En la mañana de este miércoles se hacían oficiales varias presencias importantes en Albacete, que a buen seguro harán las delicias de sus seguidores en la ciudad, la provincia y comunidades limítrofes como Murcia, Valencia o Alicante; entre otras. Todas ellas se suman a las ya anunciadas y aumentan la apuesta. Así las cosas, Antorchas …
La entrada Ya es oficial: se suman a la apuesta en Albacete aparece primero en El Digital de Albacete.
Tras su victoria por 0-1 de este lunes en Burgos, el capítulo más próximo de la historia del Albacete Balompié será conocer mañana a su próximo rival en Copa del Rey. Cuestionados Alberto, Jefté y Lorenzo Aguado por su preferencias, dos lo tienen claro y uno no se moja. Será a partir de las 13.00 …
La entrada El Albacete, a las puertas de conocer a su rival de Primera en Copa: “Betis o Valencia, les podemos plantar cara” aparece primero en El Digital de Albacete.
Ecologistas en Acción del País Valenciano ha presentado unas observaciones críticas al documento inicial del proyecto de una gran planta industrial de producción y almacenamiento de amoniaco verde Castellón de la Plana, que pretende ser considerado como Proyecto de Interés Autonómico (PIA).
La propuesta proviene de la compañía Armonia Green Castellón S.L.U., la cual pertenece a la corporación Ignis que, a su vez, recibe financiación del fondo de inversión KKR, de orientación sionista y a favor del estado de Israel.
En la documentación presentada se prioriza el ajuste urbanístico para que el proyecto encaje en el suelo elegido, en vez de detallar cómo será la planta y qué implicaciones tendrá. Asimismo, en lugar de separar los informes urbanísticos y ambientales, como pide la ley, la empresa los ha unido en un único documento, lo que complica la evaluación y resta claridad al proceso.
El proyecto cuenta con una insuficiente descripción de la planta y con cifras contradictorias que varían según los epígrafes. Aspectos tan básicos como la cantidad de agua que va a necesitar, la energía que va a consumir, cómo será el tratamiento de agua de mar que extraiga ni como gestionará la salmuera restante. O cómo almacenará las enormes cantidades de amoniaco producidas, el cual es una sustancia tóxica, inflamable y peligrosa, no se describen con claridad en el proyecto.
De hecho, se ha demostrado que, para producir medio millón toneladas de este producto, es necesario alrededor del 25 % del consumo eléctrico de todo el País Valenciano en 2024. Por tanto, la producción de energía no puede ser renovable porque el territorio no alcanza a producir dicha cifra.
En relación a obtener la categoría de «Interés Autonómico», la ley valenciana exige, entre otros requisitos, que genere al menos 200 empleos indefinidos. Sin embargo, la propia empresa reconoce que la planta solo crearía unos 100 puestos.
Por otra parte, el Estudio de Impacto Ambiental es insuficiente y no cumple con los requisitos mínimos de la Ley 21/2013 de evaluación ambiental. Entre las carencias más significativas, el proyecto no presenta los impactos del vertido al mar de la salmuera ni las posibles afecciones a los espacios protegidos cercanos incluidos en la Red Natura 2000, en especial a la ZEPA Delta de l’Ebre – Illes Columbretes.
Asimismo, tampoco hay una adecuada evaluación de los posibles riesgos, tanto tecnológicos como por accidentes graves, a pesar de almacenar cantidades masivas de amoniaco anhidro, una sustancia tóxica, inflamable y peligrosa para el medio marino.
El proyecto está diseñado para producir más de 500.000 toneladas anuales de amoniaco destinadas casi exclusivamente a la exportación, mediante grandes buques gaseros y tuberías hacia la dársena sur del puerto de Castellón.
Sin embargo, aunque la empresa presenta el proyecto como una «oportunidad económica» para la industria de la región, el documento no contempla su suministro a sectores estratégicos valencianos que necesitan urgentemente avanzar hacia la descarbonización, como la industria cerámica de Castellón.
Por tanto, todo apunta a que la inversión propuesta no responde a un interés autonómico real, sino a un modelo logístico orientado al mercado internacional, donde el territorio asumiría los impactos ambientales y de seguridad, pero sin recibir un beneficio real y directo a cambio.
Por todo ello, Ecologistes en Acció del País Valencià considera que el proyecto de esta planta de amoniaco verde es insostenible, legalmente incompleto y territorialmente injustificado.
Pedimos a la Dirección General de Urbanismo, Paisaje y Evaluación que no declare el proyecto de interés autonómico, que exija un nuevo expediente que cumpla con la normativa ambiental, urbanística y de seguridad industrial, y que se prioricen proyectos que contribuyan a una verdadera transición ecológica de la industria valenciana.
La entrada Observaciones críticas de Ecologistas en Acción a la planta de amoníaco verde en Castellón aparece primero en Ecologistas en Acción.
Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat unes observacions crítiques al document inicial del projecte d’una gran planta industrial de producció i emmagatzematge d’amoníac verd a Castelló de la Plana que pretén ser considerat com a Projecte d’Interés Autonòmic (PIA).
La proposta prové de la companyia Armonia Green Castelló SLU, la qual pertany a la corporació Ignis que, alhora, rep finançament del fons d’inversió KKR, d’orientació sionista i a favor de l’estat d’Israel.
En la documentació presentada es prioritza l’ajust urbanístic perquè el projecte encaixe en el sòl triat, en comptes de detallar com serà la planta i quines implicacions tindrà. Així mateix, en lloc de separar els informes urbanístics i ambientals, com demana la llei, l’empresa els ha units en un únic document, la qual cosa complica l’avaluació i resta claredat al procés.
El projecte compta amb una insuficient descripció de la planta i amb xifres contradictòries que varien segons els epígrafs. Aspectes tan bàsics com la quantitat d’aigua que necessitarà, l’energia que consumirà, com serà el tractament d’aigua de mar que extraga ni com gestionarà la salmorra restant; o com emmagatzemarà les enormes quantitats d’amoníac produïdes, el qual és una substància tòxica, inflamable i perillosa, no es descriuen amb claredat en el projecte.
De fet, s’ha demostrat que, per a produir mig milió tones d’aquest producte, és necessari al voltant del 25% del consum elèctric de tot el País Valencià en 2024. Per tant, la producció d’energia no pot ser renovable perquè el territori no arriba a produir aquesta xifra.
En relació a obtindre la categoria de «Interés Autonòmic», la llei valenciana exigeix, entre altres requisits, que genere almenys 200 ocupacions indefinides. No obstant això, la pròpia empresa reconeix que la planta només crearia uns 100 llocs.
D’altra banda, l’Estudi d’Impacte Ambiental és insuficient i no compleix amb els requisits mínims de la Llei 21/2013 d’avaluació ambiental. Entre les mancances més significatives, el projecte no presenta els impactes de l’abocament a la mar de la salmorra ni les possibles afeccions als espais protegits pròxims inclosos en la Xarxa Natura 2000, especialment a la ZEPA Delta de l’Ebre – Illes Columbretes.
Així mateix, tampoc hi ha una adequada avaluació dels possibles riscos, tant tecnològics com per accidents greus, malgrat emmagatzemar quantitats massives d’amoníac anhidre, una substància tòxica, inflamable i perillosa per al medi marí.
El projecte està dissenyat per a produir més de 500.000 tones anuals d’amoníac destinades quasi exclusivament a l’exportació, mitjançant grans vaixells cisternes i canonades cap al port.
No obstant això, encara que l’empresa presenta el projecte com una «oportunitat econòmica» per a la indústria de la regió, el document no contempla el seu subministrament a sectors estratègics valencians que necessiten urgentment avançar cap a la descarbonització, com la indústria ceràmica de Castelló.
Per tant, tot apunta al fet que la inversió proposada no respon a un interés autonòmic real, sinó a un model logístic orientat al mercat internacional, on el territori assumiria els impactes ambientals i de seguretat, però sense rebre un benefici real i directe a canvi.
Per tot això, Ecologistes en Acció del País Valencià considera que el projecte d’aquesta planta d’amoníac verd és insostenible, legalment incomplet i territorialment injustificat.
Demanem a la Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació que no declare el projecte d’interés autonòmic, que exigisca un nou expedient que complisca amb la normativa ambiental, urbanística i de seguretat industrial, i que es prioritzen projectes que contribuïsquen a una veritable transició ecològica de la indústria valenciana.
La entrada Observacions crítiques d’Ecologistes en Acció a la planta d’amoníac verd a Castelló aparece primero en Ecologistas en Acción.
Coincidint amb el Dia sense Compres i en el 78è aniversari de la Partició de Palestina, activistes d’Ecologistes en Acció van protagonitzar divendres una acció simbòlica enfront de la botiga insígnia de Zara a la Gran Via de Madrid. Vestides de negre i portant una mortalla que simulava un bebè palestí assassinat, les persones participants han denunciat la complicitat de la marca amb el règim israelià d’apartheid i genocidi.
Fotografies: Nacho Goytre.
>> Galeria d’imatges i vídeos
Durant l’acció s’han repartit centenars de fullets informatius dirigits a clients i vianants, explicatius de per què Zara figura a la llista d’empreses boicotejades pel moviment global de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS). L’acte reivindicatiu ha estat silenciós, solemne i ha comptat amb el suport espontani de persones que han aplaudit i s’han sumat a la convocatòria.
L’acció forma part del Dia Sense Compres, una jornada internacional de vaga de consum que cada any impulsa Ecologistes en Acció “com a contrapunt al consumisme desaforat i al Black Friday”. En aquesta ocasió, el focus s’ha posat en Zara, a causa de la seva creixent implicació amb Israel: el 2025, la companyia va inaugurar la seva botiga més gran fins a la data en el complex Big Fashion Glilot, en territori israelià. A més, el seu franquiciat local ha finançat actes de campanya d’Itamar Ben-Gvir, ministre israelià supremacista, condemnat per suport al terrorisme, sancionat per diversos països i defensor públicament del genocidi a Palestina. Ben-Gvir és citat en la causa per genocidi que actualment s’estudia en la Cort Internacional de Justícia.
