La entrada Días y eventos sobre ecología y medio ambiente aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Amb l’objectiu de recordar que cada decisió de compra té conseqüències, i de donar suport al boicot a empreses que sustenten l’apartheid del poble palestí, l’organització ecologista han protagonitzat una acció de protesta a Madrid per a denunciar la complicitat de Zara en el genocidi.
• Les activistes han recordat els impactes mediambientals, socials i humans de la cadena de moda, i han instat la ciutadania a optar per alternatives de compra més sostenibles, lliures d’explotació laboral i de complicitat amb violacions de drets humans: “No es tracta només de no comprar avui, es tracta de canviar el model”.
• Ecologistes en Acció, membre de la Xarxa Solidària Contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP) i col·laboradora de la Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) a Israel, recorda les mobilitzacions convocades aquest cap de setmana en gairebé 60 municipis per la llibertat i autonomia del poble palestí.

Coincidint amb el Dia sense Compres i en el 78è aniversari de la Partició de Palestina, activistes d’Ecologistes en Acció van protagonitzar divendres una acció simbòlica enfront de la botiga insígnia de Zara a la Gran Via de Madrid. Vestides de negre i portant una mortalla que simulava un bebè palestí assassinat, les persones participants han denunciat la complicitat de la marca amb el règim israelià d’apartheid i genocidi.

Fotografies: Nacho Goytre.
>> Galeria d’imatges i vídeos

Durant l’acció s’han repartit centenars de fullets informatius dirigits a clients i vianants, explicatius de per què Zara figura a la llista d’empreses boicotejades pel moviment global de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS). L’acte reivindicatiu ha estat silenciós, solemne i ha comptat amb el suport espontani de persones que han aplaudit i s’han sumat a la convocatòria.

L’acció forma part del Dia Sense Compres, una jornada internacional de vaga de consum que cada any impulsa Ecologistes en Acció “com a contrapunt al consumisme desaforat i al Black Friday”. En aquesta ocasió, el focus s’ha posat en Zara, a causa de la seva creixent implicació amb Israel: el 2025, la companyia va inaugurar la seva botiga més gran fins a la data en el complex Big Fashion Glilot, en territori israelià. A més, el seu franquiciat local ha finançat actes de campanya d’Itamar Ben-Gvir, ministre israelià supremacista, condemnat per suport al terrorisme, sancionat per diversos països i defensor públicament del genocidi a Palestina. Ben-Gvir és citat en la causa per genocidi que actualment s’estudia en la Cort Internacional de Justícia.

“Zara no sols alimenta el fast fashion i la crisi climàtica amb milers de tones de roba fabricades al sud global i transportada amb avió, també blanqueja amb la seva imatge un règim que està assassinant a milers de palestines i palestins. Avui hem vingut a recordar que cada peça que es compra aquí pot estar contribuint al pagament d’impostos a un govern genocida”, ha declarat Enrique Quintanilla, portaveu d’Ecologistes en Acció.

Charo Morán, portaveu també de l’organització ecologista, ha instat la ciutadania a sumar-se al boicot a Zara i a “optar per alternatives lliures d’explotació laboral i de complicitat amb violacions de drets humans: consumir menys roba, combatre modes efímeres, allargar la seva vida útil, usar roba de segona mà adquirida en el petit comerç i, en la mesura que sigui possible, de producció ètica i local”.

Fotografies: Nacho Goytre.
>> Galeria d’imatges i vídeos

A més, ha recordat que el model de negoci d’Inditex també té un impacte ambiental devastador. Segons l’informe “Moda Aèria”, l’empresa realitza més de 1.600 vols de càrrega a l’any des de l’aeroport de Saragossa per a proveir les seves botigues, la qual cosa suposa emissions 14 vegades superiors a les del transport marítim. Aquesta estratègia de velocitat sobre sostenibilitat contribueix significativament a la crisi climàtica, que també és una forma de violència contra els pobles més vulnerables.

L’acció també ha servit per a visibilitzar el paper de la moda ràpida en la precarització laboral, especialment de dones, en països del sud global. Inditex utilitza cadenes de subministrament que han provocat tragèdies com la de Rana Plaza a Bangladesh, al 2013, on van morir més de 1.100 treballadores.

Fotografies: Nacho Goytre.
>> Galeria d’imatges i vídeos

Ecologistes en Acció ha recordat que el consum és una eina política, i que cada decisió de compra té conseqüències. Per això, ha animat a la ciutadania a participar en el boicot a Zara i a altres marques còmplices de l’apartheid israelià, i a sumar-se a les mobilitzacions previstes per a aquest 29 de novembre, Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, que se celebraran en desenes de ciutats de l’Estat espanyol.

“No es tracta només de no comprar avui, es tracta de canviar el model. No volem roba que ocupi, que mat, que explota. Volem moda que curi, que cuidi, que respecti”, han conclòs les activistes.

Galeria d’imatges i vídeos  >

La entrada Dia Sense Compres: Ecologistes en Acció denuncia la complicitat de Zara amb el genocidi a Gaza i anima a un consum sostenible i responsable aparece primero en Ecologistas en Acción.

• La COP30 acaba amb un acord de mínims que no suposa un avanç real ni en reducció d’emissions ni a garantir el finançament necessari del Nord al Sud global.
• L’únic avanç real és l’aprovació d’un mecanisme per a la transició justa proposat per la societat civil: el Belém Action Mechanism (BAM).
• Colòmbia i Panamà paralitzen el plenari final davant la falta d’avanços en un full de ruta per a posar fi als combustibles fòssils i dels indicadors d’adaptació.

