• Aquest dimarts 7 d’abril ha conclòs la primera edició dels Premis Eco Bling-Bling, el certamen convocat per Ecologistes en Acció juntament amb les organitzacions de consumidors ModeOn, Cecu i Unió de Consumidors de Catalunya, per a assenyalar el greenwashing i sensibilitzar sobre el mal que provoca el rentat verd de les empreses.
• Activistes ecologistes i de l’Agència pel Clima s’han desplaçat a la seu de MSC Cruises a Barcelona per a comunicar-li a l’empresa el seu premi per fer gala de la seva defensa del medi ambient amb l’ús de GNL, malgrat les seves emissions de metà i òxids de sofre.
• Els premis Eco Bling-Bling també neixen per a denunciar la inacció de les autoritats en la defensa del dret de la ciutadania a tenir informació veraç. Amb aquesta acció satírica, aquests premis són una crida a totes les persones a la tolerància zero davant l’engany, que mina la transició ecosocial.

Ja tenim a la primera empresa guanyadora de la primera edició dels premis Eco Bling-Bling convocats per Ecologistes en Acció i les organitzacions de consumidors ModeOn, Cecu i Unió de Consumidors de Catalunya. MSC Creuers ha estat l’entitat més votada entre les tres finalistes (que incloïen Zara i ABANCA), determinades pel jurat a partir de les nominacions fetes pel públic. La votació popular ha estat concloent: “Promoure la diversitat dels oceans i contribuir a la protecció del planeta” no són els pilars fonamentals del negoci de MSC, contràriament al que proclama la companyia al seu web. Aquesta afirmació és “pur ecopostureig”, en paraules de les organitzacions que promouen el certamen.

Si els responsables de comunicació de MSC es permeten afirmar al web de la seva fundació que “els nostres programes a llarg termini aconsegueixen un impacte sostingut en àrees clau” (traduït de l’anglès), i esmenten entre aquestes àrees la conservació del medi ambient, les organitzacions es donen el luxe de proclamar-la la primera empresa a guanyar el Premi Eco Bling-Bling al millor rentat verd empresarial.

El gas natural liquat (GNL) que MSC ha començat a usar en alguns dels seus creuers no és, per més que ho afirmi la naviliera, un combustible net i respectuós amb el mar, perquè el seu ús allibera metà, un gas amb efecte d’hivernacle fins a 80 vegades més potent que el CO₂.

Són nombrosos els informes científics que alerten del perill de l’emissió de gas metà, entre ells, l’informe d’Ecologistes en Acció Situación del Metano (CH4). ¿Por qué el metano importa?, on s’adverteix que aquest gas, encara que poc conegut pel públic, és el segon gas amb efecte d’hivernacle més rellevant després del CO₂ (IPCC, 2021) i es calcula que és responsable del 0,5% de l’escalfament global.

A més dels reclams enganyosos respecte al GNL, les votants també han tingut en compte que MSC Cruises va encapçalar el 2022 el rànquing europeu de navilieres amb més emissions d’òxids de sofre (SOx), molt perjudicials per a la salut cardiovascular i respiratòria, i que contribueixen a la formació de pluges àcides. Que MSC tindrà un “impacte sostingut en el medi ambient” és cert: tot contribuint a l’escalfament global i la crisi ecològica. D’aquí, que les votants li hagin concedit el primer premi Eco Bling-Bling. Felicitats!

Zara, amb la seva pretensió de ser més sostenible, malgrat impulsar el model del fast-fashion, responsable de grans impactes en el medi ambient, ha quedat en segona posició, amb tot just set vots menys que l’empresa guanyadora.

La tercera finalista ha estat ABANCA, amb la seva targeta “Pay to Save”, que pretenia donar grans quantitats econòmiques per a netejar els oceans però que, en realitat, aportava menys del 0,2% dels seus beneficis.

El blanqueig ecològic o rentat verd (greenwashing) és una forma de publicitat enganyosa mitjançant la qual una companyia, producte o pràctica empresarial és promoguda falsa o exageradament com a respectuosa amb el medi ambient, segons la definició de la investigadora Katherine Cruger. El greenwashing englobaria totes aquelles pràctiques de màrqueting mitjançant les quals una empresa presenta els seus productes o serveis com més ecològics del que realment són o utilitza termes ambigus que suggereixen la sostenibilitat dels mateixos sense proporcionar proves verídiques i demostrables. Aquestes pràctiques enganyoses entorpeixen la transició ecològica en fer creure als consumidors que estan adquirint productes o serveis sostenibles que no ho són; en definitiva, el rentat verd afecta la capacitat de la ciutadania a l’hora de prendre decisions de consum sostenible.

Crida l’atenció que consumidors i consumidores hagin estat més estrictes que les institucions teòricament encarregades de lluitar contra la publicitat verda enganyosa. Ecologistes en Acció porta temps denunciant aquestes pràctiques, però l’administració es decanta per protegir les empreses en lloc dels consumidors, com va succeir amb la denúncia per greenwashing contra MSC davant la Agència Catalana de Consum (ACC). L’ACC va rebutjar entrar a valorar la pàgina web de MSC sobre la base d’arguments formalistes relatius a la titularitat d’aquesta. Respecte de les notes de premsa en les quals MSC presumia que el viatge inaugural del seu creuer Euribia havia estat realitzat amb zero emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle, després d’una reunió a la qual només va convidar a membres directius de MSC (la denunciada) però no a representants d’Ecologistes en Acció (com a denunciant), l’ACC va resoldre que aquests missatges no podien considerar-se falsos, incerts o capaços d’induir a error. En la seva resolució l’ACC no es molesta a substanciar aquesta conclusió, per la qual cosa no es coneix el seu raonament jurídic i es limita a anunciar la seva decisió d’arxivar les actuacions. Per contra, davant dues denúncies molt similars presentades a Holanda i a Gran Bretanya per part d’organitzacions d’aquests països, les autoritats respectives van resoldre a favor de les denunciants i van declarar que MSC estava incorrent en publicitat enganyosa.

A la vista del que hem exposat, cal preguntar-se si el Premi Eco Bling-Bling no hauria d’anar a l’ACC, una administració pública.

La entrada MSC Cruises guanya el premi Eco Bling-Bling a l’ecopostureig aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les emissions d’òxids de sofre provinents dels ferris a Barcelona equivalen a gairebé el doble de les emissions de tot el parc automobilístic de la ciutat, segons el nou informe de l’ONG europea Transport&Environment.
• Tot i que l’electrificació dels ferris és essencial i possible per reduir les emissions en el sector, Ecologistes en Acció Catalunya i Stop Creuers Catalunya assenyalen que cal posar l’atenció a l’increment del sector creuerístic, el més contaminant dels mitjans de transport.

L’informe publicat per T&E assenyala que la contaminació causada pels ferris és més alta que la dels cotxes en moltes ciutats portuàries europees, entre elles Barcelona. Concretament, a la Ciutat Comtal les emissions d’òxids de sofre dupliquen aquelles generades per tots els cotxes de la ciutat. A més a més, l’informe confirma que Barcelona és el port europeu de ferris amb més emissions de diòxid de carboni d’entre els ports estudiats.

Tanmateix, l’anàlisi publicada per T&E assenyala que, a Espanya, el 78% dels 91 ferris avaluats ja podrien ser elèctrics avui tecnològicament i amb l’operativa actual (entre híbrids i totalment elèctrics), i que tots ells serien més barats d’operar que els que funcionen amb combustibles fòssils al 2035, sense comptar possibles externalitats que puguin encarir els costos d’implantació i mantenint els costos actuals de l’electricitat. En el cas concret del Port de Barcelona, l’electrificació de ferries requeriria una demanda de potència elèctrica a port d’uns 29 MW, i suposaria un consum energètic anual d’uns 104 GWh, l’equivalent al consum elèctric anual d’unes 35.000 llars a Catalunya aproximadament, segons el consum mitjà estimat per l’Institut Català d’Energia.

Des d’Ecologistes en Acció donen suport a la descarbonització dels ferris mitjançant l’electrificació, una transició que consideren necessària per mitigar els efectes de l’escalfament global i per garantir un servei de mobilitat essencial per connectar territoris. Tanmateix, Ecologistes i Stop Creuers Catalunya qüestionen la sostenibilitat d’aplicar aquesta estratègia a vaixells de grans dimensions i trajectes llargs, com ara els portacontenidors o els creuers, tant per l’elevada demanda elèctrica que podria suposar per a la ciutat de Barcelona com pels dubtes sobre la viabilitat tecnològica, ambiental i social de les grans bateries que requeririen. Així doncs, demanen que les administracions impulsin un debat rigorós i profund sobre quina mobilitat és realment necessària, amb elevat retorn social i mínim impacte ambiental.

En aquest context, “l’electrificació dels ferris pot reduir emissions en un servei de transport essencial, però no pot servir per justificar l’expansió d’un model de turisme altament contaminant com el dels creuers”, assenyala Júlia Corbera, responsable de transport marítim d’Ecologistes en Acció. Per això, per tal d’assegurar la descarbonització efectiva dels mitjans de transport, les entitats reclamen una reducció de la hipermobilitat, i un decreixement del sector turístic i, especialment, del creuerístic, el mitjà de transport més contaminant per quilòmetre recorregut segons l’ICCT, en un context en què les institucions continuen promovent-ne el creixement (Diari de Girona, 2026) i s’ha aturat el procediment per establir-hi nous impostos (El Periòdico, 2026).

Així, l’electrificació dels ferris pot reduir emissions dins el marc de serveis que són necessaris per la mobilitat de la ciutadania, dins un context de bonança energètica i geopolítica, on la seva mida més petita i rutes fixes permeten introduir de forma competitiva tecnologies de propulsió amb bateries elèctriques. En canvi, en el cas dels creuers, la seva electrificació parcial no resoldria el fet que és una indústria que respon a un model de turisme altament emissor i depenent de combustibles fòssils, que genera enormes impactes climàtics i socials i que, per tant, hauria de decréixer i acabant desapareixent dels nostres ports.

