La rebaja de la sanción de más de 600.000 euros a solo 10.000 euros por unas obras ejecutadas sin autorización en el dominio público hidráulico lanza un mensaje preocupante sobre la protección efectiva de los ríos y el cumplimiento de la normativa ambiental.

Centro Ibérico de Restauración Fluvial – CIREF, Fundación Nueva Cultura del Agua FNCA, SEO/BirdLife, ANSAR, Fundación Conservación Quebrantahuesos y Ecologistas en Acción advierten además que la restauración real del cauce sigue pendiente.

Las citadas organizaciones consideran claramente insuficiente la multa impuesta al Gobierno de Aragón por las obras realizadas en el cauce del río Osia (Huesca), después de que el Tribunal Supremo haya reducido la sanción económica a 10.000 euros, manteniendo únicamente la obligación de restauración ambiental. A juicio de estas organizaciones, la cuantía no refleja ni la extensión de la intervención ni el valor ambiental del tramo afectado.

Las actuaciones ejecutadas en 2020 modificaron más de 700 metros del cauce del río Osia, superando el umbral que la normativa autonómica establece para exigir una evaluación de impacto ambiental obligatoria. Sin embargo, no consta que dicha evaluación se realizara, pese a tratarse de un tramo incluido en espacios protegidos y con presencia de hábitats de interés comunitario y especies sensibles.

No se trata de un hecho aislado. Existen precedentes de actuaciones similares en el mismo río vinculadas a la carretera A-2605, para las que en el pasado sí se exigieron trámites ambientales. Este contexto refuerza la preocupación por la reiteración de intervenciones en el cauce y por la ausencia de una visión acumulativa de sus impactos.

Una sanción insuficiente

La reducción de la multa se ha basado en la falta de una cuantificación precisa del daño ambiental, no en la inexistencia de afecciones. Para las organizaciones denunciantes, este hecho pone de manifiesto las carencias en la gestión administrativa del caso y lanza el preocupante mensaje de que intervenir de forma irregular en un río protegido puede salir barato.

El coste de la sanción resulta desproporcionadamente bajo si se compara con la envergadura de las obras ejecutadas, con la destrucción geomorfológica que supusieron y con el valor ecológico del espacio afectado. A ello se une el posible aumento de la peligrosidad en momentos de crecida, pudiéndose activar procesos que afecten de manera negativa a la propia carretera que se pretendía defender, tal como los grupos ecologistas y comunidad científica alertaron en su momento.

Incertidumbre sobre la restauración del río

Aunque la sentencia mantiene la obligación de ejecutar un proyecto técnico de restauración hidromorfológica, a día de hoy, no se conocen los detalles de dicha restauración, ni su alcance real, ni los criterios ambientales que se aplicarán. Tampoco se ha aclarado si el proyecto será sometido a evaluación ambiental, a pesar de intervenir en un cauce protegido.

Restauración con garantías

La restauración no puede limitarse a una solución meramente técnica o paisajística, sino que debe garantizar la recuperación funcional del río, su dinámica natural y la conservación de la biodiversidad asociada.

Finalmente, los grupos ecologistas y comunidad científica reclaman que las administraciones públicas sean ejemplares en el cumplimiento de la legislación ambiental. Si quienes deben velar por la protección de los ríos pueden actuar sin autorización y asumir después sanciones mínimas, se debilita la credibilidad del sistema de protección ambiental y se pone en riesgo el patrimonio natural común.

La entrada Consideran insuficiente la multa al Gobierno de Aragón por las obras ilegales en el río Osia aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ante las recientes inundaciones producidas en nuestra ciudad, Ecologistas en Acción recuerda que existe una propuesta para realizar una zona de laminación al oeste de la ciudad, donde ya existía en épocas pasadas y serviría para impedir, o al menos regular, la entrada de agua en la ciudad, sobre todo para lluvias torrenciales y crecidas en el río Jardín. Esta solución evitaría gran parte de estos problemas y así es como se gestiona en otras ciudades como la vecina Alicante. Esta solución, propuesta por la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ) no se llevó a cabo, según Ecologistas en Acción para salvaguardar los intereses de algunos regantes, que prefieren que el agua atraviese Albacete hasta sus tierras.

