🔒
Hay nuevos artículos disponibles. Pincha para refrescar la página.
✇Ecologistas en Acción

[Informe] Situación del metano. ¿Por qué el metano importa?

Por: Energía

Por qué el metano importa hoy: clima y calidad del aire

El metano es un importante gas de efecto invernadero (GEI) cuyo incremento atmosférico durante la era industrial ha causado entre un 20% y un 30% del calentamiento global. Además, tiene un papel crucial en  la formación del ozono troposférico, un contaminante dañino para la salud humana y los ecosistemas.

La industria agroalimentaria, junto con los sectores de la energía y los residuos, son los principales responsables  del exceso de emisiones de metano a la atmósfera. Dado su alto potencial de calentamiento global y su corta permanencia en la atmósfera en comparación con el dióxido de carbono (CO₂), reducir las emisiones de  metano entre un 40 % y un 45 % para 2030 es esencial para lograr vías más rápidas en la lucha contra el cambio climático y limitar el calentamiento global a 1,5 °C este siglo, según el IPCC. No obstante, estos esfuerzos deben complementarse con la reducción de las emisiones de CO₂, mediante la transición hacia fuentes de energía renovable, la descarbonización del transporte y la disminución de la demanda energética.

El metano es un GEI poco conocido, pese a su relevancia en el cambio climático y en la contaminación atmosférica:

  • Se calcula que es responsable de 0,5 °C del calentamiento global desde la era preindustrial, siendo el segundo GEI más relevante después del CO₂ (IPCC, 2021).
  • La Agencia Europea del Medio Ambiente (AEMA)  estima que el 37 % de la contaminación de fondo por ozono troposférico en Europa se debe al metano emitido globalmente.

Su origen disperso, corta vida atmosférica y menor presencia en las políticas climáticas y en la narrativa pública puede haber contribuido a este hecho. Pero, como veremos más adelante, reducir las emisiones de  metano se muestra como una de las acciones más eficaces para frenar el calentamiento global a corto plazo y además contribuiría a desencadenar un necesario cambio de modelo energético, alimentario y de residuos.

El necesario cambio de modelo: más allá de reducir las emisiones de metano

El sistema actual de producción y consumo energético, alimentario y de gestión de residuos constituye el núcleo de las emisiones antropogénicas de metano a escala global. Estos tres sectores —estrechamente  interconectados y dependientes entre sí— sustentan un modelo de desarrollo que se apoya en bases estructuralmente insostenibles e injustas. Su funcionamiento conjunto contribuye de manera significativa al cambio  climático, ya que el metano emitido por la industria alimentaria, el mal manejo de residuos orgánicos y las fugas en la producción y uso de combustibles fósiles representa cerca del 60% del total de emisiones globales de este gas (Global Methane Budget, 2023). Además, estos sistemas se sostienen sobre un modelo globalizado que externaliza sus impactos ambientales y sociales, superando con frecuencia los límites  planetarios y generando desequilibrios ecológicos y económicos de gran escala.

En el ámbito agroalimentario, la producción intensiva de alimentos según modelos de cultivos y explotaciones ganaderas industriales generan graves impactos socioambientales. Por ejemplo, la producción intensiva  de piensos para la ganadería industrial depende de monocultivos a gran escala, que provocan deforestación, destrucción de  biodiversidad y degradación de suelos en terceros países. Del mismo modo, el sistema energético continúa basado en la explotación de recursos fósiles, reproduciendo un patrón extractivista que contribuye a la crisis climática y a la desigualdad global. Por su parte, el modelo de gestión de residuos mantiene altos niveles de desperdicio alimentario y generación de desechos innecesarios, cerrando el ciclo de un sistema lineal basado en la sobreproducción y el descarte.

 

Fuente: Modificado de: Steffen, W., K. Richardson, J. Rockström et al. Planetary boundaries: Guiding human development on a changing planet. Science 347(6223). 2015.

Estos tres pilares no sólo comparten una lógica de sobreexplotación, sino que además se retroalimentan entre sí: la producción intensiva de alimentos depende del consumo de combustibles fósiles; la gestión  ineficiente de residuos genera nuevas emisiones de metano; y el modelo energético vigente impulsa la expansión de actividades agrícolas y ganaderas de alto impacto ambiental.