Enllaços:

• Informe complet ‘A Toda màquina‘ (T&E).
• Article de resum de l’informe.
• Briefing —cas Espanya—.

 

La entrada El 78% dels ferris a Espanya podrien electrificar-se, però les entitats ecologistes alerten que no n’hi ha prou per reduir les emissions portuàries aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El projecte de pressupostos del Govern, ara retirat i en negociacions amb ERC, retalla un 48% les dotacions a les unitats del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que se centren en la conservació de la biodiversitat, cosa que faria col·lapsar unitats tant essencials com la que gestiona els parcs naturals o l’avaluació ambiental de plans i projectes.
• Ecologistes en Acció de Catalunya i la Xarxa per la Conservació de la Natura denuncien que aquest projecte de pressupostos és una agressió directa a les polítiques ambientals i va en sentit oposat al decàleg de mesures que aquestes entitats van reclamar recentment a tots els partits del Parlament de Catalunya amb un acte de protesta i a través de la reunió amb el President Rull.
• Les entitats ambientals reclamen una rectificació total del Govern del PSC, i demanen als partits que donen suport al Govern, ERC i Comuns, que forcin un canvi de rumb i assoleixin els 200 milions de pressupost per a medi natural.

El projecte de Pressupostos 2026 del Govern de la Generalitat liderat per Salvador Illa, presentat al Parlament el 27 de febrer passat i ara retirat per a renegociar amb ERC, ha mostrat les intencions polítiques del partit que governa: retallar dràsticament les dotacions per a la protecció de la biodiversitat i l’avaluació ambiental de projectes, plans i programes, mentre, justament, cada cop s’impulsen més projectes públics i privats amb impactes potencialment molt alts sobre els ecosistemes.

Ecologistes en Acció de Catalunya i la Xarxa per la Conservació de la Natura han analitzat aquest projecte de pressupostos i han detectat una situació que representa una amenaça greu per a les polítiques ambientals del país. Si el 2023, al darrer pressupost aprovat pel Govern de Pere Aragonès, el pressupost destinat a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural va ser de 75,78 milions, en el projecte 2026 del Govern de Salvador Illa baixa a 39,15 milions, un 48,3% menys. Cal recordar que d’aquesta Direcció General (DG) en depenen unitats tan importants com la gestió dels espais naturals protegits (Xarxa natura 2000, parcs naturals i nacional, que sumen més del 30% del territori), la conservació de la flora i la fauna, l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes, o l’educació ambiental.

En un context de regressió de la biodiversitat a Catalunya —amb una reducció del 28% dels individus de fauna salvatge segons l’Índex Planeta Viu més recent—, aquesta retallada és qualificada de “molt greu” i interpretada com un indicador d’una orientació de política pública contrària a la protecció ambiental per part del Govern del PSC, que s’alinia amb precedents de reducció de la despesa en conservació de la natura impulsats històricament per governs de centredreta (CiU i PP) tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat.

Les principals organitzacions ambientals i ecologistes, reunides la majoria d’elles a la Xarxa per a la Conservació de la Natura, més Ecologistes en Acció de Catalunya, han alertat recentment de la situació límit que pateixen les polítiques de conservació. Al manifest “La natura no pot esperar” les entitats ambientals van reclamar 10 mesures de la màxima urgència per tal de començar a revertir la situació crítica de la natura a Catalunya. Entre elles, la necessitat de recuperar un Departament de Transició Ecològica (amb rang de Vice-presidència), la tramitació de diverses lleis i normatives de protecció, l’ampliació de 70 places de gestió i conservació de la natura o la dotació de 200 milions d’euros per poder garantir les actuacions i inversions necessàries per a complir amb la legislació ambiental catalana, estatal, europea i internacional.

Aquesta dotació de 200 milions d’euros anuals constitueix el llindar mínim que el Govern hauria de destinar, de manera estructural, finalista i transparent, a les polítiques de conservació i restauració de la natura. A les obligacions ambientals vigents s’afegeix l’objectiu d’assolir la restauració efectiva del 20% dels ecosistemes degradats —terrestres, d’aigües continentals, costaners i marins— abans de 2030, tal com estableix la Llei europea de Restauració de la Natura. En aquest context, resulta difícilment viable afrontar aquest repte sense activar de manera immediata els mecanismes de finançament necessaris per a la seva implementació.

Davant l’actual deriva política del Govern de la Generalitat, que no només ha ignorat les peticions de millora en finançament i legislació per les polítiques de conservació, sinó que està impulsant una retallada dràstica als pressupostos 2026, les entitats ambientals es plantegen impulsar accions de protesta i pressió. Reiteren que no es tracta només d’una discrepància pressupostària, sinó d’una decisió política de gran transcendència que posa en risc el compliment de les obligacions legals i els compromisos internacionals en matèria de biodiversitat, així com la salut dels ecosistemes dels quals depèn el benestar col·lectiu.

Exigeixen una rectificació immediata i integral del rumb adoptat pel Govern, amb una dotació pressupostària a l’altura de l’emergència ecològica actual, i anuncien, en cas contrari, una intensificació de les accions de mobilització i incidència institucional necessàries per defensar, amb la màxima determinació i responsabilitat, el patrimoni natural del país i el benestar de la ciutadania que d’ell depèn.

La entrada El Govern de la Generalitat proposa una retallada del 48% en el finançament dedicat a conservar la natura aparece primero en Ecologistas en Acción.

• L’informe publicat per Ecologistes en Acció destaca el paper clau del metà (CH4) en la crisi climàtica i proposa una transformació estructural dels tres sectors més responsables d’aquestes emissions: el sistema energètic, agroalimentari i de residus.
• Aquest gas és responsable d’entre un 20% i un 30% de l’escalfament global des de l’era industrial. Una retallada de les seves emissions del 40% al 45% abans de 2030 podria contribuir de manera decisiva a limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C, en línia amb les recomanacions científiques internacionals.

L’informe “Situación del CH4: ¿por qué el metano importa? Impactos, retos y oportunidades de mitigación y transformación sistémica de sectores claves” posa el focus en el metà com un dels gasos amb efecte d’hivernacle més rellevants —i menys coneguts— en la lluita contra el canvi climàtic. Responsable d’entre un 20% i un 30% de l’escalfament global des de l’era industrial, aquest gas també exerceix un paper clau en la formació d’ozó troposfèric, un contaminant perjudicial per a la salut humana i els ecosistemes.

El document destaca que reduir les emissions de metà és una acció molt eficaç per a frenar l’escalfament global a curt termini. Gràcies a la seva alta capacitat d’escalfament i la seva curta vida en l’atmosfera, retallades del 40% al 45% abans de 2030 podrien contribuir de manera decisiva a limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C, en línia amb les recomanacions científiques internacionals. Sense oblidar que aquesta reducció ha d’anar acompanyada d’una disminució sostinguda de les emissions de CO₂, necessària per a abordar les causes estructurals del canvi climàtic a llarg termini.

Tres sectors clau concentren la majoria de les emissions

L’informe identifica la indústria agroalimentària, el sector energètic i la gestió de residus com els principals responsables de les emissions de metà d’origen humà. En conjunt, aquests àmbits representen el 60% de les emissions globals d’aquest gas.

A més, adverteix que aquests sectors formen part d’un model de producció i consum interconnectat que resulta ambientalment insostenible i socialment desigual. La producció intensiva d’aliments, l’expansió de la ramaderia industrial, l’alta dependència de combustibles fòssils i la gestió ineficient de residus no sols impulsen les emissions de metà, sinó que també contribueixen a la pèrdua de biodiversitat, la degradació de sòls i l’augment de les desigualtats globals.

Un marc polític insuficient enfront d’un problema urgent

Malgrat la gravetat del problema, l’informe assenyala que les polítiques climàtiques han prestat històricament poca atenció al metà. Iniciatives com el Compromís Mundial del Metà, impulsat en la COP26 i subscrit per més de 140 països, entre ells Espanya, marquen un avenç rellevant, però encara insuficient.

En el cas de l’estat espanyol, encara que existeixen mesures parcials, no es compta amb un objectiu específic de reducció d’emissions de metà per a 2030 ni amb un pla integral que abasti tots els sectors implicats.

Més enllà de la tecnologia: un canvi de model necessari

L’informe conclou que les solucions no poden limitar-se a millores tecnològiques o increments d’eficiència. És necessari un canvi estructural que transformi els sistemes energètic, agroalimentari i de gestió de residus cap a models més sostenibles, justos i regeneratius.

• Entre les principals línies d’acció destaquen:La transició cap a energies renovables i la reducció de la demanda energètica i de l’ús de combustibles fòssils.
• L’impuls de pràctiques agroecològiques enfront de la ramaderia industrial intensiva, acompanyat d’una reducció dràstica de la cabana ramadera industrial i de canvis en els hàbits alimentaris que redueixin el consum de productes d’origen animal.
• La millora de la gestió de residus, tot reduint el desaprofitament alimentari i fomentant models circulars.

L’informe conclou que actuar sobre el metà no sols és clau per al clima, sinó també per a millorar la qualitat de l’aire i la salut pública, i crida a adoptar mesures urgents, ambicioses i estructurals.

Marta Orihuel, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha declarat: “El metà pot suposar una palanca per a frenar el canvi climàtic a curt termini, però també posa de manifest els límits del model actual. Reduir les seves emissions implica repensar com produïm energia, aliments i com gestionem els nostres residus”.

 

La entrada El metà, el gran oblidat del canvi climàtic: un nou informe urgeix a retallar les emissions i transformar el model de producció i consum aparece primero en Ecologistas en Acción.