Este proyecto además supondría para la ciudad un aporte de agua que ayudaría a recargar su acuífero y la dotaría de una gran herramienta para superar las cada vez más intensas y prolongadas sequías y ayudaría a frenar el proceso de desertificación que ya sufre nuestra provincia.

Otra medida urgente, según Ecologistas en Acción, es solucionar el problema de los colectores que deberían evitar el retorno de agua hacia la ciudad y parece que no han funcionado correctamente, enviando agua a la ciudad, incluso teniendo el canal un caudal dentro de lo “ordinario” según la CHJ.

Algunas de las fuentes consultadas señalan la dificultad de mantener Albacete sin inundaciones, una vez que el agua llega a la ciudad, ya que fue construida en la confluencia de diversos cursos de agua y en un “hondo”: El río Jardín, que cambia varias veces de nombre (Río del Jardín, Río Don Juan, Canal de la Lobera, Canal de San Jorge y Canal de María Cristina) antes de entrar en Albacete, desecado por las grandes fincas de regadío del oeste de la ciudad, este se une al Canal del Acequión, que drena la laguna del mismo nombre. Ambas entradas unidas hacen inundable la zona oeste de la ciudad, según el mapa de zonas inundables del Ministerio. También, el río Júcar que pasa a unos 15 km de la ciudad y las bajadas de agua de Chinchilla, hacen que el sur y el sur-oeste, además de parte del centro, sean inundables. Algunas partes de la ciudad se encuentran por debajo del nivel del río Jardín (Canal de María Cristina), por lo que al saturarse el cauce artificial subterráneo el agua surge inundando estas, como ha ocurrido esta semana.

La solución dada por el alcalde de Albacete de desviar el caudal del río Jardín al trasvase Tajo-Segura fue calificada por la Confederación Hidrográfica del Júcar como inadmisible y sin fundamento técnico, para, poco después, ceder a las presiones políticas y admitir unas obras que desde Ecologistas en Acción calificamos de sinsentido populista, sin base técnica ni ningún tipo de estudio, que no soluciona el problema, sino que lo desplaza y multiplica e insistimos en que ese agua es la que debe recargar nuestro esquilmado acuífero, será el agua que debería beber la gente de Albacete dentro de varios años, es imprescindible para nuestro sistema hídrico y para nuestra ciudad. Además, señalamos que resulta contradictorio que se hable del fin del trasvase y se quiera mandar hacia Murcia un agua que debería surtir nuestros grifos en el futuro.
También desde Ecologistas en Acción remarcamos que las aportaciones de las lluvias de los últimos días son una gota en el océano de la constante y excesiva extracción de agua para usos agrícolas, muy por encima de los aportes medios anuales, por lo que no nos deberían llevar al optimismo.

No podemos olvidar que la provincia de Albacete es la segunda provincia más afectada por la desertificación en España (84% del territorio en riesgo), solo por detrás de Murcia, según el Atlas de la Desertificación del CSIC y la Universidad de Alicante (https://atlas-desertificacion.ua.es/). Este estudio señala la raíz del problema: la sobreexplotación de los acuíferos, ya que se está extrayendo mucha más agua de la que entra en ellos, problema conocido por las Confederaciones Hidrográficas, por los políticos y grandes agricultores (principales consumidores de agua, hasta en un 85% del total) que como único remedio proponen la modernización del regadío, que se ha demostrado en múltiples ocasiones que provoca un efecto rebote, gastando mucha más agua allí donde se implementan. Baste decir que en la provincia se ha aumentado la superficie de regadío en 119.000 hectáreas entre 2004 y 2021, siendo la segunda región con mayor aumento de estos, llegando incluso a los leñosos, que tradicionalmente eran de secano, lo que consigue, además del elevadísimo consumo de agua, una merma en la calidad del producto final y un deterioro de las condiciones del terreno. También estamos viendo como el cultivo de huerta (brócoli, lechuga, col, etc) y el modelo agrícola industrial intensivo ha desembarcado en nuestra provincia con todas sus consecuencias negativas: explotación laboral sobre todo de inmigrantes, pérdida de biodiversidad, intervención de las grandes cadenas de distribución en los precios de venta del productor, liberación de pesticidas cerca de núcleos urbanos, etc.