A nivel político, las medidas internacionales para reducir las emisiones de metano han sido escasas y tardías. No es hasta la COP26 de Glasgow (2021) cuando se lanza el Compromiso Mundial del Metano (Global  Methane Pledge), suscrito por más de 140 países, entre ellos España, que establece el objetivo de reducir al menos un 30 % las emisiones para 2030 respecto a 2020. Sin embargo, otros instrumentos legislativos a  nivel internacional, como el Protocolo de Gotemburgo o la Directiva Nacional de Techos de Emisión (NECD), que abordan la contaminación atmosférica, no incluyen el metano entre los contaminantes regulados, a  pesar de su papel clave en la formación de ozono troposférico. Por su parte, el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC) , aunque contempla alguna medida para reducir las emisiones de metano, no  establece un porcentaje de reducción de emisiones de metano para 2030, ni un plan específico con medidas para todos los sectores.

Por ello, el marco regulatorio internacional, europeo y estatal sigue siendo poco ambicioso. Las estrategias futuras deben ir más allá de la eficiencia o las mejoras tecnológicas, y apuntar a una transformación estructural de los sectores emisores —la industria agroalimentaria, el sistema energético y la gestión de residuos—, pilares de un modelo de producción, consumo y desperdicio sin límites.

Esta transformación es esencial no sólo para reducir el metano, sino también para mitigar los impactos sociales y ambientales que agravan la crisis climática y la pérdida de biodiversidad. Avanzar hacia prácticas  sostenibles, justas y regenerativas representa una oportunidad para reconstruir los sistemas productivos sobre bases ecológicas y de equidad, fundamentales para la salud de los ecosistemas y de las personas.

Este  informe quiere ofrecer una visión sobre la situación del metano en España y en el mundo, explicando por qué este gas es clave en el cambio climático y en la calidad del aire. Su propósito es ayudar a comprender de dónde provienen las emisiones, cuáles son sus impactos ambientales y sociales y qué medidas son necesarias para reducirlas de forma eficaz.

El informe analiza las principales fuentes emisoras —sistema alimentario  industrial, energía y residuos—, evalúa el marco regulatorio vigente y propone acciones prioritarias para lograr una reducción significativa. Su finalidad es ofrecer una base sólida para la toma de decisiones y para avanzar hacia un modelo más sostenible, justo y alineado con los límites planetarios.

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada [Informe] Situación del metano. ¿Por qué el metano importa? aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Una vintena d’organitzacions es mobilitzen arreu del món per exigir als accionistes del Santander que actuïn davant l’augment del finançament del banc als combustibles fòssils

Por: Catalunya
  • La campanya denuncia el retrocés en els compromisos climàtics del banc i porta la pressió als carrers de Madrid amb un autobús que circula per les principals artèries de la ciutat.
  • L’entitat bancària ha incrementat el seu finançament al sector fòssil en 48.276 milions de dòlars entre 2021 i 2024. És el banc que financia més projectes fòssils a Llatinoamèrica i el Carib.
  • El Santander encapçala el rànquing de bancs de l’estat espanyol que financien la indústria militar, amb 2.869 milions d’euros invertits només entre 2022 i 2024.
  • Amb una aportació de més de 15.000 milions d’euros, és el sisè banc d’Europa que més contribueix a finançar empreses vinculades a l’ocupació il·legal de Palestina i que subministren armes a l’Estat genocida d’Israel.
  • El Santander també finança la destrucció de la biodiversitat, tot invertint més de 11.000 milions d’euros en projectes que provoquen deforestació.

 

Més de 20 organitzacions de la societat civil han enviat una carta als 80 principals accionistes del Banc Santander per reclamar-los que actuïn davant l’augment del finançament del banc a combustibles fòssils i de l’afebliment dels seus compromisos climàtics.

La iniciativa s’ha produït el dia abans de la Junta General d’Accionistes de l’entitat, que se celebra avui divendres 27 de març, i busca situar el focus en la responsabilitat de qui té capacitat d’influir sobre la direcció del banc. A la carta, les organitzacions alerten que el Santander ha donat passos enrere en les seves polítiques ambientals en eliminar les restriccions al finançament de combustibles fòssils com el petroli, el gas i fins i tot el carbó, rebaixar els seus compromisos climàtics i mantenir el seu suport financer a activitats incompatibles amb una transició energètica real i amb la lluita front la crisi climàtica.