• La campanya denuncia el retrocés en els compromisos climàtics del banc i porta la pressió als carrers de Madrid amb un autobús que circula per les principals artèries de la ciutat.
• L’entitat bancària ha incrementat el seu finançament al sector fòssil en 48.276 milions de dòlars entre 2021 i 2024. És el banc que financia més projectes fòssils a Llatinoamèrica i el Carib.
• El Santander encapçala el rànquing de bancs de l’estat espanyol que financien la indústria militar, amb 2.869 milions d’euros invertits només entre 2022 i 2024.
• Amb una aportació de més de 15.000 milions d’euros, és el sisè banc d’Europa que més contribueix a finançar empreses vinculades a l’ocupació il·legal de Palestina i que subministren armes a l’Estat genocida d’Israel.
• El Santander també finança la destrucció de la biodiversitat, tot invertint més de 11.000 milions d’euros en projectes que provoquen deforestació.

 

Més de 20 organitzacions de la societat civil han enviat una carta als 80 principals accionistes del Banc Santander per reclamar-los que actuïn davant l’augment del finançament del banc a combustibles fòssils i de l’afebliment dels seus compromisos climàtics.

La iniciativa s’ha produït el dia abans de la Junta General d’Accionistes de l’entitat, que se celebra avui divendres 27 de març, i busca situar el focus en la responsabilitat de qui té capacitat d’influir sobre la direcció del banc. A la carta, les organitzacions alerten que el Santander ha donat passos enrere en les seves polítiques ambientals en eliminar les restriccions al finançament de combustibles fòssils com el petroli, el gas i fins i tot el carbó, rebaixar els seus compromisos climàtics i mantenir el seu suport financer a activitats incompatibles amb una transició energètica real i amb la lluita front la crisi climàtica.

Segons denuncien les entitats signants, el Banc Santander ha incrementat de forma molt significativa el seu finançament al sector fòssil en els últims anys, destinant 48.276 milions de dòlars a combustibles fòssils només entre 2021 i 2024 i situant-se com un dels bancs que més financien el sector fòssil a nivell mundial. Mentrestant, el Banc Santander manté un discurs públic de compromís amb la sostenibilitat i l’acció climàtica que no es correspon amb el que mostren les dades. Per a les organitzacions, aquesta contradicció no només agreuja la crisi climàtica, sinó que també exposa el banc i als seus accionistes a riscos reputacionals, regulatoris i financers cada cop més grans.

“És inacceptable que una entitat com el Banc Santander continuï lucrant-se a costa del futur de totes. Exigim que deixi d’utilitzar els diners de les persones treballadores –que dipositen els seus estalvis i la seva confiança en el banc– per finançar l’expansió dels combustibles fòssils. El Santander està contribuint a sostenir projectes que impulsen la destrucció del planeta”, han assenyalat les organitzacions.

Les organitzacions també adverteixen dels impactes ambientals i socials associats a projectes finançats pel banc en diferents territoris, amb conseqüències molt greus sobre els ecosistemes, la biodiversitat, les comunitats locals i els drets humans. Destaquen alguns projectes finançats i recolzats pel Santander com el megaprojecte de gas fòssil de Saguaro Energía a México; l’oleoducte de Vaca Muerta Oil Sur a l’Argentina; el projecte d’exportació de gas fòssil Rio Grande LNG de NextDecade al Sud de Texas; l’expansió de la refineria Talara de Petroperú al Nord del Perú o les perforacions exploratòries de Petrobras a la desembocadura de l’Amazones. Per això, les organitzacions reclamen als accionistes que no mirin cap a una altra banda i exigeixin a l’entitat mesures concretes per frenar aquesta deriva.

Entre altres demandes, les organitzacions subratllen que el banc ha d’incloure a les seves polítiques el compromís per eliminar el finançament directe i indirecte de noves operacions i projectes de petroli i gas, restaurar les restriccions climàtiques eliminades en relació al carbó, incloure objectius verificables i aliniar l’activitat financera del banc amb els seus compromisos públics. També reclamen als inversos que assumeixin la seva responsabilitat davant d’una estratègia que consideren incompatible amb la urgència climàtica actual. Els seus propis accionistes i clients ja estan patint la crisi climàtica que el Santander empitjora amb les seves polítiques actuals amb inundacions, incendis, sequeres i onades de calor que el canvi climàtic fa més greus i destructives.

La campanya s’ha traslladat a l’espai públic a Madrid amb un autobús que denuncia que l’entitat financera es “lucra per sobre del futur de totes” recorrent les principals artèries de la ciutat. A més a més, dinosaures i orangutans prenen els carrers per assenyalar el paper del Banc Santander en el finançament de combustibles fòssils, el genocidi a Palestina i la desforestació, i reforcen la pressió social durant la junta d’accionistes.

Totes les accions tenen l’objectiu de denunciar les polítiques i la manca de compromisos reals del Banc Santander i exigir una resposta clara davant del deteriorament de les seves polítiques climàtiques i les seves creixents operacions i exposició al negoci fòssil.

 

Organitzacions firmants:
ActionAid
Amazon Watch
Andy Gheorghiu Consulting
Conexiones Climáticas
Ecologistas en Acción
Fundación Ambiente y Recursos Naturales
Fundación Renovables
Gas No Es Solución
Golfo Azul Para Siempre
Greenpeace España
Gulf South Fossil Finance Hub
Juventud por el Clima–Fridays For Future
Nuestro Futuro
Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
Rainforest Action Network
Rebelión o Extinción España
Revo Prosperidad Sostenible
ShareAction
Stand.earth
South Texas Environmental Justice Network
Texas Campaign for the Environment
Urgewald

 

La entrada Una vintena d’organitzacions es mobilitzen arreu del món per exigir als accionistes del Santander que actuïn davant l’augment del finançament del banc als combustibles fòssils aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Els premis satírics al postureig verd de les empreses estan en la seva última fase: la votació popular en línia, fins al 30 de març, entre els tres finalistes MSC creuers, Abanca i ZARA.
• El 7 d’abril es coneixerà el guanyador final, i tot apunta a que aquest certamen, meitat sàtira i meitat denuncia, es convertirà en un clàssic anual.
• El premi posa de relleu el dret de la ciutadania a estar informada per a prendre les seves decisions de consum i assenyala la tendència de les empreses a exagerar canvis trivials i presentar-los com a avanços rellevants per a impulsar les seves vendes.

S’obre l’última fase dels Premis Eco Bling-Bling, una iniciativa impulsada per Ecologistes en Acció en col·laboració amb les associacions de consumidors ModeON, CECU i Unió de Consumidors de Catalunya. Aquests premis neixen per a desemmascarar la falsedat de les empreses que presumeixen del seu compromís mediambiental quan en realitat “és pur ecopostureig”. Fins al 30 de març s’obre un formulari per a la votació popular.

En la primera fase dels premis, el públic ha nominat les seves empreses mentideres favorites, a partir de les quals l’equip de juristes i associacions col·laboradores ha seleccionat tres finalistes per a optar al premi: MSC Creuers; Abanca i Zara.

Tres finalistes: empreses que volen brillar per la seva sostenibilitat… però que menteixen

MSC, una de les principals línies de creuers del món en volum de passatgers, presumeix d’haver reduït la seva petjada ambiental gràcies a l’ús de gas natural liquat (GNL). Aquest es presenta com un combustible net i respectuós amb la mar, quan experts recorden que el seu ús allibera metà, un gas amb efecte d’hivernacle fins a 80 vegades més potent que el CO₂. Malgrat que la seva comunicació corporativa tracta de millorar la seva imatge empresarial, MSC va encapçalar el 2022 el rànquing europeu de navilieres amb més emissions d’òxids de sofre (SOx), molt perjudicials per a la salut cardiovascular i respiratòria, a més de contribuir a la formació de pluges àcides.

Segueix ABANCA i la seva targeta “Pay to Save” que, segons aquesta entitat bancària, està ideada per a que puguem consumir sense fre i sense “consumir” el planeta. Diuen donar el 25% dels ingressos que obtenen cada vegada que paguem amb la targeta al projecte Gravity Wave, que lluita contra la contaminació al mar. El que no diuen és que aquest percentatge només s’aplica a una minúscula comissió d’intercanvi —entre el 0,0434% i el 0,1362% de l’import total de la compra—. En la pràctica, la donació ambiental real per cada transacció és insignificant.

I, finalment, ZARA, que manté un model de negoci -la producció massiva de moda ràpida- que simplement no pot ser sostenible. Per molts esforços que es realitzin per a reduir l’impacte ambiental —ja sigui barrejant menys tipus de fibres, utilitzant menys aigua en la producció o aplicant altres mesures com les que ZARA afirma implementar en la seva línia de roba Join Life o en la resta de la seva producció—, res d’això no pot compensar l’enorme desgast mediambiental d’un model de negoci basat en estimular contínuament el desig de comprar més i més roba que, en el fons, ningú necessita. Simplement, és hipocresia. Tal com assenyala CECU al seu informe ‘Ombra aquí, ombra allà. Com la indústria tèxtil maquilla la seva imatge mediambiental’ la indústria del fast fashion és responsable de fins a un 10% del total de les emissions amb efecte d’hivernacle (més que la indústria de l’aviació i el trànsit marítim combinats), requereix una enorme demanda d’aigua, i el seu ús de tints i processos químics contamina aigües residuals.

Autodefensa ciutadana enfront de la inacció de les autoritats

De manera satírica i desenfadada, volem cridar l’atenció de la societat civil i animar-la a ser crítica i rebel·lar-se contra les mentides que li pretenen vendre, perquè Ecologistes en Acció fa temps que realitza accions de denúncia legal contra l’ecoblanqueig o greenwashing, amb poca resposta de les autoritats. Existeix legislació al respecte, però les administracions del nostre país no l’apliquen ni la fan complir. Ara la Unió Europea ha començat a posar límits legals també i al 2024 el Parlament Europeu va aprovar una directiva dirigida a protegir els consumidors enfront de l’ecoblanqueig.