“Zara no sols alimenta el fast fashion i la crisi climàtica amb milers de tones de roba fabricades al sud global i transportada amb avió, també blanqueja amb la seva imatge un règim que està assassinant a milers de palestines i palestins. Avui hem vingut a recordar que cada peça que es compra aquí pot estar contribuint al pagament d’impostos a un govern genocida”, ha declarat Enrique Quintanilla, portaveu d’Ecologistes en Acció.
Charo Morán, portaveu també de l’organització ecologista, ha instat la ciutadania a sumar-se al boicot a Zara i a “optar per alternatives lliures d’explotació laboral i de complicitat amb violacions de drets humans: consumir menys roba, combatre modes efímeres, allargar la seva vida útil, usar roba de segona mà adquirida en el petit comerç i, en la mesura que sigui possible, de producció ètica i local”.
Fotografies: Nacho Goytre.
>> Galeria d’imatges i vídeos
A més, ha recordat que el model de negoci d’Inditex també té un impacte ambiental devastador. Segons l’informe “Moda Aèria”, l’empresa realitza més de 1.600 vols de càrrega a l’any des de l’aeroport de Saragossa per a proveir les seves botigues, la qual cosa suposa emissions 14 vegades superiors a les del transport marítim. Aquesta estratègia de velocitat sobre sostenibilitat contribueix significativament a la crisi climàtica, que també és una forma de violència contra els pobles més vulnerables.
L’acció també ha servit per a visibilitzar el paper de la moda ràpida en la precarització laboral, especialment de dones, en països del sud global. Inditex utilitza cadenes de subministrament que han provocat tragèdies com la de Rana Plaza a Bangladesh, al 2013, on van morir més de 1.100 treballadores.
Fotografies: Nacho Goytre.
>> Galeria d’imatges i vídeos
Ecologistes en Acció ha recordat que el consum és una eina política, i que cada decisió de compra té conseqüències. Per això, ha animat a la ciutadania a participar en el boicot a Zara i a altres marques còmplices de l’apartheid israelià, i a sumar-se a les mobilitzacions previstes per a aquest 29 de novembre, Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, que se celebraran en desenes de ciutats de l’Estat espanyol.
“No es tracta només de no comprar avui, es tracta de canviar el model. No volem roba que ocupi, que mat, que explota. Volem moda que curi, que cuidi, que respecti”, han conclòs les activistes.
La entrada Dia Sense Compres: Ecologistes en Acció denuncia la complicitat de Zara amb el genocidi a Gaza i anima a un consum sostenible i responsable aparece primero en Ecologistas en Acción.
Durant els dies 14, 15 i 16 de novembre va tindre lloc la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal 2025. Una activitat de catalogació de biodiversitat (fauna i flora) en la qual van participar diferents grups locals d’Ecologistes en Acció del País Valencià: Alacant, Crevillent, Santa Pola i Vinaròs.
La biomarató és una activitat de ciència ciutadana consistent a catalogar la biodiversitat mitjançant aplicacions com iNaturalist, on qualsevol persona pot col·laborar pujant els seus registres, anomenades «observacions». Posteriorment, eixos registres són revisats per experts que identifiquen les espècies i les introdueixen en bases de dades oberts com Gbif.
Es tracta d’una activitat atractiva i senzilla de conéixer la biodiversitat que ens envolta, acostant de manera activa la ciència a la ciutadania. No és necessari ser cap expert en fotografia ni en espècies. Pots pujar fotos des del mòbil i la pròpia aplicació et recomana espècies similars, i si no el tens clar, una persona experta el corregirà.
Les biomaratons compten amb un àmbit d’actuació determinat. En aquesta ocasió, els territoris d’Espanya i Portugal. No obstant això, associacions i col·lectius poden realitzar els seus propis projectes locals per a fomentar la participació en un espai determinat.
Així, els grups d’Ecologistes en Acció participants, Alacant, el Campanà-Crevillent, Talaiola-Santa Pola i Apnal-Vinaròs han organitzat projectes propis amb un àmbit d’actuació en els seus termes municipals i els espais protegits que els envolten, els quals van ser els espais triats per a la realització d’activitats durant tot el cap de setmana.
En general, les activitats han consistit a assistir a un espai natural en grup, on es comparteix el coneixement i es realitzen fotografies i registres. Les activitats nocturnes, han comptat amb el valor afegit d’usar paranys de llum ultraviolada per a atraure papallones i arnes nocturnes i insectes.
A més, el grup de Vinaròs ha inclòs també mostres de fototrampeig diürn i nocturn; detectors d’ultrasons per a ratpenats; hides per a fotografia de naturalesa en abeuradors d’atracció de fauna, o gravació de sons de la naturalesa per a cants d’aus.
Aquesta Biomarató de Tardor 2025 ha comptat amb 13 projectes locals en iNaturalist, que han ocupat diferents àmbits geogràfics i biogeogràfics de la Península Ibèrica, Balears i Canàries.
El nombre total de persones participants ha ascendit fins als 1.521 observadors, els quals han realitzat un total de 14.064 observacions. Encara que no s’han batut els rècords de 2024, la participació i el nombre d’observacions ha sigut molt elevada.
D’elles prop del 50% ja han sigut analitzades i verificades. En nombre d’espècies, s’han identificat un total de 3.523 espècies, entre les quals destaquen les 1.488 plantes (quasi el 43%), les 711 espècies d’insectes (20%), les 555 espècies de fongs (16%), i les espècies d’aus i mol·luscos que ronden els 200 i 150 espècies respectivament (6% i 4,5%).
El total dels quatre grups de Ecologistes en Acció del País Valencià va ascendir a 1.625 observacions de 826 espècies diferents.
En números generals, el projecte de APNAL-Vinaròs ha ocupat el segon lloc amb 913 observacions de 450 espècies diferents i 12 participants. El projecte d’el Campanà-Crevillent va ocupar el quart lloc amb 521 observacions de 258 espècies diferents i 11 participants; Talaiola-Santa Pola ha ocupat el huité lloc amb 128 observacions de 78 espècies diferents i 7 participants; mentre que Alacant s’ha situat en la desena posició amb 63 observacions de 40 espècies i 12 observadors.
Els quatre projectes dels grups locals han deixat una sèrie d’espècies interessants, des de plantes a insectes o fongs, alguns considerats rareses, endemismes, invasores, vulnerables o en perill d’extinció.
A Alacant, destaquen espècies de flora pròpies de saladar i litoral com salesoses i salicòrnies, erugues de lepidòpters com Brithys crini o Lasiocampa serrula i avifauna com a agrons (Ardea ibis), corb marí gros (Phalacrocorax carbo).
A Crevillent, s’han de diferenciar les observacions de saladar i zona humida, realitzades en el PN El Fondo, i les de muntanya, realitzades en la serra de Crevillent. En el Fondo, destaca l’albirament d’una cigonya negra (Ciconia nigra) o del saltamartí Dericorys carthagonovae, espècie protegida i catalogada com a Vulnerable.
De la zona de muntanya, destaquen les observacions nocturnes d’erugues, com la de l’arboç (Charaxes jasius), una Lycosa hispanica desafiadora o diversos exemplars de Porcellio succinctus, espècie endèmica d’isòpode de les nostres terres. Però sobretot s’han de destacar els registres de lepidòpters com la papallona tigre (Danaus chrysippus), la Callopistria latreillei que s’alimenta de falagueres, la Pelosia plumosa amb una àrea de distribució molt restringida o la Larentia malvata com a nova cita.
A Santa Pola, les observacions es van centrar principalment en la serra i en el PN de les Salines. En aquest últim espai natural, destaca l’avifauna característica, com els flamencs rosats (Phoenicopterus roseus), el bec d’alena (Recurvirostra avosetta), el territ de tres dits (Calidris alba) o la camallarga (Himantopus himantopus).
Quant a la serra, destaquen les observacions de plantes autòctones com la garrofera, timons, llentiscles, ullastres, romers, artemísies, olivardes, efedres, etc.
Finalment, a Vinaròs, destaquen moltes i variades espècies, com l’eruga de mar (Cakile maritima) una planta adaptada a hàbitats salins i costaners que és vulnerable per destrucció dels seus hàbitats; la reixa del diable (Clathrus ruber); el rapinyaire protegit astor euroasiàtic (Astur gentilis), o la Eratigena feminea, un aràcnid Agelènid que és la primera cita per als biomaratones.
Quant a insectes, es poden destacar per les seues poques cites al País Valencià, el lepidòpter Menophra japygiaria, les formigues Crematogaster auberti i Camponotus lateralis, la xinxa Graptostethus servus, la mosca Trigonospila transvittata o la vespa Agenioideus nubecula que és depredadora d’aranyes. També destaca el Brachycerus muricatus, un corc Curculiònid, considerat com quasi amenaçada (NT) que depreda ous de processionària.
Amb aquestes dades, es pot destacar que, encara que la participació de ‘observadors’ que han utilitzat i pujat registres en iNaturalist ha sigut relativament baixa (entre els 12 i els 7 participants cada projecte), han tingut una gran productivitat en la identificació, catalogació i descobriment de la biodiversitat.
Això resultats i les espècies que han sigut observades mostren com les biomaratons són una manera lúdica i divertida de comprendre les problemàtiques que té la biodiversitat per a sobreviure en els temps actuals. Per eixa raó, des de Ecologistes en Acció del País continuarem fomentant la participació en aquestes activitats, principalment en les dues biomaratons internacionals, la City Nature Challenge (Biomarató de Primavera internacional) i la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal.
La entrada Èxit d’observacions en la Biomarató de Tardor dels grups ecologistes aparece primero en Ecologistas en Acción.
Durante los días 14, 15 y 16 de noviembre tuvo lugar la Biomaratón de Otoño de España y Portugal 2025. Una actividad de catalogación de biodiversidad (fauna y flora) en la que participaron diferentes grupos locales d’Ecologistes en Acció del País Valencià: Alacant, Crevillent, Santa Pola y Vinaròs.
La biomaratón es una actividad de ciencia ciudadana consistente en catalogar la biodiversidad mediante aplicaciones como iNaturalist, donde cualquier persona puede colaborar subiendo sus registros, llamadas «observaciones». Posteriormente, esos registros son revisados por expertos que identifican las especies y las introducen en bases de datos abiertos como Gbif.
