🔒
Hay nuevos artículos disponibles. Pincha para refrescar la página.
✇Ecologistas en Acción

La XXVII Assemblea Confederal aprova dues resolucions presentades pel GETE

Por: Catalunya
  • Entre les propostes de resolució presentades pels grups en el decurs de l’Assemblea GETE-Ecologistes en Acció, el grup local d’Ecologistes a Tarragona i les Terres de l’Ebre, ha presentat dues de les temàtiques que afecten la zona sud de Catalunya: la generació nuclear i la implantació d’indústries altament contaminants en els nostres polígons industrials.
  • Amb el suport de l’Assemblea les dues campanyes en les quals actualment  participa el Grup Ecologista es veuen reforçades cosa la qual representa un important pas endavant per continuar ambdues reivindicacions.

Un any més, grups locals d’Ecologistas en Acción de tot l’Estat espanyol s’han trobat aquest passat cap de setmana, del 6 al 8 de desembre, a Vigo per a avaluar el treball fet el 2025 i les campanyes que s’impulsaran el 2026. La trobada ha tingut lloc amb el  lema i eix temàtic “Ecologisme social per a canviar el món” precisament per continuar impulsant les transformacions ecosocials que considerem necessàries en un context d’emergència ecològica i social.

La vint-i-setena assemblea ecologista es va inaugurar el matí del dissabte 6 de desembre amb una taula rodona sobre la necessitat de les transformacions ecosocials des de diferents mirades. La trobada va finalitzar amb una manifestació que recollia i expressava les resistències que l’ecologisme social està impulsant a Galícia.

Les assemblees d’Ecologistes en Acció recullen un espai on els grups locals aporten propostes de resolució que passen a ser valorades per l’Assemblea. Els textos presentats pel GETE-Ecologistes en Acció aprovats han estat els següents:

Sobre l’ampliació del Polígon CAT SUD:

“L’Assemblea general d’Ecologistes en Acció reunida a Vigo, dona suport a no desenvolupar l’actual proposta de PDU CATSUD exigint, a més, que les administracions públiques augmentin el control ambiental de les empreses actualment instal·lades”.

L’argumentació presentada es basava en els greus impactes ambientals i també sobre la salut de les persones que pot representar l’ampliació per implementar d’indústries comunament nomenades SEVESO altament tòxiques i perilloses.

Amb aquest suport els grups i persones que s’oposen a què el creixement de les Terres de l’Ebre es supediti a la instal·lació  d’aquest tipus d’empresa tenen un altre argument per continuar treballant per aconseguir un teixit industrial per a aquest territori d’acord amb els seus valors naturals com a Reserva de la Biosfera.

Sobre l’allargament de la vida útil de les Centrals Nuclears:

“L’Assemblea general d’Ecologistes en Acció reunida a Vigo, dona el seu suport a la campanya “Allargar les nuclears? No, gràcies” a Catalunya i en la resta de les comunitats en les quals es decideixi impulsar-la”

La resolució es va presentar davant l’ofensiva pronuclear promoguda durant aquests últims mesos per la patronal elèctrica amb motiu del calendari de tancament nuclear. En aquest sentit, el moviment ecologista ha de respondre amb fermesa a les intencions cada vegada més evidents d’allargar la vida d’unes instal·lacions que pel fet que ja han complert el seu cicle de vida, poden posar en perill la salut i la seguretat de la població. I, a més, amb fons públics quan pertanyen a les empreses elèctriques més poderoses de l’Estat Espanyol.

La campanya “Allargar les nuclears? No, gràcies” es veu així reforçada pel suport de l’assemblea general i continuarà promovent actes durant els pròxims mesos que acabaran en una manifestació a Madrid, el mes d’abril, en una data a concretar.

 

La entrada La XXVII Assemblea Confederal aprova dues resolucions presentades pel GETE aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

No al macropàrking al Parc Natural de la Tinença de Benifassà

Por: Vinaròs
  • APNAL-Ecologistes en Acció s’oposa al projecte de creació d’un macropàrquing al costat de l’embassament d’Ulldecona dins del sòl protegit del parc natural de la Tinença de Benifassà

Ubicaciò del futur pàrking, amb el creguament de la CV-105 i el camí Mangraner

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà va ser declarat espai natural protegit el 19 de maig de 2006 abastant unes 5.000 ha. dins dels termes municipals de La Pobla de Benifassà (La Pobla, Coratxà, El Boixar, Fredes i El Ballestar), Rossell (Bel), Vallibona i Castell de Cabres, dins de a les comarques del Baix Maestrat i Els Ports (Castelló). El seu sòl protegit està format, quasi exclusivament, per terrenys públics i per tant no té una unitat a causa dels interessos urbanístics, forestals, ramaders, etc. en sòls privats. La seua biodiversitat és excel•lent i conté fins a tretze microreserves de flora, amb espècies tan amenaçades com Pinguicula dertosensis o la Arenaria conimbricensis, destacant també els grans carronyàires i els ungulats salvatges. El parc natural de la Tinença de Benifassà, a més, pertany a la Xarxa Europea Natura 2000 per constituir un lloc d’interés comunitari (LIC) i una zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

Malgrat el seu enorme valor ambiental, este espai protegit no està lliure d’amenaces i projectes de greus impactes (pistes, carreteres, incendis, caça, etc.). La remodelació i ampliació de la carretera CV-105 és una actuació que ve executant-se a trams (sense cap avaluació d’impacte ambiental ni criteris de minimització ni de correcció d’impactes). Sobre l’espai natural planegen projectes de creació de pistes en zones de gran pendent, construcció d’un macroaparcament en la zona de l’embassament d’Ulldecona, tales amb l’excusa de la prevenció d’incendis, i un conjunt d’actuacions que deixen entreveure la desraó de les polítiques de la Generalitat Valenciana en els espais naturals protegits. Fa poc el Vicepresident Segon i Conseller per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana i del Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Sr. Martinez Mus, visitava la Tinença de Benifassà per a confirmar, una vegada més, l’aposta del govern per l’explotació del medi ambient i especialment dels Parcs Naturals, que se centra en l’explotació turística, forestal i d’infraestructures de tremendes consecuencies per a l’espai protegit.
Ja porten gastats milers d’euros en camins i pistes forestals, formigonar barrancs, tallafocs inútils, etc., sense criteris ambientals, avaluació o control. Però eixa visita apunta encara a pitjors escenaris mes tallafocs a matarrasa; construcció d’una pista forestal en un vessant de fortes pendents (Ereta de Bel – Pobla de Benifassà) i un macro-aparcament, com a carta de presentació just a l’entrada del Parc Natural vora a l’embassament d’Ulldecona, en terrenys protegits per la declaració del Parc Natural].
Des de APNAL-Ecologistes en Acció considerem esta infraestructura totalment lesiva, que fomentarà l’entrada de més i més vehicles de turistes, especialment en època estival per a atraure a banyistes a un pantà cada vegada més sec, i que beneficiará únicamente a un conegut restaurant, tot creant una àmplia zona degradada a l’entrada del parc natural. Existeix la proposta alternativa de millora de la zona del picnic lligada a un ús respectuós de l’espai, però pareix que la Conselleria prefereix les grans obres a les solucions fàcils i respectuoses amb el medi natural.

Estem davant d’una nova mostra del negacionisme climàtic i de la irracionalitat instal•lada a la Generalitat i en alguns governs locals. Per compte d’invertir en vida (restauració d’hàbitats, coservació d’espècies, reaprofitament i millora d’espais degradats, protecció del paisatge, etc) per a millorar els recursos naturals (entre ells l’aigua), s’inverteix en tales indiscriminades (‘’arbre que es talla ja no es crema’’), camins forestals innecessaris i macro-aparcaments que impacten sobre els valors del Parc Natural i potencien el turisme de vehicles que contribueixen a l’escalfament global, degraden el sòl i el paisatge. La recepta del negacionisme és el negoci de la mort en totes les seues variants: plantes (tales, incendis), animals (caça, bous, macrogranges) i persones (per acció o per omissió). Negoci que els resulta redó (circular) amb les obres i infraestructures de la pretesa Recuperació Economica i Social de la Comunitat Valenciana.

La entrada No al macropàrking al Parc Natural de la Tinença de Benifassà aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

La pesta porcina qüestiona el model de ramaderia industrial i de gestió del medi natural

Por: Agroecología
  • Davant el brot de pesta porcina africana (PPA) aparegut a Catalunya, Ecologistes en Acció mostra el seu rebuig a la criminalització d’una espècie silvestre com el senglar i apunta al fet que el problema es troba en la insostenibilitat del model agroindustrial.
  • Aquest model importa desforestació en les selves tropicals, aguditza la sequera crònica en l’Estat espanyol, contamina els aqüífers provocant risc en el subministrament d’aigua potable i genera llocs de treball precaris així com riquesa per a pocs empresaris. Una de cada tres persones en l’Estat espanyol viu en zones vulnerables por excés de nitrats.
  • El milió de senglars que habiten els boscos del territori no suposen superpoblació, més encara si es compara amb els 38 milions de porcs que hi ha en les granges industrials.
  • L’organització ecologista reitera que les veritables amenaces per a la humanitat (i l’economia) són la crisi de biodiversitat i crisi climàtica, on s’haurien de posar tots els esforços de les Administracions.

Amb motiu del brot de pesta porcina africana aparegut a Catalunya, que ha generat una gran alarma en els mitjans de comunicació, Ecologistes en Acció assenyala que s’està posant el focus de manera errònia en la fauna silvestre, en aquest cas en les poblacions de senglars, a causa del suposat “excés de població”. Al mateix temps, denuncia que aquesta situació està justificant mesures de major pressió i sacrificis massius d’aquests mamífers, que són propis dels ecosistemes europeus.

Per a l’organització ecologista, encara que pot estar justificat aplicar mesures de control de senglars en el focus on ha aparegut la PPA per a evitar que la malaltia s’expandeixi entre les poblacions d’animals silvestres i arribi a les granges, aquesta no és una mesura que s’hagi de fer extensiva a altres zones de manera preventiva amb l’excusa que hi ha superpoblació.

Ecologistes en Acció mostra el seu rebuig a la criminalització d’una espècie silvestre com el senglar i declara que no accepta els “arguments condicionats pels interessos econòmics d’un sector productiu, com és el de la ramaderia industrial, que hauria de ser fortament qüestionada per la societat i les Administracions pels seus immensos i greus impactes ambientals i sobre la salut, en lloc de defensar-lo a ultrança com estan fent”.

No existeix la suposada sobrepoblació de senglar. En tot cas, les poblacions s’han recuperat d’uns nivells anormalment baixos de fa un segle i ho han fet acompanyades de l’expansió del seu ecosistema preferit, els boscos. El que sí ha augmentat és el contacte de la fauna silvestre amb la població de les ciutats, a causa del creixement urbà i poblacional, sovint amb una ocupació exagerada del territori (urbanitzacions en plena muntanya, segones residències a la costa i les muntanyes).

Ecologistes en Acció posa el focus en la ramaderia industrial, que mou milers de milions d’euros, però és un exemple inqüestionable d’insostenibilitat. I relata els seus efectes: “Les macrogranges de porcí només poden funcionar a força d’impulsar la desforestació de les selves tropicals del planeta per a la producció dels pinsos (soia, especialment). Al seu torn, són grans consumidores d’una aigua que escasseja en el Mediterrani amb les sequeres cada vegada més recurrents i contaminen les masses d’aigua dolça superficials (rius i llacs) i subterrànies, posant en perill l’accés humà a l’aigua potable. I en últim lloc, ofereixen pocs llocs de treball (a les comarques rurals amb major densitat de macrogranges, aquestes no frenen el despoblament, més aviat l’accentuen), i els que es creen tenen unes condicions laborals duríssimes que sovint porten a situacions de patologies psicològiques severes”.

Aquest és un sector sobredimensionat, que per a l’organització ecologista mostra la vulnerabilitat que genera la dependència d’unes poques grans empreses i que no hauria de finançar-se amb recursos públics: “Les macrogranges, en el seu afany de maximitzar producció, concentren milers d’animals en condicions d’amuntegament, la qual cosa no sols accelera la propagació de malalties, sinó que converteix cada granja en una bomba biològica”.

Laia Serra, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha declarat: “Sorprèn que les Administracions no tinguin suficient pressupost per a la conservació dels ecosistemes i espais protegits, ni per a ajudes fermes a les petites empreses agràries en la seva lluita per la supervivència enfront de l’agroindústria, però que habiliten partides no previstes de centenars de milions d’euros quan hi ha una crisi en el sector agrari industrial”.

Jaume Grau, també portaveu de l’organització, ha afegit: “Està amplíssimament documentat que la bona part dels problemes en el sector primari estan vinculats a la crisi ecològica —collites perdudes per sequeres o inundacions derivades del canvi climàtic, desequilibris poblacionals de fauna per la crisi de biodiversitat, malalties contagioses per a animals domèstics o per a humans, la COVID19, sense anar més lluny— per la qual cosa l’esforç per a prevenir i solucionar aquests problemes ha de posar-se en un altre banda”.

Reduir l’impacte humà en el medi i recuperar els equilibris naturals

Ecologistes en Acció aposta por un enfocament de la gestió del medi natural completament diferent de l’actual. Amb l’objectiu de reduir l’impacte humà al medi i recuperar els equilibris naturals en la mesura del possible, estableix les següent mesures:

  • Deixar de criminalitzar a la fauna silvestre i educar sobre les funcions i serveis ecosistèmics.
  • Rebutjar la caça com a forma per a regular les espècies silvestres, ja que crea més problemes i no en resol cap.
  • Protegir el llop, ja que és el millor sistema natural de regulació de les poblacions d’ungulats, tant per la seva depredació directa i com per l’efecte anomenat “ecologia de la por”, que redueix els impactes de la fauna silvestre en zones obertes com els cultius. És imprescindible protegir estrictament de nou al llop i afavorir el seu retorn a tot el territori estatal.
  • Evitar l’alliberament i alimentació suplementaria de senglars en els vedats de caça.
  • Treballar des de tots els estaments perquè la població faci un ús responsable del medi natural: no interferir ni alimentar a la fauna silvestre, no abandonar residus en la natura, no sortir-se dels camins, no portar gossos deslligats en indrets on hi ha fauna silvestre sensible.
  • Millorar la gestió dels residus urbans, impedint que contenidors i papereres estiguin a l’abast de la fauna silvestre.
  • Abandonar els projectes d’urbanització dispersa en zones rurals, i especialment en àrees naturals, que incrementen el contacte entre persones i espècies silvestres.
  • Apostar per minimitzar els conflictes de la fauna silvestre amb l’agricultura (mitjançant tancats elèctrics i feromones de llop, entre altres mesures de protecció de la ramaderia i l’agricultura; i agilitzant els pagaments per pèrdues ramaderes per atacs de llop), i donant suport a la transició cap a l’agroecologia, com la producció de proximitat que contribueix a la sobirania alimentària.
  • En les zones urbanes més denses, com l’àrea metropolitana de Barcelona, usar sistemes incruents de control de la fertilitat com ara les vacunes esterilitzants (tractament inmunocontraceptiu), que ja s’ha provat amb èxit, per a limitar les poblacions de senglars.

La entrada La pesta porcina qüestiona el model de ramaderia industrial i de gestió del medi natural aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

No caben més cotxes

Por: La Ribera

Quan caminem per la ciutat podem vore tots els carrers plens d’autos a una i altra banda, si queda algun buit és perquè hi ha algun gual de garatge. I a les hores punta els embussos són habituals en totes les entrades i eixides, encara que hi haja diversos carrils.

I és que abans cada família tenia un cotxe o menys i ara en tenen dos o més, i com cada cotxe necessita 4 metres i escaig per a aparcar i les cases tenen una façana d’uns 5 m doncs ja no caben. Si encara els podem col·locar és perquè hi ha parcs, places, escoles, etc. amb aparcaments perimetrals extra i edificis de pisos amb nombrosos aparcaments subterranis, fins i tot hi ha edificis sencers per als cotxes…

Estem xocant també amb l’espai físic de les nostres urbs, que òbviament és limitat, i no caben més cotxes, que ja ocupen el 70% de l’espai públic. Per això resulta cada vegada més complicat trobar un aparcament lliure i en el centre urbà és missió impossible. La congestió és tal que la velocitat mitjana en ciutat és de l’ordre dels 20 km/h, quasi com la d’una bicicleta.

I açò no s’arregla amb més carrils, cosa que ja han intentat en molts llocs i han fracassat perquè acaben omplint-se de nou, bàsicament perquè continua existint el coll de botella en les entrades i perquè a més facilitats augmenten els cotxes. Ni tampoc es pot resoldre amb els autos elèctrics, que ocupen el mateix espai i seguixen atibacant la ciutat.

Per tant ja no són sols la infinitat d’accidents que provoquen amb morts i ferits greus, la contaminació i més morts afegits, el calfament del clima i l’augment dels fenòmens climàtics extrems, l’espai que destruïxen i furten, les guerres pel petroli que originen, etc. Ara és que ja resulta físicament impossible introduir més cotxes en l’espai urbà.

Solucions? Doncs ja ho sabem, reduir tot el possible l’ús del cotxe, reservar-lo només per a l’imprescindible, com el treball i les urgències, acoblar-se per a viatjar junts quan siga possible, no comprar-ne tants cotxes, fomentar el peu, la bici i el transport públic, viatjar menys, consumir productes locals i de proximitat, etc. etc.