Acaba la COP30 després d’una setmana de negociacions en la qual no han transcendit textos de manera pública. Això ha impedit tant als observadors com als mitjans de comunicació obtenir la informació necessària per a seguir i informar de l’avanç de les negociacions a porta tancada entre els països. La presidència brasilera va optar per eliminar el debat públic sobre els temes més complicats durant la primera setmana, iniciant diàlegs ministerials. No obstant això, davant la falta d’acords la presidència va optar per presentar l’últim dia un únic text sota la premissa “el prens o el deixes” per a forçar acords. Una forma de conducta que ha provocat la presentació de dos vetos als documents per part de Colòmbia, que ha sol·licitat la incorporació d’una menció específica d’un diàleg per a posar fi als combustibles fòssils, i per part de Panamà, que ha objectat falta de coherència en els indicadors d’adaptació, una opinió compartida per molts països de la regió. Davant la possibilitat de bloqueig de les negociacions i les objeccions de saudites, russos i altres LMDC (“Like-Minded Developing Countries”, països en desenvolupament d’idees afins), que han evitat qualsevol esment als combustibles fòssils, la presidència decideix ignorar les objeccions llatinoamericanes i donar per aprovats els textos.

L’únic avanç ha estat l’aprovació d’un mecanisme per a la transició justa global, una proposta que la societat civil, els sindicats i les comunitats han defensat com una manera d’avançar amb major rapidesa en permetre connectar les reduccions necessàries amb el finançament i els mitjans d’implementació requerits, particularment des del Nord al Sud global. Però de nou el bloqueig de l’aprovació del mecanisme per la UE ha impedit definir un mandat més clar del mecanisme perquè pogués iniciar el seu treball immediatament; es necessitaran almenys dos anys més de diàleg perquè això sigui possible. Aquest text simplement recull esments a acords anteriors, sent incapaç d’avançar en un paquet just i equilibrat entre la reducció de les emissions i l’obligació de proveir finançament climàtic del Nord global, i un full de ruta per a posar fi als combustibles fòssils.

Mitigació

Un dels temes debatuts han estat les mesures a prendre per a tancar la bretxa d’ambició, és a dir, la diferència entre les polítiques climàtiques actuals i les que hauria d’haver-hi per a aconseguir limitar l’augment de la temperatura global en aquest segle a 1,5°. Una altra de les qüestions tractades ha estat la implementació de l’acord de la COP28: dur a terme una transició que deixi enrere els combustibles fòssils. En aquesta cimera es pensava que hi hauria avanços sobre com implementar aquest acord, però Ecologistes en Acció assenyala que la presidència “ha intentat encobrir la seva incapacitat de progressar en temes importants amb un anunci improcedent sobre un full de ruta que està fora de les seves atribucions i de les seves possibilitats reals d’implementació”. L’organització ecologista afegeix que “si bé l’anunci de la conferència per a posar fi als combustibles fòssils proposada per Colòmbia podria ser una oportunitat per a avançar en la fi dels combustibles fòssils, la realitat és que això és un procés allunyat del marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Així, la presidència s’apropia d’una iniciativa que no és seva i s’excedeix en la seva labor i en el respecte a totes les parts”.

Adaptació

Quant als temes d’adaptació, s’esperaven avanços en la posada en marxa i concreció del Global Goal on Adaptation, concretament en tres aspectes: el desenvolupament polític dels pròxims dos anys, els indicadors de progrés i el finançament. Per al primer, s’ha creat el nou instrumento Visió Belem-Addis, un programa de treball de dos anys en el qual treballar en la implementació del segon, el conjunt de 59 indicadors que, no obstant això, resulten “clarament insuficients” d’acord amb les prioritats de la societat civil. Finalment, el finançament ha suposat també una gran decepció ja que, per a alguns analistes, la seva “falta de concreció” fa que pugui confondre’s amb l’objectiu general de finançament climàtic aconseguit l’any passat a Bakú, al no referir-se específicament a temes d’adaptació ni de pèrdues i danys.

Ecosistemes i crisis

Sent aquesta una cimera celebrada en l’Amazones, s’esperava que la biodiversitat i la natura ocupessin un lloc central en les discussions. No obstant això, d’acord amb Ecologistes en Acció, els textos aprovats resulten “insuficients”. Enguany s’esperava la operacionalització del mecanisme de sinergies entre les tres cimeres de Rio de Janeiro (clima, biodiversitat i desertificació), però el resultat ha estat una “nova postergació”. Si bé s’ha aprovat un text formal sobre les sinergies que entrarà necessàriament en l’agenda de les pròximes negociacions, la seva feblesa “impedeix considerar-ho un avanç significatiu en la matèria”.

L’altra ambició en temes de naturalesa era l’elaboració d’un full de ruta per a fixar objectius quantitatius de reducció de la desforestació. Aquesta proposta no ha estat aprovada per les parts i, per tant, no s’ha inclòs en les decisions finals de la cimera. Encara així, la presidència va presentar en el plenari final una proposta d’elaborar aquest full de ruta en treballs externs a la cimera. Malgrat ser això emmarcat com un assoliment, no suposa cap acció concreta ni acord vinculant.

