🔒
Hay nuevos artículos disponibles. Pincha para refrescar la página.
✇Ecologistas en Acción

‘Sin insectos no hay vida’: una exposición de Ecologistas en Acción durante todo noviembre en la Biblioteca de la Casa de las Conchas

Por: Salamanca

Ecologistas en Acción de Salamanca presenta en la Biblioteca Pública de la Casa de las Conchas la exposición “Sin insectos no hay vida”, una muestra que permanecerá abierta durante todo el mes de noviembre y que busca acercar a la ciudadanía la importancia crucial de los insectos para el equilibrio ecológico y la salud de los ecosistemas.

La exposición presenta, de forma visual y accesible, los múltiples servicios que los insectos aportan a la vida humana y al resto de seres vivos: polinización, control biológico de plagas, descomposición de materia orgánica, mantenimiento de suelos fértiles y un papel indispensable en las cadenas tróficas. Asimismo, alerta sobre la grave disminución de sus poblaciones causada por los pesticidas, la destrucción de hábitats, el cambio climático y la contaminación lumínica.

“La desaparición silenciosa de los insectos es uno de los mayores retos ambientales de nuestro tiempo. Sin ellos, el funcionamiento de los ecosistemas colapsa. Esta exposición quiere contribuir a comprender la magnitud del problema y, sobre todo, a inspirar soluciones desde lo local”, señala Ecologistas en Acción de Salamanca.

Durante el mes de noviembre, la ciudadanía podrá recorrer la muestra de forma libre en el horario habitual de la Biblioteca. El objetivo es sensibilizar y promover cambios en prácticas agrícolas, urbanas y de consumo que permitan frenar el declive de estos animales esenciales.

La exposición forma parte de la campaña estatal de Ecologistas en Acción dedicada a la protección de la biodiversidad y se acompaña de materiales divulgativos para público general, estudiantes y familias.

Ecologistas en Acción invita a toda la ciudadanía a visitar la exposición y a sumarse a la defensa de los insectos, sin los cuales la vida tal y como la conocemos no sería posible. Igualmente, recuerda que la exposición se encuentra disponible para ir a cualquier pueblo de Salamanca en caso de interés contactando con salamanca@ecologistasenaccion.org.

La entrada ‘Sin insectos no hay vida’: una exposición de Ecologistas en Acción durante todo noviembre en la Biblioteca de la Casa de las Conchas aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Ecologistas en Acción de Salamanca presenta en la Asamblea Federal de Castilla y León su propuesta para una gestión post-incendio basada en criterios científicos y de restauración ecológica

Por: Salamanca
  • Ecologistas en Acción de Salamanca ha expuesto en la Asamblea Federal de Ecologistas en Acción Castilla y León su análisis y propuesta de actuación sobre qué debe hacerse tras los incendios forestales, basándose en criterios ecológicos, científicos y en la normativa europea en materia de suelo, biodiversidad y resiliencia forestal.
  • La presentación se realizó en el marco del debate abierto tras los graves incendios registrados en la Comunidad durante el verano y tras la publicación de la Orden MAV/1018/2025, por la que la Junta de Castilla y León establece la extracción masiva de madera quemada en los montes afectados.

Durante su intervención, el grupo salmantino detalló los argumentos recogidos en el recurso de reposición presentado recientemente ante la Consejería de Medio Ambiente, en el que se solicita la derogación de dicha orden por considerarla contraria al conocimiento científico actual y potencialmente dañina para la recuperación de los ecosistemas afectados.

Una orden que prioriza la extracción de madera frente a la restauración ecológica

Ecologistas en Acción de Salamanca recordó en la Asamblea que la Orden MAV/1018/2025 plantea la corta total de los árboles quemados como única medida, alegando la prevención de plagas como Ips sexdentatus o el nematodo Bursaphelenchus xylophilus. Sin embargo, el colectivo destacó que:

  • Los escolítidos no se alimentan de madera muerta, por lo que la retirada masiva no es eficaz ni necesaria.
  • La gestión del nematodo del pino se basa en medidas localizadas, jamás en cortas generalizadas.
  • Las provincias de Zamora (2023) y Salamanca (2024) ya disponen de planes específicos de plaga, sin contemplar talas indiscriminadas.

Todo ello demuestra, según el grupo, que la finalidad de la orden no es sanitaria, sino que responde a intereses económicos en la extracción de la madera.

Las áreas quemadas: un recurso ecológico, no un “despojo”

El equipo de Salamanca puso especial énfasis en que la madera quemada y los árboles muertos cumplen funciones clave en la restauración natural del ecosistema:

  • Son fuente de alimento y hábitat para hongos, insectos y aves que forman redes tróficas esenciales.
  • Aportan materia orgánica y nutrientes al suelo.
  • Facilitan la dispersión de semillas, especialmente por aves frugívoras y arrendajos, apoyando la regeneración de quercíneas.
  • Protegen contra la erosión, reducen el impacto de la lluvia y retienen humedad en el microclima.
  • Evitan la entrada de maquinaria pesada, que degrada suelos y forma cárcavas.

