• Ecologistes en Acció denuncia els greus impactes dels nous centres de dades que vol instal·lar el Govern Illa que, destinats a tasques d’intel·ligència artificial, tenen un consum energètic fins a 1000 vegades superior al dels centres de dades habituals per a emmagatzematge d’informació al núvol.
• La generació de l’electricitat necessària per alimentar aquests megacentres de dades en centrals de cicle combinat provocarà l’emissió de 3.5 milions de tones de CO₂ l’any, tot augmentant en un 10% les emissions totals de Catalunya.
• Segons les xifres aportades per fonts del mateix Govern, l’ocupació total generada per aquests megacentres de dades serà insignificant en relació al seu consum de recursos energètics i hídrics.

Un any després del seu primer anunci, el Govern de Salvador Illa ha revelat les seves veritables intencions: catifa vermella a la construcció de centres de dades hiperescalars per tal d’atreure, sense cap criteri de sostenibilitat i ignorant totalment el pla de descarbonització de Catalunya, el màxim d’inversions de societats immobiliàries i fons d’inversió globals que busquen treure el màxim benefici de la bombolla de la intel·ligència artificial.

En el seu plantejament inicial el Govern establia que aquests megacentres de dades havien d’assegurar 2 llocs de treball estables per cada milió d’euros invertit. Ara ens diuen que els 60.000 milions de euros d’inversió en la construcció d’aquests centres de dades generaran, en total, 2200 llocs de treball estables: en només un any la Generalitat ha rebaixat els requisits de 2 a 0.04 llocs de treball per cada milió d’euros invertit. Aquest conjunt de megacentres de dades, amb un consum elèctric anual que duplicarà el de la ciutat de Barcelona (6000 GWh), crearan entre tots una ocupació pràcticament nul·la (el 0.05% de la població activa de Catalunya).

Aquest ràtio ocupació/consum energètic encaixa amb el dels megacentres de dades que ja han entrat en producció a l’Aragó, amb una ocupació de 80 persones per una potència de 100 MW, que correspon a un consum anual de 600 GWh, el que contrasta amb les més de 12000 persones que treballen a la factoria de SEAT a Martorell, amb un consum anual inferior (500 GWh). Els megacentres de dades de l’Aragó generen una ocupació insignificant perquè no són cap indústria que necessiti treballadors, sinó magatzems plens d’ordinadors connectats a internet, que s’utilitzen des de l’exterior, des de qualsevol lloc del món, i on treballa el mateix personal que treballaria a un magatzem: personal de seguretat i de neteja.

Un centre de dades tradicional aporta poc al territori en quant ocupació; un megacentre de dades aporta igual de poc però extreu una gran quantitat d’aigua i una enorme quantitat d’electricitat, provocant un greu problema de gentrificació elèctrica, com ja s’han trobat a ciutats com Marsella, on els megacentres de dades acaparen l’electricitat de la ciutat i impedeixen, entre d’altres usos, l’electrificació del port. L’estat de Maine, al nord-est dels EUA, s’està plantejant seriosament paralitzar la construcció de megacentres de dades amb una potència superior als 20MW per tal d’evitar la pujada de preus de l’electricitat a causa de l’augment de demanda que el seu enorme consum elèctric provocaria, el que afectaria no sols a les butxaques de la població, sinó també a les indústries, que veurien multiplicar-se la seva factura elèctrica.

La major part de la inversió per construir un centre de dades és la compra de desenes de milers de servidors de càlcul que, tal i com exposa un informe del Parlament Europeu, en el cas d’un megacentre de dades promig (100 MW de potència) consumeixen tanta electricitat com 100.000 llars, i un consum d’aigua de l’ordre de 150 milions de litres l’any (equivalent a 60 piscines olímpiques). Tal i com explicàvem en el nostre anterior comunicat, aquest enorme consum d’energia, molt superior al de qualsevol altra indústria, és degut a que els ordinadors apilats en bastidors dins dels centres de dades processen ininterrompudament tasques de IA a màxima potència tots els dies de l’any. Els impactes d’aquests consums elèctrics i hídrics són tan grans que el relator de les Nacions Unides pel dret humà d’accés a l’aigua ha demanat una moratòria global de la construcció de megacentres de dades per a IA.

Malgrat això, la Generalitat assumeix de manera completament ingènua i acrítica la narrativa de la patronal dels centres de dades, segons la qual aquestes instal·lacions generen activitat econòmica al territori i treballen amb gran eficiència energètica. La realitat és que, per molta eficiència energètica que al·leguin, els consums són enormes i a Catalunya, degut a l’escassetat de generació d’electricitat renovable, aquest consum energètic total de 12000 GWh es traduirà íntegrament en la combustió de molt més gas a les centrals de cicle combinat, i en conseqüència unes emissions anuals de 3.6 milions de tones de CO₂, el que suposa un augment del 10% en les emissions totals de Catalunya i duplicar les emissions degudes a la generació d’electricitat, en flagrant contradicció amb el pla de descarbonització aprovat pel propi Govern, on es marcava l’objectiu de reduir a la meitat les emissions degudes a la generació d’electricitat.

És per tots aquests motius que des d’Ecologistes en Acció afirmen que aquests megacentres de dades en els quals se sustenten les aplicacions d’intel·ligència artificial s’han d’implantar a països amb un clima més fred, on no cal tanta aigua per refrigeració, i on el subministrament d’electricitat renovable sigui abundant i permanent, com és el cas de Suècia o el Canadà, amb enormes recursos de generació hidroelèctrica, que no depèn del vent com l’eòlica i que no desapareix a la nit com la fotovoltaica. La ubicació dels centres de dades no afecta al rendiment de les tasques d’IA que vulguin implementar les empreses catalanes als seus processos productius, perquè l’accés als centres de dades es fa via internet i la distància amb l’empresa usuària és irrellevant.

Ecologistes en Acció afirma que l’argument del Govern sobre la necessitat de construir centres de dades al territori per a que els utilitzin les empreses catalanes és absolutament fal·laç, com ho demostra el fet que el centre de dades d’AQ Compute a Cerdanyola del Vallès, amb una potència de 60MW, és un centre de “col·locació”: arrendaran els seus servidors al mercat global, sense cap quota per a les empreses catalanes.

És per tots aquests motius que Ecologistes en Acció s’oposa fermament a la construcció d’aquests megacentres de dades i demana al Govern de la Generalitat:

• Moratòria en la construcció dels megacentres de dades fins que no s’hagin posat en pràctica els mecanismes de transparència i control democràtic que esmentem a continuació.
• La participació en la Taula de Seguiment per a la implantació i desenvolupament de centres de dades a Catalunya d’experts en matèria de sostenibilitat ambiental i gestió de recursos energètics de reconegut prestigi en l’àmbit acadèmic, plataformes ciutadanes dels territoris afectats i organitzacions en defensa dels drets socials i ambientals i que treballen en el camp de la transició ecosocial.
• Informació realista i verificable sobre el consum elèctric i hídric de cada megacentre de dades projectat, i sobre la generació de llocs de treball permanents al municipi on s’ubica.
• Que la construcció d’aquests megacentres de dades sigui validada en una consulta a cadascun dels municipis afectats pel consum elèctric i hídric del centre de dades corresponent. Prèviament a la consulta, el govern haurà de fer pública i difondre de manera efectiva informació veraç sobre els consums dels centres de dades, una previsió realista dels impactes generats per la seva activitat i de l’ocupació estable que generaran al municipi.

La entrada Denuncien que el pla del Govern d’instal·lar 26 megacentres de dades a Catalunya provocarà greus impactes ambientals i milions de tones d’emissions de CO₂ aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Aquest dimarts 7 d’abril ha conclòs la primera edició dels Premis Eco Bling-Bling, el certamen convocat per Ecologistes en Acció juntament amb les organitzacions de consumidors ModeOn, Cecu i Unió de Consumidors de Catalunya, per a assenyalar el greenwashing i sensibilitzar sobre el mal que provoca el rentat verd de les empreses.
• Activistes ecologistes i de l’Agència pel Clima s’han desplaçat a la seu de MSC Cruises a Barcelona per a comunicar-li a l’empresa el seu premi per fer gala de la seva defensa del medi ambient amb l’ús de GNL, malgrat les seves emissions de metà i òxids de sofre.
• Els premis Eco Bling-Bling també neixen per a denunciar la inacció de les autoritats en la defensa del dret de la ciutadania a tenir informació veraç. Amb aquesta acció satírica, aquests premis són una crida a totes les persones a la tolerància zero davant l’engany, que mina la transició ecosocial.

Ja tenim a la primera empresa guanyadora de la primera edició dels premis Eco Bling-Bling convocats per Ecologistes en Acció i les organitzacions de consumidors ModeOn, Cecu i Unió de Consumidors de Catalunya. MSC Creuers ha estat l’entitat més votada entre les tres finalistes (que incloïen Zara i ABANCA), determinades pel jurat a partir de les nominacions fetes pel públic. La votació popular ha estat concloent: “Promoure la diversitat dels oceans i contribuir a la protecció del planeta” no són els pilars fonamentals del negoci de MSC, contràriament al que proclama la companyia al seu web. Aquesta afirmació és “pur ecopostureig”, en paraules de les organitzacions que promouen el certamen.

Si els responsables de comunicació de MSC es permeten afirmar al web de la seva fundació que “els nostres programes a llarg termini aconsegueixen un impacte sostingut en àrees clau” (traduït de l’anglès), i esmenten entre aquestes àrees la conservació del medi ambient, les organitzacions es donen el luxe de proclamar-la la primera empresa a guanyar el Premi Eco Bling-Bling al millor rentat verd empresarial.

El gas natural liquat (GNL) que MSC ha començat a usar en alguns dels seus creuers no és, per més que ho afirmi la naviliera, un combustible net i respectuós amb el mar, perquè el seu ús allibera metà, un gas amb efecte d’hivernacle fins a 80 vegades més potent que el CO₂.

Són nombrosos els informes científics que alerten del perill de l’emissió de gas metà, entre ells, l’informe d’Ecologistes en Acció Situación del Metano (CH4). ¿Por qué el metano importa?, on s’adverteix que aquest gas, encara que poc conegut pel públic, és el segon gas amb efecte d’hivernacle més rellevant després del CO₂ (IPCC, 2021) i es calcula que és responsable del 0,5% de l’escalfament global.