En última instància hem de pensar (quina cosa més difícil açò de reflexionar i pensar, sobretot quan estem saturats d’informació i publicitat esbiaixades o directament falses!) quin futur volem per als nostres fills i nets: una ciutat atibacada de cotxes, gris, bruta, contaminada i angoixant, on quasi no cabem les persones, o una altra amb voreres amples, plena d’arbres, saludable, neta i bonica?

La entrada No caben més cotxes aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Per un reglament europeu de reproducció vegetal que salvaguardi l’agrobiodiversitat

Por: soporte Ecologistas en Acción
  • Ecologistes en Acció se suma a les 200 organitzacions que adverteixen de la urgència perquè el Consell de la UE revisi la posició relativa als materials de reproducció vegetal per a preservar la agrobiodiversidad a Europa.
  • L’actual proposta que s’està negociant no proporciona l’espai jurídic necessari perquè agricultors/es, obtentors/es i iniciatives de l’àmbit de les llavors continuïn preservant i desenvolupant la diversitat de cultius i varietats.
  • Les organitzacions signants recorden que aquesta agrodiversitat —que ha disminuït de manera dràstica en les últimes dècades— és la base d’una agricultura resilient.

A mesura que els Estats membres de la UE entren en la fase final de les negociacions sobre el Reglament relatiu a la producció i comercialització de materials de reproducció vegetal, una àmplia coalició que agrupa més de 200 persones agricultores, obtentores i conservadores de llavors i organitzacions mediambientals ha enviat una carta conjunta a les ministres i ministres de de Agricultura de la UE.

En la carta es dona la veu d’alarma: tret que es restableixin en els pròxims dies les salvaguardes fonamentals per a la agrobiodiversitat i els drets d’agricultors i agricultores, Europa corre el risc de quedar-se ancorada en un sistema de llavors no apte per a la resiliència climàtica, les pràctiques agrícoles sostenibles i la sobirania alimentària.

Les persones i organitzacions signants —entre els qui es troben representants de l’agricultura ecològica i agroecològica, petites empreses de llavors i xarxes de conservació— adverteixen que l’actual proposta del Consell de la UE no proporciona l’espai jurídic necessari perquè agricultors/es, obtentors/es i iniciatives de l’àmbit de les llavors continuïn preservant i desenvolupant la diversitat de cultius a Europa. Al contrari, afirmen que “porta amb si el risc que es doni un greu retrocés en uns certs drets essencials ja reconeguts en diversos països europeus”.

D’acord amb la planificació actual del Consell, la Presidència danesa té previst avaluar el suport dels Estats membres en la reunió d’agregats/as del 28 de novembre, seguida d’un possible mandat del Coreper a mitjan desembre, amb el que conclouria el procés intern del Consell.

Magdalena Prieler, portaveu de ARCHE NOAH, ha declarat: “Si el Consell no corregeix el rumb abans de finalitzar la seva posició, Europa soscavarà els drets d’aquelles persones i col·lectius que mantenen viva l’agrobiodiversitat. Estem a pocs dies d’una decisió que podria salvaguardar aquests drets així com la diversitat de llavors, o restringir-los irreversiblement. Els Estats membres han de triar amb prudència”.

Eric Gall, director adjunt de IFOAM Organics Europe, ha subratllat la necessitat de crear un marc que reflecteixi les realitats dels sistemes ecològics i agroecològics: “És essencial que la futura legislació sobre materials de reproducció vegetal proporcioni l’espai jurídic necessari per a un mercat de llavors diversificat i perquè el sector de l’agricultura pugui triar les varietats més adequades per als seus sistemes agrícoles. Per exemple, limitar les varietats de conservació només a determinades espècies de cultius i a la regió d’origen suposaria un gran obstacle per als qui es dediquen a l’agricultura i a l’obtenció ecològica i agroecològica que actualment depenen d’elles”.

Una amenaça per a l’agrobiodiversitat

Les organitzacions signants recorden que la diversitat de cultius i varietats és la base d’una agricultura resilient. Una major diversitat genètica permet a les plantes adaptar-se a plagues, malalties i condicions climàtiques ràpidament canviants, i promou la producció sostenible d’aliments. No obstant això, l’agrobiodiversitat ha disminuït dràsticament durant dècades.

La petita producció, les xarxes de conservació i els sistemes d’intercanvi entre agricultores i agricultors són essencials per a mantenir i renovar aquesta diversitat. No obstant això, l’actual projecte de materials de reproducció vegetal amenaça amb endurir el marc regulador entorn d’aquestes activitats no comercials que milloren la diversitat, en lloc de protegir-les.

Alessandra Turc, portaveu de la Coordinadora Europea Via Campesina, ha explicat: “La selecció, la gestió dinàmica de material de reproducció vegetal a la granja i els intercanvis entre agricultors/es són essencials per a adaptar les plantes a les condicions locals de cultiu i constitueixen la pedra angular de l’agroecologia. Aquestes pràctiques no són comercials, sinó que han de reconèixer-se com a drets col·lectius del sector fora de l’àmbit d’aplicació del Reglament sobre materials de reproducció vegetal, com ja ocorre en diversos països de la UE”.

Un moment decisiu amb greus conseqüències si es passa per alt

Atès que el termini intern del Consell s’acosta, les organitzacions de la societat civil adverteixen que els Estats membres tenen un marge de temps molt reduït per a integrar salvaguardes essencials. Aquestes són les seves propostes i demandes:

  • Excloure les activitats de conservació i de gestió dinàmica en les explotacions agrícoles de les normes sobre materials de reproducció vegetal. Considerar els intercanvis per a la conservació o l’obtenció com a pràctiques comercials amenaça milers d’iniciatives de base de l’àmbit de les llavors.
  • Garantir els drets d’agricultores i agricultors per a conservar, utilitzar i intercanviar les seves llavors, incloent-hi una compensació econòmica. Es tracta de drets reconeguts internacionalment (TIRFAA, UNDROP, CBD) i han d’aplicar-se en la legislació de la UE, fora de l’àmbit de la comercialització de materials de reproducció vegetal.
  • Garantir un registre senzill i accessible per a les varietats de conservació antigues i de recent desenvolupament, per a totes les espècies i sense limitacions geogràfiques. El seu ús no ha de veure’s restringit per limitacions regionals o de tipus de cultiu.
  • Exigir que les proves de valor per al cultiu i l’ús sostenibles (VSCU) es realitzin en condicions ecològiques o de baixos inputs. La sostenibilitat ha d’avaluar-se com un sistema, no en funció de trets aïllats.
  • Eximir les nanoempreses de càrregues administratives desproporcionades. Aquestes petites empreses de llavors són essencials per a preservar la diversitat de llavors adaptades a les condicions locals.
  • Garantir la transparència en els mètodes d’obtenció i els drets de propietat intel·lectual. Agricultors/es i obtentors/es necessiten disposar d’informació clara per a prendre decisions informades i salvaguardar el lliure accés als recursos genètics.

La coalició insta ministres i ministres d’Agricultura que corregeixin la proposta abans que el Consell finalitzi la seva posició, i s’asseguri que el Reglament reflecteix les necessitats de les persones agricultores, jardineres, obtentores i xarxes de llavors que fomenten la resiliència de l’agricultura a Europa: “No fer-ho suposaria un retrocés històric per a l’agrobiodiversitat, els drets d’agricultores i agricultors, i la capacitat d’Europa per a adaptar-se a la crisi climàtica”.

La entrada Per un reglament europeu de reproducció vegetal que salvaguardi l’agrobiodiversitat aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Dia Sense Compres: Ecologistes en Acció denuncia la complicitat de Zara amb el genocidi a Gaza i anima a un consum sostenible i responsable

Por: Catalunya
  • Amb l’objectiu de recordar que cada decisió de compra té conseqüències, i de donar suport al boicot a empreses que sustenten l’apartheid del poble palestí, l’organització ecologista han protagonitzat una acció de protesta a Madrid per a denunciar la complicitat de Zara en el genocidi.
  • Les activistes han recordat els impactes mediambientals, socials i humans de la cadena de moda, i han instat la ciutadania a optar per alternatives de compra més sostenibles, lliures d’explotació laboral i de complicitat amb violacions de drets humans: “No es tracta només de no comprar avui, es tracta de canviar el model”.
  • Ecologistes en Acció, membre de la Xarxa Solidària Contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP) i col·laboradora de la Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) a Israel, recorda les mobilitzacions convocades aquest cap de setmana en gairebé 60 municipis per la llibertat i autonomia del poble palestí.

Coincidint amb el Dia sense Compres i en el 78è aniversari de la Partició de Palestina, activistes d’Ecologistes en Acció van protagonitzar divendres una acció simbòlica enfront de la botiga insígnia de Zara a la Gran Via de Madrid. Vestides de negre i portant una mortalla que simulava un bebè palestí assassinat, les persones participants han denunciat la complicitat de la marca amb el règim israelià d’apartheid i genocidi.

Fotografies: Nacho Goytre.
>> Galeria d’imatges i vídeos

Durant l’acció s’han repartit centenars de fullets informatius dirigits a clients i vianants, explicatius de per què Zara figura a la llista d’empreses boicotejades pel moviment global de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS). L’acte reivindicatiu ha estat silenciós, solemne i ha comptat amb el suport espontani de persones que han aplaudit i s’han sumat a la convocatòria.

L’acció forma part del Dia Sense Compres, una jornada internacional de vaga de consum que cada any impulsa Ecologistes en Acció “com a contrapunt al consumisme desaforat i al Black Friday”. En aquesta ocasió, el focus s’ha posat en Zara, a causa de la seva creixent implicació amb Israel: el 2025, la companyia va inaugurar la seva botiga més gran fins a la data en el complex Big Fashion Glilot, en territori israelià. A més, el seu franquiciat local ha finançat actes de campanya d’Itamar Ben-Gvir, ministre israelià supremacista, condemnat per suport al terrorisme, sancionat per diversos països i defensor públicament del genocidi a Palestina. Ben-Gvir és citat en la causa per genocidi que actualment s’estudia en la Cort Internacional de Justícia.

“Zara no sols alimenta el fast fashion i la crisi climàtica amb milers de tones de roba fabricades al sud global i transportada amb avió, també blanqueja amb la seva imatge un règim que està assassinant a milers de palestines i palestins. Avui hem vingut a recordar que cada peça que es compra aquí pot estar contribuint al pagament d’impostos a un govern genocida”, ha declarat Enrique Quintanilla, portaveu d’Ecologistes en Acció.

Charo Morán, portaveu també de l’organització ecologista, ha instat la ciutadania a sumar-se al boicot a Zara i a “optar per alternatives lliures d’explotació laboral i de complicitat amb violacions de drets humans: consumir menys roba, combatre modes efímeres, allargar la seva vida útil, usar roba de segona mà adquirida en el petit comerç i, en la mesura que sigui possible, de producció ètica i local”.

Fotografies: Nacho Goytre.
>> Galeria d’imatges i vídeos

A més, ha recordat que el model de negoci d’Inditex també té un impacte ambiental devastador. Segons l’informe “Moda Aèria”, l’empresa realitza més de 1.600 vols de càrrega a l’any des de l’aeroport de Saragossa per a proveir les seves botigues, la qual cosa suposa emissions 14 vegades superiors a les del transport marítim. Aquesta estratègia de velocitat sobre sostenibilitat contribueix significativament a la crisi climàtica, que també és una forma de violència contra els pobles més vulnerables.

L’acció també ha servit per a visibilitzar el paper de la moda ràpida en la precarització laboral, especialment de dones, en països del sud global. Inditex utilitza cadenes de subministrament que han provocat tragèdies com la de Rana Plaza a Bangladesh, al 2013, on van morir més de 1.100 treballadores.

Fotografies: Nacho Goytre.
>> Galeria d’imatges i vídeos

Ecologistes en Acció ha recordat que el consum és una eina política, i que cada decisió de compra té conseqüències. Per això, ha animat a la ciutadania a participar en el boicot a Zara i a altres marques còmplices de l’apartheid israelià, i a sumar-se a les mobilitzacions previstes per a aquest 29 de novembre, Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, que se celebraran en desenes de ciutats de l’Estat espanyol.

“No es tracta només de no comprar avui, es tracta de canviar el model. No volem roba que ocupi, que mat, que explota. Volem moda que curi, que cuidi, que respecti”, han conclòs les activistes.

Galeria d’imatges i vídeos  >

La entrada Dia Sense Compres: Ecologistes en Acció denuncia la complicitat de Zara amb el genocidi a Gaza i anima a un consum sostenible i responsable aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇lamarea.com

El auge de Aliança Catalana, más allá de las encuestas

Por: Guillem Pujol

Este artículo ha sido publicado originalmente en Catalunya Plural. Puedes leerlo en catalán aquí.

El último barómetro del Centro de Estudios de Opinión (CEO) confirma que el PSC continúa siendo la primera fuerza en el Parlamento, pero con síntomas claros de desgaste. La proyección sitúa a los socialistas entre 38 y 40 escaños, pero, según la comparación con el barómetro anterior, esto supone perder entre dos y cuatro diputados.

En cambio, Esquerra Republicana reaviva: se colocaría en segunda posición con 22–23 escaños, lo cual implica ganar entre dos y tres respecto a la encuesta anterior. El movimiento importante se produce alrededor de Junts per Catalunya y Aliança Catalana. Junts caería hasta los 19–20 escaños, cosa que quiere decir dejarse hasta 15–16 diputados en relación con el último barómetro del CEO. Al mismo tiempo, Aliança Catalana, que a las elecciones anteriores había entrado con solo dos diputados, aparece ahora empatada con Junts, también con 19–20 escaños, después de un salto de hasta 18 escaños en la estimación.

Al bloque de la derecha española, el movimiento es más discreto pero significativo: Vox llegaría a los 13–14 diputados y avanzaría el PP, que se quedaría con 12–13 escaños. La tendencia no es tanto un gran crecimiento del PP como el hecho de que el espacio más duro de la derecha (Vox y Aliança Catalana) gana peso relativo. Mientras tanto, Comunes continuaría con unos seis diputados y la CUP se movería entre tres y cuatro, prácticamente estabilizados respecto al barómetro anterior.

Estas cifras dibujan un escenario claro: el PSC continúa al frente, ERC recupera posiciones, Junts se hunde y la extrema derecha –en versión españolista y en versión “autóctona”– consolida una presencia que hace solo unos años parecía imposible en Catalunya. Pero, como siempre pasa con las encuestas, lo importante no son solo los números, sino qué nos dicen sobre el tipo de país que se está configurando.

Aliança Catalana: ¿un partido independentista?

La lectura más obvia es que Aliança Catalana se ha “comido” una parte importante de Junts per Catalunya. Varios análisis apuntan a que alrededor de un 20% de los antiguos votantes de Junts se inclinarían ahora por Sílvia Orriols, y que la fidelidad de voto de Junts es una de las más bajas del sistema. Pero el fenómeno va mucho más allá de un simple trasvase dentro del bloque independentista.

El CEO y las crónicas posteriores remarcan un punto crucial: cerca de la mitad de los votantes potenciales de Aliança Catalana no se definen como independentistas. Esto quiere decir que el partido no crece para que represente un “independentismo más puro” o una radicalización coherente del Procés, sino porque se ha convertido en un contenedor amplio de malestar. Un espacio donde confluyen votantes desencantados con Junts, votantes de Vox y del PP, personas que habían optado por ERC, y gente que, sencillamente, no encontraba ninguna opción que verbalizara su frustración.

Aliança Catalana no es, por lo tanto, la continuación del sobiranisme por otros medios, sino otra cosa: una extrema derecha que utiliza la identidad catalana como vehículo para articular un discurso de orden, de miedo y de exclusión. Su relato se centra menos en la construcción de un proyecto de país y más en la construcción de un enemigo: la inmigración, determinados barrios, cierta idea de “invasión” o de “pérdida de la Catalunya de siempre”.

Este detalle –que una parte sustancial de su electorado no sea independentista– es el que tendría que hacer saltar todas las alarmas. Indica que el que se está moviendo no es solo el eje nacional, sino una reconfiguración del voto identitario en clave autoritaria. La etiqueta “catalana” aquí no apunta tanto a un proyecto de emancipación colectiva como una frontera simbólica: un nosotros cerrado, amenazado, que necesita levantar muros (materialmente y culturalmente) para protegerse.

Dicho de otro modo: Aliança Catalana representa el punto de encuentro entre un independentismo agotado y una derecha radical europeizada, que comparte con otras fuerzas del continente la misma fórmula: mezclar precariedad, inseguridad y desigualdad con un discurso culturalista que señala la inmigración como culpable.

Síntoma de un fracaso estructural, no una anomalía repentina

Si miramos el fenómeno en perspectiva, queda claro que el auge de Aliança Catalana no es un rayo caído del cielo, ni el resultado de un único error táctico de los otros partidos. Es el síntoma de un proceso largo de degradación institucional y política, en que las fuerzas de gobierno –en Cataluña, en el Estado y a Europa– han renunciado a abordar de manera seria las raíces materiales del malestar social.

Hace años que amplios sectores de la población conviven con precariedad estructural; con trabajos inestables y mal remunerados, con una crisis de la vivienda galopante y unos alquileres desbocados, y con un Estado infrafinanciado. Y todo esto mientras el 1% acumula cada vez más y más riqueza.

En paralelo, las instituciones europeas han ido consolidando un marco de políticas migratorias abiertamente racistas y seguritarias, con Frontex como emblema de la idea de que las fronteras valen más que las vidas. La migración ha sido convertida en un problema policial y militar, no en una realidad humana a gestionar con derechos y justicia. Esta lógica, asumida por gobiernos de todos los colores, legitima de facto los marcos mentales sobre los cuales opera la extrema derecha.

