• A Alacant no es va superar eixe límit però l’única estació de mesura oficial de la contaminació pel trànsit (El Pla) no compleix amb les exigències legals, atés que està situada a més de 150 m de la calçada d’un viari d’alta capacitat, quan hauria d’estar a 10 m.
• L’organització ambiental reclama per això al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que obligue a revisar la ubicació de les estacions oficials de control de la qualitat de l’aire de les ciutats espanyoles, per a adaptar-les als nous criteris legals de localització.
• Es desconeixen els mesuraments dels sensors instal·lats per l’Ajuntament d’Alacant en el seu projecte de Zona de Baixes Emissions.

Amb les dades provisionals recopilades per Ecologistes en Acció de les estacions oficials de control de la qualitat de l’aire d’una vintena de ciutats mitjanes i grans, que sumen quasi 12 milions d’habitants i una quarta part de la població espanyola, es comprova que totes elles han superat durant 2025 el nou valor límit anual establit per la Unió Europea per al diòxid de nitrogen (NO₂), emés a l’aire urbà principalment pel trànsit motoritzat que accedeix i circula pels nostres carrers.

Encara que en els últims anys ha vingut reduint-se gradualment la presència d’aquest contaminant en l’aire que respirem, sobretot per efecte de la renovació del parc d’automòbils i del major pes dels de gasolina sobre els dièsel, les díhuit ciutats analitzades hauran de fer un major esforç per a complir el nou valor límit legal.

Els nivells més elevats d’aquest contaminant s’han registrat durant l’any passat en les estacions Plaza Elíptica de Madrid, Avinguda Joan XXIII de Màlaga, Granada Nord, Eixample de Barcelona i Sant Basilio de Múrcia, amb una concentració mitjana anual entorn de 30 micrograms per metre cúbic d’aire (μg/m³), enfront dels 20 μg/m³ que han d’aconseguir-se abans de l’1 de gener de 2030 i els 10 μg/m³ recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cap ciutat espanyola va incomplir en 2025 l’obsolet valor límit anual vigent, establit en 40 μg/m³, que no se supera a Espanya des de 2022.

Altres tretze ciutats analitzades també han superat durant l’any passat el nou límit legal de NO₂, destacant les estacions Felisa Munárriz a Pamplona (27), Olivereta de València (26), Torneo a Sevilla (25), María Díaz de Haro a Bilbao (25), Oest a Vigo (25), Palacio de Deportes a Oviedo (24) i Plaza de Pontevedra a la Corunya (23). Les ciutats que van registrar concentracions de NO₂ més baixes van ser Palma (Foners, 22), Córdoba (Avinguda Al-Nasir, 22), Zaragoza (Avinguda de Soria, 21), Burgos (Avinguda de Cantabria, 21), Valladolid (Arco de Ladrillo, 20) i Santa Cruz de Tenerife (Piscina Municipal, 20), les dues últimes només unes dècimes per damunt del nou límit legal a complir en 2030.

Ecologistes en Acció considera que les elevades diferències entre les estacions de mesurament de ciutats amb poblacions similars com Màlaga, Sevilla o Saragossa entre les més grans i Granada, Palma o Valladolid entre les intermèdies obeeix a la deficient ubicació de moltes estacions suposadament orientades al trànsit, que no s’estan emplaçades en els “punts crítics” de contaminació, segons estableix la nova normativa.

Això comporta que els mesuraments de les ciutats amb nivells de NO₂ més baixos o d’altres ciutats mitjanes com Alacant, Cartagena, Elx i Las Palmas de Gran Canaria que ni tan sols disposen d’estacions orientades al trànsit no resulten representatives de la qualitat de l’aire que respira bona part dels seus habitants, segons han acreditat les campanyes de mesurament de NO₂ realitzades en els últims anys per Ecologistes en Acció.