A més dels reclams enganyosos respecte al GNL, les votants també han tingut en compte que MSC Cruises va encapçalar el 2022 el rànquing europeu de navilieres amb més emissions d’òxids de sofre (SOx), molt perjudicials per a la salut cardiovascular i respiratòria, i que contribueixen a la formació de pluges àcides. Que MSC tindrà un “impacte sostingut en el medi ambient” és cert: tot contribuint a l’escalfament global i la crisi ecològica. D’aquí, que les votants li hagin concedit el primer premi Eco Bling-Bling. Felicitats!

Zara, amb la seva pretensió de ser més sostenible, malgrat impulsar el model del fast-fashion, responsable de grans impactes en el medi ambient, ha quedat en segona posició, amb tot just set vots menys que l’empresa guanyadora.

La tercera finalista ha estat ABANCA, amb la seva targeta “Pay to Save”, que pretenia donar grans quantitats econòmiques per a netejar els oceans però que, en realitat, aportava menys del 0,2% dels seus beneficis.

El blanqueig ecològic o rentat verd (greenwashing) és una forma de publicitat enganyosa mitjançant la qual una companyia, producte o pràctica empresarial és promoguda falsa o exageradament com a respectuosa amb el medi ambient, segons la definició de la investigadora Katherine Cruger. El greenwashing englobaria totes aquelles pràctiques de màrqueting mitjançant les quals una empresa presenta els seus productes o serveis com més ecològics del que realment són o utilitza termes ambigus que suggereixen la sostenibilitat dels mateixos sense proporcionar proves verídiques i demostrables. Aquestes pràctiques enganyoses entorpeixen la transició ecològica en fer creure als consumidors que estan adquirint productes o serveis sostenibles que no ho són; en definitiva, el rentat verd afecta la capacitat de la ciutadania a l’hora de prendre decisions de consum sostenible.

Crida l’atenció que consumidors i consumidores hagin estat més estrictes que les institucions teòricament encarregades de lluitar contra la publicitat verda enganyosa. Ecologistes en Acció porta temps denunciant aquestes pràctiques, però l’administració es decanta per protegir les empreses en lloc dels consumidors, com va succeir amb la denúncia per greenwashing contra MSC davant la Agència Catalana de Consum (ACC). L’ACC va rebutjar entrar a valorar la pàgina web de MSC sobre la base d’arguments formalistes relatius a la titularitat d’aquesta. Respecte de les notes de premsa en les quals MSC presumia que el viatge inaugural del seu creuer Euribia havia estat realitzat amb zero emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle, després d’una reunió a la qual només va convidar a membres directius de MSC (la denunciada) però no a representants d’Ecologistes en Acció (com a denunciant), l’ACC va resoldre que aquests missatges no podien considerar-se falsos, incerts o capaços d’induir a error. En la seva resolució l’ACC no es molesta a substanciar aquesta conclusió, per la qual cosa no es coneix el seu raonament jurídic i es limita a anunciar la seva decisió d’arxivar les actuacions. Per contra, davant dues denúncies molt similars presentades a Holanda i a Gran Bretanya per part d’organitzacions d’aquests països, les autoritats respectives van resoldre a favor de les denunciants i van declarar que MSC estava incorrent en publicitat enganyosa.

A la vista del que hem exposat, cal preguntar-se si el Premi Eco Bling-Bling no hauria d’anar a l’ACC, una administració pública.

La entrada MSC Cruises guanya el premi Eco Bling-Bling a l’ecopostureig aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les emissions d’òxids de sofre provinents dels ferris a Barcelona equivalen a gairebé el doble de les emissions de tot el parc automobilístic de la ciutat, segons el nou informe de l’ONG europea Transport&Environment.
• Tot i que l’electrificació dels ferris és essencial i possible per reduir les emissions en el sector, Ecologistes en Acció Catalunya i Stop Creuers Catalunya assenyalen que cal posar l’atenció a l’increment del sector creuerístic, el més contaminant dels mitjans de transport.

L’informe publicat per T&E assenyala que la contaminació causada pels ferris és més alta que la dels cotxes en moltes ciutats portuàries europees, entre elles Barcelona. Concretament, a la Ciutat Comtal les emissions d’òxids de sofre dupliquen aquelles generades per tots els cotxes de la ciutat. A més a més, l’informe confirma que Barcelona és el port europeu de ferris amb més emissions de diòxid de carboni d’entre els ports estudiats.

Tanmateix, l’anàlisi publicada per T&E assenyala que, a Espanya, el 78% dels 91 ferris avaluats ja podrien ser elèctrics avui tecnològicament i amb l’operativa actual (entre híbrids i totalment elèctrics), i que tots ells serien més barats d’operar que els que funcionen amb combustibles fòssils al 2035, sense comptar possibles externalitats que puguin encarir els costos d’implantació i mantenint els costos actuals de l’electricitat. En el cas concret del Port de Barcelona, l’electrificació de ferries requeriria una demanda de potència elèctrica a port d’uns 29 MW, i suposaria un consum energètic anual d’uns 104 GWh, l’equivalent al consum elèctric anual d’unes 35.000 llars a Catalunya aproximadament, segons el consum mitjà estimat per l’Institut Català d’Energia.

Des d’Ecologistes en Acció donen suport a la descarbonització dels ferris mitjançant l’electrificació, una transició que consideren necessària per mitigar els efectes de l’escalfament global i per garantir un servei de mobilitat essencial per connectar territoris. Tanmateix, Ecologistes i Stop Creuers Catalunya qüestionen la sostenibilitat d’aplicar aquesta estratègia a vaixells de grans dimensions i trajectes llargs, com ara els portacontenidors o els creuers, tant per l’elevada demanda elèctrica que podria suposar per a la ciutat de Barcelona com pels dubtes sobre la viabilitat tecnològica, ambiental i social de les grans bateries que requeririen. Així doncs, demanen que les administracions impulsin un debat rigorós i profund sobre quina mobilitat és realment necessària, amb elevat retorn social i mínim impacte ambiental.

En aquest context, “l’electrificació dels ferris pot reduir emissions en un servei de transport essencial, però no pot servir per justificar l’expansió d’un model de turisme altament contaminant com el dels creuers”, assenyala Júlia Corbera, responsable de transport marítim d’Ecologistes en Acció. Per això, per tal d’assegurar la descarbonització efectiva dels mitjans de transport, les entitats reclamen una reducció de la hipermobilitat, i un decreixement del sector turístic i, especialment, del creuerístic, el mitjà de transport més contaminant per quilòmetre recorregut segons l’ICCT, en un context en què les institucions continuen promovent-ne el creixement (Diari de Girona, 2026) i s’ha aturat el procediment per establir-hi nous impostos (El Periòdico, 2026).

Així, l’electrificació dels ferris pot reduir emissions dins el marc de serveis que són necessaris per la mobilitat de la ciutadania, dins un context de bonança energètica i geopolítica, on la seva mida més petita i rutes fixes permeten introduir de forma competitiva tecnologies de propulsió amb bateries elèctriques. En canvi, en el cas dels creuers, la seva electrificació parcial no resoldria el fet que és una indústria que respon a un model de turisme altament emissor i depenent de combustibles fòssils, que genera enormes impactes climàtics i socials i que, per tant, hauria de decréixer i acabant desapareixent dels nostres ports.

Enllaços:

• Informe complet ‘A Toda màquina‘ (T&E).
• Article de resum de l’informe.
• Briefing —cas Espanya—.

La entrada El 78% dels ferris a Espanya podrien electrificar-se, però les entitats ecologistes alerten que no n’hi ha prou per reduir les emissions portuàries aparece primero en Ecologistas en Acción.

• L’informe publicat per Ecologistes en Acció destaca el paper clau del metà (CH4) en la crisi climàtica i proposa una transformació estructural dels tres sectors més responsables d’aquestes emissions: el sistema energètic, agroalimentari i de residus.
• Aquest gas és responsable d’entre un 20% i un 30% de l’escalfament global des de l’era industrial. Una retallada de les seves emissions del 40% al 45% abans de 2030 podria contribuir de manera decisiva a limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C, en línia amb les recomanacions científiques internacionals.

L’informe “Situación del CH4: ¿por qué el metano importa? Impactos, retos y oportunidades de mitigación y transformación sistémica de sectores claves” posa el focus en el metà com un dels gasos amb efecte d’hivernacle més rellevants —i menys coneguts— en la lluita contra el canvi climàtic. Responsable d’entre un 20% i un 30% de l’escalfament global des de l’era industrial, aquest gas també exerceix un paper clau en la formació d’ozó troposfèric, un contaminant perjudicial per a la salut humana i els ecosistemes.

El document destaca que reduir les emissions de metà és una acció molt eficaç per a frenar l’escalfament global a curt termini. Gràcies a la seva alta capacitat d’escalfament i la seva curta vida en l’atmosfera, retallades del 40% al 45% abans de 2030 podrien contribuir de manera decisiva a limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C, en línia amb les recomanacions científiques internacionals. Sense oblidar que aquesta reducció ha d’anar acompanyada d’una disminució sostinguda de les emissions de CO₂, necessària per a abordar les causes estructurals del canvi climàtic a llarg termini.

Tres sectors clau concentren la majoria de les emissions

L’informe identifica la indústria agroalimentària, el sector energètic i la gestió de residus com els principals responsables de les emissions de metà d’origen humà. En conjunt, aquests àmbits representen el 60% de les emissions globals d’aquest gas.

A més, adverteix que aquests sectors formen part d’un model de producció i consum interconnectat que resulta ambientalment insostenible i socialment desigual. La producció intensiva d’aliments, l’expansió de la ramaderia industrial, l’alta dependència de combustibles fòssils i la gestió ineficient de residus no sols impulsen les emissions de metà, sinó que també contribueixen a la pèrdua de biodiversitat, la degradació de sòls i l’augment de les desigualtats globals.

Un marc polític insuficient enfront d’un problema urgent

Malgrat la gravetat del problema, l’informe assenyala que les polítiques climàtiques han prestat històricament poca atenció al metà. Iniciatives com el Compromís Mundial del Metà, impulsat en la COP26 i subscrit per més de 140 països, entre ells Espanya, marquen un avenç rellevant, però encara insuficient.

