• O peche da central de carbón das Pontes foi a maior acción climática na historia de Galicia
• A demolición das torres de refrixeración das Pontes simboliza unha mudanza de era na que cómpre que as emisións causantes do cambio climático acaden o cero neto en 2040
• A central térmica de carbón das Pontes foi unha das meirandes fábricas de cambio climático de Europa, emitindo mentres operou uns 330 millóns de toneladas de CO2
• O seu impacto climático negativo non rematou, senón que se vai prolongar durante as próximas décadas e mesmo séculos
• A central de ciclo combinado a gas fósil das Pontes debería pechar antes de 2030 para continuar coa redución das emisións

Con motivo da voadura hoxe das torres de refrixeración da central térmica de carbón das Pontes, a plataforma Galiza Sen Gas, anteriormente denominada Galiza Sen Carbón, salienta o enorme impacto positivo do peche desta central para a acción contra a crise climática e a transición enerxética no noso país.
A achega ao cambio climático da central de carbón das Pontes é comparábel á de moitos países. Nos seus case cincuenta anos de vida estímase que emitiu uns 330 millóns de toneladas de dióxido de carbono (CO2) causante de cambio climático (1). Esta cantidade equivale a 20 anos de emisións de gases de efecto invernadoiro de toda Galicia ao ritmo actual (2).

O fin da produción eléctrica con carbón, posibilitado polo desenvolvemento renovábel, é a causa principal do descenso do 42,2% nas emisións brutas de gases de efecto invernadoiro da nosa terra en 2024 con respecto a 1990. O sector enerxético foi o único no que se rexistrou un recorte das emisións forte e estrutural, mentres outros, como o transporte, aumentaron as súas emisións en relación a 1990.

Convén suliñar que a destacada contribución da central de carbón das Pontes á emerxencia climática non rematou en outubro de 2023, cando deixou de producir electricidade. Dada a longa permanencia do CO2 na atmosfera, o seu impacto climático negativo durará décadas e mesmo séculos. A que foi a maior central eléctrica española deixou un legado de crise climática que se continuará a manifestar, por exemplo, en forma de vagas de calor máis intensas ou lumes forestais máis devastadores.

A voadura das torres de refrixeración supón un paso importante no necesario proceso de desmantelamento da que foi unha das industrias máis contaminantes de Europa. Resta aínda por voar a cheminea, que podería conservarse como testemuña do pasado industrial. Nese caso, a plataforma Galiza Sen Gas pide que se utilice tamén para facer memoria da pesada herdanza de cambio climático que nos deixa a central de carbón das Pontes e, por extensión, toda a industria enerxética fósil.

O desmantelamento da central de carbón das Pontes non significa o fin da produción eléctrica fósil neste municipio da provincia da Coruña. A carón do espazo que ocupou a central de carbón érguese unha central de ciclo combinado a gas fósil, tamén propiedade de Endesa, operativa desde 2007. A pesar de ser menos contaminante que a central de carbón, actualmente a central de gas fósil das Pontes é o segundo maior foco emisor de CO2 causante de cambio climático en Galicia, só atrás da refinaría de petróleo de Repsol na Coruña (3).

A plataforma Galiza Sen Gas demanda que, tanto a central de gas fósil das Pontes como a de Sabón, operada por Naturgy, pechen antes de 2030. Para iso é necesario aumentar a potencia renovábel e a capacidade de almacenamento, amais de emprender importantes medidas de eficiencia e suficiencia reducindo a demanda enerxética.

Notas

(1) Estímase que a central térmica de carbón das Pontes xerou un total duns 350 millóns de MWh. Considerando un factor de emisión de 0,95 toneladas de CO2/MWh, o usado actualmente por Rede eléctrica, a súa produción tería suposto un total acumulado de emisións á atmosfera de 332,5 millóns de toneladas de CO2.

(2) As emisións de gases de efecto invernadoiro en Galicia (1990-2024). Observatorio Galego da Acción Climática, 2026. Informe baseado en datos oficiais. Dispoñíbel en https://ogacli.org/wp-content/uploads/2026/06/as-emisions-de-gei-en-galicia-2024.pdf.

(3) En 2025 emitiu 638.450 toneladas de gases de efecto invernadoiro. Máis información en https://ogacli.org/grandes-emisores/.

Galiza Sen Gas está integrada por Amigas da Terra, Amnistía Internacional Galicia, Asociación para a Defensa Ecolóxica de Galiza (ADEGA), Ecoar Global. Federación galega de Ecoloxistas en Acción, Greenpeace, Observatorio Galego da Acción Climática (OGACLI) e Verdegaia.

La entrada Perante a voadura das torres de refrixeración das Pontes aparece primero en Ecologistas en Acción.

Les muntanyes no cremen soles. Cremen per dècades d’abandó polític, per l’incompliment de la Llei de Monts i per una crisi climàtica agreujada pels qui continuen frenant les polítiques ambientals. Tot això posa en escac a les poblacions rurals i l’enorme biodiversitat dels espais naturals.

Ecologistes en Acció del País Valencià expressa la seua més profunda solidaritat amb totes les persones afectades per l’incendi forestal que assola la Serra d’Espadà i que ja assoleix les 10.000 hectàrees. Volem traslladar el nostre suport i solidaritat als qui han hagut d’abandonar els seus habitatges, als qui han perdut part del seu patrimoni i a tota la població que contempla amb impotència com s’afecta greument un espai natural d’enorme valor ecològic, la Serra d’Espadà.

Així mateix, volem reconéixer i agrair l’extraordinari treball de bombers i bomberes, brigades forestals, agents mediambientals, personal d’emergències, forces i cossos de seguretat, personal tècnic i voluntariat, que, amb enorme professionalitat i posant en risc la seua pròpia integritat, estan fent tot el possible per a frenar un incendi d’una intensitat extraordinària.

No obstant això, la solidaritat no pot convertir-se en silenci i recordem que, al País Valencià, el 68% de les causes dels incendis forestals durant el període 2015-2024, són provocats per l’ésser humà degut a negligències de tota mena, com a burilles, crema de restolls i restes de poda, incendiaris i piròmans, interessos especulatius diversos, infraestructures elèctriques en mal estat, urbanisme desbocat, etc.

Cada estiu assistim al mateix relat: es parla de «catàstrofe natural», de «circumstàncies excepcionals» o de «condicions meteorològiques extremes». Però la realitat és molt més incòmoda: els grans incendis forestals són també conseqüència de decisions polítiques inadequades a nivell urbanístic, forestal, agrícola, social i rural, així com incompliments legals i d’un model territorial profundament insostenible.

La Llei de Monts estableix l’obligació de gestionar adequadament els terrenys forestals, reduir el risc d’incendis i conservar les muntanyes en condicions que minimitzen la seua vulnerabilitat. Aquestes obligacions corresponen tant als propietaris forestals com a les administracions públiques encarregades de garantir el seu compliment.

No obstant això, durant anys s’ha permés que milers d’hectàrees cultivades romanguen abandonades per la falta de rendibilitat econòmica, amb la consegüent acumulació de biomassa, mentre desapareixen l’agricultura, la ramaderia extensiva i els aprofitaments forestals sostenibles que històricament mantenien un paisatge divers, en mosaic, i més resistent al foc.

Però la responsabilitat no recau únicament en els qui incompleixen les seues obligacions com a propietaris. També correspon a les administracions municipals i a la Generalitat Valenciana, que tenen el deure legal de vigilar, planificar, inspeccionar i dotar de recursos suficients a la prevenció. Durant massa temps s’ha preferit gestionar l’emergència abans que evitar-la, mantenint polítiques de prevenció i extinció d’incendis que han quedat obsoletes respecte a les característiques dels incendis actuals.

Portem dècades construint una política forestal que actua quan la muntanya ja està cremant. S’inverteixen centenars de milions d’euros en sofisticats mitjans d’extinció —absolutament necessaris— mentre la prevenció continua sent la gran oblidada dels pressupostos públics. Per eixa raó, des d’Ecologistes en Acció prioritzem una major inversió en prevenció que en extinció.

A sobre, s’ha permés ocupar el territori de manera massiva amb urbanitzacions, cases i casetes, tant legals com alegals o clarament il·legals, construïdes moltes d’elles en llocs inadequats sense valorar el risc d’incendis forestals i que, quan cremen el bosc, són objecte de defensa prioritària (ordre de prioritat: persones, nuclis habitats i, finalment, el «medi natural»).

Però existeix un altre responsable importantíssim que agreuja cada estiu la tragèdia: la crisi climàtica. Les temperatures extremes, les sequeres prolongades, la pèrdua d’humitat dels ecosistemes i els episodis de vent intens estan creant unes condicions ideals en les quals qualsevol incendi pot transformar-se en poques hores en un megaincendi pràcticament impossible de controlar.

La comunitat científica porta més de cinc dècades advertint-ho. No obstant això, continuem assistint al retard de les polítiques climàtiques, a l’expansió d’infraestructures que incrementen les emissions, al creixement del trànsit motoritzat, a la dependència dels combustibles fòssils i a l’afebliment de les polítiques de protecció ambiental.

Negar la relació entre canvi climàtic i grans incendis, o continuar retardant les mesures necessàries per a reduir les emissions, significa acceptar que cada estiu serà més perillós que l’anterior.

L’incendi que afecta la Serra d’Espadà no ha d’analitzar-se com un fet aïllat. Forma part d’una nova realitat climàtica per a la qual moltes administracions segueixen sense preparar-se. La seua biodiversitat s’ha vist altament danyada, amb la pèrdua d’hàbitats de prat i forestal de nombroses espècies d’invertebrats i vertebrats. Han mort calcinats milers d’espècies la mobilitat de les quals és reduïda (insectes, amfibis, rèptils, etc.). En coincidir amb l’època de cria, milers de pollastres d’espècies d’aus forestals s’hauran vist seriosament afectades, com a insectívores, rapinyaires diürns i nocturns, mamífers com a ratpenats, etc.