L’única estació oficial de mesura de la contaminació atmosfèrica dependent de la Generalitat Valenciana dirigida al trànsit a Alacant està en el Pla (prop de l’aparcament del Lidl) situada a més de 150 metres de l’Avinguda de Dénia, quan la normativa europea obliga al fet que se situe a 10 metres de la calçada d’un viari d’alta capacitat.

Es desconeixen les mesures dels 8 nanosensors i 4 sensors del nivell 2 instal·lats per l’Ajuntament d’Alacant en el seu projecte de Zona de Baixes Emissions.

En qualsevol cas, atés que totes les ciutats analitzades incomplirien el nou límit legal, Ecologistes en Acció demana polítiques de millora de la qualitat de l’aire que reduïsquen la presència d’automòbils en les nostres àrees urbanes.

En aquest sentit, vençut fa tres anys el termini perquè els 150 municipis de més de 50.000 habitants establiren zones de baixes emissions i aprovaren protocols d’actuació enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire, la majoria de les ciutats no han complit si més no formalment aquestes obligacions legals, a més de resultar inoperants les fins ara aprovades. Ecologistes en Acció exigeix la implantació a les ciutats espanyoles de zones de baixes emissions eficaces i protocols enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire.

D’altra banda, i a la vista de la necessitat d’accions contundents que permeten rebaixar els nivells de contaminació de l’aire, l’organització ecologista valora de forma molt negativa la pròrroga que ha aprovat la Comissió Europea en relació a la prohibició de la venda de vehicles de combustió prevista per a 2035. Aquesta mesura envia un missatge completament equivocat tant en matèria de reducció d’emissions tòxiques per a la salut com de gasos d’efecte d’hivernacle.

El diòxid de nitrogen és un gas groguenc tòxic que en inhalar-se afecta als trams més profunds dels pulmons, inhibint algunes funcions d’aquests, com la resposta immunològica, amb el consegüent minvament de la resistència a les infeccions, sent responsable de 4.100 morts prematures en 2023 a Espanya, segons l’últim informe sobre la qualitat de l’aire publicat per l’Agència Europea de Medi Ambient.

• En Alicante no se superó ese límite pero la única estación de medida oficial de la contaminación por el tráfico (El Pla) no cumple con las exigencias legales, dado que está situada a más de 150 m de la calzada de un viario de alta capacidad, cuando debería estar a 10 m.
• La organización ambiental reclama por ello al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico que obligue a revisar la ubicación de las estaciones oficiales de control de la calidad del aire de las ciudades españolas, para adaptarlas a los nuevos criterios legales de localización.
• Se desconocen las mediciones de los sensores instalados por el Ayuntamiento de Alicante en su proyecto de Zona de Bajas Emisiones.

Con los datos provisionales recopilados por Ecologistas en Acción de las estaciones oficiales de control de la calidad del aire de una veintena de ciudades medias y grandes, que suman casi 12 millones de habitantes y una cuarta parte de la población española, se comprueba que todas ellas han superado durante 2025 el nuevo valor límite anual establecido por la Unión Europea para el dióxido de nitrógeno (NO₂), emitido al aire urbano principalmente por el tráfico motorizado que accede y circula por nuestras calles.

Aunque en los últimos años ha venido reduciéndose paulatinamente la presencia de este contaminante en el aire que respiramos, sobre todo por efecto de la renovación del parque de automóviles y del mayor peso de los de gasolina sobre los diésel, las dieciocho ciudades analizadas deberán hacer un mayor esfuerzo para cumplir el nuevo valor límite legal.

Los niveles más elevados de este contaminante se han registrado durante el año pasado en las estaciones Plaza Elíptica de Madrid, Avenida Juan XXIII de Málaga, Granada Norte, Eixample de Barcelona y San Basilio de Murcia, con una concentración media anual en torno a 30 microgramos por metro cúbico de aire (μg/m³), frente a los 20 μg/m³ que deben alcanzarse antes del 1 de enero de 2030 y los 10 μg/m³ recomendados por la Organización Mundial de la Salud (OMS). Ninguna ciudad española incumplió en 2025 el obsoleto valor límite anual vigente, establecido en 40 μg/m³, que no se supera en España desde 2022.