Se trata de una actividad atractiva y sencilla de conocer la biodiversidad que nos rodea, acercando de forma activa la ciencia a la ciudadanía. No es necesario ser ningún experto en fotografía ni en especies. Puedes subir fotos desde el móvil y la propia aplicación te recomienda especies similares, y si no lo tienes claro, una persona experta lo corregirá.
Las biomaratones cuentan con un ámbito de actuación determinado. En esta ocasión, los territorios de España y Portugal. Sin embargo, asociaciones y colectivos pueden realizar sus propios proyectos locales para fomentar la participación en un espacio determinado.
Así, los grupos de Ecologistas en Acción participantes, Alacant, el Campanà-Crevillent, Talaiola-Santa Pola y Apnal-Vinaròs han organizado proyectos propios con un ámbito de actuación en sus términos municipales y los espacios protegidos que los rodean, los cuales fueron los espacios elegidos para la realización de actividades durante todo el fin de semana.
En general, las actividades han consistido en asistir a un espacio natural en grupo, donde se comparte el conocimiento y se realizan fotografías y registros. Las actividades nocturnas, han contado con el valor añadido de usar trampas de luz ultravioleta para atraer mariposas y polillas nocturnas e insectos.
Además, el grupo de Vinaròs ha incluido también muestras de fototrampeo diurno y nocturno; detectores de ultrasonidos para murciélagos; hides para fotografía de naturaleza en bebederos de atracción de fauna, o grabación de sonidos de la naturaleza para cantos de aves.
Esta Biomaratón de Otoño 2025 ha contado con 13 proyectos locales en iNaturalist, que han ocupado diferentes ámbitos geográficos y biogeográficos de la Península Ibérica, Baleares y Canarias.
El número total de personas participantes ha ascendido hasta los 1.521 observadores, los cuales han realizado un total de 14.064 observaciones. Aunque no se han batido los récords de 2024, la participación y el número de observaciones ha sido muy elevada.
De ellas cerca del 50% ya han sido analizadas y verificadas. En número de especies, se han identificado un total de 3.523 especies, entre las que destacan las 1.488 plantas (casi el 43 %), las 711 especies de insectos (20 %), las 555 especies de hongos (16 %), y las especies de aves y moluscos que rondan los 200 y 150 especies respectivamente (6 % y 4,5 %).
El total de los cuatro grupos de Ecologistes en Acció del País Valencià ascendió a 1.625 observaciones de 826 especies diferentes.
En números generales, el proyecto de APNAL-Vinaròs ha ocupado el segundo lugar con 913 observaciones de 450 especies diferentes y 12 participantes. El proyecto de El Campanà-Crevillent ocupó el cuarto lugar con 521 observaciones de 258 especies diferentes y 11 participantes; Talaiola-Santa Pola ha ocupado el octavo lugar con 128 observaciones de 78 especies diferentes y 7 participantes; mientras que Alacant se ha situado en la décima posición con 63 observaciones de 40 especies y 12 observadores.
Los cuatro proyectos de los grupos locales han dejado una serie de especies interesantes, desde plantas a insectos u hongos, algunos considerados rarezas, endemismos, invasoras, vulnerables o en peligro de extinción.
En Alacant, destacan especies de flora propias de saladar y litoral como salsolas y salicornias, orugas de lepidópteros como Brithys crini o Lasiocampa serrula y avifauna como garzas (Ardea ibis), cormorán grande (Phalacrocorax carbo).
En Crevillent, se deben diferenciar las observaciones de saladar y zona húmeda, realizadas en el PN El Fondo, y las de montaña, realizadas en la sierra de Crevillent.
En el Fondo, destaca el avistamiento de una cigüeña negra (Ciconia nigra) o del saltamontes Dericorys carthagonovae, especie protegida y catalogada como Vulnerable.
De la zona de montaña, destacan las observaciones nocturnas de orugas, como la del madroño (Charaxes jasius), una Lycosa hispanica desafiante o diversos ejemplares de Porcellio succinctus, especie endémica de isópodo de nuestras tierras. Pero sobre todo se deben destacar los registros de lepidópteros como la mariposa tigre (Danaus chrysippus), la Callopistria latreillei que se alimenta de helechos, laPelosia plumosa con un área de distribución muy restringida o laLarentia malvatacomo nueva cita.
En Santa Pola, las observaciones se centraron principalmente en la sierra y en el PN de las Salinas. En este último espacio natural, destaca la avifauna característica, como los flamencos rosados (Phoenicopterus roseus), la avoceta común (Recurvirostra avosetta), el correlimos tridáctilo (Calidris alba) o la cigüeñela común (Himantopus himantopus).
En cuanto a la sierra, destacan las observaciones de plantas autóctonas como el algarrobo, tomillos, lentiscos, acebuches, romeros, artemisas, olivardas, efedras, etc.
Finalmente, en Vinaròs, destacan muchas y variadas especies, como la oruga de mar (Cakile maritima) una planta adaptada a hábitats salinos y costeros que es vulnerable por destrucción de sus hábitats; el clatro rojo (Clathrus ruber); la rapaz protegida azor euroasiático (Astur gentilis), o la Eratigena feminea, un arácnido Agelénido que es la primera cita para los biomaratones.
En cuanto a insectos, se pueden destacar por sus pocas citas en el País Valenciano, el lepidóptero Menophra japygiaria, las hormigas Crematogaster auberti y Camponotus lateralis, la chinche Graptostethus servus, la mosca Trigonospila transvittata o la avispa Agenioideus nubecula que es depredadora de arañas. También destaca el Brachycerus muricatus, un gorgojo Curculiónido, considerado como casi amenazada (NT) que depreda huevos de procesionaria.
Con estos datos, se puede destacar que, aunque la participación de ‘observadores’ que han utilizado y subido registros en iNaturalist ha sido relativamente baja (entre los 12 y los 7 participantes cada proyecto), han tenido una gran productividad en la identificación, catalogación y descubrimiento de la biodiversidad.
Esto resultados y las especies que han sido observadas muestran como las biomaratones son una manera lúdica y divertida de comprender las problemáticas que tiene la biodiversidad para sobrevivir en los tiempos actuales. Por esa razón, desde Ecologistes en Acció del País vamos a seguir fomentando la participación en estas actividades, principalmente en las dos biomaratones internacionales, la City Nature Challenge (Biomaratón de Primavera internacional) y la Biomaratón de Otoño de España y Portugal.
La entrada Éxito de observaciones en la Biomaratón de Otoño de los grupos ecologistas aparece primero en Ecologistas en Acción.
Una ruta, organizada por la Asamblea feminista de València, ha recorrido varios espacios en los que operó el Patronato de Protección a la Mujer en la ciudad.
La entrada “No se ha hecho una política de memoria, y de las mujeres todavía menos” se publicó primero en Pikara Magazine.
L’Àrea d’Ecofeminismes d’Ecologistes en Acció ha publicat “Juntes i diverses: manifest solidari amb les dones i territoris en el món” per a commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones que se celebra el 25 de novembre.
A més d’assenyalar aquest dia com una data històrica de reivindicació de les dones en contra de les violències masclistes i patriarcals, “base i columna del sistema capitalista”, també es destaca la recentment acabada COP30 com una fita històrica; no pel resultat de les negociacions, que l’organització ecologista assenyala com “la Cimera del Clima més opaca de la història, incapaç de complir les seves promeses”, sinó més aviat per l’aixecament i confrontació de pobles indígenes i, dins d’ells de les dones, arreu del món, que reclamen el seu lloc en les converses que concerneixen els seus propis territoris. Per a les ecofeministes, és urgent que s’escolti la crida dels qui han cuidat la terra i per a això és necessari deixar de posar al centre l’economia i continuar sembrant vida.
A continuació es transcriu el manifest 25N.
Ens manifestem en solidaritat amb les nostres companyes dels pobles: indígenes i afrodescendents, comunitats pageses, quilombolas, pescadores, urbanes, sindicalistes, persones sense llar, comunitat LGBTQIA+, joves, persones grans, gents de les perifèries, habitants dels mars, rius, llacs i manglars, que en correspondència de la COP30 s’han reunit a la Cimera dels Pobles, fora de l’espai institucional, a la Universitat Federal do Pará, amb el compromís de construir un món just, democràtic i digne, amb benestar per a totes i en ple reconeixement de la diversitat.
Ens manifestem ara, que s’acaba una cimera amb un potencial immens i mal aprofitat, en la commemoració del 25N, data històrica de reivindicació de les dones en contra de les violències masclistes i patriarcals (base i columna del sistema capitalista). La COP30 de canvi climàtic ha marcat una fita històrica: l’aixecament i confrontació de pobles indígenes arreu del món, els qui reclamen el seu lloc en les converses que concerneixen els seus propis territoris, el seu dret legítim a posicionar els seus sistemes de pensament i formes d’existència, com a fonamentals en la lluita contra la crisi ambiental.
Aquests espais globals han estat cooptats per les forces econòmiques i els Estats. Aquesta vegada, les demandes de la població civil han estat encapçalades per les dones del Sud global sostingudes des de l’ampli teixit comunitari que els caracteritza. Les peticions que fan no beneficien només als seus territoris o comunitats, sinó que suposen dues qüestions fonamentals: 1) el declivi d’un model civilitzatori que esgota la vida però que depèn d’ella per a existir, el capitalisme; i 2) l’aposta de construir un model nou de societat divers i plural, que permeti reprendre el que és naturalment humà: la nostra relació amb la natura. Perquè la nostra existència depèn de la cura de la casa comuna, de la pacha, com l’anomenen els pobles originaris.
Això vol dir que hem de recuperar allò que el capitalisme ens ha llevat, el nostre sentit de ser en naturalesa, d’existir des de i amb ella, de reconèixer la importància de les relacions humanes i no humanes. La violència patriarcal no afecta solament les dones, afecta la societat sencera i s’imposa a través de polítiques de mort que amenacen amb l’extermini de la vida.