Segons denuncien les entitats signants, el Banc Santander ha incrementat de forma molt significativa el seu finançament al sector fòssil en els últims anys, destinant 48.276 milions de dòlars a combustibles fòssils només entre 2021 i 2024 i situant-se com un dels bancs que més financien el sector fòssil a nivell mundial. Mentrestant, el Banc Santander manté un discurs públic de compromís amb la sostenibilitat i l’acció climàtica que no es correspon amb el que mostren les dades. Per a les organitzacions, aquesta contradicció no només agreuja la crisi climàtica, sinó que també exposa el banc i als seus accionistes a riscos reputacionals, regulatoris i financers cada cop més grans.

“És inacceptable que una entitat com el Banc Santander continuï lucrant-se a costa del futur de totes. Exigim que deixi d’utilitzar els diners de les persones treballadores –que dipositen els seus estalvis i la seva confiança en el banc– per finançar l’expansió dels combustibles fòssils. El Santander està contribuint a sostenir projectes que impulsen la destrucció del planeta”, han assenyalat les organitzacions.

Les organitzacions també adverteixen dels impactes ambientals i socials associats a projectes finançats pel banc en diferents territoris, amb conseqüències molt greus sobre els ecosistemes, la biodiversitat, les comunitats locals i els drets humans. Destaquen alguns projectes finançats i recolzats pel Santander com el megaprojecte de gas fòssil de Saguaro Energía a México; l’oleoducte de Vaca Muerta Oil Sur a l’Argentina; el projecte d’exportació de gas fòssil Rio Grande LNG de NextDecade al Sud de Texas; l’expansió de la refineria Talara de Petroperú al Nord del Perú o les perforacions exploratòries de Petrobras a la desembocadura de l’Amazones. Per això, les organitzacions reclamen als accionistes que no mirin cap a una altra banda i exigeixin a l’entitat mesures concretes per frenar aquesta deriva.

Entre altres demandes, les organitzacions subratllen que el banc ha d’incloure a les seves polítiques el compromís per eliminar el finançament directe i indirecte de noves operacions i projectes de petroli i gas, restaurar les restriccions climàtiques eliminades en relació al carbó, incloure objectius verificables i aliniar l’activitat financera del banc amb els seus compromisos públics. També reclamen als inversos que assumeixin la seva responsabilitat davant d’una estratègia que consideren incompatible amb la urgència climàtica actual. Els seus propis accionistes i clients ja estan patint la crisi climàtica que el Santander empitjora amb les seves polítiques actuals amb inundacions, incendis, sequeres i onades de calor que el canvi climàtic fa més greus i destructives.

La campanya s’ha traslladat a l’espai públic a Madrid amb un autobús que denuncia que l’entitat financera es “lucra per sobre del futur de totes” recorrent les principals artèries de la ciutat. A més a més, dinosaures i orangutans prenen els carrers per assenyalar el paper del Banc Santander en el finançament de combustibles fòssils, el genocidi a Palestina i la desforestació, i reforcen la pressió social durant la junta d’accionistes.

Totes les accions tenen l’objectiu de denunciar les polítiques i la manca de compromisos reals del Banc Santander i exigir una resposta clara davant del deteriorament de les seves polítiques climàtiques i les seves creixents operacions i exposició al negoci fòssil.

 

Organitzacions firmants:
ActionAid
Amazon Watch
Andy Gheorghiu Consulting
Conexiones Climáticas
Ecologistas en Acción
Fundación Ambiente y Recursos Naturales
Fundación Renovables
Gas No Es Solución
Golfo Azul Para Siempre
Greenpeace España
Gulf South Fossil Finance Hub
Juventud por el Clima–Fridays For Future
Nuestro Futuro
Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
Rainforest Action Network
Rebelión o Extinción España
Revo Prosperidad Sostenible
ShareAction
Stand.earth
South Texas Environmental Justice Network
Texas Campaign for the Environment
Urgewald

 

La entrada Una vintena d’organitzacions es mobilitzen arreu del món per exigir als accionistes del Santander que actuïn davant l’augment del finançament del banc als combustibles fòssils aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Twenty organisations are taking action worldwide to demand that Santander’s shareholders take action in response to the bank’s increase in financing of fossil fuels

Por: Ecologistas en Acción
  • The campaign denounces the bank’s backtracking on its climate commitments with coordinated actions throughout Spain, including a bus painted with the slogan “Santander Finances the Climate Crisis” circulating through central Madrid.
  • The bank has increased its financing of the fossil fuel sector to $48.276 billion between 2021 and 2024. At global level it is the bank that finances the most fossil fuel projects in Latin America and the Caribbean.
  • Santander tops the ranking of Spanish banks financing the military industry, with €2.869 billion invested in 2022–2024.
  • With a contribution of over €15 billion, it is the sixth-largest bank in Europe in terms of funding companies linked to the illegal occupation of Palestine and supplying arms to the genocidal state of Israel.
  • Santander also finances the destruction of biodiversity, investing over €11 billion in projects that cause deforestation.