Moltes espècies d’aus insectívores, com a avions, falcies i oronetes perdran les seues fonts d’aliment tan necessàries per a acabar amb les cries dels pobles i ciutats, i per a acumular greix de cara al seu imminent viatge migratori a Àfrica. I com no, milers de mamífers desplaçats o ferits. Es perdrà flora endèmica i amenaçada, insectes pol·linitzadors. Les conseqüències d’un macroincendi són dantesques!

Afortunadament, la Serra d’Espadà veurà, en poc anys, com la seua vegetació i el seu arbratge format per sureres rebrotarà, perquè es tracta d’una espècie molt adaptada al foc i de gran resistència, tenint una gruixuda escorça de suro que ho protegeix, amb alts índexs de supervivència i rebrot; i les espècies que han sobreviscut, a poc a poc, aniran colonitzant les seues terres en funció de la seua presència d’aliment.

Des d’Ecologistes en Acció reclamem un canvi radical de les polítiques forestals i climàtiques. Exigim que la prevenció deixe de ser un discurs i es convertisca en una prioritat pressupostària permanent, amb inversió estable durant tot l’any en gestió forestal, restauració ecològica, recuperació del mosaic agroforestal, suport a l’agricultura i ramaderia extensives, ocupació forestal públic i fixació de població en el medi rural.

Exigim igualment una política climàtica molt més ambiciosa, capaç de reduir de manera efectiva les emissions responsables del calfament global i d’adaptar el territori a unes condicions meteorològiques cada vegada més extremes.

Quan l’incendi quede extingit serà necessari investigar rigorosament les seues causes i avaluar també si les obligacions legals de prevenció s’estaven complint adequadament. La societat té dret a conéixer no sols com va començar el foc, sinó també per què va aconseguir semblant capacitat destructiva.

La major mostra de respecte cap als qui hui es juguen la vida apagant les flames consisteix a impedir que d’ací a uns mesos tornen a enfrontar-se a un altre incendi de dimensions similars. No n’hi ha prou amb agrair el seu treball, cal canviar les polítiques que fan que cada estiu siga pitjor que l’anterior.

Perquè les muntanyes no cremen sols, el factor humà és determinant. Molts dels incendis es generen en espais antropitzats i les muntanyes cremen quan s’abandonen, quan no es compleix la legislació forestal, quan es buida el medi rural i quan es continua alimentant una crisi climàtica que converteix cada incendi en una amenaça cada vegada més devastadora. La millor política contra els incendis comença molt abans que aparega la primera flama.

La entrada Crema la Serra d’Espadà, un dels espais naturals valencians més emblemàtics aparece primero en Ecologistas en Acción.

• En ocasió del Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, Ecologistes en Acció de Catalunya fa pública la concessió dels Premis Àtila per a distingir als qui al llarg d’un any hagin destacat per la seva contribució a la destrucció del medi ambient.
• Enguany han obtingut el guardó ICL Iberia (Premi Àtila), i el Govern de Salvador Illa (Premi Cavall d’Àtila).
• L’organització ecologista lliura a més accèssits als alcaldes de Flix i Móra la Nova, i acòlits dels plans per a implantar megacentres de dades als seus municipis.

El Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, també conegut com a Earth Overshoot Day, marca la data en què la demanda de recursos ecològics supera la capacitat del planeta per regenerar-los el mateix any. Aquest 2026, és el 30 de juliol quan la humanitat sobrepassarem els límits del planeta i viurem a crèdit tot el que queda de l’any (a nivell de l’Estat va ser el 4 de juny).

Per alertar sobre aquesta situació que s’agreuja cada any, i denunciar aquelles empreses, persones o institucions que més contribueixen en aquesta irresponsabilitat, Ecologistes en Acció de Catalunya atorguem enguany els tradicionals Premis Àtila Catalunya en aquestes dates.

Des del 1992, Ecologistes en Acció lliura els Premis Atila per denunciar les pitjors pràctiques ambientals i distingir aquelles persones, entitats o projectes que més hagin destacat per la seva contribució a la destrucció del medi ambient. El certamen es convoca anualment des de llavors el Dia de la Terra i es lliuren el Dia del Medi Ambient, però a Catalunya, enguany, hem canviat la data i els atorguem el dia en què com a humanitat ens posem més en evidència: quan queda clar que la nostra forma de viure atempta contra la Vida al Planeta.

El premi Àtila Catalunya 2026 és per a ICL Iberia, per conjugar ecocidi, sionisme, precarització i especulació en la seva activitat; i el Cavall d’Àtila 2026 per a la Generalitat de Catalunya pel seu infame pla de desenvolupament dels Centres de Dades. Salvador Illa cavalga encegat amb ànsies de riquesa o reconeixement, secundat per uns alcaldes amb aires de grandesa capaços de vendre’s la pell amb tal de sortir als titulars. A tots aquests, els donem un accèssit, perquè tanta mediocritat no pot tenir premi.

Premi Àtila Catalunya 2026: ICL Iberia

ICL Iberia, o Iberpotash antigament, s’ha guanyat el premi a pols.

Els antecedents de contaminació -ja als anys trenta del segle passat es constatava la salinització del riu que provocava l’activitat minera al Bages- han continuat i augmentat amb la gestió d’ICL. A la salinització del Llobregat i el Cardener s’ha afegit l’increment de les darreres dècades, completament impune, dels dos runams salins més grans de la comarca (dues veritables muntanyes de sal, font històrica de filtracions salines al sòl degut a la falta d’impermeabilització). ICL té una sentència condemnatòria, dictada per un tribunal penal de Manresa el 2014 i ratificada per l’Audiència de Barcelona, que imposava penes de presó a diversos dirigents de l’empresa i l’obligava a aturar els vessaments i restaurar el dany ambiental causat. Després d’un silenci inicial, i només després que les persones afectades presentessin recursos al Tribunal Suprem, el Constitucional i el de cessació, ICL va presentar un pla de restauració ple d’inconcrecions.

L’apropiació de recursos públics és també insuportable: La Generalitat, a través de l’ACA, aboca inversió pública per a que l’empresa es lucri… i contamini. Els conductes quilomètrics que connecten l’explotació minera amb la costa per anar canalitzant les salmorres (la sal dels runams dissolta en aigua) al mar, han provocat vessaments diversos, i els nous conductes previstos per acabar el 2027 tenen filtracions que salinitzen la terra i l’aigua al llarg del seu recorregut.

Tant per a l’operació de dissolució dels runams com per dur a terme la seva activitat extractiva, ICL necessita immensos volums d’aigua. Al 2021, l’ACA li va atorgar la cinquena concessió d’aigua i en plena situació de sequera li permetia agafar aigua del Cardener. L’empresa no informa de l’aigua que gasta; la Taula del Llobregat calculava al 2020 que ja disposava 10 Hm3/any

A més de tot això, ICL és una de les empreses més estratègiques de l’Estat d’Israel. No només produeix fertilitzants agrícoles que diuen ser “naturals” (res més lluny de la realitat, ja que l’agroindústria, amb l’ús de productes sintètics és una de les causants de la contaminació d’aqüífers arreu del món i concretament a Catalunya), sinó que se’n documenta la participació a la cadena de producció del fòsfor blanc, una arma que ha estat utilitzada il·legalment per l’IDF contra àrees densament poblades de Palestina i el sud del Líban. ICL També explota recursos en territori ocupat. Les complicitats van més enllà: a través del seu web facilita el programa “adopta un soldat”, que permet fer donacions filantròpiques a soldats israelians a través d’ICL.

El deshonrós premi li donem perquè no tan sols destrueix el medi ambient i contribueix al genocidi, sinó que posa tot el seu engranatge jurídic en marxa per a reprimir la protesta. El moviment de Revoltes de la Terra, que enguany ha actuat junt amb la lluita per l’alliberament a Palestina per a denunciar i desarmar aquesta màquina destructora, està sent durament reprimit.

Per totes les seves connexions macabres entre ecocidi, sionisme, precarització i especulació assenyalem la criminalitat amb què actua ICL Iberia i assenyalem la impunitat que se li pretén donar. Solidaritat amb les detingudes, no esteu soles! Prou Sal!

Premi Cavall d’Àtila: Govern de la Generalitat presidit per Salvador Illa

El Govern de Salvador Illa projecta 26 megacentres de dades destinats a desenvolupar tasques d’intel·ligència artificial (IA) en territori català en el seu Pla Estratègic pel desenvolupament de la Intel·ligència Artificial a Catalunya. A través del consell Executiu, la Generalitat està ja autoritzant els centres i ha constituït la Taula de Seguiment d’Implantació Centres de Dades que presideix Albert Dalmau.

L’alerta per aquest cavall desbocat i destructor és gran i està en marxa la defensa en la campanya https://nomegacentresdedades.cat/. Organitzacions de la societat civil de l’àmbit de la defensa del medi ambient, la sobirania tecnològica i digital, els drets humans, i la justícia social i global, denunciem la manca de consideració, transparència i prevenció dels riscos ambientals i socials que suposa el desenvolupament d’aquest tipus d’infraestructura; i la manca de participació de la societat civil.

El gran pla del Govern no només suposaria augmentar la potència desplegada dels 120 MW actuals fins a 2.000 MW (la producció de dues centrals nuclears, l’equivalent al 30% de l’electricitat consumida a Catalunya; per generar aquesta quantitat d’electricitat emetrem 4 milions de tones mes de CO2 a l’atmosfera); sinó també acaparament de l’energia, esgotament de recursos hídrics que impediran el desenvolupament d’una industria generadora d’ocupacio i agreujaran els estralls de la sequera al camp: que generaran zones de sacrifici. Més incertesa per al futur amb canvi climàtic, sequeres, risc alimentari.

L’aparició estel·lar d’Illa en el seu Cavall d’Àtila a Flix, on s’hi planeja un centre de dades que multiplicarà per 10 el cosum elèctric del municipi, tot consumint més que la gigafactoria que es promou a Móra la Nova en la fase inicial, ens va deixar bocabadades. No podíem no atorgar-li aquest deshonrós premi.