Ens trobem i ens unim a les paraules dites en la declaració de les nostres companyes activistes: “No hi ha vida sense natura. No hi ha vida sense ètica ni treball de cures […]. Situem el treball de reproduir la vida al centre; això és el que ens diferencia radicalment dels qui pretenen preservar la lògica i la dinàmica d’un sistema econòmic que prioritza el lucre i l’acumulació privada de riquesa.”
Ens sumem a la declaració de les nostres germanes i germans, que resulta del fruit de dècades de treball col·laboratiu d’exigir a les corporacions transnacionals, de connivència amb els governs del Nord global, els centres de poder del sistema capitalista, racista i patriarcal causants i beneficiaris de les múltiples crisis que enfrontem, que es construeixin i executin les rutes necessàries per a l’assoliment de la transició ecosocial justa i el finançament necessari per a l’assoliment d’una justícia climàtica que respecti la lliure determinació dels pobles indígenes.
Denunciem tant els governs còmplices i elits corruptes del Sud global com a les indústries miner energètiques, armamentística, agroindústries i grans tecnològiques, com a principals responsables de la catàstrofe climàtica que estem vivint, i que requereix de l’espoli dels recursos naturals i l’empobriment de les gents al Sud global, articulat a la domesticació, extermini de cossos i territoris, fomentant guerres per a mantenir el poder i control de capital.
Ens posicionem en acord amb les demandes de les nostres companyes:
“El treball que implica la reproducció de la vida ha de ser visible, valorat i comprès com el que és: treball. A més, ha de compartir-se amb la societat i l’Estat. Aquest treball és essencial per a la continuïtat de la vida humana i no humana al planeta. Això també garanteix l’autonomia de les dones; si bé no les pot responsabilitzar individualment de la cura, les seves contribucions han de ser considerades: el nostre treball sosté l’economia. Aspirem a un món amb justícia feminista, autonomia i participació de les dones”.
Aquest i tots els 25N recordarem la memòria de les germanes Mirabal que van ser assassinades per la bota de la dictadura militar a República Dominicana en 1960 i l’assassinat de les quals va donar lloc a aquesta data. Les seves lluites i les de les moltes dones que han estat assassinades continuen vives en el cor de qui estem avui en el mateix camí. Fer memòria del succeït aquell 25 de novembre de 1960 ens permet recordar el lloc que ocupa el braç criminal, patriarcal i feixista que s’ha estès a nivell mundial, i que s’ha cobrat milers i milers de vides en el món.
Avui aquest mateix braç armat extermina davant els nostres ulls al poble palestí, a les poblacions a l’Iran, a Sudan, a República Democràtica del Congo i en tants altres llocs, tot convertint-se en un fenomen a escala mundial. En el nostre Estat i en el que portem d’any han estat assassinades almenys 1.584 dones i menors assassinades/us per violència de gènere des de 2003.
Assistim a moments dolorosos però també esperançadors, creiem que les forces feixistes s’enfronten al ressorgiment d’una nova humanitat, que teixeix els seus llaços al voltant del món per a posar al centre la vida i la dignitat.
Trobem la inspiració en la vida i resistència del poble palestí, en les flotilles que parteixen en solidaritat cap a Gaza; en les lluites de líders i de lideresses del Sud global que posen els seus cossos per a desafiar les forces de les economies extractivistes; en la dignitat dels pobles indígenes que reclamen els seus drets territorials històricament atropellats, i en el llegat de múltiples dones defensores dels seus territoris que han lliurat la seva vida per defensar la terra. Això ens anima a teixir més enllà de les fronteres que ens han volgut separar.
Des de l’Àrea d’Ecofeminismes d’Ecologistes en Acció, aquest 25N, reivindiquem totes aquestes vides; les seves històries i llegats ens omplen de força per a continuar la lluita popular feminista, ecologista, antiracista i descolonial. És urgent que s’escolti la crida de qui ha cuidat la terra, és necessari deixar de posar al centre l’economia i continuar sembrant vida.
La entrada Manifest 25N: ‘Juntes i diverses’ aparece primero en Ecologistas en Acción.
Acaba la COP30 després d’una setmana de negociacions en la qual no han transcendit textos de manera pública. Això ha impedit tant als observadors com als mitjans de comunicació obtenir la informació necessària per a seguir i informar de l’avanç de les negociacions a porta tancada entre els països. La presidència brasilera va optar per eliminar el debat públic sobre els temes més complicats durant la primera setmana, iniciant diàlegs ministerials. No obstant això, davant la falta d’acords la presidència va optar per presentar l’últim dia un únic text sota la premissa “el prens o el deixes” per a forçar acords. Una forma de conducta que ha provocat la presentació de dos vetos als documents per part de Colòmbia, que ha sol·licitat la incorporació d’una menció específica d’un diàleg per a posar fi als combustibles fòssils, i per part de Panamà, que ha objectat falta de coherència en els indicadors d’adaptació, una opinió compartida per molts països de la regió. Davant la possibilitat de bloqueig de les negociacions i les objeccions de saudites, russos i altres LMDC (“Like-Minded Developing Countries”, països en desenvolupament d’idees afins), que han evitat qualsevol esment als combustibles fòssils, la presidència decideix ignorar les objeccions llatinoamericanes i donar per aprovats els textos.
L’únic avanç ha estat l’aprovació d’un mecanisme per a la transició justa global, una proposta que la societat civil, els sindicats i les comunitats han defensat com una manera d’avançar amb major rapidesa en permetre connectar les reduccions necessàries amb el finançament i els mitjans d’implementació requerits, particularment des del Nord al Sud global. Però de nou el bloqueig de l’aprovació del mecanisme per la UE ha impedit definir un mandat més clar del mecanisme perquè pogués iniciar el seu treball immediatament; es necessitaran almenys dos anys més de diàleg perquè això sigui possible. Aquest text simplement recull esments a acords anteriors, sent incapaç d’avançar en un paquet just i equilibrat entre la reducció de les emissions i l’obligació de proveir finançament climàtic del Nord global, i un full de ruta per a posar fi als combustibles fòssils.
Un dels temes debatuts han estat les mesures a prendre per a tancar la bretxa d’ambició, és a dir, la diferència entre les polítiques climàtiques actuals i les que hauria d’haver-hi per a aconseguir limitar l’augment de la temperatura global en aquest segle a 1,5°. Una altra de les qüestions tractades ha estat la implementació de l’acord de la COP28: dur a terme una transició que deixi enrere els combustibles fòssils. En aquesta cimera es pensava que hi hauria avanços sobre com implementar aquest acord, però Ecologistes en Acció assenyala que la presidència “ha intentat encobrir la seva incapacitat de progressar en temes importants amb un anunci improcedent sobre un full de ruta que està fora de les seves atribucions i de les seves possibilitats reals d’implementació”. L’organització ecologista afegeix que “si bé l’anunci de la conferència per a posar fi als combustibles fòssils proposada per Colòmbia podria ser una oportunitat per a avançar en la fi dels combustibles fòssils, la realitat és que això és un procés allunyat del marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Així, la presidència s’apropia d’una iniciativa que no és seva i s’excedeix en la seva labor i en el respecte a totes les parts”.
Quant als temes d’adaptació, s’esperaven avanços en la posada en marxa i concreció del Global Goal on Adaptation, concretament en tres aspectes: el desenvolupament polític dels pròxims dos anys, els indicadors de progrés i el finançament. Per al primer, s’ha creat el nou instrumento Visió Belem-Addis, un programa de treball de dos anys en el qual treballar en la implementació del segon, el conjunt de 59 indicadors que, no obstant això, resulten “clarament insuficients” d’acord amb les prioritats de la societat civil. Finalment, el finançament ha suposat també una gran decepció ja que, per a alguns analistes, la seva “falta de concreció” fa que pugui confondre’s amb l’objectiu general de finançament climàtic aconseguit l’any passat a Bakú, al no referir-se específicament a temes d’adaptació ni de pèrdues i danys.
Sent aquesta una cimera celebrada en l’Amazones, s’esperava que la biodiversitat i la natura ocupessin un lloc central en les discussions. No obstant això, d’acord amb Ecologistes en Acció, els textos aprovats resulten “insuficients”. Enguany s’esperava la operacionalització del mecanisme de sinergies entre les tres cimeres de Rio de Janeiro (clima, biodiversitat i desertificació), però el resultat ha estat una “nova postergació”. Si bé s’ha aprovat un text formal sobre les sinergies que entrarà necessàriament en l’agenda de les pròximes negociacions, la seva feblesa “impedeix considerar-ho un avanç significatiu en la matèria”.
L’altra ambició en temes de naturalesa era l’elaboració d’un full de ruta per a fixar objectius quantitatius de reducció de la desforestació. Aquesta proposta no ha estat aprovada per les parts i, per tant, no s’ha inclòs en les decisions finals de la cimera. Encara així, la presidència va presentar en el plenari final una proposta d’elaborar aquest full de ruta en treballs externs a la cimera. Malgrat ser això emmarcat com un assoliment, no suposa cap acció concreta ni acord vinculant.
La massiva mobilització viscuda dissabte passat, la lluita dels pobles originaris, les dones, els treballadors i els activistes en la Cupula dos Povos mostra novament que són moltes les comunitats que sí que estan a l’altura del repte climàtic.
Javier Andaluz Prieto, responsable de Clima i Energia d’Ecologistes en Acció:
“La COP30 ha estat una de les cimeres més opaques de la història. La presidència brasilera ha estat incapaç d’avançar cap a una decisió final justa i que permetés avançar en la justícia climàtica. Excepte el BAM, no s’han produït avanços. De nou els governs de tot el món anteposen els seus interessos, posant en risc les vides de totes i tots, particularment de les persones vulnerables. Veníem a l’Amazones a la recerca d’un finançament adequat i un full de ruta per a la fi dels combustibles fòssils i la desforestació, que posés a les persones i els ecosistemes en el centre de l’acció climàtica. No obstant això, el resultat final ha estat novament un xoc geopolític que ens està sortint massa car”.
“En uns dies es compliran 10 anys de l’Acord de París, una celebració a la qual se sumaran desenes de líders polítics responsables de la falta de compliment de l’acord. No tenen res a homenatjar; al contrari, han d’entendre que són ells els que estan posant en risc el multilateralisme i no la societat civil que, frustració rere frustració, demostra que està a l’altura del repte. Només un acord global pot ajudar-nos a avançar amb justícia, mentrestant continuarem lluitant en les nostres localitats, a Belém o a Colòmbia, per la justícia i la integritat climàtica”.