La entrada Ecologistas en Acción de Albacete y Ecologistas en Acción de la Manchuela señalan los problemas que han provocado las inundaciones en la ciudad de Albacete aparece primero en Ecologistas en Acción.

El mes de març de 2001 Ecologistes en Acció va iniciar la Campanya “Catalunya Estalvia Aigua” , sufragada íntegrament per l’Agència Catalana de l’Aigua, triant Torredembarra com una de les 3 poblacions pilot de Catalunya.

Durant aquests 25 anys s’han desenvolupat per primer cop al municipi una gran quantitat de projectes d’educació ambiental relacionats amb l’Ecologisme social, en especial en l’àmbit de l’Ecologia urbana.

Malauradament, enguany l’Ajuntament ha decidit no subvencionar cap de les activitats proposades pel grup ecologista al programa d’educació ambiental tot i que, incomprensiblement, apareixen totes en l’esmentat programa fet públic.

Campanyes d’Estalvi i ús eficient de l’Aigua, promoció de les energies renovables de proximitat amb les Trobades solars, els Mercats d’intercanvi i de segona ma i els Camps de treball de la Generalitat de Catalunya sobre Muntanyans són alguns dels exemples de les activitats ambientals introduïdes a Torredembarra durant aquests darrers 25 anys, però no les úniques. Totes elles han comptat amb el suport de l’Ajuntament de Torredembarra a qui agraïm, d’entrada, la seva col·laboració en la major part dels casos entusiasta.

El desenvolupament de les mateixes sempre ha estat dirigit a la ciutadania en general però també als centres docents i a la pròpia administració local. Cal tenir present que, a dia d’avui, som l’única entitat ecologista amb la seu social a Torredembarra.

Pel que fa al vector aigua, a més de la Campanya Catalunya estalvia aigua que va durar dos anys i que, entre d’altres accions, va visitar 2.284 habitatges, va instal·lar mecanismes estalviadors en més de 800, en va fer el seguiment de l’estalvi i va dur a terme 26 tallers en centres escolars, també es va dur a terme les ecoauditories de consum d’aigua a la totalitat dels equipaments municipal entre els any 2007 i 2011 i l’avaluació del consum d’aigua que representen les piscines privades al municipi. Treballs sufragats íntegrament per l’ACA i també pel CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenibles de la Generalitat de Catalunya). Fins i tot es va dur a terme l’any 2019 un taller informatiu sobre la remunicipalització de l’aigua que malauradament no va reeixir.

En temes d’Energia destaquem les 10 trobades solars realitzades entre els anys 2002 i 2011, amb finançament propi i de l’ICAEN principalment, o la implantació de l’Oficina de Pobresa energètica els anys 2015 i 2016 que va esdevenir l’any 2022 l’oficina d’assessoria sobre l’ús de l’energia. Des de l’any 2016 i fins el moment, hem fet difusió de diverses pràctiques d’estalvi energètic en el decurs de la Setmana de l’Energia de la Generalitat de Catalunya, moltes amb un gran suport de la emissora de ràdio local Ona la Torre, que sempre ens ha ajudat en la difusió de qualsevol altra activitat ecologista.