La massiva mobilització viscuda dissabte passat, la lluita dels pobles originaris, les dones, els treballadors i els activistes en la Cupula dos Povos mostra novament que són moltes les comunitats que sí que estan a l’altura del repte climàtic.

Declaracions de l’equip d’Ecologistes en Acció a Belém do Pará (el Brasil)

Javier Andaluz Prieto, responsable de Clima i Energia d’Ecologistes en Acció:

“La COP30 ha estat una de les cimeres més opaques de la història. La presidència brasilera ha estat incapaç d’avançar cap a una decisió final justa i que permetés avançar en la justícia climàtica. Excepte el BAM, no s’han produït avanços. De nou els governs de tot el món anteposen els seus interessos, posant en risc les vides de totes i tots, particularment de les persones vulnerables. Veníem a l’Amazones a la recerca d’un finançament adequat i un full de ruta per a la fi dels combustibles fòssils i la desforestació, que posés a les persones i els ecosistemes en el centre de l’acció climàtica. No obstant això, el resultat final ha estat novament un xoc geopolític que ens està sortint massa car”.

“En uns dies es compliran 10 anys de l’Acord de París, una celebració a la qual se sumaran desenes de líders polítics responsables de la falta de compliment de l’acord. No tenen res a homenatjar; al contrari, han d’entendre que són ells els que estan posant en risc el multilateralisme i no la societat civil que, frustració rere frustració, demostra que està a l’altura del repte. Només un acord global pot ajudar-nos a avançar amb justícia, mentrestant continuarem lluitant en les nostres localitats, a Belém o a Colòmbia, per la justícia i la integritat climàtica”.

Sofía Fernández Álvarez, activista de l’Àrea d’Energia d’Ecologistes en Acció:

“Cada any és crític per a afrontar la crisi climàtica, no podem continuar perdent el temps. Necessitem una transformació integral del sistema, que ha de passar per un abandó dels combustibles fòssils. Aquesta transformació ha de ser justa, ràpida, feminista i definitiva, la qual cosa és impossible sense un full de ruta clar i finançament per a portar-la acabo. Aquest full de ruta ha de venir guiada per la millor ciència disponible”.

Sara Facchinelli, activista de l’Àrea de Conservació de la Naturalesa d’Ecologistes en Acció:

“Teníem una mica d’esperança per a aquesta cimera de l’Amazones i ha caigut com un xàfec tropical. Hem d’actuar amb rapidesa i assegurar-nos que les accions climàtiques no tinguin impactes negatius en la biodiversitat. El temps passa i els recursos naturals, les nostres principals armes de resiliència i manteniment vital, s’esgoten. La comunitat internacional s’ha mostrat incapaç d’abordar aquests temes i, una vegada més, s’ha mostrat més interessada en la protecció dels interessos econòmics que en la dels nostres ecosistemes i les vides que els habiten”.

La entrada COP30: la Cimera del Clima més opaca de la història és incapaç de complir les seves promeses aparece primero en Ecologistas en Acción.

• La organización ecologista considera alarmante y preocupante que se boicotee el proyecto de Lurgaia para regeneración de bosque autóctono, favoreciendo el uso del terreno para fines productivistas.
• Consideran, además, que la Diputación está demostrando su desprecio al Marco Mundial de Biodiversidad de Kunming-Montreal e ignorando la necesidad de la aplicación del Reglamento de la UE relativo a la restauración de la naturaleza.

Ekologistak Martxan quiere mostrar su total apoyo a la Fundación Lurgaia que tal como ha denunciado públicamente, ha sido vetada por la Diputación Foral de Gipuzkoa. Esta institución ha impedido la realización de un proyecto de restauración en Markesbaso, en una finca de 290 hectáreas en los municipios de Zestoa y Azpeitia, donde se iban sustituir plantaciones de coníferas exóticas, entre ellas el conocido Pinus radiata, por bosque autóctono de frondosas.

Lurgaia es una entidad pionera en la Custodia del territorio y en la regeneración ambiental de zonas boscosas en Euskadi, cuenta con una reputada experiencia en la realización de proyectos de restauración del bosque autóctono y tiene muy buenos resultados en la regeneración de bosque en los terrenos que regenera y “custodia”. Tras meses de trabajo, se presentó un proyecto para intentar cumplir el sueño que consistía en transformar una “fábrica” de producir madera en un paraje con más de 260.000 árboles y arbustos autóctonos. El trabajo de Lurgaia, sin ánimo de lucro, busca crear un paraje natural gracias a la auténtica participación ciudadana. “Este proyecto responde a una forma diferente de gestión del bosque, también era una forma de enseñar que es posible una relación diferente con la naturaleza; lo prioritario no es la rentabilidad, es el respeto hacia lo que no nos pertenece; el planeta no es nuestro, sino que vivimos en él”, destacan representantes de Ekologistak Martxan.

Para la organización ecologista es “alarmante y preocupante” que la Diputación Foral de Gipuzkoa, entidad que debería de velar por la conservación y mejora de los montes del territorio, en lugar de potenciar la regeneración del bosque autóctono, lo boicotee impidiendo que se realice la regeneración de esa zona y en su lugar potencie que la zona se convierta en una nueva plantación forestal productivista promovida por la fundación pública Basotik, un proyecto totalmente alejado de los criterios y objetivos de restauración  forestal del bosque autóctono. Según resaltan los ecologistas, “una plantación forestal nunca tendrá el valor ambiental y ecológico de un bosque autóctono y tampoco cumplirá las funciones ecosistémicas ni de lucha contra el cambio climático que cumplen los bosques autóctonos”.