Otras trece ciudades analizadas también han superado durante el año pasado el nuevo límite legal de NO2, destacando las estaciones Felisa Munárriz en Pamplona (27), Olivereta de València (26), Torneo en Sevilla (25), María Díaz de Haro en Bilbao (25), Oeste en Vigo (25), Palacio de Deportes en Oviedo (24) y Plaza de Pontevedra en A Coruña (23). Las ciudades que registraron concentraciones de NO2 más bajas fueron Palma (Foners, 22), Córdoba (Avenida Al-Nasir, 22), Zaragoza (Avenida de Soria, 21), Burgos (Avenida de Cantabria, 21), Valladolid (Arco de Ladrillo, 20) y Santa Cruz de Tenerife (Piscina Municipal, 20), las dos últimas sólo unas décimas por encima del nuevo límite legal a cumplir en 2030.

Ecologistas en Acción considera que las elevadas diferencias entre las estaciones de medición de ciudades con poblaciones similares como Málaga, Sevilla o Zaragoza entre las más grandes y Granada, Palma o Valladolid entre las intermedias obedece a la deficiente ubicación de muchas estaciones supuestamente orientadas al tráfico, que no se están emplazadas en los “puntos críticos” de contaminación, según establece la nueva normativa.

Esto conlleva que las mediciones de las ciudades con niveles de NO2 más bajos o de otras ciudades medias como Alicante, Cartagena, Elche y Las Palmas de Gran Canaria que ni siquiera disponen de estaciones orientadas al tráfico no resulten representativas de la calidad del aire que respira buena parte de sus habitantes, según han acreditado las campañas de medición de NO2 realizadas en los últimos años por Ecologistas en Acción.

La única estación oficial de medida de la contaminación atmosférica dependiente de la Generalitat Valenciana dirigida al tráfico en Alicante está en el Pla (cerca del aparcamiento del Lidl) situada a más de 150 metros de la Avenida de Denia, cuando la normativa europea obliga a que se sitúe a 10 metros de la calzada de un viario de alta capacidad.

Se desconocen las medidas de los 8 nanosensores y 4 sensores del nivel 2 instalados por el Ayuntamiento de Alicante en su proyecto de Zona de Bajas Emisiones.

En cualquier caso, dado que todas las ciudades analizadas incumplirían el nuevo límite legal, Ecologistas en Acción pide políticas de mejora de la calidad del aire que reduzcan la presencia de automóviles en nuestras áreas urbanas.

En este sentido, vencido hace tres años el plazo para que los 150 municipios de más de 50.000 habitantes establecieran zonas de bajas emisiones y aprobaran protocolos de actuación frente a episodios de mala calidad del aire, la mayoría de las ciudades no han cumplido siquiera formalmente estas obligaciones legales, además de resultar inoperantes las hasta ahora aprobadas. Ecologistas en Acción exige la implantación en las ciudades españolas de zonas de bajas emisiones eficaces y protocolos frente a episodios de mala calidad del aire.

Por otro lado, y a la vista de la necesidad de acciones contundentes que permitan rebajar los niveles de contaminación del aire, la organización ecologista valora de forma muy negativa la prórroga que ha aprobado la Comisión Europea en relación a la prohibición de la venta de vehículos de combustión prevista para 2035. Esta medida manda un mensaje completamente equivocado tanto en materia de reducción de emisiones tóxicas para la salud como de gases de efecto invernadero.

El dióxido de nitrógeno es un gas amarillento tóxico que al inhalarse afecta a los tramos más profundos de los pulmones, inhibiendo algunas funciones de los mismos, como la respuesta inmunológica, con la consiguiente merma de la resistencia a las infecciones, siendo responsable de 4.100 muertes prematuras en 2023 en España, según el último informe sobre la calidad del aire publicado por la Agencia Europea de Medio Ambiente.