Però on segurament la presència del GETE-Ecologistes en Acció ha estat més important ha estat en el canvi de model de recollida selectiva de residus participant en la totalitat de campanyes informatives destinades a la ciutadania, als centres docents i establiments del municipi aprofitant diverses subvencions atorgades a l’Ajuntament per part de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), algunes elaborades amb el suport de l’entitat ecologista. Així, ja al 2005 es va dur a terme la primera campanya informativa destinada a la ciutadania sobre la recollida selectiva de la matèria orgànica quan encara no es podia dur a terme pel contracte vigent de recollida.

Fou l’any 2009, amb la implantació del sistema de recollida porta a porta (PaP) al nucli antic i als establiments comercials, quan es va dur a terme la campanya més important en matèria de residus a Torredembarra, seguida els dos anys següents per la repetició de la campanya d’impuls de la recollida selectiva de la FORM coincidint amb la instal·lació als carrers dels contenidors marrons.

Fins l’any 2022 s’han dut a terme campanyes sobre el desplegament del sistema PaP en altres zones del municipi, reforç en les zones existents i establiments comercials així com altres específiques sobre la recollida de la poda, dels voluminosos i altres fraccions. Totes les despeses de campanyes informatives en matèria de residus han estat sufragades per l’empresa de recollida NORDVERT SL

Destaca, en matèria de prevenció de residus l’elaboració i col·laboració en la redacció dels Plans de Prevenció de residus municipals aprovats al municipi. I dues accions aportades pel grup ecologista: la posada en marxa de l’espai d’aprofitament de voluminosos de Cal Dània, en funcionament actualment, o les 9 edicions del Mercat d’Intercanvi i de Segona mà que es celebren al voltant del Dia Mundial del Medi Ambient i dins la Setmana de Prevenció de Residus. Aquestes activitats també han estat sufragades per NORDVERT SL fins l’any 2022, l’Ajuntament de Torredembarra els dos anys següents i íntegrament per Ecologistes en Acció l’any 2025.

I també s’han dut a terme activitats en relació amb el medi natural com la totalitat de les edicions del Let’s Clean up Europe impulsades per l’ARC, incorporant els darrers anys neteges específiques com les de burilles de les platges o la pirotècnia després de Sant Joan, i diverses neteges de fons marí entre el 2016 i el 2018.

Cal destacar en especial els 5 Camps de treball per a joves de Catalunya, sufragats íntegrament per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, i que s’ha dut a terme a l’EIN els Muntanyans entre 2016 i 2022. També s’han dut a terme accions puntuals sobre el canvi climàtic, la contaminació de l’aire (dins del programa ecologista CAPTOR), algunes xerrades informatives sobre els contaminants ambientals i l’establiment de punts informatius en altres temàtiques com en el cas de la Campanya Bona Casa l’any 2005 en relació a l’urbanisme sostenible..

Queden enrere 25 anys d’aportacions i col·laboració en els Programes d’Educació Ambiental de l’Ajuntament. Valorem positivament que moltes de les mateixes hagin quedat dins del mateix encara que Ecologistes en Acció n’haguem quedat exclosos aquest 2026 i anunciem que, com no pot ser d’altra manera com entitat local, seguirem desenvolupant activitats de voluntariat al municipi, com cada any (Let’s Clean up oficial i la Setmana de l’Energia entre d’altres) i de ben segur seguirem introduint-ne d’altres noves com hem anat fent fins ara.

La entrada Celebren enguany els 25 anys d’activisme i educació ambiental a Torredembarra aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Pretendre reclassificar 100 hectàrees a la Canal és una irresponsabilitat molt greu, que amenaça l’aigua potable d’Alcoi.
• Calen solucions factibles, ràpides, econòmicament assumibles i que no posen en perill l’aigua. “No es podran resoldre els problemes de demanda de sòl industrial encabotant-se en la Canal, que ja ens ha fet perdre més de 30 anys”.

Davant de la tramitació del Pla Especial, impulsat per la Cambra de Comerç d’Alcoi i la Generalitat Valenciana, que pretén construir un polígon industrial a la partida de la Canal, la Colla Ecologista La Carrasca vol fer saber que es tracta d’un projecte inviable que no farà més que retardar, encara més, la resolució eficaç dels problemes que puguen haver de demanda real de sòl per a usos industrials.

