Patim cada volta més ones de calor, sequeres, incendis, vents, inclús huracans, plogudes torrencials, inundacions, elevació del mar, tempestes, devastació de platges, etc. etc. Són fenòmens propis del clima mediterrani però que ara estan augmentant perillosament.

I per a entendre el que està passant sols hem de saber un poc de Física, concretament que l’energia és directament proporcional a la temperatura: Ec = K·T… Això vol dir que com més pugen les temperatures en qualsevol sistema més puja l’energia de les seues partícules i aplicat a l’atmosfera on vivim, que ja està 1’5ºC per damunt les mitjanes de fa cent anys, implica que tots els fenòmens climàtics augmenten en freqüència i intensitat.

El que ocorre en cada lloc resulta més complicat d’entendre perquè influïxen molts factors. Al nord, per exemple, tenim la corrent atmosfèrica al voltant del vòrtex polar que guia les borrasques atlàntiques d’oest a est i que està alterant-se acceleradament, de manera que este hivern ens ha dut un tren de borrasques amb molta pluja a la Península. I la Corrent Meridional de l’Atlàntic Nord (AMOC), que transporta les aigües calentes de l’equador fins al cercle polar, està debilitant-se i amenaça el clima relativament suau de tota Europa. Però bàsicament tot depén de les temperatures i de la seua distribució per la Terra.

Les causes del calfament climàtic són antròpiques i conegudes des de fa cent anys o més, fonamentalment l’augment dels gasos d’efecte hivernacle, CO2 sobretot, per la crema massiva dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas), i la destrucció dels ecosistemes, que disminuïx la vegetació capaç d’absorbir el CO2.

I el pitjor és que hi ha fenòmens de retroalimentació que acceleren el calfament del clima i poden dur-nos a una situació irreversible on no hi haja ja solució. Perquè la fusió de gels i neus enfosquix la terra i augmenta l’absorció d’energia solar, la fusió de la tundra allibera metà que és 30 vegades més calefactor que el CO2 i l’acidificació dels oceans pot parar d’absorbir el CO2 i començar a alliberar-lo accelerant encara més la pujada de les temperatures.

Òbviament les solucions són reduir la crema dels combustibles fòssils i protegir/restaurar els ecosistemes, fa 50 anys que estan demanant-ho els científics i després de 30 COP internacionals encara no s’ha fet a penes res. L’IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, ONU), que agrupa a milers de climatòlegs de tot el món, ha calculat que si no volem que les temperatures globals pugen més de 2ºC durant esta dècada hem de reduir la crema de combustibles fòssils a la meitat, sobretot el transport motoritzat que és el principal emissor, viatjant menys, consumint productes de proximitat, fomentant la bici i el tren, etc.

També hem d’estalviar energia, generalitzar l’autoconsum fotovoltaic, aplicar les 4R, protegir la Natura, potenciar l’agricultura ecològica, menjar menys carn, plantar arbres pertot arreu, etc. etc. I per descomptat hem de pacificar les relacions internacionals per a evitar les guerres i invertir els bilions que gasten en armaments en resoldre tots els problemes que ens acuiten, perquè si els diners que malbaraten en armes els dedicaren a investigar les malalties i ajudar els pobles, ja hauríem acabat amb la fam, l’analfabetisme, el càncer, les pandèmies, la contaminació, …

Negar els problemes climàtics i ajornar les solucions sols aconseguix que vagen agreujant-se i augmentant exponencialment les víctimes i les pèrdues econòmiques. I pot provocar la irreversibilitat i el desastre total, de fet científics del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) prediuen que si les temperatures globals augmenten fins a 3ºC, i anem cap açò en poques dècades si no canviem, ací tindrem dies de 60ºC i sols serà habitable la Cornisa Cantàbrica.

Així doncs, necessitem urgentment trencar la inèrcia i canviar. Els pobles han de despertar i actuar, i només queden uns pocs anys per a fer-ho, després ja no serà possible solucionar res. És ara o mai, tu elegixes…

La entrada Un poc de Física per a entendre què li passa al clima aparece primero en Ecologistas en Acción.

El moviment ecologista va nàixer a La Ribera en la segona meitat dels anys 70 del segle passat amb la lluita antinuclear, perquè en aquells anys estaven construint la central nuclear de Cofrents, que sempre ha sigut un greu perill per a les comarques valencianes i per a La Manxa, i està generant moltes tones de residus radioactius que seran perillosos durant mil·lennis…

Després l’ecologisme va anar evolucionant i ampliant-se amb l’agricultura ecològica, el pacifisme i la lluita anti-OTAN, les repoblacions forestals, la protecció de l’entorn muntanyenc i fluvial, la lluita contra els incendis forestals i les urbanitzacions, l’oposició a les autopistes i autovies, el rebuig als transvasaments i la contaminació d’aigües, l’oposició als PAI i l’urbanisme irracional, les propostes de vies verdes i carrils bici, l’educació ambiental, etc. etc.