En el cas de l’estat espanyol, encara que existeixen mesures parcials, no es compta amb un objectiu específic de reducció d’emissions de metà per a 2030 ni amb un pla integral que abasti tots els sectors implicats.

Més enllà de la tecnologia: un canvi de model necessari

L’informe conclou que les solucions no poden limitar-se a millores tecnològiques o increments d’eficiència. És necessari un canvi estructural que transformi els sistemes energètic, agroalimentari i de gestió de residus cap a models més sostenibles, justos i regeneratius.

• Entre les principals línies d’acció destaquen:La transició cap a energies renovables i la reducció de la demanda energètica i de l’ús de combustibles fòssils.
• L’impuls de pràctiques agroecològiques enfront de la ramaderia industrial intensiva, acompanyat d’una reducció dràstica de la cabana ramadera industrial i de canvis en els hàbits alimentaris que redueixin el consum de productes d’origen animal.
• La millora de la gestió de residus, tot reduint el desaprofitament alimentari i fomentant models circulars.

L’informe conclou que actuar sobre el metà no sols és clau per al clima, sinó també per a millorar la qualitat de l’aire i la salut pública, i crida a adoptar mesures urgents, ambicioses i estructurals.

Marta Orihuel, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha declarat: “El metà pot suposar una palanca per a frenar el canvi climàtic a curt termini, però també posa de manifest els límits del model actual. Reduir les seves emissions implica repensar com produïm energia, aliments i com gestionem els nostres residus”.

Situación del metano

La entrada El metà, el gran oblidat del canvi climàtic: un nou informe urgeix a retallar les emissions i transformar el model de producció i consum aparece primero en Ecologistas en Acción.

• La campanya denuncia el retrocés en els compromisos climàtics del banc i porta la pressió als carrers de Madrid amb un autobús que circula per les principals artèries de la ciutat.
• L’entitat bancària ha incrementat el seu finançament al sector fòssil en 48.276 milions de dòlars entre 2021 i 2024. És el banc que financia més projectes fòssils a Llatinoamèrica i el Carib.
• El Santander encapçala el rànquing de bancs de l’estat espanyol que financien la indústria militar, amb 2.869 milions d’euros invertits només entre 2022 i 2024.
• Amb una aportació de més de 15.000 milions d’euros, és el sisè banc d’Europa que més contribueix a finançar empreses vinculades a l’ocupació il·legal de Palestina i que subministren armes a l’Estat genocida d’Israel.
• El Santander també finança la destrucció de la biodiversitat, tot invertint més de 11.000 milions d’euros en projectes que provoquen deforestació.

Imatges i vídeos

Més de 20 organitzacions de la societat civil han enviat una carta als 80 principals accionistes del Banc Santander per reclamar-los que actuïn davant l’augment del finançament del banc a combustibles fòssils i de l’afebliment dels seus compromisos climàtics.

La iniciativa s’ha produït el dia abans de la Junta General d’Accionistes de l’entitat, que se celebra avui divendres 27 de març, i busca situar el focus en la responsabilitat de qui té capacitat d’influir sobre la direcció del banc. A la carta, les organitzacions alerten que el Santander ha donat passos enrere en les seves polítiques ambientals en eliminar les restriccions al finançament de combustibles fòssils com el petroli, el gas i fins i tot el carbó, rebaixar els seus compromisos climàtics i mantenir el seu suport financer a activitats incompatibles amb una transició energètica real i amb la lluita front la crisi climàtica.

Segons denuncien les entitats signants, el Banc Santander ha incrementat de forma molt significativa el seu finançament al sector fòssil en els últims anys, destinant 48.276 milions de dòlars a combustibles fòssils només entre 2021 i 2024 i situant-se com un dels bancs que més financien el sector fòssil a nivell mundial. Mentrestant, el Banc Santander manté un discurs públic de compromís amb la sostenibilitat i l’acció climàtica que no es correspon amb el que mostren les dades. Per a les organitzacions, aquesta contradicció no només agreuja la crisi climàtica, sinó que també exposa el banc i als seus accionistes a riscos reputacionals, regulatoris i financers cada cop més grans.

“És inacceptable que una entitat com el Banc Santander continuï lucrant-se a costa del futur de totes. Exigim que deixi d’utilitzar els diners de les persones treballadores –que dipositen els seus estalvis i la seva confiança en el banc– per finançar l’expansió dels combustibles fòssils. El Santander està contribuint a sostenir projectes que impulsen la destrucció del planeta”, han assenyalat les organitzacions.

Les organitzacions també adverteixen dels impactes ambientals i socials associats a projectes finançats pel banc en diferents territoris, amb conseqüències molt greus sobre els ecosistemes, la biodiversitat, les comunitats locals i els drets humans. Destaquen alguns projectes finançats i recolzats pel Santander com el megaprojecte de gas fòssil de Saguaro Energía a México; l’oleoducte de Vaca Muerta Oil Sur a l’Argentina; el projecte d’exportació de gas fòssil Rio Grande LNG de NextDecade al Sud de Texas; l’expansió de la refineria Talara de Petroperú al Nord del Perú o les perforacions exploratòries de Petrobras a la desembocadura de l’Amazones. Per això, les organitzacions reclamen als accionistes que no mirin cap a una altra banda i exigeixin a l’entitat mesures concretes per frenar aquesta deriva.

Entre altres demandes, les organitzacions subratllen que el banc ha d’incloure a les seves polítiques el compromís per eliminar el finançament directe i indirecte de noves operacions i projectes de petroli i gas, restaurar les restriccions climàtiques eliminades en relació al carbó, incloure objectius verificables i aliniar l’activitat financera del banc amb els seus compromisos públics. També reclamen als inversos que assumeixin la seva responsabilitat davant d’una estratègia que consideren incompatible amb la urgència climàtica actual. Els seus propis accionistes i clients ja estan patint la crisi climàtica que el Santander empitjora amb les seves polítiques actuals amb inundacions, incendis, sequeres i onades de calor que el canvi climàtic fa més greus i destructives.

La campanya s’ha traslladat a l’espai públic a Madrid amb un autobús que denuncia que l’entitat financera es “lucra per sobre del futur de totes” recorrent les principals artèries de la ciutat. A més a més, dinosaures i orangutans prenen els carrers per assenyalar el paper del Banc Santander en el finançament de combustibles fòssils, el genocidi a Palestina i la desforestació, i reforcen la pressió social durant la junta d’accionistes.

Totes les accions tenen l’objectiu de denunciar les polítiques i la manca de compromisos reals del Banc Santander i exigir una resposta clara davant del deteriorament de les seves polítiques climàtiques i les seves creixents operacions i exposició al negoci fòssil.

Organitzacions firmants:
ActionAid
Amazon Watch
Andy Gheorghiu Consulting
Conexiones Climáticas
Ecologistas en Acción
Fundación Ambiente y Recursos Naturales
Fundación Renovables
Gas No Es Solución
Golfo Azul Para Siempre
Greenpeace España
Gulf South Fossil Finance Hub
Juventud por el Clima–Fridays For Future
Nuestro Futuro
Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
Rainforest Action Network
Rebelión o Extinción España
Revo Prosperidad Sostenible
ShareAction
Stand.earth
South Texas Environmental Justice Network
Texas Campaign for the Environment
Urgewald

La entrada Una vintena d’organitzacions es mobilitzen arreu del món per exigir als accionistes del Santander que actuïn davant l’augment del finançament del banc als combustibles fòssils aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Els premis satírics al postureig verd de les empreses estan en la seva última fase: la votació popular en línia, fins al 30 de març, entre els tres finalistes MSC creuers, Abanca i ZARA.
• El 7 d’abril es coneixerà el guanyador final, i tot apunta a que aquest certamen, meitat sàtira i meitat denuncia, es convertirà en un clàssic anual.
• El premi posa de relleu el dret de la ciutadania a estar informada per a prendre les seves decisions de consum i assenyala la tendència de les empreses a exagerar canvis trivials i presentar-los com a avanços rellevants per a impulsar les seves vendes.

S’obre l’última fase dels Premis Eco Bling-Bling, una iniciativa impulsada per Ecologistes en Acció en col·laboració amb les associacions de consumidors ModeON, CECU i Unió de Consumidors de Catalunya. Aquests premis neixen per a desemmascarar la falsedat de les empreses que presumeixen del seu compromís mediambiental quan en realitat “és pur ecopostureig”. Fins al 30 de març s’obre un formulari per a la votació popular.

En la primera fase dels premis, el públic ha nominat les seves empreses mentideres favorites, a partir de les quals l’equip de juristes i associacions col·laboradores ha seleccionat tres finalistes per a optar al premi: MSC Creuers; Abanca i Zara.

Tres finalistes: empreses que volen brillar per la seva sostenibilitat… però que menteixen

MSC, una de les principals línies de creuers del món en volum de passatgers, presumeix d’haver reduït la seva petjada ambiental gràcies a l’ús de gas natural liquat (GNL). Aquest es presenta com un combustible net i respectuós amb la mar, quan experts recorden que el seu ús allibera metà, un gas amb efecte d’hivernacle fins a 80 vegades més potent que el CO₂. Malgrat que la seva comunicació corporativa tracta de millorar la seva imatge empresarial, MSC va encapçalar el 2022 el rànquing europeu de navilieres amb més emissions d’òxids de sofre (SOx), molt perjudicials per a la salut cardiovascular i respiratòria, a més de contribuir a la formació de pluges àcides.

Segueix ABANCA i la seva targeta “Pay to Save” que, segons aquesta entitat bancària, està ideada per a que puguem consumir sense fre i sense “consumir” el planeta. Diuen donar el 25% dels ingressos que obtenen cada vegada que paguem amb la targeta al projecte Gravity Wave, que lluita contra la contaminació al mar. El que no diuen és que aquest percentatge només s’aplica a una minúscula comissió d’intercanvi —entre el 0,0434% i el 0,1362% de l’import total de la compra—. En la pràctica, la donació ambiental real per cada transacció és insignificant.