L’ecoblanqueig malmet la confiança de les persones, perquè genera entre els consumidors la sensació que “res és cert”, a més que és una competència deslleial contra els qui sí que estan fent els deures (perquè afortunadament existeixen empreses honestes i sostenibles). No és intenció d’aquest premi desincentivar les empreses al fet que canviïn els seus sistemes de producció per a fer-los sostenibles, en absolut, sinó el contrari. El que es denuncia és l’exageració de petits canvis, transformacions d’impacte dubtós o accions merament trivials utilitzades com a estratègies de màrqueting per a augmentar les vendes i perpetuar un model de producció i consum insostenible per al planeta.

Per a implementar la necessària transició ecològica és clau lluitar contra el blanqueig ecològic, perquè la ciutadania que vol consumir de manera responsable ha de rebre informació correcta per a prendre les seves decisions. És obligació de les empreses ser transparents i honestes en la seva comunicació. No és ètic que ens convencin d’adquirir els seus productes o serveis mitjançant tècniques de màrqueting que apel·lin a la nostra consciència mediambiental quan darrere no hi ha més que fum i fatuïtat.

Com que les autoritats no estan escoltant ni prenent mesures davant les denúncies que estem interposant des de les organitzacions, hem iniciat aquests premis per a revelar pràctiques notòries d’ecopostureig i donar la veu a la ciutadania crítica.

L’ecoblanqueig o greenwashing es pot definir com tota pràctica empresarial, institucional o comercial consistent a difondre informació, realitzar declaracions o utilitzar signes, etiquetes o estratègies publicitàries que puguin induir a error al consumidor, al mercat o a les autoritats, respecte del grau real de sostenibilitat, respecte ambiental o impacte ecològic d’una activitat, producte o servei.

La entrada L’ecopostureig deixarà de ser rendible a les empreses: Tres finalistes opten al premi Eco Bling-Bling aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Entitats socials i ambientals, entre les quals Ecologistes en Acció, convoquen una roda de premsa aquest dimecres, 18 de març, per denunciar la destitució del Director del Parc Naturals dels Ports per decisió política. L’ordre per fer fora l’actual director hauria vingut des de la màxima institució del país, la Presidència de la Generalitat.
• Denuncien el segrest del Parc Natural per part de sectors amb interessos contraris a la conservació del propi parc.
• Anuncien una mobilització el proper dissabte, dia 21 de març de 2026, a les 11h, davant la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, a Tortosa.

Entitats socials i ambientals, entre les quals Ecologistes en Acció, denunciem els moviments polítics que, amb la participació d’alguns ajuntaments de l’àmbit del Parc Natural, del Director dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Territori de la Generalitat, del Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i d’alguns empresaris amb interessos dins del Parc Natural, s’han portat a terme per tal de planificar la destitució del Director del Parc Natural i la seva substitució per alguna persona de l’òrbita dels partits polítics, amb l’objectiu d’obtenir facilitats per portar a terme actuacions dins del parc que podrien posar en perill la pròpia conservació del Parc Natural.

Sabem que els moviments per fer fora a l’actual director i trobar un substitut del senyor Toni Curcó es remunten a finals de l’any 2025, moment en el qual ja es va començar a oferir el càrrec, a dit, a algun dels candidats membres dels partits polítics amb poder a les Terres de l’Ebre. Posteriorment, la plaça de director s’ha seguit oferint a altres persones també vinculades als partits polítics amb representació a la zona d’influència del Parc Natural i que, actualment, ja estarien ocupant càrrecs en les administracions públiques, ja sigui als ajuntaments o als departaments de la Generalitat.

Denunciem el Consell d’Alcaldes, organisme de nova creació totalment irregular, ideat pels mateixos alcaldes, que no té altre objectiu que usurpar algunes de les competències de la Junta Rectora, organisme participatiu, transparent, creat i regulat per la normativa vigent. Aquest nou organisme ha estat inventat per tal de portar un estret control polític del Parc Natural i de les decisions que aquest prengui. És molt greu i intolerable que aquest Consell d’Alcaldes vulgui controlar el pressupost del parc i decidir en què s’ha de gastar els diners i que vulgui fiscalitzar i controlar els informes que el Parc Natural ha d’emetre sobre les obres i actuacions que es vulguin fer al parc. Cal tenir en compte que, sovint, aquestes obres són promogudes pels mateixos ajuntaments que ara acabarien essent jutge i part.

Denunciem la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, del Departament de Territori de la Generalitat, que és el departament del que depenen els parcs naturals gestionats per la Generalitat, per haver abandonat a la seva sort el Parc Natural dels Ports i haver facilitat els moviments d’aquells que han decidit segrestar el Parc Natural dels Ports, fent fora al seu Director i posant a algú de confiança al seu lloc. Especialment greu és que, des de la Direcció General, s’hagin silenciat les diferents cartes de suport al Director del Parc Natural dels Ports en què es denunciava la seva destitució i es demanava la seva continuïtat al càrrec. Es tracta d’una carta signada per treballadors i treballadores de la mateixa Direcció General, d’una carta signada per tots els directors dels parcs naturals de Catalunya i pel propi Cap de Servei d’Espais Naturals Protegits i d’una carta signada per tots els treballadors i treballadores del mateix Parc Natural dels Ports.

També volem posar en valor i destacar les nombroses mostres de suport al Director del Parc Natural dels Ports rebudes des d’entitats d’arreu del país. A data d’avui han donat suport, adherint-se al manifest de supor
t al Sr. Toni Curcó o com a convocants, fins a 87 entitats i empreses. També volem donar valor a la gran quantitat de persones físiques que han volgut mostrar aquest suport amb 1.203 adhesions a aquest manifest.

Volem incidir en la gravetat dels fets que estan succeint al Parc Natural dels Ports i al greu i perillós precedent que pot suposar per la resta de parcs naturals del país. Destituir, per decisió política del propi President de Catalunya, a un director d’un parc natural per fer bé la seva feina i vetllar per la conservació del mateix parc és molt greu i, encara més, quan l’objectiu d’aquesta destitució és eliminar la persona que posa entrebancs a l’execució d’actuacions contràries a la pròpia normativa i a la conservació del mateix parc. El que està passant als Ports és un «avís a navegants» del que pot passar a la resta dels parcs naturals quan aquests posin en perill interessos contraris amb la conservació dels mateixos. Això és una mostra més de l’escàs interès del Govern de la Generalitat per la preservació del medi natural i la biodiversitat: Un terç del nostre territori està teòricament protegit però cada cop s’hi destinen menys mitjans de personal i econòmics. A partir d’ara la gestió i protecció dels espais naturals protegits encara estarà més en fals del que ja ho està actualment i, els òrgans de gestió d’aquests espais naturals, en una situació de feblesa total.

Mai fins ara a Catalunya ningú s’havia atrevit a segrestar, de forma tan visible, descarada i amb total impunitat, un parc natural per tal de posar-lo al servei dels que hi tenen interessos incompatibles amb la seva conservació. La gravetat dels fets és enorme.

Volem posar de manifest la gran feina que, fins a dia d’avui, s’ha fet al Parc Natural dels Ports, essent capdavanters amb projectes de gestió forestal sostenible, tot i no tenir competències directes en matèria forestal. El Parc Natural ha esdevingut un pol vertebrador d’oportunitats socioeconòmiques de les comarques que abasta. Ha sigut l’eina per donar visibilitat i suport als productors locals, als artesans, als empresaris dedicats al turisme local… Ha sigut una eina per aconseguir inversions als pobles de l’àmbit del parc amb la creació de la seu administrativa, els centres de visitants, les àrees de lleure, els itineraris de descoberta del parc, les infraestructures per regular l’accés dels visitants,… La bona feina feta des del Parc Natural ha permès obtenir la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), etc.

Volem manifestar el nostre més gran suport a la feina feta pel seu Director i per tot l’equip tècnic, administratiu i brigada del Parc Natural dels Ports, per seguir al peu del canó, tot i les dificultats i els entrebancs que molts s’han dedicat a posar, per tal que el parc descarrilés i deixés de ser una realitat.

Demanem una intervenció urgent i decidida de la Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la senyora Sílvia Paneque, per tal que recondueixi la situació i eviti el que seria un fet sense precedents al país, el segrest i el control polític d’un parc natural per tal que no s’oposi a interessos contraris a la conservació del propi parc.

Demanem que es depurin totes les responsabilitats, tant legals com polítiques, pels culpables d’aquest intent de segrest del Parc Natural dels Ports.
Demanem una rectificació urgent, i que el senyor Toni Curcó pugui continuar com a Director del Parc Natural dels Ports, per tal que pugui seguir exercint les funcions que li atorga la normativa sense pressions ni directrius polítiques.

Les entitats sotasignants convoquen una mobilització el proper dissabte, dia 21 de març de 2026, a les 11h, davant la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, al carrer Moncada, 23 de Tortosa. És una crida per defensar el Parc Natural dels Ports, per defensar la resta de parcs naturals del país, per donar suport al Director del Parc Natural, el senyor Toni Curcó i a tot l’equip que treballa en la gestió del parc i per demanar la continuïtat del senyor Toni Curcó com a director. És una crida per exigir la protecció de tots els parcs naturals del país i per demanar que la seva gestió estigui lliure de pressions polítiques i d’interessos econòmics i que esdevinguin espais on la gestió, basada en criteris tècnics i de conservació, estigui garantida i que esdevinguin eines d’oportunitats socioeconòmiques pel món rural, sostenibles i basades en la conservació i coneixement del nostre valuós patrimoni natural.