Com ja ha quedat més que demostrat en els successius estudis que s’han realitzat per a la delimitació del perímetre de protecció del Molinar, si es construira un polígon industrial en la zona prevista el perill de contaminació irreversible dels pous que subministren l’aigua potable d’Alcoi seria inassumible.

L’informe tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi, presentat a finals del passat gener, també adverteix del greu perill de contaminació de les aigües, a més de destacar molts altres impactes ambientals que els documents presentats per la Cambra de Comerç no han tingut en compte.

Segons l’estudi hidrogeològic més recent i complet, elaborat per la consultora Aljibe SL en 2021, en la zona on els promotors volen imposar la construcció del polígon ja d’entrada han de prohibir-se una llarga llista d’activitats i grups d’activitats industrials, que inclouen algunes de les més emblemàtiques d’Alcoi, com les de cosmètics, alimentació i begudes, fabricació de maquinària, químiques, tèxtil del ram de l’aigua, etc.

A més d’aquestes restriccions, caldria aconseguir una aïllament hídric total d’una enorme superfície, de manera que cap aigua procedent del polígon, depurada o no, poguera eixir de de la seua superfície i arribar als barrancs de la capçalera del Molinar. Això obligaria a la implantació de mesures i instal·lacions que tindrien uns costos exhorbitants (de construcció i de manteniment), però que ni així serien prou per a garantir la protecció dels pous del Molinar.

Les conclusions de l’estudi esmentat, que va ser encarregat i aprovat per l’Ajuntament d’Alcoi, són demolidores: “En definitiva, las alternativas tecnológicas para garantizar un vertido cero son escasas y poco viables desde el punto de vista práctico y económico. Ello sin contar con la posibilidad de construcción de bombeos tipo By-Pass o reutilización de aguas depuradas, las cuales se encontrarían dependientes de un importante mantenimiento y no daría margen a fallas o averías sin contemplar el vertido a la red superficial.”

El grup ecologista denuncia el doble joc de la Cambra de Comerç, que mentre que de cara al públic vol aparentar una gran preocupació per fer les coses bé i de manera transparent, la realitat és que intenta que la Conselleria aprove els tràmits amb urgència i amb el procediment que ofereix menys garanties. Així, ha sol·licitat fer una avaluació ambiental simplificada, en comptes de l’ordinària, que és la que correspon a un projecte que tindria un enorme impacte ambiental: a més de l’amenaça a l’aigua potable i a un paisatge d’alta qualitat, atemptaria directament contra la Xarxa Natura 2000, que és la principal figura de protecció ambiental europea.

És també rellevant que en les declaracions públiques els representats de la Cambra de Comerç proclamen assumir la limitació d’activitats exigida pels estudis, però això no és el que consta realment en l’esborrany del Pla Especial que han presentat, on simplement diuen que “se estará a la restricciones que se impongan por parte de la Conselleria de Innovación, Industria, Comercio y Turismo en relación con determinadas actividades”, la qual cosa denota un escàs compromís en aplicar les imprescindibles mesures de prevenció necessàries.

Per a La Carrasca-Ecologistes en Acció “estan venent fum i enganyant la població creant falses expectatives. Els problemes de demanda de sòl industrial no es podran resoldre si segueixen encabotant-se en la Canal, que ja ens ha fet perdre més de 30 anys. Ja és hora de deixar-se de quimeres i, si en veritat es vol resoldre el problema, treballar per solucions factibles, ràpides, econòmicament assumibles i que no posen en perill l’aigua i la natura.”

Els ecologistes esperen no haver d’arribar novament als tribunals per a impedir un projecte que és manifestament il·legal però adverteixen que, si la Conselleria comet la irresponsabilitat d’aprovar-lo, no els quedarà un altre camí.

La entrada Un polígon industrial a la Canal és inviable per raons econòmiques, ambientals i legals aparece primero en Ecologistas en Acción.