 

More than 20 civil society organisations have sent a letter to Banco Santander’s 80 largest shareholders calling on them to take action in response to the bank’s increase in its financing of fossil fuels and the weakening of its climate commitments.

The initiative comes on the eve of the bank’s Annual General Meeting, which is being held today, Friday 27 March, and highlights the responsibility of the shareholders, who have the power to influence the bank’s management. In the letter, the organisations warn that Santander has backtracked on its environmental policies by removing restrictions on financing for fossil fuels such as oil, gas and even coal, scaling back its climate commitments and maintaining its financial support for activities incompatible with a genuine energy transition and the fight against the climate crisis.

According to the signatory organisations, Santander bank has significantly increased its financing of the fossil fuel sector in recent years, allocating $48.276 billion to fossil fuels between 2021 and 2024 alone and positioning itself as one of the world’s leading financiers of the fossil fuel sector. Meanwhile, Santander bank maintains a public stance of commitment to sustainability and climate action that does not match what the data reveals. For the organisations, this contradiction is not only exacerbating the climate crisis but also exposes the bank and its shareholders to increasing reputational, regulatory and financial risks.

“It is unacceptable that an institution such as Santander bank continues to profit at the expense of everyone’s future. We demand that it stops using the money of hard-working people—who deposit their savings and place their trust in the bank—to finance the expansion of fossil fuels. Santander is supporting projects that are driving the destruction of the planet,” the organisations have stated.

The organisations also warn of the environmental and social impacts associated with projects financed by the bank in numerous regions around the world, with serious consequences for the ecosystems, biodiversity, local communities and human rights. They highlight projects such as the Saguaro Energía fossil gas megaproject in Mexico, the Vaca Muerta Oil Sur pipeline in Argentina, NextDecade’s Rio Grande LNG fossil gas export project in southern Texas, the expansion of Petroperú’s Talara refinery in northern Peru, and Petrobras’ exploratory drilling at the mouth of the Amazon. The organisations are calling on shareholders not to look the other way and to demand that the bank take concrete measures to halt these plans.

In their demands, the organisations stress that the bank must include in its policies a commitment to eliminate direct and indirect financing of new oil and gas operations and projects, restore the climate restrictions previously removed regarding coal, include verifiable targets, and align the bank’s financial activities with its public commitments. They also call on investors to take responsibility for a strategy they consider incompatible with the current climate emergency. Santander’s own shareholders and customers are already suffering the climate crisis that the bank is exacerbating with its current policies, already having to endure the floods, fires, droughts and heatwaves that climate change is making more frequent, severe and destructive.

The campaign is also reaching the people of Madrid, with a bus painted with the campaign’s slogans denouncing the bank for “profiting at the expense of everyone’s future” and “Santander finances the climate crisis” circulating through the city centre. Also, activists dressed up as dinosaurs and orangutans carrying placards and signs are taking to Madrid’s streets to draw attention to Santander bank’s role in financing fossil fuels, the genocide in Palestine and deforestation, to step up public pressure during the shareholders’ meeting.

With these actions the organisers of the campaign denounce Santander bank’s current policies and lack of genuine social and ecological commitment, and demand that the bank takes steps against the deterioration of its climate policies, its increasing investment in extractivist projects and growing ties to the fossil fuel industry.

 

Signatory organisations

ActionAid
Amazon Watch
Andy Gheorghiu Consulting
Climate Connections
Ecologistas en Acción
Environment and Natural Resources Foundation
Renewables Foundation
Gas Is Not the Solution
Golfo Azul Para Siempre
Greenpeace Spain
Gulf South Fossil Finance Hub
Youth for Climate–Fridays for Future
Our Future
Observatory on Debt and Globalisation (ODG)
Rainforest Action Network
Rebellion or Extinction Spain
Revo Sustainable Prosperity
ShareAction
Stand.earth
South Texas Environmental Justice Network
Texas Campaign for the Environment
Urgewald

La entrada Twenty organisations are taking action worldwide to demand that Santander’s shareholders take action in response to the bank’s increase in financing of fossil fuels aparece primero en Ecologistas en Acción.

  • No hay más artículos
❌