Accèssit: Alcaldes de Flix i Móra la Nova, entre els il·luminats per les inversions… que no revertiran en la seva població

Ajuntaments clarament posicionats a favor de la implantació d’aquests centres, vampirs d’aigua i energia, van pel camí d’aconseguir el gran premi. L’alcalde de Móra la Nova, que té la gallardia de dir que la gigafactoria crearà molts llocs de feina estables i de qualitat al seu poble; el de Flix, que es deu pensar que tenir-la més gran equival a millor govern municipal. Són governants locals que en comptes de projectar l’avenir de les seves poblacions, les estan abocant a la misèria, i ens hi porten a totes, amb els seus aires de grandesa i progrés retrògrad.

La entrada Premis Àtila Catalunya 2026 aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Amigas de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife y WWF efectúan un llamamiento a todas las fuerzas políticas, administraciones públicas, agentes sociales, sectores económicos y ciudadanía para alcanzar dicho acuerdo.
• Los incendios de estos días están alcanzando cifras nunca vistas, con más de 170.000 hectáreas calcinadas en lo que va de año y más de 100.000 personas afectadas actualmente por los incendios de Madrid, Ávila y Castellón.
• La nueva ola de calor anunciada para este miércoles puede incrementar de forma dramática los riesgos asociados a nuevos incendios.

Las organizaciones expresan su solidaridad con las personas afectadas por los grandes incendios forestales que están castigando distintas zonas de España, así como con quienes trabajan para proteger a la población y combatir el fuego. Recuerdan también el enorme impacto que estos fenómenos tienen sobre la economía local y sobre recursos naturales como el suelo, el agua o la biodiversidad, alterando el funcionamiento de los ecosistemas y provocando impactos en los modos de vida del medio rural

Según las entidades, aunque cada incendio tenga causas inmediatas diferentes, el cambio climático está intensificando las condiciones que favorecen su propagación y virulencia, con temperaturas más elevadas, sequías más prolongadas y una vegetación sometida a un creciente estrés hídrico.

Las organizaciones destacan que la sociedad española demuestra una gran capacidad de solidaridad durante las catástrofes, pero advierten de que esa unidad no puede limitarse a los momentos de crisis y consideran necesario transformar esa respuesta colectiva en un compromiso político y social permanente que permita anticiparse a los riesgos, reducir sus impactos y proteger especialmente a las personas más vulnerables.

Subrayan además que la emergencia climática ya está teniendo consecuencias directas sobre la salud. En 2025 se estimaron 3.832 muertes asociadas al exceso de temperatura en España, mientras que entre 2015 y 2025 la cifra acumulada, según el Ministerio de Sanidad, alcanzó las 27.564 personas fallecidas.

Las organizaciones ecologistas valoran positivamente la propuesta de Pacto de Estado, algo que vienen reclamando varias legislaturas. Al mismo tiempo, insisten en que estarán vigilantes para que el pacto se traduzca en compromisos concretos: objetivos verificables, calendarios de aplicación, financiación suficiente, coordinación entre administraciones, evaluación periódica de resultados y mecanismos estables de participación pública.

También celebran el anuncio de la creación de un Panel Científico de Acción frente a la Emergencia Climática, destinado a anticipar riesgos, evaluar políticas públicas y aportar conocimiento independiente para la toma de decisiones. Consideran imprescindible que este órgano actúe con plena autonomía y permita desarrollar de forma efectiva el Comité de Personas Expertas de Cambio Climático y Transición Energética previsto en la Ley de Cambio Climático, garantizando una evaluación rigurosa y periódica de las políticas climáticas. Es necesario que este organismo se coordine con el Observatorio de Salud y Cambio Climático, ya creado, y evitar la proliferación de nuevos organismos sin presupuesto.

Las organizaciones ecologistas recuerdan que la emergencia climática no puede abordarse de forma aislada, ya que está estrechamente vinculada con la pérdida de biodiversidad y la contaminación, y defienden que proteger y restaurar bosques, ríos, humedales, costas y suelos aumenta la capacidad del territorio para resistir olas de calor, inundaciones, sequías e incendios. Por ello, reclaman políticas integradas que impulsen la restauración ecológica, reduzcan la dependencia de los combustibles fósiles, reviertan el abandono rural y aceleren una transición energética justa y respetuosa con la naturaleza.

Amigas de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife y WWF instan a todas las instituciones y actores sociales a participar de forma constructiva en el diseño y puesta en marcha de planes contra el impacto del cambio climático que permitan limitar las condiciones para la propagación de grandes incendios forestales.

Las organizaciones ecologistas sostienen que España necesita un acuerdo global capaz de trascender gobiernos, legislaturas y diferencias políticas para ofrecer una respuesta estable a una crisis que afecta a todo el territorio. Cada décima de grado de calentamiento evitada, cada ecosistema restaurado y cada medida de prevención puesta en marcha contribuyen a proteger vidas, reducir riesgos y reforzar la seguridad colectiva.

La entrada Las organizaciones ecologistas reclaman un gran acuerdo político y social contra la emergencia climática aparece primero en Ecologistas en Acción.

• La organización presenta su campaña de verano para visibilizar el exceso de hormigón y asfalto en plazas y espacios públicos de Extremadura.
• La iniciativa invita a la ciudadanía a participar enviando fotografías y colaborando en la toma de temperaturas para evidenciar el impacto de la falta de arbolado.
• La campaña reclama un urbanismo adaptado a la crisis climática que convierta las ciudades y pueblos en lugares más habitables.

Ecologistas en Acción de Extremadura presenta su campaña de verano, “Plazas Infernales”, una iniciativa con la que pretende denunciar el modelo de urbanismo hostil que todavía predomina en numerosas plazas y espacios públicos de la región, caracterizados por el predominio del hormigón, el granito, el asfalto… y por la escasez de árboles y zonas verdes que ayuden a reducir el calor de estos espacios.

La organización ecologista advierte de que el aumento de las olas de calor, cada vez más frecuentes e intensas como consecuencia de la crisis climática, hace imprescindible replantear el diseño de los espacios urbanos. En este contexto, considera urgente una planificación urbanística que priorice el bienestar de las personas, incorporando arbolado, vegetación y elementos que reduzcan la temperatura y permitan disfrutar de las plazas y calles incluso durante los meses más calurosos del año.

La campaña “Plazas Infernales”, se centrará en poner en evidencia el aumento de construcción y modificación hacia plazas públicas de arquitectura dura y sin arboleda que durante los últimos años se ha popularizado en el urbanismo extremeño. Convirtiendo las plazas en lugares infernales y poco acogedores que no cumplen sus funciones de socialización y espacio público durante todo el año. En muchos casos, se ha eliminado la arboleda histórica y ha primado la instalación de grandes eventos sobre el resto de usos. La campaña se desarrollará durante todo el verano y hasta el próximo 20 de septiembre, dando visibilidad a esta situación a través de sus RSS.

Uno de los pilares de la iniciativa será la participación ciudadana. La organización quiere implicar al conjunto de la sociedad extremeña, invitando a cualquier ciudadano preocupado por el estado de sus espacios públicos a colaborar, enviando fotografías de plazas y zonas urbanas sin arbolado o con una evidente falta de sombra a través de sus RSS. También fotos antiguas de las mismas plazas arboladas. Estas aportaciones servirán para mostrar la realidad existente en numerosos municipios extremeños y dar visibilidad a un problema que afecta directamente a la calidad de vida de la población. Pueden ser enviadas a extremadura@ecologistasenaccion.org.

Por último, Ecologistas en acción de Extremadura también quiere interpelar a las administraciones públicas y a los responsables políticos para que impulsen actuaciones decididas de adaptación al cambio climático. La organización reclama la creación de más refugios climáticos, la renaturalización de plazas y calles y un nuevo modelo urbanístico que haga de las ciudades y pueblos extremeños espacios más saludables, resilientes y habitables frente a los efectos de la crisis climática.

 

La entrada Ecologistas en Acción de Extremadura lanza la campaña “Plazas Infernales” para denunciar el urbanismo hostil y reclamar más espacios verdes aparece primero en Ecologistas en Acción.

La reforma de la Ley del Suelo del borrador del real decreto ley, ahora pospuesto hasta septiembre, podría suponer un desastre ambiental y social.

El Gobierno de España ha anunciado esta mañana que pospone hasta septiembre el real decreto ley sobre vivienda. En sus últimas versiones, el texto pretendía incluir una modificación de la Ley del Suelo para blindar las iniciativas de urbanización y construcción que se prueben irregulares en sede judicial.

A juicio de Ecologistas en Acción, Greenpeace y los Sindicatos de Inquilinas e Inquilinos, estas medidas buscan reducir la protección medioambiental del territorio afectado por planes urbanísticos, además de proteger a futuros infractores urbanísticos y a amnistiar a aquellos infractores presentes, cuestión que no guarda ninguna relación con la promoción de un parque de vivienda pública.

Las tres organizaciones coinciden en denunciar que se aproveche la grave crisis de vivienda para presentar un real decreto ley que camufla reivindicaciones del lobby inmobiliario con medidas propuestas por las inquilinas como acabar con el fraude del alquiler de temporada y de habitaciones. “Esta desprotección permitirá más urbanizaciones enclavadas en zonas naturales, lo que resulta, como se está viendo ahora, extremadamente peligroso y perjudicial en los grandes incendios forestales”, afirman las organizaciones ecologistas, que también exigen “extender y reforzar más allá de 2026 las ayudas que faciliten a la ciudadanía participar de una transición energética justa, entre ellos, avanzar hacia una tarifa social energética, garantizar el acceso a suministros básicos e impulsar la rehabilitación de las viviendas”.

En consecuencia, reclaman al gobierno y a los grupos parlamentarios que retiren los aspectos más lesivos de la reforma de la Ley del Suelo del texto del real decreto ley. Bajo el redactado actual, la reforma va en la misma línea que el Proyecto de Ley de Impulso y Desarrollo Equilibrado en la Región (LIDER) que el Consejo de Gobierno de Ayuso acaba de aprobar en la Comunidad de Madrid.