Sofía Fernández Álvarez, activista de l’Àrea d’Energia d’Ecologistes en Acció:
“Cada any és crític per a afrontar la crisi climàtica, no podem continuar perdent el temps. Necessitem una transformació integral del sistema, que ha de passar per un abandó dels combustibles fòssils. Aquesta transformació ha de ser justa, ràpida, feminista i definitiva, la qual cosa és impossible sense un full de ruta clar i finançament per a portar-la acabo. Aquest full de ruta ha de venir guiada per la millor ciència disponible”.
Sara Facchinelli, activista de l’Àrea de Conservació de la Naturalesa d’Ecologistes en Acció:
“Teníem una mica d’esperança per a aquesta cimera de l’Amazones i ha caigut com un xàfec tropical. Hem d’actuar amb rapidesa i assegurar-nos que les accions climàtiques no tinguin impactes negatius en la biodiversitat. El temps passa i els recursos naturals, les nostres principals armes de resiliència i manteniment vital, s’esgoten. La comunitat internacional s’ha mostrat incapaç d’abordar aquests temes i, una vegada més, s’ha mostrat més interessada en la protecció dels interessos econòmics que en la dels nostres ecosistemes i les vides que els habiten”.
La entrada COP30: la Cimera del Clima més opaca de la història és incapaç de complir les seves promeses aparece primero en Ecologistas en Acción.
La campanya «Sense insectes no hi ha vida», iniciada per Ecologistes en Acció en 2020, pretén sensibilitzar sobre la importància ecològica dels insectes.
Una de les principals activitats de divulgació ha sigut elaborar l’exposició «Insectes, amics invisibles».
A través del seu relat, la mostra recorre diversos aspectes en que els insectes són imprescindibles per a la vida i la supervivència de tots els éssers vius del planeta.
Malauradament, els insectes tenen una taxa d’extinció huit vegades més ràpida que la de mamífers, aus o rèptils i, per exemple, el 40% dels pol·linitzadors estan en perill d’extinció per l’acció humana.
Per tant, l’exposició pretén sensibilitzar a la ciutadania per tal que valore la importància dels insectes i de les greus conseqüències ecològiques, socials i econòmiques que té la seua progressiva desaparició, així com adoptar mesures urgents per a afavorir la seua conservació.
L’exposició ve acompanya d’un quadern didàctic.
La campaña «Sin insectos no hay vida», iniciada por Ecologistas en Acción en 2020, pretende sensibilizar sobre la importancia ecológica de los insectos.
Una de las principales actividades de divulgación ha sido elaborar la exposición «Insectos, amigos invisibles».
A través de su relato, la muestra recorre varios aspectos en que los insectos son imprescindibles para la vida y la supervivencia de todos los seres vivos del planeta.
Desgraciadamente, los insectos tienen una tasa de extinción ocho veces más rápida que la de mamíferos, aves o reptiles y, por ejemplo, el 40% de los polinizadores están en peligro de extinción por la acción humana.
Por lo tanto, la exposición pretende sensibilizar a la ciudadanía para que valoro la importancia de los insectos y de las graves consecuencias ecológicas, sociales y económicas que tiene su progresiva desaparición, así como adoptar medidas urgentes para favorecer su conservación.
La exposición se acompaña de un cuaderno didáctico.
La entrada [Exposició] Insectes, amics invisibles aparece primero en Ecologistas en Acción.
La principal carència que l’organització ecologista considera en el Decret 150/2025 és que no obliga els ajuntaments a habilitar espais climàtics mínims en funció del risc i de la població vulnerable de cada municipi. La qual cosa pot generar una protecció desigual: hi haurà municipis que posaran en marxa refugis climàtics i altres que no faran res.
Així, en zones rurals o barris amb menys recursos, la ciutadania podria quedar desprotegida, tot i ser precisament on la calor extrema té un impacte més dur i on el risc sanitari és més elevat.
Segons Ecologistes en Acció, una planificació real hauria d’establir criteris obligatoris basats en vulnerabilitat, densitat de població, presència d’illes de calor urbanes i situació socioeconòmica. Sense aquesta obligació, la xarxa pot quedar reduïda a llistats voluntaris i desconnexos, que no aporten una protecció garantida i universal.
A més, el decret se centra quasi exclusivament a habilitar espais de refugi, però sense abordar les causes ambientals que agreugen la calor extrema. Les ciutats continuen patint un fort dèficit de parcs, ombra natural i permeabilitat del sòl, i el decret no inclou mesures estructurals per transformar l’urbanisme i reduir les temperatures ambientals.
Per a l’organització, la resposta no pot limitar-se a obrir portes d’edificis refrigerats, sinó que ha d’invertir en espais verds urbans, lluitar contra les illes de calor, el foment de la mobilitat sostenible i la reducció d’emissions.
Ecologistes en Acció recorda també que la calor extrema va associada a un empitjorament de la qualitat de l’aire. L’informe presentat recentment per l’organització assenyala que la contaminació per ozó troposfèric ha repuntat al País Valencià durant les onades de calor estivals.
Tot i això, el decret no incorpora mesures de control de contaminació ni exigeix condicions de qualitat de l’aire en els espais declarats com a climàtics. Així, moltes persones refugiades d’una ona de calor podrien continuar respirant aire contaminat, amb efectes greus per a persones majors, infants o persones amb malalties respiratòries.
L’organització mostra preocupació per l’absència de mecanismes clars de finançament i control. No s’indica com es donarà suport als municipis que no tenen recursos per habilitar espais climàtics, ni com es verificarà que els espais declarats realment complisquen les condicions mínimes. Sense un sistema de supervisió i rendició de comptes, la norma pot quedar en paper mullat.
A més a més, s’ha de recordar que el Govern del PP amb el suport de VOX ha negat en incomptables ocasions l’emergència climàtica, fins al punt d’aprovar la coneguda Llei 6/2024 de Simplificació (que Ecologistes va criticar durament) que anul·lava quasi la totalitat de les mesures més disruptives de la Llei 6/2022 de Canvi Climàtic i Transició Ecològica. Entre d’altres, tot el capítol II dedicat a la fiscalitat verda on es creaven impostos per emissions de diòxid de carbono o de gasos d’efecte d’hivernacle.
Per tot això, Ecologistes en Acció exigeix que el Consell revise el decret i incorpore els següents aspectes:
Per a Ecologistes en Acció del País Valencià, el Decret 150/2025 resulta insuficient per a la fi que s’ha elaborat: protegir la població davant de les onades de calor. Però es tracta d’una llei ‘amable’ incapaç de presentar mesures d’obligatorietat i sense contemplar els aspectes globals climàtics que afronten les ciutats.
La entrada Alerten que el Decret d’Espais Climàtics careix d’obligació municipal i sense garanties ambientals aparece primero en Ecologistas en Acción.
Els pròxims dies 14, 15 i 16 tindrà lloc la Sisena edició de la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal. La novetat d’enguany és que quatre grups locals d’Ecologistes en Acció del País Valencià participen amb un projecte propi: Crevillent, Santa Pola, Alacant i Vinaròs. A la resta del territori, les persones podran participar a través del projecte general de la Biomarató.
En 2024, les dades recollides batiren tots els rècords. Hi hagueren 23.500 observacions repartides entre la península i les illes espanyoles i portugueses, amb el registre de 4.400 espècies diferents i la participació de més de 2.000 persones.
Els projectes dels grups locals compten, a més, amb activitats relacionades per a promoure la participació i la col·laboració. Ací teniu tota la informació de cadascun:
La Colla ecologista-cultural el Campanà de Crevillent participa per quarta vegada en la Biomarató de Tardor. En esta edició, ha organitzat dues activitats per al dissabte 15 de novembre:
De matí, es visitarà el Parc Natural El Fondo i, per la nit, es realitzarà una ruta nocturna al paratge de la Serra de Crevillent conegut com El Terròs.
El Grup Talaiola de Santa Pola participa per segona vegada en la Biomarató. El dissabte 15 de novembre de matí han organitzat una activitat pels voltants de l’emblemàtica Torre d’Escaletes.
La Colla ecologista d’Alacant participa per primera vegada en la Biomarató. El dissabte 15 de novembre de matí han organitzat una activitat al Saladar d’Aigua Amarga.
El grup APNAL de Vinaròs també participa per primera vegada en la Biomarató. Durant tot el cap de setmana ha organitzat diverses activitats:
El divendres 14, es faran sondejos a Soterranyes – barranc d’Aiguadoliva; el dissabte 15 es visitarà el riu Servol – Estrets, ambdós a Vinaròs; mentre que el diumenge 16 estaran a la finca de La Massola, en Sant Jordi.
Les biomaratons són unes activitats de ciència ciutadana destinades a sensibilitzar i donar a conèixer la biodiversitat del territori. En elles, les persones participants fotografien o graven la fauna i la flora del seu entorn. Estes es coneixen com ‘observacions’ i, una vegada fetes, es pugen a apps de registres naturals com iNaturalist.
Posteriorment, estes dades seran revisades per experts que identificaran l’espècie i la catalogaran en bases de dades com Gbif. És a dir, no cal ser un expert per pujar una foto a l’app. En el moment d’incloure les dades, es pot desconèixer quina espècie s’ha fotografiat, però la pròpia aplicació et recomanarà espècies semblants i, si és erroni, un expert ho corregirà. La seua senzillesa fa que les biomaratons destaquen pel seu potencial didàctic i de reconeixement de la natura.
Per a participar, només cal apuntar-se en iNaturalist al projecte local que organitze algun col·lectiu. En cas de no haver-ne, existeix un projecte general on penjar les observacions realitzades i que queden enregistrades.
La entrada Ecologistes en Acció es prepara per a un cap de setmana biomaratonià aparece primero en Ecologistas en Acción.
Ecologistes en Acció del País Valencià denúncia que la promoció de la caça de PP i Vox és una espècie d’instrumentalització per a revertir la caiguda de caçadors.
