Perquè serveis públics com l’educació, la sanitat, l’atenció social, les pensions, etc. resulten fonamentals, són la riquesa col·lectiva d’una societat avançada, i ben gestionats com cal ens beneficien a tots, millorant la nostra qualitat de vida i felicitat. Els problemes venen quan els responsables són gent que no vol lo públic i per ineptitud o a propòsit ho gestionen malament, com dissortadament ocorre amb els governs de dretes, que van retallant i degradant els serveis públics per a derivar-los cap a empreses privades afins. I com beneficien als mateixos que són propietaris dels grans mitjans de comunicació, aquests mitjans de masses deformen la realitat i manipulen i mentixen fins a enganyar a milions de treballadors, que després voten als polítics més corruptes que defensen als rics i especuladors, i que són també els que més mal fan al medi ambient…

Tenim l’exemple de la societat nord-americana, on quasi tot està privatitzat i vora 50 milions de persones són pobres, inclús treballant, moltes de les quals viuen als carrers o als seus vehicles perquè no poden pagar una vivenda mínima, i quan algú agafa alguna malaltia greu s’arruïna amb les factures dels hospitals i els més pobres pràcticament moren abandonats; açò en el país més poderós del món, que malbarata un bilió de $ en “Defensa” mentre la majoria de la seua població malviu. I ara tenim el cas d’Argentina, potser encara més extremat, on els ultraliberals que governen estan arruïnant completament el país i deixant que es creme la Patagònia, desposseint als de baix per a vendre els recursos a preu de saldo a les grans companyies i els fons voltor.

Així doncs, els ecologistes també defensem lo públic, perquè ens beneficia a tots. A més, quina cosa hi ha més pública que l’aire que respirem o l’aigua que bevem? L’aire i l’aigua són de tots, imprescindibles, vitals, i hem de cuidar-los entre tots. Quan algú els contamina està atemptant contra la Natura i atacant la nostra salut, perquè l’aire o l’aigua contaminats afecten negativament l’organisme humà. Recordem els casos extrems de Bhopal i Txernobil, que mataren milers de persones; i als nostres pobles, la crema de residus plàstics en magatzems o als carrers, la contaminació del Barxeta i del Xúquer l’aigua del qual utilitzem després per a cultivar els aliments que mengem, les urbanitzacions en les muntanyes, la construcció en zones molt inundables, l’excés d’autos que cremen combustibles fòssils i calfen el clima, etc. etc.

Així mateix els espais naturals, com l’Albufera, La Murta i La Casella, etc., òbviament necessiten una bona gestió pública per a mantindre’s ben conservats i protegits, perquè són els últims espais naturals que ens queden, un reservori de vida i de recursos naturals tan fonamentals com l’aire i les aigües netes, vitals per a moltes espècies actualment en perill.

Per tot això i més raons, hui recolzem i ens adherim a les mobilitzacions convocades per l’escut social i per tot lo públic.

La entrada Els ecologistes també defensem lo públic aparece primero en Ecologistas en Acción.

Patim cada volta més ones de calor, sequeres, incendis, vents, inclús huracans, plogudes torrencials, inundacions, elevació del mar, tempestes, devastació de platges, etc. etc. Són fenòmens propis del clima mediterrani però que ara estan augmentant perillosament.

I per a entendre el que està passant sols hem de saber un poc de Física, concretament que l’energia és directament proporcional a la temperatura: Ec = K·T… Això vol dir que com més pugen les temperatures en qualsevol sistema més puja l’energia de les seues partícules i aplicat a l’atmosfera on vivim, que ja està 1’5ºC per damunt les mitjanes de fa cent anys, implica que tots els fenòmens climàtics augmenten en freqüència i intensitat.

El que ocorre en cada lloc resulta més complicat d’entendre perquè influïxen molts factors. Al nord, per exemple, tenim la corrent atmosfèrica al voltant del vòrtex polar que guia les borrasques atlàntiques d’oest a est i que està alterant-se acceleradament, de manera que este hivern ens ha dut un tren de borrasques amb molta pluja a la Península. I la Corrent Meridional de l’Atlàntic Nord (AMOC), que transporta les aigües calentes de l’equador fins al cercle polar, està debilitant-se i amenaça el clima relativament suau de tota Europa. Però bàsicament tot depén de les temperatures i de la seua distribució per la Terra.

Les causes del calfament climàtic són antròpiques i conegudes des de fa cent anys o més, fonamentalment l’augment dels gasos d’efecte hivernacle, CO2 sobretot, per la crema massiva dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas), i la destrucció dels ecosistemes, que disminuïx la vegetació capaç d’absorbir el CO2.