Entitats convocants:

• ADACILL
• Associació Sediments
• Associació de voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre
• CGT Terres de l’Ebre
• Ecologistes de Catalunya
• Ecologistes de Catalunya GEPEC
• Ecologistes en Acció de Catalunya
• Ecologistes en Acció de Tarragona i l’Ebre
• IAC-CATAC
• Plataorma en Defensa de l’Ebre
• Picampall
• Salvem lo Montsià
• Suport Terres de l’Ebre
• Terra Alta Viva
• Terra Roja
• Terra i Pau

La entrada Rebuig a la destitució política del Director del Parc Natural dels Ports aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció insta a reubicar l’estació de qualitat de l’aire l’Eixample de Barcelona en un “punt crític” de la ciutat, o a afegir una nova estació al barri, conforme a la nova Directiva europea.
• L’entitat ecologista demana al govern estatal que s’estableixi un termini temporal d’un any perquè les autoritats competents revisin la ubicació de les estacions urbanes oficials de mesurament de la qualitat de l’aire orientades al trànsit.

L’informe Trànsit i qualitat de l’aire urbà en l’Estat espanyol, publicat per Ecologistes en Acció, analitza la ubicació de les estacions urbanes de mesurament de la qualitat de l’aire orientades al trànsit en 25 ciutats espanyoles principals, incloses les 17 aglomeracions de més de 250.000 habitants i algunes ciutats menors que s’han estudiat per analitzar almenys un nucli urbà en totes les comunitats autònomes.

La ubicació de les estacions de mesurament de la contaminació atmosfèrica és a l’estat espanyol un dels aspectes més controvertits de la gestió de la qualitat de l’aire. Durant el present segle, moltes administracions autonòmiques i locals han reubicat les estacions “més conflictives” (habitualment les de trànsit) en vies de trànsit secundàries, amb l’excusa de complir els criteris legals per a la ubicació dels punts de mostreig.

Aquesta pràctica abusiva, també recurrent en altres països europeus, va motivar el 2019 una important sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, referida al cas de la ciutat de Brussel·les, i fet i fet la regulació més estricta de la nova Directiva 2024/2881 sobre la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, actualment en procés de transposició a la normativa espanyola.

La nova normativa europea estableix que quan l’objectiu sigui avaluar la contribució del trànsit rodat, els punts de mostreig s’han de situar de tal manera que proporcionin dades sobre els carrers on es produeixen les concentracions més elevades, tenint en compte el volum de trànsit (que suposi la major densitat de trànsit en la zona), les condicions de dispersió local i l’ús espacial del sòl (per exemple, en “congostos urbans”).

En aquest nou context normatiu, l’informe d’Ecologistes en Acció té per objecte analitzar la situació, localització i context territorial d’un total de 25 estacions oficials. Per a cadascuna de les estacions analitzades s’avalua la seva localització espacial i el seu grau d’adequació als requisits d’implantació establerts en la nova Directiva europea.

L’anàlisi desenvolupada a l’informe se centra en l’adequació espacial dels emplaçaments de les estacions, atenent factors com el tipus d’entorn (urbà, suburbà o rural), la proximitat a fonts d’emissió, les característiques del viari, l’ús del sòl circumdant, la morfologia urbana, la presència d’obstacles físics i les condicions locals que puguin influir en la dispersió dels contaminants.

Com a resultat d’estudi realitzat, s’ha obtingut que tres quartes parts de les estacions analitzades (19 de 25) presenten algun grau de limitació en relació amb els criteris d’implantació establerts, ja sigui per incompliments parcials o complets, i entre elles l’estació barcelonina l’Eixample, localitzada en l’encreuament del Carrer Compte d’Urgell – Avinguda de Roma.

En sis aglomeracions (Barcelona, Bilbao, Elx/Elche, Granada, Santander i Valladolid) les estacions de trànsit analitzades no es localitzen en un carrer on s’esperen les concentracions més elevades, i per tant no corresponen a punts crítics. D’altra banda, les ciutats de Badajoz, Guadalajara i Logroño manquen d’estacions de trànsit, i l’única existent en cadascuna d’elles se situa en una localització de fons.

En el cas concret de l’estació de l’Eixample, aquesta es localitza al costat d’un parc infantil, amb arbratge i trànsit moderat. Segons ha destacat Dídac Navarro Fernández de Ecologistes en Acció de Catalunya: “L’informe mostra com l’estació de l’Eixample no es troba en una ubicació que sigui representativa de realitat que viuen majoritàriament les veïnes del barri. L’aire que respirem en una zona semipacificada i arbratge, no és el mateix que respirem en el carrer Aragó o en la majoria dels carrers de l’Eixample que no disposen d’aquests espais oberts”.

Com a conclusió final, l’informe posa de manifest que només una petita part de les estacions analitzades compleix adequadament la seva funció en termes de representativitat de l’exposició de la població, i un percentatge majoritari d’emplaçaments tenen l’adequació limitada o clarament insuficient conforme als requisits establerts en la nova Directiva europea sobre la qualitat de l’aire.

Per això, l’organització ambiental insta la Generalitat a reubicar l’estació de qualitat de l’aire l’Eixample de Barcelona en un “punt crític” de la ciutat, o a afegir una nova estació al barri, així com demana al Govern d’Espanya que en el procés actual de transposició de la Directiva al dret intern espanyol, s’estableixi un termini temporal d’un any perquè les autoritats competents revisin la ubicació de les estacions urbanes oficials de mesurament de la qualitat de l’aire orientades al trànsit, tot assegurant l’emplaçament en cada aglomeració d’almenys una estació de mesurament en un punt crític de contaminació atmosfèrica, per minimitzar el risc que les superacions de valors límit passin desapercebudes. Aquest procés de revisió de la ubicació de les estacions de mesurament hauria d’estar subjectes a un procés de participació ciutadana.

Per a procurar un procediment de revisió homogeni en totes les ciutats, Ecologistes en Acció ha demanat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) que elabori i proporcioni a les autoritats competents una guia tècnica.

 

Estació de qualitat de l’aire l’Eixample de Barcelona

La entrada Tres de cada quatre mesuradors urbans de la contaminació de l’aire a l’estat espanyol estan mal situats aparece primero en Ecologistas en Acción.

Us compartim la següent oferta de feina a la Federació:

A Ecologistes en Acció de Catalunya estem cercant una persona per a cobrir una suplència en l’execució del projecte  “Migracions ambientals, comunitats expulsades i resistències en comú (fase II)”, amb una dedicació de 18,5 hores setmanals, amb salari brut de 1.043,18 €/mes en 12 pagues, fins al 31 de març del 2027.

Aquí trobareu tots els requisits i les condicions que oferim: https://oficina.somnuvol.coop/s/b3qAkRK7aeoCWpL

Podeu enviar CV i carta de motivació fins el 29 de març de 2026 a suport@ecologistesenaccio.cat.

S’agraeix difusió!

La entrada Oferta de feina d’Ecologistes en Acció de Catalunya aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions ecologistes de Tarragona, entre les quals està GETE-Ecologistes en Acció, hem denunciat des de fa molt temps el transvasament que ha extret fins al 90% del cabal del riu Siurana a l’embassament de Riudecanyes. 
• El 2017, dos activistes de GEPEC-EdC van fer una una acció simbòlica de retorn d’aigua al riu Siurana i ara s’enfronten a penes de presó i multes de més de 7.000 euros. Una demanda totalment desproporcionada que busca silenciar la mobilització en defensa del riu.

El 2017, unes cinquanta persones es van reunir a la presa, el punt on es deriva l’aigua cap a Riudecanyes, per a dur a terme una acció simbòlica i retornar l’aigua al curs natural del riu. Aquesta actuació va motivar la denúncia de la Comunitat de Regants de l’embassament de Riudecanyes, que ara sol·licita penes de més de quatre anys de presó i sancions econòmiques que superin els 7.000 euros. GEPEC-EdC i la Plataforma Pel Riu Siurana, de la qual formem part en Ecologistes en Acció, consideren que aquesta sol·licitud és “desproporcionada” i cerca “castigar la dissidència” en lloc d’abordar el veritable problema de l’aigua del Priorat.

Després d’un recorregut judicial marcat pels constants ajornaments, dijous que ve, 12 de març del 2026, el judici contra Andreu Escolà i Anaïs Estrems se celebrarà finalment als Jutjats i Tribunals de Reus el pròxim 12 de març. Els dos activistes, representants de GEPEC-EdC i de la Plataforma Pel Riu Siurana, estan acusats de delictes d’usurpació i danys per haver participat en una acció de protesta per a retornar l’aigua al seu curs natural.

Les organitzacions també estem denunciant el retard intolerable del procés judicial. El judici s’ha ajornat quatre vegades per a qüestions internes de l’administració de justícia i s’està citant nou anys després que es fes l’acció simbòlica. Aquests ajornaments suposen un fort desgast del moviment en defensa del territori.

La mobilització de GEPEC-EdC i de la Plataforma Pel Riu Siurana va aconseguir que s’establís un cabal ecològic mínim. Ja no s’extreia el 90% del cabal sinó que es transvasa el 75% del cabal per als regadius del Baix Camp i part de les poblacions de Reus, Riudoms i la Selva del Camp. El conflicte continua atès que el cabal continua sent insuficient per a garantir que el riu Siurana pugui tenir un bon estat ecològic. Abans de 2001 el riu portava 200 l/s com a mínim.

Per tot això GEPEC-EdC i la Plataforma Riu Siurana Viu han convocat una manifestació de suport als dos acusats davant els Tribunals de Reus el 12 de març a les 09:30h.