A todo esto se suma un ecosistema mediático y digital que, demasiado a menudo, vincula de manera acrítica delincuencia e inmigración, alimenta titulares alarmistas y transforma casos puntuales en pruebas irrefutables de un supuesto “caos generalizado”. El resultado es un clima en que el miedo y el resentimiento se normalizan, mientras las causas estructurales –políticas de vivienda, fiscalidad, regulación laboral, redistribución– quedan fuera de foco.

En este contexto, Aliança Catalana no hace nada especialmente original: simplemente ocupa el espacio que los otros han dejado vacío. Convierte el malestar en voto, pero lo hace desplazando la responsabilidad hacia los de siempre: los más vulnerables. No cuestiona los poderes económicos, ni las élites, ni las decisiones estructurales que han llevado hasta aquí. Cuestiona el vecino, el extranjero, “los de abajo” que son percibidos como extraños.

Por eso, centrar el debate exclusivamente en si AC tendrá 18, 19 o 20 diputados es perder de vista la cuestión fundamental: ¿qué piensan hacer las fuerzas que se reivindican democráticas y progresistas ante este malestar? Si la respuesta continúa siendo gestión tecnocrática, parches a corto plazo y una apelación abstracta a unos “valores europeos” que hace tiempos que no se traducen en políticas reales, el terreno continuará siendo propicio para que la extrema derecha crezca.

El CEO no nos dice solo quién va ganando la carrera por la Generalitat. Nos dice, sobre todo, que una parte creciente del país ha dejado de creer que la política sirva para mejorar la vida. Mientras esto no cambie, Aliança Catalana continuará siendo mucho más que una encuesta favorable: será el espejo incómodo de un sistema que hace años que deja demasiada gente atrás.

La entrada El auge de Aliança Catalana, más allá de las encuestas se publicó primero en lamarea.com.

✇Ecologistas en Acción

Èxit d’observacions en la Biomarató de Tardor dels grups ecologistes

Por: País Valencià

Durant els dies 14, 15 i 16 de novembre va tindre lloc la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal 2025. Una activitat de catalogació de biodiversitat (fauna i flora) en la qual van participar diferents grups locals d’Ecologistes en Acció del País Valencià: Alacant, Crevillent, Santa Pola i Vinaròs.

La biomarató és una activitat de ciència ciutadana consistent a catalogar la biodiversitat mitjançant aplicacions com iNaturalist, on qualsevol persona pot col·laborar pujant els seus registres, anomenades «observacions». Posteriorment, eixos registres són revisats per experts que identifiquen les espècies i les introdueixen en bases de dades oberts com Gbif.

Es tracta d’una activitat atractiva i senzilla de conéixer la biodiversitat que ens envolta, acostant de manera activa la ciència a la ciutadania. No és necessari ser cap expert en fotografia ni en espècies. Pots pujar fotos des del mòbil i la pròpia aplicació et recomana espècies similars, i si no el tens clar, una persona experta el corregirà.

La biomarató al País Valencià

Les biomaratons compten amb un àmbit d’actuació determinat. En aquesta ocasió, els territoris d’Espanya i Portugal. No obstant això, associacions i col·lectius poden realitzar els seus propis projectes locals per a fomentar la participació en un espai determinat.

Així, els grups d’Ecologistes en Acció participants, Alacant, el Campanà-Crevillent, Talaiola-Santa Pola i Apnal-Vinaròs han organitzat projectes propis amb un àmbit d’actuació en els seus termes municipals i els espais protegits que els envolten, els quals van ser els espais triats per a la realització d’activitats durant tot el cap de setmana.

En general, les activitats han consistit a assistir a un espai natural en grup, on es comparteix el coneixement i es realitzen fotografies i registres. Les activitats nocturnes, han comptat amb el valor afegit d’usar paranys de llum ultraviolada per a atraure papallones i arnes nocturnes i insectes.

A més, el grup de Vinaròs ha inclòs també mostres de fototrampeig diürn i nocturn; detectors d’ultrasons per a ratpenats; hides per a fotografia de naturalesa en abeuradors d’atracció de fauna, o gravació de sons de la naturalesa per a cants d’aus.

Resultats generals

Aquesta Biomarató de Tardor 2025 ha comptat amb 13 projectes locals en iNaturalist, que han ocupat diferents àmbits geogràfics i biogeogràfics de la Península Ibèrica, Balears i Canàries.

El nombre total de persones participants ha ascendit fins als 1.521 observadors, els quals han realitzat un total de 14.064 observacions. Encara que no s’han batut els rècords de 2024, la participació i el nombre d’observacions ha sigut molt elevada.

D’elles prop del 50% ja han sigut analitzades i verificades. En nombre d’espècies, s’han identificat un total de 3.523 espècies, entre les quals destaquen les 1.488 plantes (quasi el 43%), les 711 espècies d’insectes (20%), les 555 espècies de fongs (16%), i les espècies d’aus i mol·luscos que ronden els 200 i 150 espècies respectivament (6% i 4,5%).

El total dels quatre grups de Ecologistes en Acció del País Valencià va ascendir a 1.625 observacions de 826 espècies diferents.

En números generals, el projecte de APNAL-Vinaròs ha ocupat el segon lloc amb 913 observacions de 450 espècies diferents i 12 participants. El projecte d’el Campanà-Crevillent va ocupar el quart lloc amb 521 observacions de 258 espècies diferents i 11 participants; Talaiola-Santa Pola ha ocupat el huité lloc amb 128 observacions de 78 espècies diferents i 7 participants; mentre que Alacant s’ha situat en la desena posició amb 63 observacions de 40 espècies i 12 observadors.

Observacions destacades pel seu interès

Els quatre projectes dels grups locals han deixat una sèrie d’espècies interessants, des de plantes a insectes o fongs, alguns considerats rareses, endemismes, invasores, vulnerables o en perill d’extinció.

A Alacant, destaquen espècies de flora pròpies de saladar i litoral com salesoses i salicòrnies, erugues de lepidòpters com Brithys crini o Lasiocampa serrula i avifauna com a agrons (Ardea ibis), corb marí gros (Phalacrocorax carbo).

A Crevillent, s’han de diferenciar les observacions de saladar i zona humida, realitzades en el PN El Fondo, i les de muntanya, realitzades en la serra de Crevillent. En el Fondo, destaca l’albirament d’una cigonya negra (Ciconia nigra) o del saltamartí Dericorys carthagonovae, espècie protegida i catalogada com a Vulnerable.

De la zona de muntanya, destaquen les observacions nocturnes d’erugues, com la de l’arboç (Charaxes jasius), una Lycosa hispanica desafiadora o diversos exemplars de Porcellio succinctus, espècie endèmica d’isòpode de les nostres terres. Però sobretot s’han de destacar els registres de lepidòpters com la papallona tigre (Danaus chrysippus), la Callopistria latreillei que s’alimenta de falagueres, la Pelosia plumosa amb una àrea de distribució molt restringida o la Larentia malvata com a nova cita.

A Santa Pola, les observacions es van centrar principalment en la serra i en el PN de les Salines. En aquest últim espai natural, destaca l’avifauna característica, com els flamencs rosats (Phoenicopterus roseus), el bec d’alena (Recurvirostra avosetta), el territ de tres dits (Calidris alba) o la camallarga (Himantopus himantopus).

Quant a la serra, destaquen les observacions de plantes autòctones com la garrofera, timons, llentiscles, ullastres, romers, artemísies, olivardes, efedres, etc.

Finalment, a Vinaròs, destaquen moltes i variades espècies, com l’eruga de mar (Cakile maritima) una planta adaptada a hàbitats salins i costaners que és vulnerable per destrucció dels seus hàbitats; la reixa del diable (Clathrus ruber); el rapinyaire protegit astor euroasiàtic (Astur gentilis), o la Eratigena feminea, un aràcnid Agelènid que és la primera cita per als biomaratones.

Quant a insectes, es poden destacar per les seues poques cites al País Valencià, el lepidòpter Menophra japygiaria, les formigues Crematogaster auberti i Camponotus lateralis, la xinxa Graptostethus servus, la mosca Trigonospila transvittata o la vespa Agenioideus nubecula que és depredadora d’aranyes. També destaca el Brachycerus muricatus, un corc Curculiònid, considerat com quasi amenaçada (NT) que depreda ous de processionària.

Experiència ciutadana i científica

Amb aquestes dades, es pot destacar que, encara que la participació de ‘observadors’ que han utilitzat i pujat registres en iNaturalist ha sigut relativament baixa (entre els 12 i els 7 participants cada projecte), han tingut una gran productivitat en la identificació, catalogació i descobriment de la biodiversitat.

Això resultats i les espècies que han sigut observades mostren com les biomaratons són una manera lúdica i divertida de comprendre les problemàtiques que té la biodiversitat per a sobreviure en els temps actuals. Per eixa raó, des de Ecologistes en Acció del País continuarem fomentant la participació en aquestes activitats, principalment en les dues biomaratons internacionals, la City Nature Challenge (Biomarató de Primavera internacional) i la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal.

La entrada Èxit d’observacions en la Biomarató de Tardor dels grups ecologistes aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Manifest 25N: ‘Juntes i diverses’

Por: Catalunya
  • Amb motiu de la celebració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, Ecologistes en Acció publica el “Manifest solidari amb les dones i territoris en el món”.
  • L’organització ecologista mostra la seva solidaritat amb les dones de les poblacions indígenes i afrodescendents que s’han reunit a la Cimera dels Pobles durant la COP30 a Belém per a exigir un món més just, democràtic i digne.
  • La violència patriarcal que afecta les dones, també afecta a la societat en el seu conjunt i s’imposa a través de polítiques de mort que amenacen con l’extermini de la vida. 


L’Àrea d’Ecofeminismes d’Ecologistes en Acció ha publicat “Juntes i diverses: manifest solidari amb les dones i territoris en el món” per a commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones que se celebra el 25 de novembre.

A més d’assenyalar aquest dia com una data històrica de reivindicació de les dones en contra de les violències masclistes i patriarcals, “base i columna del sistema capitalista”, també es destaca la recentment acabada COP30 com una fita històrica; no pel resultat de les negociacions, que l’organització ecologista assenyala com “la Cimera del Clima més opaca de la història, incapaç de complir les seves promeses”, sinó més aviat per l’aixecament i confrontació de pobles indígenes i, dins d’ells de les dones, arreu del món, que reclamen el seu lloc en les converses que concerneixen els seus propis territoris. Per a les ecofeministes, és urgent que s’escolti la crida dels qui han cuidat la terra i per a això és necessari deixar de posar al centre l’economia i continuar sembrant vida.

A continuació es transcriu el manifest 25N.

Manifest solidari amb les dones i territoris al món

Juntes i diverses

Ens manifestem en solidaritat amb les nostres companyes dels pobles: indígenes i afrodescendents, comunitats pageses, quilombolas, pescadores, urbanes, sindicalistes, persones sense llar, comunitat LGBTQIA+, joves, persones grans, gents de les perifèries, habitants dels mars, rius, llacs i manglars, que en correspondència de la COP30 s’han reunit a la Cimera dels Pobles, fora de l’espai institucional, a la Universitat Federal do Pará, amb el compromís de construir un món just, democràtic i digne, amb benestar per a totes i en ple reconeixement de la diversitat.

Ens manifestem ara, que s’acaba una cimera amb un potencial immens i mal aprofitat, en la commemoració del 25N, data històrica de reivindicació de les dones en contra de les violències masclistes i patriarcals (base i columna del sistema capitalista). La COP30 de canvi climàtic ha marcat una fita històrica: l’aixecament i confrontació de pobles indígenes arreu del món, els qui reclamen el seu lloc en les converses que concerneixen els seus propis territoris, el seu dret legítim a posicionar els seus sistemes de pensament i formes d’existència, com a fonamentals en la lluita contra la crisi ambiental.

Aquests espais globals han estat cooptats per les forces econòmiques i els Estats. Aquesta vegada, les demandes de la població civil han estat encapçalades per les dones del Sud global sostingudes des de l’ampli teixit comunitari que els caracteritza. Les peticions que fan no beneficien només als seus territoris o comunitats, sinó que suposen dues qüestions fonamentals: 1) el declivi d’un model civilitzatori que esgota la vida però que depèn d’ella per a existir, el capitalisme; i 2) l’aposta de construir un model nou de societat divers i plural, que permeti reprendre el que és naturalment humà: la nostra relació amb la natura. Perquè la nostra existència depèn de la cura de la casa comuna, de la pacha, com l’anomenen els pobles originaris.

Això vol dir que hem de recuperar allò que el capitalisme ens ha llevat, el nostre sentit de ser en naturalesa, d’existir des de i amb ella, de reconèixer la importància de les relacions humanes i no humanes. La violència patriarcal no afecta solament les dones, afecta la societat sencera i s’imposa a través de polítiques de mort que amenacen amb l’extermini de la vida.

Ens trobem i ens unim a les paraules dites en la declaració de les nostres companyes activistes: “No hi ha vida sense natura. No hi ha vida sense ètica ni treball de cures […]. Situem el treball de reproduir la vida al centre; això és el que ens diferencia radicalment dels qui pretenen preservar la lògica i la dinàmica d’un sistema econòmic que prioritza el lucre i l’acumulació privada de riquesa.”

Ens sumem a la declaració de les nostres germanes i germans, que resulta del fruit de dècades de treball col·laboratiu d’exigir a les corporacions transnacionals, de connivència amb els governs del Nord global, els centres de poder del sistema capitalista, racista i patriarcal causants i beneficiaris de les múltiples crisis que enfrontem, que es construeixin i executin les rutes necessàries per a l’assoliment de la transició ecosocial justa i el finançament necessari per a l’assoliment d’una justícia climàtica que respecti la lliure determinació dels pobles indígenes.

Denunciem tant els governs còmplices i elits corruptes del Sud global com a les indústries miner energètiques, armamentística, agroindústries i grans tecnològiques, com a principals responsables de la catàstrofe climàtica que estem vivint, i que requereix de l’espoli dels recursos naturals i l’empobriment de les gents al Sud global, articulat a la domesticació, extermini de cossos i territoris, fomentant guerres per a mantenir el poder i control de capital.

Ens posicionem en acord amb les demandes de les nostres companyes:

“El treball que implica la reproducció de la vida ha de ser visible, valorat i comprès com el que és: treball. A més, ha de compartir-se amb la societat i l’Estat. Aquest treball és essencial per a la continuïtat de la vida humana i no humana al planeta. Això també garanteix l’autonomia de les dones; si bé no les pot responsabilitzar individualment de la cura, les seves contribucions han de ser considerades: el nostre treball sosté l’economia. Aspirem a un món amb justícia feminista, autonomia i participació de les dones”.

Aquest i tots els 25N recordarem la memòria de les germanes Mirabal que van ser assassinades per la bota de la dictadura militar a República Dominicana en 1960 i l’assassinat de les quals va donar lloc a aquesta data. Les seves lluites i les de les moltes dones que han estat assassinades continuen vives en el cor de qui estem avui en el mateix camí. Fer memòria del succeït aquell 25 de novembre de 1960 ens permet recordar el lloc que ocupa el braç criminal, patriarcal i feixista que s’ha estès a nivell mundial, i que s’ha cobrat milers i milers de vides en el món.

Avui aquest mateix braç armat extermina davant els nostres ulls al poble palestí, a les poblacions a l’Iran, a Sudan, a República Democràtica del Congo i en tants altres llocs, tot convertint-se en un fenomen a escala mundial. En el nostre Estat i en el que portem d’any han estat assassinades almenys 1.584 dones i menors assassinades/us per violència de gènere des de 2003.

Assistim a moments dolorosos però també esperançadors, creiem que les forces feixistes s’enfronten al ressorgiment d’una nova humanitat, que teixeix els seus llaços al voltant del món per a posar al centre la vida i la dignitat.

Trobem la inspiració en la vida i resistència del poble palestí, en les flotilles que parteixen en solidaritat cap a Gaza; en les lluites de líders i de lideresses del Sud global que posen els seus cossos per a desafiar les forces de les economies extractivistes; en la dignitat dels pobles indígenes que reclamen els seus drets territorials històricament atropellats, i en el llegat de múltiples dones defensores dels seus territoris que han lliurat la seva vida per defensar la terra. Això ens anima a teixir més enllà de les fronteres que ens han volgut separar.

Des de l’Àrea d’Ecofeminismes d’Ecologistes en Acció, aquest 25N, reivindiquem totes aquestes vides; les seves històries i llegats ens omplen de força per a continuar la lluita popular feminista, ecologista, antiracista i descolonial. És urgent que s’escolti la crida de qui ha cuidat la terra, és necessari deixar de posar al centre l’economia i continuar sembrant vida.

La entrada Manifest 25N: ‘Juntes i diverses’ aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

COP30: la Cimera del Clima més opaca de la història és incapaç de complir les seves promeses

Por: Catalunya
  • La COP30 acaba amb un acord de mínims que no suposa un avanç real ni en reducció d’emissions ni a garantir el finançament necessari del Nord al Sud global.
  • L’únic avanç real és l’aprovació d’un mecanisme per a la transició justa proposat per la societat civil: el Belém Action Mechanism (BAM).
  • Colòmbia i Panamà paralitzen el plenari final davant la falta d’avanços en un full de ruta per a posar fi als combustibles fòssils i dels indicadors d’adaptació.