Dos prioridades inquilinas para el decreto: Incluir tácitas y limitar subidas

Respecto al conjunto del decreto de vivienda, la Confederación de Sindicatos de Inquilinas señala dos prioridades más para la negociación del real decreto ley en las próximas semanas:

1. Mantener todos los supuestos para acogerse a las prórrogas del anterior real decreto aprobado en marzo e incluir las situaciones de tácita reconducción que afectan a decenas de miles de familias.
2. Limitación de subidas de la renta interanual de los alquileres al 0%.

La entrada Ecologistas en Acción, Greenpeace y la Confederación de Sindicatos de Inquilinas rechazan la modificación de la Ley del Suelo en el decreto sobre vivienda aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistas en Acción muestra su solidaridad con todas las personas afectadas por los incendios, así como con los equipos de extinción.
• En lo que va de año se han quintuplicado las hectáreas quemadas en el mismo plazo del año anterior, 2025, que ya fue dramático. 
• La organización ecologista reitera que el negacionismo climático agudizará estos incendios catastróficos y sus consecuencias, poniendo en riesgo a la población y  destruyendo ecosistemas de alto valor ecológico. 

Ecologistas en Acción quiere mostrar su solidaridad con todas las personas que están sufriendo los incendios forestales que devoran nuestros montes estos días. Al mismo tiempo, la organización quiere agradecer a todas las personas que trabajan incansablemente por extinguirlos y proteger a personas, bienes y servicios.

Lamentablemente, las previsiones se están cumpliendo, y ya se están batiendo récords, otro verano más, de superficie quemada. Viviendas arrasadas, miles de personas desalojadas, carreteras cortadas y paisajes que tardarán años en recuperarse si es que lo llegan a hacer, además de los miles de animales calcinados.

La ciencia lleva décadas alertando: si no se reducen de manera drástica las emisiones de gases de efecto invernadero, es decir, la quema de combustibles fósiles, la crisis climática seguirá agravándose año a año, provocando olas de calor más intensas y prolongadas, que ya están generando  las condiciones para la propagación cada vez más agresiva de los incendios forestales.

A pesar de ello, la organización ecologista denuncia que las autoridades no están respondiendo con las medidas necesarias a la amenaza de los incendios de nueva generación: “En los casos de Ávila y Madrid, gobiernan responsables autonómicos que niegan abiertamente el cambio climático, que rechazan poner en marcha medidas para reducir la dependencia de los combustibles fósiles, que permiten desarrollos urbanísticos dispersos, que no invierten lo suficiente en prevención ni tienen un operativo de extinción dimensionado a las actuales circunstancias”.

Ecologistas en Acción insiste en que es fundamental y urgente adoptar medidas para evitar las igniciones, realizando una labor de concienciación social permanente y regulando mucho mejor las actividades humanas en los entornos naturales, especialmente aquellas que más incendios forestales están provocando de forma accidental.

Los grandes incendios forestales son un fenómeno complejo en el que interactúan la crisis climática, las igniciones de origen humano y la transformación de los hábitats forestales por la actividad humana, por lo que las respuestas deben abordarse de forma integrada y con base científica. Estas medidas deben incluir la limitación del urbanismo disperso, la elaboración de planes de protección de las poblaciones y de planes de emergencia y formación para la ciudadanía.

Asimismo, es imprescindible garantizar una gestión forestal adaptada a las nuevas condiciones climáticas, planificada según las características de cada territorio y orientada a favorecer paisajes más resilientes al fuego, combinando la conservación de los bosques de mayor valor natural con restauración ecológica y actuaciones preventivas en las masas forestales más vulnerables.

Por todo ello, la organización ecologista exige compromiso real e inaplazable a todas las administraciones públicas: “El contexto actual exige tomarse muy en serio la prevención y extinción de incendios. Se deben evaluar los medios disponibles y garantizar efectivos suficientes para hacer frente a la simultaneidad de incendios, además de obligar a las comunidades autónomas a ofrecer condiciones dignas para el personal de extinción de incendios”.

La entrada Solidaridad, rigor y ciencia ante el drama de los incendios aparece primero en Ecologistas en Acción.

La veda parcial acordada por el Gobierno asturiano es una medida positiva, pero manifiestamente insuficiente; de hecho, las declaraciones del consejero denotan una orientación de las actuaciones en torno al salmón y la situación de los ríos muy negativa en varios aspectos.

Es positivo que se restrinja la pesca del salmón, aunque la prohibición debería ser total, de forma que se excluya también la pesca del campanu y de individuos para desove y repoblación; el colectivo investigador especializado en este campo viene manifestando repetidamente que las campañas de repoblación que se desarrollan año tras año son contraproducentes, y de hecho no se aprecia que hayan dado lugar a ningún aumento o recuperación de la población.

Las afirmaciones del consejero referentes a que toma decisiones con fundamento en criterios científicos no se sostienen en la realidad: la comunidad científica viene manifestándose en sentido contrario a sus manifestaciones y resoluciones. Nunca ha hecho públicos informes que justifiquen las medidas que viene aprobando. Si realmente dispone de algún informe científico, elaborado por personal científico independiente, sin conflictos de intereses, debería hacerlo público para dar lugar a un debate fundamentado en datos y análisis con metodología científica con quienes sostienen posturas diferentes.

La defensa de que el salmón no se incluya en el Lespre es una decisión política contraria a la naturaleza del catálogo de especies en peligro y a la evidencia científica de cuál es el estado de la especie, reflejado en el informe presentado por Saxífraga, la sociedad que instó la inclusión en el catálogo.

La protección del salmón debe pasar, además de por su inclusión en el Lespre y por la consiguiente prohibición de su pesca, por toda una serie de medidas orientadas a la recuperación del medio natural: eliminación de obstáculos a su circulación por los ríos (azudes y presas en desuso; implementación de escalas practicables en las presas que sigan en uso); mantenimiento y recuperación de los bosques de ribera (acabando con la práctica ya muy frecuente últimamente de eliminar la vegetación de la ribera con motivo de cualquier actuación en la proximidad de los ríos, y a veces incluso sin ninguna otra razón aparente), que son hábitats protegidos y de especial valor; eliminación de los vertidos a los ríos, con persecución de quienes sigan realizándolos; limpieza de los cauces, referida a lo que realmente es suciedad (plásticos y otros residuos humanos), no a la de restos vegetales que ayudan a reducir la velocidad del agua y crean espacios de refugio para numerosas especies; eliminación de especies invasivas; recuperación de las áreas inundables, eliminando construcciones o infraestructuras ilegales; y la regulación de las actividades recreativas asociadas a los cauces fluviales, para no sobrepasar su «capacidad de carga», en particular en cuanto a la navegación con piraguas, canoas, etc. Y, en un marco mucho más amplio, medidas para limitar y adaptarse al calentamiento global.

Resultaría de especial interés que nuestra Comunidad Autónoma participara en los proyectos de investigación y en el diseño e implementación de programas y medidas para la protección y recuperación del salmón atlántico que se estén llevando a cabo en otros territorios que también son hábitat de esta especie.

En cuanto a las declaraciones del consejero sobre el control de supuestos depredadores, mencionando a cormoranes, lubinas y nutrias, debe recordarse que la matanza de cormoranes que viene realizándose desde hace años no tiene ninguna justificación científica y no hay ninguna evidencia de que la importante reducción de ejemplares de esa especie haya dado lugar a mejora alguna en la situación del salmón, ni expectativa real de que pueda tenerla. Otro tanto cabe decir de la lubina, la nutria o cualquier otra especie animal que habita los ríos. Sería especialmente lamentable que después del éxito que ha supuesto la recuperación de la nutria en las últimas décadas gracias a la reducción de la contaminación de algunos ríos ahora se piense en eliminarlas en razón de una medida populista sin perspectiva alguna de que pueda tener cualquier tipo de repercusión favorable para la recuperación del salmón. En cualquier caso, la matanza de animales supone una actuación éticamente inaceptable y que pone en cuestión la escala moral de quien la propone y la autoriza, máxime cuando se hace por razones puramente populistas, sin justificación objetiva defendible.

La entrada Ecoloxistes n’Aición denuncia: La veda parcial del salmón es insuficiente aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El Parlament de Catalunya ha aprovat el reconeixement del Dret Humà a l’Aigua, incorporant-lo a la Llei d’Aigües.
• També s’ha aprovat la implantació d´un Mínim Vital d’aigua, d’entre 60 i 100 litres per persona i dia, que s’aplicarà de forma universal, amb un cost reduït, i bonificat al 100% per a les llars vulnerables.

El passat 2 de juliol, en el marc de l’aprovació de la Llei 11/2026 de Mesures Fiscals, Financeres i Administratives del Sector Públic, el Parlament de Catalunya va aprovar la incorporació del Dret Humà a l’Aigua al marc legislatiu català, per mitjà d’una disposició addicional a la Llei d’Aigües. Aquest reconeixement, arriba 16 anys després que, el juliol de 2010, l’Assemblea General de Nacions Unides establís que el dret a l’aigua potable i el sanejament és un dret humà essencial per al ple gaudi de la vida i de tots els drets humans.

Aquest reconeixement arriba per iniciativa de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Aigua és Vida i Enginyeria sense Fronteres, i s’inscriu en una trajectòria de defensa dels subministraments bàsics impulsada per moviments socials com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), que va promoure la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta norma va establir mecanismes per evitar els talls de subministrament a les llars vulnerables i va consolidar el principi que l’accés a l’aigua, la llum i el gas forma part de les condicions materials necessàries per a una vida digna. La incorporació del Dret Humà a l’Aigua i del Mínim Vital aprofundeix ara en aquest camí.

