Antecedentes

A mesura que els Estats membres de la UE entren en la fase final de les negociacions sobre el Reglament relatiu a la producció i comercialització de materials de reproducció vegetal, una àmplia coalició que agrupa més de 200 persones agricultores, obtentores i conservadores de llavors i organitzacions mediambientals ha enviat una carta conjunta a les ministres i ministres de de Agricultura de la UE.

En la carta es dona la veu d’alarma: tret que es restableixin en els pròxims dies les salvaguardes fonamentals per a la agrobiodiversitat i els drets d’agricultors i agricultores, Europa corre el risc de quedar-se ancorada en un sistema de llavors no apte per a la resiliència climàtica, les pràctiques agrícoles sostenibles i la sobirania alimentària.

Les persones i organitzacions signants —entre els qui es troben representants de l’agricultura ecològica i agroecològica, petites empreses de llavors i xarxes de conservació— adverteixen que l’actual proposta del Consell de la UE no proporciona l’espai jurídic necessari perquè agricultors/es, obtentors/es i iniciatives de l’àmbit de les llavors continuïn preservant i desenvolupant la diversitat de cultius a Europa. Al contrari, afirmen que “porta amb si el risc que es doni un greu retrocés en uns certs drets essencials ja reconeguts en diversos països europeus”.

D’acord amb la planificació actual del Consell, la Presidència danesa té previst avaluar el suport dels Estats membres en la reunió d’agregats/as del 28 de novembre, seguida d’un possible mandat del Coreper a mitjan desembre, amb el que conclouria el procés intern del Consell.

Magdalena Prieler, portaveu de ARCHE NOAH, ha declarat: “Si el Consell no corregeix el rumb abans de finalitzar la seva posició, Europa soscavarà els drets d’aquelles persones i col·lectius que mantenen viva l’agrobiodiversitat. Estem a pocs dies d’una decisió que podria salvaguardar aquests drets així com la diversitat de llavors, o restringir-los irreversiblement. Els Estats membres han de triar amb prudència”.

Eric Gall, director adjunt de IFOAM Organics Europe, ha subratllat la necessitat de crear un marc que reflecteixi les realitats dels sistemes ecològics i agroecològics: “És essencial que la futura legislació sobre materials de reproducció vegetal proporcioni l’espai jurídic necessari per a un mercat de llavors diversificat i perquè el sector de l’agricultura pugui triar les varietats més adequades per als seus sistemes agrícoles. Per exemple, limitar les varietats de conservació només a determinades espècies de cultius i a la regió d’origen suposaria un gran obstacle per als qui es dediquen a l’agricultura i a l’obtenció ecològica i agroecològica que actualment depenen d’elles”.

Una amenaça per a l’agrobiodiversitat

Les organitzacions signants recorden que la diversitat de cultius i varietats és la base d’una agricultura resilient. Una major diversitat genètica permet a les plantes adaptar-se a plagues, malalties i condicions climàtiques ràpidament canviants, i promou la producció sostenible d’aliments. No obstant això, l’agrobiodiversitat ha disminuït dràsticament durant dècades.

La petita producció, les xarxes de conservació i els sistemes d’intercanvi entre agricultores i agricultors són essencials per a mantenir i renovar aquesta diversitat. No obstant això, l’actual projecte de materials de reproducció vegetal amenaça amb endurir el marc regulador entorn d’aquestes activitats no comercials que milloren la diversitat, en lloc de protegir-les.

Alessandra Turc, portaveu de la Coordinadora Europea Via Campesina, ha explicat: “La selecció, la gestió dinàmica de material de reproducció vegetal a la granja i els intercanvis entre agricultors/es són essencials per a adaptar les plantes a les condicions locals de cultiu i constitueixen la pedra angular de l’agroecologia. Aquestes pràctiques no són comercials, sinó que han de reconèixer-se com a drets col·lectius del sector fora de l’àmbit d’aplicació del Reglament sobre materials de reproducció vegetal, com ja ocorre en diversos països de la UE”.

Un moment decisiu amb greus conseqüències si es passa per alt

Atès que el termini intern del Consell s’acosta, les organitzacions de la societat civil adverteixen que els Estats membres tenen un marge de temps molt reduït per a integrar salvaguardes essencials. Aquestes són les seves propostes i demandes:

• Excloure les activitats de conservació i de gestió dinàmica en les explotacions agrícoles de les normes sobre materials de reproducció vegetal. Considerar els intercanvis per a la conservació o l’obtenció com a pràctiques comercials amenaça milers d’iniciatives de base de l’àmbit de les llavors.
• Garantir els drets d’agricultores i agricultors per a conservar, utilitzar i intercanviar les seves llavors, incloent-hi una compensació econòmica. Es tracta de drets reconeguts internacionalment (TIRFAA, UNDROP, CBD) i han d’aplicar-se en la legislació de la UE, fora de l’àmbit de la comercialització de materials de reproducció vegetal.
• Garantir un registre senzill i accessible per a les varietats de conservació antigues i de recent desenvolupament, per a totes les espècies i sense limitacions geogràfiques. El seu ús no ha de veure’s restringit per limitacions regionals o de tipus de cultiu.
• Exigir que les proves de valor per al cultiu i l’ús sostenibles (VSCU) es realitzin en condicions ecològiques o de baixos inputs. La sostenibilitat ha d’avaluar-se com un sistema, no en funció de trets aïllats.
• Eximir les nanoempreses de càrregues administratives desproporcionades. Aquestes petites empreses de llavors són essencials per a preservar la diversitat de llavors adaptades a les condicions locals.
• Garantir la transparència en els mètodes d’obtenció i els drets de propietat intel·lectual. Agricultors/es i obtentors/es necessiten disposar d’informació clara per a prendre decisions informades i salvaguardar el lliure accés als recursos genètics.

La coalició insta ministres i ministres d’Agricultura que corregeixin la proposta abans que el Consell finalitzi la seva posició, i s’asseguri que el Reglament reflecteix les necessitats de les persones agricultores, jardineres, obtentores i xarxes de llavors que fomenten la resiliència de l’agricultura a Europa: “No fer-ho suposaria un retrocés històric per a l’agrobiodiversitat, els drets d’agricultores i agricultors, i la capacitat d’Europa per a adaptar-se a la crisi climàtica”.