- Ecologistes en Acció denuncia els greus impactes dels nous centres de dades que vol instal·lar el Govern Illa que, destinats a tasques d’intel·ligència artificial, tenen un consum energètic fins a 1000 vegades superior al dels centres de dades habituals per a emmagatzematge d’informació al núvol.
- La generació de l’electricitat necessària per alimentar aquests megacentres de dades en centrals de cicle combinat provocarà l’emissió de 3.5 milions de tones de CO2 l’any, tot augmentant en un 10% les emissions totals de Catalunya.
- Segons les xifres aportades per fonts del mateix Govern, l’ocupació total generada per aquests megacentres de dades serà insignificant en relació al seu consum de recursos energètics i hídrics.
Un any després del seu primer anunci, el Govern de Salvador Illa ha revelat les seves veritables intencions: catifa vermella a la construcció de centres de dades hiperescalars per tal d’atreure, sense cap criteri de sostenibilitat i ignorant totalment el pla de descarbonització de Catalunya, el màxim d’inversions de societats immobiliàries i fons d’inversió globals que busquen treure el màxim benefici de la bombolla de la intel·ligència artificial.
En el seu plantejament inicial el Govern establia que aquests megacentres de dades havien d’assegurar 2 llocs de treball estables per cada milió d’euros invertit. Ara ens diuen que els 60.000 milions de euros d’inversió en la construcció d’aquests centres de dades generaran, en total, 2200 llocs de treball estables: en només un any la Generalitat ha rebaixat els requisits de 2 a 0.04 llocs de treball per cada milió d’euros invertit. Aquest conjunt de megacentres de dades, amb un consum elèctric anual que duplicarà el de la ciutat de Barcelona (6000 GWh), crearan entre tots una ocupació pràcticament nul·la (el 0.05% de la població activa de Catalunya).
Aquest ràtio ocupació/consum energètic encaixa amb el dels megacentres de dades que ja han entrat en producció a l’Aragó, amb una ocupació de 80 persones per una potència de 100 MW, que correspon a un consum anual de 600 GWh, el que contrasta amb les més de 12000 persones que treballen a la factoria de SEAT a Martorell, amb un consum anual inferior (500 GWh). Els megacentres de dades de l’Aragó generen una ocupació insignificant perquè no són cap indústria que necessiti treballadors, sinó magatzems plens d’ordinadors connectats a internet, que s’utilitzen des de l’exterior, des de qualsevol lloc del món, i on treballa el mateix personal que treballaria a un magatzem: personal de seguretat i de neteja.
Un centre de dades tradicional aporta poc al territori en quant ocupació; un megacentre de dades aporta igual de poc però extreu una gran quantitat d’aigua i una enorme quantitat d’electricitat, provocant un greu problema de gentrificació elèctrica, com ja s’han trobat a ciutats com Marsella, on els megacentres de dades acaparen l’electricitat de la ciutat i impedeixen, entre d’altres usos, l’electrificació del port. L’estat de Maine, al nord-est dels EUA, s’està plantejant seriosament paralitzar la construcció de megacentres de dades amb una potència superior als 20MW per tal d’evitar la pujada de preus de l’electricitat a causa de l’augment de demanda que el seu enorme consum elèctric provocaria, el que afectaria no sols a les butxaques de la població, sinó també a les indústries, que veurien multiplicar-se la seva factura elèctrica.
La major part de la inversió per construir un centre de dades és la compra de desenes de milers de servidors de càlcul que, tal i com exposa un informe del Parlament Europeu, en el cas d’un megacentre de dades promig (100 MW de potència) consumeixen tanta electricitat com 100.000 llars, i un consum d’aigua de l’ordre de 150 milions de litres l’any (equivalent a 60 piscines olímpiques). Tal i com explicàvem en el nostre anterior comunicat, aquest enorme consum d’energia, molt superior al de qualsevol altra indústria, és degut a que els ordinadors apilats en bastidors dins dels centres de dades processen ininterrompudament tasques de IA a màxima potència tots els dies de l’any. Els impactes d’aquests consums elèctrics i hídrics són tan grans que el relator de les Nacions Unides pel dret humà d’accés a l’aigua ha demanat una moratòria global de la construcció de megacentres de dades per a IA.