Convé recordar que la Carta Europea sobre Recursos Hídrics declara que totes les persones tenen dret a disposar d’una quantitat d’aigua suficient per a satisfer les seves necessitats essencials. I que la Directiva d’Aigua de Consum Humà, transposada a l’estat espanyol pel Reial Decret 3/2023 de criteris tècnics i sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum, estableix que l’administració local adoptarà les mesures necessàries per a millorar l’accés a l’aigua…, en particular per als grups vulnerables o en risc d’exclusió social. I que això es farà buscant l’assequibilitat i el seu reflex en les polítiques i estructures tarifàries.

Per tant, un dels elements més destacats d’aquest reconeixement és l’establiment del Mínim Vital d’aigua, que se situarà entre 60 i 100 litres per persona i dia. Aquest Mínim Vital haurà de ser assequible, amb un cost reduït de forma universal, i bonificat al 100% per a les llars vulnerables. En un context de sequeres cada vegada més freqüents i recurrents, aquesta mesura resulta especialment rellevant. L’augment del preu de l’aigua derivat d’aquesta situació afectarà novament, de manera desproporcionada, les llars més vulnerables, agreujant i cronificant les situacions de desigualtat i exclusió social. De fet, s’ha aprovat que el cost de l’aigua no pugui ser superior al 3% dels ingressos disponibles de la unitat familiar, i del 5% en el cas de l’aigua i el clavegueram.

Tanmateix, les modificacions legislatives introduïdes prohibeixen el tall del servei d’abastament a les llars vulnerables per incapacitat de pagament, sempre amb l’informe corresponent dels serveis socials municipals. Això ha de suposar la participació activa d’aquests serveis socials en la detecció de llars vulnerables, i la coordinació amb els operadors del servei d’abastament.

Per últim, per a fer front als impagaments de les llars vulnerables, els operadors hauran d’implementar un fons social, tal i com s’estableix al Codi de Consum.

La entrada El Dret Humà a l’Aigua i el Mínim Vital d’aigua s’incorporen a la legislació catalana aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció ha presentat fortes al·legacions davant d’un PLATER amb moltes deficiències davant la crisi ecològica i climàtica. En destaquen les mesures imprescindibles per a la protecció de la biodiversitat i dels territoris no artificialitzats, així com dels espais agraris, inclús els que estan en desús, per a garantir la sobirania alimentària del futur.
• Des de l’organització ecologista assumeixen que el pla és necessari perquè sense una planificació, la implantació d’energies renovables es farà igualment, de forma desordenada i prioritzarà el criteri purament empresarial sense cap aturador.
• Des de l’entitat es farà seguiment del procés fins a la futura aprovació, que tenen clar que, donat el calendari electoral, no serà immediata.

Ecologistes en Acció de Catalunya hem fet al·legacions al pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge (PLATER). Des de l’organització considerem greu la poca planificació que s’ha tingut fins ara en el desplegament d’energies renovables al nostre país i veiem la necessitat de tenir un pla, tanmateix denunciem el desenvolupisme amb què el planteja el Govern. Així, hem presentat al·legacions contundents i amb prou força per afrontar-lo i aconseguir un Pla just i equilibrat.

Donat que sense planificació, la implantació d’energies renovables es farà amb encara més criteri purament empresarial i desprotecció del territori, Ecologistes en Acció ha treballat en al·legacions que remarquen la importància crucial que té la protecció de territori natural i agrari. Així, estableix per exemple que als territoris no artificialitzats no s’hi puguin instal·lar parcs de més de dues hectàrees, amb un mínim de 4 km entre ells; i proposa moltes mesures de protecció de la biodiversitat.

Igualment, amb la perspectiva de l’emergència ecològica i alimentària, proposem que també s’excloguin de camps abandonats del PLATER, doncs és inconcebible cobrir de plaques el poc terreny agrari disponible, però també no fer res per a recuperar terreny agrari perdut i fomentar la sobirania alimentària.

Aquest PLATER s’ha realitzat en base al PROENCAT, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, que preveia un augment de consum que s’ha constatat com a desmesurat. A més, no se cenyeix al que contemplava la Llei 16/2017 de Canvi Climàtic, que promou l’estalvi i l’eficiència energètica i aprofitar espais ja antropitzats per a la generació d’energia; prioritza la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum, afavorir l’autoconsum energètic i la participació d’actors locals en la producció i distribució d’energia renovable.

El PLATER s’ha de basar en l’estalvi i l’eficiència i preveure una reindustrialització sostenible i no en noves implantacions industrials d’alt consum energètic. El PLATER proposat està prioritzant la instal·lació prioritària en sòl no urbanitzable en comptes de fer-ho amb els espais artificialitzats i no prioritza la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum -ans al contrari, fa que les zones rurals hagin d’assumir la major part del consum de les zones urbanes i industrials-. Tampoc no proritza ni afavoreix “l’autoconsum energètic i la participació d’actors locals en la producció i distribució d’energia renovable” com exigeix la Llei.

Des d’Ecologistes en Acció hem fet per això propostes que portin a una planificació decreixentista i racional, però som conscients que fins que no s’accepti el PLATER se seguiran implantant projectes sense cap ordre ni respecte al territori. I som conscients que davant del panorama electoral i les motivacions electoralistes del partit de govern, segurament no s’acabarà aplicant fins passades les eleccions municipals i autonòmiques.

Per això seguirem pendents de tot allò que s’esdevingui en relació amb el Plater i pressionarem per a que el nostre posicionament sigui pres en compte.

La entrada Ecologistes en Acció presenta al·legacions contundents al PLATER per afrontar el desenvolupisme que el motiva aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El Govern de la Generalitat va publicar el projecte de Pla General de Política Forestal (PGPF2036) al març d’aquest any. Ecologistes en Acció de Catalunya va formular al·legacions estructurades en 28 punts que critiquen un enfocament que consideren equivocat per a la gestió dels boscos del país, en un context extrem de canvi climàtic i incendis forestals.
• S’indiquen contradiccions de fons entre aquest PGPF i la legislació europea i internacional de protecció de la biodiversitat. El document del Govern segueix la vella política de més explotació forestal i relega a un paper secundari la conservació dels processos i funcions dels ecosistemes forestals.
• Cal un nou PGPF2036 que garanteixi la protecció dels boscos madurs de Catalunya, establir eines de diagnosi del medi natural, i delinear una bona estratègia de conservació d’espècies amenaçades i protegides i dels serveis i funcions dels ecosistemes dels quals depèn el benestar de la societat. La millor estratègia per a fer front als incendis forestals és una actuació contundent contra el canvi climàtic i afavorir la maduració dels boscos autòctons.

En un context d’alarma màxima per les successives onades de calor i el risc extrem d’incendis forestals que ja estan cremant el país, Ecologistes en Acció critica que el PGPF2036 és una política continuïsta basada en l’explotació dels boscos, afavorir els interessos privats, i relegar les polítiques transformadores que realment poden millorar els ecosistemes forestals, minimitzar el risc d’incendi i maximitzar alhora la seva qualitat i maduresa.

El PGPF2036 s’emmarca en estratègies i normatives sobre clima i biodiversitat a nivell mundial i ha de vetllar per la conservació dels nostres ecosistemes i biodiversitat forestals. Però sorprenentment, al PGPF2036 no s’esmenten ni el Marc Mundial Biodiversitat Kunming-Montreal, ni un seguit de normatives de la Unió Europea, començant per la pròpia Estratègia Europea Biodiversitat 2030. La importància d’incorporar aquestes referències rau, no només en que el PGPF2036 no és un Pla aïllat, sinó perquè es tracta de documents jurídicament vinculants. La conservació de la biodiversitat forestal és l’eix vertebrador de les obligacions derivades d’aquesta normativa que el PGPF2036 eludeix. En canvi, els cinc objectius estratègics de la PGPF2036 orbiten al voltant de la idea de gestió forestal amb una visió purament economicista. Ecologistes en Acció de Catalunya proposa que el primer objectiu estratègic del PGPF2036 sigui el de conservació de la biodiversitat forestal, els processos i serveis dels ecosistemes.

D’acord amb això, Ecologistes en Acció també proposa un redactat on l’obtenció de rendes per part de titulars de les forests és subordinada als objectius de conservació, així com definir què vol dir exactament  la “gestió forestal sostenible activa”, un paradigma massa imprecís que sovint vol dir a Catalunya prioritzar l’obtenció de rendes i reduir massivament la biomassa forestal sense contemplar l’impacte d’aquestes actuacions sobre els valors naturals. Les al·legacions d’Ecologistes en Acció proposen suprimir la inclusió del Sistema de Crèdits Climàtics Forestals de Catalunya (per errors fonamentals en la concepció d’aquest mecanisme), eliminar-ne les referències a la gestió cinergètica i piscícola (per falta d’atribucions, ja que es regeixen pel seu propi Pla) i la valorització d’externalitats relacionades amb la restricció de la propietat de l’administració.

Addicionalment, el PGPF2036 manca de detalls: sobre el model de governança -que no pot excloure les entitats ecologistes tal com el Govern proposa-, les eines de diagnosi del medi natural -imprescindibles segons la normativa, i absents en el PGPF2036-, i presenta una falta de coherència entre els objectius i el Pla d’Acció que els ha de perseguir. En el cas dels boscos madurs, on el marc jurídic és explícit en requerir-ne la protecció, el Govern hauria d’haver adoptat, com a molt tard el 2022 i per imperatiu legal, un Catàleg de boscos madurs, tal com ha reclamat insistentment Ecologistes en Acció. Faltats d’aquest catàleg, el PGPF2036 hauria d’incorporar la seva aprovació com un dels objectius.

En definitiva, les al·legacions d’Ecologistes en Acció posen de relleu que la “gestió forestal sostenible” no és una estratègia ben definida, que sovint emmascara una aposta per l’explotació forestal de forma incompatible amb la lluita contra la crisi de la diversitat biològica i la transferència de recursos públics als terratinents privats que pot perjudicar la biodiversitat i que no és garantia de combatre adequadament la crisi climàtica. Per contra, la gestió passiva pot ser una eina per la conservació encaminada a assolir els objectius als quals Catalunya s’ha compromès, tot afavorint la maduració i la millora gradual dels ecosistemes forestals.