Acaba la COP30 després d’una setmana de negociacions en la qual no han transcendit textos de manera pública. Això ha impedit tant als observadors com als mitjans de comunicació obtenir la informació necessària per a seguir i informar de l’avanç de les negociacions a porta tancada entre els països. La presidència brasilera va optar per eliminar el debat públic sobre els temes més complicats durant la primera setmana, iniciant diàlegs ministerials. No obstant això, davant la falta d’acords la presidència va optar per presentar l’últim dia un únic text sota la premissa “el prens o el deixes” per a forçar acords. Una forma de conducta que ha provocat la presentació de dos vetos als documents per part de Colòmbia, que ha sol·licitat la incorporació d’una menció específica d’un diàleg per a posar fi als combustibles fòssils, i per part de Panamà, que ha objectat falta de coherència en els indicadors d’adaptació, una opinió compartida per molts països de la regió. Davant la possibilitat de bloqueig de les negociacions i les objeccions de saudites, russos i altres LMDC (“Like-Minded Developing Countries”, països en desenvolupament d’idees afins), que han evitat qualsevol esment als combustibles fòssils, la presidència decideix ignorar les objeccions llatinoamericanes i donar per aprovats els textos.

L’únic avanç ha estat l’aprovació d’un mecanisme per a la transició justa global, una proposta que la societat civil, els sindicats i les comunitats han defensat com una manera d’avançar amb major rapidesa en permetre connectar les reduccions necessàries amb el finançament i els mitjans d’implementació requerits, particularment des del Nord al Sud global. Però de nou el bloqueig de l’aprovació del mecanisme per la UE ha impedit definir un mandat més clar del mecanisme perquè pogués iniciar el seu treball immediatament; es necessitaran almenys dos anys més de diàleg perquè això sigui possible. Aquest text simplement recull esments a acords anteriors, sent incapaç d’avançar en un paquet just i equilibrat entre la reducció de les emissions i l’obligació de proveir finançament climàtic del Nord global, i un full de ruta per a posar fi als combustibles fòssils.

Mitigació

Un dels temes debatuts han estat les mesures a prendre per a tancar la bretxa d’ambició, és a dir, la diferència entre les polítiques climàtiques actuals i les que hauria d’haver-hi per a aconseguir limitar l’augment de la temperatura global en aquest segle a 1,5°. Una altra de les qüestions tractades ha estat la implementació de l’acord de la COP28: dur a terme una transició que deixi enrere els combustibles fòssils. En aquesta cimera es pensava que hi hauria avanços sobre com implementar aquest acord, però Ecologistes en Acció assenyala que la presidència “ha intentat encobrir la seva incapacitat de progressar en temes importants amb un anunci improcedent sobre un full de ruta que està fora de les seves atribucions i de les seves possibilitats reals d’implementació”. L’organització ecologista afegeix que “si bé l’anunci de la conferència per a posar fi als combustibles fòssils proposada per Colòmbia podria ser una oportunitat per a avançar en la fi dels combustibles fòssils, la realitat és que això és un procés allunyat del marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Així, la presidència s’apropia d’una iniciativa que no és seva i s’excedeix en la seva labor i en el respecte a totes les parts”.

Adaptació

Quant als temes d’adaptació, s’esperaven avanços en la posada en marxa i concreció del Global Goal on Adaptation, concretament en tres aspectes: el desenvolupament polític dels pròxims dos anys, els indicadors de progrés i el finançament. Per al primer, s’ha creat el nou instrumento Visió Belem-Addis, un programa de treball de dos anys en el qual treballar en la implementació del segon, el conjunt de 59 indicadors que, no obstant això, resulten “clarament insuficients” d’acord amb les prioritats de la societat civil. Finalment, el finançament ha suposat també una gran decepció ja que, per a alguns analistes, la seva “falta de concreció” fa que pugui confondre’s amb l’objectiu general de finançament climàtic aconseguit l’any passat a Bakú, al no referir-se específicament a temes d’adaptació ni de pèrdues i danys.

Ecosistemes i crisis

Sent aquesta una cimera celebrada en l’Amazones, s’esperava que la biodiversitat i la natura ocupessin un lloc central en les discussions. No obstant això, d’acord amb Ecologistes en Acció, els textos aprovats resulten “insuficients”. Enguany s’esperava la operacionalització del mecanisme de sinergies entre les tres cimeres de Rio de Janeiro (clima, biodiversitat i desertificació), però el resultat ha estat una “nova postergació”. Si bé s’ha aprovat un text formal sobre les sinergies que entrarà necessàriament en l’agenda de les pròximes negociacions, la seva feblesa “impedeix considerar-ho un avanç significatiu en la matèria”.

L’altra ambició en temes de naturalesa era l’elaboració d’un full de ruta per a fixar objectius quantitatius de reducció de la desforestació. Aquesta proposta no ha estat aprovada per les parts i, per tant, no s’ha inclòs en les decisions finals de la cimera. Encara així, la presidència va presentar en el plenari final una proposta d’elaborar aquest full de ruta en treballs externs a la cimera. Malgrat ser això emmarcat com un assoliment, no suposa cap acció concreta ni acord vinculant.

La massiva mobilització viscuda dissabte passat, la lluita dels pobles originaris, les dones, els treballadors i els activistes en la Cupula dos Povos mostra novament que són moltes les comunitats que sí que estan a l’altura del repte climàtic.

Declaracions de l’equip d’Ecologistes en Acció a Belém do Pará (el Brasil)

Javier Andaluz Prieto, responsable de Clima i Energia d’Ecologistes en Acció:

“La COP30 ha estat una de les cimeres més opaques de la història. La presidència brasilera ha estat incapaç d’avançar cap a una decisió final justa i que permetés avançar en la justícia climàtica. Excepte el BAM, no s’han produït avanços. De nou els governs de tot el món anteposen els seus interessos, posant en risc les vides de totes i tots, particularment de les persones vulnerables. Veníem a l’Amazones a la recerca d’un finançament adequat i un full de ruta per a la fi dels combustibles fòssils i la desforestació, que posés a les persones i els ecosistemes en el centre de l’acció climàtica. No obstant això, el resultat final ha estat novament un xoc geopolític que ens està sortint massa car”.

“En uns dies es compliran 10 anys de l’Acord de París, una celebració a la qual se sumaran desenes de líders polítics responsables de la falta de compliment de l’acord. No tenen res a homenatjar; al contrari, han d’entendre que són ells els que estan posant en risc el multilateralisme i no la societat civil que, frustració rere frustració, demostra que està a l’altura del repte. Només un acord global pot ajudar-nos a avançar amb justícia, mentrestant continuarem lluitant en les nostres localitats, a Belém o a Colòmbia, per la justícia i la integritat climàtica”.

Sofía Fernández Álvarez, activista de l’Àrea d’Energia d’Ecologistes en Acció:

“Cada any és crític per a afrontar la crisi climàtica, no podem continuar perdent el temps. Necessitem una transformació integral del sistema, que ha de passar per un abandó dels combustibles fòssils. Aquesta transformació ha de ser justa, ràpida, feminista i definitiva, la qual cosa és impossible sense un full de ruta clar i finançament per a portar-la acabo. Aquest full de ruta ha de venir guiada per la millor ciència disponible”.

Sara Facchinelli, activista de l’Àrea de Conservació de la Naturalesa d’Ecologistes en Acció:

“Teníem una mica d’esperança per a aquesta cimera de l’Amazones i ha caigut com un xàfec tropical. Hem d’actuar amb rapidesa i assegurar-nos que les accions climàtiques no tinguin impactes negatius en la biodiversitat. El temps passa i els recursos naturals, les nostres principals armes de resiliència i manteniment vital, s’esgoten. La comunitat internacional s’ha mostrat incapaç d’abordar aquests temes i, una vegada més, s’ha mostrat més interessada en la protecció dels interessos econòmics que en la dels nostres ecosistemes i les vides que els habiten”.

La entrada COP30: la Cimera del Clima més opaca de la història és incapaç de complir les seves promeses aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

La Colla Ecologista d’Alacant exigeix la paralització del crematori de Sant Joan d’Alacant

Por: Alacant
  • El col·lectiu denuncia que la proposta d’autorització d’emissions a l’atmosfera incompleix la normativa vigent, oculta informació essencial sobre les emissions i suposa un risc directe per a la salut pública a causa de la seua ubicació extremadament pròxima a habitatges, instal·lacions escolars i universitàries, i al propi Hospital Universitari.
  • A més de presentar les al·legacions, la Colla també ha participat en les reunions i mobilitzacions que el veïnat, ampes i entitats socials de Sant Joan d’Alacant han realitzat per a paralitzar el projecte.

La Colla Ecologista d’Alacant–Ecologistes en Acció ha presentat davant la Conselleria de Medi Ambient un document d’al·legacions en el qual sol·licita la denegació de l’autorització d’emissions a l’atmosfera del crematori projectat per ASV Funeser SLU a Sant Joan d’Alacant.

L’associació subratlla que l’emplaçament del crematori vulnera el Decret 228/2018, que recomana situar aquestes instal·lacions en sòl industrial i a més de 500 metres de zones residencials o de serveis. En aquest cas, la ximenera se situa a tan sols 12 metres de sòl residencial, a 28 metres de laboratoris universitaris i a 57 metres de l’Hospital Universitari.

La Colla Escologista considera «especialment greu» que en la documentació administrativa s’intente presentar la zona com a acollidora d’instal·lacions industrials quan no existeix cap instal·lació d’eixe tipus en l’entorn i el Polígon Industrial més pròxim està a més de 3 km.

Carències en la reducció de contaminants

Les al·legacions també adverteixen de greus carències tècniques en la proposta d’autorització: l’administració no detalla els sistemes de depuració de fums, no defineix la composició dels additius utilitzats i omet fixar valors límit d’emissió per a nombrosos contaminants regulats, entre ells metalls pesants, amoníac, partícules fines, cianurs, hidrocarburs aromàtics policíclics, PCB o hexaclorobenceno.

Així mateix, s’assenyala que el sistema plantejat pel promotor no inclou tècniques eficaces per a reduir contaminants especialment perillosos, com el mercuri. Segons els càlculs basats en dades oficials del Conveni OSPAR, la instal·lació podria emetre més de 600 grams d’este metall tòxic i bioacumulatiu cada any, sense que el projecte contemple les millors tècniques de retenció com la injecció de carbó actiu.

Tampoc es garanteixen controls fiables de dioxines i furans, ja que la metodologia de mesurament exigeix un flux continu de gasos durant hores, una cosa incompatible amb el funcionament real d’un crematori. A això se suma l’absència d’un estudi de dispersió d’emissions i de criteris clars per a l’altura de la ximenera, elements essencials en una instal·lació situada en una àrea sanitària i residencial tan sensible.

 

 

Per a la Colla Ecologista d’Alacant, el projecte presenta deficiències suficients per a justificar la denegació de la sol·licitud de l’empresa. El col·lectiu denúncia, a més, la falta de transparència durant la tramitació i reclama que es tinguen en compte la mobilització veïnal i l’evident incompatibilitat del crematori amb el desenvolupament del clúster sanitari i educatiu de Sant Joan d’Alacant.

Per tot això, el col·lectiu ecologista sol·licita a la Conselleria que arxive l’expedient, garantisca la participació pública i aporte informes independents abans de permetre una activitat que, en la seua forma actual, consideren « mal situada i amb una falta de garanties mínimes de protecció sanitària i ambiental».

 

La entrada La Colla Ecologista d’Alacant exigeix la paralització del crematori de Sant Joan d’Alacant aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Pedro Sánchez i Luis Planas reben un bany de pesticides en una protesta per a denunciar l’acord comercial entre la UE i els països del Mercosur

Por: Catalunya
  • El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació es converteix en l’escenari d’una performance on una piràmide de barrils vessa productes tòxics sobre líders polítics.
  • Amb aquesta acció, Attac, Amigas de la Tierra, CGT, Ecologistes en Acció, Entrepueblos, Greenpeace, Justícia Alimentària i Sindicato Labrego Galego denuncien que l’acord comercial alimentarà el col·lapse climàtic, el comerç de substàncies tòxiques i la injustícia social.
  • Les organitzacions convocants coincideixen en les seves demandes amb la Confederació General de Cooperatives Agràries.
  • El suport del Govern espanyol a l’acord comercial contradiu els seus compromisos enfront del canvi climàtic i els drets humans.

 

El Toxic Trade Tour, una protesta itinerant per diverses ciutats europees contra l’acord comercial UE-Mercosur, ha fet avui escala a Madrid. Des de finals del passat mes d’octubre i fins a finals de novembre, una coalició d’organitzacions socials i ambientals europees coordinades per l’European Trade Justice Coalition, de la qual formen part la Coordinadora Europea de La Via Campesina, Ecologistes en Acció o Greenpeace, estan duent a terme aquesta protesta per diversos països de la UE per a denunciar aquest acord entre la Unió Europea i els països del bloc del Mercosur (el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i Paraguai).

La protesta s’ha celebrat la vigília de la reunió del Consell d’Afers exteriors de la UE, prevista per al pròxim 24 de novembre, per a prendre una decisió sobre l’acord. La signatura formal podria tenir lloc el 5 de desembre a la cimera del Mercosur al Brasil i s’espera que la votació del Parlament Europeu se celebri poc després.

“Aquest tractat comercial estableix una relació tòxica entre la UE i els països del Mercosur, en perpetuar un model de relacions internacionals de tall extractivista i neocolonial, tot consolidant una forma de globalització que destrueix la natura, posa en risc la salut i amenaça la pervivència de cultures i economies locals a banda i banda de l’Atlàntic. Per això reclamem al PSOE que no doni suport a la signatura d’aquest acord i sigui coherent amb les seves pròpies promeses electorals en aquesta matèria”, han afirmat les organitzacions convocants.

Dins del Toxic Trade Tour, les organitzacions convocants en l’estat espanyol —Attac, Amigas de la Tierra, Ecologistes en Acció, Entrepueblos, Greenpeace, Justícia Alimentària— han realitzat una performance a Madrid davant del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per a assenyalar el suport del Govern espanyol a la signatura d’aquest tractat . Durant l’acció, han col·locat una piràmide de barrils tòxics davant el Ministeri, mentre activistes amb disfresses de responsables polítics (del president espanyol Pedro Sánchez, la presidenta de la Comissió Europea Ursula Von der Leyen i el ministre d’Agricultura espanyol Luis Planas) han estat interpel·lats pel públic sobre els riscos que comporta aquest acord comercial per al clima, la salut i la justícia social. Davant les respostes esquives o no creïbles dels polítics, aquests han rebut una reprimenda en forma de dutxa de productes tòxics (el líquid utilitzat, de color verd, és inocu i està elaborat a base de materials naturals i fàcilment rentable) . Tot seguit, s’ha llegit un manifest que recorda la gran quantitat de col·lectius de la societat civil i del sectors agrícoles afectats que s’oposen a aquest acord (1).

La setmana passada, la Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea (COPA-COPEGA) va rebutjar la signatura d’aquest acord comercial i denunciar els perjudicis sobre algunes produccions dels països de la UE (blat de moro, sucre, carn de boví) i va assenyalar també la incoherència que suposa que la UE permeti l’exportació d’agrotòxics prohibits a la UE al mateix temps que vol permetre l’entrada de matèries primeres i productes agrícoles amb presència d’aquestes mateixes substàncies tòxiques no autoritzades.

Un acord comercial que portarà més emissions i més pesticides perillosos

Segons les organitzacions convocants, “mentre a la COP30 a Belém s’està parlant de la necessitat de més ambició a l’hora reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI), els que negocien aquest acord comercial caminen en la direcció contrària, tot incentivant un més gran flux de productes i matèries primeres entre continents, algunes de les quals (com la soia o la carn de boví) estan darrere de processos de desforestació i gran quantitat d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Sense una reducció immediata i profunda de les emissions en tots els sectors serà impossible limitar l’escalfament global a 1,5 °C i evitar els pitjors efectes”.

Entre els greus problemes que porta aparellat aquest acord comercial, els moviments socials recorden que l’Avaluació de l’Impacte sobre la Sostenibilitat (EIS), realitzada a finals del 2020 per encàrrec de la Comissió Europea, va calcular que aquest tractat comercial provocaria un augment global de metà i òxid nitrós, així com un augment de les emissions de CO2 a la UE, el Brasil i l’Argentina i un “augment moderat general” de les emissions de GEI en altres països del Mercosur.

Malgrat que el propi estudi assenyalava que les emissions derivades dels canvis en l’ús del sòl i la desforestació representen el 55% de les emissions de CO2 del Brasil i el 70% de les de Paraguai, la consultora redactora de l’avaluació va admetre que aquestes projeccions exclouen qualsevol càlcul de les emissions derivades dels canvis en l’ús del sòl i la desforestació.

“L’avaluació de l’impacte social i ambiental d’aquest acord comercial ha estat un mer tràmit. La política comercial de la UE no es pot construir amagant sota la catifa la desforestació, produïda per matèries primeres com la soia, la canya de sucre o la producció de carn de boví, amén de modernes formes de treball esclau, invasió de terres indígenes i la vulneració dels drets humans”, han declarat les organitzacions.

Així mateix, en la declaració llegida durant l’acte, les entitats convocants han recordat que una recerca de Greenpeace Alemanya (L’informe “A toxic Cocktail: the EU-Mercosur Deal. Limes reveal how european pesticides travel around the world (and back), traduït al castellà per Ecologistes en Acció) va trobar residus de diversos pesticides en llimes produïdes al Brasil i venudes dins del mercat de la UE, a través de l’anàlisi en laboratori de més de 50 mostres de llimes comprades en supermercats i mercats majoristes a Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Espanya i Suècia.