La federació ecologista manifesta la seua més enèrgica repulsa a la iniciativa aprovada pel Partit Popular i Vox en Les Corts Valencianes per a fomentar l’activitat cinegètica entre menors a través de xarrades, tallers, campaments i convivències extraescolars pagades o subvencionades en els centres d’Educació Primària de la Comunitat Valenciana.
Per als ecologistes, aquesta proposta és una irresponsabilitat política, social i educativa que busca instrumentalitzar el sistema educatiu per a fins sectorials, en detriment dels valors essencials per a la construcció d’una societat respectuosa, justa i sostenible.
La caça no és educació
La intenció de PP i Vox és clara: frenar el declivi de l’afició cinegètica. Ecologistes en Acció denúncia que aquesta mesura no persegueix cap benefici educatiu, psicològic o cultural per als xiquets, sinó un objectiu purament demogràfic per al sector.
Una simple dada ho confirma: al País Valencià s’ha passat de tindre aproximadament
140.000 caçadors en el passat a només 33.000 federats en l’actualitat (una disminució del 76,43%). No obstant això, la superfície total cinegètica cobreix entre el 80% i 87% del territori valencià. La seua gran preocupació no és la naturalesa ni els xiquets, sinó la pèrdua de ‘mà d’obra’ que assegure la continuïtat del negoci cinegètic en la pràctica totalitat del nostre territori.
A més, els estudis realitzats pel GER (el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció de Vila-real) demostren que des de la dècada dels anys noranta es continua abatent per tret a aus rapaces (diürnes i nocturnes) i a una altra mena d’aus protegides. En aquest context, no s’ha trobat una disminució clara de les morts per conscienciació; més aviat, es confirma que:
«La disminució en la mortalitat d’aus no és una victòria de la conscienciació, sinó una conseqüència directa de la caiguda del nombre de caçadors».
El nombre d’aus protegides mortes per tret va caure un 59% al llarg del període d’estudi (1990-2023), mentre que el nombre de llicències de caça en la Comunitat es va desplomar un 68,6%. Per tant, podem afirmar que la reducció es deu simplement al fet que hi ha moltes menys persones amb una arma en el camp, i no al fet que els qui cacen hagen canviat el seu comportament.
Segons el GER-EA Vila-real: «la taxa d’incidència demostra que el caçador actiu hui és estadísticament més propens a abatre una au protegida que fa 30 anys».
És fonamental destacar que els rapinyaires diürns i nocturns totes protegides van representar consistentment entre el 75% i el 80% de totes les aus mortes per tret.
Les nostres dades demostren que, si bé hi ha menys morts absolutes, el problema de fons del furtivisme i la falta de respecte a la normativa no sols persisteix, sinó que s’ha tornat més agut entre el col·lectiu actiu de caçadors del País Valencià, especialment a la província de Castelló. Per això, la vigilància i les mesures de control són ara més crítiques que mai.”
Ecologistes en Acció s’oposa rotundament per:
Normalització de la violència i l’ús d’armes.
La caça no és cultura, ni esport
La federació ecologista desmenteix i rebutja els arguments esgrimits per la Federació de Caça i els promotors polítics, que busquen justificar la seua iniciativa sota el pretext de «fomentar una cultura de la caça responsable», el «manteniment dels ecosistemes» el «control de sobrepoblacions» o la consideren una «activitat cultural o esportiva».
La cultura, l’art i l’esport que l’escola ha de fomentar són la música, la pintura, el teatre o la ciència, que enriqueixen i contribueixen al desenvolupament humà integral. La caça és, per contra, una pràctica extractiva i mortal que manca d’aval científic com a beneficiosa per a la construcció vital dels xiquets.
Per això, la caça mai pot equiparar-se al nivell de les activitats extraescolars que verdaderament contribueixen a la seua formació, com són el ballet, la dansa, la pintura, el futbol, els idiomes, les classes de reforç, la informàtica o la robòtica.
Ecologistes en Acció considera que la principal tasca de l’escola i de tota activitat extraescolar és fomentar valors essencials per a la convivència, la formació personal i la conservació del planeta.
Ens preguntem: quins valors volem que els nostres fills aprenguen a l’escola?
Els valors que l’educació ha de promoure activament en l’alumnat de manera lliure i conscient inclouen aspectes com:
Ecologistes en Acció exigeix a la Generalitat Valenciana la retirada immediata d’aquesta iniciativa
En lloc de promoure una activitat regressiva que xoca frontalment amb els principis de conservació, instem que se centren els recursos públics i educatius en programes que realment beneficien a la societat i al medi ambient. Aquests han d’ensenyar a protegir a tots els éssers vius i, de manera crucial, a les espècies més vulnerables, que sovint són víctimes de la gestió irresponsable del territori i l’activitat cinegètica.
El Govern Valencià ha d’enfocar els seus esforços en una educació ambiental global basada en la conservació, l’ecologia i el respecte animal.
Els centres educatius no haurien de permetre entrar les armes i la mort de fauna a les aules i han de ser els professors i directors dels centres docents els qui donen la seua opinió sobre aquest tema per bé dels seus alumnes.
La veritable educació ambiental és la que sembra vida i respecte, no la que es fonamenta en el dolor, la mort i la violència.
La entrada No a la cultura de la mort a les aules aparece primero en Ecologistas en Acción.
Ecologistes en Acció del País Valencià denuncia que la promoción de la caza de PP y Vox es una especie de instrumentalización para revertir la caída de cazadores.
La federación ecologista manifiesta su más enérgica repulsa a la iniciativa aprobada por el Partido Popular y Vox en Les Corts Valencianes para fomentar la actividad cinegética entre menores a través de charlas, talleres, campamentos y convivencias extraescolares pagadas o subvencionadas en los centros de Educación Primaria de la Comunidad Valenciana.
Para los ecologistas, esta propuesta es una irresponsabilidad política, social y educativa que busca instrumentalizar el sistema educativo para fines sectoriales, en detrimento de los valores esenciales para la construcción de una sociedad respetuosa, justa y sostenible.
La caza no es educación
La intención de PP y Vox es clara: frenar el declive de la afición cinegética. Ecologistes en Acció denuncia que esta medida no persigue ningún beneficio educativo, psicológico o cultural para los niños, sino un objetivo puramente demográfico para el sector:
Un simple dato lo confirma: en el País Valenciano se ha pasado de tener aproximadamente 140.000 cazadores en el pasado a solo 33.000 federados en la actualidad (una disminución del 76,43%). Sin embargo, la superficie total cinegética cubre entre el 80% y 87% del territorio valenciano. Su gran preocupación no es la naturaleza ni los niños, sino la pérdida de ‘mano de obra’ que asegure la continuidad del negocio cinegético en la práctica totalidad de nuestro territorio.
Además, los estudios realizados por el GER (el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció de Vila-real) demuestran que desde la década de los años noventa se sigue abatiendo por disparo a aves rapaces (diurnas y nocturnas) y a otro tipo de aves protegidas. En este contexto, no se ha encontrado una disminución clara de las muertes por concienciación; más bien, se confirma que:
«La disminución en la mortalidad de aves no es una victoria de la concienciación, sino una consecuencia directa de la caída del número de cazadores».
El número de aves protegidas muertas por disparo cayó un 59% a lo largo del periodo de estudio (1990-2023), mientras que el número de licencias de caza en la Comunidad se desplomó un 68,6%. Por lo tanto, podemos afirmar que la reducción se debe simplemente a que hay muchas menos personas con un arma en el campo, y no a que quienes cazan hayan cambiado su comportamiento.
Según el GER-EA Vila-real: «la tasa de incidencia demuestra que el cazador activo hoy es estadísticamente más propenso a abatir un ave protegida que hace 30 años».
Es fundamental destacar que las rapaces diurnas y nocturnas todas protegidas representaron consistentemente entre el 75% y el 80% de todas las aves muertas por disparo.
Nuestros datos demuestran que, si bien hay menos muertes absolutas, el problema de fondo del furtivismo y la falta de respeto a la normativa no solo persiste, sino que se ha vuelto más agudo entre el colectivo activo de cazadores del País Valenciano, especialmente en la provincia de Castellón. Por ello, la vigilancia y las medidas de control son ahora más críticas que nunca.”
Ecologistes en Acció se opone rotundamente por:
Normalización de la violencia y el uso de armas.
La caza no es cultura, ni deporte
La federación ecologista desmiente y rechaza los argumentos esgrimidos por la Federación de Caza y los promotores políticos, que buscan justificar su iniciativa bajo el pretexto de «fomentar una cultura de la caza responsable», el «mantenimiento de los ecosistemas» el «control de sobrepoblaciones» o la consideran una «actividad cultural o deportiva».
La cultura, el arte y el deporte que la escuela debe fomentar son la música, la pintura, el teatro o la ciencia, que enriquecen y contribuyen al desarrollo humano integral. La caza es, por el contrario, una práctica extractiva y mortal que carece de aval científico como beneficiosa para la construcción vital de los niños.
Por ello, la caza nunca puede equipararse al nivel de las actividades extraescolares que verdaderamente contribuyen a su formación, como son el ballet, la danza, la pintura, el fútbol, los idiomas, las clases de refuerzo, la informática o la robótica.
Ecologistes en Acció considera que la principal tarea de la escuela y de toda actividad extraescolar es fomentar valores esenciales para la convivencia, la formación personal y la conservación del planeta.
Nos preguntamos: ¿Qué valores queremos que nuestros hijos aprendan en la escuela?
Los valores que la educación debe promover activamente en el alumnado de forma libre y consciente incluyen aspectos como:
La entrada No a la cultura de la muerte en las aulas aparece primero en Ecologistas en Acción.
‘La Marea’ está dedicando una serie de reportajes a la gentrificación. Las entregas analizan, desde diferentes perspectivas, el proceso que sufre el distrito valenciano de la Saïdia como paradigma de lo que ocurre en muchos barrios de las grandes ciudades. Puedes leer los capítulos anteriores aquí.