I, finalment, ZARA, que manté un model de negoci -la producció massiva de moda ràpida- que simplement no pot ser sostenible. Per molts esforços que es realitzin per a reduir l’impacte ambiental —ja sigui barrejant menys tipus de fibres, utilitzant menys aigua en la producció o aplicant altres mesures com les que ZARA afirma implementar en la seva línia de roba Join Life o en la resta de la seva producció—, res d’això no pot compensar l’enorme desgast mediambiental d’un model de negoci basat en estimular contínuament el desig de comprar més i més roba que, en el fons, ningú necessita. Simplement, és hipocresia. Tal com assenyala CECU al seu informe ‘Ombra aquí, ombra allà. Com la indústria tèxtil maquilla la seva imatge mediambiental’ la indústria del fast fashion és responsable de fins a un 10% del total de les emissions amb efecte d’hivernacle (més que la indústria de l’aviació i el trànsit marítim combinats), requereix una enorme demanda d’aigua, i el seu ús de tints i processos químics contamina aigües residuals.

Autodefensa ciutadana enfront de la inacció de les autoritats

De manera satírica i desenfadada, volem cridar l’atenció de la societat civil i animar-la a ser crítica i rebel·lar-se contra les mentides que li pretenen vendre, perquè Ecologistes en Acció fa temps que realitza accions de denúncia legal contra l’ecoblanqueig o greenwashing, amb poca resposta de les autoritats. Existeix legislació al respecte, però les administracions del nostre país no l’apliquen ni la fan complir. Ara la Unió Europea ha començat a posar límits legals també i al 2024 el Parlament Europeu va aprovar una directiva dirigida a protegir els consumidors enfront de l’ecoblanqueig.

L’ecoblanqueig malmet la confiança de les persones, perquè genera entre els consumidors la sensació que “res és cert”, a més que és una competència deslleial contra els qui sí que estan fent els deures (perquè afortunadament existeixen empreses honestes i sostenibles). No és intenció d’aquest premi desincentivar les empreses al fet que canviïn els seus sistemes de producció per a fer-los sostenibles, en absolut, sinó el contrari. El que es denuncia és l’exageració de petits canvis, transformacions d’impacte dubtós o accions merament trivials utilitzades com a estratègies de màrqueting per a augmentar les vendes i perpetuar un model de producció i consum insostenible per al planeta.

Per a implementar la necessària transició ecològica és clau lluitar contra el blanqueig ecològic, perquè la ciutadania que vol consumir de manera responsable ha de rebre informació correcta per a prendre les seves decisions. És obligació de les empreses ser transparents i honestes en la seva comunicació. No és ètic que ens convencin d’adquirir els seus productes o serveis mitjançant tècniques de màrqueting que apel·lin a la nostra consciència mediambiental quan darrere no hi ha més que fum i fatuïtat.

Com que les autoritats no estan escoltant ni prenent mesures davant les denúncies que estem interposant des de les organitzacions, hem iniciat aquests premis per a revelar pràctiques notòries d’ecopostureig i donar la veu a la ciutadania crítica.

L’ecoblanqueig o greenwashing es pot definir com tota pràctica empresarial, institucional o comercial consistent a difondre informació, realitzar declaracions o utilitzar signes, etiquetes o estratègies publicitàries que puguin induir a error al consumidor, al mercat o a les autoritats, respecte del grau real de sostenibilitat, respecte ambiental o impacte ecològic d’una activitat, producte o servei.

La entrada L’ecopostureig deixarà de ser rendible a les empreses: Tres finalistes opten al premi Eco Bling-Bling aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Ecologistes en Acció insta a reubicar l’estació de qualitat de l’aire l’Eixample de Barcelona en un “punt crític” de la ciutat, o a afegir una nova estació al barri, conforme a la nova Directiva europea.
• L’entitat ecologista demana al govern estatal que s’estableixi un termini temporal d’un any perquè les autoritats competents revisin la ubicació de les estacions urbanes oficials de mesurament de la qualitat de l’aire orientades al trànsit.

L’informe Trànsit i qualitat de l’aire urbà en l’Estat espanyol, publicat per Ecologistes en Acció, analitza la ubicació de les estacions urbanes de mesurament de la qualitat de l’aire orientades al trànsit en 25 ciutats espanyoles principals, incloses les 17 aglomeracions de més de 250.000 habitants i algunes ciutats menors que s’han estudiat per analitzar almenys un nucli urbà en totes les comunitats autònomes.

La ubicació de les estacions de mesurament de la contaminació atmosfèrica és a l’estat espanyol un dels aspectes més controvertits de la gestió de la qualitat de l’aire. Durant el present segle, moltes administracions autonòmiques i locals han reubicat les estacions “més conflictives” (habitualment les de trànsit) en vies de trànsit secundàries, amb l’excusa de complir els criteris legals per a la ubicació dels punts de mostreig.

Aquesta pràctica abusiva, també recurrent en altres països europeus, va motivar el 2019 una important sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, referida al cas de la ciutat de Brussel·les, i fet i fet la regulació més estricta de la nova Directiva 2024/2881 sobre la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, actualment en procés de transposició a la normativa espanyola.

La nova normativa europea estableix que quan l’objectiu sigui avaluar la contribució del trànsit rodat, els punts de mostreig s’han de situar de tal manera que proporcionin dades sobre els carrers on es produeixen les concentracions més elevades, tenint en compte el volum de trànsit (que suposi la major densitat de trànsit en la zona), les condicions de dispersió local i l’ús espacial del sòl (per exemple, en “congostos urbans”).

En aquest nou context normatiu, l’informe d’Ecologistes en Acció té per objecte analitzar la situació, localització i context territorial d’un total de 25 estacions oficials. Per a cadascuna de les estacions analitzades s’avalua la seva localització espacial i el seu grau d’adequació als requisits d’implantació establerts en la nova Directiva europea.

L’anàlisi desenvolupada a l’informe se centra en l’adequació espacial dels emplaçaments de les estacions, atenent factors com el tipus d’entorn (urbà, suburbà o rural), la proximitat a fonts d’emissió, les característiques del viari, l’ús del sòl circumdant, la morfologia urbana, la presència d’obstacles físics i les condicions locals que puguin influir en la dispersió dels contaminants.

Com a resultat d’estudi realitzat, s’ha obtingut que tres quartes parts de les estacions analitzades (19 de 25) presenten algun grau de limitació en relació amb els criteris d’implantació establerts, ja sigui per incompliments parcials o complets, i entre elles l’estació barcelonina l’Eixample, localitzada en l’encreuament del Carrer Compte d’Urgell – Avinguda de Roma.

En sis aglomeracions (Barcelona, Bilbao, Elx/Elche, Granada, Santander i Valladolid) les estacions de trànsit analitzades no es localitzen en un carrer on s’esperen les concentracions més elevades, i per tant no corresponen a punts crítics. D’altra banda, les ciutats de Badajoz, Guadalajara i Logroño manquen d’estacions de trànsit, i l’única existent en cadascuna d’elles se situa en una localització de fons.

En el cas concret de l’estació de l’Eixample, aquesta es localitza al costat d’un parc infantil, amb arbratge i trànsit moderat. Segons ha destacat Dídac Navarro Fernández de Ecologistes en Acció de Catalunya: “L’informe mostra com l’estació de l’Eixample no es troba en una ubicació que sigui representativa de realitat que viuen majoritàriament les veïnes del barri. L’aire que respirem en una zona semipacificada i arbratge, no és el mateix que respirem en el carrer Aragó o en la majoria dels carrers de l’Eixample que no disposen d’aquests espais oberts”.

Com a conclusió final, l’informe posa de manifest que només una petita part de les estacions analitzades compleix adequadament la seva funció en termes de representativitat de l’exposició de la població, i un percentatge majoritari d’emplaçaments tenen l’adequació limitada o clarament insuficient conforme als requisits establerts en la nova Directiva europea sobre la qualitat de l’aire.

Per això, l’organització ambiental insta la Generalitat a reubicar l’estació de qualitat de l’aire l’Eixample de Barcelona en un “punt crític” de la ciutat, o a afegir una nova estació al barri, així com demana al Govern d’Espanya que en el procés actual de transposició de la Directiva al dret intern espanyol, s’estableixi un termini temporal d’un any perquè les autoritats competents revisin la ubicació de les estacions urbanes oficials de mesurament de la qualitat de l’aire orientades al trànsit, tot assegurant l’emplaçament en cada aglomeració d’almenys una estació de mesurament en un punt crític de contaminació atmosfèrica, per minimitzar el risc que les superacions de valors límit passin desapercebudes. Aquest procés de revisió de la ubicació de les estacions de mesurament hauria d’estar subjectes a un procés de participació ciutadana.

Per a procurar un procediment de revisió homogeni en totes les ciutats, Ecologistes en Acció ha demanat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) que elabori i proporcioni a les autoritats competents una guia tècnica.

Estació de qualitat de l’aire l’Eixample de Barcelona

Informe completo: Tráfico y calidad del aire urbano en el Estado español

La entrada Tres de cada quatre mesuradors urbans de la contaminació de l’aire a l’estat espanyol estan mal situats aparece primero en Ecologistas en Acción.

Us compartim la següent oferta de feina a la Federació:

A Ecologistes en Acció de Catalunya estem cercant una persona per a cobrir una suplència en l’execució del projecte  “Migracions ambientals, comunitats expulsades i resistències en comú (fase II)”, amb una dedicació de 18,5 hores setmanals, amb salari brut de 1.043,18 €/mes en 12 pagues, fins al 31 de març del 2027.

Aquí trobareu tots els requisits i les condicions que oferim: https://oficina.somnuvol.coop/s/b3qAkRK7aeoCWpL

Podeu enviar CV i carta de motivació fins el 29 de març de 2026 a suport@ecologistesenaccio.cat.

S’agraeix difusió!

La entrada Oferta de feina d’Ecologistes en Acció de Catalunya aparece primero en Ecologistas en Acción.

Hui hem de recordar dos succesos històrics molt tràgics i evitables, que haurien de fer-nos pensar i actuar com cal per a no tornar a repetir-los mai més.