Els pesticides, entre ells l’herbicida glifosat i els insecticides imidacloprid i cipermetrin, són fabricats a la UE i venuts per empreses europees al Brasil, un dels principals països consumidors de plaguicides del món. Més de la meitat dels pesticides trobats són considerats altament perillosos perquè suposen un greu risc per a la salut humana, els animals o el medi ambient. L’acord UE-Mercosur proposat eliminaria els aranzels sobre les exportacions de plaguicides de la UE als països del Mercosur i reduiria el control en els aliments importats, cosa que significa que tant l’ús de pesticides com els seus efectes adversos augmentarien exponencialment.

“Tot el que envolta l’acord UE-Mercosur és tòxic. Primer, els gegants de la indústria química de la UE ja produeixen i exporten al Brasil substàncies tòxiques, algunes de les quals ni tan sols estan aprovades per al seu ús dins de la UE; i després, la UE les reimporta en forma de residus en els aliments. Aquest acord impulsarà el comerç de pesticides i potenciarà aquest cicle tòxic”, han conclòs les entitats convocants.

Galeria d’imatges >

(1) Sindicats, consumidors, grups de drets humans i organitzacions ambientalistes, economistes, pobles indigenes, municipis locals i altres organitzacions de la societat civil han criticat l’acord. A més, més de 2 milions de ciutadans de la UE que han firmat peticions en contra.

La entrada Pedro Sánchez i Luis Planas reben un bany de pesticides en una protesta per a denunciar l’acord comercial entre la UE i els països del Mercosur aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Molts arbres tombats i trencats en la Via Verda Ribera-Costera

Por: La Ribera

El dissabte passat férem un passeig per la Via Verda, per a reivindicar la bici i l’equilibri climàtic. I gaudírem del passeig, però veièrem molts arbres dels que han plantat a la vora del carril, i que milloraran molt la VV quan tinguen cos i donen ombra, tombats i fins i tot trencats per la soca. Una massacre vegetal.

I no ha sigut per vandalisme, sinó per no tindre tutors suficientment forts que el vent d’estos dies els ha tombat i trencat.

Estos arbres (roures americans?) són massa alts, prims i febles per a una simple canyeta de suport (potser la que tenia al test en el viver). I quan el vent ha bufat fort, els ha tombat quasi tots, dotzenes d’arbres, alguns fins i tot els ha trencat.

Els altres arbres (moreres?), amb troncs més forts i no tanta altura, han resistit bé i es mantenen en peu, vius. Encara que sembla que han patit molta set este estiu…

Òbviament es tindrà que refer la feina i posar-lis bons tutors (pals de fusta forta de 6 o 8 cm de diàmetre alts i ben clavats) als que encara puguen salvar-se i els que estan trencats caldrà substituir-los per altres nous i apuntalar-los bé.

Així doncs, des de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció hem informat als Ajuntaments dels termes on ha ocorregut (Manuel i Xàtiva) i també a la Diputació de València, que suposem és la que ha contractat açò, perquè ho solucionen o urgisquen a solucionar-ho.

La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció

La entrada Molts arbres tombats i trencats en la Via Verda Ribera-Costera aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Esport contra el genocidi

Por: Catalunya
  • Amb motiu de l’aniversari de la Declaració d’independència de Palestina, els dies 15 i 18 de novembre, la selecció de futbol de Palestina s’enfrontarà amb la d’Euskal Herria i Catalunya, respectivament, com a tancament a unes jornades de reivindicació a través de l’esport, a les quals s’ha sumat Ecologistes en Acció. Seran els primers partits d’aquesta selecció a Europa.
  • Les jornades se celebraran quan es compleix un mes de l’alto el foc —que està sent incomplert de manera recurrent pel govern de Netanyahu— i quan s’ha donat a conèixer el nombre actualitzat de persones assassinades per l’exèrcit d’Israel des d’octubre de 2023: ja són 69.000 confirmades.
  • La societat civil anuncia que, també aquest mes, el cap de setmana del 29 i 30 de novembre, es repetiran mobilitzacions descentralitzades en tot l’Estat espanyol per a denunciar el genocidi i commemorar el Dia de la Partició en Palestina. A Catalunya serà el 29 de novembre a les 12h al Parc de Joan Miró (Barcelona).

La selecció de Catalunya s’enfrontarà en el terreny de joc a Palestina el dimarts 18 de novembre, a les 18.30 hores, en el Estadi Olímpic Lluís Companys (Barcelona). “No serà solament un partit de futbol, sinó que serà un acte inèdit de lluita, solidaritat i construcció de comunitat”, afirmen al web oficial d’aquest esdeveniment, que està organitzat per Act X Palestine, una campanya impulsada per les principals organitzacions palestines de drets humans, ajuda humanitària i culturals.

D’altra banda, San Mamés acull aquest dissabte, 15 de novembre, a les 20.30 hores, la trobada entre l’Euskal Selekzioa i Palestina, un partit amistós que tancarà una jornada de reivindicació a través de l’esport. Amb una assistència de més de 50.000 persones, rècord per a les trobades de l’Euskal Selekzioa, “el poble basc vol mostrar la seva solidaritat amb Palestina, reclamant el dret del poble palestí a ser lliure i denunciant el genocidi perpetrat per Israel”. Ekologistak Martxan, la federació territorial basca d’Ecologistes en Acció, se sumarà als actes programats durant tota la jornada.

Ecologistes en Acció de Catalunya i Ecologistas en Acción a nivell estatal estan entre les principals organitzacions adherides a la campanya Act X Palestine, a la qual aporten la seva visió des de l’ecologisme social, que posa la vida al centre, totalment oposat al que generen les guerres i genocidis. A més del partit Catalunya-Palestina del dia 18, al llarg del cap de setmana del 14 al 16 de novembre tindrà lloc  l’Unsilence Fòrum a Barcelona, on es compartiran experiències de resistència civil, pau i justícia global amb més de 40 veus de Palestina, el Sàhara Occidental, Síria, Tunísia, Algèria i Europa.

L’organització ecologista recorda que la recaptació del partit i tots els beneficis de la campanya Act X Palestine es destinaran íntegrament a donar resposta a les necessitats del poble palestí a través de tres eixos d’acció: ajuda humanitària i reconstrucció a Gaza, justícia i fi de la impunitat, i cultura com a forma de resistència.

Per a les entitats organitzadores, aquest partit té un simbolisme especial: al juliol de 1936, aquest mateix estadi de Barcelona havia d’acollir les Olimpíades Populars, una iniciativa internacionalista i antifeixista que volia fer front als Jocs Olímpics de Berlín, organitzats pel règim nazi. “Aquell esperit de resistència i fraternitat tornarà a Montjuïc aquest 18 de novembre”, emfasitzen.

El genocidi continua, les mobilitzacions també

Ecologistes en Acció insisteix a recordar que, malgrat l’alto el foc, la massacre continua. Tal com explica la periodista Almudena Ariza (RTVE) existeixen raons de pes per les quals “no hauríem d’oblidar-nos de Gaza”. En els últims dies s’ha actualitzat la xifra oficial de persones assassinades des de l’inici dels atacs, que ja ascendeix a 69.000 persones, més de 200 des de l’alto el foc iniciat el 10 d’octubre. A més, la violència a Cisjordània també es repeteix cada dia contra la població palestina, com s’evidencia amb aquest exemple: l’Associació de Premsa Estrangera d’Israel i Palestina ha denunciat més de 500 atacs només el mes d’octubre.

Enrique Quintanilla, portaveu d’Ecologistas en Acción, ha declarat: “La pressió social i ciutadana continua sent molt necessària per a aconseguir l’embargament d’armes integral i la ruptura total de les relacions amb Israel. Es tracta d’una manera efectiva d’aïllar al govern de Netanyahu i exigir-li que acabi amb la massacre i que pugui iniciar-se un procés de rendició de comptes i reparació”.

Per això, l’organització ecologista ha anunciat que se suma a les noves mobilitzacions descentralitzades que hi ha previstes en l’Estat espanyol durant el cap de setmana del 29 i 30 de novembre, en commemoració del Dia de la Partició en Palestina, promogudes per fi al Comerç d’Armes amb Israel i la Xarxa de Solidaritat Contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP).

La entrada Esport contra el genocidi aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Denuncien que el pla del Govern per impulsar els centres de dades atempta contra el pla de descarbonització de Catalunya i agreuja l’emergència climàtica

Por: Catalunya
  • Ecologistes en Acció de Catalunya reclama al Govern que retiri el pla de “portes obertes” a la implantació de centres de dades i que prioritzi la sostenibilitat i la sobirania energètica front a l’extractivisme energètic de l’oligopoli tecnològic global.
  • El Govern ha de centrar la seva estratègia de desenvolupament de la IA en impulsar un teixit productiu que generi ocupació estable i de qualitat, en comptes de construir centres de dades per rebre les inversions dels gegants tecnològics que els explotaran.

Durant els darrers anys, l’expansió de la intel·ligència artificial (IA) generativa ha provocat un creixement explosiu de centres de processament de dades arreu del món. Naus industrials que contenen milers de servidors de càlcul apilats en racks (armaris), que fins fa poc s’havien utilitzat majoritàriament com a suport físic de l’anomenat «núvol» i es dedicaven a l’emmagatzematge i l’accés a la informació a Google Drive, xarxes socials, i altres.

La generalització de l’ús d’aplicacions d’IA generativa com ChatGPT ha fet que la majoria dels nous centres de dades es dediquin al càlcul intensiu, ja que aquests algoritmes d’IA necessiten molta potència de càlcul. Si fins fa pocs anys la majoria de centres de dades consumien una potència elèctrica inferior a 1 MW, actualment estan proliferant centres de dades amb consums elèctrics de l’ordre dels 100MW, molt superior al dels supercomputadors més potents del món. Segons els plans d’expansió dels centres de dades a l’Estat espanyol, el consum elèctric d’aquest sector es quintuplicarà en els pròxims 5 anys.

Els centres de dades hiperescalars, els de més potència i que contenen centenars de milers de servidors, treballen 24 hores al dia, 365 dies a l’any, amb un consum energètic molt superior al de les indústries més electrointensives. A escala global, aquest consum voraç d’energia té greus conseqüències climàtiques, ja que la majoria de centres de dades hiperescalars s’alimenten amb electricitat d’origen fòssil. A més, el consum d’aigua per refrigerar els servidors de càlcul provoca un greu impacte ambiental, fins al punt que a algunes regions del mon, com a l’estat de Querétaro a Mèxic, hi ha comunitats que sofreixen restriccions severes d’aigua per tal de garantir l’abastament continu als centres de dades, que passen per davant de la població local, a qui se li nega l’accés a l’aigua potable.

Un model incompatible amb els objectius climàtics

Malgrat aquest panorama global, el passat mes de març el govern de la Generalitat de Catalunya va presentar el seu Marc estratègic d’impuls de la implantació i el desenvolupament de centres de dades a Catalunya, on s’estableix que “el centres de dades podran ser declarats d’interès general superior i com a projectes estratègics empresarials per facilitar-ne la implantació”.

Ecologistes en Acció alerta que aquest pla fa impossible complir amb els objectius climàtics de reducció d’emissions del propi Govern, recollits en els pressupostos de carboni (pla PINECCAT30), que exigeixen una reducció del 50% de les emissions associades a la generació d’energia per al 2030. Amb només un 20% de l’electricitat generada a partir de fonts renovables a Catalunya, l’augment de la demanda elèctrica derivat dels nous centres de dades impedirà la descarbonització de l’economia. Dit d’una altra manera: qualsevol augment en la generació d’electricitat d’origen renovable serà engolida pels centres de dades i provocaran un augment en el consum d’electricitat d’origen fòssil.

En aquest context, l’entusiasme del Govern per la proliferació de centres de dades és una mostra descarnada de negacionisme climàtic. Només a Cerdanyola del Vallès hi ha en construcció dos centres de dades hiperescalars que sumen una potència de 100 MW, amb un consum elèctric anual de fins a 880 GWh, que triplica el consum electric actual de Cerdanyola. La generació d’aquesta electricitat en centrals de cicle combinat suposarà unes 260.000 tones de CO₂ equivalent, és a dir un 8% de les emissions anuals de la ciutat de Barcelona o 10.000 vols internacionals. Tot això, a canvi d’una generació d’ocupació ínfima, com demostra el cas dels centres de dades d’AWS a Aragó, on en un centre de dades amb el mateix consum elèctric que una ciutat de 30000 habitants només hi treballen 20 persones, perquè la feina associada a l’activitat dels servidors és en remot: persones que treballen des d’altres ciutats, regions o països.

La recentment presentada Estratègia Catalunya IA 2030 anuncia la “creació de gigafactories d’IA que actuaran com a motors d’innovació i competitivitat en sectors estratègics”. Aquest discurs vincula el desenvolupament de la IA a la construcció de centres de dades, tot amagant que avui en dia la immensa majoria de tasques d‘IA es poden realitzar localment en ordinadors personals, sense haver de recórrer a centres de dades. Apart d’això, en l’era d’internet cap usuari, i això inclou les empreses catalanes, no pot percebre a quin servidor està corrent la seva tasca d’IA: el núvol esta deslocalitzat a tot el món i la distància entre l’empresa  i el centre de dades és irrellevant.

Què hi ha darrera d’aquest interès per construir centres de dades al nostre país? Els gegants tecnològics tenen els seus ulls posats a Catalunya per la presència a Barcelona de l’estació d’aterratge de cables submarins que facilitaria l’accés als seus centres de dades des de tot el món. El pla presentat pel Govern té l’objectiu de crear un ambient propici per atreure les inversions d’aquests gegants tecnològics, tal i com està passant a l’Aragó. Però per avançar en el camp de la IA, Catalunya no necessita centres de dades, i l’experiència de l’Aragó indica que els centres de dades no generen ocupació al territori i l’únic que fan es extreure recursos del territori on estan.

Ecologistes en Acció alerta que Catalunya podria esdevenir objecte de l’extractivisme d’aigua i energia per part de l’oligopoli tecnològic global. Per això demanen al govern de la Generalitat que, per responsabilitat, faci enrere el seu pla de portes obertes als centres de dades, plantegi una estratègia de desenvolupament de la IA que no depengui de centres de dades al territori, centri els seus esforços en donar suport a un teixit productiu en l’àmbit de la IA que generi ocupació estable i de qualitat, i declari una moratòria a la construcció de centres de dades d’alt consum energètic, tal i com ha demanat el relator de Drets Humans de  l’ONU. En un territori amb tanta escassetat d’energia renovable com Catalunya, promoure aquest tipus d’infraestructures no és progrés: és un atemptat climàtic.

La entrada Denuncien que el pla del Govern per impulsar els centres de dades atempta contra el pla de descarbonització de Catalunya i agreuja l’emergència climàtica aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

No a la cultura de la mort a les aules

Por: País Valencià

Ecologistes en Acció del País Valencià denúncia que la promoció de la caça de PP i Vox és una espècie d’instrumentalització per a revertir la caiguda de caçadors.

La federació ecologista manifesta la seua més enèrgica repulsa a la iniciativa aprovada pel Partit Popular i Vox en Les Corts Valencianes per a fomentar l’activitat cinegètica entre menors a través de xarrades, tallers, campaments i convivències extraescolars pagades o subvencionades en els centres d’Educació Primària de la Comunitat Valenciana.

Per als ecologistes, aquesta proposta és una irresponsabilitat política, social i educativa que busca instrumentalitzar el sistema educatiu per a fins sectorials, en detriment dels valors essencials per a la construcció d’una societat respectuosa, justa i sostenible.

La caça no és educació

La intenció de PP i Vox és clara: frenar el declivi de l’afició cinegètica. Ecologistes en Acció denúncia que aquesta mesura no persegueix cap benefici educatiu, psicològic o cultural per als xiquets, sinó un objectiu purament demogràfic per al sector.

Una simple dada ho confirma: al País Valencià s’ha passat de tindre aproximadament
140.000 caçadors en el passat a només 33.000 federats en l’actualitat (una disminució del 76,43%). No obstant això, la superfície total cinegètica cobreix entre el 80% i 87% del territori valencià. La seua gran preocupació no és la naturalesa ni els xiquets, sinó la pèrdua de ‘mà d’obra’ que assegure la continuïtat del negoci cinegètic en la pràctica totalitat del nostre territori.

A més, els estudis realitzats pel GER (el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció de Vila-real) demostren que des de la dècada dels anys noranta es continua abatent per tret a aus rapaces (diürnes i nocturnes) i a una altra mena d’aus protegides. En aquest context, no s’ha trobat una disminució clara de les morts per conscienciació; més aviat, es confirma que:

«La disminució en la mortalitat d’aus no és una victòria de la conscienciació, sinó una conseqüència directa de la caiguda del nombre de caçadors».

El nombre d’aus protegides mortes per tret va caure un 59% al llarg del període d’estudi (1990-2023), mentre que el nombre de llicències de caça en la Comunitat es va desplomar un 68,6%. Per tant, podem afirmar que la reducció es deu simplement al fet que hi ha moltes menys persones amb una arma en el camp, i no al fet que els qui cacen hagen canviat el seu comportament.

Segons el GER-EA Vila-real: «la taxa d’incidència demostra que el caçador actiu hui és estadísticament més propens a abatre una au protegida que fa 30 anys».

És fonamental destacar que els rapinyaires diürns i nocturns totes protegides van representar consistentment entre el 75% i el 80% de totes les aus mortes per tret.
Les nostres dades demostren que, si bé hi ha menys morts absolutes, el problema de fons del furtivisme i la falta de respecte a la normativa no sols persisteix, sinó que s’ha tornat més agut entre el col·lectiu actiu de caçadors del País Valencià, especialment a la província de Castelló. Per això, la vigilància i les mesures de control són ara més crítiques que mai.”

Caça
Ecologistes en Acció s’oposa rotundament per:

Normalització de la violència i l’ús d’armes.