Les noves mesures s’han de prendre conforme amb els objectius de conservació d’espècies amenaçades i protegides, tot restaurant i renaturalitzant tots els ecosistemes –no només els protegits– i assolint els objectius de protecció estricta de l’Estratègia Europea Biodiversitat 2030: el 30% dels boscos han d’estar protegits i el 10%, amb una protecció estricta (reservats per a evolució natural), cosa que el PGPF2036 no garanteix.

 

Al·legacions d’Ecologistes en Acció de Catalunya Pla General de Política Forestal 2036

Saltar al contenido del PDF

La entrada Esmena a la totalitat de la política forestal del Govern de la Generalitat en un moment de màxima alarma pels incendis aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les al·legacions finals denuncien que l’expedient continua incomplet i no avalua adequadament el núvol tòxic, l’efecte dominó, el subministrament elèctric ni els abocaments al medi marí.
• La resposta social confirma la preocupació per la planta, i el 10 de juliol la coordinadora, formada per agrupacions veïnals, socials, ecologistes i sindicals, van registrar prop a 3.600 al·legacions ciutadanes.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat catorze blocs d’al·legacions finals a la sol·licitud d’Autorització Ambiental Integrada d’Armonia Green Castellón SL per a instal·lar una planta de producció i emmagatzematge d’amoníac al Serrallo, al polígon industrial adjacent al Port de Castelló, que comptarà amb una producció prevista superior a mig milió de tones anuals a la fase final del projecte.

La Federació reclama que la Generalitat denegue l’autorització i emeta una declaració d’impacte ambiental desfavorable per les deficiències essencials detectades en seguretat, participació pública, energia i protecció del medi marí.

Estes al·legacions culminen una sèrie d’accions que començaren en 2025 quan, Ecologistes en Acció, va presentar observacions crítiques al document inicial del Projecte d’Interés Autonòmic. A principis de juny de 2026 va denunciar davant la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental l’absència de documents de seguretat; i després va demanar la suspensió de la informació pública i va presentar una queixa davant el Síndic de Greuges.

No obstant això, la primera deficiència continua sense resoldre’s: l’Informe de Seguretat i el Pla d’Autoprotecció o d’Emergència Interior no van ser sotmesos a informació pública, malgrat que la promotora reconeix que la instal·lació estaria afectada pel nivell superior de la normativa d’accidents greus (Directiva Seveso III). Sense estos documents, la ciutadania no ha pogut conèixer íntegrament els possibles accidents, les mesures preventives i correctores ni la resposta prevista davant una emergència.

Les al·legacions també advertixen que el projecte no incorpora un estudi específic de dispersió del possible núvol tòxic derivat d’una fuga massiva o d’un accident als dos grans dipòsits, amb una capacitat conjunta pròxima a 56.000 tones d’amoníac. La documentació associa al pitjor escenari considerat una distància de l’1 % de letalitat de 3.563 metres.

A més, l’informe de l’Agència de Seguretat i Emergències de la pròpia Generalitat Valenciana, signat en juliol de 2025, va ser desfavorable i va concloure que les zones d’intervenció i alerta i les mesures previstes no permetien assegurar la protecció de la població. En un dels escenaris analitzats, la zona d’alerta superava els 5,5 quilòmetres. Les mesures correctores d’una addenda de març de 2026 tampoc s’han incorporat al projecte bàsic ni a la memòria tècnica.

Tampoc s’ha estudiat adequadament l’efecte dominó en un polígon que concentra establiments sotmesos a la normativa Seveso, com BP, UBE, Repsol, Exolum o Iberdrola. L’amonoducte projectat travessaria el Serrallo fins al Port, prop de dipòsits i instal·lacions amb substàncies perilloses. Per això, Ecologistes en Acció reclama una avaluació conjunta dels riscos i l’actualització dels plans d’emergència exterior i del PLATEMCAS.

Per altra banda, el projecte planteja potències contradictòries i arriba fins als 850,3 MW. Segons la memòria, el consum anual se situaria entre 5,6 i 6,6 TWh, una magnitud pròxima a una quarta part del consum elèctric valencià. No obstant això, no assegura la capacitat de connexió elèctrica suficient ni que l’electricitat siga efectivament renovable.

A banda, la línia exterior de 400 kV queda fora del projecte avaluat, una exclusió que la Federació ecologista considera un fraccionament de projectes contrari a la legislació ambiental. La producció d’amoníac s’exportaria íntegrament per via marítima a ports europeus, sense contribuir directament a la descarbonització de la indústria local.

En l’àmbit marí, el projecte preveu abocar uns 3,85 hm³ anuals de salmorra i altres aigües residuals. L’estudi no avalua adequadament els efectes acumulatius amb altres abocaments del Serrallo, la direcció real dels corrents marins, la ploma tèrmica —amb un efluent fins a 3 °C més calent—, la biocenosi marina ni el risc d’inundació de part de la parcel·la.

Les mancances afecten especialment la ZEPA Delta de l’Ebre–Illes Columbretes i les praderies de Posidonia oceanica pròximes. Les al·legacions qüestionen també els límits d’abocament, l’absència d’una dilució preventiva suficient, l’ús indeterminat d’antiincrustants i les deficiències dels estudis acústic, d’olors i de patrimoni cultural.

Per tot això, Ecologistes en Acció del País Valencià reitera que no s’oposa a la descarbonització, sinó a l’escala, l’emplaçament i la falta de garanties d’este projecte. Per això reclama que la Generalitat denegue l’Autorització Ambiental Integrada i descarte l’emplaçament proposat.

 

Alegaciones finales Proyecto Armonia-Green (documento PDF)

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada Ecologistes en Acció registra al·legacions finals contra la macroplanta d’amoníac al polígon del Serrallo de Castelló aparece primero en Ecologistas en Acción.

Discurs pronunciat per Luis Cerrillo, coordinador d’Ecologistes en Acció del País Valencià, durant l’entrega de Premis de Xúquer Viu el 10 de juliol de 2026 a Corbera.

En primer lloc, moltes gràcies per este Premi Aigua Clara 2026. És un immens honor rebre un reconeixement que prové d’una organització amb la qual compartim tantes lluites, tants espais de trobada i, sobretot, una maateixa manera d’entendre la defensa del territori.

Volem compartir este premi amb totes les persones que, des dels diferents grups d’Ecologistes en Acció del País Valencià, dediquen hores, esforç i il·lusió de forma completament voluntària. Sense elles, este reconeixement no tindria sentit. També ho compartim amb totes les persones i col·lectius que, des de fa dècades, han defensat els nostres rius, l’Albufera, les muntanyes, les platges, els aqüífers, l’horta i els nostres pobles enfront d’un model que continua tractant el territori com una mercaderia.

Per a nosaltres, defendre l’aigua mai ha sigut només una qüestió ambiental. Parlar d’aigua és parlar de justícia social, de salut, de biodiversitat, d’agricultura, de sobirania alimentària i de democràcia. Per això hem caminat tantes vegades al costat de Xúquer Viu reclamant cabals ecològics, denunciant la sobreexplotació dels aqüífers, oposant-nos a transvasaments especulatius i exigint una nova cultura de l’aigua que pose la vida en el centre.

Vivim temps difícils. L’emergència climàtica ja no és una amenaça futura, és una realitat que patim cada dia. Els fenòmens extrems, els incendis, les sequeres, les inundacions i la pèrdua accelerada de biodiversitat ens recorden que els límits ecològics existixen. No obstant això, continuem veient com s’impulsen macroprojectes energètics sense planificació, ampliacions d’infraestructures, nous processos d’urbanització, agressions al litoral i polítiques que anteposen els interessos econòmics d’uns pocs al bé comú.

Davant esta situació, l’ecologisme és hui més necessari que mai. No sols per a denunciar, sinó també per a proposar alternatives. Per a demostrar que és possible viure millor consumint menys territori, menys aigua i menys energia. Que la millor infraestructura és la que protegix els ecosistemes dels quals depenem. Que no pot haver-hi una economia sana sobre un territori degradat.

Este premi també ens recorda una cosa molt important: cap victòria és individual. Els avanços sempre són fruit del treball col·lectiu, de les aliances entre organitzacions, plataformes, comunitats locals, persones investigadores, sindicats, moviments socials i tantes persones anònimes que mai apareixen en els titulars, però que sostenen les lluites durant anys.

Per això volem aprofitar este moment per a reafirmar el nostre compromís de continuar treballant braç a braç amb Xúquer Viu i amb totes les organitzacions que defenem una terra viva, uns rius vius i un futur digne per a les generacions presents i futures.

Per a acabar, una idea que compartim plenament: l’aigua no és un recurs qualsevol; és un bé comú que sosté la vida. Defendre-la és defendre el país que volem construir.

Moltes gràcies per este premi, però, sobretot, moltes gràcies per seguir lluitant. Continuarem trobant-nos en els rius, als carrers i allí on siga necessari defendre la naturalesa i el bé comú.

La entrada Premi Aigua Clara de Xúquer Viu per a Ecologistes en Acció del País Valencià i Acció Ecologista-Agró aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecoloxistas en Acción e o Movimento UIVO (Portugal) convocan unha concentración internacional de protesta contra o proxecto mineiro San Juan, promovido pola empresa sueca Eurobattery Minerals, o vindeiro xoves 23 de xullo, ás 9:30 horas, ao pé da igrexa de San Martiño da Gudiña.

A mobilización reunirá representantes de organizacións ecoloxistas e cidadanía de Galiza e Portugal para denunciar a tramitación dun proxecto que, ademais de afectar un territorio de elevado valor ambiental, pretende desenvolverse sen cumprir as obrigas legais en materia de avaliación ambiental transfronteiriza e de consulta ao Estado portugués.