La entrada Suport a dos activistes que seran jutjats per una acció simbòlica en defensa del riu Siurana aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Organitzacions ecologistes, veïnals, sindicals i socials han presentat un manifest per a reclamar al Govern d’Espanya que compleixi el calendari de tancament nuclear.
• Segons el pla de tancament acordat per l’executiu i les elèctriques, els reactors I i II de Almaraz serien els primers a tancar-se, en 2027 i 2028, respectivament.
• La pròrroga de Almaraz fins a 2030 suposaria 3.818 milions d’euros per a la butxaca de la ciutadania i posaria en risc 26.129 milions d’inversió en renovables.
• Les organitzacions fan pinya amb el manifest “Allargar les nuclears, no gràcies” per a defensar el calendari de tancament nuclear i alerten que prolongar la vida de Almaraz costaria 3.800 milions d’euros als consumidors.

L’11 de març es compleixen 15 anys des de l’accident de Fukushima, un record que ha motivat la presentació del manifest ‘Allargar les nuclears, no gràcies’ per un ampli col·lectiu d’organitzacions ecologistes, veïnals i socials. Aquesta iniciativa ciutadana reclama al Govern d’Espanya el compliment estricte del calendari pactat de tancament de les centrals nuclears en la península ibèrica, començant pels reactors I i II d’Almaraz el 2027 i 2028, respectivament, com a primer pas per a eliminar els riscos del sector nuclear, com els que avui dia continua sofrint la regió pròxima a Fukushima.

Les entitats signants denuncien les pressions de les empreses elèctriques per a prolongar l’activitat de la central extremenya fins a 2030. De fet, i a pesar que les elèctriques i el govern van pactar el pla de tancament, l’empresa titular de Almaraz, participada per Iberdrola, Endesa i Naturgy, ha sol·licitat una pròrroga de funcionament del reactor I fins l’any 2030 que, d’aprovar-se, retardaria el calendari previst de tancament almenys tres anys. L’ampliació del calendari de tancament suposaria, segons les dades aportades en el manifest, un sobrecost acumulat en la factura de la llum de 3.831 milions d’euros entre 2026 i 2033, a més de posar en risc 26.129 milions d’euros en inversions previstes en energies netes.

“Volem un present i un futur amb fonts d’energia renovables, locals i més democràtiques, per a frenar el canvi climàtic, tenir seguretat de subministrament i sobirania energètica. L’energia nuclear és un obstacle per a un futur més estable, fiable i més segur”, assenyala el manifest, que ja recull adhesions.

A més del risc que suposa l’energia nuclear, el problema sense resoldre sobre la gestió dels residus radioactius i les implicacions que suposen com a objectiu bèl·lic, com s’està demostrant en les guerres d’Ucraïna i l’Iran, les organitzacions destaquen que en l’últim any s’han desaprofitat 29,5 milions de MWh de renovables per la prioritat d’entrada de la nuclear en la xarxa. A més, recorden que no aporten seguretat ni robustesa al sistema, com es va demostrar en l’apagada elèctrica de 2025. Les nuclears no són vàlides per a controlar tensió davant inestabilitats que podrien derivar en una nova apagada, i van ser “l’última tecnologia a reprendre la producció d’electricitat”.

El govern té l’última paraula

Les entitats recorden que el Govern d’Espanya té capacitat legal per a no autoritzar la pròrroga de Almaraz, ja que l’informe preceptiu del Consell de Seguretat Nuclear no és vinculant excepte si és negatiu, i la decisió ha de ser coherent amb la política energètica i climàtica de l’Executiu. Alerten que la prolongació de la vida de les nuclears retardaria a més la transició energètica, en impactar i generar incertesa en la rendibilitat tant de les renovables existents com dels nous projectes. Per tant, autoritzar la prolongació de la vida de les centrals és una decisió política que ha d’entendre’s com a tal sense remetre a excuses tècniques que no donen raons reals per al manteniment de l’activitat nuclear.

Residus radioactius: un problema sense resoldre

El manifest també posa el focus en la gestió dels residus radioactius. Els emplaçaments nuclears emmagatzemen tones de combustible gastat que romandran radioactius durant centenars de milers d’anys, i critiquen l’ampliació del cementiri nuclear del Cabril (Córdoba), una instal·lació que només guarda els residus de baixa i mitja activitat i que va ser “una imposició durant la dictadura, consolidada en democràcia sense participació ciutadana”.

Per això, exigeixen:

• El tancament dels reactors de Almaraz l’1 de novembre de 2027 i el 31 d’octubre de 2028.
• La fi de l’energia nuclear a la Península Ibèrica el 2035 com a tard.
• Que no se subvencioni les nuclears amb rebaixes fiscals.
• Que s’incrementi la taxa Enresa per a garantir que les empreses paguin íntegrament la gestió dels seus residus.
• La cerca transparent i participativa de solucions per als residus radioactius.
• “Si l’energia nuclear només resulta rendible amb preus alts de l’electricitat i necessita que el govern la secundi, senzillament ha de tancar”, conclou el manifest.

Manifest i primeres organitzacions signants:

La entrada Exigeixen al Govern que faci complir el tancament de Almaraz el 2027 i rebutgen qualsevol pròrroga de l’energia nuclear aparece primero en Ecologistas en Acción.

El dissabte 28 de febrer es va celebrar l’acte de tancament del Fòrum Català per la Pau, després de més de dos anys de treball. L’objectiu d’aquest Fòrum ha estat determinar com entenem una Catalunya en pau i com contribuïm, des de Catalunya a la pau en el món.

Aquests objectius parteixen de la Llei de Foment de la Pau que va ser aprovada l’any 2003 al Parlament de Catalunya i del convenciment, desprès del temps transcorregut,  de que és necessari aprofundir en els seus principis i fer-los més aplicables a la realitat. El març de 2025 es va aprovar la Llei 5/2025, de modificació de la Llei 21/2003, que introdueix l’article 2 bis i estableix que l’Administració de la Generalitat ha d’elaborar amb una periodicitat quadriennal el Pla Director País de Pau, el qual ha de tenir en compte els recursos materials, humans, econòmics o de gestió necessaris i les capacitats de foment de la pau efectivament existents a Catalunya

El primer que cal tenir en compte a l’hora d’abordar els resultats d’aquests dos anys llargs d’esforços institucionals i  d’entitats civils és que s’ha tractat el concepte de Pau d’una manera holística. No tant sols s’han considerat els problemes internacionals, s’ha anat des de les situacions estrictament personals fins els conflictes entre països, i entre mig s’ha tingut en compte les diferents estructures de relacions socials en les que es produeixen conflictes violents.

Destaquem dos documents en els quals es concreta la feina duta a terme, tal i com ja s’ha dit per part de les institucions i de diverses entitats socials i ONG. El primer, titulat Marc conceptual, va ser aprovat al setembre de 2023. Entre molts d’altres conceptes, s’hi defineix el concepte de pau (a la pàgina 5):

En l’imaginari col·lectiu tendim a associar pau amb l’absència de guerres. Per això, els acords de pau simbolitzen la transició de la confrontació armada a una situació on les diferències polítiques s’haurien de poder resoldre sense l’ús de la força. Però la pau no és l’absència de la guerra, sinó l’absència de violències.

Una vegada es va comptar amb el marc conceptual, el següent objectiu va ser elaborar el que es recull en el segon document, Proposta del Consell Català de Foment de la Pau, per a un Pla Director País de Pau, aprovat al desembre de 2025.

Els eixos d’aquest document són:

• Eix 1. Cultura de pau.
• Eix 2. Seguretat i justícia.
• Eix 3. Conflictes, violència i pau.
• Eix 4. Amenaces i reptes globals per a la pau.
• Eix 5. Dones, pau i seguretat.

Dintre del contingut d’aquests eixos, volem assenyalar la problemàtica relacionada amb la justícia climàtica com una de les violències sobrevingudes a partir de la crisi ecosocial.

A la introducció de l’eix 4 es diu: “La pau ja no depèn únicament de la convivència entre grups humans, sinó també de la relació que mantenim amb el medi ambient. L’explotació intensiva de recursos naturals, la degradació ambiental i els models de producció i consum predominants han generat una crisi ecosocial que combina conflictes socioecològics, pèrdua de biodiversitat i tensions entre actors amb poders desiguals. Aquesta realitat mostra que els projectes extractius o d’infraestructura sovint col·lideixen amb les comunitats locals, que en suporten els costos, mentre altres grups en treuen beneficis, cosa que posa en relleu el conflicte entre capital i vida. L’emergència climàtica agreuja aquestes desigualtats i impacta especialment sobre les poblacions més vulnerables, com els pobles indígenes, les persones migrants i els sectors socials vulnerables, evidenciant la responsabilitat desigual entre el Nord i el Sud globals”.

A tall d’exemple del que són les propostes del document en aquest eix s’estableix l’objectiu de promoure la justícia ambiental com un dret humà. El qual es desenvolupa en  els seus objectius específics com el de reforçar la governança, la coherència i la participació en la presa de decisions ambientals.

Resta ara elaborar el Pla director País de Pau per part de l’administració de la Generalitat tal i com regula la Llei 5/2025, que està previst que es realitzi en aquest mateix any 2026. Una vegada conclogui aquest pas restarà fer un seguiment de l’aplicació del seu contingut en les diverses polítiques públiques. Cal considerar una tasca ciutadana tant la seva implementació com el seu seguiment.

A aquest escrit s’acompanyen els dos documents esmentats: Marc conceptual i Proposta del Consell Català de Foment de la Pau, per a un Pla Director País de Pau.

Bona lectura.