El primer fou l’atemptat de l’11 de març de 2004 en els trens de Madrid, on varen morir 192 persones i 2000 quedaren ferides, pels explosius que va ficar Al Qaeda en resposta i venjança per la participació d’Espanya en la invasió d’Irak…

Recordem les mentides del govern del PP d’Aznar dient que havia sigut ETA, quan ja es sabia que era cosa d’Al Qaeda. Recordem que la invasió d’Irak fou executada per mandat de Bush i les elits U$A amb l’excusa i mentida de que Irak tenia armes de destrucció massiva. Recordem que aquella invasió va provocar més de 500.000 morts i la destrossa i empobriment d’Irak, tot perque les grans companyies petrolieres, de construcció i d’armaments nord-americanes sobretot guanyaren milers de milions…

Recordem que a Espanya la immensa majoria de la població no volíem aquella guerra pel petroli i que hi hagueren manifestacions multitudinàries ací i per tot el món. Recordem i comparem amb el que està passant ara amb l’Iran.

No ens deixem enganyar: els pobles no volem guerres perquè som nosaltres els que les paguem en vides i en diners!

I l’altre succés és l’accident nuclear de Fukushima l’11M de 2011, amb 3 reactors nuclears que quedaren fora de control, en fusió i rebentats, llançant al medi ambient exterior tones i tones de materials radioactius que s’escamparen pel Japó i per tot el món durant anys, provocant probablement milers de morts per càncers i malaltes derivades de la radioactivitat…

Recordm-ho i pensem que hui encara volen allargar el funcionament de la central nuclear de Cofrents molt més enllà dels anys per als que va ser dissenyada. La CN de Cofrents ja té uns 40 anys i el govern progressista vol tancar-la en 2030, però les dretes i Iberdrola, que s’ha forrat amb milers de milions de beneficis, encara voldrien mantindre-la uns altres 40 anys més, fins que rebente si per ells fora…

Així doncs, els grups de la plataforma TANQUEM COFRENTS estem realitzant una altra campanya reivindicativa i de conscienciació perquè definitivament la tanquen en 2030, massa tard inclús perquè la nuclear és un perill cada any major, per la fatiga dels materials del nucli, que han estat sotmesos durant dècades a altes pressions, altes temperatures i forta radioactivitat. I a més ja ens deixa milers de tones de residus radioactius perillosos per a molts segles, que vorem on i com s’aguarden…

Que no t’enganyen, cal tancar la nuclear el més aviat possible i podem fer-lo substituint-la per l’eficiència energètica, l’estalvi i les energies renovables, la fotovoltaica sobretot, que pràcticament pot autoabastir-nos ací.

La entrada 11M: ni guerres ni nuclears, volem pau i renovables! aparece primero en Ecologistas en Acción.

L’organització presenta al·legacions al projecte d’FCC i critica que no es tenen en compte els riscos geotècnics, ambientals i contaminants que suposen, a més, possibles incompliments legals a nivell estatal i europeu.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat al·legacions a la modificació substancial de l’Autorització Ambiental Integrada (AAI) sol·licitada per fCC Medi Ambient S.A. per a ampliar l’abocador de residus no perillosos situat en el paratge de les Canyades, al Campello (Alacant).

El projecte preveu construir un nou got d’abocament que ocuparia prop de 71.000 metres quadrats addicionals, la qual cosa elevaria la capacitat total de l’abocador a més de cinc milions de metres cúbics i permetria prolongar la seua explotació fins aproximadament 2045.

No és la primera vegada que els ecologistes es posicionen contra aquest projecte, motiu pel qual van tenir l’accés a justícia gratuïta al contenciós presentat en 2025.

L’organització ecologista considera que la documentació presentada conté greus errors i irregularitats. Entre elles, denúncia que l’Estudi d’Impacte Ambiental presentat en l’expedient és pràcticament idèntic a l’elaborat en 2021 per a un projecte diferent, amb plans i dades que no es corresponen amb l’ampliació ara plantejada.

Planta TMB de El Campello

Les al·legacions també alerten de riscos geotècnics i ambientals associats al projecte. Segons Ecologistes en Acció, el nou got se situaria en un terreny amb forts pendents i materials geològics permeables, la qual cosa podria comprometre l’estabilitat de l’abocador i augmentar el risc de filtracions i contaminació de les aigües subterrànies.

A més, l’organització denuncia que la bassa de lixiviats existent tindria una capacitat insuficient per a gestionar episodis de pluges intenses, cada vegada més freqüents en el litoral mediterrani, la qual cosa podria provocar abocaments contaminants.

Un altre aspecte criticat és que el projecte planteja retardar la captació i tractament del biogàs fins al tancament de l’abocador, l’ampliació del qual implicaria mantindre durant 18 anys un volum anual d’abocament molt elevat. Tot això, podria incomplir la normativa estatal que obliga a controlar les emissions durant la fase d’explotació, així com normatives europea i estatal que obliga a reduir el depòsit de residus en abocador fins a situar-lo per davall del 10% en 2035.

Ecologistes en Acció també qüestiona la legalitat de l’ampliació, al no estar contemplada en els plans de gestió de residus vigents, i denúncia l’absència de documentació obligatòria, com el certificat de compatibilitat urbanística municipal o estudis actualitzats sobre l’impacte de les olors. De fet, la instal·lació ja ha generat nombroses queixes per olors entre els veïns d’urbanitzacions pròximes i del municipi d’Aigües.

Davant aquesta situació, Ecologistes en Acció sol·licita a la Generalitat Valenciana que denegue l’ampliació de l’abocador i revise l’expedient per a garantir el compliment de la normativa ambiental i la protecció de l’entorn i de la salut de la població.

Alegaciones vertedero El Campello

La entrada Ecologistes en Acció se situa en contra de l’ampliació de l’abocador de les Canyades al Campello aparece primero en Ecologistas en Acción.

L’organització considera que l’autorització aprovada el passat 15 de gener de 2026 vulnera normativa ambiental, urbanística i administrativa, i sol·licita la seua anul·lació.

La Colla Ecologista d’Alacant – Ecologistes en Acció ha presentat un recurs d’alçada davant la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental contra la resolució que concedeix l’autorització d’emissions a l’atmosfera al crematori projectat a Sant Joan d’Alacant.

El recurs presentat per la Colla Ecologista d’Alacant qüestiona de forma detallada l’autorització atorgada al crematori promogut per ASV Funeser, en considerar que la resolució conté errors tècnics, omissions rellevants i possibles incompliments de la legislació ambiental.
Un dels principals arguments del recurs és que el sistema de depuració de gasos previst en la instal·lació no garanteix l’eliminació efectiva de contaminants especialment perillosos per a la salut humana, com les dioxines, els furans o el mercuri. De fet, la pròpia resolució administrativa esmenta tècniques de filtrat que no apareixen realment en l’informe tècnic inicial de l’expedient.

El recurs també denúncia importants irregularitats formals, com l’absència de codi segur de verificació, l’anonimització del document o la falta de garanties sobre l’autenticitat de la signatura electrònica, la qual cosa podria vulnerar la legislació sobre procediments administratius electrònics.

Un altre punt important es refereix a la descripció incorrecta de l’entorn del crematori. La resolució afirma que els habitatges més pròxims es troben a uns 270 metres de la instal·lació, demostrant-se que, en realitat, existeixen habitatges a tan sols uns 158 metres de la ximenera del crematori. A més, la zona està envoltada d’equipaments sensibles com l’Hospital Universitari de Sant Joan, centres educatius, instal·lacions universitàries i àrees comercials.

Sobre l’estudi de dispersió de contaminants presentat per l’empresa promotora, la Colla Ecologista manté que conté múltiples deficiències, com no incloure mesuraments previs de la qualitat de l’aire, no analitzar contaminants especialment perillosos com les dioxines o els hidrocarburs aromàtics policíclics. A més, conté errors en la ubicació del focus d’emissió i utilitza paràmetres de funcionament del crematori inferiors als que realment podria aconseguir.

L’organització també adverteix que l’autorització no estableix límits d’emissió per a nombrosos contaminants potencialment generats per la cremació de cadàvers, entre ells alguns metalls pesants o compostos cancerígens identificats en inventaris oficials d’emissions.

A això se suma un aspecte urbanístic fonamental: el crematori se situa en un sòl classificat com a terciari-comercial, quan la jurisprudència considera que els crematoris amb forn constitueixen una activitat industrial que hauria de situar-se en sòl industrial i allunyada de zones residencials.

Per tots aquests arguments, la Colla Ecologista d’Alacant insisteix que la instal·lació suposa un risc innecessari per a la salut pública i el medi ambient en un entorn densament poblat, per la qual cosa sol·licita la nul·litat de l’autorització d’emissions concedida al crematori de Sant Joan d’Alacant i reclama a la Generalitat Valenciana que paralitze definitivament el projecte.

Recurso alzada incineradora Sant Joan

La entrada La Colla Ecologista d’Alacant recorre l’autorització d’emissions del crematori de Sant Joan d’Alacant aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions ecologistes de Tarragona, entre les quals està GETE-Ecologistes en Acció, hem denunciat des de fa molt temps el transvasament que ha extret fins al 90% del cabal del riu Siurana a l’embassament de Riudecanyes. 
• El 2017, dos activistes de GEPEC-EdC van fer una una acció simbòlica de retorn d’aigua al riu Siurana i ara s’enfronten a penes de presó i multes de més de 7.000 euros. Una demanda totalment desproporcionada que busca silenciar la mobilització en defensa del riu.

El 2017, unes cinquanta persones es van reunir a la presa, el punt on es deriva l’aigua cap a Riudecanyes, per a dur a terme una acció simbòlica i retornar l’aigua al curs natural del riu. Aquesta actuació va motivar la denúncia de la Comunitat de Regants de l’embassament de Riudecanyes, que ara sol·licita penes de més de quatre anys de presó i sancions econòmiques que superin els 7.000 euros. GEPEC-EdC i la Plataforma Pel Riu Siurana, de la qual formem part en Ecologistes en Acció, consideren que aquesta sol·licitud és “desproporcionada” i cerca “castigar la dissidència” en lloc d’abordar el veritable problema de l’aigua del Priorat.