A mina proxectada sitúase a apenas dous quilómetros da fronteira portuguesa, moi próxima ao Parque Natural de Montesinho e ás cabeceiras do río Rabaçal, un curso fluvial de grande importancia ecolóxica e fundamental para o abastecemento de auga potable de numerosas poboacións do concello de Vinhais. A pesar deste evidente carácter transfronteirizo, nin a autorización inicial nin a recente prórroga da concesión outorgada pola Xunta foron sometidas ao procedemento de avaliación de impactos transfronteirizos previsto na normativa europea e no Convenio de Espoo.

A concentración prodúcese nun momento de especial relevancia xurídica para este proxecto. O Xulgado de Instrución nº 1 de Santiago abriu dilixencias para investigar a presunta comisión dun delito de prevaricación na concesión da prórroga de trinta anos da explotación mineira, tras a denuncia presentada por Ecoloxistas en Acción contra o director xeral de Planificación Enerxética e Minas da Xunta e o administrador de Eurobattery Minerals. Segundo a organización ecoloxista, a autorización foi concedida malia existir resolucións xudiciais firmes que obrigaban a someter calquera prórroga a unha nova avaliación de impacto ambiental.

Ecoloxistas en Acción considera especialmente preocupante que a empresa estea promovendo o inicio dos traballos mentres persisten graves dúbidas sobre a legalidade da autorización mineira e sobre o cumprimento da normativa ambiental aplicable. A organización lembra que a protección dos ecosistemas e dos recursos hídricos compartidos entre Galiza e Portugal non pode quedar subordinada aos intereses dunha empresa privada.

A mobilización é impulsada igualmente polo Movimento UIVO, do outro lado da raia, que fará entrega simbólica dunha carta dirixida á alcaldía da Gudiña para expresar a preocupación existente en Portugal polas posibles consecuencias ambientais do proxecto e reclamar o respecto dos compromisos internacionais entre ambos os Estados.

Ecoloxistas en Acción anima á cidadanía, ás entidades sociais e ás persoas comprometidas coa defensa do territorio a participar nesta concentración como mostra de apoio á protección do patrimonio natural compartido e en defensa dunha administración pública sometida ao cumprimento da legalidade.

 

La entrada Protestan contra a prórroga ilegal concedida pola Xunta a unha mina de volframio na Gudiña e antes os seus inminentes impactos transfronteirizos aparece primero en Ecologistas en Acción.

Les entitats denuncien els riscos per a la salut, el medi ambient i la seguretat i reclamen a la Generalitat que denegue l’autorització ambiental integrada

La Plataforma contra la planta d’amoníac d’Armonia Green, de la qual en forma part Ecologistes en Acció del País Valencià i l’Arquet-Ecologistes en Acció de la Vall d’Uixó, ha registrat al voltant de 3.000 al·legacions contra el projecte que l’empresa promou al polígon del Serrallo, entre el Grau de Castelló i Almassora.

Les al·legacions són el resultat de setmanes de treball conjunt entre les diferents associacions, col·lectius socials i entitats ecologistes que integren la plataforma, així com de la implicació de centenars de persones que han volgut mostrar el seu rebuig a una infraestructura que consideren incompatible amb la seguretat de la població i la protecció del territori.

A aquestos milers d’al·legacions registrades hui presencialment en l’oficina Prop de Castelló de la Plana per membres d’algunes de les entitats que conformen la plataforma, així com d’Intersindical Valenciana i CCOO del País Valencià se sumaran fins que acabe el termini a principi  de la setmana que ve les al·legacions telemàtiques i les aportades durant este cap de setmana per veins i veines principalment del Grau, Castelló i Almassora. Per això, la plataforma espera arribar a prop de les 5.000 al·legacions en total.

Fins el moment, la resposta ciutadana ha sigut especialment significativa als nuclis més pròxims al projecte. Les al·legacions presentades  equivalen a prop del 10% de la població censada a la Mar d’Almassora i a vora el 15% de les persones que viuen al Grau de Castelló, una participació molt poc habitual en un procés d’informació pública i que evidencia la preocupació i el rebuig social que desperta la planta d’amoníac entre el veïnat directament afectat.

La plataforma considera que aquesta elevada participació ciutadana demostra l’ampli rebuig social que genera el projecte i reclama a la Generalitat Valenciana que tinga en compte els arguments tècnics, ambientals i socials exposats abans de resoldre la sol·licitud d’Autorització Ambiental Integrada.

La coordinació entre les diferents entitats va nàixer el passat mes de juny amb la constitució de la Plataforma contra la planta d’amoníac, integrada per associacions veïnals, col·lectius socials, organitzacions ecologistes i entitats de Castelló, el Grau i Almassora amb un objectiu compartit: impedir la implantació d’una activitat industrial d’alt risc en una de les zones amb major concentració d’indústries químiques del País Valencià.

Des de la seua constitució, la plataforma ha desenvolupat una intensa campanya informativa amb xarrades obertes, taules informatives als mercats, repartiment de material divulgatiu i assessorament per facilitar la presentació d’al·legacions per part de la ciutadania. Aquest treball ha permés traslladar als veïns i veïnes la informació disponible sobre els riscos associats al projecte i mobilitzar una resposta ciutadana sense precedents.

Entre els principals arguments de les al·legacions destaquen l’increment del risc industrial en un entorn ja altament saturat, els possibles efectes d’un accident greu sobre els nuclis habitats pròxims, l’impacte ambiental i paisatgístic del projecte, així com les deficiències detectades en la documentació sotmesa a informació pública. En aquest sentit, diferents entitats han denunciat també la manca d’informació essencial per avaluar adequadament els riscos de la instal·lació.

La plataforma ha volgut agrair la implicació de totes les persones que han presentat al·legacions i de les associacions que han fet possible aquesta mobilització ciutadana. Així mateix, ha advertit que la presentació d’al·legacions és només el primer pas d’una campanya que continuarà amb noves accions informatives, institucionals i de mobilització social fins aconseguir que el projecte siga definitivament descartat.

La entrada La Plataforma contra la planta d’amoníac d’Armonia Green registra vora 3.000 al·legacions per frenar el projecte aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Adolescencia Libre de Móbiles, Escola Saudable de Ecoloxistas en Acción e a Asociación Educación Activa comezaron con Aitor Bouza Manso, voceiro en materia de educación do Grupo Parlamentario Socialista, unha roda de encontros informativos.
• Voceiras destas asociacións mostraron ao representante do PsdG os mitos tecnolóxicos na proposición de lei, que, lonxe dos criterios científicos e das recomendacións das sociedades científicas, desprotexen a infancia e mocidade nos eidos da aprendizaxe, saúde e privacidade.
• Aitor Bouza comunícalles o seu interese de coñecer de primeira man ditas alertas e recomendacións e de como atenderllas no proceso de tramitación da mencionada lei de educación dixital de Galicia.

O 15 de xullo no Parlamento Galego, Adolescencia Libre de Móbiles, o programa escuelasaludable.org de Ecoloxistas en Acción e a Asociación Educación Activa, presentaron ao deputado Aitor Bouza, as 30 consideracións ao proxecto de Lei de educación dixital de Galicia que identifican os mitos tecnolóxicos que sustentan dito proxecto de lei, e desprotexen as persoas menores por non atender ao coñecemento científico e as recomendacións de paneis/institucións expertas (Suecia, Canadá, Francia, España, …), nin as recomendacións das principais sociedades científicas a nivel estatal do eido da medicina e a psicoloxía:

Sobre os efectos negativos coñecidos na aprendizaxe: Se informes como os PISA, mostran claramente peor rendemento académico a maior uso de pantallas na aula, paneis de persoas/institucións expertas desvelan como a introdución precoz de pantallas nos menores diminúe a concentración, a memoria de traballo, a lecto-escritura, o desenvolvemento da linguaxe, a calidade das aprendizaxes -máis superficiais e acríticos-; así como compite (rouba oportunidades) coas interaccións humanas necesarias na maduración e a aprendizaxe profunda.

Sobre os efectos negativos coñecidos no uso precoz de pantallas na saúde e desenvolvemento: No neurodesenvolvemento: retraso na linguaxe e psicomotor, menor desenvolvemento cognitivo e coeficiente intelectual, dificultade na xestión emocional e no desenvolvemento da autorregulación, menor volume cerebral en áreas clave -temporal, parietal, frontal-, deterioro da memoria de traballo e aumento da impulsividade, hiperactivación do sistema límbico, dificultade no desenvolvemento do control de impulsos, deterioro da atención sostida.

Na saúde mental: Condutas adictivas, depresión, ansiedade, problemas de concentración, baixa autoestima, trastornos alimentarios, alteracións do sono, pensamentos / prácticas suicidas…) e física (obesidade, risco cardiometabólico, fatiga visual, miopía, peores habilidades motoras, alteracións musculoesqueléticas,…),

Informaron igualmente a Aitor Bouza de como o proxecto de Lei Dixital de Galicia, é incompatíbel coas recomendacións da Asociación Española de Pediatría (AEP), asumidas na actualidade por, ao menos, 17 sociedades científicas da medicina e da psicoloxía: establecer tempos máximos de pantallas (non usar pantallas até os 6 anos, non máis dunha hora ao día entre os 7 e os 12 anos, e dúas horas a partir dos 13 anos, incluíndo o horario escolar), postergar o primeiro smartphone e o acceso a redes sociais até os 16 anos, e educar no dixital (e preparar para un mundo dixital) sen introducir ao alumnado como usuario de dispositivos, redes nin plataformas.

As voceiras das organizacións de familias, profesionais sanitarios, docentes e ecoloxistas, subliñaron que a innovación no eido educativo (e na protección dos menores) atópase nunha desescalada dixital nas aulas, non na introdución disruptiva de pantallas nunha poboación infantoxuvenil, máis vulnerábel a súa fascinación adictóxena e o roubo da atención. Mostraron como metodoloxías sen pantallas favorecen, en maior medida, o desenvolvemento do pensamento computacional e da competencia dixital dende unha perspectiva crítica. Reivindicaron as escolas como refuxios libres da omnipresenza das pantallas, onde prime o analóxico e se potencien metodoloxías activas, investigativas e participativas.
Sobre a desprotección na privacidade

Informaron igualmente ao deputado do PsdG de como o proxecto de lei, segue a permitir no ensino uns servizos dixitais das grandes compañías tecnolóxicas, incompatíbeis coa a privacidade. O propio uso do paquete ofimático de Microsoft usado nas aulas, xa foi desautorizado recentemente pola Autoridade de Protección de Datos austríaca por rastrexar ilegalmente ao alumnado e non dar acceso total á información recompilada.
Alentaron ao voceiro do PsdG a defender a migración progresiva a software libre de sistemas operativos e ferramentas dixitais, e formas reais de control da privacidade en plataformas, comunicacións, etc.