  • Prohibit ensenyar a matar: el principi fonamental de l’educació en valors és el respecte a la vida. No hi ha cap justificació pedagògica per a introduir a l’escola primària, ni tan sols en activitats extraescolars, l’ensenyament de tècniques i activitats on es torturen i maten a animals.
  • Armes fora de les aules: la proposta de promoure la caça entre menors introdueix implícitament el concepte de l’ús d’armes en l’entorn escolar. Des d’Ecologistes en Acció estem en contra de ficar armes a les escoles, instituts ni a les aules de les universitats i promoure la cultura de la violència i la mort de manera directa o indirecta.

La caça no és cultura, ni esport

La federació ecologista desmenteix i rebutja els arguments esgrimits per la Federació de Caça i els promotors polítics, que busquen justificar la seua iniciativa sota el pretext de «fomentar una cultura de la caça responsable», el «manteniment dels ecosistemes» el «control de sobrepoblacions» o la consideren una «activitat cultural o esportiva».

La cultura, l’art i l’esport que l’escola ha de fomentar són la música, la pintura, el teatre o la ciència, que enriqueixen i contribueixen al desenvolupament humà integral. La caça és, per contra, una pràctica extractiva i mortal que manca d’aval científic com a beneficiosa per a la construcció vital dels xiquets.

Per això, la caça mai pot equiparar-se al nivell de les activitats extraescolars que verdaderament contribueixen a la seua formació, com són el ballet, la dansa, la pintura, el futbol, els idiomes, les classes de reforç, la informàtica o la robòtica.

Ecologistes en Acció considera que la principal tasca de l’escola i de tota activitat extraescolar és fomentar valors essencials per a la convivència, la formació personal i la conservació del planeta.

Ens preguntem: quins valors volem que els nostres fills aprenguen a l’escola?

Els valors que l’educació ha de promoure activament en l’alumnat de manera lliure i conscient inclouen aspectes com:

  • El respecte incondicional cap a la naturalesa i biodiversitat basats en l’evidència científica.
  • L’empatia i la solidaritat com a base de les relacions.
  • El pensament crític i la resolució pacífica de conflictes.
  • El treball en equip per a aconseguir fins que beneficien a la humanitat i al planeta.
  • El respecte total a la vida.

Ecologistes en Acció exigeix a la Generalitat Valenciana la retirada immediata d’aquesta iniciativa

En lloc de promoure una activitat regressiva que xoca frontalment amb els principis de conservació, instem que se centren els recursos públics i educatius en programes que realment beneficien a la societat i al medi ambient. Aquests han d’ensenyar a protegir a tots els éssers vius i, de manera crucial, a les espècies més vulnerables, que sovint són víctimes de la gestió irresponsable del territori i l’activitat cinegètica.

El Govern Valencià ha d’enfocar els seus esforços en una educació ambiental global basada en la conservació, l’ecologia i el respecte animal.

Els centres educatius no haurien de permetre entrar les armes i la mort de fauna a les aules i han de ser els professors i directors dels centres docents els qui donen la seua opinió sobre aquest tema per bé dels seus alumnes.

La veritable educació ambiental és la que sembra vida i respecte, no la que es fonamenta en el dolor, la mort i la violència.

 

La entrada No a la cultura de la mort a les aules aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Denúncia de deficiències importants en el sistema de control de contaminació de l’aire d’Alcoi

Por: Alcoi

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi reclama millores en els sensors i, sobretot, que des de l’Ajuntament es faça un seguiment adequat de les dades obtingudes perquè siguen útils per a millorar la salut de la població

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi du anys fent un seguiment de la qualitat de l’aire d’Alcoi a partir de l’anàlisi dels nivells de contaminació atmosfèrica registrats per la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica i divulgant les implicacions que la contaminació té en la salut de la població.

A més del seguiment de les dades dels mesuradors de la Generalitat, des de fa uns anys el grup ecologista també està duent a terme un seguiment del funcionament dels sensors de contaminació instal·lats per l’Ajuntament d’Alcoi als carrers de la ciutat i de les dades que s’hi obtenen.

Els sensors de contaminació municipals

En una primera fase, en 2020, l’ajuntament alcoià va instal·lar 5 sensors de gasos i partícules que va col·locar al cantó del Pinyó, a l’avinguda Gil Albert, al carrer d’Oliver, a l’avinguda del País Valencià i al poliesportiu de la Zona Nord.

Més recentment, en 2022, es va licitar la contractació de 6 sensors més, també de gasos1 i partícules2, que van ser instal·lats al carrer Casablanca, al carrer del Camí, a la Rosaleda, al carrer de Sant Jaume, al Museu CADA i al carrer d’Espronceda. També se’n va ubicar un a l’exterior del complex esportiu Eduardo Latorre per a mesurar CO2 (diòxid de carboni), que no es pròpiament un contaminant a nivell local (sí que ho és la concentració global en l’atmosfera, per ser la principal causa del calfament del planeta).

Per la seua ubicació, es tracta de sensors per a mesurar la influència del trànsit en la contaminació atmosfèrica.

Quina és la finalitat de la instal·lació del sistema de sensors ambientals?

Per a la compra i instal·lació dels sensors de contaminació, l’Ajuntament d’Alcoi es va acollir al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Economia del Ministeri del Govern espanyol, en concret dins del programa d’ajudes per a la implantació de zones de baixes emissions i la transformació digital i sostenible del transport urbà.

Segons la memòria que va presentar per a optar a les ajudes, calia implantar un sistema de sensors ambientals per al «seguiment de l’evolució dels diferents contaminants i el compliment dels llindars fixats per a cadascun en la normativa ambiental».

Així, en el plec de la licitació del contracte3 de subministrament i instal·lació del sistema de sensorització ambiental es recollia la necessitat d’un conjunt de sensors i pantalles per a poder obtindre, per a cada contaminant, els valors mitjans diaris, octohoraris (últimes 8 hores) i horaris. Tal com s’indica expressament en el plec, estes dades permetrien comprovar si la qualitat de l’aire en eixos punts de la ciutat es troben dins dels límits i els llindars establits per la normativa de qualitat de l’aire espanyola i europea.

Estan complint la seua funció els sensors?

La web municipal Alcoi Smart_City conté un apartat on te òricament la ciutadania pot consultar en temps real els valors de contaminació mesurats pels sensors; també s’informa de les mitjanes anuals dels valors recollits per l’estació de mesurament de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica, situada a la plaça de Blai Domingo Llidó. Així mateix, en la web es publiquen trimestralment els valors de tots els sensors en fitxers «en brut».

El grup ecologista ha comprovat que, sense cap explicació, en els darrers mesos han desaparegut de la web de l’Smart City els indicadors en temps real i els de les mitjanes anuals. Ja en els mesos anteriors s’observaven errors i irregularitats en algunes dades en temps real: algunes s’havien quedat congelades, altres eren incoherents, altres inexistents…

Conclusions

Una volta localitzada, consultada i analitzada la documentació que consta en l’apartat Open Data d’Alcoi, La Carrasca-Ecologistes en Acció vol fer públiques les següents conclusions pel que fa al sistema de sensorització de la contaminació:

1. La informació als ciutadans no és adequada. Les dades que es mostren a l’Smart City a partir dels mesuraments enviats pels sensors no permeten comprovar si es compleixen o no els límits legals de contaminació, que és un dels motius per al quals s’han instal·lat. Quan funciona el sistema, que no és sempre, només es pot vore la mitjana de qualitat de l’aire en una hora, però no les mitjanes diàries ni les octohoràries, ni l’evolució de la contaminació al llarg dels dies. La comparació amb la manera com es mostren les dades de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica és il·lustrativa.

A més, la informació indicada en els valors en temps real «per a facilitar la comprensió del nivell de qualitat de l’aire d’Alcoi» de la web Smart City està antiquada i no respon a les categories actuals: bona; raonablement bona; regular; desfavorable; molt desfavorable; i extremadament desfavorable.4


2.
El control de la qualitat de l’aire no està aprofitant per a alertar la població quan es superen determinats llindars legals de contaminació, nocius per a la salut, a fi que les persones més sensibles puguen prendre les corresponents mesures de prevenció per a evitar o reduir la seua exposició.

El contingut dels fitxers trimestrals dels resultats dels mesuraments que a posteriori es fan públics (encara que difícils de trobar) és una seqüència temporal de dades en brut, gens estructurada, que exigeix un procés complex i laboriós per a poder extreure’n informació útil. El grup ecologista, després de processar les dades ha comprovat que els llindars d’alerta de diferents contaminants s’han superat en molts dies.

Per a La Carrasca, està clar que des de l’Ajuntament ningú està encarregant-se de visualitzar les dades en les 4 pantalles que inclou el sistema, valorar-les i comprovar les superacions per a informar el públic —i especialment els grups de risc—, com seria la seua obligació.

3. Deficient funcionament dels sensors. Durant els tres primers trimestres de 2025, cap dels 5 cinc sensors instal·lats en la primera fase ha mesurat gasos i només el de l’avinguda Juan Gil Albert ha mesurat partícules. Els sis sensors instal·lats en 2023 han funcionat raonablement bé en el primer trimestre d’enguany; en el segon trimestre, el sensor de la Rosaleda no va mesurar el darrers 19 dies de juny i el del Museu CADA va deixar de funcionar en 23 dies. Al tercer trimestre, el sensor de la Rosaleda no ha funcionat, el del Museu CADA no ha mesurat en 57 dies i la resta no han mesurat en 43 dies.

El període de garantia dels sensors, segons el plec i l’oferta presentada per l’empresa contractada5, era de 5 anys. A més, els sensors compten amb bateries per a assegurar que es guarda la informació durant 2 mesos en cas que falle la font d’alimentació.

4. Ubicació incorrecta del sensors. Alguns sensors estan situats en punts inadequats, ja que per a obtindre dades representatives d’un tram de carrer no inferior a 100 metres haurien de distanciar-se més de 25 metres dels encreuaments principals, on els vehicles paren i arranquen freqüentment.6

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi ha demanat una reunió amb l’Ajuntament d’Alcoi per a poder exposar al personal responsable les deficiències detectades i proposar millores, tant pel que fa a la ubicació i funcionament dels sensors, com del processament de les dades recollides i de la informació a la població.

L’associació ecologista considera molt positiu monitorar adequadament els nivells de contaminació dels diferents punts de la ciutat, però adverteix que la finalitat no pot ser recollir dades «al pes», sinó treballar-les i difondre-les perquè siguen útils per a millorar la salut del nostre poble.

Notes:

1 – Diòxid de nitrogen (NO2), ozó troposfèric (03), diòxid de sofre (SO2) i monòxid de carboni (CO).
2 – Partícules PM1, PM10 i PM2.5
3 – Inspecció General de Servei s de l’Ajuntament d’Alcoi, Pliego de prescripciones técnicas que han de regir para el suministro e instalación de la sensorización ambiental integral del casco urbano de Alcoi, octubre/2022.
4 – La Resolució de 2 de setembre de 2020, de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, va actualitzar el càlcul de l’Índex Nacional de Qualitat de l’Aire, adaptant-lo a l’última revisió de l’Índex de Qualitat de l’Aire Europeu. L’índex reflecteix la situació de la qualitat de l’aire a curt termini i l’impacte potencial de la qualitat de l’aire sobre la salut. Les noves categories són: bona; raonablement bona; regular; desfavorable; molt desfavorable; i extremadament desfavorable.
5 – L’empresa adjudicatària va ser la Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas, SA, per un import de 36.166,90 € (amb impostos).
6 – Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.

La entrada Denúncia de deficiències importants en el sistema de control de contaminació de l’aire d’Alcoi aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇BlogSOStenible··· – – – ··· – – – ··· – – – ··· – – – ··· «Otras» noticias, y «otra» forma de pensar…

Libro “Ecoanimal: Una estética plurisensorial, ecologista y animalista” de Marta Tafalla @TafallaMarta (Resumen)

Por: Pepe Galindo

Marta Tafalla, profesora de la Universidad Autónoma de Barcelona, ha investigado sobre muchos aspectos tales como la estética, la ética, el medioambiente y los derechos de los animales. Ha colaborado con Blogsostenible y es una militante activa en las redes sociales defendiendo la justicia y denunciando el maltrato animal. Su cuenta de Twitter es @TafallaMarta.

La apreciación estética

La apreciación estética es sobre todo una actividad mental. “Más allá del placer biológico que nos genera la percepción, existe un placer intelectual”, que nos evoca o inspira hacia otros destinos (arte, filosofía, espiritualidad…). A pesar de las dificultades, hay consenso en que la apreciación estética ha de ser desinteresada, en el sentido de que su fin último es deleitarnos y no obtener otros resultados “prácticos”; no es un medio para conseguir un fin, sino que es un fin en sí misma. La vida moderna, acelerada y contaminada, puede dificultar la contemplación serena. ¿Cuántos observan hoy las estrellas por el placer de verlas, sin prisas y sin más objetivos?

Según Schopenhauer, el egoísmo que guía a todos los seres vivos es más peligroso en los humanos (algo que está bien demostrado). Toda su filosofía es un intento de limitar el ego, y una de las vías es la estética porque la contemplación estética actúa como una pacificación del ser. Se supone que mientras apreciamos la belleza de algo no somos empujados por el egoísmo, de forma que la estética es una vía para construir una relación más ética y pacífica con todo, incluyendo la naturaleza.

Para M. Horkheimer y T.W. Adorno el miedo a ser dominado por la naturaleza, lleva al humano a intentar dominarla, de tal forma que el humano no pretende conocer el mundo sino dominarlo. Cuando nos relacionamos con lo exterior, demasiadas veces solo se piensa en la utilidad de todo y nos dicen que todo lo inútil no merece la pena. Adorno sostiene, en cambio, que si los seres humanos no saben apreciar la naturaleza tampoco sabrán protegerla, lo cual parece evidenciarse con cada desastre ambiental.

“La belleza o la fealdad no existen realmente” en los objetos, sino que son percepciones subjetivas. “En la estética no vamos a encontrar verdades absolutas”, pero eso no implica que sea algo sin importancia. Por ejemplo, “es más probable que los ciudadanos de un país decidan proteger un entorno que les parece singular y espectacular que otro que consideran aburrido o feo”. En cambio, “preservar la biodiversidad exige proteger todas las especies, tanto las que nos parecen bellas como las que no”. Esto es importante tenerlo en cuenta dado que “nuestras apreciaciones estéticas tienden a influir en nuestras decisiones sobre la defensa de la naturaleza”.

Kant impulsó la autonomía de la estética respecto de la ética. Es decir, un objeto feo no tiene que ser moralmente malvado, ni debe ser combatido y eliminado. Por otra parte, un objeto bello no tiene que ser moralmente bueno. Un ejemplo es la tauromaquia: aunque algunos ven belleza en la tortura de un animal, esa supuesta belleza no justifica éticamente el sufrimiento que causa.

Vivimos en una sociedad que es muy superficial en algunos aspectos. La valoración estética es un buen ejemplo, pues se ponen en valor muy pocos aspectos, sin profundizar. Por ejemplo, la fruta es evaluada solo por unos cuantos aspectos concretos (color, tamaño, uniformidad, brillo…) y se olvidan aspectos que son muy importantes (uso de pesticidas, herbicidas, abonos artificiales, trabajadores mal pagados…). Si valoramos la estética con profundidad, unas manzanas irregulares o con alguna mancha, pero de productores locales y ecológicos saldrán ganando a otras manzanas, pues “lo importante es entender que la belleza de las manzanas no depende solo de su aspecto, sino también de su historia”. Otro ejemplo son las frutas y verduras envueltas en plástico o en bandejas de porexpán: se venden demasiado a pesar de que sabemos los problemas del plástico y que, aunque se reciclen, reciclar no es suficiente.

Estética superficial: animales y personas como objetos

“Estilos estéticos superficiales reducen el objeto a un mero instrumento cuya utilidad consiste en adornar”. Algunos casos muy graves son las peceras y los pájaros enjaulados, donde los animales son reducidos a “meros adornos” (prestigiosos museos incluyen obras de arte con animales vivos encerrados). No parece influir en ello que sepamos que “los animales sienten placer y dolor” y que “todos los vertebrados, e incluso algunos invertebrados como los cefalópodos, son más inteligentes y emocionales de lo que la ciencia más mecanicista nos venía repitiendo desde los tiempos de Descartes”. Por tanto, “encerrar animales en espacios reducidos y condiciones artificiales, impedirles vivir sus vidas, robarles su libertad y separarlos de sus familias simplemente porque nos parecen bonitos implica reducir a los animales a un mero valor ornamental, y eso es precisamente lo contrario de una apreciación estética profunda”. “Los animales no son objetos: son historias, son redes de relaciones (…). Por eso las jaulas no solo encierran, sino que rompen vidas“. Así lo demuestra Braitman en un su libro “La elefanta que no sabía que era una elefanta“.

Hoy, a veces, la experiencia estética es algo simple y barato, un producto low-cost, aunque los animales paguen con su vida y su libertad y aunque el medioambiente se deteriore. Para Tafalla, “las experiencias estéticas profundas están mucho más allá de lo que ninguna empresa nos podrá vender jamás”.