Gràcies a totes estes lluites hem pogut salvar La Murta, La Casella i altres racons naturals del formigó i l’asfalt. I Vilella i la Vall d’Aigües Vives i la Valldigna també les hem salvat d’una autovia de doble carril en cada sentit, més la mitgera i camins de servei. I el Xúquer no està sec en la part baixa (com sí li passa al Túria) perquè al final evitàrem que se’n dugueren l’aigua de dalt. I als camps no s’utilitzen més verins ni es contamina molt més perquè tenim més de cent agricultors ecològics en la comarca. Etc.

Així doncs l’ecologisme a Alzira i La Ribera ha fet coses molt positives i interessants, i ja té mig segle d’edat, per tant és hora de recordar la seua història, tal i com hem fet en esta aproximació, pública i gratuïta, que et pots abaixar de les nostres xarxes ací mateix: Història de l’ecologisme a Alzira i La Ribera.

La entrada Història de l’ecologisme a Alzira i La Ribera aparece primero en Ecologistas en Acción.

Davant les informacions aparegudes en premsa, sobre la gestió perversa que realitza l’empresa Ribera Salud en l’hospital de Torrejón, la Plataforma per la Defensa i Millora de la Sanitat Pública de La Riebra, vol recordar, que el negoci de la gestió de la salut de la ciutadania per part d’esta empresa, començà a Alzira. L’any 1999, amb el PP d’Eduardo Zaplana, s’instaura la primera privatització de la sanitat pública, es a dir, que una empresa privada guanye diners administrant la nostra salut. La càpita, els diners que la Conselleria de Sanitat pagava per este servei eren 34.000 ptes (uns 204€) anuals, per 230.000 habitants de la comarca de La Ribera. L’empresa tenia que construir un hospital i atendre les consultes dels especialistes dels pacients d’esta comarca.

Passaren els anys i el negoci que havien previst per a l’empresa Ribera Salud va ser un fiasco. Ribera Salud, va perdre més de 5 milions d’€ en 4 anys, pel que en 2002 la Generalitat Valenciana d’Eduardo Zaplana, que mai havia cregut en els serveis públics i molt menys en la seua defensa, van rescatar a l’empresa Ribera Salud, pagant-li quasi 70 milions d`Euros dels nostres impostos, inclús li indemnitzaren el «lucro cessant» quan estaven perdent diners i li van atorgar un nou contracte amb condicions més beneficioses per als accionistes, que no per als pacients ni per als contribuents.

La Conselleria de Sanitat no disposava d’uns 30 milions d’€, que costava construir l’hospital nou, però va poder pagar 70 milions d’€ a Ribera salud. La càpita passà de 225€ a 379€, un 68% més car, sense tindre que construir l’hospital, ampliant el negoci de 10 a 15 anys i passant a controlar l’Atenció Primària. La Conselleria de Sanitat continua assumint les despeses del transport sanitari, ambulàncies, pròtesis, farmàcia, transplants, grans cremats… tot açò NO ÉS RENTABLE. Els informes de la Sindicatura de Comptes, de la Comissió Nacional de la Competència, de la Intervenció de la Generalitat Valenciana, qüestionen el model per: falta de concurrència d’empreses, sempre ix beneficiada Ribera Salud, insuficient regulació, falta d’estudis que justifiquen els beneficis de la privatització, falta de control de les inversions.

Cal recordar que les primeres víctimes d’este negoci varen ser els pacients de La Ribera, que miraven com s’havia construït un hospital xicotet, 1 llit per cada 1.000 habitants, quan la mitjana era de 3 llits per 1.000 habitants. Açò suposava que la disponibilitat de llits era escassa, els pacients no podien ingressar o es quedaven molt de temps en urgències esperant, o se’ls donava l’alta més prompte. Agreujat per la quantitat de pacients d’altres comarques, que eren atesos en La Ribera, per engrosar els beneficis de l’empresa i deixant d’invertir, directament, en la sanitat pública. A dia de hui, l’hospital continua essent menut, encara que dispose de 301 llits. La tasa d’ocupació era superior al 95%, sent la recomanació del 75-80%, per poder atendre a situacions d’emergències imprevistes. Esta massificació de l’hospital també era conseqüència de la quantitat d’especialitats, que no hi ha en els hospitals comarcals: Cirurgia Cardíaca, Neurocirurgia, Cirurgia Toràcica, Cirurgia Maxilofacial…, que servien per a captar pacients d’altres comarques, incrementant la beneficis empresarials. Una altra tècnica que va servir per atraure a les embarassades, va ser l’anestesia epidural, que no s’instaurava en els departaments públics, però que va multiplicar el lucro de Ribera Salud.