Para Ekologistak Martxan la Diputación de Gipuzkoa oponiéndose a este proyecto está demostrando su desprecio al Marco Mundial de Biodiversidad de Kunming-Montreal, que en su meta 2 establece que “para 2030 al menos un 30 % de las zonas de los ecosistemas terrestres, de aguas continentales y costeros y marinos degradados estén siendo objeto de una restauración efectiva, con el fin de mejorar la biodiversidad y las funciones y los servicios de los ecosistemas y la integridad y conectividad ecológicas”.

Además la Diputación de Gipuzkoa parece desconocer la necesidad de aplicar el Reglamento de la UE relativo a la restauración de la naturaleza, que en lo referente a ecosistemas forestales requiere que se aumente la biodiversidad y la conectividad, promoviendo una tendencia al alza del índice de aves forestales comunes y de al menos seis de los siete indicadores clave: madera muerta en pie, madera muerta en el suelo, bosques con estructura de edades desiguales, conectividad forestal, reservas de carbono orgánico, bosques dominados por especies autóctonas y diversidad de especies arbóreas.

Finalmente Ekologistak Martxan quiere animar a Lurgaia a seguir realizando el gran trabajo que realiza en pro de los bosques autóctonos y de la biodiversidad de Euskadi, como sin duda sabemos que hará.

Comunicado de Lurgaia: El bosque que no pudo ser.

La entrada Ekologistak Martxan muestra su apoyo a Lurgaia ante el veto de la Diputación Foral de Gipuzkoa a la recuperación de bosque autóctono aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El colectivo denuncia que la propuesta de autorización de emisiones a la atmósfera incumple la normativa vigente, oculta información esencial sobre las emisiones y supone un riesgo directo para la salud pública debido a su ubicación extremadamente próxima a viviendas, instalaciones escolares y universitarias, y al propio Hospital Universitario.
• Además de presentar las alegaciones, la Colla también ha participado en las reuniones y movilizaciones que el vecindario, ampas y entidades sociales de Sant Joan d’Alacant han realizado para paralizar el proyecto.

La Colla Ecologista d’Alacant–Ecologistes en Acció ha presentado ante la Conselleria de Medio Ambiente un documento de alegaciones en el que solicita la denegación de la autorización de emisiones a la atmósfera del crematorio proyectado por ASV Funeser S.L.U. en Sant Joan d’Alacant.

La asociación subraya que el emplazamiento del crematorio vulnera el Decreto 228/2018, que recomienda situar estas instalaciones en suelo industrial y a más de 500 metros de zonas residenciales o de servicios. En este caso, la chimenea se ubica a tan solo 12 metros del suelo residencial, a 28 metros de laboratorios universitarios y a 57 metros del Hospital Universitario.

La Colla Ecologista considera «especialmente grave» que en la documentación administrativa se intente presentar la zona como acogedora de instalaciones industriales cuando no existe ninguna instalación de ese tipo en el entorno y el Polígono Industrial más próximo está a más de 3 km.

Carencias en la reducción de contaminantes

Las alegaciones también advierten de graves carencias técnicas en la propuesta de autorización: la administración no detalla los sistemas de depuración de humos, no define la composición de los aditivos utilizados y omite fijar valores límite de emisión para numerosos contaminantes regulados, entre ellos metales pesados, amoniaco, partículas finas, cianuros, hidrocarburos aromáticos policíclicos, PCB o hexaclorobenceno.

Asimismo, se señala que el sistema planteado por el promotor no incluye técnicas eficaces para reducir contaminantes especialmente peligrosos, como el mercurio. Según los cálculos basados en datos oficiales del Convenio OSPAR, la instalación podría emitir más de 600 gramos de este metal tóxico y bioacumulativo cada año, sin que el proyecto contemple las mejores técnicas de retención como la inyección de carbón activo.

Tampoco se garantizan controles fiables de dioxinas y furanos, ya que la metodología de medición exige un flujo continuo de gases durante horas, algo incompatible con el funcionamiento real de un crematorio. A ello se suma la ausencia de un estudio de dispersión de emisiones y de criterios claros para la altura de la chimenea, elementos esenciales en una instalación situada en un área sanitaria y residencial tan sensible.

Para la Colla Ecologista d’Alacant, el proyecto presenta deficiencias suficientes para justificar la denegación de la solicitud de la empresa. El colectivo denuncia, además, la falta de transparencia durante la tramitación y reclama que se tengan en cuenta la movilización vecinal y la evidente incompatibilidad del crematorio con el desarrollo del clúster sanitario y educativo de Sant Joan d’Alacant.

Por todo ello, el colectivo ecologista solicita a la Conselleria que archive el expediente, garantice la participación pública y aporte informes independientes antes de permitir una actividad que, en su forma actual, consideran «mal ubicada y carente de garantías mínimas de protección sanitaria y ambiental».

La entrada La Colla Ecologista d’Alacant exige la paralización del crematorio de Sant Joan d’Alacant aparece primero en Ecologistas en Acción.