La entrada El Fòrum Català per la Pau, una oportunitat per incidir en les polítiques públiques aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions de la Xarxa de Defensores de Drets Humans s’han concentrat avui enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya per a exigir veritat, justícia i reparació per l’assassinat de Berta Càceres, lideresa indígena lenca i defensora del territori, quan es compleixen deu anys del seu assassinat.
• L’acte ha estat també un espai per a honrar la seva memòria i reivindicar el seu llegat de lluita per la terra, els rius i els drets dels pobles indígenes.
• A més, aquest matí també ha tingut lloc una concentració al Consolat d’Hondures a Bilbao, i estan previstos diversos actes de memòria al llarg d’aquesta setmana en ciutats com Gijón, Oviedo, Palma, Barcelona, Saragossa o Sevilla, entre altres.

Sota el lema “Justícia per a Berta és justícia per al món”, les organitzacions convocants —entre les quals es troben Ecologistes en Acció, Entrepobles, Greenpeace, Fundación Abogacía Española y Derechos Humanos, IM Defensoras, Movimiento por la Paz (MPDL) i Iniciativas de Cooperación Internacional para el Desarrollo (ICID)— han denunciat la persistent impunitat i la falta de responsabilitats contra els autors intel·lectuals, polítics i empresarials que van fer possible l’assassinat, malgrat les condemnes dictades contra alguns responsables materials.

Durant la concentració, les organitzacions han fet lliurament formal a l’Ambaixada d’Hondures a Espanya d’una carta dirigida a l’ambaixador, subscrita per 170 organitzacions de nombrosos països, en la qual exigeixen veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició per a la família de Berta Càceres i el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH).

La Xarxa de Defensores de Drets Humans (RIDHE) ha recordat que l’informe del Grup Interdisciplinari d’Expertes i Experts Independents (GIEI), establert sota els auspicis de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), publicat al gener de 2026, prova que l’assassinat va ser una operació criminal organitzada amb motivació empresarial per a protegir interessos vinculats al projecte hidroelèctric Agua Zarca, i que va existir coneixement previ del risc per part de les autoritats hondurenyes sense que s’adoptessin mesures de protecció.

Així mateix, les organitzacions han denunciat la violència sistemàtica contra comunitats i persones defensores del territori a Hondures i en tota Amèrica Llatina. Segons Global Witness, entre 2012 i 2024 més de 2.250 persones defensores del medi ambient han estat assassinades, la majoria a la regió. Davant aquesta realitat van cridar a mantenir viva l’exigència de justícia per a Berta Cáceres i per a totes les persones defensores.

Les organitzacions convocants han expressat la seva solidaritat amb la família de Berta Cáceres, amb el COPIHN i amb el poble lenca, i han exigit que s’acabi la persecució i criminalització dels qui defensen els drets humans i el medi ambient.

“Deu anys després, les estructures de poder que van perseguir i van silenciar Berta Càceres segueixen en gran part impunes. Exigim que s’investigui i sancioni tots els responsables i que s’implementin mesures reals de reparació i garanties de no repetició”, han declarat les organitzacions.

Una setmana per a la memòria

La concentració enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya no ha estat l’única del dia d’avui. A Bilbao, desenes de persones s’han reunit enfront del Consolat d’Hondures també sota la convocatòria de les organitzacions socials i ambientals per a commemorar el 10è aniversari de l’assassinat de la defensora mediambiental.

Aquestes accions formen part d’una setmana d’activitats descentralitzades per a retre homenatge a Berta Càceres i les seves lluites. Ahir, per exemple, es va dur a terme en Gijón una sembra de plantes aromàtiques i un mural col·lectiu sota el lema “Despertar la Terra, pintar la vida”. Demà, dimarts 3 de març, tindrà lloc la realització d’un altre mural al Parc Ses Vents de Palma, en el marc del 8M sota el lema “8M 2026 – Feminismes que sostenen la vida a 10 anys de la sembra de Berta Cáceres”. També es projectarà el documental ‘Les llavors de Berta’ a Saragossa i es realitzarà un acte de memòria a Barcelona amb la participació de diverses lideresses indígenes i defensores del medi ambient.
En aquest enllaç es pot trobar informació detallada de totes les convocatòries.

Carta a la  embajada de Honduras diez años después del asesinato de Berta Cáceres 

Saltar al contenido del PDF

La entrada ‘Justícia per a Berta és justícia per al món’: la reivindicació de 170 organitzacions deu anys després de l’assassinat de Berta Cáceres a Hondures aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions de la campanya Stop UE-Mercosur, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció de Catalunya, denuncien l’anunci avui de la Comissió Europea sobre l’entrada en vigor provisional de l’acord comercial amb Mercosur.
• Qualifiquen aquest pas de la UE com “un greu atropellament democràtic” i “un intent d’imposar per la porta del darrere un tractat profundament rebutjat per amplis sectors socials”.
• Es preveu que l’acord UE-Mercosur tingui forts impactes socials i ambientals, alhora que consolida un model agroexportador intensiu, depenent de cadenes llargues altament emissores, incompatible amb els compromisos climàtics europeus.

En una carta oberta adreçada a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i al president del Consell Europeu, António Costa, 170 organitzacions socials, ecologistes, sindicals i agràries exigeixen que s’aturi l’aplicació provisional de l’acord abans la Unió Europea emeti el dictamen sobre les qüestions jurídiques plantejades.

“Un menyspreu a la democràcia”

Les organitzacions assenyalen que l’acord UE-Mercosur arrossega des del seu origen una forta contestació social pels seus impactes previsibles, a banda i banda de l’Atlàntic, sobre l’agricultura familiar pagesa, els drets laborals, la seguretat alimentària, el deteriorament dels serveis públics i l’acceleració de la desforestació a Amèrica Llatina.

“Aplicar-ho provisionalment sense esperar el Parlament Europeu i sense conèixer l’opinió del Tribunal és un menyspreu frontal als procediments democràtics europeus”, afirmen des de la campanya. A parer seu, la Comissió pretén blindar els capítols comercials mentre esquiva el debat polític de fons i minimitza l’oposició social creixent en diversos Estats membres.

Les organitzacions recorden a més que la tramitació de l’acord ja ha estat marcada per decisions polèmiques que van excloure de la ratificació els parlaments nacionals i per una aprovació al Consell de la UE sense unanimitat, cosa inèdita en tractats d’aquesta magnitud.

“Estem davant d’un precedent extremadament perillós: convertir la política comercial en un àmbit immune al control democràtic real”, adverteixen.

Impactes socials i climàtics ignorats

Les 170 organitzacions signants, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció de Catalunya, subratllen que l’acord consolida un model agroexportador intensiu, dependent de cadenes llargues i altament emissores, incompatible amb els compromisos climàtics europeus. També alerten d’una pressió competitiva més gran sobre sectors agraris i ramaders europeus ja colpejats per crisis de preus i per la concentració corporativa.

A l’Amèrica Llatina, afegeixen, el tractat incentivaria l’expansió de monocultius i ramaderia industrial vinculats a la desforestació i als conflictes socioambientals:
“Mentre la ciutadania exigeix transició ecològica justa, sobirania alimentària i protecció de l’ocupació, la Comissió insisteix en un tractat ancorat en la lògica del lliure comerç sense límits”.

Les organitzacions de la campanya Stop UE-Mercosur exigeixen que es reverteixi l’aplicació provisional de l’acord, que es respecti el vot del Parlament Europeu i que s’esperi el pronunciament del Tribunal de Justícia de la UE.

Així mateix, plantegen que s’obri un debat públic real sobre els impactes socials, laborals i climàtics de l’acord i la política comercial de la UE.

Les 170 organitzacions signants anuncien que intensificaran la mobilització social i la pressió política els propers mesos per impedir l’entrada en vigor d’un acord que consideren “social, ambientalment i democràticament inacceptable”.

 

La entrada 170 organitzacions denuncien l’aplicació provisional de l’acord UE-Mercosur per vulnerar principis democràtics fonamentals aparece primero en Ecologistas en Acción.

GETE-Ecologistes en Acció de Tarragona i l’Ebre ha tramès al Servei Territorial de Tarragona del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica al·legacions a l’anunci d’informació pública de la nova línia de Molt Alta Tensió que pretén transportar electricitat des de l’Aragó fins a les comarques de Tarragona.

El projecte, que es va exposar a informació pública al BOE número 14, de data 16 de gener de 2026, demana l’autorització administrativa de construcció i avaluació d’impacte ambiental ordinària i declaració d’utilitat pública de l’eix a 220 kV Els Aubals – La Selva – Francolí, que inclou diferents actuacions amb afectació a nombroses poblacions de les nostres comarques.

GETE- Ecologistes en Acció hem formulat al·legacions que fan referència a l’impacte sobre la salut i la seguretat de les persones, però també amb una finalitat clara: la de que com a país hem d’intentar ser el màxim d’autosuficients per cobrir les nostres necessitat energètiques, que han de passar necessàriament per formules de decreixement que no exhaureixin els recursos que tenim per les properes generacions.

El projecte presentat no compleix amb la seguretat electromagnètica necessària, ni garanteix  la seguretat orogràfica, ni la distància d’exclusió dels habitatges. Existeixen evidències de danys biològics i neurològics i també sobre la biodiversitat i el medi vegetal, i que l’exposició prolongada a les ones emeses per la línia d’alta tensió redueix la melatonina nocturna i altera els ritmes circadians. Així, exigim que en els trams de doble circuit i zones rústiques l’alçada mínima sigui de 80 metres, per garantir que en superfície no se superin els 0,3-0,4 µT, llindar de risc per a leucèmia infantil i danys neurològics. Des de l’organització ecologista considerem que el projecte aplica a mínims el marc normatiu que diu que s’ha de mantenir una exposició “tant baixa com sigui raonablement possible”.

Per tot plegat el GETE-Ecologistes en Acció demanem que se’ns doni resposta com a part afectada i que se’ns tingui com a part interessada.

Les mateixes al·legacions les hem presentat davant del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica de l’Estat.