I el colofó era que es disposaven de 2 telèfons de contacte, un per als habitants de La Ribera, la càpita, i un altre directe, per a les persones de les altres comarques, que es pagaven apart i que els posaven totes les facilitats per a que acudiren a La Ribera. Per suposat estes patologies eren les més rentables: pròtesi de cadera, de genoll, catarates, part amb epidural…Patologies, que no solien tenir complicacions i que si les tenien, les assumien els seus hospitals comarcals.

La segona víctima va ser la ciutadania valenciana que observava com els seus impostos es destinaven a beneficiar a les empreses privades, mentre es deixava d’invertir en el sistema sanitari públic, deteriorar-lo poc a poc.

I les terceres víctimes foren les caixes valencianes, obligades a participar en les UTEs que es formaren i que han desaparegut totes, Caixa Carlet, CAM i Bancaixa, amb l’únic objectiu de beneficiar a Ribera Salud.

Tots els plecs de les contractacions contemplen la formació de Comissions Mixtes de Seguiment, que deurien de servir per aportar informació veraç, transparent i real, de la gestió que realitzava Ribera Salud i que havia de ser revisada i contrastada per la Conselleria de Sanitat. Però, curiosament, estes comissions sols servien per a fer liquidacions, que sempre beneficiaven a l’empresa privada, en detriment del sistema sanitari públic. El control era inexistent.

Un altre sistema de control havien de ser les Unitats del Comissionat, que eren les encarregades de vigilar, revisar i verificar, que es complien els criteris de qualitat assistencial i bones pràctiques, perquè devien de tindre accés a tots els programes de l’activitat sanitària. Sorprenentment, després d’algun temps en el càrrec, es passava a formar part de Ribera Salud, com Gerent: les famoses portes giratòries?

La privatització del sistema sanitari públic sols és bona per a que guanyen diners les empreses privades. Mai poden ser una alternativa útil para la ciutadania, perquè eixos beneficis empresarials, deixen d’invertir-se en la sanitat pública, perquè les condicions laborals del personal son pitjors. Sense un control estricte, sense transparència, sense qualitat assistencial, l’atenció sanitària afecta a la salut de les persones i a la seua vida, perquè pot ocasionar mortalitat inesperada, per mala atenció sanitària, primant els beneficis econòmics de les empreses privades, en detriment de l’atenció necessària a la ciutadania.

En este moment, en La Ribera, la gestió de la sanitat pública és de la Conselleria de Sanitat, però les derivacions a les clíniques privades estan augmentant de forma preocupant. Desviant, com sempre, les patologies més curtes i senzilles i quedant-se en la pública, totes les complicacions i totes les malalties més complexes.

En la Conselleria de Sanitat encara queda el Departament d’Elx-Crevillent privatitzat, per Ribera Salud. La ciutadania tenim el dret fonamental a la salut i el dret a la vida, que sols es garanteixen NO DEIXANT QUE NEGOCIEN AMB LA NOSTRA SALUT. Precisem una Sanitat Pública de qualitat, que estiga centrada en les necessitats de les persones, més humana, de gestió transparent, amb suficient personal, fàcil accessibilitat, que sols beneficie a les persones, a la seua salut  i al sistema sanitari públic. Cada euro del impostos que es dedica a la sanitat privada, és un euro que deixa d’invertir-se en la sanitat pública. Demanem al govern  valencià del PP, que abandone les polítiques privatitzadores  i defenga  la sanitat pública, és la seua responsabilitat.

En definitiva, volem una Sanitat Pública i de Qualitat, denunciem que falten metges i s’allarguen massa les llistes d’espera a la nostra Àrea de Salut. Per tot això anem a mantindre les protestes fins que millore la qualitat assistencial a La Ribera.

Plataforma per la Sanitat Pública de la Ribera
(La Plataforma està constituïda per una vintena de col·lectius socials, sindicals i polítics de la comarca, entre els quals estem La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció)

La entrada Volem una sanitat pública i de qualitat aparece primero en Ecologistas en Acción.