Estos argumentos fueron presentados como parte fundamental de la postura de la organización: la extracción masiva constituye una “perturbación tras la perturbación”, es decir, un daño añadido a un ecosistema ya afectado.

La urgencia de medidas de mitigación del suelo

Ecologistas en Acción Salamanca insistió en que, tras un incendio, el elemento más vulnerable y prioritario es el suelo, cuya erosión puede multiplicarse por 11,8 veces en el primer año. Sin embargo, la orden autonómica no contempla ninguna medida de mitigación post-incendio, como tratamientos de cobertura o acciones para disminuir la pérdida de suelo, a pesar de estar ampliamente avaladas por la literatura científica.

Un marco europeo ignorado por la Junta

Durante la Asamblea, el grupo recordó que la orden de extracción es incompatible con los principios de:

  • La Estrategia del Suelo de la UE.
  • La Estrategia Forestal Europea.
  • La Estrategia de Biodiversidad de la UE.

las cuales recomiendan: restauración, mejora de servicios ecosistémicos, incremento de la resiliencia forestal y medidas adaptadas a cada incendio.

Conclusión: hacia una gestión responsable y basada en ciencia

Ecologistas en Acción Salamanca defendió ante la Asamblea Federal que la reconstrucción de los territorios quemados debe centrarse en la protección del suelo, la regeneración natural, la biodiversidad y la adaptación al cambio climático, evitando medidas que perjudiquen la recuperación o favorezcan intereses ajenos a la conservación.

La organización reafirmó su compromiso con la defensa del territorio y el seguimiento crítico de las políticas públicas, anunciando que continuará impulsando propuestas basadas en la ciencia y la restauración ecológica para la gestión post-incendio en Castilla y León.

La entrada Ecologistas en Acción de Salamanca presenta en la Asamblea Federal de Castilla y León su propuesta para una gestión post-incendio basada en criterios científicos y de restauración ecológica aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

La Biomarató de Tardor 2025 finalitza amb més de 500 observacions a Crevillent

Por: Crevillent
  • El projecte de Crevillent, impulsat per la Colla, suma un total de 521 observacions de 259 espècies diferents.
  • A nivell general, la Biomarató de Tardor sobrepassa les 14.000 observacions i la participació de més de 1.500 persones.

El cap de setmana del 14 al 16 de novembre va tenir lloc una nova edició de la Biomarató de Tardor. Per quarta vegada consecutiva, la Colla ecologista-cultural el Campanà – Ecologistes en Acció de Crevillent va participar en un projecte propi per a Crevillent i els espais naturals que l’envolten i en dues activitats per a fomentar la participació.  

  El cap de setmana va ser especial perquè va ser la culminació de la celebració del 20 aniversari. A més de la Biomarató i les seues activitats, també hi va haver una conferència de l’antropòloga i activista Yayo Herrero «Metamorfosis, una revolución humilde» i l’exposició «Insectes, amics invisibles» al Centre Jove.

Cap de setmana biomaratonià

Dissabte va ser el dia gran del nostre projecte, on vam organitzar dues activitats, una matinera al Fondo i una nocturna al paratge del Terròs. La VI ruta Biomarató de ciència ciutadana ens va dur esta vegada al Parc Natural El Fondo. Era la primera vegada que visitàvem la zona humida en una Biomarató i l’experiència va ser increïble. Amb vora una trentena de persones, algunes entusiastes altres expertes, vam poder observar la fauna i la flora adaptada als aiguamolls i saladars.

 

 

Juanjo Guerrero i Maite Mojica van ser els amfitrions que ens van acompanyar, mostrant caixes de llum i explicant la biodiversitat nocturna i la fauna més menuda del paratge. Per la nit, el grup es va dirigir al paratge del Terròs, en el camí de pujada als Anouers, vora al barranc de sant Gaietà. Unes vint persones van participar en la I Ruta nocturna que organitzàvem en una Biomarató. El resultat va ser, de nou, molt satisfactori.

Juanjo i Maite repetiren d’amfitrions i, durant la vespra, col·locaren una sèrie de trampes per a lepidòpters nocturns, en la que vam poder conèixer la gran biodiversitat existent a la serra de Crevillent. A més, també van aparèixer altres espècies nocturnes com erugues, rapinyaires o gripaus.

 

Després d’una intensa activitat, fins al diumenge següent, 23 de novembre, va ser possible anar pujant les observacions realitzades el cap de setmana. A més a més, enguany també s’han motivat diversos grups d’Ecologistes en Acció del País Valencià com Santa Pola (que repeteix l’experiència), Alacant i Vinaròs.

Números i espècies observades

Els resultats d’esta Biomarató de Tardor 2025 deixen un número d’observacions excel·lents. A l’app iNaturalist es registraren 521 observacions de 259 espècies diferents, realitzades per 11 participants. De totes elles, pràcticament el 50 %ja compten amb un Grau de recerca, idoni per a ser incloses en la base de dades de Gbif.