Sobre a “sordeira” da Xunta ao actual coñecemento científico

Adolescencia Libre de Móbiles, “Escola Saudable” de Ecoloxistas en Acción e a Asociación Educación Activa informaron a Aitor Bouza sobre o cambio de paradigma e a desescalada dixital xa iniciada nos países nórdicos pioneiros na dixitalización (Suecia, Finlandia, Dinamarca e Noruega), seguidos, en diferente grao, por outros países europeos, ou en diferentes Estados de EE.UU (actualmente en 5 e 10 en proceso, co apoio de familias, sindicatos docentes e apoios transversais nos seus respectivos parlamentos).

En España, a comunidade catalá comezou este curso retirando pizarras dixitais dá etapa infantil (0-6 anos), comunidades como a cántabra (orde autonómica), a valenciana (proxecto de orde), a balear (currículos escolares), tamén propoñen a retirada nesta etapa. Comunidades autónomas como a madrileña ou a catalá reverten a introdución de dispositivos dixitais individuais (DDI) até a ESO ou até 6º de primaria, respectivamente. O tempo de uso de DDI xa foi reducido recentemente regulando segundo a etapa, de 1 a 2 horas/día na comunidade murciana, entre 2-4 horas en primaria e 2-4 horas/día en secundaria na comunidade aragonesa, e, no caso dos dispositivos dixitais compartidos (DDC), entre 1 ou 2 horas á semana na comunidade madrileña no eido do ensino primario.

 

Documento PDF: 30 consideracións ao proxecto de Lei de educación dixital de Galicia

La entrada Levan ao Parlamento Galego as recomendacións científicas silenciadas e non atendidas no Proxecto de Lei de Educación dixital aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Recuerdan que la mayor parte de los incendios se producen por negligencias, entre las que está la falta de mantenimiento de líneas eléctricas.
• En un contexto de cambio climático en que las condiciones meteorológicas favorecen los grandes incendios, es más importante trabajar en prevención.

La asociación Ecologistas en Acción de la Región Murciana ha solicitado a la Consejería de Medio Ambiente, Industria, Universidades, Investigación y Mar Menor que lleve a cabo una revisión de las líneas eléctricas presentes en nuestro territorio, poniendo especial atención a aquellas que atraviesan o transcurren cercanas a los espacios forestales, con el fin de reducir el riesgo de incendios, que pueden terminar en desgracias personales, como el recientemente ocurrido en Almería.

Y es que la organización recuerda que más de la mitad de los incendios tienen origen en actividades humanas, siendo los incendios por causas naturales inferiores al 10%. Dentro del porcentaje de causas humanas, los incendios intencionados por pirómanos o por intereses particulares son minoría, siendo la mayor parte de los fuegos originados por negligencias perfectamente eliminables, entre las que están las quemas agrícolas, el uso de cierta maquinaria, o la falta de mantenimiento de líneas eléctricas.

La organización destaca el hecho de que el avance del cambio climático en nuestro territorio se traduce en mayor frecuencia e intensidad de olas de calor, generándose las condiciones ideales para que se produzcan grandes incendios difíciles de apagar, debido a las altas temperaturas y la baja humedad.

Es por eso que ante el aumento del riesgo, se debe extremar las precauciones y dedicar más esfuerzos a prevenir futuros incendios y sus consecuencias, con mayores controles y sanciones más severas a esas conductas negligentes.

A pesar de que las negligencias más conocidas son las quemas agrícolas o el uso de maquinaria que puede generar chispas, en periodos y condiciones inadecuados y sin medios propios de extinción de posibles conatos, quizá no se pone suficientemente el foco en una negligencia que es menos conocida por el público en general, a pesar de ser protagonista de grandes incendios, como el fatídico de Los Garrardos (Almería), o como el recientemente ocurrido en Los Garres (Murcia). Esa negligencia es la falta de mantenimiento adecuado de líneas eléctricas de media tensión, que terminan provocando chispas y generando incendios. Y no es tan infrecuente como pueda parecer al no ser tan mencionada en medios de comunicación, ya que en el incendio del entorno de Cabo Tiñoso el pasado mes de febrero, o el ocurrido en Blanca esta misma semana, tienen también su origen en tendidos eléctricos sin el adecuado mantenimiento, una causa eliminable si se cumple con la normativa vigente, y si se opta por evitar que los tendidos crucen por zonas forestales, o que si lo hacen se haga de forma soterrada.

Para Ecologistas en Acción la situación es preocupante, ya que la responsabilidad del mantenimiento es privada, obligación que no siempre cumplen los propietarios de la línea, y que no siempre son las grandes empresas energéticas. También consideran que la administración no está realizando suficiente labor inspectora para verificar el estado de los tendidos, y en su caso exigir a sus propietarios que realicen las labores de mantenimiento necesarias.

Por eso, la organización ha pedido que se haga más hincapié en la transparencia del origen de los incendios, y que se dediquen mayores esfuerzos a prevenir las causas más frecuentes, que son las negligencias de diversa índole, perfectamente regulables y sancionables. Entre estas medidas, y dado que es menos conocido ese origen por tendidos eléctricos mal mantenidos, pero que están detrás de algunos de los incendios más recientes e importantes en nuestro territorio y territorios vecinos, los ecologistas exigen a la administración regional una campaña urgente de inspección de tendidos eléctricos, teniendo en cuenta que este verano las condiciones climáticas están siendo especialmente adversas, y empezando por aquellas que atraviesan o transitan cercanas a espacios forestales y espacios protegidos.

En el caso de ese tipo de líneas en entornos forestales o protegidos, la organización aboga por el soterramiento, para evitar tanto el riesgo de incendios, como las muertes por electrocución o choque de fauna amenazada, así como por motivos de conservación del paisaje. Un ejemplo en el que se debería de adoptar este tipo de soluciones sería la línea proyectada por el Ayuntamiento de Abanilla en el entorno de la Reserva Natural Fluvial del Río Chícamo.

La entrada Riesgo de incendio por tendidos eléctricos aparece primero en Ecologistas en Acción.

Bienvenids al programa “Desde el Corazón de la Tierra” en Radio Almaina y Ruido Feminista Radio. En esta ocasión nos acompaña Inma Ortells Rodríguez: maestra y licenciada en Ciencias de la Educación. Actualmente es asesora de formación docente y también… Leer más

Radio Almaina - Inma Desde el Corazón de la Tierra (E 18)

• Ecologistas en Acción solicita al Tribunal Superior de Justicia de Madrid la anulación definitiva de la clasificación de Los Carriles como suelo urbanizable para garantizar su protección.
• La organización ha lanzado una nueva campaña de donaciones para financiar el proceso judicial.

Ecologistas en Acción de Alcobendas-San Sebastián de los Reyes, AlcoSanse, ha presentado ante la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM) la demanda contra la aprobación del planeamiento urbanístico que pretende urbanizar Los Carriles. Con esta acción judicial, la organización solicita también la anulación de la clasificación de este ámbito como suelo urbanizable, origen del desarrollo urbanístico proyectado.

La demanda, de 133 páginas, constituye un trabajo jurídico y técnico de gran envergadura y se apoya en una amplia batería de pruebas documentales y periciales. Entre ellas figuran informes científicos que acreditan la extraordinaria riqueza y biodiversidad de Los Carriles, especialmente en lepidópteros (mariposas) y aves, reforzando la existencia de valores ambientales que justifican su conservación. En conjunto, la demanda expone numerosos motivos de nulidad relacionados con deficiencias en la tramitación del proyecto, las carencias de la evaluación ambiental y, especialmente, la incompatibilidad de la urbanización con los valores naturales que alberga este espacio. Este proceso judicial tiene como objetivo lograr una resolución  que impida definitivamente cualquier intento futuro de urbanizar Los Carriles y permita consolidar su protección como un espacio de alto valor ecológico.

La presentación de la demanda supone un paso decisivo en un proceso que ha sido posible gracias al apoyo ciudadano. La primera campaña de financiación colectiva, impulsada para sufragar la interposición del recurso, obtuvo una respuesta extraordinaria y permitió afrontar esta primera fase del procedimiento.  Ahora comienza una nueva etapa para la que Ecologistas en Acción ha activado una segunda campaña de donaciones que permitan hacer frente a los gastos necesarios para sostener la demanda durante su tramitación.

La organización hace un llamamiento a la ciudadanía para seguir respaldando esta defensa colectiva del territorio. “Estamos ante una oportunidad histórica para conseguir que Los Carriles quede protegido de forma definitiva. Cada aportación, por pequeña que sea, ayuda a sostener un procedimiento que puede marcar el futuro de este espacio natural y evitar su destrucción”, han señalado.

Ecologistas en Acción confía en que la movilización social vuelva a responder como lo hizo en la primera fase de financiación y recuerda que la defensa de Los Carriles es una causa de interés colectivo para preservar uno de los últimos espacios naturales de este entorno frente a un modelo de desarrollo urbanístico incompatible con la conservación del patrimonio ambiental.

Las aportaciones pueden realizarse a través de transferencia según los siguientes datos:

Cuenta bancaria: ES33 1550 0001 2800 2350 7825 (Fiare Banca Ética)

Titular: Federación Ecologistas en Acción de la Comunidad de Madrid

Concepto: “Proceso judicial Los Carriles”

La entrada Ecologistas en Acción presenta la demanda contra la urbanización de Los Carriles aparece primero en Ecologistas en Acción.