Finalment demanem que es desestimi el projecte en curs per les afectacions crítiques que es mostren en aquestes al·legacions.

 

Saltar al contenido del PDF

La entrada Formulen al·legacions a la MAT que arribaria a Tarragona des de l’Aragó aparece primero en Ecologistas en Acción.

Este artículo ha sido publicado originalmente en Catalunya Plural. Puedes leerlo en catalán aquí.

PAU NOY / CATALUNYA PLURAL // En el año 2000, un presidente del Gobierno español anunció un fabuloso programa de construcción ferroviaria, sellando un compromiso que parecía más un eslogan electoral que una planificación técnica racional: todas las capitales de provincia peninsulares debían quedar conectadas con Madrid mediante la alta velocidad en menos de cuatro horas y media.

Aquella decisión marcó el inicio de una fiebre constructora sin parangón en el continente europeo. Hoy, España ostenta el título de ser el primer país de Europa –y el segundo del mundo, solo por detrás de China– en kilómetros de vías de alta velocidad. Pero bajo el hormigón y el balasto del AVE se esconde una realidad inquietante: un modelo radial que, más que vertebrar el territorio, lo ha succionado hacia el centro. El AVE solo une Madrid con España, pero no vertebra.

La metáfora del imperio: todas las vías llevan a Madrid

El dicho clásico afirmaba que “todos los caminos conducen a Roma”. El Imperio romano entendía las infraestructuras como una herramienta de control político y administrativo; la red servía para transmitir órdenes de la capital a la periferia y para extraer recursos de esta hacia el centro. El modelo ferroviario español del siglo XXI ha replicado, de forma casi mimética, este viejo esquema imperial.

El AVE no se ha diseñado para conectar regiones entre sí, sino para conectarlas todas, de forma exclusiva y excluyente, con la Puerta del Sol. Esta obsesión radial ha ignorado la lógica de los principales flujos económicos: el corredor mediterráneo, el del Ebro y la cornisa cantábrica.

Mientras un empresario de Murcia puede llegar a Madrid en tiempo récord, conectarse con València o Barcelona –con quienes comparte intereses vitales a través del denominado Corredor Mediterráneo– sigue siendo muy poco amable: cuatro horas y media en tren hasta València y tres horas más hasta Barcelona. El resultado no es una España vertebrada, sino una España “radializada”, donde la capital actúa como un gran agujero negro que absorbe talento, inversión y poder político.

Vías sin trenes: el espejismo del asfalto

Con cerca de 4.000 kilómetros de red de alta velocidad, España dispone de una infraestructura formidable, pero dramáticamente vacía. El dato es contundente: somos líderes en kilómetros de vía por habitante, pero estamos a la cola en densidad de circulación. Hemos construido el escenario, pero nos hemos olvidado de contratar a los actores.

Esta falta de trenes no es casualidad, sino el fruto de haber construido sin estudios rigurosos de demanda. Se han priorizado criterios de exhibicionismo político por encima de la eficiencia económica. En muchos tramos, el número de pasajeros diarios es tan bajo que el coste de mantenimiento de la infraestructura se convierte en un lastre insostenible para las arcas públicas. España se ha gastado más de 65.000 millones de euros en una red que, en muchos puntos, es un desierto de acero. La tesis es clara: no nos faltan vías, nos faltan trenes y, sobre todo, nos falta sentido común en la inversión.

El precio del olvido: el colapso del tren cotidiano

Mientras se cortaban cintas inaugurales en estaciones de AVE situadas en medio de la nada o en ciudades de 50.000 habitantes, el ferrocarril de proximidad –el que realmente utiliza el 95% de los usuarios a diario– se iba degradando por inanición inversora. Durante décadas, la inversión en Cercanías y Regionales ha sido la hermana pobre de los presupuestos del Estado. Ahora, con el gobierno de coalición, esta dinámica ha cambiado, pero la política ferroviaria tiene mucha inercia y costará una década revertir la situación de postración del ferrocarril de proximidad.

La crisis crónica del sistema de Cercanías de Catalunya es el ejemplo más flagrante de esta desatención. Averías constantes, catenarias que fallan, falta de personal y una infraestructura mal protegida frente a los embates de la naturaleza han convertido el trayecto diario de cientos de miles de personas en una tómbola de incertidumbres. Pero el mal de las Cercanías no es exclusivo de Catalunya. Aunque en Barcelona la situación es especialmente crítica por el volumen de pasajeros y la falta de ejecución de obras clave como el túnel del Turó de Montcada, un cuarto túnel atravesando Barcelona o la estación de La Sagrera, otras regiones también padecen un servicio de proximidad envejecido y precario.

En Catalunya nos quejamos, con razón, de la situación de los trenes. Han tenido que llegar tres temporales atlánticos consecutivos para que todo salte por los aires. La red catalana está sostenida con alfileres. Pero en términos cuantitativos, el servicio que ofrece Renfe es incomparablemente mejor que el del resto de comunidades autónomas, fuera de Madrid. Aquí cada día salen 1.100 trenes, pero en muchas comunidades autónomas no llegan ni a 100.

Se ha producido una paradoja cruel: podemos ir de Barcelona a Madrid en dos horas y media con una puntualidad británica (hasta ahora), pero no podemos garantizar que un ciudadano de Vilanova i la Geltrú o de Granollers llegue a su trabajo a tiempo. Se ha apostado por el lujo del viajero ocasional de larga distancia en detrimento de la necesidad básica del ciudadano que se desplaza para trabajar o estudiar. ¿Cuántos ciudadanos españoles cogen un AVE al menos una vez al año? ¿El 2%?

Cuando en 2010 se cedieron al AVE dos de las cuatro vías de Cercanías que entran por el sur, muchos pusimos el grito en el cielo porque veíamos la hecatombe que se nos venía encima. Nos dijeron que estábamos en contra del progreso, porque para la dirección política del país el progreso era la alta velocidad, no el tren del 95% de los viajeros. Ahora estamos viendo que eran otros quienes han conseguido frenar el progreso del país.

Una decisión política, no técnica

Hay que preguntarse por qué se ha seguido este camino. La respuesta no está en los manuales de ingeniería, sino en los despachos del centralismo político. El AVE se ha utilizado como una herramienta de cohesión emocional: “llevar el AVE” a una ciudad era el símbolo definitivo de que esa capital no había sido olvidada por Madrid. Pero la realidad es que el AVE, por sí solo, no genera riqueza si no existe un tejido económico que lo aproveche. Al contrario, a menudo actúa como una vía de drenaje: facilita que la gente se vaya a trabajar a la capital en lugar de quedarse en el territorio.

Además, el coste de oportunidad ha sido inmenso. Una parte de los 65.000 millones de euros invertidos en alta velocidad podría haber transformado por completo la movilidad de todo el Estado, haciéndola más sostenible, eficiente y justa. Pero la apuesta fue otra: se optó por una política de grandes obras faraónicas que dejan una bonita fotografía en el periódico, pero que no resuelven los problemas estructurales del transporte y que a menudo generan enormes lastres.

Conclusiones para un nuevo modelo

El modelo del AVE español es el reflejo de un Estado que todavía se mira el ombligo. Una España radial es una España más débil, porque menosprecia la potencia de sus periferias y de sus nexos interconectados. La prioridad de los próximos años no debería ser colocar ni un solo kilómetro más de vía de alta velocidad allí donde no exista una demanda real que lo justifique.

El foco debe desplazarse hacia:

• La inversión masiva en Cercanías y regionales (de hecho, los regionales se han convertido en unas Cercanías de mayor distancia). Garantizar un servicio digno para los tres millones de personas que en España dependen del tren cada día. Ahora, con la creación del abono único de transporte establecido por el Ministerio de Transportes, si existe colaboración de las comunidades autónomas y la inversión necesaria, se ha creado una gran oportunidad para aumentar esta cifra hasta los cinco millones de viajeros diarios en tan solo una década.
• La malla transversal: romper el modelo radial y potenciar los corredores. El Mediterráneo, que ya está en un estado muy avanzado y para el que es necesario asegurar que Renfe disponga de los trenes necesarios para cubrir la enorme demanda —no vaya a ser que tengamos un corredor brillante sin trenes—. El del Ebro, que une Barcelona con Navarra, La Rioja y Euskadi pasando por Aragón, con un enorme potencial de viajeros. Y también el Cantábrico, donde existe una red de trenes de vía estrecha con un gran potencial para el transporte regional, hasta superar los 10 millones de viajeros. Este sería un buen ejemplo para desmitificar la alta velocidad: no hace falta ir a 250 km/h, hace falta una oferta cadenciada y fiable. De hecho, en Portugal no hay alta velocidad y los servicios regionales de tren son mucho más importantes que en nuestro país.
• La eficiencia operativa: poner más trenes sobre las vías ya existentes en lugar de seguir construyendo infraestructuras que quedarán infrautilizadas. En 2022 el gobierno de coalición encargó la fabricación de 500 trenes. No puede ser que los primeros convoyes empiecen a llegar en 2026. España debe lograr plazos mucho más cortos en la entrega de trenes. La industria ferroviaria española es una de las más importantes del mundo. Es necesario un pacto con ella para que los trenes se entreguen en dos años y, para ello, posiblemente haya que garantizarle una compra sostenida de material. Como en España no faltan vías sino trenes, tiene trabajo asegurado hasta 2050, al menos.

Hemos aprendido, a golpe de billete y de retrasos en Cercanías, que tener la red de alta velocidad más extensa de Europa sirve de poco si el sistema de transporte falla en el kilómetro cero de la vida de los ciudadanos. Es hora de dejar de mirar hacia Roma –o hacia Madrid– y empezar a mirar hacia las necesidades reales del territorio.

La entrada El AVE, cuando todos los caminos vuelven a conducir a Roma se publicó primero en lamarea.com.