Mención aparte merece lo femenino. Según Tafalla, la prensa tiende a centrarse en cómo las mujeres van vestidas o peinadas, más que en lo que hacen o dicen, independientemente de su cargo político o de si son artistas, científicas o empresarias. “Se recuerda diariamente a las mujeres que deben mostrarse jóvenes, delgadas, con piel lisa y perfecta, maquilladas”… y muchas de ellas “invierten gran cantidad de tiempo, dinero y preocupación en acercarse al ideal que se les prescribe en vez de dedicarse a cosas más interesantes”. Tafalla explica el caso de las farmacias, donde “los conceptos de salud y estética se mezclan de una forma peligrosa”. “Se dice a veces de nuestra sociedad que es muy estética, pero eso no es cierto en absoluto: lo que reina en nuestra civilización es la superficialidad”. La valoración estética debe hacerse con mayor profundidad y ello requiere al menos un pequeño esfuerzo.

Tenemos más de 5 sentidos: aceptar la pluralidad facilita superar el egoísmo

Descartes calificó a los animales como máquinas carentes de conciencia, incapaces incluso de sentir dolor. El error ha sido demostrado en multitud de ocasiones, especialmente con los hallazgos de Darwin, que nos situó a los humanos dentro de los animales, como uno más con características propias. Por otra parte, los sentidos de los humanos también se han clasificado en dos grupos, los ligados a actividades intelectuales (vista y oído) y los que no fueron aceptados para la estética (olfato, gusto y tacto), por representar los placeres corporales y acercarnos a los demás animales. Esos tres sentidos han sido minusvalorados con argumentos tales como que no puede crearse arte para ellos.

En el fondo, ese debate plantea cómo nos concebimos y cómo nos relacionamos con la naturaleza. El libro explica que esa dualidad en los sentidos, plantea también una dualidad con la naturaleza, que nos sitúa fuera de ella y amenazados por ella. Por tanto, tenemos que dominarla y explotarla. Si en vez de ello nos propusiéramos comprenderla, nuestra relación con la naturaleza sería “infinitamente más sencilla y fluida y a la vez más apasionante”.

El ecofeminismo ha sido muy explícito al comparar las distintas formas de dominio: la explotación de las mujeres, de la naturaleza y de los animales tienen muchas similitudes. La idea básica subyacente es que hay una jerarquía y que lo superior puede someter a lo inferior. Por tanto, la naturaleza existe para servir a nuestra especie, y “un caballo debe renunciar a su propia vida para convertirse en el sistema de transporte de un ser humano”, o bien, que una mujer debe renunciar a sus proyectos para servir a los de un hombre. “El problema es un orden metafísico jerárquico que justifica relaciones de poder y opresión”.

Decía Harari que “los monoteístas han tendido a ser mucho más fanáticos y misioneros que los politeístas”, porque los monoteístas ven una dualidad (o crees en su dios o no), mientras que los politeístas están más abiertos a creer en nuevos dioses. Para Tafalla, aceptar la pluralidad sensorial puede facilitar entender mejor la diversidad, en general, y respetar todo aquello que no es como nosotros: “no es el cuerpo lo que necesitamos superar, sino nuestro egoísmo”.

“Los científicos discuten cuántos sentidos tenemos y analizan cómo cada uno de ellos influye en los demás”. En pocos años, la relación de sentidos podría cambiar, pero lo que es seguro es que no hay solo cinco sentidos. Para empezar, el olfato puede dividirse en dos: olfato ortonasal (para oler los objetos fuera del cuerpo) y olfato retronasal (para oler la comida y bebida de la boca). El gusto se complementa con el sistema trigeminal con sensores repartidos por la cara (boca, nariz, ojos…) y que perciben sensaciones como lo picante o el frescor de la menta.

Otros sentidos sin duda importantes son el equilibrio (se encuentra en el oído y es útil para desplazarse), la propiocepción (que percibe la posición de nuestro cuerpo), la kinestesia (percibe el movimiento del cuerpo y podría ser el mismo sentido que la propiocepción), la interocepción (percibe el estado interno del cuerpo: digestión, hambre, sed, y otras necesidades fisiológicas), termocepción (sentir la temperatura), la nocicepción (sentir el dolor) y la cronocepción (sentir el paso del tiempo). Por supuesto, unos sentidos se complementan con otros para tener una comprensión más completa de la realidad. Pero a veces, unos sentidos confunden a otros. Por ejemplo, se ha demostrado que la música influye en el sabor en general y del vino en particular. También se ha demostrado que el color de una taza influye en el sabor de una bebida caliente, por ejemplo. ¿Es el sentido de la orientación otro sentido? ¿Y la empatía?

Los sentidos que están enfocados hacia nuestro propio cuerpo nos ayudan a disfrutar más de ciertas experiencias: sentir cómo nos mueven las olas, disfrutar de una caminata o de un tobogán… La interocepción nos permite sentir si un lugar nos estresa o nos tranquiliza. Por otra parte, se ha demostrado que el olfato tiene la capacidad de evocar recuerdos con gran viveza.

El olfato ha sido un sentido altamente despreciado. La autora es anósmica de nacimiento (sin sentido del olfato totalmente) y refleja su sorpresa al ver que los humanos que huelen no consideran importante el olfato, hasta que lo pierden. Entre el 15 y el 20% de la población tiene alguna pérdida olfativa (hiposmia) y entre el 2.5 y el 5% padece anosmia. Tafalla afirma: “Creo que la anosmia es el único problema de salud ante el cual la gente se permite hacer chistes desagradables sin ningún pudor”. Ella se sorprende de “la ambigüedad de las personas que disfrutan con los olores y al mismo tiempo te aseguran que no son necesarios”. “Todas las personas que he conocido que habían perdido el olfato de adultas estaban profundamente afectadas; su calidad de vida había disminuido y en algunos casos también su vitalidad y alegría”, llegando incluso a la depresión. “Al desaparecer el olfato, desaparecen a la vez un estímulo para comer, una buena guía para cocinar y el principal responsable del sabor de la comida”. No tener olfato es un gran problema para algunas profesiones, como las de la alimentación (cocinar, enología…), la perfumería, bomberos, trabajar con sustancias peligrosas…

Según Tafalla, “la anosmia empobrece la apreciación de la belleza y la fealdad”, además de ser un problema de salud. No poder oler un bosque, el mar, o algo en descomposición resta información y genera distinta valoración. El olfato influye en la cronocepción y sin olfato los entornos parecen más estables, porque el olfato percibe algunos cambios que otros sentidos no pueden. Pero cuando un sentido nos falla, haremos bien en centrarnos en todos los demás.

Apreciar la naturaleza

“Los elementos naturales no han sido creados por nosotros ni para nosotros”, dice Tafalla. A veces se usan palabras que esconden preocupantes realidades. Por ejemplo, el concepto de Antropoceno puede alimentar el narcisismo humano de especie superior, ocultando que el impacto sobre el planeta es muy perjudicial. También se usa la expresión sexta extinción, que recalca que hubo antes otras, pero la actual es la primera causada por el hombre y podría bien llamarse exterminio global o ecocidio, igual que el cambio climático debería llamarse catástrofe climática.

Se están descubriendo grandes cosas sobre las capacidades cognitivas de los animales, pero para Tafalla lo más sorprendente es que hayamos tardado tanto en hacer ese tipo de estudios. Lo cual resalta el antropocentrismo del ser humano. Nos cuesta retirarnos a los márgenes y asumir una actitud humilde permitiendo que la vida se desarrolle y que la diversidad se abra paso. Tenemos que “dejar de concebir la naturaleza como una fuente de recursos y redescubrirla como una red de vida” y “entender que ningún ecosistema ni ninguna especie existen para servirnos a nosotros, sino para sí mismos”. Esa actitud no implica la inactividad sino tener una actitud activa para compensar los daños que recibe la naturaleza: instalar pasos de fauna en carreteras, cajas nido, hoteles para bichos, limpiar montes, recuperar ríos, atender a animales salvajes heridos, favorecer la biodiversidad urbana, renunciar a insecticidas y herbicidas…

Resulta sorprendente que la estética de la naturaleza tenga una historia tan breve. Nació en el siglo XVIII, pero no fue hasta el siglo XX cuando Adorno y Hepburn le dieron el estatus de disciplina académica. Esto es importante porque ayuda a dar valor a la naturaleza. Si no educamos en conocer la naturaleza en su entorno, difícilmente se comprenderá la catástrofe ecológica ni se luchará para evitarla. Para apreciar un entorno no basta el aspecto visual (eso está en una simple foto), sino que hay que aprender a valorar otras cualidades sensoriales, a sentirse dentro del entorno, a olerlo y recorrerlo, entendiendo que la naturaleza no está ahí para nosotros, sino que es un lugar donde viven muchos organismos y que nosotros solo somos uno más. Si nos desconectamos de la naturaleza “nos convertimos en animales de granja”. El concepto de estética ecoanimal resalta la necesidad de prestar atención a los animales de esos entornos. Por ejemplo, los cetáceos no usan mucho la vista porque bajo el mar la luz no profundiza mucho y el oído para ellos es esencial. Se ha constatado que los focos de ruido (sónar de barcos, prospecciones…) les afectan, llegando incluso a provocar que queden varados en las playas. “Si seres inteligentes de otro planeta observaran el nuestro con el sentido del oído, no quedarían maravillados por nuestra poesía y nuestra música, sino ensordecidos por nuestra contaminación acústica“. Tantos tipos de contaminación es lo que lleva a Tafalla a concluir que “estamos arrasando el paraíso”.

“La publicidad emplea sistemáticamente paisajes naturales como decorados y animales como ornamentos para vender cualquier tipo de producto”. Por ejemplo, “tal estética superficial es uno de los factores responsables del tremendo daño que causa el turismo masivo” que, tantas veces acaba “dañando la misma naturaleza cuya imagen idílica se ofrecía como reclamo”. Tallafa se pregunta ¿qué turista mirará detrás del decorado para ver si el viaje o la estancia daña la biosfera?

Por supuesto, el lenguaje humano es más rico que el de los animales pero nuestras conversaciones son demasiadas veces absurdas: la vulgaridad y la banalidad son frecuentes y para ello basta ver la televisión, YouTube o las redes sociales. Ciertamente, muchas de nuestras conversaciones son para expresar afecto o compañía, y lo de menos es el tema del que se hable. Ante esos casos, Tafalla se pregunta ¿qué cambiaría si sustituyéramos esas charlas por sonidos como los animales?

A grandes rasgos, la gente suele estar orgullosa de lo que la humanidad ha hecho gracias a la “inteligencia”. Se dice que somos violentos, generamos guerras y cometemos genocidios, pero que nos salvamos por gente como Shakespeare, Cervantes, Miguel Ángel, Mozart o Beethoven. “No importa cuánto daño causemos, seguimos enamorados de nosotros mismos”. Para Tafalla hay tres razones por las que podemos cuestionar la capacidad artística o estética del ser humano en general:

  1. Primero, la naturaleza es arrasada, y eso demuestra que solo apreciamos lo que nosotros creamos, o bien, que no valoramos la naturaleza.
  2. En segundo lugar, el ser humano también destruye su propio arte cuando no encaja con sus gustos o cuando el arte critica a los poderosos.
  3. Por último, buena parte del arte, al igual que la filosofía o la ciencia, “ha servido para legitimar una civilización radicalmente injusta”. En todas las épocas ha habido gente que ha luchado contra las injusticias de todo tipo (esclavitud, racismo, machismo, homofobia, especismo…), pero sus obras no tuvieron la misma repercusión que las obras de los más sumisos. “Un caso paradigmático es la manera como el mundo del arte ha vetado tradicionalmente la creación artística realizada por mujeres” o por artistas de culturas no occidentales. Para Tafalla, es necesario y urgente “dejar de mirarnos tanto el ombligo de nuestras creaciones” y “practicar la humildad”. “Apreciar la belleza natural exige precisamente renunciar a dominar y poseer”. Por eso, la caza es un acto principalmente destructivo, acaba con el placer de observar el animal, se roba una vida y se reduce “la riqueza estética de ese animal” y, de hecho, de todo el planeta.

Cuando se denuncian los desastres ambientales, la gente percibe que las soluciones empeorarían su calidad de vida (dejar de viajar en avión, comer menos carne u otras soluciones que proponen científicos y ecologistas). “No se trata de ser más infelices, sino de redefinir la felicidad”. La filósofa Carmen Velayos cree que sería más motivador hacer discursos más positivos que propongan estilos de vida y de felicidad alternativas a los dominantes.

Apreciar a los demás animales

No cabe duda de que los animales han fascinado a la humanidad desde siempre. Sin embargo, Tafalla opina que “dada la superficialidad que impregna la civilización en la que vivimos, su apreciación suele ser bastante banal”. Y ella justifica su afirmación porque “no se los aprecia como aquello que son, sino como aquello que nuestra civilización desearía que fueran”, y normalmente desearían que fueran menos complejos. O sea, se simplifica a los animales y se ignoran sus capacidades cognitivas, emocionales, comunicativas, así cómo la de sentir dolor y placer, y tener memoria y deseos. En síntesis, la humanidad hace sufrir a los animales para “ser obligados a entregarnos su cuerpo, su tiempo y sus energías para servir a nuestros fines”.

Los animales son “reducidos a un valor instrumental”, como comida, como diversión, como medio de transporte, como cosas para hacer experimentos… y como “instrumentalización estética”. Por ejemplo, se encarcela a los animales porque son bonitos. Es el caso de peces en los acuarios, de pájaros enjaulados o de animales en los zoológicos. Todo eso genera también comercio ilegal de especies y se les mata para convertir a los animales, o parte de ellos, en meros adornos (cabezas de ciervo disecadas para colgarlas en la pared, manos de gorilas como ceniceros…). Aquí también entran las colecciones de mariposas u otros insectos, los abrigos de piel y los zapatos de cuero. También se abusa de la imagen simplificada de los animales, “representaciones insustanciales, que no hacen más que justificar la opresión”. Otro ejemplo: “Los toreros llevan siglos matando toros, pero son incapaces de ver al toro como lo que realmente es”.

El caballo aparece en multitud de representaciones artísticas usado exclusivamente como pedestal de un humano, como seres doblegados a hacer lo que quiera el amo. Sin duda, “ese tipo de arte contribuye a normalizar su uso, como si cargar con humanos y sus mercancías fuera la razón de ser de esta especie”. Los caballos están en sus establos encerrados, hasta que el humano los necesita para su propio beneficio. ¿No deberíamos eliminar ya la equitación como deporte, olímpico o no?

A los humanos les gustan tanto los animales que les hacen daño. Como también decía Laurel Braitman, zoos, acuarios, circos, laboratorios y granjas son cárceles que enloquecen a los animales. Según Tafalla, “mutilan la identidad de los animales para convertirlos en objetos de exhibición”. Los zoos dicen que su tarea es la conservación pero es falso, porque “la única manera de conservar realmente a las especies es conservarlas en sus ecosistemas; y por ello los zoos no pueden cumplir una función real en la conservación”. En los zoos los animales no muestran su conducta natural, y una jaula o una zona enrejada no puede educar en el valor de la libertad. Tafalla se asombra de que la gente esté dispuesta a pagar su entrada del zoo, pero luego se quejan cuando hay fauna salvaje cerca de su casa, aunque no suponga ningún peligro.

“La misma especie humana que inunda los mares de plástico” y contaminación, se queja a menudo de que las deposiciones de los pájaros sobre el asfalto ensucian. La naturaleza no ensucia cuando el hombre no la agrede. “El problema es asfaltar. Eso no significa que debamos renunciar al asfalto (…). Pero sí significa que debemos tener en cuenta los pros y contras de emplearlo”. Otro ejemplo: tenemos que diseñar nuestras carreteras sabiendo los flujos de fauna y poniendo puentes para fauna para que las carreteras no corten el paso de los animales y se eviten así accidentes. Tafalla añade que “ni siquiera nos detenemos a averiguar el daño que provocamos” (véanse aquí unos datos muy preocupantes). Se culpa a los animales de esos accidentes cuando ellos son las víctimas que más sufren.

Otro caso son los ríos, que se encauzan con hormigón, cortando su acceso a otros animales y eliminando hábitats de gran biodiversidad. Aún hay mucha gente que piensa erróneamente que el agua de los ríos se tira al mar. Los ríos, como los animales, no nos pertenecen a nosotros, sino que “son la fuente de vida de la que dependen todos los habitantes de cada ecosistema”.

A veces, se acusa a la fauna salvaje de ser demasiado numerosa (demasiadas palomas, demasiados jabalíes que se meten en las ciudades…), pero la auténtica realidad es que hay “demasiados humanos” que hemos cazado en exceso a los depredadores naturales. Una de las cosas más sensatas que podemos hacer por el bien del planeta es reducir el número de humanos (lo dice la ciencia). “El arma fundamental para lograr reducir nuestra superpoblación sería, sencillamente, que todas las niñas y mujeres del planeta tuvieran acceso a una educación pública y gratuita de calidad”. Esa es la base del “ecofeminismo“.

Tafalla nos revela las contradicciones de nuestra sociedad. Nos gustan los delfines pero los encerramos en acuarios sin interesarnos en que “la existencia de un delfín en cautividad es absolutamente miserable”. También “resulta paradójico que tanta gente salga al campo a ver fauna y que al mismo tiempo se niegue a mirar a esos millones de animales maltratados que buscan desesperadamente nuestra respuesta”.

La sociedad favorece la explotación animal

Existen multitud de estudios científicos sobre los animales de granja: cómo engordarlos, qué hacer para disminuir costes en su penosa vida, etc. En cambio, hay muy pocos estudios sobre su inteligencia, sus emociones, su memoria o sus relaciones sociales. Conocer estos últimos aspectos de los animales “va contra los intereses de la industria”. “Lo que persiguen la mayoría de los estudios no es conocer a los cerdos por sí mismos, sino saber cómo explotarlos de la manera más eficaz”. Tafalla sugiere que en los estudios universitarios se incluya formación en ética filosófica.