Javi Sánchez se fue del piso que tenía alquilado en el distrito de la Saïdia de València antes de que lo echaran. No por moroso, conviene aclarar. Pagaba puntualmente la renta de 440 euros al mes que le había fijado su casero, pero, cuando este le dijo hace un año que iba a venderlo y que pasaría a depender del nuevo propietario, tuvo claro que no le iban a mantener esa cantidad. No es que Javi tuviera dotes especiales de adivinador, para nada; sencillamente, sabía que en su calle ya se estaban pagando mil euros, una cantidad que no podía asumir. Tampoco quería verse inmerso en un proceso de subidas de alquiler, quejas y amenazas, así que optó por hacer las maletas y se convirtió en un desarraigado más de la Saïdia.
El caso de Javi no es excepcional. El padrón del Ayuntamiento de València cifra en 1.840 (sobre un total de algo menos de 50.000) las personas que dejaron el distrito de la Saïdia para emigrar a otro municipio en 2024. Lo que no aclara el padrón es cuántos de esos cambios tuvieron su origen en un problema de acceso a la vivienda.
Una pista que apuntaría en ese sentido es que buena parte de esos movimientos se produjeron hacia localidades de la misma comarca (667) o de la comunidad autónoma (661). Pero el padrón ofrece más datos: otras 2.024 personas se mudaron a otro domicilio de València, el mayor número (637) dentro de la Saïdia, pero a continuación aparecen como distritos de llegada Rascanya (332) y Benicalap (197), es decir, dos zonas colindantes con la Saïdia, pero situadas todavía más a las afueras de la ciudad, lo que también parece indicar desplazamientos relacionados con la vivienda. Si se suman ambas cantidades (traslados a otros municipios y dentro de València), el 8% de la población del distrito cambió de domicilio el año pasado.
Emilia Villalba (68 años) regenta una pescadería en la calle Alfambra, en el barrio de Morvedre de la Saïdia. Hace siete años también se vio forzada a abandonar su casa. Después de 20 años viviendo de alquiler en un piso de la calle Poeta Monmeneu, el dueño le dio un mes para dejarlo porque quería venderlo. De eso hace ahora siete años. Emilia y su marido se pusieron a buscar otra vivienda, pero lo que les pedían por la zona era «una locura», enfatiza ella, así que empezaron a ampliar el radio de búsqueda, y tanto lo ampliaron que se les acabó la ciudad y llegaron al municipio vecino de Tavernes Blanques. Y allí se quedaron. Eso sí, a Emilia su negocio le queda ahora un poco a trasmano, como a tres kilómetros de trasmano, cuando antes lo tenía a menos de cien metros de su casa.
La distancia que separa actualmente a Javi de la Saïdia es física, pero, sobre todo, emocional. Recorre ahora sus calles con cierto desapego, como si ese mundo, que fue el suyo hasta hace muy poco, le resultara ajeno. A sus 41 años, echa la vista atrás y recuerda su niñez en Sant Antoni, un barrio «en construcción», todavía con zonas de huerta, fábricas y talleres abandonados, muchos solares y casas de pueblo de dos alturas. Poco de eso queda ya.
Javi lamenta la pérdida de conexión con sus raíces, un proceso que va mucho más allá del lógico transcurso del tiempo y que tiene que ver, además, con las procesiones de guiris que recorren la avenida Constitución de madrugada entonando cánticos a grito pelado, y con un pañal lleno de mierda que le cayó a los pies lanzado por la ventana por unas personas que hablaban en inglés, y con el turista perdido que estuvo martilleando el timbre de su casa insistiendo en que ese era su airbnb, y él que no, que esa era su casa, hasta que un vecino militar lo puso de patitas en la calle, y con el continuo trasiego de vecinos en el edificio, de caras nuevas, no sabe si de turistas o simplemente de gente que no podía pagar el alquiler y se tenía que ir, hasta que al final solo conocía a dos vecinos de los diez que había en la finca. «Toda la vida viviendo aquí, y de repente te sientes fuera de lugar. Te desarraigan sin necesidad de moverte, antes de que te vayas», se lamenta Javi, y se queja de que cada vez hay menos bares de quintos y tapas: los arreglan, suben los precios y ya no los puedes pagar.
En el bar Lérida, en la calle del mismo nombre del barrio de Morvedre, todavía sirven quintos y tapas. Es un local de toda la vida, como le gustan a Javi. Bernardo Alcaide atiende la barra, cocina…; en resumen, el negocio lo lleva él. Dice que ha habido épocas en las que tenía a alguien que le ayudaba, pero que se apaña mejor solo. Es un tipo grande, buen conversador. Lleva en el oficio desde que acabó la EGB a los 15 años y regenta el bar desde hace 25. La suya es una clientela fija. Si falla alguien, le pone falta, bromea. Bernardo vive a apenas unos metros, en la avenida Constitución. Compró su piso hace ya muchos años por cinco millones de pesetas. Hace el cálculo rápido: 30.000 euros. Ahora están pidiendo 370.000 por uno como el suyo. Su hija tiene 27 años y vive en su casa. Y no porque no le gustaría tener la suya propia, que le gustaría. A su hija le encanta la zona y querría comprarse una vivienda en Visitación, el rovellet de l’ou de Morvedre, la calle central del barrio, pero no puede. «Y eso que tiene un buen sueldo», apunta Bernardo. Así que, de momento, seguirá con sus padres.
A Natxo Collado, la vida –un bonito eufemismo que podría ser sustituido por las deficientes políticas públicas de acceso de la vivienda o por los caseros insolidarios o por la paulatina conversión de los inmuebles en activos financieros– lo ha intentado desarraigar de la Saïdia en más de una ocasión. La relación de Natxo, abogado y uno de los fundadores de la asamblea anticapitalista de La Saïdia Comuna, con el distrito surgió casi como un enamoramiento adolescente, cuando, con 28 años (ahora tiene 36) buscaba piso con dos amigos por toda València.
Finalmente, lo encontraron en el barrio de Sant Antoni: 600 euros por una vivienda grande, de cuatro habitaciones. A Natxo, ese precio ya le parecía entonces un poco desproporcionado, pero nada comparado con lo que vendría a continuación. Al finalizar ese contrato de tres años, los echaron directamente. «El propietario quería cobrar más», resume Natxo. Se mudaron a un piso exactamente igual al que tenían, de otro propietario, situado en la planta de arriba. Exactamente igual, tampoco: la vivienda estaba en peores condiciones y el alquiler subió a 900 euros. A los tres años volvieron a echarlos y la nueva búsqueda resultó ya infructuosa. A pesar de que querían quedarse a toda costa en la Saïdia, donde habían establecido una red social importante, resultaba imposible. Les pedían 900 o 1.000 euros por pisos de dos habitaciones, una cantidad inasumible para ellos, así que la sociedad se deshizo: Natxo y un amigo se mudaron al barrio de Orriols, en el distrito de Rascanya, y el tercero, con 36 años, se volvió a vivir con su madre.
Emilia espera a sus clientas leyendo, sentada en una silla almohadillada de madera. En la entrada de la pescadería, destaca una estantería llena de libros de cocina. No es que sea una propagandista del hábito de la lectura, aunque podría. La explicación es otra: el piso al que se mudó es más pequeño que el que tenía en la Saïdia. Como no le cabían todos los libros, se llevó los que le sobraban al comercio. Y ahí están, esperando, igual que ella, que entren compradoras de toda la vida como María (Emilia, sobra decirlo, se sabe todos sus nombres).
Se lleva una sepia, cigalas, algo de pescado. Hay clientas que ya no volverán: tuvieron que dejar el barrio por, sí, no encontrar vivienda. La contrapartida del turismo, para Emilia, es escasa. Pocos viajeros pisan su establecimiento. Algún francés despistado, si acaso. Ella tiene claro que el turismo no se puede frenar mientras haya intereses para impulsarlo. Recuerda que, al poco tiempo de verse obligada a abandonar el barrio, abrieron un hotel, el Mythic, en los bajos de su edificio, en la calle Poeta Monmeneu. Las habitaciones están dispuestas en una nave industrial abandonada cuya estructura ha sido restaurada. Juguetes, dice Emilia que almacenaba antes.
En el enorme solar situado entre las calles Maximiliano Thous y Benipeixcar, en el barrio de Sant Antoni, había antiguamente una fábrica de muebles. Dentro de poco, habrá otro hotel. Juguetes, muebles… el pasado obrero de la Saïdia se difumina para dar paso a una nueva realidad. El muro de Maximiliano Thous lleno de mensajes contra la crisis inmobiliaria, que cerraba el acceso al solar, ya no existe. Ha sido derribado para que las máquinas empiecen a construir el complejo hotelero planeado allí.
Los cambios en la Saïdia se suceden a una velocidad vertiginosa. Hay que estar atento para seguir su evolución. En el barrio de Morvedre, casi al lado del estanco de Elisa, el bajo del número 20 de la calle Visitación, sin actividad desde hace años, se ha convertido en pocos meses en dos viviendas dedicadas, dicen, al alquiler de temporada. Muy cerquita, los dos bajos del número 33 de la calle Orihuela han desarrollado una extrañas protuberancias en forma de teclados numéricos que parecen indicar su paso a un estadio superior. En el canal de difusión de WhatsApp de La Saïdia Comuna, un vecino cuelga fotos del número 10 de la calle Ministro Luis Mayans, también en Morvedre:
–¿Son bajos turísticos?
–Por supuesto. Son inconfundibles.
–Qué horror. Se están cargando los barrios.
Javi se queja de que es muy difícil luchar contra la gentrificación porque, como hay un proceso de degradación previo, la gente tiene la sensación de que han mejorado. Y claro, arreglan los edificios, pero llegan los turistas, y suben los alquileres, unos alquileres que «son un desastre», dice Javi, porque las personas no los pueden pagar, y entonces, piensa Javi, te das cuenta de que si eres de clase trabajadora no tienes derecho a vivir en un buen barrio, ya no te toca, te toca irte al extrarradio o a un pueblo de la periferia, y entonces sufres un proceso de desarraigo. Todo eso piensa Javi. Y también piensa que por qué no se invierte en la gente antes que en fachadas. Sus reflexiones las hace desde la tranquilidad de tener una casa en el casco histórico de Sagunt, a 30 km de València, que compró por 35.000 euros hace tres años, cuando ya vislumbraba que llegaría un momento en el que no podría pagar el alquiler en la Saïdia.