• El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació es converteix en l’escenari d’una performance on una piràmide de barrils vessa productes tòxics sobre líders polítics.
• Amb aquesta acció, Attac, Amigas de la Tierra, CGT, Ecologistes en Acció, Entrepueblos, Greenpeace, Justícia Alimentària i Sindicato Labrego Galego denuncien que l’acord comercial alimentarà el col·lapse climàtic, el comerç de substàncies tòxiques i la injustícia social.
• Les organitzacions convocants coincideixen en les seves demandes amb la Confederació General de Cooperatives Agràries.
• El suport del Govern espanyol a l’acord comercial contradiu els seus compromisos enfront del canvi climàtic i els drets humans.

Galeria d’imatges

El Toxic Trade Tour, una protesta itinerant per diverses ciutats europees contra l’acord comercial UE-Mercosur, ha fet avui escala a Madrid. Des de finals del passat mes d’octubre i fins a finals de novembre, una coalició d’organitzacions socials i ambientals europees coordinades per l’European Trade Justice Coalition, de la qual formen part la Coordinadora Europea de La Via Campesina, Ecologistes en Acció o Greenpeace, estan duent a terme aquesta protesta per diversos països de la UE per a denunciar aquest acord entre la Unió Europea i els països del bloc del Mercosur (el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i Paraguai).

La protesta s’ha celebrat la vigília de la reunió del Consell d’Afers exteriors de la UE, prevista per al pròxim 24 de novembre, per a prendre una decisió sobre l’acord. La signatura formal podria tenir lloc el 5 de desembre a la cimera del Mercosur al Brasil i s’espera que la votació del Parlament Europeu se celebri poc després.

“Aquest tractat comercial estableix una relació tòxica entre la UE i els països del Mercosur, en perpetuar un model de relacions internacionals de tall extractivista i neocolonial, tot consolidant una forma de globalització que destrueix la natura, posa en risc la salut i amenaça la pervivència de cultures i economies locals a banda i banda de l’Atlàntic. Per això reclamem al PSOE que no doni suport a la signatura d’aquest acord i sigui coherent amb les seves pròpies promeses electorals en aquesta matèria”, han afirmat les organitzacions convocants.

Dins del Toxic Trade Tour, les organitzacions convocants en l’estat espanyol —Attac, Amigas de la Tierra, Ecologistes en Acció, Entrepueblos, Greenpeace, Justícia Alimentària— han realitzat una performance a Madrid davant del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per a assenyalar el suport del Govern espanyol a la signatura d’aquest tractat . Durant l’acció, han col·locat una piràmide de barrils tòxics davant el Ministeri, mentre activistes amb disfresses de responsables polítics (del president espanyol Pedro Sánchez, la presidenta de la Comissió Europea Ursula Von der Leyen i el ministre d’Agricultura espanyol Luis Planas) han estat interpel·lats pel públic sobre els riscos que comporta aquest acord comercial per al clima, la salut i la justícia social. Davant les respostes esquives o no creïbles dels polítics, aquests han rebut una reprimenda en forma de dutxa de productes tòxics (el líquid utilitzat, de color verd, és inocu i està elaborat a base de materials naturals i fàcilment rentable) . Tot seguit, s’ha llegit un manifest que recorda la gran quantitat de col·lectius de la societat civil i del sectors agrícoles afectats que s’oposen a aquest acord (1).

La setmana passada, la Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea (COPA-COPEGA) va rebutjar la signatura d’aquest acord comercial i denunciar els perjudicis sobre algunes produccions dels països de la UE (blat de moro, sucre, carn de boví) i va assenyalar també la incoherència que suposa que la UE permeti l’exportació d’agrotòxics prohibits a la UE al mateix temps que vol permetre l’entrada de matèries primeres i productes agrícoles amb presència d’aquestes mateixes substàncies tòxiques no autoritzades.

Un acord comercial que portarà més emissions i més pesticides perillosos

Segons les organitzacions convocants, “mentre a la COP30 a Belém s’està parlant de la necessitat de més ambició a l’hora reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI), els que negocien aquest acord comercial caminen en la direcció contrària, tot incentivant un més gran flux de productes i matèries primeres entre continents, algunes de les quals (com la soia o la carn de boví) estan darrere de processos de desforestació i gran quantitat d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Sense una reducció immediata i profunda de les emissions en tots els sectors serà impossible limitar l’escalfament global a 1,5 °C i evitar els pitjors efectes”.

Entre els greus problemes que porta aparellat aquest acord comercial, els moviments socials recorden que l’Avaluació de l’Impacte sobre la Sostenibilitat (EIS), realitzada a finals del 2020 per encàrrec de la Comissió Europea, va calcular que aquest tractat comercial provocaria un augment global de metà i òxid nitrós, així com un augment de les emissions de CO² a la UE, el Brasil i l’Argentina i un “augment moderat general” de les emissions de GEI en altres països del Mercosur.

Malgrat que el propi estudi assenyalava que les emissions derivades dels canvis en l’ús del sòl i la desforestació representen el 55% de les emissions de CO² del Brasil i el 70% de les de Paraguai, la consultora redactora de l’avaluació va admetre que aquestes projeccions exclouen qualsevol càlcul de les emissions derivades dels canvis en l’ús del sòl i la desforestació.

“L’avaluació de l’impacte social i ambiental d’aquest acord comercial ha estat un mer tràmit. La política comercial de la UE no es pot construir amagant sota la catifa la desforestació, produïda per matèries primeres com la soia, la canya de sucre o la producció de carn de boví, amén de modernes formes de treball esclau, invasió de terres indígenes i la vulneració dels drets humans”, han declarat les organitzacions.