Després d’un recorregut judicial marcat pels constants ajornaments, dijous que ve, 12 de març del 2026, el judici contra Andreu Escolà i Anaïs Estrems se celebrarà finalment als Jutjats i Tribunals de Reus el pròxim 12 de març. Els dos activistes, representants de GEPEC-EdC i de la Plataforma Pel Riu Siurana, estan acusats de delictes d’usurpació i danys per haver participat en una acció de protesta per a retornar l’aigua al seu curs natural.

Les organitzacions també estem denunciant el retard intolerable del procés judicial. El judici s’ha ajornat quatre vegades per a qüestions internes de l’administració de justícia i s’està citant nou anys després que es fes l’acció simbòlica. Aquests ajornaments suposen un fort desgast del moviment en defensa del territori.

La mobilització de GEPEC-EdC i de la Plataforma Pel Riu Siurana va aconseguir que s’establís un cabal ecològic mínim. Ja no s’extreia el 90% del cabal sinó que es transvasa el 75% del cabal per als regadius del Baix Camp i part de les poblacions de Reus, Riudoms i la Selva del Camp. El conflicte continua atès que el cabal continua sent insuficient per a garantir que el riu Siurana pugui tenir un bon estat ecològic. Abans de 2001 el riu portava 200 l/s com a mínim.

Per tot això GEPEC-EdC i la Plataforma Riu Siurana Viu han convocat una manifestació de suport als dos acusats davant els Tribunals de Reus el 12 de març a les 09:30h.

La entrada Suport a dos activistes que seran jutjats per una acció simbòlica en defensa del riu Siurana aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Organitzacions ecologistes, veïnals, sindicals i socials han presentat un manifest per a reclamar al Govern d’Espanya que compleixi el calendari de tancament nuclear.
• Segons el pla de tancament acordat per l’executiu i les elèctriques, els reactors I i II de Almaraz serien els primers a tancar-se, en 2027 i 2028, respectivament.
• La pròrroga de Almaraz fins a 2030 suposaria 3.818 milions d’euros per a la butxaca de la ciutadania i posaria en risc 26.129 milions d’inversió en renovables.
• Les organitzacions fan pinya amb el manifest “Allargar les nuclears, no gràcies” per a defensar el calendari de tancament nuclear i alerten que prolongar la vida de Almaraz costaria 3.800 milions d’euros als consumidors.

L’11 de març es compleixen 15 anys des de l’accident de Fukushima, un record que ha motivat la presentació del manifest ‘Allargar les nuclears, no gràcies’ per un ampli col·lectiu d’organitzacions ecologistes, veïnals i socials. Aquesta iniciativa ciutadana reclama al Govern d’Espanya el compliment estricte del calendari pactat de tancament de les centrals nuclears en la península ibèrica, començant pels reactors I i II d’Almaraz el 2027 i 2028, respectivament, com a primer pas per a eliminar els riscos del sector nuclear, com els que avui dia continua sofrint la regió pròxima a Fukushima.

Les entitats signants denuncien les pressions de les empreses elèctriques per a prolongar l’activitat de la central extremenya fins a 2030. De fet, i a pesar que les elèctriques i el govern van pactar el pla de tancament, l’empresa titular de Almaraz, participada per Iberdrola, Endesa i Naturgy, ha sol·licitat una pròrroga de funcionament del reactor I fins l’any 2030 que, d’aprovar-se, retardaria el calendari previst de tancament almenys tres anys. L’ampliació del calendari de tancament suposaria, segons les dades aportades en el manifest, un sobrecost acumulat en la factura de la llum de 3.831 milions d’euros entre 2026 i 2033, a més de posar en risc 26.129 milions d’euros en inversions previstes en energies netes.

“Volem un present i un futur amb fonts d’energia renovables, locals i més democràtiques, per a frenar el canvi climàtic, tenir seguretat de subministrament i sobirania energètica. L’energia nuclear és un obstacle per a un futur més estable, fiable i més segur”, assenyala el manifest, que ja recull adhesions.

A més del risc que suposa l’energia nuclear, el problema sense resoldre sobre la gestió dels residus radioactius i les implicacions que suposen com a objectiu bèl·lic, com s’està demostrant en les guerres d’Ucraïna i l’Iran, les organitzacions destaquen que en l’últim any s’han desaprofitat 29,5 milions de MWh de renovables per la prioritat d’entrada de la nuclear en la xarxa. A més, recorden que no aporten seguretat ni robustesa al sistema, com es va demostrar en l’apagada elèctrica de 2025. Les nuclears no són vàlides per a controlar tensió davant inestabilitats que podrien derivar en una nova apagada, i van ser “l’última tecnologia a reprendre la producció d’electricitat”.

El govern té l’última paraula

Les entitats recorden que el Govern d’Espanya té capacitat legal per a no autoritzar la pròrroga de Almaraz, ja que l’informe preceptiu del Consell de Seguretat Nuclear no és vinculant excepte si és negatiu, i la decisió ha de ser coherent amb la política energètica i climàtica de l’Executiu. Alerten que la prolongació de la vida de les nuclears retardaria a més la transició energètica, en impactar i generar incertesa en la rendibilitat tant de les renovables existents com dels nous projectes. Per tant, autoritzar la prolongació de la vida de les centrals és una decisió política que ha d’entendre’s com a tal sense remetre a excuses tècniques que no donen raons reals per al manteniment de l’activitat nuclear.

Residus radioactius: un problema sense resoldre

El manifest també posa el focus en la gestió dels residus radioactius. Els emplaçaments nuclears emmagatzemen tones de combustible gastat que romandran radioactius durant centenars de milers d’anys, i critiquen l’ampliació del cementiri nuclear del Cabril (Córdoba), una instal·lació que només guarda els residus de baixa i mitja activitat i que va ser “una imposició durant la dictadura, consolidada en democràcia sense participació ciutadana”.

Per això, exigeixen:

• El tancament dels reactors de Almaraz l’1 de novembre de 2027 i el 31 d’octubre de 2028.
• La fi de l’energia nuclear a la Península Ibèrica el 2035 com a tard.
• Que no se subvencioni les nuclears amb rebaixes fiscals.
• Que s’incrementi la taxa Enresa per a garantir que les empreses paguin íntegrament la gestió dels seus residus.
• La cerca transparent i participativa de solucions per als residus radioactius.
• “Si l’energia nuclear només resulta rendible amb preus alts de l’electricitat i necessita que el govern la secundi, senzillament ha de tancar”, conclou el manifest.

Manifest i primeres organitzacions signants:

La entrada Exigeixen al Govern que faci complir el tancament de Almaraz el 2027 i rebutgen qualsevol pròrroga de l’energia nuclear aparece primero en Ecologistas en Acción.

El dissabte 28 de febrer es va celebrar l’acte de tancament del Fòrum Català per la Pau, després de més de dos anys de treball. L’objectiu d’aquest Fòrum ha estat determinar com entenem una Catalunya en pau i com contribuïm, des de Catalunya a la pau en el món.

Aquests objectius parteixen de la Llei de Foment de la Pau que va ser aprovada l’any 2003 al Parlament de Catalunya i del convenciment, desprès del temps transcorregut,  de que és necessari aprofundir en els seus principis i fer-los més aplicables a la realitat. El març de 2025 es va aprovar la Llei 5/2025, de modificació de la Llei 21/2003, que introdueix l’article 2 bis i estableix que l’Administració de la Generalitat ha d’elaborar amb una periodicitat quadriennal el Pla Director País de Pau, el qual ha de tenir en compte els recursos materials, humans, econòmics o de gestió necessaris i les capacitats de foment de la pau efectivament existents a Catalunya

El primer que cal tenir en compte a l’hora d’abordar els resultats d’aquests dos anys llargs d’esforços institucionals i  d’entitats civils és que s’ha tractat el concepte de Pau d’una manera holística. No tant sols s’han considerat els problemes internacionals, s’ha anat des de les situacions estrictament personals fins els conflictes entre països, i entre mig s’ha tingut en compte les diferents estructures de relacions socials en les que es produeixen conflictes violents.

Destaquem dos documents en els quals es concreta la feina duta a terme, tal i com ja s’ha dit per part de les institucions i de diverses entitats socials i ONG. El primer, titulat Marc conceptual, va ser aprovat al setembre de 2023. Entre molts d’altres conceptes, s’hi defineix el concepte de pau (a la pàgina 5):

En l’imaginari col·lectiu tendim a associar pau amb l’absència de guerres. Per això, els acords de pau simbolitzen la transició de la confrontació armada a una situació on les diferències polítiques s’haurien de poder resoldre sense l’ús de la força. Però la pau no és l’absència de la guerra, sinó l’absència de violències.

Una vegada es va comptar amb el marc conceptual, el següent objectiu va ser elaborar el que es recull en el segon document, Proposta del Consell Català de Foment de la Pau, per a un Pla Director País de Pau, aprovat al desembre de 2025.

Els eixos d’aquest document són:

• Eix 1. Cultura de pau.
• Eix 2. Seguretat i justícia.
• Eix 3. Conflictes, violència i pau.
• Eix 4. Amenaces i reptes globals per a la pau.
• Eix 5. Dones, pau i seguretat.

Dintre del contingut d’aquests eixos, volem assenyalar la problemàtica relacionada amb la justícia climàtica com una de les violències sobrevingudes a partir de la crisi ecosocial.

A la introducció de l’eix 4 es diu: “La pau ja no depèn únicament de la convivència entre grups humans, sinó també de la relació que mantenim amb el medi ambient. L’explotació intensiva de recursos naturals, la degradació ambiental i els models de producció i consum predominants han generat una crisi ecosocial que combina conflictes socioecològics, pèrdua de biodiversitat i tensions entre actors amb poders desiguals. Aquesta realitat mostra que els projectes extractius o d’infraestructura sovint col·lideixen amb les comunitats locals, que en suporten els costos, mentre altres grups en treuen beneficis, cosa que posa en relleu el conflicte entre capital i vida. L’emergència climàtica agreuja aquestes desigualtats i impacta especialment sobre les poblacions més vulnerables, com els pobles indígenes, les persones migrants i els sectors socials vulnerables, evidenciant la responsabilitat desigual entre el Nord i el Sud globals”.

