarial per a protegir interessos vinculats al projecte hidroelèctric Agua Zarca, i que va existir coneixement previ del risc per part de les autoritats hondurenyes sense que s’adoptessin mesures de protecció.

Així mateix, les organitzacions han denunciat la violència sistemàtica contra comunitats i persones defensores del territori a Hondures i en tota Amèrica Llatina. Segons Global Witness, entre 2012 i 2024 més de 2.250 persones defensores del medi ambient han estat assassinades, la majoria a la regió. Davant aquesta realitat van cridar a mantenir viva l’exigència de justícia per a Berta Cáceres i per a totes les persones defensores.

Les organitzacions convocants han expressat la seva solidaritat amb la família de Berta Cáceres, amb el COPIHN i amb el poble lenca, i han exigit que s’acabi la persecució i criminalització dels qui defensen els drets humans i el medi ambient.

“Deu anys després, les estructures de poder que van perseguir i van silenciar Berta Càceres segueixen en gran part impunes. Exigim que s’investigui i sancioni tots els responsables i que s’implementin mesures reals de reparació i garanties de no repetició”, han declarat les organitzacions.

Una setmana per a la memòria

La concentració enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya no ha estat l’única del dia d’avui. A Bilbao, desenes de persones s’han reunit enfront del Consolat d’Hondures també sota la convocatòria de les organitzacions socials i ambientals per a commemorar el 10è aniversari de l’assassinat de la defensora mediambiental.

Aquestes accions formen part d’una setmana d’activitats descentralitzades per a retre homenatge a Berta Càceres i les seves lluites. Ahir, per exemple, es va dur a terme en Gijón una sembra de plantes aromàtiques i un mural col·lectiu sota el lema “Despertar la Terra, pintar la vida”. Demà, dimarts 3 de març, tindrà lloc la realització d’un altre mural al Parc Ses Vents de Palma, en el marc del 8M sota el lema “8M 2026 – Feminismes que sostenen la vida a 10 anys de la sembra de Berta Cáceres”. També es projectarà el documental ‘Les llavors de Berta’ a Saragossa i es realitzarà un acte de memòria a Barcelona amb la participació de diverses lideresses indígenes i defensores del medi ambient.
En aquest enllaç es pot trobar informació detallada de totes les convocatòries.

Carta a la  embajada de Honduras diez años después del asesinato de Berta Cáceres 

La entrada ‘Justícia per a Berta és justícia per al món’: la reivindicació de 170 organitzacions deu anys després de l’assassinat de Berta Cáceres a Hondures aparece primero en Ecologistas en Acción.

Revisión del proyecto del Real Decreto de impulso a la descarbonización del transporte y fomento de los combustibles renovables y recomendaciones

Este documento examina los riesgos ambientales y climáticos de los biocombustibles fabricados a partir de materias primas como la soja, los residuos de la palma, de cultivos intermedios y en tierras severamente degradadas, etc.; mostrando cómo, pese a presentarse como  soluciones sostenibles, pueden impulsar la deforestación, los cambios indirectos en el uso del suelo, la inseguridad alimentaria, el aumento de insumos  agrícolas y el fraude, sin garantizar una reducción real de las emisiones.

Actualmente, estas materias primas son elegibles para contabilizarse en el cumplimiento de los objetivos de energías renovables tanto en España como en el conjunto de la Unión Europea. Sin embargo, en el proceso actual de transposición de la Directiva de Energías Renovables III (DER III) a la normativa estatal, consideramos fundamental que estas materias primas no sean incluidas, aplicando  principios de precaución y sostenibilidad, para garantizar que las políticas energéticas realmente contribuyan a la reducción de emisiones, evitando impactos negativos sobre la deforestación y la biodiversidad.

Una ruta de descarbonización del sector del transporte basada en el fomento de combustibles que usan materias primas limitadas, cuyo uso a gran escala genera graves impactos socioambientales, no puede  considerarse renovable.

Es urgente priorizar la reducción de la demanda energética para la descarbonización del transporte, y priorizar el uso doméstico de residuos para su aprovechamiento energético, aplicando la jerarquía de residuos y  evitando que este aprovechamiento perpetúe y fomente modelos industriales que conllevan graves impactos ambientales (como la ganadería industrial, o la expansión de monocultivos).  Se deben evitar políticas  incoherentes que externalizan impactos ambientales a terceros países y agravan la crisis climática.

Algunos datos relevantes

• La eliminación de los biocombustibles de palma en la UE genera un riesgo de sustitución por la soja, que no ha sido eliminada pese a su vinculación con la deforestación, lo que podría agravar la pérdida de biodiversidad y la degradación de los ecosistemas. Limitando los potenciales beneficios de la retirada de los biocombustibles de palma.
• En España la eliminación de los biocombustibles de palma se adelantó a 2025, lo que supuso una gran noticia para la protección de la biodiversidad. Sin embargo, la soja sigue siendo una materia prima elegible para producir biodiesel.
• Según los últimos datos disponibles, en 2024, los biocombustibles derivados de soja aumentaron significativamente hasta representar el 5,81 % del total de biodiésel, frente al 0,75 % en 2023, revirtiendo la tendencia descendente de años anteriores.
• La producción de biodiésel a partir de soja requiere grandes volúmenes de materia prima (se necesitan 5 toneladas de grano para producir 1 tonelada de biodiésel).
• España es el tercer mayor procesador de soja en la UE, con el 20% de las importaciones comunitarias.
• El cultivo de soja en Sudamérica se asocia a deforestación en la Amazonía y el Cerrado.
• La UE reconoce el riesgo, pero aún no ha clasificado la soja como materia prima de alto riesgo ILUC (cambio indirecto del uso de la tierra, por sus siglas en inglés), aunque nuevas investigaciones sugieren que está cerca del umbral del 10%.
• España importa grandes volúmenes de POME (residuos de palma) y aceite de cocina usado (UCO) de Asia, lo que abre riesgos de fraude, trazabilidad débil y dependencia de residuos importados.

Informe de biocombustibles de soja y otras materias primas de alto riesgo

La entrada [Informe] Excluir los biocombustibles de soja y otras materias primas de alto riesgo de la normativa de fomento de combustibles renovables para reforzar las salvaguardas ambientales aparece primero en Ecologistas en Acción.