I el pitjor és que hi ha fenòmens de retroalimentació que acceleren el calfament del clima i poden dur-nos a una situació irreversible on no hi haja ja solució. Perquè la fusió de gels i neus enfosquix la terra i augmenta l’absorció d’energia solar, la fusió de la tundra allibera metà que és 30 vegades més calefactor que el CO2 i l’acidificació dels oceans pot parar d’absorbir el CO2 i començar a alliberar-lo accelerant encara més la pujada de les temperatures.

Òbviament les solucions són reduir la crema dels combustibles fòssils i protegir/restaurar els ecosistemes, fa 50 anys que estan demanant-ho els científics i després de 30 COP internacionals encara no s’ha fet a penes res. L’IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, ONU), que agrupa a milers de climatòlegs de tot el món, ha calculat que si no volem que les temperatures globals pugen més de 2ºC durant esta dècada hem de reduir la crema de combustibles fòssils a la meitat, sobretot el transport motoritzat que és el principal emissor, viatjant menys, consumint productes de proximitat, fomentant la bici i el tren, etc.

També hem d’estalviar energia, generalitzar l’autoconsum fotovoltaic, aplicar les 4R, protegir la Natura, potenciar l’agricultura ecològica, menjar menys carn, plantar arbres pertot arreu, etc. etc. I per descomptat hem de pacificar les relacions internacionals per a evitar les guerres i invertir els bilions que gasten en armaments en resoldre tots els problemes que ens acuiten, perquè si els diners que malbaraten en armes els dedicaren a investigar les malalties i ajudar els pobles, ja hauríem acabat amb la fam, l’analfabetisme, el càncer, les pandèmies, la contaminació, …

Negar els problemes climàtics i ajornar les solucions sols aconseguix que vagen agreujant-se i augmentant exponencialment les víctimes i les pèrdues econòmiques. I pot provocar la irreversibilitat i el desastre total, de fet científics del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) prediuen que si les temperatures globals augmenten fins a 3ºC, i anem cap açò en poques dècades si no canviem, ací tindrem dies de 60ºC i sols serà habitable la Cornisa Cantàbrica.

Així doncs, necessitem urgentment trencar la inèrcia i canviar. Els pobles han de despertar i actuar, i només queden uns pocs anys per a fer-ho, després ja no serà possible solucionar res. És ara o mai, tu elegixes…

La entrada Un poc de Física per a entendre què li passa al clima aparece primero en Ecologistas en Acción.

El moviment ecologista va nàixer a La Ribera en la segona meitat dels anys 70 del segle passat amb la lluita antinuclear, perquè en aquells anys estaven construint la central nuclear de Cofrents, que sempre ha sigut un greu perill per a les comarques valencianes i per a La Manxa, i està generant moltes tones de residus radioactius que seran perillosos durant mil·lennis…

Després l’ecologisme va anar evolucionant i ampliant-se amb l’agricultura ecològica, el pacifisme i la lluita anti-OTAN, les repoblacions forestals, la protecció de l’entorn muntanyenc i fluvial, la lluita contra els incendis forestals i les urbanitzacions, l’oposició a les autopistes i autovies, el rebuig als transvasaments i la contaminació d’aigües, l’oposició als PAI i l’urbanisme irracional, les propostes de vies verdes i carrils bici, l’educació ambiental, etc. etc.

Gràcies a totes estes lluites hem pogut salvar La Murta, La Casella i altres racons naturals del formigó i l’asfalt. I Vilella i la Vall d’Aigües Vives i la Valldigna també les hem salvat d’una autovia de doble carril en cada sentit, més la mitgera i camins de servei. I el Xúquer no està sec en la part baixa (com sí li passa al Túria) perquè al final evitàrem que se’n dugueren l’aigua de dalt. I als camps no s’utilitzen més verins ni es contamina molt més perquè tenim més de cent agricultors ecològics en la comarca. Etc.

Així doncs l’ecologisme a Alzira i La Ribera ha fet coses molt positives i interessants, i ja té mig segle d’edat, per tant és hora de recordar la seua història, tal i com hem fet en esta aproximació, pública i gratuïta, que et pots abaixar de les nostres xarxes ací mateix: Història de l’ecologisme a Alzira i La Ribera.

La entrada Història de l’ecologisme a Alzira i La Ribera aparece primero en Ecologistas en Acción.