Per espècies, per primera vegada els insectes superen en nombre a les plantes. Es registraren 105 espècies d’insectes (40,7 %) i 91 espècies de plantes (35,27 %). En tercer lloc, a molta distància, es troben les aus, amb 25 espècies (9,69 %) i els aràcnids amb 15 espècies (5,81 %). Segueixen els fongs, amb 7 espècies (2,71 %) i els mol·luscs, amb 6 espècies (2,33 %). Tanquen el rànquing els mamífers, rèptils i amfibis amb 1 espècie observada (0,39 % cadascun). Finalment, «altres animals» es queden en 6 espècies (2,33 %).

A nivell general, i a falta de confirmar dades oficials per part dels organitzadors, la Biomarató de Tardor ha assolit un nombre total de 14.186 observacions de 3.544 espècies diferents i la participació de 1.541 persones repartides per tota la Península Ibèrica i les seues illes.

Curiositats d’espècies observades

Esta Biomarató de Tardor ens ha donat moltes sorpreses i observacions força interessants. En El Fondo, les observacions giraren entorn a l’avifauna, la flora i les espècies d’insectes del paratge. L’observació més destacada per la seua raresa va ser la d’una cigonya negra (Ciconia nigra), poc freqüent pel sud d’Alacant, o la del llagostí Dericorys carthagonovae, espècie protegida i catalogada com a Vulnerable al Llibre Roig dels invertebrats d’Espanya (i que vam trobar també a la nit). També va ser curiosa l’observació de pixavins nervats (Sympetrum fonscolombii) en reproducció i posta d’ous.

Dericorys carthagonovae. Foto: Sonia Gil.

Pixavins nervats. Foto: Vimacr.

Per la nit, a banda del profund informe de lepidòpters que relatem a l’epígraf següent, s’han de destacar les observacions de nombroses erugues de la papallona de l’arboç (Charaxes jasius) i altres lepidòpters. També ens va sorprendre una Lycosa hispanica desafiant, un gripau corredor (Epidalea calamita) en el tronc d’un garrofer i diversos exemplars de Porcellio succinctus, una espècie endèmica d’isòpode de les nostres terres.

 

Lycosa hispanica. Foto: Raúl Sánchez.

Papallona de l’arboç. Foto: Sonia Gil.

Gripau corredor. Foto: Raúl Sánchez.

 

Observacions de lepidòpters

El biòleg Juanjo Guerrero, guia junt a Maite Mojica de les dues activitats, i expert en lepidòpters nocturns, ha elaborat el següent informe:

Durant el cap de setmana de la Biomarató de Tardor, sumant les mostres pròpies amb les de les trampes de llum posades el dissabte, s’han enregistrat 105 espècies diferents de lepidòpters. En total, han registrat 239 taxons o observacions de fauna en general (aus, artròpodes, mol·luscs, etc.), 147 de plantes i 7 de fongs.

 

Eremopola lenis. Foto: Sonia Gil.

Eremopola orana. Foto: Elvira Gil.

En relació amb els lepidòpters, a nivell internacional o ibèric es destaquen les següents espècies: Anarta affinis, Caradrina armeniaca, Caradrina flava, Eremopola orana, Eremopola lenis i erugues de Lasiocampa trifolii por ser espècies restringides a zones àrides del sud-est de la Península Ibèrica. També està la presència de la sempre interessant Danaus chrysippus (papallona tigre) la qual, per estes dates, no només es veuen adults sinó erugues en diverses fases i fins un ou recent posat.

 

Callopistria latreillei. Foto: Sonia Gil

Ou de papallona tigre. Foto: Maite Mujica.

Eruga de papallona tigre. Foto: Maite Mujica.

Adult de papallona tigre. Foto: Vimacr.

Alhora, estan les espècies en expansió per la Península Ibèrica i Europa en els darrers anys, com la Mythimna languida. També cal destacar la Callopistria latreillei, que s’alimenta exclusivament de falgueres, aspecte indicador que existeix una xicoteta població d’esta planta adaptada al clima àrid, localitzada principalment en clevills d’ombries. Per altra banda, s’han de destacar les espècies amb distribució restringida amb poques cites peninsulars com la Pelosia plumosa.

 

Callopistria latreillei. Foto: Sonia Gil

La entrada La Biomarató de Tardor 2025 finalitza amb més de 500 observacions a Crevillent aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Èxit d’observacions en la Biomarató de Tardor dels grups ecologistes

Por: País Valencià

Durant els dies 14, 15 i 16 de novembre va tindre lloc la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal 2025. Una activitat de catalogació de biodiversitat (fauna i flora) en la qual van participar diferents grups locals d’Ecologistes en Acció del País Valencià: Alacant, Crevillent, Santa Pola i Vinaròs.

La biomarató és una activitat de ciència ciutadana consistent a catalogar la biodiversitat mitjançant aplicacions com iNaturalist, on qualsevol persona pot col·laborar pujant els seus registres, anomenades «observacions». Posteriorment, eixos registres són revisats per experts que identifiquen les espècies i les introdueixen en bases de dades oberts com Gbif.

Es tracta d’una activitat atractiva i senzilla de conéixer la biodiversitat que ens envolta, acostant de manera activa la ciència a la ciutadania. No és necessari ser cap expert en fotografia ni en espècies. Pots pujar fotos des del mòbil i la pròpia aplicació et recomana espècies similars, i si no el tens clar, una persona experta el corregirà.