Així mateix, en la declaració llegida durant l’acte, les entitats convocants han recordat que una recerca de Greenpeace Alemanya (L’informe “A toxic Cocktail: the EU-Mercosur Deal. Limes reveal how european pesticides travel around the world (and back), traduït al castellà per Ecologistes en Acció) va trobar residus de diversos pesticides en llimes produïdes al Brasil i venudes dins del mercat de la UE, a través de l’anàlisi en laboratori de més de 50 mostres de llimes comprades en supermercats i mercats majoristes a Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Espanya i Suècia.

Els pesticides, entre ells l’herbicida glifosat i els insecticides imidacloprid i cipermetrin, són fabricats a la UE i venuts per empreses europees al Brasil, un dels principals països consumidors de plaguicides del món. Més de la meitat dels pesticides trobats són considerats altament perillosos perquè suposen un greu risc per a la salut humana, els animals o el medi ambient. L’acord UE-Mercosur proposat eliminaria els aranzels sobre les exportacions de plaguicides de la UE als països del Mercosur i reduiria el control en els aliments importats, cosa que significa que tant l’ús de pesticides com els seus efectes adversos augmentarien exponencialment.

“Tot el que envolta l’acord UE-Mercosur és tòxic. Primer, els gegants de la indústria química de la UE ja produeixen i exporten al Brasil substàncies tòxiques, algunes de les quals ni tan sols estan aprovades per al seu ús dins de la UE; i després, la UE les reimporta en forma de residus en els aliments. Aquest acord impulsarà el comerç de pesticides i potenciarà aquest cicle tòxic”, han conclòs les entitats convocants.

Galeria d’imatges >

(1) Sindicats, consumidors, grups de drets humans i organitzacions ambientalistes, economistes, pobles indigenes, municipis locals i altres organitzacions de la societat civil han criticat l’acord. A més, més de 2 milions de ciutadans de la UE que han firmat peticions en contra.

La entrada Pedro Sánchez i Luis Planas reben un bany de pesticides en una protesta per a denunciar l’acord comercial entre la UE i els països del Mercosur aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ekologistak Martxan-Ecologistas en Acción taldeak gutun bat bidali die Industria eta Lan ministerioei, 20 erakundek baino gehiagok sinatutako dekalogo batekin, ndustria-eraldaketa bidezkoa eskatzeko. 

Hainbat erakunde ekologista, sozial eta sindikalek bat egin dute Ekologistak Martxan-Ecologistas en Acción taldeak industria-ereduaren eraldaketa sakonak eskatzeko bultzatutako kanpainarekin. Sektorearen beharrezko deskarbonizaziotik abiatzen diren arren, industria-eremuan hain ohikoak ez diren beste alderdi batzuetan sakontzen dute, hala nola herritarren parte-hartze handiagoa, aldaketarako politika publikoak eta ingurumen-politikak, baliabideen erabilera eraginkorragoa eta arduratsuagoa, eta, batez ere, ekoizpena gizarte-premien arabera birpentsatzea, ekitate- eta iraunkortasun-esparru batean. Hori guztia naturarekin, prestakuntzarekin, finantzaketarekin eta lan-esparruarekin lotutako alderdiak kontuan hartuta.

Dekalogo hau Industria eta Turismo Ministeriora eta Lan eta Gizarte Ekonomia Ministeriora bidali da, Brasilen COP30aren ospakizunarekin bat eginez, non trantsizio justua eztabaidagai nagusia den. Ekologistak Martxan-Ecologistas en Acción taldeak uste du industria funtsezko sektorea dela trantsizio horren barruan, eta, hala ere, Europar Batasunak bere berrindustrializazio-politikekin duen norabidea bizitzaren eta muga ekologikoen aurka doala. Europaren lehiakortasuna berreskuratzeko apustuaren abiapuntua berrarmatze militarra eta ingurumen- eta gizarte-neurriak desarautzea da. Erakunde ekologistak salatu duenez, ikuspegi hori industriak izan beharko lukeen helburutik aldentzen da, hau da, “pertsonen bizitza hobetzen laguntzea, planeten mugak errespetatuz eta eragin negatiboak minimizatuz”. Horregatik, eta industria-sektorearentzat une erabakigarria denez, eskatzen dute beharrezkoa dela sakoneko eraldaketa bati ekitea, deskarbonizaziorako prozesuak ez ezik, ekoizpen-eredu osoa ere berritzeko.

Formularioa irekita egongo da laguntzak batzen jarraitzeko eta industria justua eskatzeko: “Pertsona guztientzako justiziarekin eta inor atzean utzi gabe eta muga ekologikoak gainditu gabe bizitza duinak mantentzeko beharrak estaliko dituen neurrian”, adierazi du Sara López ‘Industria, la justa’ Ecologistas en Acción taldearen kanpainaren arduradunetako batek. Helburua industria-eraldaketa sustatzea da, inplikatutako eragile guztien parte-hartzearekin: gizarte zibileko erakundeak, GKEak, sindikatuak, langileak, ikastetxeak, enpresak, administrazioa. Susana Millanek, ‘Industria, la justa’ kanpainaren arduradunak, honako hau ondorioztatu du: “Inflexio-puntu batean gaude: krisi globala eta horren ondorioak elikatzen jarraitzen duen industria bat mantentzen dugu, edo bidezko trantsizioa bultzatzen du. Baina horretarako eredu industriala guztion artean birpentsatu eta aldaketa sakonak egin behar ditugu “.

