🔒
Hay nuevos artículos disponibles. Pincha para refrescar la página.
✇Ecologistas en Acción

No caben más coches

Por: La Ribera

Cuando caminamos por la ciudad podemos ver todas las calles llenas de autos a uno y otro lado, si queda algún hueco es porque hay algún vado de garaje. Y en las horas punta los atascos son habituales en todas las entradas y salidas, aunque haya varios carriles.

Y es que antes cada familia tenía un coche o menos y ahora tienen dos o más, y como cada coche necesita 4 metros y pico para aparcar y las casas tienen una fachada de unos 5 m pues ya no caben. Si todavía los podemos colocar es porque hay parques, plazas, escuelas, etc. con aparcamientos perimetrales extra y edificios de pisos con numerosos aparcamientos subterráneos, incluso hay edificios enteros para los coches…

Estamos chocando también con el espacio físico de nuestras urbes, que obviamente es limitado, y no caben más coches, que ya ocupan el 70% del espacio público. Por eso resulta cada vez más complicado encontrar un aparcamiento libre y en el centro urbano es misión imposible. La congestión es tal que la velocidad media en ciudad es de la orden de los 20 km/h, casi como la de una bicicleta.

Y esto no se arregla con más carriles, cosa que ya han intentado en muchos lugares y han fracasado porque acaban llenándose de nuevo, básicamente porque continúa existiendo el cuello de botella en las entradas y porque a más facilidades aumentan los coches. Ni tampoco se puede resolver con los autos eléctricos, que ocupan el mismo espacio y siguen atascando la ciudad.

Por tanto ya no son sólo la infinidad de accidentes que provocan con muertos y heridos graves, la contaminación y más muertos añadidos, el calentamiento del clima y el aumento de los fenómenos climáticos extremos, el espacio que destruyen y roban, las guerras por el petróleo que originan, etc. Ahora es que ya resulta físicamente imposible introducir más coches en el espacio urbano.

Soluciones? Pues ya lo sabemos, reducir todo lo posible el uso del coche, reservarlo solo para lo imprescindible, como el trabajo y las urgencias, acoplarse para viajar juntos cuando sea posible, no comprar tantos coches, fomentar el pie, la bici y el transporte público, viajar menos, consumir productos locales y de proximidad, etc. etc.

En última instancia tenemos que pensar (qué cosa más difícil esto de reflexionar y pensar, sobre todo cuando estamos saturados de información y publicidad sesgadas o directamente falsas!) qué futuro queremos para nuestros hijos y nietos: una ciudad atiborrada de coches, gris, sucia, contaminada y angustiosa, donde casi no cabemos las personas, u otra con aceras anchas, llena de árboles, saludable, limpia y hermosa?

La entrada No caben más coches aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

No caben més cotxes

Por: La Ribera

Quan caminem per la ciutat podem vore tots els carrers plens d’autos a una i altra banda, si queda algun buit és perquè hi ha algun gual de garatge. I a les hores punta els embussos són habituals en totes les entrades i eixides, encara que hi haja diversos carrils.

I és que abans cada família tenia un cotxe o menys i ara en tenen dos o més, i com cada cotxe necessita 4 metres i escaig per a aparcar i les cases tenen una façana d’uns 5 m doncs ja no caben. Si encara els podem col·locar és perquè hi ha parcs, places, escoles, etc. amb aparcaments perimetrals extra i edificis de pisos amb nombrosos aparcaments subterranis, fins i tot hi ha edificis sencers per als cotxes…

Estem xocant també amb l’espai físic de les nostres urbs, que òbviament és limitat, i no caben més cotxes, que ja ocupen el 70% de l’espai públic. Per això resulta cada vegada més complicat trobar un aparcament lliure i en el centre urbà és missió impossible. La congestió és tal que la velocitat mitjana en ciutat és de l’ordre dels 20 km/h, quasi com la d’una bicicleta.

I açò no s’arregla amb més carrils, cosa que ja han intentat en molts llocs i han fracassat perquè acaben omplint-se de nou, bàsicament perquè continua existint el coll de botella en les entrades i perquè a més facilitats augmenten els cotxes. Ni tampoc es pot resoldre amb els autos elèctrics, que ocupen el mateix espai i seguixen atibacant la ciutat.

Per tant ja no són sols la infinitat d’accidents que provoquen amb morts i ferits greus, la contaminació i més morts afegits, el calfament del clima i l’augment dels fenòmens climàtics extrems, l’espai que destruïxen i furten, les guerres pel petroli que originen, etc. Ara és que ja resulta físicament impossible introduir més cotxes en l’espai urbà.

Solucions? Doncs ja ho sabem, reduir tot el possible l’ús del cotxe, reservar-lo només per a l’imprescindible, com el treball i les urgències, acoblar-se per a viatjar junts quan siga possible, no comprar-ne tants cotxes, fomentar el peu, la bici i el transport públic, viatjar menys, consumir productes locals i de proximitat, etc. etc.