La biomarató al País Valencià

Les biomaratons compten amb un àmbit d’actuació determinat. En aquesta ocasió, els territoris d’Espanya i Portugal. No obstant això, associacions i col·lectius poden realitzar els seus propis projectes locals per a fomentar la participació en un espai determinat.

Així, els grups d’Ecologistes en Acció participants, Alacant, el Campanà-Crevillent, Talaiola-Santa Pola i Apnal-Vinaròs han organitzat projectes propis amb un àmbit d’actuació en els seus termes municipals i els espais protegits que els envolten, els quals van ser els espais triats per a la realització d’activitats durant tot el cap de setmana.

En general, les activitats han consistit a assistir a un espai natural en grup, on es comparteix el coneixement i es realitzen fotografies i registres. Les activitats nocturnes, han comptat amb el valor afegit d’usar paranys de llum ultraviolada per a atraure papallones i arnes nocturnes i insectes.

A més, el grup de Vinaròs ha inclòs també mostres de fototrampeig diürn i nocturn; detectors d’ultrasons per a ratpenats; hides per a fotografia de naturalesa en abeuradors d’atracció de fauna, o gravació de sons de la naturalesa per a cants d’aus.

Resultats generals

Aquesta Biomarató de Tardor 2025 ha comptat amb 13 projectes locals en iNaturalist, que han ocupat diferents àmbits geogràfics i biogeogràfics de la Península Ibèrica, Balears i Canàries.

El nombre total de persones participants ha ascendit fins als 1.521 observadors, els quals han realitzat un total de 14.064 observacions. Encara que no s’han batut els rècords de 2024, la participació i el nombre d’observacions ha sigut molt elevada.

D’elles prop del 50% ja han sigut analitzades i verificades. En nombre d’espècies, s’han identificat un total de 3.523 espècies, entre les quals destaquen les 1.488 plantes (quasi el 43%), les 711 espècies d’insectes (20%), les 555 espècies de fongs (16%), i les espècies d’aus i mol·luscos que ronden els 200 i 150 espècies respectivament (6% i 4,5%).

El total dels quatre grups de Ecologistes en Acció del País Valencià va ascendir a 1.625 observacions de 826 espècies diferents.

En números generals, el projecte de APNAL-Vinaròs ha ocupat el segon lloc amb 913 observacions de 450 espècies diferents i 12 participants. El projecte d’el Campanà-Crevillent va ocupar el quart lloc amb 521 observacions de 258 espècies diferents i 11 participants; Talaiola-Santa Pola ha ocupat el huité lloc amb 128 observacions de 78 espècies diferents i 7 participants; mentre que Alacant s’ha situat en la desena posició amb 63 observacions de 40 espècies i 12 observadors.

Observacions destacades pel seu interès

Els quatre projectes dels grups locals han deixat una sèrie d’espècies interessants, des de plantes a insectes o fongs, alguns considerats rareses, endemismes, invasores, vulnerables o en perill d’extinció.

A Alacant, destaquen espècies de flora pròpies de saladar i litoral com salesoses i salicòrnies, erugues de lepidòpters com Brithys crini o Lasiocampa serrula i avifauna com a agrons (Ardea ibis), corb marí gros (Phalacrocorax carbo).

A Crevillent, s’han de diferenciar les observacions de saladar i zona humida, realitzades en el PN El Fondo, i les de muntanya, realitzades en la serra de Crevillent. En el Fondo, destaca l’albirament d’una cigonya negra (Ciconia nigra) o del saltamartí Dericorys carthagonovae, espècie protegida i catalogada com a Vulnerable.

De la zona de muntanya, destaquen les observacions nocturnes d’erugues, com la de l’arboç (Charaxes jasius), una Lycosa hispanica desafiadora o diversos exemplars de Porcellio succinctus, espècie endèmica d’isòpode de les nostres terres. Però sobretot s’han de destacar els registres de lepidòpters com la papallona tigre (Danaus chrysippus), la Callopistria latreillei que s’alimenta de falagueres, la Pelosia plumosa amb una àrea de distribució molt restringida o la Larentia malvata com a nova cita.

A Santa Pola, les observacions es van centrar principalment en la serra i en el PN de les Salines. En aquest últim espai natural, destaca l’avifauna característica, com els flamencs rosats (Phoenicopterus roseus), el bec d’alena (Recurvirostra avosetta), el territ de tres dits (Calidris alba) o la camallarga (Himantopus himantopus).

Quant a la serra, destaquen les observacions de plantes autòctones com la garrofera, timons, llentiscles, ullastres, romers, artemísies, olivardes, efedres, etc.

Finalment, a Vinaròs, destaquen moltes i variades espècies, com l’eruga de mar (Cakile maritima) una planta adaptada a hàbitats salins i costaners que és vulnerable per destrucció dels seus hàbitats; la reixa del diable (Clathrus ruber); el rapinyaire protegit astor euroasiàtic (Astur gentilis), o la Eratigena feminea, un aràcnid Agelènid que és la primera cita per als biomaratones.