Natxo se acabó comprando un piso por obligación, porque él hubiera preferido seguir de alquiler, pero admite que, en las condiciones actuales, esa opción «es una temeridad». «Dependes de muchas variables que no controlas». En contra de sus principios, se ha quitado de encima, reconoce, «quilo y medio de ansiedad». Su vivienda está en Orriols, un barrio situado junto a la Saïdia, pero más alejado del centro, ya en el extremo norte de València. La vida, en este caso, fueron los contactos por su trabajo; unos propietarios con conciencia social que le dejaron el piso en 90.000 euros, muy por debajo del precio de mercado, y un amigo (además del banco) que le prestó dinero para pagarlo. En definitiva, la vida, esa vida que ha intentado desarraigarlo de la Saïdia tantas veces y que finalmente ha tenido que dar su brazo a torcer porque Natxo, aunque ya no reside allí, no ha abandonado su activismo en el distrito.
El paseo ha terminado. Javi cruza el puente de Serranos para dirigirse a la estación del Norte, donde tomará el tren que le lleve de vuelta a Sagunt. No puede evitar sentir pena por todo lo perdido, pero, al mismo tiempo, se alegra de haberse ido, porque en su nueva casa ha encontrado la vida que siempre ha deseado. En su camino a la estación, cuando pase por la plaza de la Virgen tomada por los turistas, volverá a tener esa sensación de no saber dónde está, de sentirse un elemento más del decorado, el tipo que molesta en la foto de recuerdo; un desarraigado.
La entrada València, la gran expulsión | Capítulo 3: Los desarraigados se publicó primero en lamarea.com.
Del 24 al 26 d’octubre, quasi 40 persones representants dels grups ecologistes locals que conformen la federació valenciana d’Ecologistes en Acció es van reunir a Antella (Ribera Alta) per a participar en una trobada de convivència i debat.
El fil conductor que guià la jornada partia de la desregulació i desprotecció de la naturalesa en l’àmbit europeu, estatal i autonòmic i com, esta, afecta als nostres espais naturals. Contraposant la vessant negativa, es buscava presentar i plantejar espais de lluita contra estes accions i en defensa de la natura.
Jaume Grau, membre de l’Àrea Confederal de Conservació de la Naturalesa d’Ecologistes en Acció, obrí la jornada amb una conferència inaugural sobre el «posicionament de l’organització davant la desregulació ambiental».
La seua intervenció va mostrar, a mena d’introducció, documents de protecció de la biodiversitat des de l’àmbit europeu, nacional i autonòmic, per a després presentar les diverses desregulacions dels últims anys (llop, reglaments de restauració, finançament LIFE, etc.), tancant amb una reflexió sobre el greu problema ambiental que suposa recular amb estes de protecció de la natura.
En el mateix enfoc s’encaminà Carlos Arribas, que durant la seua intervenció exposà com el govern valencià duu dos anys modificant o derogant de forma encoberta lleis ambientals: la de protecció de la costa, simplificació administrativa, LOTUP, canvi climàtic, espais de refugis climàtics, entre d’altres.
Després de les intervencions, el grup es dirigí a l’Assut d’Antella, la infraestructura d’on naix la història Sèquia Reial del Xúquer. En el indret, representants de l’associació Xúquer Viu explicaren la lluita que realitzen des de fa anys per protegir el riu d’amenaces contra el cabal i la seua ribera. Davant de les aigües del Xúquer tingué lloc la fotografia grupal de la trobada.
La jornada vespertina continuà amb les lluites locals. En ella, els 10 grups assistents presentaren una exposició de les seues activitats i projectes, així com dels principals conflictes territorials i mediambientals als que estan fent-li front.
Este moment de compartir experiències amb la resta demostrà la variada i diversa realitat dels grups locals que composen la federació ecologista, i va servir alhora com un moment de connexió col·lectiva per a sentir-nos part d’un mateix moviment social.
La trobada deixa una grata experiència i unes conclusions clares:
Com a epíleg de la trobada, diumenge es plantejà una ruta reivindicativa des de l’Illa de l’Esgoletja fins a l’assut d’Escalona, al terme de Sumacàrcer. Malauradament, el temps no va permetre realitzar-la, tot i estar-hi a l’illa, donant per finalitzada la trobada sota l’aixopluc d’un vell arbre.
La entrada 40 persones de diversos grups ecologistes participen en la trobada d’Ecologistes en Acció del País Valencià a Antella aparece primero en Ecologistas en Acción.
Quien «omite su deber a sabiendas de que su omisión puede suponer la pérdida de vidas humanas» es quien «comete el acto primigenio que deriva en sus muertes». Quien ha pronunciado estas palabras es Virginia Ortiz Riquelme, vecina de Letur (Albacete) y prima de Juan Alejandro Ortiz, una de las 237 personas que murieron hace un año en la dana (229 en València, 7 en Castilla-La Mancha y 1 en Andalucía). Su intervención en el funeral de Estado, celebrado este miércoles, ha sido aplaudida por los familiares de las víctimas. Durante el acto, se han escuchado gritos contra el presidente valenciano, Carlos Mazón.
«Solo queremos vivir en paz, pero esta paz solo es posible en sociedades que disponen de libertad, igualdad, dignidad y seguridad«, ha dicho Virginia Ortiz en su discurso, el último de los tres que han realizado las familias. Andrea Ferrari, hija de Eva Canut, fallecida cuando salía de su trabajo en Riba-roja del Túria, ha defendido que para las víctimas, «ahora mismo, lo más importante es que prevalezca la verdad, el respeto y la humanidad«, y ha reivindicado que «mientras exista memoria nunca habrá olvido». Naiara Chuliá, madre de dos hijos que perdió a su marido, Slim, cuando este salía de trabajar aquel 29 de octubre, ha señalado que sus hijos son «su salvación» y que «el momento más duro» de su vida fue decirle a los niños que su padre no volvería.
De entre los más de 600 familiares que han asistido al homenaje, muchos se han acercado a los reyes, quienes les han intentado consolar visiblemente afectados, al igual que lo ha hecho el presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, informa Efe. Todo ello en medio de un gran silencio, roto a la salida con gritos de: «¡Mazón, hijo de puta!» y «¡Mazón, dimisión!».
Al inicio del acto, y antes de que los reyes entraran en el recinto oficial, también se han escuchado gritos de «asesino», «cobarde», «sinvergüenza» y «fuera» tras la entrada del presidente valenciano. Varias personas del público, algunas con camisetas con la frase «cómplices, asesinos, traidores» y «la verdad siempre vence» han pronunciado esos gritos, junto a otros como «traidores» y «cómplices»; otros invitados les han pedido «respeto a las víctimas» y les han recordado que estaban en un funeral.
«No estamos solos y hoy más que nunca tenemos que estar unidos», ha afirmado Virginia Ortiz tras recordar a su primo. «Hoy hace un año que nos cambió la vida a todos y todavía sentimos el vacío que nos dejó aquel día», ha añadido Andrea Ferrari. “Hay muchas almas rotas unidas por el dolor” y con la esperanza de encontrar algún día “alguna razón para salir adelante”, ha concluido Naiara Chuliá.
La entrada El dolor de las víctimas de la dana un año después: siguen pidiendo verdad y responsabilidad a “quien omite su deber” se publicó primero en lamarea.com.
Moltes coses cal raonar encara sobre la DANA o gota freda del 29-O i tot allò relacionat amb ella. Per economia de temps i espai, comentem ací aquestes quatre qüestions fonamentals:
1. És inexcusable i impostergable la dimissió de Mazón i tot el seu equip per la ineptitud demostrada i per la responsabilitat directa en les 229 morts per no avisar a temps la ciutadania. Amb l’agreujant de la irresponsabilitat del President que se’n va anar de dinarot el dia que més plovia i més falta feia per a supervisar el dispositiu de vigilància i ajuda en l’emergència.
2. Els governs autonòmics i locals estan centrats ara en la reconstrucció i en l’alçament de noves motes, murs o encauzaments per a contindre les aigües dels nostres rius en les properes DANA. Però no s’hauria de construir res almenys en les zones més inundables. I pocs incidixen en que no hi ha prou amb intentar pal·liar els efectes de les DANA, que estan agreujant-se i van a ser cada volta més freqüents i més perillosos pel calfament del clima, cal posar remei.
3. Les grans obres, com fer-ne més encauzaments o murs de contenció dels rius, encara que resulten molt apetitoses per als constructors i els polítics conservadors, no resoldran el problema; són preferibles la recuperació dels llits dels rius i barrancs i la renaturalització perquè càpiga i circule millor l’aigua. Per exemple, si el 29-O a Guadassuar arribaren uns 4.000 m3/s i aigües avall a Algemesí uns 1.500 m3/s, on va fer un desastre inundant-ho tot; si ara fan una mota o malecó eficient a Guadassuar per a contindre el pas de tanta aigua en una pròxima DANA pareguda, eixa aigua anirà més ràpidament cap a Algemesí, amb el qual en volta de 1.500 m3/s poden arribar molts més… Que passaria aleshores en Algemesí?
4. A penes es parla de les causes del calfament climàtic i el consegüent augment dels fenòmens extrems, i menys encara de les solucions per a frenar-lo i recuperar l’equilibri tèrmic. Doncs els científics i nosaltres hem d’insistir en que les temperatures pugen perquè pugen les emissions de gasos d’efecte hivernacle i es cremen i desertifiquen els boscos, i el sector que més gasos emet és el transport motoritzat. Per tant, si volem reduir l’impacte de les ones de calor, sequeres, plogudes torrencials, inundacions catastròfiques i demés fenòmens climàtics extrems, haurem de repoblar amb espècies autòctones totes les muntanyes cremades i en vies de desertificació, i sobretot reduir el transport motoritzat, cosa difícil d’aconseguir amb una població i una economia adictes al cotxe, als viatges i a consumir productes importats de lluny… No obstant això, resulta urgent (II) i imprescindible aconseguir conscienciar i comprometre la població si volem evitar que la nostra terra es convertisca prompte en un desert.
La entrada La DANA del 29-O inaugura una nova època de risc climàtic aparece primero en Ecologistas en Acción.