Los seres humanos emplean la selección artificial para convertir a los animales en máquinas que satisfagan sus deseos (pollos que crezcan más rápido aunque se les partan las patas o vacas que produzcan más leche aunque sufran dolores). Lo mismo se aplica a las razas de perros, seleccionados durante miles de años para ser dóciles y dependientes, lo cual los hace muy vulnerables y, a veces, enfermizos (ciertas razas padecen enfermedades concretas por culpa de haber propiciado ciertos caracteres propios de esa raza). Los perros son animales sin libertad: tienen que adaptarse a nuestra comida, horarios y costumbres, teniendo que controlar hasta la orina y la caca para adaptarse a los deseos del “dueño”.

Tafalla se revela contra la creencia popular de que nuestra sociedad ama a los perros. Es cierto que no los maltrata sistemáticamente como a cerdos, pollos, toros o vacas, pero si nuestra sociedad amara a los perros no habría tantas perreras y refugios llenos de perros maltratados y abandonados. La diferencia con los demás animales domésticos, es que los perros tienen el rol de acompañarnos, de darnos afecto y de ayudarnos. Y para ello tienen que renunciar a sus propias familias biológicas, a pesar de ser animales sociales. Los criadores de perros tienen hembras dedicadas a parir una camada tras otra y les impiden cuidar y mimar a sus cachorros. “La mayoría de perros no pueden crecer con sus padres y hermanos”.

Tafalla se muestra partidaria de la esterilización de perros, ante el problema del abandono masivo de animales, pero “si tenemos que esterilizar a los perros es porque la forma de vida que les hemos impuesto es irracional”. Es evidente que la relación con los perros es asimétrica: “los perros nos dan mucho más de lo que les damos a ellos”, pues son animales subyugados y sin libertad. Si a nuestra sociedad le gustan los perros es porque “nos convierten en el centro de sus vidas. Son fieles incluso si los tratamos mal”. Algo similar puede decirse de otras especies, como los caballos: admirados por su belleza, pero relegados a ser tratados como esclavos. “La mayoría de caballos no pueden formar sus propias familias, criar a sus hijos a su modo, verlos crecer y hacerse adultos”.

La autora examina también la aberración de la caza por cuanto acaba con una vida e impide que se pueda seguir admirando en libertad: “Cazar es la renuncia al diálogo para imponer el monólogo”.

Por otra parte, nuestra sociedad es muy reacia a reconocer las capacidades estéticas de los animales, aunque las ballenas jorobadas o yubartas cantan bellas melodías con gran complejidad y variabilidad. También encontramos pájaros cantores, tejedores, bailarines o alfareros que crean arte o artesanía que otros miembros de su especie son capaces de apreciar.

Los humanos que representan animales en su arte suelen hacerlo de forma simplificada, ignorando su complejidad intrínseca. Marta Tafalla resalta el trabajo de algunos artistas por su labor de denuncia contra el maltrato animal: El Roto, Paco Catalán, Ruth Montiel Arias, Verónica Perales… En particular, esta última y otros artistas han denunciado el abuso de la imagen de los animales como marcas de empresas u otras instituciones, mientras los animales reales se extinguen. La denuncia resalta que no hay interés real en los animales, sino en la simplificación que nos gustaría que fueran.

Por otra parte, en el cine se usan animales salvajes que son amaestrados y obligados a actuar, lo cual es una forma de maltrato. El colmo es cuando se hace para una película que pretende denunciar el maltrato animal. El libro estudia varios casos negativos y positivos. Entre estos últimos destacan El faro de las orcas, que usa grabaciones de orcas salvajes, o bien, orcas virtuales, y White God, una película en la que se usan muchos perros procedentes de centros de acogida a los que se les buscó adopción tras el rodaje.

La conclusión es muy evidente: “esta civilización se sostiene sobre el sufrimiento sistemático de millones de animales” y “la ganadería es una de las principales causas del exterminio global de vida salvaje, además de ser altamente contaminante y una de las causas fundamentales de la catástrofe climática”. No basta con tratar mejor a los animales, sino que lo urgente es dejar de dominarlos, “reducir nuestra población, decrecer, dejar de ocupar tanto espacio y de malgastar tantos recursos“.

Land art respetando la naturaleza

Land art es un tipo de arte con obras que se crean en medio de un entorno natural con el objetivo de llevar el arte a la naturaleza. Son obras que no pueden ser mercantilizadas. Se crean en bosques o desiertos y luego se abandonan para que la naturaleza las haga suyas. Eso no significa que los artistas sean respetuosos con la naturaleza, pues hay artistas que siguen viendo a la naturaleza como algo que está a su disposición para su arte. En cambio, hay algunas obras humildes y austeras en las que está, para Tafalla, “el germen de una actitud que no concibe a la naturaleza como un instrumento estético, sino que invita a contemplarla por sí misma”.

Sun Tunnels de Nancy Holt, Land Art en el desierto de UtahLa autora enumera y explica unas cuantas obras artísticas que invitan a apreciar la naturaleza de manera profunda y que actúan como miradores multisensoriales. Algunas de estas obras son Sun Tunnels de Nancy Holt, o la serie Silueta de Ana Mendieta.

Richard Long. A line made by walking England 1967Mención especial merece el arte efímero de Richard Long. Sus obras de arte consisten simplemente en caminar y en las huellas que deja por los lugares que recorre. Son obras que se integran tan bien en el entorno que puede costar distinguirlas. No causan daño a la naturaleza sino que invitan a observarla. No le gusta revelar el lugar exacto para no convertirlas en atracciones turísticas. “Long nos invita a situarnos en los límites del cuerpo y hallar nuestra velocidad en la rapidez de nuestros pasos”.

La obra artística de bajo impacto ambiental de Hamish FultonPor su parte, Hamish Fulton es un artista aún más radical, más ecologista y con una actitud más reverencial hacia la naturaleza. Fulton no crea ninguna obra en los entornos que recorre. Su obras son fotografías del camino o pinturas murales simples que evocan sus viajes. A veces, se acompañan de textos breves que imaginamos que tienen más poder evocador sobre el artista que sobre el observador. Invitamos al lector a pasearse por la cuenta de Instagram de Blogsostenible, donde muchas fotos siguen el estilo de Fulton. Este artista también ha fotografiado perros atropellados como medio de denuncia de la ingente cantidad de animales que mueren sin sentido por culpa del ser humano. La contradicción de Fulton estriba en que para realizar sus caminatas en lugares remotos se desplaza en avión y él mismo ha reconocido lo contaminante que es este medio.

Jardines humanos y divinos

Un jardín es un trozo de naturaleza que consideramos más seguro. Nos convertimos en cuidadores de las plantas, a cambio de belleza, comida, plantas medicinales… Un jardín no es un cultivo industrial ni es para poner la naturaleza a nuestro servicio exclusivamente. Por eso un exceso de rigidez no es recomendable. La espontaneidad de la naturaleza también debe ser aceptada porque, además, eso es fuente de profundas experiencias estéticas. Por ejemplo, no deberíamos aislar los jardines del resto del entorno, pues la fragmentación es uno de los grandes problemas que causamos a la naturaleza. Por eso, Tafalla recomienda dejar huecos en los muros de los jardines, para que los animales puedan atravesarlos y visitarnos. Los jardines deben ser lugares accesibles para todas las personas y también para la fauna libre. Hay ideas básicas para hacer nuestros parques y jardines más ecológicos. Por otra parte, Tafalla ensalza los jardines y huertos comunitarios por su contribución al diálogo entre vecinos y a crear lazos de ayuda mutua, como se está demostrando cada vez en más ciudades.

En la Biblia se habla del Jardín del Edén, el cual puede tener múltiples interpretaciones, pero Tafalla comenta dos de ellas muy curiosas. Por una parte, ese jardín puede ser una evocación de la naturaleza salvaje como nuestro verdadero hogar. Lo que nos expulsó de esa naturaleza fue haber comenzado a dominarla con la agricultura y la ganadería. Algo similar opina Harari cuando dice que la agricultura supuso el mayor fraude de la Historia. Por otra parte, el Jardín del Edén podría ser un intento de explicar los orígenes de la violencia natural. Cuando Dios crea a Adán y Eva, les ofrece como alimentos hierbas y frutos, pero no animales. El Génesis dice que todos los animales tendrán por comida los vegetales que la tierra produce (Gen. 1, 28-31). Este mito parece indicar que todas las criaturas convivían pacíficamente hasta que el humano pecó. El profeta Isaías describe un futuro idílico donde la justicia y la paz gobernarán para los humanos y para toda la naturaleza (Isaías 11, 1-9). Todo esto nos recuerda las dos interpretaciones de otro jardín, El Jardín de las Delicias de El Bosco.

En todo caso, la Biblia no muestra respeto por la naturaleza, ni en el antiguo ni en el nuevo testamento (por ejemplo, se ensalza el sacrificio de animales para adorar a Dios, en el diluvio universal Dios mató a millones de animales inocentes por culpa del pecado del hombre, Jesús secó una higuera y ahogó a unos cerdos al introducir el demonio en ellos…). Finalmente, Tafalla resalta que en el cielo cristiano habrá poca biodiversidad pues solo estarán Dios, los ángeles y algunos humanos. Por eso, el relato bíblico puede servir perfectamente de justificación para la extinción de especies, ya que ellas no estarán en el cielo (aunque la visión de El Bosco podría ser diferente). Tafalla sentencia que “la promesa del cielo cristiano es una de las ideas que más daño han hecho en la historia de la humanidad”. Ese cielo sería como un monocultivo de la moderna agricultura intensiva: eficaz pero muy destructivo. Tafalla añade que, por fortuna, “hay cristianismos marginales y contestatarios que buscan reencuentros con el mundo natural”. La encíclica Laudato Si del Papa Francisco es un paso en esa dirección.

Tafalla también reflexiona sobre las mal llamadas “malas hierbas” (plantas ruderales). Se llaman así porque estorban para algunos humanos y se las elimina con herbicidas, pero esas plantas seguramente habitaban ese terreno antes que los humanos, están bien adaptadas y mantienen complejas relaciones con otros seres vivos. Por eso y por mucho más, Tafalla concluye que “ninguna planta merece ser llamada «mala hierba» (…). Si la dejamos crecer, descubriremos que la mayoría de esas plantas son tan interesantes como preciosas”, además de aportar ventajas a la fauna local. Ante tantas agresiones ambientales, Tafalla opina que una buena compensación sería favorecer los jardines de plantas autóctonas y empezar a ver las plantas con otros ojos. Por ejemplo, no viendo las hojas como basura. Quitar las hojas del suelo “priva a los árboles de su alimento, interrumpe los ciclos naturales y supone un gasto absurdo de energía”.

El libro aprovecha para criticar el negocio de los árboles de Navidad, que reduce seres vivos a meros adornos temporales, para luego tirarlos, lo cual “no es más que desprecio por la vida y la belleza”. Tafalla se pregunta: “¿No sería más razonable adornar como árbol de Navidad una planta que podamos cuidar?”.

Para el cuidado de los jardines se propone no usar pesticidas porque “lo que llamamos «plagas» son el resultado de los desequilibrios que nosotros mismos provocamos”. También propone renunciar al uso de aparatos a motor (por el ruido y por el gasto energético). Este libro es también una protesta del maltrato a los árboles en las ciudades (podas excesivas, mala elección de especies…). Para Marta Tafalla la belleza de los árboles está en todos sus matices, hasta cuando sus raíces rompen el asfalto, pero concluye que “protestar es más fácil que observar, aprender y apreciar”.

La ética y la estética de la comida

Al final del libro, la autora detalla cómo la percepción del sabor está influida por multitud de factores (colores de la comida y de los recipientes, olores, música, entorno… y también el gusto) y sugiere que hubiera sido imposible la creación de tantas tradiciones culinarias si no tuviéramos el sentido del olfato.

Pero para apreciar la comida de forma profunda hay que valorar aspectos que nuestra sociedad suele pasar por alto, desde el empaquetado hasta la publicidad o el origen y los procesos de los ingredientes. Con respecto al empaquetado, debemos resaltar el problema de los plásticos de usar y tirar o del tetrabrik (envase que no se recicla realmente), además de cómo los colores y los mensajes ocultan lo que hay en su interior. “¿Para qué van a invertir las empresas en producir alimentos de mayor calidad si basta con mejorar el aspecto del paquete?”.

La publicidad siempre muestra fiesta, juventud, salud… pero los alimentos y bebidas a veces suponen todo lo contrario y eso, la publicidad lo esconde. “De la misma manera en que el final de una novela no se entiende sin haber leído la novela completa, tampoco se entiende esa sopa sin conocer su historia. Una experiencia estética profunda exige conocimiento y necesitamos saber cómo se ha elaborado ese alimento que nos estamos llevando a la boca”. Como hemos resaltado en este blog, es muy importante conocer el origen y destino de todo lo que usamos (tanto de los productos como de sus envases).

“La mayoría de los alimentos precocinados llevan colorantes y aromas artificiales”, por no hablar de los excesivos transportes, que contaminan el planeta “para que podamos consumir frutas fuera de temporada”.

Vivimos en una sociedad en la que las empresas engañan a los consumidores y en la que estos últimos se dejan engañar con facilidad. Un ejemplo es el salmón de piscifactoría que debido a su alimentación artificial no posee el color salmón característico. En cambio, cada piscifactoría decide el tono exacto que desea añadiendo colorantes a la alimentación de los animales. Los clientes valoran el producto por el color, pero jamás preguntan por las condiciones en las que han vivido los peces o si hay antibióticos en los músculos. ¿Deja la gente de comprar salmón cuando se enteran que están comiendo antibióticos y colorantes en animales maltratados?

“Comer animales puede generar experiencias estéticas positivas tan solo si nos mantenemos a un nivel superficial”, porque “si las personas ven cómo son criados los animales, si observan su día a día, si averiguan cómo son maltratados (…) se les despertarán dudas que les pueden conducir finalmente a asumir una dieta vegana“. Las empresas cárnicas temen eso tanto que esconden todo lo posible las condiciones reales en las que viven los animales, para tranquilizar la conciencia del ingenuo comprador que, además, suele estar deseando ser engañado en este aspecto. “El cinismo de esos empresarios encaja a la perfección con la superficialidad de un público deseoso de que le eviten plantearse problemas”.

Tras investigar el problema con profundidad, Tafalla llega a una conclusión muy clara: “No es posible comer animales sin que haya dolor”. Esta investigadora se extraña de que haya gente que convive con su perro, que lo reconoce como un sujeto individual, pero en cambio, se comen otros mamíferos “que sufren igual que sufriría su perro”. Además, “aves y peces no son tan distintos” y hasta se sabe que los pulpos o las langostas sufren. De hecho, hay países que han prohibido hacer sufrir a las langostas. La producción de lácteos y de huevos también conlleva sufrimiento (incluso aunque sean productos ecológicos). Con respecto a los lácteos, el libro comenta el caso de una pareja que intentó crear una granja de vacas de producción ecológica, hasta que descubrió que “es imposible producir leche sin dolor”.

“Reducir un animal a sabor es un caso clarísimo de estética superficial y trivial”. Pero no es solo el sufrimiento lo único preocupante de comer carne: “Una dieta basada en productos animales es ecológicamente mucho más costosa, porque requiere más tierra, más agua y más energía, que una dieta vegana”. Por tanto, comer menos carne beneficia a los animales, al planeta y a todos los seres humanos, pero el camino hacia una alimentación vegetariana o vegana es un viaje personal y, ante cualquier problema es posible que haya algo que no estemos haciendo bien y lo recomendable es consultar con un nutricionista.

“Tenemos el deber moral de intentar reducir al mínimo el daño que causamos”, por lo que aunque se decida no ser vegetariano, “lo que resulta fundamental es alejarse por completo de la producción industrial, que es extremadamente cruel con los animales y devastadora para la naturaleza”. También ayuda el cultivar algunos de nuestros alimentos, lo cual es muy sencillo y forma parte de las cinco cosas muy sencillas que están mejorando mucho el mundo.

Concluyendo

Libro Filosofía ante la crisis ecológica, de Marta Tafalla (reseña)“La apreciación estética de la naturaleza se basa en admirar aquello que nosotros no somos ni tampoco podemos crear”. Esta estética ecoanimal “es un antídoto eficaz contra el antropocentrismo, contra nuestra creencia de que somos superiores y nuestros peligrosos proyectos de dominio”.

Tafalla se pregunta si podríamos reunir en un programa de estudios lo necesario para “comprender la naturaleza y los animales y aprender a convivir con ellos”. Harían falta unir ciencias y “humanidades” pero, a estas últimas sugiere cambiarles el nombre para que no sean tan antropocéntricas. Los problemas ambientales a los que nos enfrentamos requieren un cambio de rumbo urgente. “La estética ecoanimal puede ayudarnos en ese proceso, porque, al enseñarnos a apreciar la naturaleza y los animales, nos revelará la gravedad del ecocidio.

♦ Te puede interesar:

✇Radio Topo

Tierra de Barrenaus 9×06 Academia Aragonesa d’a Luenga

Por: Radio Topo

Tarde, pero ha arribau. Ya i hai autoridat lingüistica pa l’aragonés, nombrada por las institucions, plural, diversa y representativa. Naixe d’una mala lei, como lo propio Director Cheneral de Politica Lingüistica escribiba en iste articlo chusto antes d’empecipiar a desarrollar-la. Naixe inexplicablement tarde, ya que habría d’haber estau una d’as prioridatz d’a Dirección Cheneral, mas quan los nombramientos […]

La entrada Tierra de Barrenaus 9×06 Academia Aragonesa d’a Luenga se publicó primero en Radio Topo.

❌