Quant a insectes, es poden destacar per les seues poques cites al País Valencià, el lepidòpter Menophra japygiaria, les formigues Crematogaster auberti i Camponotus lateralis, la xinxa Graptostethus servus, la mosca Trigonospila transvittata o la vespa Agenioideus nubecula que és depredadora d’aranyes. També destaca el Brachycerus muricatus, un corc Curculiònid, considerat com quasi amenaçada (NT) que depreda ous de processionària.

Experiència ciutadana i científica

Amb aquestes dades, es pot destacar que, encara que la participació de ‘observadors’ que han utilitzat i pujat registres en iNaturalist ha sigut relativament baixa (entre els 12 i els 7 participants cada projecte), han tingut una gran productivitat en la identificació, catalogació i descobriment de la biodiversitat.

Això resultats i les espècies que han sigut observades mostren com les biomaratons són una manera lúdica i divertida de comprendre les problemàtiques que té la biodiversitat per a sobreviure en els temps actuals. Per eixa raó, des de Ecologistes en Acció del País continuarem fomentant la participació en aquestes activitats, principalment en les dues biomaratons internacionals, la City Nature Challenge (Biomarató de Primavera internacional) i la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal.

La entrada Èxit d’observacions en la Biomarató de Tardor dels grups ecologistes aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

[Exposició] Insectes, amics invisibles

Por: Alacant

La campanya «Sense insectes no hi ha vida», iniciada per Ecologistes en Acció en 2020, pretén sensibilitzar sobre la importància ecològica dels insectes.

Una de les principals activitats de divulgació ha sigut elaborar l’exposició «Insectes, amics invisibles».

A través del seu relat, la mostra recorre diversos aspectes en que els insectes són imprescindibles per a la vida i la supervivència de tots els éssers vius del planeta.

Malauradament, els insectes tenen una taxa d’extinció huit vegades més ràpida que la de mamífers, aus o rèptils i, per exemple, el 40% dels pol·linitzadors estan en perill d’extinció per l’acció humana.

Per tant, l’exposició pretén sensibilitzar a la ciutadania per tal que valore la importància dels insectes i de les greus conseqüències ecològiques, socials i econòmiques que té la seua progressiva desaparició, així com adoptar mesures urgents per a afavorir la seua conservació.

L’exposició ve acompanya d’un quadern didàctic.

Característiques tècniques

La campaña «Sin insectos no hay vida», iniciada por Ecologistas en Acción en 2020, pretende sensibilizar sobre la importancia ecológica de los insectos.

Una de las principales actividades de divulgación ha sido elaborar la exposición «Insectos, amigos invisibles».

A través de su relato, la muestra recorre varios aspectos en que los insectos son imprescindibles para la vida y la supervivencia de todos los seres vivos del planeta.

Desgraciadamente, los insectos tienen una tasa de extinción ocho veces más rápida que la de mamíferos, aves o reptiles y, por ejemplo, el 40% de los polinizadores están en peligro de extinción por la acción humana.

Por lo tanto, la exposición pretende sensibilizar a la ciudadanía para que valoro la importancia de los insectos y de las graves consecuencias ecológicas, sociales y económicas que tiene su progresiva desaparición, así como adoptar medidas urgentes para favorecer su conservación.

La exposición se acompaña de un cuaderno didáctico.

Características técnicas

 

La entrada [Exposició] Insectes, amics invisibles aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

La Junta de Castilla y León no sanciona la destrucción del hábitat del oso pardo en la Montaña Palentina

Por: Castilla y León

El Servicio Territorial de Medio Ambiente de Palencia permite actuaciones en una Zona de Reserva del Parque Natural que, bajo la disculpa de los aprovechamientos de leñas y la prevención de incendios, destruyen una zona habitual de cría de oso pardo.

Ecologistas en Acción denunció en diciembre de 2024 ante el Seprona de la Guardia Civil que la Junta Vecinal de San Salvador de Cantamuda había procedido a la remoción de tierras, el desbroce de la cubierta forestal y la corta de robles en el Monte de Utilidad Pública 197 “Matarroyal”. Una actuación de más de cien metros de largo y dos metros de ancho, expresamente prohibida por el Plan de Ordenación del Parque Natural. Las investigaciones del Seprona derivaron en una denuncia ante la Delegación Territorial de la Junta de Castilla y León en Palencia.

Solicitamos a la Junta de Castilla y León ser parte interesada en el expediente sancionador. Diez meses después, según Resolución de la Delegación Territorial de 23 de octubre de 2025, se decide no iniciar ningún expediente sancionador contra la Junta Vecinal de San Salvador de Cantamuda. Esta decisión se fundamenta en un informe interno de agosto de 2025 basado en la prevención de incendios y la extracción de leñas, aunque se reconoce ante el Seprona haber autorizado la apertura del camino, sin haber realizado una comprobación de cómo se hicieron esos trabajos.

Desde hace una década, en junio de 2015, los ecologistas llevamos advirtiendo a la administración regional de la extracción más que abusiva de leñas por parte de la Junta Vecinal de San Salvador de Cantamuda, en el Monte “Matarroyal” conocido en la zona como La Cagiguera, en plena zona de máxima protección del Parque Natural. De hecho, ese aprovechamiento abusivo se reconoce ahora de forma implícita al intentar reducir de forma drástica el número de “suertes” (lotes) de leña anuales, que lleva una década cortando en cantidades que nada tienen que ver con el aprovechamiento vecinal, como exige la Ley de Montes.