La entrada Trantsizio ekosozial justu batek eraldaketa industrial sakona behar du aparece primero en Ecologistas en Acción.

Ecologistes en Acció del País Valencià denuncia que la promoción de la caza de PP y Vox es una especie de instrumentalización para revertir la caída de cazadores.

La federación ecologista manifiesta su más enérgica repulsa a la iniciativa aprobada por el Partido Popular y Vox en Les Corts Valencianes para fomentar la actividad cinegética entre menores a través de charlas, talleres, campamentos y convivencias extraescolares pagadas o subvencionadas en los centros de Educación Primaria de la Comunidad Valenciana.

Para los ecologistas, esta propuesta es una irresponsabilidad política, social y educativa que busca instrumentalizar el sistema educativo para fines sectoriales, en detrimento de los valores esenciales para la construcción de una sociedad respetuosa, justa y sostenible.

La caza no es educación

La intención de PP y Vox es clara: frenar el declive de la afición cinegética. Ecologistes en Acció denuncia que esta medida no persigue ningún beneficio educativo, psicológico o cultural para los niños, sino un objetivo puramente demográfico para el sector:

Un simple dato lo confirma: en el País Valenciano se ha pasado de tener aproximadamente 140.000 cazadores en el pasado a solo 33.000 federados en la actualidad (una disminución del 76,43%). Sin embargo, la superficie total cinegética cubre entre el 80% y 87% del territorio valenciano. Su gran preocupación no es la naturaleza ni los niños, sino la pérdida de ‘mano de obra’ que asegure la continuidad del negocio cinegético en la práctica totalidad de nuestro territorio.

Además, los estudios realizados por el GER (el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció de Vila-real) demuestran que desde la década de los años noventa se sigue abatiendo por disparo a aves rapaces (diurnas y nocturnas) y a otro tipo de aves protegidas. En este contexto, no se ha encontrado una disminución clara de las muertes por concienciación; más bien, se confirma que:

«La disminución en la mortalidad de aves no es una victoria de la concienciación, sino una consecuencia directa de la caída del número de cazadores».

El número de aves protegidas muertas por disparo cayó un 59% a lo largo del periodo de estudio (1990-2023), mientras que el número de licencias de caza en la Comunidad se desplomó un 68,6%. Por lo tanto, podemos afirmar que la reducción se debe simplemente a que hay muchas menos personas con un arma en el campo, y no a que quienes cazan hayan cambiado su comportamiento.

Según el GER-EA Vila-real: «la tasa de incidencia demuestra que el cazador activo hoy es estadísticamente más propenso a abatir un ave protegida que hace 30 años».

Es fundamental destacar que las rapaces diurnas y nocturnas todas protegidas representaron consistentemente entre el 75% y el 80% de todas las aves muertas por disparo.

Nuestros datos demuestran que, si bien hay menos muertes absolutas, el problema de fondo del furtivismo y la falta de respeto a la normativa no solo persiste, sino que se ha vuelto más agudo entre el colectivo activo de cazadores del País Valenciano, especialmente en la provincia de Castellón. Por ello, la vigilancia y las medidas de control son ahora más críticas que nunca.”

Ecologistes en Acció se opone rotundamente por:

Normalización de la violencia y el uso de armas.

• Prohibido enseñar a matar: el principio fundamental de la educación en valores es el respeto a la vida. No hay justificación pedagógica alguna para introducir en la escuela primaria, ni siquiera en actividades extraescolares, la enseñanza de técnicas y actividades donde se torturan y maten a animales.
• Armas fuera de las aulas: la propuesta de promover la caza entre menores introduce implícitamente el concepto del uso de armas en el entorno escolar. Desde Ecologistes en Acció estamos en contra de meter armas en las escuelas, institutos ni en las aulas de las universidades y promover la cultura de la violencia y la muerte de forma directa o indirecta.

La caza no es cultura, ni deporte

La federación ecologista desmiente y rechaza los argumentos esgrimidos por la Federación de Caza y los promotores políticos, que buscan justificar su iniciativa bajo el pretexto de «fomentar una cultura de la caza responsable», el «mantenimiento de los ecosistemas» el «control de sobrepoblaciones» o la consideran una «actividad cultural o deportiva».

La cultura, el arte y el deporte que la escuela debe fomentar son la música, la pintura, el teatro o la ciencia, que enriquecen y contribuyen al desarrollo humano integral. La caza es, por el contrario, una práctica extractiva y mortal que carece de aval científico como beneficiosa para la construcción vital de los niños.

Por ello, la caza nunca puede equipararse al nivel de las actividades extraescolares que verdaderamente contribuyen a su formación, como son el ballet, la danza, la pintura, el fútbol, los idiomas, las clases de refuerzo, la informática o la robótica.

Ecologistes en Acció considera que la principal tarea de la escuela y de toda actividad extraescolar es fomentar valores esenciales para la convivencia, la formación personal y la conservación del planeta.

Nos preguntamos: ¿Qué valores queremos que nuestros hijos aprendan en la escuela?