En última instància hem de pensar (quina cosa més difícil açò de reflexionar i pensar, sobretot quan estem saturats d’informació i publicitat esbiaixades o directament falses!) quin futur volem per als nostres fills i nets: una ciutat atibacada de cotxes, gris, bruta, contaminada i angoixant, on quasi no cabem les persones, o una altra amb voreres amples, plena d’arbres, saludable, neta i bonica?

La entrada No caben més cotxes aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Molts arbres tombats i trencats en la Via Verda Ribera-Costera

Por: La Ribera

El dissabte passat férem un passeig per la Via Verda, per a reivindicar la bici i l’equilibri climàtic. I gaudírem del passeig, però veièrem molts arbres dels que han plantat a la vora del carril, i que milloraran molt la VV quan tinguen cos i donen ombra, tombats i fins i tot trencats per la soca. Una massacre vegetal.

I no ha sigut per vandalisme, sinó per no tindre tutors suficientment forts que el vent d’estos dies els ha tombat i trencat.

Estos arbres (roures americans?) són massa alts, prims i febles per a una simple canyeta de suport (potser la que tenia al test en el viver). I quan el vent ha bufat fort, els ha tombat quasi tots, dotzenes d’arbres, alguns fins i tot els ha trencat.

Els altres arbres (moreres?), amb troncs més forts i no tanta altura, han resistit bé i es mantenen en peu, vius. Encara que sembla que han patit molta set este estiu…

Òbviament es tindrà que refer la feina i posar-lis bons tutors (pals de fusta forta de 6 o 8 cm de diàmetre alts i ben clavats) als que encara puguen salvar-se i els que estan trencats caldrà substituir-los per altres nous i apuntalar-los bé.

Així doncs, des de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció hem informat als Ajuntaments dels termes on ha ocorregut (Manuel i Xàtiva) i també a la Diputació de València, que suposem és la que ha contractat açò, perquè ho solucionen o urgisquen a solucionar-ho.

La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció

La entrada Molts arbres tombats i trencats en la Via Verda Ribera-Costera aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

La DANA del 29-O inaugura una nova època de risc climàtic

Por: La Ribera

Moltes coses cal raonar encara sobre la DANA o gota freda del 29-O i tot allò relacionat amb ella. Per economia de temps i espai, comentem ací aquestes quatre qüestions fonamentals:

1. És inexcusable i impostergable la dimissió de Mazón i tot el seu equip per la ineptitud demostrada i per la responsabilitat directa en les 229 morts per no avisar a temps la ciutadania. Amb l’agreujant de la irresponsabilitat del President que se’n va anar de dinarot el dia que més plovia i més falta feia per a supervisar el dispositiu de vigilància i ajuda en l’emergència.

2. Els governs autonòmics i locals estan centrats ara en la reconstrucció i en l’alçament de noves motes, murs o encauzaments per a contindre les aigües dels nostres rius en les properes DANA. Però no s’hauria de construir res almenys en les zones més inundables. I pocs incidixen en que no hi ha prou amb intentar pal·liar els efectes de les DANA, que estan agreujant-se i van a ser cada volta més freqüents i més perillosos pel calfament del clima, cal posar remei.

3. Les grans obres, com fer-ne més encauzaments o murs de contenció dels rius, encara que resulten molt apetitoses per als constructors i els polítics conservadors, no resoldran el problema; són preferibles la recuperació dels llits dels rius i barrancs i la renaturalització perquè càpiga i circule millor l’aigua. Per exemple, si el 29-O a Guadassuar arribaren uns 4.000 m3/s i aigües avall a Algemesí uns 1.500 m3/s, on va fer un desastre inundant-ho tot; si ara fan una mota o malecó eficient a Guadassuar per a contindre el pas de tanta aigua en una pròxima DANA pareguda, eixa aigua anirà més ràpidament cap a Algemesí, amb el qual en volta de 1.500 m3/s poden arribar molts més… Que passaria aleshores en Algemesí?

4. A penes es parla de les causes del calfament climàtic i el consegüent augment dels fenòmens extrems, i menys encara de les solucions per a frenar-lo i recuperar l’equilibri tèrmic. Doncs els científics i nosaltres hem d’insistir en que les temperatures pugen perquè pugen les emissions de gasos d’efecte hivernacle i es cremen i desertifiquen els boscos, i el sector que més gasos emet és el transport motoritzat. Per tant, si volem reduir l’impacte de les ones de calor, sequeres, plogudes torrencials, inundacions catastròfiques i demés fenòmens climàtics extrems, haurem de repoblar amb espècies autòctones totes les muntanyes cremades i en vies de desertificació, i sobretot reduir el transport motoritzat, cosa difícil d’aconseguir amb una població i una economia adictes al cotxe, als viatges i a consumir productes importats de lluny… No obstant això, resulta urgent (II) i imprescindible aconseguir conscienciar i comprometre la població si volem evitar que la nostra terra es convertisca prompte en un desert.

 

La entrada La DANA del 29-O inaugura una nova època de risc climàtic aparece primero en Ecologistas en Acción.

  • No hay más artículos
❌