Esta gestión de la Cagiguera por parte de la Junta Vecinal de San Salvador de Cantamuda con la extracción intensiva de leñas y la extenuante actividad cinegética que ejecuta el adjudicatario del coto privado de caza, ha provocado la desaparición de osas con crías del año en la zona, algo que era habitual con una precisión bianual propia de los buenos lugares de cría de la especie, por la modificación sustancial del hábitat y el incremento de las molestias.

Todo ello es posible gracias a la pasividad del Servicio Territorial de Medio Ambiente que sigue instalado en las viejas costumbres, realizando informes de una calidad técnica y rigor muy mejorables, salvaguardando a los responsables ajenos y propios del Servicio, y olvidándose de las afecciones a especies protegidas como el oso pardo e incluso el urogallo cantábrico, cuya protección esta recogida por Decreto en la zona afectada.

La entrada La Junta de Castilla y León no sanciona la destrucción del hábitat del oso pardo en la Montaña Palentina aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Ecologistes en Acció es prepara per a un cap de setmana biomaratonià

Por: País Valencià
  • Crevillent, Santa Pola, Alacant i Vinaròs participen en la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal que se celebra este 14, 15 i 16 de novembre.
  • L’objectiu de l’activitat és registrar observacions de plantes i animals, a través de fotografies i sons, per a pujar-les a apps de naturalesa i servir de base per a estudis científics. Este funcionament és conegut com projectes de ciència ciutadana.

Els pròxims dies 14, 15 i 16 tindrà lloc la Sisena edició de la Biomarató de Tardor d’Espanya i Portugal. La novetat d’enguany és que quatre grups locals d’Ecologistes en Acció del País Valencià participen amb un projecte propi: Crevillent, Santa Pola, Alacant i Vinaròs. A la resta del territori, les persones podran participar a través del projecte general de la Biomarató.

 

En 2024, les dades recollides batiren tots els rècords. Hi hagueren 23.500 observacions repartides entre la península i les illes espanyoles i portugueses, amb el registre de 4.400 espècies diferents i la participació de més de 2.000 persones.

Els projectes dels grups locals compten, a més, amb activitats relacionades per a promoure la participació i la col·laboració. Ací teniu tota la informació de cadascun:

Crevillent

La Colla ecologista-cultural el Campanà de Crevillent participa per quarta vegada en la Biomarató de Tardor. En esta edició, ha organitzat dues activitats per al dissabte 15 de novembre:

De matí, es visitarà el Parc Natural El Fondo i, per la nit, es realitzarà una ruta nocturna al paratge de la Serra de Crevillent conegut com El Terròs.

Santa Pola

El Grup Talaiola de Santa Pola participa per segona vegada en la Biomarató. El dissabte 15 de novembre de matí han organitzat una activitat pels voltants de l’emblemàtica Torre d’Escaletes.

Alacant

La Colla ecologista d’Alacant participa per primera vegada en la Biomarató. El dissabte 15 de novembre de matí han organitzat una activitat al Saladar d’Aigua Amarga.

Vinaròs

El grup APNAL de Vinaròs també participa per primera vegada en la Biomarató. Durant tot el cap de setmana ha organitzat diverses activitats:

El divendres 14, es faran sondejos a Soterranyes – barranc d’Aiguadoliva; el dissabte 15 es visitarà el riu Servol – Estrets, ambdós a Vinaròs; mentre que el diumenge 16 estaran a la finca de La Massola, en Sant Jordi.

Què són les biomaratons i com participar?

Les biomaratons són unes activitats de ciència ciutadana destinades a sensibilitzar i donar a conèixer la biodiversitat del territori. En elles, les persones participants fotografien o graven la fauna i la flora del seu entorn. Estes es coneixen com ‘observacions’ i, una vegada fetes, es pugen a apps de registres naturals com iNaturalist.

Posteriorment, estes dades seran revisades per experts que identificaran l’espècie i la catalogaran en bases de dades com Gbif. És a dir, no cal ser un expert per pujar una foto a l’app. En el moment d’incloure les dades, es pot desconèixer quina espècie s’ha fotografiat, però la pròpia aplicació et recomanarà espècies semblants i, si és erroni, un expert ho corregirà. La seua senzillesa fa que les biomaratons destaquen pel seu potencial didàctic i de reconeixement de la natura.

Per a participar, només cal apuntar-se en iNaturalist al projecte local que organitze algun col·lectiu. En cas de no haver-ne, existeix un projecte general on penjar les observacions realitzades i que queden enregistrades.