A tall d’exemple del que són les propostes del document en aquest eix s’estableix l’objectiu de promoure la justícia ambiental com un dret humà. El qual es desenvolupa en  els seus objectius específics com el de reforçar la governança, la coherència i la participació en la presa de decisions ambientals.

Resta ara elaborar el Pla director País de Pau per part de l’administració de la Generalitat tal i com regula la Llei 5/2025, que està previst que es realitzi en aquest mateix any 2026. Una vegada conclogui aquest pas restarà fer un seguiment de l’aplicació del seu contingut en les diverses polítiques públiques. Cal considerar una tasca ciutadana tant la seva implementació com el seu seguiment.

A aquest escrit s’acompanyen els dos documents esmentats: Marc conceptual i Proposta del Consell Català de Foment de la Pau, per a un Pla Director País de Pau.

Bona lectura.

La entrada El Fòrum Català per la Pau, una oportunitat per incidir en les polítiques públiques aparece primero en Ecologistas en Acción.

Fins al moment, en Ecologistes en Acció del País Valencià som prudents respecte a l’entusiasme generat per l’anunci de la Generalitat Valenciana de reintroduir el linx ibèric al Parc Natural de la Serra Mariola, presumiblement al llarg de 2028, amb fons Next Generation de la Unió Europea.

L’objectiu sembla ser connectar nuclis poblacionals d’aquesta espècie emblemàtica, ara com ara separats, que va desaparéixer en el passat del territori valencià. No obstant això, en temps recents les observacions en la País Valencià han anat en augment, la qual cosa és un bon senyal de la salut global d’una espècie que a principis dels 2000 estava en una situació crítica.

A pesar que seria una bona notícia que, en efecte, el linx ibèric progressara en territori valencià, cal ser prudents amb les expectatives. Fins i tot en aquelles zones on el linx ibèric porta dècades amb un programa de reintroducció sòlid (per exemple, l’entorn de Doñana), les morts d’exemplars són contínues per impactes fora del control de l’administració. Els atropellaments són una de les principals causes de mortalitat de linx ibèric, la qual cosa es preveu puga replicar-se al País Valencià a l’ésser un territori altament fragmentat per nombroses carreteres i infraestructures.

No obstant això, el principal factor que pot determinar l’èxit d’aquesta iniciativa és l’acolliment que puga tindre entre la població local de les zones triades per al reforç poblacional. Molt especialment, de sectors generalment poc inclinats a la presència d’aquesta mena de depredadors apicals com és el cinegètic.

El linx ibèric és un especialista en la captura de conill, una de les principals preses de caça menor. És inevitable plantejar-se si, de nou, haurà resistència a la introducció d’un depredador que pot transformar les condicions en les quals es practica la caça, sent que encara hui dia una quantitat considerable de morts de linxs es produeixen per furtivisme (llaços, ceps, enverinament i fins i tot trets).

Encara així, com no podia ser d’una altra manera, desitgem que aquest projecte de reintroducció del linx al País Valencià siga un èxit i puguem veure a aquest emblema de la conservació prosperar en les nostres muntanyes.

Opinión sobre la reintroducción del lince ibérico en la Sierra Mariola

Hasta el momento, en Ecologistas en Acción del País Valencià somos prudentes respecto al entusiasmo generado por el anuncio de la Generalitat Valenciana de reintroducir el lince ibérico en el Parque Natural de la Sierra Mariola, presumiblemente a lo largo de 2028, con fondos Next Generation de la Unión Europea.

El objetivo parece ser conectar núcleos poblacionales por ahora separados de esta especie emblemática que desapareció en el pasado del territorio valenciano. No obstante, en tiempos recientes las observaciones en la Comunitat Valenciana han ido en aumento, lo cual es una buena señal de la salud global de una especie que a principios de los 2000 estaba en una situación crítica.

A pesar de que sería una buena notícia que, en efecto, el lince ibérico progresara en territorio valenciano, hay que ser prudentes con las expectativas. Incluso en aquellas zonas donde el lince ibérico lleva décadas con un programa de reintroducción solido (por ejemplo, el entorno de Doñana), las muertes de ejemplares son contínuas por impactos fuera del control de la administración. Los atropellos son una de las principales causas de mortalidad de lince ibérico, algo que se preveé pueda replicarse en la Comunitat Valenciana al ser un territorio altamente fragmentado por carreteras de diversa índole.

No obstante, el principal factor que puede determinar el éxito de esta iniciativa es el acogimiento que pueda tener entre la población local de las zonas escogidas para el refuerzo poblacional. Muy especialmente, de sectores generalmente reacios a la presencia de este tipo de depredadores apicales como es el cinegético.

El lince ibérico es un especialista en la captura de conejo, una de las principales presas de caza menor. Es inevitable plantearse si, de nuevo, habrá resistencia a la introducción de un depredador que pueda transformar las condiciones en las que se practica la caza, siendo que aún a día de hoy una cantidad considerable de muertes de linces se producen por furtivismo (lazos, cepos, envenenamiento e incluso disparos).

Aún así, como no podia ser de otro modo, deseamos que este proyecto de reintroducción del lince en la Comunitat Valenciana sea un éxito y podamos ver a este emblema de la conservación prosperar en los montes valencianos.

La entrada Opinió sobre la reintroducció del linx ibèric a la Serra Mariola aparece primero en Ecologistas en Acción.

• L’informe tècnic emés per l’Ajuntament d’Ibi considera que el Pla Especial del polígon de la Canal (Alcoi) és incompatible amb la legislació i ambientalment inacceptable. Aquest informe negatiu s’afig a l’informe tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi, que advertia del greu perill de contaminació de l’aigua potable d’Alcoi

L’Ajuntament d’Ibi ha emés un informe tècnic sobre els efectes previsibles sobre el medi ambient del Pla Especial del polígon de la Canal, en contestació a la sol·licitud de consulta efectuada per la Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana.

Es tracta d’un informe tècnic conjunt, subscrit per la coordinadora d’urbanisme i medi ambient, l’arquitecte municipal, l’enginyera tècnica d’obres públiques municipal, l’enginyer tècnic industrial municipal, l’especialista municipal en medi ambient i la tècnica d’administració general d’urbanisme.

L’informe analitza la documentació del Pla Especial presentada per la Cambra de Comerç d’Alcoi i alerta de carències importants pel que fa a les infraestructures de transport i d’energia, que fan que no puguen descartar-se efectes significatius sobre el medi ambient, inacceptables des del punt de vista ambiental.

Estima, a més, que el Pla tindria efectes significatius sobre el medi ambient, ja que afectaria al règim i aprofitament de les aigües superficials i subterrànies. Destaca l’afecció sobre la rambla Montnegre, a la qual es derivarien cabals procedents de les aigües depurades i de les aigües pluvials procedents de la urbanització; també assenyala que el vessament previst es faria a masses d’aigua declarades com a “zona sensible”.

Segons l’informe tècnic, el polígon de la Canal generaria impactes de caràcter greu, estructural i irreversible, que afectarien de manera simultània els espais naturals protegits de l’entorn, el paisatge, el sistema agropecuari i forestal, la Xarxa Natura 2000 i la seua biodiversitat, així com el model territorial sostenible.

Les conclusions de l’informe són rotundes:

“Dichos impactos vulneran los principios de prevención, precaución, no deterioro, protección del suelo agrícola, integración ambiental y desarrollo territorial sostenible, consagrados en la normativa ambiental, agraria y urbanística vigente, así como en la jurisprudencia consolidada. En consecuencia, el Plan Especial “Parque Empresarial Alcoy Sur” debe considerarse ambientalmente inaceptable, atendiendo a la magnitud y naturaleza de los efectos previsibles derivados de su ejecución.”
[…]
“la ordenación propuesta resulta incompatible con la legislación sectorial vigente e inaceptable desde el punto de vista ambiental, atendiendo a la magnitud, naturaleza, carácter acumulativo y sinérgico de los efectos previsibles sobre el medio ambiente.”

Aquest informe negatiu s’afig a l’informe tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi, emés en gener, que advertia del greu perill de contaminació de l’aigua potable d’Alcoi, a més de destacar molts altres impactes ambientals que els documents presentats per la Cambra de Comerç no han tingut en compte.

La entrada Informe negatiu de l’Ajuntament d’Ibi sobre el polígon de la Canal aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions de la Xarxa de Defensores de Drets Humans s’han concentrat avui enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya per a exigir veritat, justícia i reparació per l’assassinat de Berta Càceres, lideresa indígena lenca i defensora del territori, quan es compleixen deu anys del seu assassinat.
• L’acte ha estat també un espai per a honrar la seva memòria i reivindicar el seu llegat de lluita per la terra, els rius i els drets dels pobles indígenes.
• A més, aquest matí també ha tingut lloc una concentració al Consolat d’Hondures a Bilbao, i estan previstos diversos actes de memòria al llarg d’aquesta setmana en ciutats com Gijón, Oviedo, Palma, Barcelona, Saragossa o Sevilla, entre altres.

Sota el lema “Justícia per a Berta és justícia per al món”, les organitzacions convocants —entre les quals es troben Ecologistes en Acció, Entrepobles, Greenpeace, Fundación Abogacía Española y Derechos Humanos, IM Defensoras, Movimiento por la Paz (MPDL) i Iniciativas de Cooperación Internacional para el Desarrollo (ICID)— han denunciat la persistent impunitat i la falta de responsabilitats contra els autors intel·lectuals, polítics i empresarials que van fer possible l’assassinat, malgrat les condemnes dictades contra alguns responsables materials.

Durant la concentració, les organitzacions han fet lliurament formal a l’Ambaixada d’Hondures a Espanya d’una carta dirigida a l’ambaixador, subscrita per 170 organitzacions de nombrosos països, en la qual exigeixen veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició per a la família de Berta Càceres i el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH).

La Xarxa de Defensores de Drets Humans (RIDHE) ha recordat que l’informe del Grup Interdisciplinari d’Expertes i Experts Independents (GIEI), establert sota els auspicis de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), publicat al gener de 2026, prova que l’assassinat va ser una operació criminal organitzada amb motivació empresarial per a protegir interessos vinculats al projecte hidroelèctric Agua Zarca, i que va existir coneixement previ del risc per part de les autoritats hondurenyes sense que s’adoptessin mesures de protecció.