Los valores que la educación debe promover activamente en el alumnado de forma libre y consciente incluyen aspectos como:

• El respeto incondicional hacia la naturaleza y biodiversidad basados en la evidencia científica.
• La empatía y la solidaridad como base de las relaciones.
• El pensamiento crítico y la resolución pacífica de conflictos.
• El trabajo en equipo para conseguir fines que beneficien a la humanidad y al planeta.
• El respeto total a la vida.

La entrada No a la cultura de la muerte en las aulas aparece primero en Ecologistas en Acción.

• Trantsizio Ekologikorako eta Erronka Demografikorako Ministerioak partaidetza-prozesu opaku eta dokumentazio teknikorik gabea mantentzen du, eta horrek partaidetza sinboliko bihurtzen du eta beste ingurumen-politika batzuetako akatsak errepikatzen ditu.
• Hainbat eskualdek zalantzan jarri dute Europako araua, eta ohartarazi dute ez dutela aplikatuko, plan komun eta anbiziotsu bat egitea oztopatuz.
• Gobernuak eta erkidegoek 2026ko abuztura arte dute Lehengoratze Plan Nazionala Europako Batzordera bidaltzeko eta Europako araudia betetzeko.

Ecologistas en Acción eta Juventud por el Clima–Fridays for Future elkarteak, beste erakunde ekologista batzuen artean, benetako aurrerapenik eza eta Lehengoratze Plan Nazionala egiteko anbizio eskasa salatu ditu. Plan hori garatzea Gobernuari eta autonomia-erkidegoei dagokie. Prozesu horrek Natura Lehengoratzeko Europako Erregelamendua aplikatzeko oinarriak ezarri beharko lituzke, eta Trantsizio Ekologikorako eta Erronka Demografikorako Ministerioaren (MITECO) opakutasunak eta hainbat autonomia-erkidegoren konpromiso-faltak (are gehiago, araua beren lurraldeetan ez aplikatzeko mehatxua egiten dute) oztopatu egiten dute.

Kolektiboen ustez, MITECOk bultzatutako parte-hartze prozesua dinamika itxi eta ez oso gardenean garatzen da, dokumentazio teknikorik eta parte hartzeko bide eraginkorrik gabe. Azaldu dutenez, bilerak ministerioaren azalpenetara mugatzen dira, eta ez dute eztabaidarako eta kanpoko ekarpenik egiteko tarterik. Horri gehitu behar zaio hainbat autonomia-erkidegoren jarrera; izan ere, planaren eraikuntzan inplikatu beharrean, publikoki eskatu dute Europako araua indargabetzea, eta hori betetzeko beharrezkoak diren aurrerapenak blokeatzen dituzte.

Ezinegona joan den astean ikusi zen, hainbat erakundetako ordezkariak Planaren lan-mahai batera joan zirenean eta MITECOri gutun bat eman ziotenean prozesuaren egiturazko gabeziak salatzeko. Bertan, planaren gobernantza sakonki birformulatzea eskatzen dute, gardentasuna, administrazioen arteko lankidetza eta parte-hartze sozial eraginkorra bermatzeko.

Natura Lehengoratzeko Europako Erregelamenduak, 2024ko abuztutik indarrean dagoenak, juridikoki lotesleak diren helburuak ezartzen ditu Europan degradatutako ekosistemak berreskuratzeko: 2030erako egoera txarrean dauden habitaten % 30 gutxienez leheneratzea, ibaien konektibitatea berreskuratzea, polinizatzaileen gainbehera lehengoratzea edo hiriko berdeguneak hobetzea, besteak beste. Espainiak 2026ko abuztura arte du Europako Batzordeari bere Leheneratze Plan Nazionala aurkezteko, arloak, ekintzak, finantzaketa-iturriak eta jarraipen-mekanismoak zehaztuz.

Hala ere, egungo prozesuak ez dirudi erronkaren mailan dagoenik. Espainiako Gobernuak ez ditu sortu parte-hartze erreal eta oinarriturako beharrezko baldintzak, eta autonomia-erkidegoak ez dira ari beren lurraldeetako helburu eta ekintza zehatzen definizioan duten eginkizun erantzukidea onartzen. Blokeo instituzional horrek plana izapide huts bihurtzearekin mehatxatzen du, larrialdi ekologikoari erantzuteko gai ez dena.

Kolektiboek eskatzen dute akta guztiak, parte-hartzaileen zerrendak eta laneko dokumentazio teknikoa argitaratzea, eztabaidarako espazio errealak irekitzea eta eskualdeetako tailerrak antolatzea, administrazioen, komunitate zientifikoen, tokiko eragileen eta gizarte zibilaren arteko elkarrizketa eraginkorra ahalbidetzeko. Gainera, gardentasuna, jarraipena eta kontuak ematea bermatuko duen plataforma digital publiko eta iraunkor bat sortzea proposatzen dute.

“Lehengoratze Plan Nazionalaren arrakasta planaren helburuen eta hura eraikitzeko prozesuaren araberakoa da”, azpimarratu dute erakunde sinatzaileek. “Gardentasunik gabe, administrazioen arteko lankidetzarik gabe eta herritarren parte-hartzerik gabe, planak legitimitatea galtzeko eta galdutako aukera bihurtzeko arriskua du. Natura lehengoratzeak erabakiak hartzeko modua berrezartzea ere eskatzen du “, ondorioztatu dute talde ekologistek.

La entrada Lehengoratze Plan Nazionalak Gobernuaren opakutasunaren eta blokeo autonomikoaren artean kokatzen du aparece primero en Ecologistas en Acción.