La entrada Ecologistes en Acció es prepara per a un cap de setmana biomaratonià aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

8 milllones de euros públicos para un proyecto carretero por el Parque Natural de Guara. Un presupuesto 237% más elevado del inicialmente presentado

Por: Huesca
  • 8 millones de euros de las arcas públicas para un proyecto injustificado en el Parque Natural de Guara, un presupuesto 237 % más elevado que el inicialmente presentado.
  • Ecologistas en Acción muestra su asombro ante el acuerdo firmado entre el Gobierno de Aragón y la Diputación Provincia de Huesca, para un proyecto que no cuenta con autorización, con un expediente ambiental repleto de irregularidades, y un presupuesto acordado 2,3 veces más elevado y sin justificación del incremento de dicho presupuesto.

Las recientes noticias de prensa sorprenden a la organización ambiental que, siendo parte interesada del procedimiento, no ha tenido constancia ni acceso a las adendas presentadas en el proyecto.

El presupuesto presentado en el procedimiento de exposición pública del proyecto, en 2021, era de 3.373.121,20 € como presupuesto base de licitación (con IVA). Actualmente se habla de 8 millones de euros, sin dar detalles del incremento necesario, ni de las partidas, ni de las modificaciones de proyecto.

Ecologistas en acción defiende actuaciones de desarrollo en consonancia con la conservación del patrimonio natural del Parque Natural, y por ello estima muy oportuna la consecución de una de las partes del proyecto: arreglar la pista existente entre Las Bellostas y Nasarre. Con ello se cumpliría con lo que debiera ser la justificación del proyecto: mejorar la calidad de vida de las personas de la zona. Se satisfaría el objetivo de mejora de acceso a los pueblos de Letosa, Otín y Nasarre (actualmente deshabitados), se favorecería el acceso para usos ganaderos, agentes de la protección de la naturaleza, trabajos forestales, propietarios de terrenos, etc.

Con un presupuesto ínfimamente menor, se lograría resolver las demandas reales del territorio. Un simple arreglo de las infraestructuras existentes, abandonadas desde hace décadas.

Pero lo realmente costoso de este proyecto, es la apertura de 3 kilómetros de nueva carretera entre Bara y las inmediaciones de Nasarre, con un enorme viaducto sobre el río Alcanadre. Ecologistas no tiene detalle del presupuesto, pero es evidente que estas partidas son las que, de lejos, incrementan el presupuesto. Sin embargo, justamente esta parte del proyecto es la que no encuentra justificación alguna. Nadie necesita desplazarse desde Bara hasta Nasarre, ni viceversa. Un vado en el Alcanadre sería suficiente para facilitar el cruce de este río a los habitantes de Bara.

Llama la atención que el arreglo de 25 km de carretera que une la Guarguera-Nocito-Bara (actualmente en obras), cueste en torno a un millón de euros, mientras que se quieran destinar 8 millones para 15 km (12 de trazado existente y 3 de nueva apertura), para un nuevo acceso que no va a ofrecer un servicio a la gente que habita en la zona, sino que va destinado al turismo.

Por ello, Ecologistas en Acción considera urgente y necesario replantear el proyecto, centrarlo en las necesidades reales del territorio, cumplir con la legislación del parque y velar por la conservación de una de las zonas más salvajes y bellas del Parque Natural de la Sierra y los Cañones de Guara. Destinar el dinero público a la población y no a posibles proyectos en la sombra, que solo beneficiarán a unos pocos.

La entrada 8 milllones de euros públicos para un proyecto carretero por el Parque Natural de Guara. Un presupuesto 237% más elevado del inicialmente presentado aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

Permiso de investigación minera en el geoparque y Parque Natural de las Sierras Subbéticas

Por: Baena

Se tramita actualmente por la Delegación Territorial de Economía, Hacienda, Fondos Europeos y de Industria, Energía y Minas en Córdoba un permiso de investigación minera en el municipio de Carcabuey, incluido en el geoparque y Parque Natural de las Sierras Subbéticas. Una actividad extractiva que ya creíamos descartada definitivamente en este espacio protegido.

El 20 de agosto el BOJA publico el anuncio sobre el permiso de investigación minera y la propuesta de plan de restauración denominado “Serrano”, para 2 cuadriculas mineras, con una extensión de 60 ha aproximadamente y la búsqueda de Ofitas y Dolomías. De momento es solo un permiso de investigación minera y no necesariamente conlleva la apertura de una cantera.

Desde la Federación Provincial de Córdoba de Ecologistas en Acción y La Plataforma en Defensa de la Subbética desconfiamos de este proyecto. Desde el inicio la Consejería de Sostenibilidad y Medio Ambiente ha estado callada y la Dirección del Parque Natural no ha informado en ningún momento en las últimas sesiones de la Junta Rectora, a pesar de que ya estaba presentado el permiso de Investigación minera desde el 16 de enero de 2024.

El geoparque y Parque Natural de las Sierras Subbéticas vuelve a estar en peligro por la posibilidad de una nueva cantera en el término de Carcabuey todo ello con la complicidad de la Delegación Territorial de Sostenibilidad y Medio Ambiente que con la adopción de algunas medidas preventivas, ha dado el visto bueno al proyecto, a pesar de reconocer que “En la documentación de la consulta no se informa sobre la localización geográfica de las labores de mayor impacto (calicatas, trincheras y sondeos, por lo tanto no puede evaluar su impacto en el medio natural”.