Així mateix, les organitzacions han denunciat la violència sistemàtica contra comunitats i persones defensores del territori a Hondures i en tota Amèrica Llatina. Segons Global Witness, entre 2012 i 2024 més de 2.250 persones defensores del medi ambient han estat assassinades, la majoria a la regió. Davant aquesta realitat van cridar a mantenir viva l’exigència de justícia per a Berta Cáceres i per a totes les persones defensores.

Les organitzacions convocants han expressat la seva solidaritat amb la família de Berta Cáceres, amb el COPIHN i amb el poble lenca, i han exigit que s’acabi la persecució i criminalització dels qui defensen els drets humans i el medi ambient.

“Deu anys després, les estructures de poder que van perseguir i van silenciar Berta Càceres segueixen en gran part impunes. Exigim que s’investigui i sancioni tots els responsables i que s’implementin mesures reals de reparació i garanties de no repetició”, han declarat les organitzacions.

Una setmana per a la memòria

La concentració enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya no ha estat l’única del dia d’avui. A Bilbao, desenes de persones s’han reunit enfront del Consolat d’Hondures també sota la convocatòria de les organitzacions socials i ambientals per a commemorar el 10è aniversari de l’assassinat de la defensora mediambiental.

Aquestes accions formen part d’una setmana d’activitats descentralitzades per a retre homenatge a Berta Càceres i les seves lluites. Ahir, per exemple, es va dur a terme en Gijón una sembra de plantes aromàtiques i un mural col·lectiu sota el lema “Despertar la Terra, pintar la vida”. Demà, dimarts 3 de març, tindrà lloc la realització d’un altre mural al Parc Ses Vents de Palma, en el marc del 8M sota el lema “8M 2026 – Feminismes que sostenen la vida a 10 anys de la sembra de Berta Cáceres”. També es projectarà el documental ‘Les llavors de Berta’ a Saragossa i es realitzarà un acte de memòria a Barcelona amb la participació de diverses lideresses indígenes i defensores del medi ambient.
En aquest enllaç es pot trobar informació detallada de totes les convocatòries.

Carta a la  embajada de Honduras diez años después del asesinato de Berta Cáceres 

La entrada ‘Justícia per a Berta és justícia per al món’: la reivindicació de 170 organitzacions deu anys després de l’assassinat de Berta Cáceres a Hondures aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions de la Xarxa de Defensores de Drets Humans s’han concentrat avui enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya per a exigir veritat, justícia i reparació per l’assassinat de Berta Càceres, lideresa indígena lenca i defensora del territori, quan es compleixen deu anys del seu assassinat.
• L’acte ha estat també un espai per a honrar la seva memòria i reivindicar el seu llegat de lluita per la terra, els rius i els drets dels pobles indígenes.
• A més, aquest matí també ha tingut lloc una concentració al Consolat d’Hondures a Bilbao, i estan previstos diversos actes de memòria al llarg d’aquesta setmana en ciutats com Gijón, Oviedo, Palma, Barcelona, Saragossa o Sevilla, entre altres.

Sota el lema “Justícia per a Berta és justícia per al món”, les organitzacions convocants —entre les quals es troben Ecologistes en Acció, Entrepobles, Greenpeace, Fundación Abogacía Española y Derechos Humanos, IM Defensoras, Movimiento por la Paz (MPDL) i Iniciativas de Cooperación Internacional para el Desarrollo (ICID)— han denunciat la persistent impunitat i la falta de responsabilitats contra els autors intel·lectuals, polítics i empresarials que van fer possible l’assassinat, malgrat les condemnes dictades contra alguns responsables materials.

Durant la concentració, les organitzacions han fet lliurament formal a l’Ambaixada d’Hondures a Espanya d’una carta dirigida a l’ambaixador, subscrita per 170 organitzacions de nombrosos països, en la qual exigeixen veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició per a la família de Berta Càceres i el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH).

La Xarxa de Defensores de Drets Humans (RIDHE) ha recordat que l’informe del Grup Interdisciplinari d’Expertes i Experts Independents (GIEI), establert sota els auspicis de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), publicat al gener de 2026, prova que l’assassinat va ser una operació criminal organitzada amb motivació empresarial per a protegir interessos vinculats al projecte hidroelèctric Agua Zarca, i que va existir coneixement previ del risc per part de les autoritats hondurenyes sense que s’adoptessin mesures de protecció.

Així mateix, les organitzacions han denunciat la violència sistemàtica contra comunitats i persones defensores del territori a Hondures i en tota Amèrica Llatina. Segons Global Witness, entre 2012 i 2024 més de 2.250 persones defensores del medi ambient han estat assassinades, la majoria a la regió. Davant aquesta realitat van cridar a mantenir viva l’exigència de justícia per a Berta Cáceres i per a totes les persones defensores.

Les organitzacions convocants han expressat la seva solidaritat amb la família de Berta Cáceres, amb el COPIHN i amb el poble lenca, i han exigit que s’acabi la persecució i criminalització dels qui defensen els drets humans i el medi ambient.

“Deu anys després, les estructures de poder que van perseguir i van silenciar Berta Càceres segueixen en gran part impunes. Exigim que s’investigui i sancioni tots els responsables i que s’implementin mesures reals de reparació i garanties de no repetició”, han declarat les organitzacions.

Una setmana per a la memòria

La concentració enfront de l’Ambaixada d’Hondures a Espanya no ha estat l’única del dia d’avui. A Bilbao, desenes de persones s’han reunit enfront del Consolat d’Hondures també sota la convocatòria de les organitzacions socials i ambientals per a commemorar el 10è aniversari de l’assassinat de la defensora mediambiental.

Aquestes accions formen part d’una setmana d’activitats descentralitzades per a retre homenatge a Berta Càceres i les seves lluites. Ahir, per exemple, es va dur a terme en Gijón una sembra de plantes aromàtiques i un mural col·lectiu sota el lema “Despertar la Terra, pintar la vida”. Demà, dimarts 3 de març, tindrà lloc la realització d’un altre mural al Parc Ses Vents de Palma, en el marc del 8M sota el lema “8M 2026 – Feminismes que sostenen la vida a 10 anys de la sembra de Berta Cáceres”. També es projectarà el documental ‘Les llavors de Berta’ a Saragossa i es realitzarà un acte de memòria a Barcelona amb la participació de diverses lideresses indígenes i defensores del medi ambient.
En aquest enllaç es pot trobar informació detallada de totes les convocatòries.

Carta a la  embajada de Honduras diez años después del asesinato de Berta Cáceres 

La entrada ‘Justícia per a Berta és justícia per al món’: la reivindicació de 170 organitzacions deu anys després de l’assassinat de Berta Cáceres a Hondures aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Les organitzacions de la campanya Stop UE-Mercosur, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció de Catalunya, denuncien l’anunci avui de la Comissió Europea sobre l’entrada en vigor provisional de l’acord comercial amb Mercosur.
• Qualifiquen aquest pas de la UE com “un greu atropellament democràtic” i “un intent d’imposar per la porta del darrere un tractat profundament rebutjat per amplis sectors socials”.
• Es preveu que l’acord UE-Mercosur tingui forts impactes socials i ambientals, alhora que consolida un model agroexportador intensiu, depenent de cadenes llargues altament emissores, incompatible amb els compromisos climàtics europeus.

En una carta oberta adreçada a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i al president del Consell Europeu, António Costa, 170 organitzacions socials, ecologistes, sindicals i agràries exigeixen que s’aturi l’aplicació provisional de l’acord abans la Unió Europea emeti el dictamen sobre les qüestions jurídiques plantejades.

“Un menyspreu a la democràcia”

Les organitzacions assenyalen que l’acord UE-Mercosur arrossega des del seu origen una forta contestació social pels seus impactes previsibles, a banda i banda de l’Atlàntic, sobre l’agricultura familiar pagesa, els drets laborals, la seguretat alimentària, el deteriorament dels serveis públics i l’acceleració de la desforestació a Amèrica Llatina.

“Aplicar-ho provisionalment sense esperar el Parlament Europeu i sense conèixer l’opinió del Tribunal és un menyspreu frontal als procediments democràtics europeus”, afirmen des de la campanya. A parer seu, la Comissió pretén blindar els capítols comercials mentre esquiva el debat polític de fons i minimitza l’oposició social creixent en diversos Estats membres.

Les organitzacions recorden a més que la tramitació de l’acord ja ha estat marcada per decisions polèmiques que van excloure de la ratificació els parlaments nacionals i per una aprovació al Consell de la UE sense unanimitat, cosa inèdita en tractats d’aquesta magnitud.

“Estem davant d’un precedent extremadament perillós: convertir la política comercial en un àmbit immune al control democràtic real”, adverteixen.

Impactes socials i climàtics ignorats

Les 170 organitzacions signants, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció de Catalunya, subratllen que l’acord consolida un model agroexportador intensiu, dependent de cadenes llargues i altament emissores, incompatible amb els compromisos climàtics europeus. També alerten d’una pressió competitiva més gran sobre sectors agraris i ramaders europeus ja colpejats per crisis de preus i per la concentració corporativa.

A l’Amèrica Llatina, afegeixen, el tractat incentivaria l’expansió de monocultius i ramaderia industrial vinculats a la desforestació i als conflictes socioambientals:
“Mentre la ciutadania exigeix transició ecològica justa, sobirania alimentària i protecció de l’ocupació, la Comissió insisteix en un tractat ancorat en la lògica del lliure comerç sense límits”.

Les organitzacions de la campanya Stop UE-Mercosur exigeixen que es reverteixi l’aplicació provisional de l’acord, que es respecti el vot del Parlament Europeu i que s’esperi el pronunciament del Tribunal de Justícia de la UE.

Així mateix, plantegen que s’obri un debat públic real sobre els impactes socials, laborals i climàtics de l’acord i la política comercial de la UE.

Les 170 organitzacions signants anuncien que intensificaran la mobilització social i la pressió política els propers mesos per impedir l’entrada en vigor d’un acord que consideren “social, ambientalment i democràticament inacceptable”.

La entrada 170 organitzacions denuncien l’aplicació provisional de l’acord UE-Mercosur per vulnerar principis democràtics fonamentals aparece primero en Ecologistas en Acción.