Malgrat això, la Generalitat assumeix de manera completament ingènua i acrítica la narrativa de la patronal dels centres de dades, segons la qual aquestes instal·lacions generen activitat econòmica al territori i treballen amb gran eficiència energètica. La realitat és que, per molta eficiència energètica que al·leguin, els consums són enormes i a Catalunya, degut a l’escassetat de generació d’electricitat renovable, aquest consum energètic total de 12000 GWh es traduirà íntegrament en la combustió de molt més gas a les centrals de cicle combinat, i en conseqüència unes emissions anuals de 3.6 milions de tones de CO2, el que suposa un augment del 10% en les emissions totals de Catalunya i duplicar les emissions degudes a la generació d’electricitat, en flagrant contradicció amb el pla de descarbonització aprovat pel propi Govern, on es marcava l’objectiu de reduir a la meitat les emissions degudes a la generació d’electricitat.
És per tots aquests motius que des d’Ecologistes en Acció afirmen que aquests megacentres de dades en els quals se sustenten les aplicacions d’intel·ligència artificial s’han d’implantar a països amb un clima més fred, on no cal tanta aigua per refrigeració, i on el subministrament d’electricitat renovable sigui abundant i permanent, com és el cas de Suècia o el Canadà, amb enormes recursos de generació hidroelèctrica, que no depèn del vent com l’eòlica i que no desapareix a la nit com la fotovoltaica. La ubicació dels centres de dades no afecta al rendiment de les tasques d’IA que vulguin implementar les empreses catalanes als seus processos productius, perquè l’accés als centres de dades es fa via internet i la distància amb l’empresa usuària és irrellevant.
Ecologistes en Acció afirma que l’argument del Govern sobre la necessitat de construir centres de dades al territori per a que els utilitzin les empreses catalanes és absolutament fal·laç, com ho demostra el fet que el centre de dades d’AQ Compute a Cerdanyola del Vallès, amb una potència de 60MW, és un centre de “col·locació”: arrendaran els seus servidors al mercat global, sense cap quota per a les empreses catalanes.
És per tots aquests motius que Ecologistes en Acció s’oposa fermament a la construcció d’aquests megacentres de dades i demana al Govern de la Generalitat:
- Moratòria en la construcció dels megacentres de dades fins que no s’hagin posat en pràctica els mecanismes de transparència i control democràtic que esmentem a continuació.
- La participació en la Taula de Seguiment per a la implantació i desenvolupament de centres de dades a Catalunya d’experts en matèria de sostenibilitat ambiental i gestió de recursos energètics de reconegut prestigi en l’àmbit acadèmic, plataformes ciutadanes dels territoris afectats i organitzacions en defensa dels drets socials i ambientals i que treballen en el camp de la transició ecosocial.
- Informació realista i verificable sobre el consum elèctric i hídric de cada megacentre de dades projectat, i sobre la generació de llocs de treball permanents al municipi on s’ubica.
- Que la construcció d’aquests megacentres de dades sigui validada en una consulta a cadascun dels municipis afectats pel consum elèctric i hídric del centre de dades corresponent. Prèviament a la consulta, el govern haurà de fer pública i difondre de manera efectiva informació veraç sobre els consums dels centres de dades, una previsió realista dels impactes generats per la seva activitat i de l’ocupació estable que generaran al municipi.
La entrada Denuncien que el pla del Govern d’instal·lar 26 megacentres de dades a Catalunya provocarà greus impactes ambientals i milions de tones d’emissions de CO<sub>2</sub> aparece primero en Ecologistas en Acción.