En estos momentos ha comenzado la redacción del nuevo Plan de Ordenación de los Recursos Naturales y el Plan Rector de Uso y Gestión unos instrumentos de planificación que datan del año 2004. Con esta revisión se pretende actualizar y adecuar ambos instrumentos a los nuevos retos ambientales, sociales y económicos de la Subbética, así como a las directrices establecidas por la Red Natura 2000 y las exigencias de la Comisión Europea en materia de simplificación administrativa y transparencia. En nuestra opinión la presentación de este permiso de investigación debería haber quedado en suspenso hasta que se redacte y apruebe la nueva normativa de planificación y gestión del espacio protegido.

Desde la Federación Provincial de Córdoba de Ecologistas en Acción y la Plataforma en Defensa de la Subbética nos oponemos a este incipiente proyecto de investigación minera que se pretende desarrollar sobre olivar de montaña con fuertes pendientes, donde subsisten ejemplares centenarios, un patrimonio agrario y paisajístico de la Subbética de gran valor cultural y etnológico (el olivar tradicional está en proceso de reconocimiento como Patrimonio Mundial por la UNESCO).

La mejor alternativa a este proyecto debiera ser que la empresa investigue los minerales que necesita fuera del espacio natural protegido. Hacemos un llamamiento al Ayuntamiento de Carcabuey, a los olivareros y ciudadanos en general para que no apoyen este proyecto y rechacen su implantación en la Subbética.

 

La entrada Permiso de investigación minera en el geoparque y Parque Natural de las Sierras Subbéticas aparece primero en Ecologistas en Acción.

✇Ecologistas en Acción

40 persones de diversos grups ecologistes participen en la trobada d’Ecologistes en Acció del País Valencià a Antella

Por: País Valencià

Del 24 al 26 d’octubre, quasi 40 persones representants dels grups ecologistes locals que conformen la federació valenciana d’Ecologistes en Acció es van reunir a Antella (Ribera Alta) per a participar en una trobada de convivència i debat.

El fil conductor que guià la jornada partia de la desregulació i desprotecció de la naturalesa en l’àmbit europeu, estatal i autonòmic i com, esta, afecta als nostres espais naturals. Contraposant la vessant negativa, es buscava presentar i plantejar espais de lluita contra estes accions i en defensa de la natura.

Jaume Grau, membre de l’Àrea Confederal de Conservació de la Naturalesa d’Ecologistes en Acció, obrí la jornada amb una conferència inaugural sobre el «posicionament de l’organització davant la desregulació ambiental».

La seua intervenció va mostrar, a mena d’introducció, documents de protecció de la biodiversitat des de l’àmbit europeu, nacional i autonòmic, per a després presentar les diverses desregulacions dels últims anys (llop, reglaments de restauració, finançament LIFE, etc.), tancant amb una reflexió sobre el greu problema ambiental que suposa recular amb estes de protecció de la natura.

En el mateix enfoc s’encaminà Carlos Arribas, que durant la seua intervenció exposà com el govern valencià duu dos anys modificant o derogant de forma encoberta lleis ambientals: la de protecció de la costa, simplificació administrativa, LOTUP, canvi climàtic, espais de refugis climàtics, entre d’altres.

Després de les intervencions, el grup es dirigí a l’Assut d’Antella, la infraestructura d’on naix la història Sèquia Reial del Xúquer. En el indret, representants de l’associació Xúquer Viu explicaren la lluita que realitzen des de fa anys per protegir el riu d’amenaces contra el cabal i la seua ribera. Davant de les aigües del Xúquer tingué lloc la fotografia grupal de la trobada.

La jornada vespertina continuà amb les lluites locals. En ella, els 10 grups assistents presentaren una exposició de les seues activitats i projectes, així com dels principals conflictes territorials i mediambientals als que estan fent-li front.

Este moment de compartir experiències amb la resta demostrà la variada i diversa realitat dels grups locals que composen la federació ecologista, i va servir alhora com un moment de connexió col·lectiva per a sentir-nos part d’un mateix moviment social.

La trobada deixa una grata experiència i unes conclusions clares:

  • La desregulació i reculada de protecció del medi ambient i les espècies que en formen part és un problema que ens afectarà a tots i totes.
  • És necessari treballar en tots els àmbits per aconseguir frenar eixa onada de desprotecció fomentada per les polítiques neoliberals.
  • Les lluites locals de cada col·lectiu poden extrapolar-se a altres realitats en altres realitats.
  • La unió és la única manera de mantenir-se en força per continuar lluitant.
  • El trobar-se físicament i compartir experiències resulta sempre una injecció de moral per a no decaure.

Com a epíleg de la trobada, diumenge es plantejà una ruta reivindicativa des de l’Illa de l’Esgoletja fins a l’assut d’Escalona, al terme de Sumacàrcer. Malauradament, el temps no va permetre realitzar-la, tot i estar-hi a l’illa, donant per finalitzada la trobada sota l’aixopluc d’un vell arbre.

 

La entrada 40 persones de diversos grups ecologistes participen en la trobada d’Ecologistes en Acció del País Valencià a Antella aparece primero en Ecologistas en Acción.

  • No hay más artículos
❌